BIBLIOGRAFIA

Fonts escrites d'época classica

Vegeu també:
2. J.M. Gázquez,"Tarragona y los Inicis de la romanización en Hispania", Butlletí Arqueológic,ép. V, núms. 4-5 (1982-1983), Tarragona 1987, págs.73-86.

3. V. Bejarano, "Tarragona en la literatura latina",Butlletí Arqueológic, ép. V, núms. 4-5 (1982-1983), Tarragona 1987, págs. 281 -287.

Inici

Fonts escrites cristianes

5. J. Vives, Oracional visigótico, Barcelona 1946.

6. R Franchi dei Cavalieri, «Las Actas de San Fructuoso de Tarragona«, Boletín Arqueológico,ép. IV fascs. 65-68, Tar-ragona 1959, págs. 3-70.

7. Consenci, Correspondéncia amb sant Agustí,vol. 1 (edició de J. Amengual), Fund. Bernat Metge, Barcelona 1987.

Inici

Historiografia

9. H. Flórez, España sagrada, vol. XXIV, Madrid 1769 ( reed. facsímil: Tarragona 1995).

10. A. de Laborde, Voyage pittores que et historique dans l'Espagne, vol. 1, París 1806-1807 (ed. catalana: Barcelona 1974 i 1975).

11. J.F. Albiñana i A. de Bofarull, Tarragona monumental, Tarragona 1849.

12. B. Hernández i J.M. de Torres, El indicador arqueológico de Tarragona, Tarragona 1867 (reed. facsímil: Tarragona 1982).

13. B. Hernández i E. Morera, Historia de Tarragona desde los más remotos tiempos hasta la época de la restauración cristiana, Tarragona 1892/1893.

14. E. Morera, Província de Tarragona, vol. IV de la Geografia General de Catalunya de F. Carreras Candi, Barcelona 1910 (reed.: Valladolid 1980).

15. Effigies tarraconenses (catáleg de l'exposició), Museu Nacional Arqueológic de Tarragona, Tarragona 1990.

16. Un home per a la história. Homenatge a Bonaventura Hernàndez Sanahuja (catáleg de l'exposició), Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1992.

17. Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort (catáleg de l'exposició), Museu Nacional Arqueológic de Tarragona i Museu Diocesá i Comarcal de Solsona, Tarragona 1994.

18. M.A. Ferrer, A. Dasca i J. Rovira, CL anys de la Reial Societat Arqueológica Tarraconense.Una aproximació a la seva história (1844-1994),RSAT, Tarragona 1994.

19. Salvador Vilaseca. Una obra perdurable,Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus 1996.

Inici

Història i arqueologia de la ciutat

Obres generals

22. F. Tarrats, Tarraco, MNAT, Tarragona 1990.

23. Diversos autors, Miscel·lània Arqueològica a Josep M. Recasens, Port de Tarragona,Tarragona 1992.

24. Diversos autors, Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana / Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989,"Col·lecció Anuaris d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya", núm. 1, Barcelona 1993.

25. T. Hauschild, J.V.M. Arbeloa i J. Farré, Tarragona romana, Patronat Municipal de Turisme de Tarragona - Lunwerg Editores, Barcelona 1993.

26. X. Dupré, Tarraco, "Cuadernos de Arte Español", núm. 89, Historia 16, Madrid 1993.

27. La ciutat en el món romà. Actes XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica (Tarragona, 5-11/9/1993), Tarragona 1994.

28. X. Dupré i E. Koppel, "Tarragona", Enciclopedia dell'Arte Antica, Classica e Orientale, Secondo Supplemento, 1971-1994, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, Roma 1997, volum V, pàgs. 543-545.

Vegeu també el núm. 1

Inici

Arquitectura

30. M. Recasens, «Los capiteles romanos del Museu Nacional Arqueológico de Tarragona», Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 1 (1979), Tarragona 1982, pàgs. 43-143.

31. T. Hauschild, «Técnicas y maneras de construir en la arquitectura paleocristiana hispánica», II Reunió d'Arqueologia Paleocristiana Hispànica (Montserrat, 1978), Barcelona 1982, pàgs. 71-86 + VIII làms.

32. T. Hauschild, Arquitectura romana de Tarragona, Tarragona 1983.

33. J. Ruiz de Arbulo, "Edificios públicos, poder imperial y evolución de las élites urbanas en Tarraco (s. II-IV d. C.)", Ciudad y comunidad cívica en Hispania (s. II-III d. C.), (Madrid, 1990,) Madrid 1994, pàgs. 93-113.

34. X. Dupré, "Los arcos honoríficos de Tarraco", La ciutat en el món romà. Actes XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica (Tarragona, 5-11/9/1993), volum 1, Tarragona 1994, pàgs. 177-188.

35. X. Dupré, "New Evidence for the Study of the Urbanism of Tarraco", Social Complexity and the Development of Towns in Iberia. From the Cooper Age to the Second Century AD, "Proceedings of the British Academy", núm. 86, Oxford University Press, Oxford 1995, pàgs. 355-369.

Inici

Inventari arqueològic

 Metodologia

38. Taller Escola d'Arqueologia, El Taller Escola d'Arqueologia de Tarragona, «2n. Seminari d'Arqueologia Urbana», Tarragona 1989.

39. J. Ruiz de Arbulo, «El registre de dades en arqueologia urbana. L'experiència del TED'A», Harris matrix. Sistemes de registre en arqueologia (Girona, 1989), Lleida, 1991.

