El 1412 es va produir un fet que va estar a punt de crear una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí
I -conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que prestà a les Humanitats- plantejà un veritable problema
successori. El seu únic fill legítim, Martí el Jove, fruit del casament amb la comtessa Maria de Luna, havia mort sense descendència
un any abans, mentre que del segon matrimoni amb Margarida de Prades no tingué fills. El tron, doncs, restà sense hereus directes, i
el desig d'aconseguir-lo per molts pretendents obrí el període conegut com Interregne o Compromís de Casp.
Davant aquesta situació, les Corts generals, reunides a Alcanyís,
van decidir nomenar un nou rei, motiu pel qual es congregaren a Casp nou compromissaris -tres per cada estat foral- encarregats
de determinar qui seria el futur sobirà d'Aragó. Els aspirants al tron van ser l'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill d'Elionor,
germana gran de Martí I; En Jaume, comte d'Urgell, besnét per via paterna d'Alfons IV d'Aragó; el duc de Gandia N'Alfons, cosí prim
de Martí I i nét per via paterna de Jaume II; En Lluís, duc de Calàbria, fill del rei de Nàpols Lluís d'Anjou i de Na Violant, filla de Joan
I d'Aragó i neboda carnal de Martí I i, finalment, En Frederic, fill natural de Martí de Sicília, legitimat per Benet XIII i pel qual Martí l'Humà va mostrar bastant afecte. Tots cinc hi enviaren ambaixades que exposaren els seus drets. Qui menys interès va suscitar
fou el duc de Gandia, perquè era vell i morí prompte; En Frederic, menor d'edat, tenia pocs partidaris; el duc de Calàbria comptava amb el suport dels Luna i cercà també el de Granada i Anglaterra; Ferran d'Antequera disposava a Aragó d'un nombrós partit i de la
influència de Castella, del papa Benet XIII i del sector eclesiàstic.
El 15 de febrer de 1412, els representants dels tres parlaments -aragonès, català i valencià- acordaren elegir nou persones que decidirien, en el termini de dos mesos prorrogables per uns altres
dos, la successió en el tron. Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres estats. El senyoriu de la vila es lliurà, durant el temps que van durar les deliberacions, als nou delegats, amb una guàrdia de tres capitals,
una per cada Estat, amb cent homes cadascuna. Fins i tot es va prohibir que ningú s'aproximara a menys de quatre llegües de Casp amb més de vint homes armats.
El compromís de decidir quin rei era el més adequat per a succeir el difunt esdevingué un fet important. Entre els diversos aspirants van ser designats els compromissaris següents: per Aragó, Domingo
Ram, bisbe d'Osca; Francés d'Aranda, donat cartoixà de Portaceli i Berenguer de Bardaixí, lletrat; per Catalunya, Pere de Sagarriga, arquebisbe de Tarragona; Guillem de Vallseca, lletrat i Bernat de Gualbes, lletrat i conseller de Barcelona. Finalment, per València,
Bonifaci Ferrer, prior general de la cartoixa de Portaceli; el mestre fra Vicent Ferrer, dominic i el lletrat Genís Rabassa, que fou substituït per Pere Beltran.
El 18 d'abril es van reunir els comissionats al castell de Casp, on van escoltar els al·legats de cadascun dels pretendents. Però, des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants:
Ferran d'Antequera i el comte d'Urgell. El primer representant que hi va parlar fou el pare Vicent, qui es mostrà a favor de Ferran i al qual calia adjudicar el tron «per justícia, segons Déu i en la seua consciència», paraules que cita Zurita. L'arquebisbe
de Tarragona creia «més útil» l'elecció d'En Ferran, tot i que considerava preferents el dret del comte d'Urgell i el del duc de Gandia, amb l'inconvenient que els dos eren iguals. Vallseca s'afegí a aquesta opinió. En canvi, Pere Beltran declarà que no
estava en condicions de pronunciar-s'hi.
