Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —83→  
ArribaAbajoHistòria de Josep (Gn. 37,2-50,26)

Josep i els seus germans. Somnis de Josep.2 Aquesta és la història de Jacob.

Quan Josep tenia disset anys —jove encara—, pasturava les ovelles amb els seus germans, amb els fills de Balà i de Zelpà, les dones del seu pare. I Josep va contar el seu pare la mala fama que ells tenien.

3 Israel estimava Josep més que tots els seus fills, perquè era el fill de les seves velleses, i li havia fet una túnica amb mànegues. 4 Els seus germans s'adonaven que el seu pare l'estimava més que tots els seus fills; per això, l'avorrien i no podien parlar-li amigablement.

5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el va contar als seus germans, que el van avorrir encara més. 6 Els digué: «Escolteu el somni que he tingut. 7 Estàvem lligant garbes al mig del camp, quan la meva garba s'aixecà i es quedà dreta, mentre que les vostres garbes, fent cercle, s'inclinaven davant la meva». 8 Els seus germans li contestaren: «¿Que potser vols arribar a ser el nostre rei o ens vols governar?» I a causa dels seus somnis i de les seves paraules l'avorrien encara més. 9 Va tenir encara un altre somni, que va contar als seus germans: «He tingut un altre somni: Vet aquí que el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu». 10 Ho va contar al seu pare i als seus germans, i el seu pare el va renyar: «¿Què vol dir aquest somni que has tingut? ¿És que hem de venir jo, la teva mare i els teus germans a prosternar-nos davant teu?» 11 Els seus germans estaven gelosos d'ell, però al seu pare, la cosa el feia pensar.

Josep és venut pels seus germans.12 Els seus germans se n'anaren a Siquem a pasturar les ovelles del seu pare. 13 Israel digué a Josep: «¿No estan pasturant a Siquem, els teus germans? Vine, que t'hi enviaré». Ell respongué: «Aquí em teniu». 14 Continuà: «Vés-hi, doncs, a veure com estan els teus germans i el bestiar, i porta-me'n   —84→   notícies». L'envià, doncs, des de la vall d'Hebron, i arribà a Siquem.

15 Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà: «Què busques?» 16 Li respongué: «Busco els meus germans. Digue'm on estan pasturant». 17 L'home contestà: «Són fora d'aquí. He sentit que deien: «Anem a Dotan». Josep se n'anà, doncs, a buscar els seus germans i els trobà a Dotan.

18 Ells el van veure de lluny i abans que se'ls acostés van maquinar de matar-lo. 19 Es van dir entre ells: «Mireu, aquí ve el somniador. 20 Som-hi, veniu, matem-lo i tirem-lo a qualsevol cisterna, i direm que una bèstia ferotge l'ha devorat. Així veurem què en resultarà dels seus somnis!» 21 Però Rubèn ho va sentir i el va salvar de les seves mans: «Matar-lo, no!» 22 I afegí: «No vesseu sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!» Ho feia per salvar-lo de les seves mans i tornar-lo al seu pare. 23 Així que Josep arribà als seus germans, el despullaren de la seva túnica, la túnica amb mànegues que duia. 24 L'agafaren i el tiraren a la cisterna. Era una cisterna buida, sense aigua. 25 Acabat, s'assegueren a menjar.

I, alçant els ulls, veieren una caravana d'ismaelites que venien de Galaad amb els seus camells carregats d'adragant, resina i làdanum, que transportaven a l'Egipte. 26 Aleshores Judà digué als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de cobrir la seva sang?68 27 Veniu, venguem-lo als ismaelites i no li posem la mà al damunt, que és germà nostre i de la nostra carn». Els seus germans se'l van escoltar.

2869 Passaren uns marxants madianites. Ells van treure Josep, el van pujar de la cisterna i el van vendre als ismaelites per vint sicles de plata. I aquests s'endugueren Josep cap a l'Egipte. 29 Quan Rubèn tornà a la cisterna, vet aquí que Josep ja no hi era! Aleshores s'esquinçà els vestits 30 i, tornant cap als seus germans, digué: «El noi ja no hi és! I on vaig ara, jo?»

31 Prengueren llavors la túnica de Josep, degollaren un cabrit i tenyiren la túnica amb la sang. 32 Enviaren   —85→   al seu pare la túnica amb mànegues i li van fer dir: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no». 33 Ell la reconegué i va dir: «La túnica del meu fill! Una bèstia ferotge l'ha devorat! Josep, trossejat, trossejat!» 34 Jacob s'esquinçà els vestits, es posà un sac als lloms i féu dol pel seu fill molt de temps. 35 Tots els seus fills i les seves filles vingueren a consolar-lo, però ell refusava de ser consolat i deia: «No, baixaré endolat al país dels morts70 prop del meu fill». I el seu pare el va plorar.

36 Els madianites el van vendre a l'Egipte a Putifar, eunuc del faraó i cap de guardes.

38 Història de Judà i Tamar71 .1 Per aquell temps Judà se separà dels seus germans i se n'anà a casa d'un home d'Odol·lam que es deia Hirà. 2 Allí Judà va conèixer la filla d'un cananeu que es deia Sué. S'hi va casar i s'hi va unir. 3 Aquesta va quedar embarassada, va tenir un fill i li va posar el nom d'Er. 4 Tornà a quedar embarassada, va tenir un fill i li va posar Onan. 5 Un altre cop encara va tenir un fill i li va posar Selà. Al moment de tenir-lo, es trobava a Quezib.

6 Judà prengué per al seu primogènit Er una dona que es deia Tamar. 7 Però Er, el primogènit de Judà, va desplaure a Jahvè, i Jahvè el féu morir. 8 Aleshores Judà digué a Onan: «Uneix-te amb la dona del teu germà, compleix amb el teu deure de cunyat i assegura una posteritat al teu germà». 9 Però Onan, com que sabia que la posteritat no seria seva, cada vegada que s'unia amb la seva cunyada vessava a terra per no donar posteritat al seu germà. 10 Això que feia va desplaure a Jahvè, i també el féu morir72 . 11 Aleshores Judà digué a la seva nora Tamar: «Queda't com a viuda a casa del teu pare fins que el meu fill Selà es faci gran». Perquè es deia: «No fos cas que aquest es morís també com els seus germans». Tamar, doncs, se n'anà a casa del seu pare.

12 Després de molt de temps, va morir la filla de Suè, la dona de Judà. Un cop passat el dol, Judà pujà a Tamnà a la tosa de les ovelles amb   —86→   el seu amic Hirà, d'Odol·lam. 13 Ho van comunicar a Tamar: «Mira, el teu sogre puja a Tamnà a la tosa de les ovelles». 14 Ella aleshores es va treure els vestits de viuda, es cobrí amb un vel, es perfumà i es va asseure a l'entrada d'Enaïm, al camí de Tamnà. S'adonava que Selà ja s'havia fet gran i no li havia estat donada com a muller.

15 Judà la va veure i, com que duia la cara tapada, la prengué per una prostituta. 16 Es decantà del camí cap a ella i li digué: «Deixa'm que vingui amb tu». No sabia que fos la seva nora. Ella li fa: «¿Què em dónes per venir amb mi?» 17 Li diu: «T'enviaré un cabrit del ramat». Li respon: «Prou, si em dónes alguna penyora fins que me l'enviïs». 18 Li preguntà: «¿Quina penyora puc donar-te?» Ella li respon: «El teu segell, el teu cordó i el bastó que portes». Els hi va donar i va anar amb ella. I va quedar embarassada d'ell. 19 Després ella s'alçà, se n'anà, es va treure el vel i es tornà a posar els vestits de viuda.