40. X. Dupré, "La ricerca scientifica come strumento di tutela dei beni archeologici: l'esperienza di Tarragona" (actes del congrés Roma e le capitali europeee dell'archeologia, Roma, 12/15-6-1991), Eutopia, I.2, Roma 1992, pàgs. 43-51.

41. X. Dupré, "La organización de los archivos arqueológicos: la experiencia del TED'A", Interbentzio Arkeologia. Jornadas Internacionales Arqueología de Intervención (Donosti, desembre de 1991), Bilbao 1992, pàgs. 279-286.

42. X. Dupré, "Tarraco: un progetto di politica archeologica urbana. La cartografia dei beni storici", Archeologici e paesistici nelle grandi aree urbane, dal censimento alla tutela (Atti del Convegno, Roma 26-28 aprile 1990), Roma 1994, pàgs.123-127.

 43. X. Dupré, "Organizzazione dell'archeologia in ambito urbano: il Taller Escola d'Arqueologia (TED'A) in Tarragona (Spagna)", Ocnus, 2, Università degli Studi di Bologna, Bolonya 1994, pàgs. 53-65.

Inici

Cultura material

45. P. Bages, El vidrio de la Edad Antigua en los Museos Arqueológico y Paleocristiano de Tarragona, tesi de llicenciatura (inèdita), Barcelona 1973.

46. R.M. Ricomà, Les gemmes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1982.

47. E. Terré, La terra Sigillata Hispànica de Tarragona, tesi de llicenciatura (inèdita), Barcelona 1984.

48. S.J. Keay, Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A tipology and economic study: the Catalan evidence (dos vols.), «BAR, International Series», núm. 196, Oxford 1984.

49. M.D. del Amo, «Catálogo y breves consideraciones sobre algunas cerámicas ibéricas del Museo Arqueológico de Tarragona», Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 3 (1981), Tarragona 1985, pàgs. 13-46.

50. I. Fernández Lillo, Las cerámicas de barniz negro del Teatro romano de Tarragona, tesi de llicenciatura (inèdita), Tarragona 1985.

51. X. Dupré, «Tres fragments de lastra "Campana" a Tarragona», Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 4-5 (1982-1983), Tarragona 1987, pàgs. 141-153.

52. A. Bermúdez, Materiales cerámicos de construcción de Tarraco, tesi de doctorat (inèdita), Tarragona 1989.

53. Taller Escola d'Arqueologia, Un abocador del segle V dC en el Fòrum Provincial de Tàrraco, «Memòries d'Excavació», núm. 2, Tarragona 1989.

54. X. Aquilué, Las cerámicas de producción africana procedentes de la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, tesi de doctorat (inèdita), Barcelona 1991.

55. X. Dupré i V. Revilla, "Lastras Campana en Tarraco (Hispania Citerior) y su territorio", Madrider Mitteilungen, 32, Magúncia 1991, pàgs. 117-140 + láms. 40-43.

56. X. Aquilué, "Cerámicas decoradas africanas procedentes de la Torre de la Audiencia (Tarragona)", Empúries, 48-50, vol. I (1986-1989), Barcelona 1993, pàgs. 26-35.

57. X. Aquilué, "Un conjunt ceràmic d'època tardo-republicana procedent de la Part Alta de Tarragona", Homenatge a Miquel Tarradell [Estudis Universitaris Catalans, XXIX],Barcelona 1993, pàgs. 587-602.

 58. D. Bernal, "Lucernae tarraconenses. Las lámparas romanas del Museu Nacional Arqueològic y del Museu i Necròpolis Paleocristians", Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 15 (1993), Tarragona 1994, pàgs. 59-298.

59. TED'A, "Vila-roma: un abocador del segle V dC en el fòrum provincial de Tàrraco (Hispania Tarraconensis)", III Reunió d'arqueologia cristiana hispànica (Maó, 12-17 de setembre de 1988), Barcelona 1994, pàgs. 339-356.

60. J.A. Remolà, El comerç marítim durant el Tardo-Imperi: el cas de Tàrraco a través de les àmfores, tesi doctoral (inèdita), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1996.

 61. J.M. Macias, J.J. Menchón, J.M. Puche i J.A. Remolà, "Nous contextos ceràmics del segle IV i inicis del segle V en la província de Tarragona", Taula Rodona Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X), Badalona 1996, Barcelona 1997, pp. 153-177.

Inici

 Epigrafia

64. F. Montón, Las arulas Tárraco, «Fòrum. Temes d'història i d'arqueologia tarragonines», núm. 9, Museu Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1996.

 65. G. Alföldy, Esculturas, inscripciones y sociedad en Roma y en el Imperio romano, "Forum. Temes d'història i d'arqueologia tarragonines", núm. 10, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1996.

66. Ioseph Boy. Recopilasion sussinta de las antiguedades romanas se allan del tiempo de los emperadores romanos en la ciudad de Taragona y sus sercanias [1713], edició facsímil amb estudi crític de J. Massó, Bibliòfils de Tarragona, Tarragona 1996.

Inici

 Escultura

68. E.M. Koppel, Las esculturas romanas de Tarraco, «Forum», núm. 4, Tarragona 1986.

69. E.M. Koppel, La schola del collegium fabrum de Tarrco y su decoración escultórica, «Faventia Monografies», núm. 7, Bellaterra 1988.