El 24 de juny tingué lloc la votació. El primer que votà
a favor de Ferran d'Antequera fou sant Vicent Ferrer, al qual seguiren el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francés d'Aranda, Berenguer de Bardaixí, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes. L'arquebisbe
de Tarragona no votà al d'Antequera, tot i que en creia més convenient l'elecció; Vallseca es mostrà obertament a favor del comte d'Urgell.
Així, doncs, per sis vots a favor, dos en contra i una abstenció, fou elegit nou rei l'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill
de la germana gran de Martí I l'Humà.
La designació d'En Ferran correspongué, per tant, a dos regnes, Aragó i València, gràcies
al suport de l'església a través de Benet XIII i també del cartoixà Bonifaci Ferrer i del dominic Vicent Ferrer, i de la burgesia barcelonina
representada pel conseller Bernat de Gualbes.
L'elecció no obeïa tant a raons de legalitat com sí d'utilitat. D'una banda, un interès
econòmic unia la burgesia catalana amb el nou monarca. D'una altra, la llana castellana de la Mesta, en mans del poderós infant de la
casa dels Trastàmara -que pretenia trobar nous mercats per als seus productes-, era necessària per a la indústria tèxtil. En Ferran
aconseguí a Casp la unanimitat aragonesa, la majoria valenciana amb els dos vots de l'església i la minoria catalana amb el vot
del burgès Bernat de Gualbes. En donar suport a la causa de Ferran d'Antequera, la burgesia catalana va fer triomfar, amb la nova dinastia,
la fórmula pactista com a dret constitucional de la Corona d'Aragó. Aquesta oligarquia veuria després compensats els serveis prestats
a Casp. Les Corts de 1413 van regularitzar i donar forma estable i permanent la Diputació del General o Generalitat, amb la qual
cosa s'hi consagrà el triomf del principi pactista.
Els documents notarials de les deliberacions de la decisió de Casp van ser llegits solemnement
el 28 de juny de 1412, després d'un sermó de sant Vicent. La sentència
fou molt celebrada a Aragó, menys a València i encara menys a Catalunya.
El frare valencià tractà de pal·liar aquest descontent amb un nou
sermó que exaltava les virtuts de Ferran, el qual havia demostrat
àmpliament la vàlua i els dots de govern durant la seua regència
a Castella, en la minoria del seu nebot Joan II, fill del seu germà
Enric III.
La decisión de elegir a Fernando de Antequera fue más por evitar una guerra con Castilla
que por otra cosa y aumentó el malestar dentro de la Corona.
Al capdavall, amb la decisió d'elegir Ferran d'Antequera es pretenia, més que una altra cosa,
evitar una guerra amb Castella i augmentà el malestar dins la Corona.
Així, la branca menor de la casa dels Trastàmara s'instal·là també
a la Corona d'Aragó. L'establiment d'una mateixa dinastia a Castella
i Aragó fou un poderós factor en el camí de la unificació espanyola.
Amb el pas dels anys es va veure que el Compromís de Casp resultà
més desfavorable per a Aragó que no beneficiós. La solució que es va prendre per a evitar una guerra posà en el tron un rei que el
poble no volia i que, per ser d'origen castellà, eliminà molts costums aragonesos, com ara la fabla, la llengua aragonesa amb tots els
seus dialectes, ja que fou el principi de la fi d'aquesta llengua
que començaria a considerar-se, a partir d'aquest moment, pròpia
de la classe baixa. També més endavant tindria lloc la unió amb
Castella (Ferran el Catòlic, el seu descendent, es casà amb Isabel
de Castella) que tant perjudicaria a Aragó.
El Compromís ha estat vist com un exemple de maduresa de les institucions de la corona
catalanoaragonesa, que van afrontar la transició dinàstica sense
caure en la guerra civil. Arran d'aquest fet històric van quedar
vinculades dinàsticament les corones d'Aragó i Castella i començà
a gestar-se la potència política hispànica que donaria els seus
primers fruits a finals del segle XV. Fou, doncs, una solució pacífica
a la situació de buit monàrquic en què es trobava immergida la Corona
d'Aragó a començaments d'aqueix segle.