20 Judà va enviar el cabrit per mitjà del seu amic d'Odol·lam amb l'encàrrec de retirar les penyores de mans de la dona, però aquell no la va trobar. 21 Va preguntar a la gent del lloc «¿On és aquella prostituta que era a Enaïm, arran del camí?» Li contestaren: «No hi ha hagut mai cap prostituta aquí». 22 Se'n tornà, doncs, a trobar Judà i li digué: «No l'he trobada. I fins la gent del lloc diuen que no hi ha hagut mai cap prostituta allí». 23 Judà respongué: «Que s'ho guardi; encara es burlaria de nosaltres. Jo ja li he enviat aquest cabrit, i tu no l'has trobada».

24 Al cap d'uns tres mesos van informar a Judà: «Tamar, la teva nora, s'ha prostituït, i fins està embarassada de la seva prostitució». Judà digué: «Traieu-la fora, i que sigui cremada». 25 Quan la treien fora, envià a dir al seu sogre: «És de l'home de qui són aquestes coses que estic embarassada. Examina de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó». 26 Judà els examinà i digué: «Té més raó que jo, perquè no l'he donada al meu fill Selà». I ja no va tenir més relacions amb ella.

  —87→  

27 Quan li arribà l'hora del part, tenia un parell de bessons al ventre. 28 Durant el part, un d'ells estengué una mà. La llevadora la prengué i hi lligà un fil vermell tot dient: «Aquest ha sortit primer». 29 Però aquest retirà la mà, i llavors fou el seu germà que va sortir. Ella digué: «Quin esquinç, que has fet!» I li posaren el nom de Fares. 30 Tot seguit va sortir el seu germà, que duia el fil vermell a la mà. I li posaren Zaré.

39 Josep, a l'Egipte.1 Josep, doncs, havia estat endut a l'Egipte. Un egipci, Putifar, eunuc del Faraó i cap de guardes, el comprà als ismaelites que l'havien conduït allà. 2 Jahvè era amb Josep, a qui tot reeixia estant a casa del seu amo, l'egipci. 3 El seu amo s'adonà que Jahvè era amb ell i que tot allò que emprenia, Jahvè ho feia reeixir a les seves mans. 4 Per això, Josep trobà gràcia als seus ulls i estigué al seu servei: el posà al cap de casa seva i li confià tot allò que li pertanyia. 5 I des del moment que el posà al cap de casa seva i de tot allò que li pertanyia, Jahvè beneí la casa de l'egipci en gràcia de Josep: la benedicció de Jahvè s'estengué a tot allò que posseïa, a la casa i al camp. 6 Confià, doncs, tot el que tenia a les mans de Josep, i amb ell, ja no es preocupà més de res, llevat de l'aliment que prenia. Josep era bell de figura i de cara.

Josep és temptat.7 Després d'aquests fets, succeí que la dona del seu amo posà els ulls en Josep i li digué: «Dorm amb mi!» 8 Però ell va refusar i digué a la dona del seu amo: «El meu amo no es preocupa amb mi de res de casa seva i m'ha confiat tot allò que li pertany. 9 Ell mateix no és pas més gran que jo en aquesta casa: no em refusa res fora de tu, perquè ets la seva dona. ¿Com podria fer, doncs, un mal tan gran i pecar contra Déu?» 10 I per més que ella instava Josep dia rera dia, ell no consentí mai de dormir al seu costat per donar-se-li.

11 Un dia, entrà ell a la casa a fer el seu treball quan a dins no hi havia ningú de   —88→   la gent de la casa. 12 Ella l'estirà pel vestit tot dient-li: «Dorm amb mil» Però ell, deixant-li el vestit a les mans, s'escapolí i sortí a fora. 13 En veure que li havia deixat el vestit a les mans i que havia fugit a fora, 14 es posà a cridar la gent de la casa i els digué «Mireu! Ens ha dut un hebreu per burlar-se de nosaltres! Se m'ha acostat per dormir amb mi, però jo m'he posat a cridar fort, 15 i, en sentir que jo aixecava la veu i cridava, m'ha deixat a la vora el seu vestit, s'ha escapolit i ha sortit a fora». 16 Ella posà el vestit al seu costat fins que l'amo tornà a casa. 17 Aleshores li contà: «L'esclau hebreu que ens has dut se m'ha acostat per burlar-se de mi 18 i, quan he aixecat la veu i he cridat, m'ha deixat a la vora el seu vestit i ha fugit a fora». 19 En sentir l'amo el que li deia la seva dona: «Vet aquí el que m'ha fet el teu esclau», s'arborà de còlera. 20 L'amo de Josep el féu agafar i ficar a la presó, allà on es trobaven tancats els presos del rei.

Josep a la presó.— Així, s'estigué a la presó. 21 Però Jahvè era amb Josep: inclinà vers ell la seva bondat i el féu caure en gràcia als ulls del cap de la presó. 22 Aquest confià a Josep tots els presos que hi havia a la presó, i tot allò que s'hi feia ho executava per mitjà d'ell. 23 El cap de la presó no es preocupava de res del que estava a les seves mans, perquè Jahvè era amb ell i feia reeixir tot allò que emprenia.

40 Josep interpreta els somnis a la presó.1 Després d'aquests fets, el coper i el flequer del rei d'Egipte van faltar contra el seu amo, el rei d'Egipte. 2 El Faraó es va indignar contra els seus dos eunucs, el cap dels copers i el cap dels flequers, 3 i els féu arrestar a casa del cap de guardes, a la presó on Josep es trobava pres. 4 El cap de guardes els va assignar Josep perquè els servís, i passaren un quant temps reclosos.

5 Una mateixa nit, tots dos, el coper i el flequer del rei d'Egipte, que es trobaven reclosos a la presó, van tenir un somni que tenia per a cada un la seva significació. 6 Quan al matí Josep anà a   —89→   trobar-los, s'adonà que estaven de mal humor 7 i preguntà als eunucs que es trobaven reclosos amb ell a casa del seu amo: «Per què feu mala cara avui?» 8 Ells li respongueren: «Hem tingut un somni, i no hi ha ningú per a interpretar-lo». Josep els digué: «¿No és a Déu a qui pertoquen les interpretacions? Conteu-m'ho doncs».

9 El cap dels copers contà aleshores a Josep el somni que havia tingut: «He somniat que tenia un cep al meu davant, 10 al cep hi havia tres sarments. Així que va brotar, va florir, i van madurar els grans dels raïms. 11 Jo tenia a la mà la copa del Faraó, prenc els grans, els espremo dins la copa del Faraó i presento la copa a la mà del Faraó». 12 Josep li digué: «Aquesta és la interpretació: els tres sarments són tres dies. 13 D'aquí a tres dies, el Faraó et traurà, et restituirà al teu càrrec, i tu presentaràs la copa del Faraó a la seva mà com solies fer abans, quan eres el seu coper. 14 Recorda't de mi quan et vagi bé i fes-me el favor de recordar-me al Faraó perquè em faci sortir d'aquesta casa. 15 Que em van arrabassar del país dels hebreus, i no he fet res aquí perquè em fiquessin a la presó».

16 El cap dels flequers va veure que era una interpretació favorable i digué a Josep: «Jo també he somiat que duia tres paneres de pa blanc damunt del cap. 17 A la panera de dalt de tot hi havia tota mena de pastes de les que sol menjar el Faraó, però els ocells se les menjaven de la panera de damunt del meu cap». 18 Josep li respongué: «Aquesta és la interpretació: les tres paneres són tres dies. 19 D'aquí a tres dies, el Faraó et traurà, et penjarà dalt d'un arbre, i els ocells es menjaran la carn del teu damunt».

20 Efectivament, el tercer dia, que era l'aniversari del Faraó, aquest donà un banquet a tots els seus funcionaris, i enmig d'ells va fer treure el cap dels copers i el cap dels flequers. 21 Va restituir el cap dels copers al seu càrrec de coper, i aquest presentà la copa a la mà del Faraó; 22 i el cap dels flequers, el va penjar, tal com Josep els ho havia interpretat. 23 Però el cap dels   —90→   copers no es va recordar més de Josep, el va oblidar.