70. J. Massó, "Notes sobre escultures i inscripcions romanes a la Tarragona dels segles XVI, XVIII i XIX", Faventia, núm. 11/1, Bellaterra 1989, pàgs. 83-108.

71. I. Rodà, «Sarcofagi della bottega di Cartagine a Tarraco», Africa romana VII, «Atti del VII Convegno di Studi (Sassari, 15-17 dicembre 1989)», Sàsser 1990, pàgs. 727-736 + VIII làms.

72. E.M. Koppel, "La escultura del entorno de Tarraco: las villae", Actas de la I Reunión sobre escultura romana en Hispania, Museo Nacional de Arte Romano (Mèrida), Madrid 1993, pàgs. 221-237.

73. M. Claveria, Los sarcófagos romanos figurados de tema pagano hallados y conservados en Cataluña, tesi doctoral (inèdita), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1994.

74. Diversos autors, La mirada de Roma. Retrats romans dels museus de Mérida, Toulouse i Tarragona (catàleg de l'exposició), Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - Museo Nacional de Arte Romano - Musée Saint-Raymond, Tarragona 1995.

75. E.M. Koppel i I. Rodà, "Escultura decorativa de la zona nororiental del conventus Tarraconensis", Actes II Reunió sobre escultura romana a Hispània (Tarragona, 30 i 31 de març i 1 d'abril de 1995), Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1996, pàgs. 135-181 (amb un apèndix de J. Massó, pàgs. 183-191).

76. M. Claveria, "Nuevos datos en torno a la producción de sarcófagos en Tarraco", Actes II Reunió sobre escultura romana a Hispània Hispània (Tarragona, 30 i 31 de març i 1 d'abril de 1995), Museu Nacional Arqueológic de Tarragona, Tarragona 1996, pàgs. 193-210.

77. J. Massó, "Notes sobre una estela funerària romana, amb dos retrats, procedent de Tarragona", El temps sota control. Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell, Diputació de Tarragona, Tarragona 1997, pàgs. 425-433.

 Vegeu també el núm. 97.

Inici

Mosaics

79. P.M. Berges i R. Navarro, «Un mosaico con tema de muralla en Tarragona», Pyrenae, núm. 10, Barcelona 1974, pàgs. 165-172.

80. R. Navarro, Los mosaicos romanos de Tarragona, tesi de doctorat (inèdita), Barcelona 1979.

81. M. Guardia, Los mosaicos de la Antigüedad tardía en Hispania. Estudios de iconografía, Barcelona 1992.

82. M. Durán, Iconografía de los mosaicos romanos en la Hispania alto-imperial, Barcelona 1993.

Vegeu també els núms. 165-168.

Inici

Numismàtica

84. L. Avellà, «Las monedas de la Necrópolis romano-cristiana de Tarragona», Recull Andreu Aleu i Teixidó, Tarragona 1979, pàgs. 52-76.

85. L. Villaronga, Les monedes ibèriques de Tàrraco, Tarragona 1983.

86. J.M. Carreté, La circulació monetària a Tàrraco del 346 al 450 dC, tesi de llicenciatura (inèdita), Barcelona 1986).

87. L. Villaronga, «Les dracmes ibèriques de Tàrraco», Faventia, núm. 10 (1/2), Bellaterra 1988, pàgs. 143-152.

88. A. Burnet, M. Amandry i P.P. Ripollès, Roman Provincial Coinage, (2 vols.), Londres-París 1992.

89. J.M. Carreté, "La circulació monetaria a Tàrraco del 346 al 400", III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica (Maó, 1988), Barcelona 1992, pàgs. 237-244.

 90. J. Benages, Les monedes de Tarragona, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Tarragona 1994.

Inici

Els precedents

92. S. Vilaseca, Reus y su entorno en la Prehistoria (2 vols.), Reus 1973.

93. R. Pallarès, «El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre», Pyrenae, núm. 19-20 (1983-1984), Barcelona 1984, pàgs. 113-125.

94. J. Sanmartí, J. Santacana i R. Serra, El jaciment ibèric de l'Argilera i el poblament protohistòric al Baix Penedès, «Quaderns de Treball», núm. 6, Barcelona 1984.

95. M. Miret, J. Santacana i J. Sanmartí, «Distribución espacial de núcleos ibéricos: un ejemplo en el litoral catalán», Arqueología Espacial, vol. 4, Terol 1984, pàgs. 173-186.

96. J. Maluquer de Motes, Programa de Investigaciones Protohistóricas. Catalunya: Baix Ebre, Barcelona [1983-] 1987.

97. F. Gràcia, G. Munilla i R. Pallarès, La Moleta del Remei. Alcanar-Montsià. Campañas 1985-1986, Tarragona 1988.

98. N. Rafel, Les necròpolis del Coll del Moro de Gandesa: les estructures funeràries, Tarragona 1989; La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials, Tarragona 1991, i Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanyes de 1984 al 1987, Barcelona 1994.

99. M.T. Mascort, J. Sanmartí i J. Santacana, El jaciment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional, Tarragona 1991.

100. J. Sanmartí i J. Santacana, El poblat ibèric d'Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988, Barcelona 1992.

101. M. Adserias, L. Burés, M.T. Miró i E. Ramón, "L'assentament pre-romà de Tarragona", Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 3, Lleida 1993, pàgs. 177-227.