Arias de Balboa, Vicente
El derecho de sucesión en el trono: la sucesión de Martín I el Humano (1410-1412) / Vicente Arias de Balboa; edición y estudio introductorio de Antonio Pérez Martín. -- Madrid : Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1999 XXXIX, 324 p. ; 22 cm . -- (Clásicos del pensamiento político y constitucional español) ISBN 84-259-1087-0.
Domenech i Montaner, Lluis, (1850-1923)
La iniquitat de Casp i la fi del comtat d'Urgell. Estudi historico-polític / Ll. Domenech i Montaner. Barcelona : Verdaguer, 1930. XII, 13-373 p., 2 h. ; 23 cm.
Dualde Serrano, Manuel
El Compromiso de Caspe : Continuidad y legitimidad en la crisis de una monarquía / Manuel Dualde Serrano. -- [S.l.] : Imp. Pueyo, 1948. 44 p., [1] h. ; 25 cm. Separata de la revista Arbor, nos. 30 y 31-32, 1948.
Dualde Serrano, Manuel
El compromiso de Caspe / Manuel Dualde Serrano, José Camarena Mahiques. -- Valencia : Institución Alfonso el Magnánimo [etc], 1971 290 p., [24] p. de lám. ; 21 cm. -- (Temas aragoneses ; 2)
Dualde Serrano, Manuel
El compromiso de Caspe / Manuel Dualde Serrano, José Camarena Mahiques. -- Zaragoza : Institución "Fernando el Católico", 1980 290 p. : p. de lám. -- (Temas aragoneses ; 2) D.L. V. 2639-1979
Dualde Serrano, Manuel
La elección de los compromisarios de Caspe / Manuel Dualde Serrano. -- Zaragoza : Heraldo de Aragón, 1949. 41 p. ; 25 cm. Separata de: Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón. Sección de Zaragoza. Vol. III, p. 355 a 395
Dualde Serrano, Manuel
El Interregno y el Compromiso de Caspe / por Manuel Dualde Serrano y José Camareno Mahiques. -- Palma de Mallorca : IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón1955 17 p. ; 24 cm. -- (IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Ponencias ; 1)
Dualde Serrano, Manuel
Segorbe durante el Compromiso de Caspe / Manuel Dualde Serrano. -- Segorbe : [s.n.], 1949. 48 p. ; 22 cm.
Dualde Serrano, Manuel
Valencia durante el Compromiso de Caspe : (enero-julio de 1412) / Manuel Dualde Serrano. XXIII, 286, 165 f. ; 34 cm. Tesis inédita, procedente de Barcelona, presentada en la Universidad de Madrid, 1945. Bibliografía e índice.
Foz, Braulio
Memoria sobre el Parlamento de Caspe / compuesta por Braulio Foz. -- Ed. fasc. -- Caspe : Grupo Cultural Caspolino, 1991 [9] p., P. 160-319 ; 17 cm . -- (Edición no. 64 del Grupo Cultural Caspolino Colección Facsímil ; 1)
Giménez Fayos, Luis
El compromiso de Caspe (1412-1912) monografía histórica premiada (1910) en los juegos florales de lo Rat-Penat y estudio crítico sobre el fallo emitido por aquella asamblea / por Luis Giménez Fayos. -- Valencia : Tipografía Moderna a cargo de Miguel Gimeno, 1911. 72 p., [2] h. de lám. ; 18 cm.