41 Somnis del Faraó.1 Al cap de dos anys, el Faraó va tenir un somni. Es trobava a la vora del Nil, 2 i va veure pujar del Nil set vaques de bell aspecte, grasses, que es posaven a pasturar enmig dels joncs. 3 Darrera d'elles, set altres vaques lletges d'aspecte, magres, pujaven del Nil i se'ls posaven al costat, a la vora del riu. 4 Les vaques lletges d'aspecte i magres devoraven les set vaques de bell aspecte i grasses. Aleshores el Faraó es despertà.

5 Tornà a adormir-se i tingué un altre somni. Set espigues pujaven d'una mateixa tija, esponeroses i plenes. 6 Però després d'elles brotaven espigues migrades, cremades pel vent de llevant. 7 I les espigues migrades engoliren les set espigues esponeroses i plenes. Aleshores el Faraó es despertà: total, un somni.

8 Al matí, amb l'esperit torbat, féu cridar tots els endevinaires de l'Egipte i tots els seus savis. El Faraó els contà els seus somnis, però ningú no els hi pogué interpretar. 9 Llavors, el cap dels copers parlà així al Faraó: «Haig de confessar avui els meus mancaments. 10 El Faraó s'havia irritat contra els seus servents i m'havia arrestat a casa del cap de guardes, a mi i el cap dels flequers. 11 Una mateixa nit, ell i jo vam tenir un somni que tenia una interpretació diferent per a cada un. 12 Hi havia allí amb nosaltres un jove hebreu, criat del cap de guardes. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cada un la interpretació del seu somni. 13 I, tal com ens ho va interpretar, així va passar: jo vaig ser restituït al meu càrrec, i l'altre fou penjat».

14 Aleshores el Faraó féu cridar Josep, i el van treure corrents de la presó. Es va afaitar, es va canviar de vestits i es presentà al Faraó. 15 El Faraó digué a Josep «He tingut un somni, i no hi ha ningú que el pugui interpretar. Però he sentit dir de tu que, si sents un somni, l'interpretes». 16 Josep respongué al Faraó: «Jo, no. És Déu qui donarà una resposta favorable al Faraó».

17 Aleshores el Faraó explicà   —91→   a Josep: «En el meu somni, em trobava dret a la vora del Nil. 18 Vet aquí que set vaques grasses, de bell aspecte, van pujar del Nil i es van posar a pasturar enmig dels joncs. 19 Però vet aquí també que set altres vaques, miserables, lletges d'aspecte i magres, van pujar darrera d'aquelles: mai no n'he vistes de tan lletges a tota la terra d'Egipte. 20 Les vaques magres i lletges van devorar les set primeres vaques, les grasses. 21 Un cop dins del seu ventre, no es notava que hi haguessin entrat, perquè el seu aspecte era tan lleig com abans. Aleshores em vaig despertar. 22 Després vaig veure també en somni set espigues plenes i boniques que pujaven d'una mateixa tija. 23 Però vet aquí també que set espigues, migrades i cremades pel vent de l'est, van brostar després d'aquelles. 24 I les espigues migrades engoliren les set espigues boniques. Ho he explicat als endevinaires, i no hi ha ningú que me'n doni la solució».

25 Josep contestà al Faraó «El somni del Faraó no és més que un de sol: Déu ha anunciat al Faraó el que està a punt de fer. 26 Les set vaques boniques són set anys, i les set espigues boniques són set anys: el somni no és més que un de sol. 27 Les set vaques magres i lletges que pujaren després d'aquelles són set anys, com també les set espigues seques i cremades pel vent de l'est. Hi haurà set anys de fam. 28 És el que he dit al Faraó. Déu ha mostrat al Faraó el que està a punt de fer. 29 Vénen set anys d'una gran abundor a tot el país d'Egipte. 30 Després d'ells, s'aixecaran set anys de fam: serà oblidada tota l'abundor al país d'Egipte, i la fam consumirà el país. 31 L'abundor no serà més coneguda al país a causa d'aquesta fam que seguirà, perquè serà molt dura. 32 Si el somni s'ha repetit dues vegades al Faraó, és que la cosa és ben decidida de part de Déu, i que Déu s'afanya a acomplir-la. 33 Ara, doncs, que el Faraó busqui un home intel·ligent i assenyat, i que el constitueixi sobre el país d'Egipte. 34 Que el Faraó tingui cura d'instituir prefectes sobre el país i que quinti el país d'Egipte durant els set anys d'abundor.   —92→   35 Que aquells apleguin tots els queviures d'aquelles anyades bones que vindran, que emmagatzemin el blat sota la mà del Faraó com a provisió per a les ciutats i que el guardin. 36 Aquestes provisions serviran després de reserva al país durant els set anys de fam que vindran al país d'Egipte, i el país no serà consumit per la fam».

Josep és exaltat.37 La proposta va plaure al Faraó i als seus ministres, 38 i el Faraó digué als seus ministres: «¿Podrem trobar cap home com aquest, que tingui l'esperit de Déu?» 39 Aleshores el Faraó digué a Josep: «Després que Déu t'ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú intel·ligent i assenyat com tu. 40 Tu estaràs, doncs, al cap de casa meva, i tot el meu poble obeirà allò que tu manaràs. Només en el tron seré jo més gran que tu». 41 El Faraó digué encara a Josep: «Mira, et constitueixo sobre tot el país d'Egipte». 42 I el Faraó es tragué l'anell de la mà i el col·locà a la mà de Josep, li féu posar vestits de lli fi i li passà al coll el collar d'or. 43 El féu muntar a la segona carrossa que tenia, i davant seu cridaven: «Atenció!» Així fou constituït sobre tot el país d'Egipte.

44 El Faraó digué a Josep: «Jo sóc el Faraó, però sense el teu permís ningú no aixecarà la mà ni el peu a tot el país d'Egipte.» 45 El Faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Faneà i li donà per muller Asenet, la filla de Putifar, sacerdot d'On. I Josep va anar per tot el país d'Egipte.

46 Josep tenia trenta anys quan es presentà davant del Faraó, rei d'Egipte. Després Josep va sortir de la presència del Faraó i va recórrer tot el país d'Egipte. 47 Durant els set anys d'abundància, la terra va produir amb profusió, 48 i ell va aplegar tots els queviures dels set anys d'abundància que hi hagué al país d'Egipte i diposità els queviures a les ciutats, col·locant a cada població els queviures dels camps del voltant. 49 Josep va emmagatzemar el blat com la sorra del mar, en tal quantitat que renunciaren a fer-ne el compte, ja que ultrapassava tota mesura.

  —93→  

Fills de Josep.50 Abans que arribessin els anys de la fam, nasqueren a Josep dos fills que li donà Asenet, la filla de Putifar, sacerdot d'On. 51 Josep va posar al primogènit el nom de Manasés, «ja que Déu, digué, m'ha fet oblidar totes les meves penes i tota la família del meu pare». 52 Al segon, li posà Efraïm, «ja que Déu, digué, m'ha fet fecund al país de la meva desgràcia»73 .

53 Aleshores s'acabaren els set anys d'abundor que hi hagué al país d'Egipte, 5474 i començaren a venir els set anys de fam, tal com Josep havia dit. A tots els països hi havia fam, mentre que hi havia pa a tot el país d'Egipte. 55 Es deixà sentir també la fam a tot el país d'Egipte, i el poble demanà pa al Faraó a crits. I el Faraó digué a tot l'Egipte: «Aneu a Josep, feu allò que us dirà». 56 La fam s'estenia per tota la terra. Llavors Josep va obrir tots els graners i va vendre blat a l'Egipte. La fam s'anà agreujant al país d'Egipte. 57 De tota la terra, anaven cap a l'Egipte a comprar blat a Josep, ja que la fam s'agreujava per tota la terra.

42 Primer viatge dels germans de Josep a l'Egipte.1 Veient Jacob que hi havia blat a l'Egipte, digué als seus fills: «¿Per què us esteu aquí mirant-vos l'un a l'altre? 275 He sabut que hi ha blat a l'Egipte. Baixeu-hi, doncs, i compreu-nos-en perquè puguem viure i no ens morim». 3 Deu dels germans de Josep van baixar a comprar blat a l'Egipte. 4 Però Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va deixar anar amb els seus germans, perquè es deia: «Que no li passi cap desgràcia».