102. J. Diloli, La cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre, Tortosa 1995.

Inici

Tàrraco romano-republicana

103. X. Aquilué i X. Dupré, Reflexions entorn de Tàrraco en època tardo-republicana, «Forum», 1, Tarragona 1986.

104. J. Ruiz de Arbulo, «Los Inicis de la romanización en Occidente. Los casos de Emporion y Tarraco», Athenaeum, 79 (1991-II), Pavia, pàgs. 459-493.

105. J. Gimeno, "Plinio, NH, III,3,21: Reflexiones acerca de la capitalidad de Hispania citerior", Latomus, 53, fasc.1 (1994), pàgs. 39-79.

Vegeu també els núms. 1, 2, 19, 24, 35, 52 i 54.

Inici

Tàrraco alto-imperial

107. G. Alföldy, Fasti hispanienses, Wiesbaden 1969.

108. G. Alföldy, Flamines provinciae Hispaniae cietrioris, «Anejos del Archivo Español de Arqueología», VI, Madrid 1973.

109. T. Hauschild, «Tarraco en la época augústea», Symposium de Ciudades Augústeas, vol. I, Saragossa 1976, pàgs. 213-218.

110. M. Tarradell, Les ciutats romanes dels Països Catalans, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1978.

111. F. S. Kleiner, "The Arch of Galba at Tarragona and Dinastyc Portraiture on Roman Arches", Madrider Mitteilungen, 30, Magúncia 1989, pàgs. 239-252.

112. J. Ruiz de Arbulo, «Edificios públicos, poder imperial y evolución de las élites urbanas en Tarraco», Ciudad y comunidad cívica en Hispania en los siglos II y III dC (Madrid 1990), Casa de Velázquez-CSIC, Madrid 1993, pàgs. 93-113.

113. P. Pensabene, "Classi dirigenti, programmi decorativi, culto imperiale: Il caso di Tarraco", Colonia Patricia Corduba. Una reflexión arqueológica (Córdoba, 1993), Sevilla 1996, pàgs. 197-219.

114. D. Fishwick, "Four temples at Tarraco", Subject and Ruler: The Cult of the Ruling Power in Classical Antiquity, "Journal of Roman Archaeology. Supplementary Series", 17, Ann Arbor 1997, pàgs. 165-84.

Inici

 Tàrraco tardo-antiga

116. P. de Palol, Arqueología cristiana de la España romana (siglos IV-VI), Madrid 1967.

117. X. Aquilué, "Comentaris entorn a la presència de les ceràmiques de producció africana a Tarraco", Miscel·lània Arqueològica a Josep M. Recasens, Tarragona 1992, pàgs. 25-33.

118. A. Muñoz, "Reflexions entorn l'estudi del cristianisme primitiu a Tàrraco", Acta Arqueològica de Tarragona V, 1991-92, Tarragona 1992, pàgs. 59-72.

119. C. Benet, X. Fàbrega, J.M. Macias i J. A. Remolà, "L'àrea d'enterraments baix-imperials de Mas Rimbau-Mas Mallol, Tarragona", Acta Arqueològica de Tarragona V, 1991-92, Tarragona 1992, pàgs. 73-86.

120. T. Hauschild, "Hallazgos de la época visigoda en la parte alta de Tarragona", III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica (Maó, setembre 1988), Barcelona 1994, pàgs. 151-156.

121. J. Menchón, J.M. Macias i A. Muñoz, "Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tàrraco del Baix Imperi a l'Edat Mitjana", Pyrenae, 25, Barcelona 1994, pàgs. 225-243.

122. J. Menchon i J.A. Remolà, "La adaptación del urbanismo medieval a las estructuras monumentales de época romana en Tarragona: el sistema de fortificaciones", IV Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola. Societats en transició (Alacant, 1993), volum II, Alacant 1994, pàgs. 77-86.

123. J. M. Macias i J.A. Remolà, "L'àrea funerària baix-imperial i tardo-romana de Mas Rimbau (Tarragona): Anàlisi tipològica", Citerior, 1, Tarragona 1995, pàgs. 189-201.

124. M. Adserias i altres, "La transformació urbana de Tàrraco al segle IV d.C. Noves dades arqueològiques", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXVII, Girona 1996-1997, pàgs. 923-937.

125. J.M. Macias, J. Menchon i A. Muñoz, "De topografia urbana cristiana de Tarragona, a propòsit de dos documents medievals", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXVII, Girona 1996-1997, pàgs. 939-951.

126. M. Miró, "Epigrafia mètrica de transmissió exclusivament manuscrita: a propòsit de les inscripcions cristianes de Tarragona conservades en l'Anthologia Hispana", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXVII, Girona 1996-1997, pàgs. 953-961.

127. X. Aquilué, "Referent a les estructures de l'Antiguitat Tardana de la Plaça de Rovellat (Tarragona)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXVII, Girona 1996-1997, pàgs. 1169-1185.

 Vegeu també els núms. 23, 38 i 120.

Inici

 Les muralles

129. T. Hauschild, «Die römische Stadtmauer von Tarragona», Madrider Mitteilungen, 20, Heidelberg 1979, pàgs. 204-237.

130. L. Papiol, «La muralla romana de Tarragona: nuevas aportaciones», Butlletí arqueològic, èp. V, núm. 2 (1980), Tarragona 1984, pàgs. 113-128.

131. T. Hauschild, «Ausgrabungen in der römische Stadtmauer von Tarragona», Madrider Mitteilungen, 26, Magúncia 1985, pàgs. 75-90. Traducció: «Excavaciones en la muralla romana de Tarragona», Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 6-7 (1984-1985), Tarragona 1988, pàgs. 11-38.