Janer, Florencio
Examen de los sucesos y circunstancias que motivaron el Compromiso de Caspe... / autor, Florencio Janer. -- Valencia : Paris-Valencia, 1979 189 p., [2] h. de lám. Reprod. facs. de la ed. de: Madrid : Imp. de la Real Academia de la Historia, 1855
Janer i Graells, Florencio
Examen de los sucesos y circunstancias que motivaron el Compromiso de Caspe, y juicio crítico de este acontecimiento y de sus consecuencias en Aragón u en Castilla... / Florencio Janer. -- Madrid : [s.l.] (Imprenta de la Real Academia de la Historia) , 1855. 2 h., 189 p., 1 h., : 2 lám.. ; 27 cm.
Janer, Florencio
Examen de los sucesos y circunstancias que motivaron el Compromiso de Caspe y juicio crítico de este acontecimiento y de sus consecuencias en Aragón y en Castilla / su autor Florencio Janer. -- Valencia : Librerías París-Valencia, 1979 189 p., [1] h. de lám. ; 31 cm
Obra laureada con el accésit, único premio adjudicado sobre este asunto, por la Real Academia de la Historia en el concurso de 1885 Reprod facs. de la ed. de. Madrid : Imp. de la Real Academia de la Historia, 1855 D.L. V. 2639-1979
Manyà, Joan
Sant Vicents Ferrer a Casp i a Perpinyà / por J. B. Manyà. -- [Tarragona] : Diputación Provincial de Tarragona, 1962 77 p., [2] h. de lám En la port.: Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Sección de Tortosa
Mestre i Campi, Jesús
El compromís de Casp un moment decisiu en la història de Catalunya / Jesús Mestre i Godes. -- Barcelona: Edicions 62, 1999 252 p. ; 21 cm. -- (Llibres a l'abast; 332) Bibliografía p. 239-242 D.L. B-8.061-1999 ISBN 8429745130
Morales Santisteban, José
Estudios históricos sobre el Reino de Aragón / por José Morales Santisteban. -- Madrid : Imprenta de la Publicidad a cargo de M. Rivadeneyra, 1851 78 p
Parra, J. Ma Lo compromis de Casp e la Vila de Algezira (Alcira) / J. Ma Parra. -- Alcira : Ayuntamiento de Alcira, 1972 123 p. : il.
Sarasa Sánchez, Esteban
Aragón y el compromiso de Caspe / Esteban Sarasa Sánchez. -- Zaragoza : Librería General, 1981 192 p. ; 20 cm. -- (Colección Aragón ; 51)
Sobreques Vidal, Santiago
Els barons de Catalunya i el compromís de Casp / S. Sobrequés i Vidal. -- Barcelona : Rafael Dalmau, D.L. 1966 66 p. ; 17 cm . -- (Episodis de la història) D.L. B 37288-1966
Soldevila, Ferrán
El Compromís de Casp : (resposta al Sr. Menéndez Pidal) / Ferrán Soldevila. -- Barcelona: Dalmau, 1965. 156 p., [1] h. ; 20 cm.
Soldevilla, Ferrán
El Compromís de Casp : [Resposta al Sr. Menéndez Pidal] / Ferrán Soldevilla. -- 2a. ed. -- Barcelona : Raquel Dalmau, [1971] 156 p. ; 20 cm.
Alfonso X el Sabio [Vídeo] : (Toledo, crisol de cultura) / guión y dirección, José M Font Espina. El Compromiso de Caspe ; Un Condestable de Castilla / guión y dirección, José Fdez. Santos ; autor, Marqués de Lozoya. -- Madrid : VTF Multimedia, [199-?]