5 Els fills d'Israel anaren, doncs, a comprar blat enmig d'altres que hi feien via, ja que hi havia fam al país de Canaan. 6 Josep tenia autoritat sobre el país, i ell era qui venia el blat a tot el món. Els germans de Josep arribaren i es prosternaren davant d'ell de cara a terra. 7 Així que Josep va veure els seus germans, els va reconèixer, però se'ls presentà com estrany i, parlant-los durament, els preguntà «D'on veniu?» Ells respongueren: «Del país de Canaan, per comprar queviures». 8 Encara que Josep reconegué els seus germans, ells no el reconegueren.   —94→   9 Josep es recordà dels somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: «Sou espies! Heu vingut per veure els llocs indefensos del país!» 10 Ells protestaren: «No, senyor! Els teus servents han vingut a comprar queviures. 11 Tots nosaltres som fills d'un mateix pare, som gent honrada, els teus servents no són espies». 12 Els replicà: «Que sí, heu vingut per veure els llocs indefensos del país!» 13 Li tornen a respondre: «Els teus servents som dotze germans, fills d'un mateix pare, a la terra de Canaan; el petit és encara avui amb el nostre pare, però un ja no existeix». 14 Josep els diu encara: «És el que us estic dient, que sou uns espies! 15 Passareu per aquesta prova: per la vida del Faraó, no marxareu d'aquí que no es presenti aquí el vostre germà petit. 16 Envieu un de vosaltres a buscar el vostre germà; mentrestant, us quedareu presoners. Així seran provades les vostres paraules i es veurà si dieu la veritat. Si no, per la vida del Faraó que sou espies!» 17 I els tancà tres dies a la presó.

18 El tercer dia, Josep els digué: «Feu una cosa, i viureu, que jo temo Déu. 19 Si sou gent honrada, que un dels vostres germans es quedi detingut a la presó; i vosaltres, aneu, emporteu-vos el gra per treure de la fam les vostres famílies 20 i porteu-me el vostre germà petit. Així les vostres paraules seran cregudes, i no morireu». Així ho van fer. 21 Es digueren l'un a l'altre: «Ben cert que avui expiem per causa del nostre germà. Vam veure la seva angoixa d'esperit, quan ens suplicava, i no el vam escoltar. Per això, ens ha vingut aquesta tribulació». 22 Rubèn els respongué: «¿No us ho vaig dir jo, que no pequéssiu contra el minyó? Però vosaltres no em vau escoltar, i ara ens demanen comptes de la seva sang». 23 Poc es pensaven ells que Josep els entenia, ja que hi havia l'intèrpret entre ells. 24 Aleshores se n'apartà i es posà a plorar. Després hi tornà i els parlà. Prengué d'entre ells Simeó i l'arrestà davant d'ells.

Retorn a Canaan.25 Josep manà després que omplissin de gra els atuells que duien, que tornessin el   —95→   diner de cada un al seu sac i que els donessin provisions per al camí. I així els ho van fer. 26 Ells van carregar el gra damunt dels ases i se'n van anar. 27 Al lloc de pernoctar, un d'ells obrí el sac per donar gra al seu ase i veié el seu diner a la boca del sac. 28 Va dir als seus germans: «M'han tornat el diner, mireu-lo al meu sac». I els féu un salt el cor. Tremolant, es deien l'un a l'altre: «¿Què és això que Déu ha fet amb nosaltres?» 29 Arribats a casa del seu pare Jacob, a la terra de Canaan, li contaren tot allò que els havia passat: 30 «L'home que és senyor del país ens va parlar durament i ens va prendre per espies. 31 Nosaltres li vam respondre: «Som gent honrada i no pas espies. 32 Som dotze germans, fills d'un mateix pare; un ja no existeix, i el petit encara viu avui amb el nostre pare a la terra de Canaan». 33 Aleshores aquell home, senyor del país, ens va dir: «En això coneixeré si sou gent honrada: deixeu amb mi un dels vostres germans, i vosaltres preneu el gra per treure de la fam les vostres famílies i marxeu. 34 Però podreu-me el vostre germà petit. Aleshores sabré que no sou espies, que sou gent honrada; us tornaré el vostre germà, i podreu traficar pel país».

35 Llavors van buidar els sacs, i vet aquí que cadascun tenia al sac la seva bossa de diners. Quan veieren les seves bosses de diners, ells i el seu pare van agafar por. 36 El seu pare Jacob els digué: «Em deixareu sense fills! Josep ja no existeix, Simeó tampoc, ¿i voleu perdre encara Benjamí? Tot es gira contra meu!» 37 Aleshores Rubèn digué al seu pare «Pots fer morir els meus dos fills, si no te'l duc! Confia-me'l, que jo te'l tornaré». 38 Però ell replicà: «El meu fill no baixarà pas amb vosaltres; el seu germà és mort, i ha quedat ell tot sol. Si li passava res pel camí que emprendreu, faríeu baixar amb dolor la meva vellesa al país dels morts».

43 Segon viatge dels germans de Josep a l'Egipte.1 La fam continuava afeixugant el país. 2 Quan hagueren acabat de menjar tot el gra que havien portat de l'Egipte el   —96→   seu pare els digué: «Tornen a comprar-nos una mica de queviures». 3 Judà li respongué: «Aquell home ens ho va ben assegurar: «No em veureu més, si el vostre germà no ve amb vosaltres». 4 Si et determines a enviar el nostre germà amb nosaltres, baixarem a comprar-te queviures. 5 Però, si no el vols enviar, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir: «No em veureu més, si el vostre germà no ve amb vosaltres». 6 Israel digué: «¿Per què m'heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu encara un altre germà?» 7 Li respongueren: «És que aquell home ens va demanar amb insistència per nosaltres i per la nostra família preguntant: «Viu encara el vostre pare? Teniu algun altre germà?» Nosaltres, doncs, li vam respondre segons aquestes preguntes. ¿Podíem saber per ventura que ens diria: «Feu baixar el vostre germà?» 8 Llavors Judà digué al seu pare Israel: «Deixa venir el noi amb mi. Anem, marxem, que puguem viure i no morir, ni nosaltres, ni tu, ni la nostra mainada. 9 Jo en surto fiador, me'n podràs demanar comptes. Si no te'l porto, si no te'l poso davant dels ulls, en seré per sempre més culpable davant teu. 10 Que, si no estiguéssim entretenint-nos, a hores d'ara ja hauríem tornat dues vegades».

11 Aleshores el seu pare Israel els digué: «Si ha de ser així, feu-ho. Preneu els millors productes de la terra en els vostres atuells i porteu-los com a obsequi a aquell home: un xic de reïna i un xic de mel, adragant i làdanum, pistatxos i ametlles. 12 Preneu també més diner i restituïu personalment el diner que us van tornar a la boca dels sacs; potser va ser una equivocació. 13 Preneu el vostre germà i marxeu, torneu a veure aquell home. 14 Que El-Saddai us faci trobar gràcia davant d'aquell home i que us torni l'altre germà i Benjamí. I jo, si haig de perdre els meus fills, els perdré».