132. J. Sánchez Real, «La exploración de la muralla de Tarragona en 1951», Madrider Mitteilungen, 26, Magúncia 1985, pàgs. 91-121, amb un apèndix de M. Vegas, «Observaciones para una datación de la muralla basada en la cerámica del corte Sánchez Real».

133. J. Sánchez Real, La muralla de Tarragona, Tarragona 1986.

134. X. Aquilué, X. Dupré, J. Massó i J. Ruiz de Arbulo, «La cronologia de les muralles de Tàrraco», Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 1, Lleida 1991.

135. Muralles de Tarragona (catàleg de l'exposició), Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1998.

 Vegeu també els núms. 8, 24 i 65.

Inici

 El port

137. E. Morera, El puerto de Tarragona, Tarragona, 1910.

138. J. Aresté, El crecimiento de Tarragona en el siglo XIX. De la nueva población del puerto al Plan de Ensanche, Tarragona 1981.

139. D.J. Blackmann, «Ancient Harbours in the Mediterranean», The International Journal of Nautical Archaeology and Underwater Exploration, II (1982), pàgs. 79-104 i 185-211.

140. J. Alemany, J. Blay i S. Roquer, Port de Tarragona. Història i actualitat, Tarragona 1986.

141. D. López i S.J. Rovira, El port de Tarragona, Tarragona 1986.

Inici

El teatre

143. [C. Oliva,] «Hallazgos en el Teatro romano de Tarragona», Boletín Arqueológico, èp. II, núm. 24, Tarragona 1919, pàgs. 69-79.

144. J. Puig i Cadafalch, «Teatre romà de Tarragona», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, VI (1915-1920), Barcelona 1923, pàgs. 712-717.

145. P.M. Berges, «Teatro romano de Tarragona», Actas del Simposio "El teatro en la Hispania romana", (Mèrida, 1980), Badajoz 1982, pàgs. 115-137 (amb un apèndix d'E.M. Koppel, «Escultura del Teatro romano de Tarragona», pàgs. 139-152).

146. M. Roca, «Teatre romà de Tarragona: treballs arqueològics 1982-1983», Tribuna d'Arqueologia 1982-1983, Barcelona 1983, pàgs. 97-101.

Vegeu també els núms. 13, 21, 43 i 44.

Inici

 El Fòrum de la colònia

148. J. Serra Vilaró, Excavaciones en Tarragona, «Memorias de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas», núm. 116 (1930), Madrid 1932.

149. D. Fishwick, «The altar of Augustus and the municipal cult of Tarraco», Madrider Mitteilungen, 23, Magúncia 1982, pàgs. 222-233.

150. E.M. Koppel, «El foro municipal de Tarraco y su decoración escultórica», XVII Congreso Nacional de Arqueología (Logronyo, 1983), Sarragossa 1985, pàgs. 841-857.

151. R. Mar i J. Ruiz de Arbulo, «La Basílica de la Colonia Tarraco. Una nueva interpretación del llamado Foro Bajo de Tarragona», Los Foros romanos de las provincias occidentales (València, 1986), Madrid 1988, pàgs. 31-44 (editat com a monografia en la sèrie «Forum», núm. 3, Tarragona 1986).

152. Taller Escola d'Arqueologia, El Fòrum / El Foro / The Forum, «Quaderns de Difusió», núm. 3, Tarragona 1989.

153. J. Ruiz de Arbulo, «El Foro de Tarraco», Cypsela, VIII, Girona 1990, pàgs. 119-138.

Inici

 La residència

155. A. Bermúdez, «Excavaciones arqueológicas en la calle Gobernador González de Tarragona y problemática de la topografía urbana del área central intramuros en época romana», Acta Arqueológica Tarraconense, I, Tarragona 1988, pàgs. 31-47.

Vegeu també els núms. 25 i 43.

Inici

 El Fòrum Provincial

157. A. Balil, Excavaciones en la «Torre de Pilatos» (Tarragona). Campañas de excavaciones de 1962, «Excavaciones Arqueológicas en España», núm. 65, Madrid 1969.

158. J. Sánchez Real, «Exploración arqueológica en el jardín de la Catedral de Tarragona», Madrider Mitteilungen, 10, Heidelberg 1969, pàgs. 276-295.

159. X. Dupré, «Forum Provinciae Hispaniae Citerioris», Los Foros romanos de las provincias occidentales (València, 1986), Madrid 1988, pàgs. 25-30.

160. Taller Escola d'Arqueologia, «El Foro Provincial de Tárraco. Un complejo arquitectónico de época flavia», Archivo Español de Arqueología, 62, Madrid 1989, pàgs. 141-191.

161. X. Dupré i J.M. Carreté, La «Antiga Audiència». Un acceso al foro provincial de Tarraco, «Excavaciones Arqueológicas en España», núm. 165, Madrid 1993.

162. X. Aquilué, La seu del Col× legi d'Arquitectes. Una intervenció arqueològica en el centre històric de Tarragona, Col× legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Tarragona, Tarragona 1993.

163. X. Dupré i J.M.Carreté, "Portae et fenestrae al Fòrum provincial de Tàrraco", Empúries, 48-50 (1986-1989), volum 1, Barcelona 1993, pàgs. 290-299.

164. X. Dupré i E. Subias, "Els precedents de l'anomenat Pretori de Tarragona", Homenatge a Miquel Tarradell [Estudis Universitaris Catalans, XXIX], Barcelona 1993, pàgs. 603-609.