1 casete (VHS) (55 min.) . -- (Historia de España ; 9) La noche de los tiempos / producida por TVE
El compromiso de Caspe; Un Condestable de Castilla / Guión y dirección Jesús Fernández Santos [Enregistrament vídeo]. -- Madrid : VTF Multimedia, 1985 1 videocassette (VHS) (55 min)son., col. (Pal). -- (Historia de España :la noche de los tiempos ; 12)
El Compromiso de Caspe [Vídeo]; Un condestable de Castilla / guión y dirección, Jesús Fernández Santos. -- Madrid : VTF Multimedia, D.L. 1993 1 casete (VHS) (55 min.) . -- (Historia de España ; 12) La noche de los tiempos / producida por TVE 2 3 D.L. M.35020-1993
Historia de España / dirigida por Ramón Menéndez Pidal. Tomo XV, Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV Juan II y Enrique IV de Castilla (1407-1474). El compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V y Juan II de Aragón (1410-1479) Luis Suárez Fernández, Ángel Canellas López, Jaime Vicens Vives. -- Madrid : Espasa-Calpe, 1964 CLXIV, 861 p : il ; 28 cm Referencias bibliográficas Índices
Historia de España / [fundada por Ramón] Menéndez Pidal; dirigido por José María Jover Zamora. Tomo 15, Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV : Juan II y Enrique IV de Castilla (1407-1474), el compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V y Juan II de Aragón (1410-1479) / por Luis Suárez Fernández, Ángel Canellas López, Jaime Vicens Vives ; introducción por Ramón Menéndez Pidal. -- 6a. ed. -- Madrid : Espasa-Calpe, 1996. CLXIV, 861 p. : il. en n. ; 28 cm. Índices. ISBN 8423948005 ISBN 842394817X
La noche de los tiempos [Vídeo]. Leyenda de héroes El compromiso de Caspe. -- [Madrid] : RTVE, [198-?] 1 videocasete 60 min. : son., col. ; 8 mm. -- (Programas para la educación. 6, Geografía e Historia ; 9.7)
Asensio González, Francisco
Fray Vicente Ferrer y el compromiso de Caspe / tesis.. Francisco Asensio González. -- Valencia: Escuela Social de Valencia, 1979 66 f. ; 30 cm Tesi de llicenciatura, Universitat de València. - Bibliografia : f. 66 Tesi-Univ. Valencia
Bofarull, Antoni de, (1821-1887.)
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña. Tomo V, Condes, Reyes de Aragón : Interregno. Compromiso de Caspe. Condes Reyes (Línea femenina de Castilla) / por Antonio de Bofarull y Brocá. -- Barcelona : Juan Aleu y Fugarull, 1877. 535 p. : il. ; 30 cm.
Gros Bitría, Eladio
El Compromiso de Caspe / Eladio Gros Bitría. -- Lérida : Eladio Gros Bitría, DL 1990 48 p. ; 22 cm D.L. –1990
J. R.
El Compromiso de Caspe (romance histórico), (1410 a 1412) / [J.R.]. -- Madrid : Librería de la Viuda e Hijos de D. J. Cuesta [etc.], 1871 [4] p. : il. ; 25 cm Precede al tít.: Número 13
Lloréns Raga, Peregrín-Luis
Códice del Compromiso de Caspe existente en el archivo de la catedral de Segorbe. -- Segorbe : Caja de Ahorros, 1.968 141 p
Lloréns Raga, Peregrín-Luis
El Códice del Compromiso de Caspe existente en el Archivo de la Catedral de Segorbe : diario del proceso / Peregrin-Luis Llorens Raga. -- Segorbe : Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe, 1984 141 p., 1 f. de làm. ; 24 cm Notes. índex D.L. –1984
Salas Pérez, Antonio
Caspe y el Compromiso de Caspe / Antonio Salas Pérez. -- Caspe : La Tipográfica Sanz, 1968 [170] p. : il. ; 22 cm
madrid.es/alfayome/menu/pasados/revistas/2000/jul2000/num221/raices/raices.htm" target="_blank" title="Ir a otro sitio web">Vendrell Gallostra, Francisca
Violante de Bar y el Compromiso de Caspe / Francisca Vendrell Gallostra. -- Barcelona : Real Academia de Buenas Letras, 1992 254 p. ; 24 cm Referències bibliogràfiques. Índex D.L. –1992
www.cervantesvirtual.com >> Portales temáticos >> Monarquia Hispánica >> Els regnes cristians - Corona d'Aragó