Trobament amb Josep. 15 Els homes prengueren, doncs, el present, l'altre diner i Benjamí; marxaren i van baixar a l'Egipte. I es presentaren a Josep. 16 Quan   —97→   Josep veié Benjamí amb ells, digué al seu majordom: «Porta aquests homes a casa, mata després un cap de bestiar i prepara'l, que menjaran amb mi aquest migdia». 17 L'home féu com Josep li havia dit, i dugué els homes a casa de Josep. 18 Ells van agafar por perquè els duien a casa de Josep i es digueren: «Ens hi porten a causa del diner tornat als nostres sacs la primera vegada. Es tiraran contra nosaltres, ens cauran al damunt i ens prendran com a esclaus, amb els nostres ases». 19 S'acosten, doncs, al majordom de Josep, i li parlen a la porta de la casa: 20 «Perdona, senyor: quan vam baixar la primera vegada a comprar queviures, 21 en arribar al lloc de passar la nit, vam obrir els sacs, i vet aquí que el diner de cadascun era a la boca del sac, el nostre diner ben comptat; i l'hem tornat amb nosaltres. 22 Hem portat també més diner per comprar queviures. No sabem pas qui va posar el nostre diner als nostres sacs». 23 Ell respongué: «Estigueu en pau, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs. Vaig rebre el vostre diner». I els tornà Simeó. 24 L'home els féu entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. 25 I prepararen l'obsequi per a quan Josep vingués al migdia, ja que havien sentit que dinarien allà.

26 Quan Josep entrà a casa, li donaren l'obsequi que portaven, tot prosternant-se fins a torre. 27 Els demanà com estaven i els preguntà: «¿Està bo el vostre pare, aquell vell de qui em vau parlar? ¿Encara viu?» 28 Respongueren: «El teu servent, el nostre pare, està bo, encara viu». I s'inclinaren i feren reverència. 29 Aixecant els ulls, veié Benjamí, el seu germà, el fill de la seva mare, i preguntà: «¿Es aquest el vostre germà petit de qui em vau parlar?» I afegí: «Que Déu et sigui propici, fill meu!» 30 I Josep sortí de pressa, perquè el seu cor s'havia commogut pel seu germà i se li negaven els ulls; entrà a la seva cambra i es posà a plorar.

31 Després es rentà la cara, sortí i, contenint-se, digué: «Serviu el dinar». 32 I el serviren a part, a ells a   —98→   part, i també a part als egipcis que menjaven amb ell; perquè els egipcis no poden menjar amb els hebreus: ho consideren una cosa abominable. 33 Seien davant d'ell per ordre d'edat, del més gran al més petit, i tot era mirar-se estranyats l'un a l'altre. 34 Ell feia portar-los menjars de la seva taula, i la porció de Benjamí era cinc vegades més grossa que la dels altres. Van beure, doncs, i es van alegrar amb ell.

44 La copa de Josep és trobada al sac de Benjamí.1 Després Josep va manar al seu majordom: «Omple de queviures els sacs d'aquests homes, tant com en puguin portar, i posa també els diners de cadascun a la boca del sac. 2 I posa la meva copa, la de plata, a la boca del sac del petit, junt amb els diners del seu gra». Ell ho va fer tal com Josep li havia manat. 3 Al matí, quan es féu clar, van acomiadar els homes amb els seus ases.

4 Quan havien sortit ja de la ciutat, no gaire lluny encara, Josep digué al seu majordom: «Alça't, corre darrera aquests homes, atrapa'ls i digue'ls: «¿Com és que m'heu tornat mal per bé? 5 La copa que heu robat, ¿no és aquella amb què beu el meu senyor, i en la qual sol endevinar?76 Heu fet mal fet, obrant així». 6 Els va atrapar, doncs, i els digué aquestes paraules. 7 Ells li respongueren: «¿Per què parla així el nostre senyor? Lluny dels teus servents de fer una cosa semblant! 8 T'hem tornat del país de Canaan els diners que vam trobar a la boca dels sacs. ¿Com, doncs, hauríem pogut robar or o plata de la casa del teu senyor? 9 Que mori aquell dels teus servents en qui es trobi, i que tots nosaltres siguem també esclaus del teu senyor». 10 Ell replicà: «Bé, que sigui tal com dieu. Aquell en qui es trobi em serà esclau, però els altres quedareu lliures». 11 Cadascun va cuitar a descarregar el seu sac a terra i el va obrir. 12 Els va escorcollar, començant pel més gran i acabant pel més petit, i la copa fou trobada al sac de Benjamí.

13 Llavors es van esquinçar els vestits, van tornar a carregar els ases i se'n tornaren a la ciutat. 14 Quan   —99→   Judà i els seus germans entraren a la casa de Josep, ell encara hi era, i es prostraren a terra davant d'ell. 15 Josep els preguntà: «¿Què és això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo sap endevinar?» 16 Judà respongué: «¿Què direm al meu senyor? ¿Com podrem parlar i justificar-nos? Déu ha trobat la maldat dels teus servents. Aquí ens tens esclaus del meu senyor, tant nosaltres com aquell a les mans del qual ha estat trobada la copa». 17 Però ell replicà: «Lluny de mi obrar així. L'home a les mans del qual ha estat trobada la copa serà esclau meu. Vosaltres torneu en pau a casa del vostre pare».

Judà intercedeix per Benjamí.18 Aleshores Judà se li acostà i li digué: «Permet, senyor meu, que el teu servent digui un mot al meu senyor, que no s'enutgi contra el teu servent, perquè ets com el Faraó. 19 El meu senyor preguntava als seus servents: «¿Teniu encara pare o un altre germà?» 20 I nosaltres vam respondre al meu senyor: «Encara tenim pare, vell, amb un fill petit, nascut a les seves velleses. El seu germà va morir, i de la seva mare ha quedat ell sol, i el seu pare se l'estima». 21 I tu deies als teus servents: «Feu-me'l baixar, que pugui posar els ulls damunt seu». 22 I nosaltres vam contestar al meu senyor: «Impossible que el noi abandoni el seu pare; si l'abandona, es morirà». 23 Però tu vas dir als teus servents: «Si el vostre germà petit no baixa amb vosaltres, no em veureu més». 24 Quan vam tornar a casa del teu servent, el nostre pare, li vam fer saber les paraules del meu senyor. 25 I quan el nostre pare va dir: «Torneu a comprar-nos una mica de queviures», 26 li vam respondre: «No podem baixar-hi. Si el nostre germà petit ve amb nosaltres, hi baixarem. Ens és impossible de veure aquell home, si el nostre germà petit no és amb nosaltres». 27 Aleshores el teu servent, el nostre pare, ens va replicar: «Ja sabeu que la meva dona me'n va donar dos; 28 l'un em va desaparèixer, i vaig exclamar: «Trossejat, trossejat!» I no l'he vist mai més. 29 Si ara em preneu també aquest del meu costat,   —100→   i li passa cap desgràcia, fareu baixar en pena al país dels morts la meva vellesa». 30 Ara doncs, si torno a casa del meu pare, el teu servent, sense el noi amb nosaltres, com que estan molt units, 31 quan s'adoni que el noi no hi és, es morirà. I els teus servents hauran fet baixar en pena al país dels morts la vellesa del teu servent, el nostre pare. 32 El teu servent es va fer fiador del noi prop del meu pare amb aquestes paraules: «Si no te'l porto, que en sigui per sempre més culpable davant del meu pare». 33 Així, doncs, que el teu servent resti esclau del meu senyor en comptes del noi, i que el noi torni amb els seus germans. 34 Perquè, ¿com puc tornar a casa del meu pare, si amb mi no hi ha el noi? Que no vegi la desgràcia que li sobrevindria al meu pare!»