165. R. Mar (editor), Els monuments provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu coneixement, "Documents d'Arqueologia Clàssica", núm. 1, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona 1993.

166. J.M. Carreté i X. Dupré, "La fase tardo-antiga de l'Audiència de Tarragona", III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica (Maó, 12/17-9-1988), Barcelona 1994, pàgs. 157-166.

Vegeu també els núms. 24 i 38.

Inici

 El Circ

168. J.H. Humphrey, Roman Circuses. Arenas for chariot racing, Londres 1986.

169. X. Dupré, «El Fòrum Provincial i el Circ de Tarragona. Actuacions 1981-1986», Tribuna d'Arqueologia 1986-1987, Barcelona 1987, pàgs. 73-79.

170. X. Dupré, J. Massó, L. Palanques i P. Verduchi, El Circ romà de Tarragona, I. Les Voltes de Sant Ermenegild, «Excavacions Arqueològiques a Catalunya», núm. 8, Barcelona 1988.

171. Taller Escola d'Arqueologia, El Circ / El Circo / The Circus, «Quaderns de Difusió», núm. 1, Tarragona 1989 (2ª. ed.).

172. X. Dupré , X. Aquilué, J. Massó i J. Ruiz de Arbulo, «Le Cirque romain de Tarragone», Le Cirque Romain (catàleg de l'exposició), Musée Saint-Raymond, Tolosa de Llenguadoc 1990, pàgs. 64-69.

173. X. Aquilué, X. Dupré, J. Massó i J. Ruiz de Arbulo, «Le Cirque romain de Tarragona», Le Cirque Romain, Musée Saint-Raymond, Toulouse 1990, pàgs. 64-69.

Inici

 L'Amfiteatre

175. W.J. Bryant (editor), Cartas sobre el Anfiteatro tarraconense, Springfield [1972].

176. Taller Escola d'Arqueologia, L'Amfiteatre / El Anfiteatro / The Amphitheater, «Quaderns de Difusió», núm. 2, Tarragona 1990 (3ª. ed.).

177. Taller Escola d'Arqueologia, L'Amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l'església romànica, «Memòries d'Excavació», núm. 3, Tarragona 1990.

178. J.V.M. Arbeloa, L'amfiteatre romà de Tàrraco. Aproximació al seu estudi, Diputació de Tarragona, Tarragona 1990.

179. J. Sánchez Real, S. Ventura i L.M. Mezquida, El anfiteatro de Tárraco. Antecedentes, memoria y crónica de su excavación, The William L. Bryant Foundation, Tarragona 1991.

180. L.C. Avellà Delgado, El anfiteatro de Tárraco. Estudio de los hallazgos numismáticos, The William L. Bryant Foundation, Tarragona 1991.

181. A. Beltrán i F. Beltrán, El anfiteatro de Tárraco. Estudio de los hallazgos epigráficos, The William L. Bryant Foundation, Tarragona 1991.

182. TED'A, "Noves aportacions a l'estudi de la basílica cristiana de l'amfiteatre de Tàrraco", III Reunió d'arqueologia cristiana hispànica (Maó, 12-17 de setembre de 1988), Barcelona 1994, pàgs. 167-184.

183. X. Dupré, "El anfiteatro de Tarraco", El Anfiteatro en la Hispania Romana (Coloquio Internacional, Mérida 1992), Badajoz 1994, pàgs. 79-89.

184. C. Godoy, "La Memoria de Fructuoso, Augurio y Eulogio en la arena del anfiteatro de Tarragona", Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 16 (1994), Tarragona 1995, pàgs. 181-210, i també Arqueología y liturgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII), Universitat de Barcelona, Barcelona 1995.

185. G. Alföldy, Die Bauinschriften des Aquäduktes von Segovia und des Amphitheaters von Tarraco, Deutsches Archäologisches Institut - Walter de Gruyter, Berlin -Nova York 1997.

Inici

La Via Augusta

187. Taller Escola d'Arqueologia, «El pas de la Via Augusta per la mansió de Tàrraco», Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 10-11 (1988-1989), Tarragona 1989, pàgs. 123-134.

Inici

L'Arc de Berà

189. X. Dupré, L'arc romà de Berà (Hispania Citerior), Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1994.

190. X. Dupré, «Eine nueu datierung des bogens von Bera (Tarragona, Spanien)», Akten des XIII Internationalen Kongresses für Klassiche Archäologie (Berlín, 1988), Berlín 1990, pàg. 339.

Inici

La Torre dels Escipions

192. Monuments a l'abast. La Torre dels Escipions (catàleg de l'exposició), Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1993.

193. J. Rovira i A. Dasca: La Torre dels Escipions, Consell Comarcal del Tarragonès, Tarragona 1994.

Vegeu també els núms. 8 i 10.

Inici

 Els Monuments Funeraris

195. T. Hauschild, «Construcción romana de planta central, próxima a Tarragona», Boletín Arqueológico, èp. IV, fascs. 129-132, Tarragona 1975, pàgs. 5-31.

196. J. Sanmartí, «Els edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i Múrcia», Fonaments, 4, Barcelona 1984, pàgs. 87-160.

197. R. Cortés, A. Bermúdez i A.M. Lucena, «Aportaciones al estudio del Columbario de Vila-Rodona», XVII Congreso Nacional de Arqueología (Logronyo, 1983), Saragossa 1985, pàgs. 755-758.