45 Josep es fa conèixer. 177 Josep no pogué contenir-se més davant de tots els qui estaven al seu voltant i va cridar: «Feu sortir tothom del meu davant». Així, no hi havia ningú amb ell quan es féu conèixer als seus germans. 2 Llavors cridà tot plorant, que ho sentí tot l'Egipte i també la casa del Faraó. 3 Josep digué als seus germans: «Jo sóc Josep. Viu encara el meu pare?» Però els seus germans no li podien respondre res, de tan esglaiats que estaven davant seu. 4 Aleshores Josep digué als seus germans: «Acosteu-vos cap a mi». Un cop s'hagueren acostat, els tornà a dir: «Jo, sóc Josep, el vostre germà que venguéreu a l'Egipte. 5 Que no us dolgui ara ni us indigneu contra vosaltres d'haver-me venut aquí; que Déu em va enviar davant vostre per conservar-vos la vida. 6 Ja fa dos anys que hi ha fam al país i durant uns altres cinc anys no hi haurà conreu ni sega. 7 Déu em va enviar davant vostre per assegurar-vos la supervivència a la terra i salvar-vos la vida d'una manera prodigiosa. 8 No sou, doncs, vosaltres que em vau enviar aquí, sinó que és Déu qui m'ha posat com a pare78 del Faraó i com a senyor de tota la seva casa i sobirà de tota la terra d'Egipte. 9 Afanyeu-vos, torneu a casa del meu pare i digueu-li: «Això diu el teu fill Josep:   —101→   Déu m'ha constituït senyor de tot l'Egipte. Baixa al meu costat, no triguis, 10 que viuràs al país de Guesen i estaràs a prop meu, tu, els teus fills, els teus néts, les teves ovelles, les teves vaques, amb tot el que tens. 11 Allà et mantindré —que encara queden cinc anys de fam— perquè ni tu, ni la teva casa, ni tot allò que et pertany estigueu en la misèria». 12 Ja veieu amb els vostres ulls, vosaltres i el meu germà Benjamí, que us parlo amb la meva pròpia boca. 13 Feu saber també al meu pare tota la meva glòria a l'Egipte i tot el que heu vist. Afanyeu-vos, feu baixar aquí el meu pare». 14 I es llançà al coll del seu germà Benjamí tot plorant. Benjamí es posà a plorar també, abraçat amb ell. 15 Besà tots els seus germans i plorà, abraçat amb ells. Després d'això, els seus germans es posaren a parlar amb ell.

Invitació del Faraó.16 Per la casa del Faraó corria la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el Faraó com els seus ministres ho van veure amb bons ulls. 17 Aleshores el Faraó parlà així a Josep: «Digues als teus germans: «Feu això: carregueu les vostres bèsties i marxeu, aneu al país de Canaan. 18 Preneu el vostre pare i les vostres famílies, i veniu al meu costat, que us donaré el millor de la terra d'Egipte i menjareu de l'abundor del país». 19 Dóna també aquesta ordre: «Feu això: procuren-vos del país d'Egipte carros per a la vostra mainada i per a les dones, preneu el vostre pare i veniu. 20 Que no us dolgui el que deixareu, que el millor de tota la terra d'Egipte és per a vosaltres».

Comiat i retorn a Canaan.21 Els fills d'Israel ho feren així. Josep els donà carros segons l'ordre del Faraó i provisions per al camí. 22 A tots ells, els donà vestits de mudar, però a Benjamí li donà tres-centes peces de plata i cinc vestits de mudar. 23 Així mateix envià al seu pare deu ases carregats del millor de l'Egipte i deu someres carregades de blat, pa i provisions per al viatge del seu pare. 24 Així acomiadà els seus germans i els digué: «No us discutiu pel camí!»   —102→   25 Pujaren, doncs, de l'Egipte i arribaren al país de Canaan, a casa del seu pare Jacob, 26 i li anunciaren: «Josep encara és viu! I més encara, és el sobirà de tot el país d'Egipte». Però el seu cor es quedà fred, perquè no se'ls creia. 27 Però li contaren tot el que Josep els havia dit, i veié els carros que Josep enviava per prendre'l. Aleshores l'esperit del seu pare Jacob es va revifar. 28 I Israel digué: «Prou! El meu fill Josep encara és viu. Hi aniré i el veuré abans de morir!»

46 Jacob i la seva família van a l'Egipte.1 Jacob va marxar amb tot el que tenia i arribà a Beer-Sabé, on sacrificà víctimes al Déu del seu pare Isaac. 2 Déu va parlar a Israel en una visió nocturna: «Jacob, Jacob!» Ell respongué: «Aquí em teniu». 3 Li digué: «Jo sóc Déu, el Déu del teu pare. No temis de baixar a l'Egipte, que allà faré de tu una gran nació. 4 Baixaré amb tu a l'Egipte i d'allí et faré també pujar. I Josep et tancarà els ulls». 5 Jacob partí de Beer-Sabé, i els fills d'Israel s'emportaren el seu pare Jacob, la mainada i les dones en els carros que el Faraó havia enviat per portar-lo. 6 Prengueren també el bestiar i tots els béns que havien adquirit al país de Canaan, i Jacob amb tota la seva descendència se n'anà a l'Egipte. 7 Els seus fills i els seus néts, les seves filles i les seves nétes, tota la seva descendència, se'ls endugué amb ell a l'Egipte.

Cens de la família de Jacob.8 Aquests són els noms dels fills d'Israel que anaren a l'Egipte: Jacob i els seus fills Rubèn, el primogènit de Jacob, 9 i els fills de Rubèn: Henoc, Fallú, Hesron i Carmí. 10 Fills de Simeó: Jamuel, Jamín, Ahod, Jaquín, Sohar i Saül, fill de la cananea. 11 Fills de Leví: Guerson, Cahat i Merarí. 12 Fills de Judà: Er, Onan, Selà, Fares i Zaré. Però Er i Onan ja havien mort al país de Canaan. Els fills de Fares foren: Hesron i Hamul. 13 Fills d'Issacar: Tolà, Fuà, Job i Semron. 14 Fills de Zabuló: Sàred, Elon i Jahelel. 15 Aquests són els fills que Lia donà a Jacob a Fadan-Aram, a més   —103→   de la seva filla Dina. En total, entre fills i filles, trenta-tres persones. 16 Fills de Gad: Sefion, Haguí, Suní, Esebon, Herí, Arodí i Arelí. 17 Fills d'Aser: Jamné, Jesuà, Jesuí, Berià i la seva germana Sara. Fills de Berià: Hèber i Melquiel. 18 Aquests són els fills que Zelfà, donada per Laban a la seva filla Lia, va infantar a Jacob: setze persones. 19 Fills de Raquel, muller de Jacob: Josep i Benjamí. 20 A Josep li nasqueren al país d'Egipte Manasés i Efraïm, que li va donar Asenet, filla de Putifar, sacerdot d'On. 21 Fills de Benjamí: Bela, Bècor, Asbel, Guerà, Naaman, Equí, Ros, Mofim, Ofim i Ared. 22 Aquests són els fills de Raquel que nasqueren a Jacob. Entre tots, catorze persones. 23 Fill de Dan: Husim. 24 Fills de Neftalí: Jasiel, Guní, Jèser i Sal·lem. 25 Aquests són els fills que Balà, donada per Laban a la seva filla Raquel, va infantar a Jacob. Entre tots, set persones. 26 Totes les persones de la família de Jacob, sortides d'ell, que anaren a l'Egipte, a part les nores de Jacob, foren en total seixanta-sis persones. 2779 Els fills de Josep que li nasqueren a l'Egipte foren dues persones. Total de les persones de la família de Jacob que anaren a l'Egipte: setanta.

Trobament de Jacob amb Josep.28 Jacob envià Judà davant seu a Josep perquè anés al seu encontre a Guesen, i arribaren a la terra de Guesen. 29 Josep féu enganxar aleshores la seva carrossa i se'n pujà a Guesen a l'encontre del seu pare Jacob. En trobar-se al seu davant, se li llançà al coll i plorà abraçat amb ell una bona estona. 30 Israel digué a Josep: «Ara ja em puc morir, després d'haver-te vist i de saber que encara vius!»

Josep recomana els seus al Faraó.31 Després josep digué als seus germans i a la família del seu pare: «Pujaré a donar la noticia al Faraó i li diré: «Han vingut els meus germans i la família del meu pare, que estaven al país de Canaan. 32 Són pastors d'ovelles, tenen bestiar i han dut les ovelles i els bous i tot el que tenien». 33 Així, doncs, quan el Faraó us cridi per preguntar-vos: «¿Quin és el   —104→   vostre ofici?», 34 li respondreu: «Els teus servents som pastors des de la nostra joventut fins ara, tant nosaltres com els nostres pares». Així podreu viure a la terra de Guesen». Perquè els egipcis detesten tots els pastors d'ovelles.

47 Josep presenta la seva família al Faraó.1 Josep anà a comunicar al Faraó: «El meu pare i els meus germans, amb les seves ovelles i els seus bous i amb tot el que tenien, han arribat del país de Canaan i són aquí, a la terra de Guesen». 2 Prengué cinc dels seus germans i els presentà al Faraó. 3 El Faraó preguntà als seus germans: «¿Quin és el vostre ofici?» Respongueren: «Els teus servents som pastors d'ovelles, tant nosaltres com els nostres pares». 4 I continuaren: «Hem vingut per viure com a forasters al país, ja que no hi ha pasturatge per als ramats dels teus servents: la fam plana damunt el país de Canaan. Deixa, doncs, viure els teus servents a la terra de Guesen». 5 El Faraó digué llavors a Josep: «Ja que el teu pare i els teus germans han vingut a trobar-te, 6 al teu davant hi ha el país d'Egipte. Fes viure el teu pare i els teus germans a la regió més bona. Que visquin a la terra de Guesen. I, si saps que entre ells n'hi ha d'experts, posa'ls de majorals del bestiar dels meus dominis». 7 Aleshores Josep féu venir el seu pare Jacob i el presentà al Faraó. Així que Jacob hagué complimentat el Faraó, 8 aquest li preguntà: «Quants anys tens?» 9 Jacob respongué al Faraó: «La meva vida errant ha estat de cent trenta anys. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i no han aconseguit l'edat dels meus pares, els anys de la seva vida errant». 10 Jacob tornà a saludar el Faraó i sortí de la seva presència. 11 Josep va establir el seu pare i els seus germans, i els donà possessió al país d'Egipte, a la regió més bona, la de Ramsés, tal com havia ordenat el Faraó. 12 Josep va proveir d'aliment el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, segons la mainada.

Josep acumula riqueses per al Faraó.13 Ja no hi havia pa enlloc del país,   —105→   de tan greu que era la fam. El país d'Egipte i el de Canaan defallien a causa de la fam. 14 Josep, mentrestant, aplegava tot el diner que hi havia al país d'Egipte i al de Canaan, a canvi del gra que li compraven, i duia aquest diner a la casa del Faraó. 15 Quan s'hagué acabat el diner del país d'Egipte i del de Canaan, tot l'Egipte anà a dir a Josep: «Dóna'ns pa. ¿És que hem de morir davant teu? Perquè ja no hi ha més diner». 16 Josep els digué: «Ja que no hi ha més diner, porteu el vostre bestiar, i jo us donaré pa a canvi del vostre bestiar». 17 Dugueren, doncs, el bestiar a Josep, i aquest els donà pa a canvi dels cavalls, del bestiar petit i gros, i dels ases. Així és com, a canvi de tot el bestiar, els procurà pa aquell any. 18 Quan s'acabà aquell any, tornaren a trobar-lo l'any següent, i li digueren: «No podem pas amagar al nostre senyor que el diner s'ha acabat i el bestiar és possessió del nostre senyor: a disposició del nostre senyor no queden sinó els nostres cossos i les nostres terres. 19 ¿És que hem de morir davant teu, nosaltres i les nostres terres? Pren-nos, doncs, a nosaltres i les nostres terres a canvi de pa: serem esclaus del Faraó, nosaltres amb les nostres terres. Però dóna'ns llavor per a sembrar, que visquem i no morim, i les nostres terres no es converteixin en un ermàs». 20 Josep va adquirir així per al Faraó totes les terres d'Egipte, ja que els egipcis venien cadascun el seu camp, de tant que els empenyia la fam. Així les terres es convertiren en propietat del Faraó, 21 i sotmeté el poble a l'esclavatge d'un cap a l'altre de l'Egipte. 22 Tan sols no adquirí les terres dels sacerdots, ja que aquests tenien del Faraó una renda i vivien de la renda que els passava el Faraó. Per això, no vengueren les seves terres. 23 Després Josep digué al poble: «Mireu, us prenc des d'avui per al Faraó, juntament amb les vostres terres. Aquí teniu llavor; sembreu, doncs, les vostres terres. 24 A la collita, en donareu la cinquena part al Faraó, mentre que les altres quatre parts us serviran per a la sembra del camp i per a aliment vostre, de les vostres famílies   —106→   i de la vostra mainada». 25 Ells respongueren: «Ens has salvat la vida. Que trobem només favor als ulls del nostre senyor, i serem esclaus del Faraó». 26 Josep féu una llei, que vigeix fins al dia d'avui, que la cinquena part de la terra d'Egipte seria per al Faraó. Només les terres dels sacerdots no eren del Faraó.

Últimes voluntats de Jacob.27 Els israelites visqueren a la terra d'Egipte, a la regió de Guesen. Van adquirir propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt. 28 Jacob visqué disset anys al país d'Egipte, i la seva vida durà cent quaranta-set anys. 29 Com que a Israel se li acostava la mort, cridà el seu fill Josep i li digué: «Si mereixo el teu afecte, posa la mà sota la meva cuixa, sigues bo i fidel amb mi, i no m'enterris a l'Egipte. 30 Quan vagi a reposar amb els meus pares, trasllada'm de l'Egipte i enterra'm al seu sepulcre». Ell respongué: «Ho faré tal com dius». 31 Insistí: «Jura-m'ho». Ell li ho jurà. I Israel s'inclinà damunt la capçalera del llit.

48 Jacob adopta i beneeix els dos fills de Josep.1 Després d'aquests fets, van dir a Josep: «El teu pare està malalt». Aleshores prengué amb ell els seus dos fills Manasés i Efraïm 2 i féu comunicar a Jacob: «El teu fill Josep ha vingut aquí». Jacob, fent un esforç, s'assegué al llit 3 i digué a Josep: «El-Saddai se'm va aparèixer a Luz, al país de Canaan, em va beneir i em digué: «Jo et faré fecund i et multiplicaré, et convertiré en un aplec de pobles i donaré aquesta terra a la teva posteritat, després de tu, en possessió perpètua. 5 Així, doncs, els teus dos fills Manasés i Efraïm, que et van néixer a l'Egipte abans que jo hi vingués, que siguin meus com m'ho són Rubèn i Simeó. 6 Pel que fa als fills que has engendrat després d'ells, que siguin teus. En la seva herència seran designats pel nom dels seus germans. 7 Quan jo tornava de Fadan, la teva mare Raquel va morir als meus braços al país de Canaan, pel camí, abans d'arribar a Efrata, i la vaig enterrar allí, al camí d'Efrata (això   —107→   és, Bet-Lèhem)». 8 En veure Israel els fills de Josep, preguntà: «Qui són aquests?» 9 Josep respongué al seu pare: «Són els fills que Déu m'ha donat aquí». Li digué: «Acosta-me'ls, perquè me'ls posi damunt la falda»80 . 10 Els ulls de Jacob eren entelats per la vellesa, i no hi veia. Els hi va acostar, i ell els va besar i abraçar. 11 Israel digué a Josep: «No em pensava pas tornar-te a veure, i mira, Déu m'ha fet veure't a tu i els teus descendents». 12 Josep els tragué de la seva falda i es prosternà de cara a terra.

13 Llavors Josep els prengué tots dos, Efraïm amb la dreta, a l'esquerra d'Israel, i Manasés amb l'esquerra, a la dreta d'Israel, i els hi acostà. 14 Però Israel estengué la mà dreta i la posà damunt el cap d'Efraïm, per bé que fos el petit, i posà la mà esquerra damunt el cap de Manasés, encreuant les mans —Manasés, de fet, era el gran81 . 15 I els beneí així: «Que el Déu a la presència del qual van fer via els meus pares Abraham i Isaac, el Déu que m'ha pasturat des que visc fins avui, 16 l'àngel que m'ha deslliurat de tot mal, beneeixi aquests nois, i que en ells sigui perpetuat el meu nom i el nom dels meus pares Abraham i Isaac, i que, com els peixos, es multipliquin en gran nombre a la terra». 17 En adonar-se Josep que el seu pare posava la mà dreta damunt el cap d'Efraïm, li va desplaure. Prengué la mà del seu pare per passar-la del cap d'Efraïm al cap de Manasés 18 i digué al seu pare: «Així no, pare, que és aquest el primogènit. Poseu-li la dreta damunt el cap». 19 Però el seu pare s'hi va negar: «Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També ell arribarà a ser un poble i també ell serà gran. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva posteritat arribarà a ser una multitud de pobles». 20 I aquell dia els beneí així: «Israel es valdrà de vosaltres per beneir i dirà: «Que Déu et faci com Efraïm i Manasés». Així anteposà Efraïm a Manasés.