198. Taller Escola d'Arqueologia, Els enterraments del Parc de la Ciutat i la problemàtica funerària de Tàrraco, «Memòries d'Excavació», núm. 1, Tarragona 1987.

199. E. Terré, «Una aproximació a l'ocupació suburbana del sector oest de Tarraco», Acta Arqueológica Tarraconense, III, Tarragona 1990, pàgs. 47-55.

200. L'arqueologia de la mort. El món funerari a l'antiguitat a la Catalunya meridional, monogràfic de Citerior. Revista d'Arqueologia i Ciències de l'Antiguitat, núm. 1, Tarragona 1995.

Inici

 El Mèdol

202. M.D. del Amo, «Aportación al estudio de las canteras romanas de la zona arqueológica de "Els Munts"», Estudis Altafullencs, núm. 5, Altafulla 1981, pàgs. 5-25.

203. A. Alvarez, «Estudio de los materiales lapídeos presentes en la epigrafía de Cataluña», Épigraphie Hispanique. Problemes de mèthode et d'édition (Bordeus, 1981), París 1984, pàgs. 87-116.

204. M. Recasens, «Tárraco y el comercio del mármol en época romana, a través del estudio de sus capiteles», Pyrenae, 21, Barcelona 1987, pàgs. 123-128.

205. J. Carreras i E. Garriga, El Mèdol. Acta d'un espai peculiar, Tarragona 1992.

Vegeu també els núms. 8, 11 i 12.

Inici

 L'aqüeducte de les Ferreres

207. M. Navarro, «El acueducto llamado "Puente del Diablo"», Diario de Tarragona del dia 8 de maig de 1908.

208. J. Sánchez Real, «El acueducto del Puente de las Ferreras», Diario Español (Tarragona) dels dies 17 i 19 de novembre de 1949 (i 24 de juliol de 1951).

209. A. Rodríguez, El arzobispo urbanista, Tarragona 1956.

210. F. Sáenz, «Observaciones técnicas sobre el abastecimiento romano de aguas a Tarragona», Segovia. Symposium de Arqueología romana (Segòvia, 1974), Barcelona 1977, pàgs. 351-358.

211. C. Fernández, Ingeniería hidráulica romana, Madrid 1983.

212. R. Cortés, C. Benet i A. Bermúdez, «Sobre los acueductos de Tarraco», XIX Congreso Nacional de Arqueología (Castelló de la Plana, 1987), Saragossa 1989, pàgs. 1091-1100.

213. R. Mar, J. López i L. Piñol (editors), Utilització de l'aigua a les ciutats romanes, "Documents d'Arqueologia Clàssica", núm. 0, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona 1993.

Vegeu també els núms. 4, 8, 10, 12, i 21.

Inici

 Les vil·les

215. R. Capdevila i J. Massó, «Trabajos de salvamento de la villa romana de "Els Antigons", Reus», Boletín Arqueológico, èp. IV, fasc. 133-140 (1976-1977), Tarragona 1979, pàgs. 312-131 + 3 làms.

216. J.G. Gorges, Les villas hispano-romaines. Inventaire et Problématique archéologiques, «Publications du Centre Pierre Paris», núm. 4, París 1979.

217. S.J. Keay, «The impact of the foundation of Tarraco upon the indigenous settlement pattern of the Ager Tarraconensis», Primeres Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana (Granollers, 5-8 de febrer de 1987), preactes, Granollers 1987, pàgs. 53-58.

218. E. Terré, «La vil·la romana de "El Moro" (Torredembarra): un exemple de poblament rural al Camp de Tarragona», Primeres Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana (Granollers, 5-8 de febrer de 1987), preactes, Granollers 1987, pàgs. 217-224.

219. S.J. Keay, J.M. Carreté i M. Millet, «Ciutat i camp en el món rural: les prospeccions a l'Alger Tarraconensis», Tribuna d'Arqueologia 1988-1989, Barcelona 1989, pàgs. 121-129.

220. J. Massó, «Notes per a l'estudi del poblament d'època romana en el terme de La Selva del Camp», Butlletí del Centre d'Estudis Selvatà, núm. 1, La Selva del Camp [Reus] 1990, pàgs. 11-38.

221. J. Massó, El terme de Cambrils a l'Antiguitat, Ajuntament de Cambrils, Cambrils [Lleida] 1990.

222. J. López Vilar, La vil·la romana de la Barquera. Perafort, Tarragona, "Arqueologia d'Intervenció", núm. 3, Museu d'Història de Tarragona - LAUT, Tarragona 1993.

223. J. M. Macias i E. Ramón, "La vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp)", Tribuna d'Arqueologia 1992-1993, Barcelona 1994, pàgs. 125-133.

224. J.M. Carreté, S. Keay i M. Millett, A roman provincial capital and its hinterland. The survey of the territory of Tarragona, Spain, 1985-1990, Ann Arbor 1995.

225. J. Massó, "Josep Guinovart i la vil·la romana de la Catafara", Estudis de Constantí, 12, Centre d'Estudis de Constantí, Tarragona 1996, pàgs. 7-13.

226. J. Massó, "Alcover i la romanització del Camp de Tarragona", Alcover, una història, Centre d'Estudis Alcoverencs, Tarragona 1997, pàgs. 33-52.

228. F. Tarrats, "El Plan experimental de parques arqueológicos. Tarraco y el proyecto de constitución de un parque arqueológico en la villa romana de Els Munts (Altafulla, Tarragona)", I siti archeologici. Un problema di musealizzazione all´aperto, Roma 1988, págs. 254-259.

229. F. Tarrats, "El Parc Arqueológic de la vil.la romana dels Munts (Altatulla): criteris básics", Acta Arqueológica de Tarragona 1, Tarragona 1988, págs. 23-30.

230. F. Tarrats, J. Romaní, E. Roca, M. Villalta, "El Parque Arqueológico de la Villa Romana de Els Munts (Tarragona)", Seminario de Parques Arqueológicos (Madrid 1989), Madrid 1993, págs. 225-244.

231. F. Tarrats, E. Ramon, J.M. Macias, "Noves intervencions a la vil.la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonés)", Tribuna d'Arqueologia 1996-1997, Barcelona 1998, págs. 35-56.

232 F. Tarrats, J.M. Macias, E. Ramon, J. A. Remolá, "Excavacions a l'área residencial de la vil.la romana dels Munta (Altafulla, Tarragonés)", Empúries 51, Barcelona 1999.

233 F. Tarrats, J.M. Macias, E. Ramon, J.A. Remolá, "Nuevas actuaciones en el área residencial de la villa romana de Els Munts (Atatulla, Ager tarraconensis). Estudio preliminar", Madrider Mitteilungen, 40, Mainz 1999.

 Vegeu també els núms. 72, 75 i 199.

Inici

La Necròpolis Paleocristiana

235. J. Serra Vilaró, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, «Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades», núm. 93, Madrid 1928.

236. J. Serra Vilaró, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, «Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades», núm. 104, Madrid 1929.

237. J. Serra Vilaró, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, «Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades», núm. 111, Madrid 1930.

238. J. Serra Vilaró, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, «Memoria de la Junta Superior del Tesoro Artístico», núm. 133, Madrid 1935.

239. J. Serra Vilaró, «Sepulcros y ataúdes de la Necrópolis de San Fructuoso (Tarragona)», Ampurias, VI, Barcelona 1944, pàgs. 179-207 + XXX làms.

240. M.D. del Amo, «La necrópolis de Pere Martell», Boletín Arqueológico, èp. IV, fasc. 113-120 (1971-1972), Tarragona 1973, pàgs. 103-171.

241. M.D. del Amo, Estudio crítico de la Necrópolis Paleocristiana de Tarragona (3 vols.), Tarragona 1979, 1981 i 1989.

 242. R. Mar, J. López, O. Tobias, I. Peña i L. Palahí, "El conjunto paleocristiano del Francolí en Tarragona. Nuevas aportaciones", Antiquité Tardive, 4, Turnhout 1996, pàgs. 320-324.

243. J. López, "Un nuevo conjunto paleocristiano en las afueras de Tárraco", Revista de Arqueología, 197, Madrid 1997, pàgs. 58-64.

Vegeu també els núms. 42 i 131.

Inici

 Centcelles

245. L. Domènech i Montaner, Centcelles. Baptisteri i cellae-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona, «Discursos llegits en la "Real Academia de Buenas Letras" de Barcelona», Barcelona 1921 (reed., amb modif.: Barcelona 1931).

246. J. Gudiol, «Les primeres manifestacions de l'art cristià en la província eclesiàstica tarragonina», Analecta Sacra Tarraconensia, I, Barcelona 1925, pàgs. 309-313.

247. F. Camprubí, El monumento paleocristiano de Centcelles (Tarragona), Barcelona 1952/1953.

248. H. Schlunk i T. Hauschild, Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles, «Excavaciones Arqueológicas en España», núm. 18, Madrid 1962.

249. T. Hauschild i H. Schlunk, La vil·la romana i el mausoleu constantinià de Centcelles, «Forum», núm. 5, Tarragona 1986.

250. H. Schlunk, Die Mosaikkuppel von Centcelles, (ed. D'A. Arbeiter), 2 vols., Magúncia 1988.

251. T. Hauschild i A. Arbeiter, La vil·la romana de Centcelles, Repsol, SA, Barcelona 1993.

252. F. Tarrats, Centcelles (guia), Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona 1993.

253. J. Arce, "Constantinopla, Tarraco y Centcelles", Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 16 (1994), Tarragona 1995, pàgs. 147-165.

 Vegeu també els núms. 14, 21 i 23.

Inici

Museus

255. S. Ventura, Museo Arqueológico Provincial (de) Tarragona. Guía del visitante, Tarragona 1961.

256. Fitxer, Museus i Monuments i Materials didàctics, MNAT, Tarragona 1982 i 1984.

257. F. Tarrats, Tarragona, Museus i Territori, «Forum«, núm. 2, Tarragona 1986.

258. Tàrraco, objecte i imatge (catàleg de l'exposició), MNAT, Barcelona 1987.

259. Museu d'Història de Tarragona, MNAT, Tarragona 1989.

260. P. Sada i J. Massó: "El Museo Arqueológico de Tarragona: un siglo y medio de historia", La cristalización del pasado: génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueología en España, Màlaga 1997, pàgs. 149-162.

Inici

 Vídeos

Centcelles, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 1993 (edicions en català i en espanyol, VHS, 15 minuts).

 Tarraco, Port de Tarragona, 1996 (edicions en català i en espanyol, VHS, 15 minuts).

Inici

 CD-Rom

 Taragona. Patrimoni de la Humanitat , Ajuntament de Tarragona / EMATSA, Tarragona, 1999.

Inici