21 Acabat, Israel digué a Josep: «Mira, estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. 22 I jo et dono una porció de més que als teus   —108→   germans, que amb l'espasa i amb l'arc vaig prendre als amorreus».

49 Benediccions profètiques de Jacob.1 Jacob cridà els seus fills i els digué: «Aplegueu-vos, que us anunciaré el que us passarà als últims temps.



2 Ajunteu-vos, escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.

3 Rubèn, tu ets el meu primogènit,
la meva força, les primícies del meu vigor,
excés de dignitat i excés de força,
4 com l'aigua bullies; però no sobresortiràs,
perquè vas pujar al llit del teu pare,
vas profanar el meu llit.

5 Sirneó i Leví, udolants,
instruments de violència, les seves xarxes.
6 Que la meva ànima no entri al seu complot,
que el meu esperit no s'ajunti al seu grup,
perquè en la seva ira van matar homes,
mutilaren toros per caprici.
7 Maleïda sigui la seva ira pel seu rigor,
maleït sigui el seu furor per la seva duresa.
Els dispersaré per Jacob,
els escamparé per Israel.

8 Judà, els teus germans et lloaran,
la teva mà es posarà al coll del teu contrari,
els fills del teu pare s'inclinaran davant teu.
9 Ets un cadell de lleó, Judà;
tornes de la caça, fill meu.
S'ha ajupit, s'ha ajagut com un lleó,
com una lleona; ¿qui el farà aixecar?
10 El ceptre no serà mai pres de Judà,
ni la vara de sobirà d'entre els seus peus,
fins que vingui aquell de qui és
i al qual és deguda l'obediència dels pobles.
11 Lliga al cep el seu pollí,
i a la parra el fill de la seva somera;
renta amb vi la seva roba,
amb sang de raïm el seu vestit.
12 Té els ulls tèrbols de vi;
les dents, blanques de llet.
13 Zabuló resideix a la vora del mar,
s'està al sorral de les naus,
—109→
amb la gropa girada cap a Sidó.

14 Issacar és un ase ossut
que s'ajaça d'un estable a un altre.
15 S'ha adonat que el repòs és cosa bona,
que el país era agradable.
Ajup l'espatlla per traginar
i es resigna al jou de l'esclavatge.

16 Dan jutjarà el seu poble
com qualsevol tribu d'Israel.
17 Que Dan sigui un llop vora el camí,
una serp prop del viarany,
que mossegui la pota del cavall,
i caigui d'esquena el cavaller.
18 La teva salvació espero, Jahvè!

19 Gad, l'assalten els bandits, i ell corre i els encalça.

20 Aser, el seu pa és abundant,
dóna menjars de rei.

21 Neftalí és una cérvola lleugera,
que infanta cérvols gentils.

22 Josep és un plançó prop de la font;
les branques pugen sobre el mur.
23 L'exasperaren, li llançaren sagetes,
l'atacaren els arquers.
24 Però se li trencà la corda de l'arc,
els braços poderosos s'arreplegaren
per la força del brau de Jacob,
pel nom del pastor d'Israel.
25 Que el Déu del teu pare t'ajudi
i El-Saddai et beneeixi:
benediccions del cel a dalt,
benediccions de les aigües esteses sota terra,
benediccions de mamelles i matrius.
26 Les benediccions del teu pare i de la teva mare
s'han alçat fins a les muntanyes seculars,
fins als confins de les collades eternes.
Que reposin sobre el cap de Josep,
sobre el front del príncep dels seus germans.

27 Benjamí és un llop rapaç,
al matí devora una presa
i al vespre reparteix les despulles».

  —110→  

28 Totes aquestes són les dotze tribus d'Israel, i això és el que el seu pare els digué en beneir-les. Les beneí a cadascuna segons la benedicció que els convenia.

Última recomanació i mort de Jacob.29 Acabat, els féu aquesta recomanació: «Me'n vaig a reunir-me al meu poble. Enterreu-me a la vora dels meus pares, a la cova del camp d'Efron, l'hitita. 30 A la cova del camp de Macpelà, enfront de Mambré, al país de Canaan, el camp que Abraham va comprar a Efron, l'hitita, com a sepulcre en propietat. 31 Allí van enterrar Abraham i la seva dona Sara; allí van enterrar Isaac i la seva dona Rebeca; allí vaig enterrar Lia. 32 Són el camp i la cova adquirits als hitites».

33 Quan Jacob acabà de fer les recomanacions als seus fills, replegà els peus al llit i expirà. I fou ajuntat als del seu poble.

50 Exèquies de Jacob. 1 Aleshores Josep es llançà sobre la cara del seu pare, el cobrí de llàgrimes i el besà. 2 Després, Josep encomanà als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges embalsamaren Israel. 3 Hi van esmerçar quaranta dies, que és el temps que requereix l'embalsamament. L'Egipte el va plorar setanta dies. 4 Passats els dies del dol, Josep parlà així a la casa del Faraó: «Si em teniu en consideració, parleu per mi al Faraó i digueu-li: 5 «El meu pare em va fer fer aquest jurament: «Estic a punt de morir; enterra'm al sepulcre que em vaig excavar al país de Canaan. Ara, doncs, voldria anar a enterrar el meu pare; ja tornaré». 6 El Faraó va respondre: «Vés i enterra el teu pare, tal com et va fer jurar». 7 Josep va pujar a enterrar el seu pare, i amb ell van pujar tots els funcionaris del Faraó, els dignataris de la seva cort i els dignataris del país d'Egipte, 8 així com tota la família de Josep, els seus germans i la família del seu pare. Només la mainada, les ovelles i les vaques es van quedar a la regió de Guesen. 9 Amb ell pujaren també carros i conductors, fins a compondre un seguici molt considerable. 10 Així que arribaren   —111→   a l'era d'Atad, que és a l'altra banda del Jordà, hi van fer una gran i solemne lamentació, i Josep va celebrar pel seu pare un dol de set dies. 11 Quan els habitants del país, els cananeus, veieren el dol de l'era d'Atad, digueren: «Quin gran dol per l'Egipte!» Per això, anomenen aquell lloc Abel-Misraim, que és a l'altra banda del Jordà. 12 Els seus fills van fer amb ell tal com els havia manat. 13 El portaren al país de Canaan i l'enterraren a la cova del camp de Macpelà, que Abraham havia adquirit d'Efron, l'hitita, com a sepulcre en propietat, enfront de Mambré. 14 Un cop enterrat el seu pare, se'n tornà a l'Egipte amb els seus germans i amb tots els qui havien pujat amb ell per enterrar el seu pare.

Josep consola els seus germans.15 Veient que el seu pare havia mort, els germans de Josep es digueren: «Vejam si ara Josep ens perseguirà i ens voldrà fer pagar tot el mal que li vam fer!» 16 Així enviaren a dir a Josep: «El teu pare, abans de morir, ens va manar: 17 «Parleu així a Josep: «Per favor, perdona als teus germans el seu crim i el seu pecat, tot el mal que et van fer. Perdona, per favor, el pecat dels servents del Déu del teu pare!» Josep plorava mentre li parlaven. 18 Els seus germans hi anaren i, tirant-se-li als peus, li digueren: «Aquí ens tens com esclaus». 19 Però Josep els contestà: «No tingueu por. És que em puc posar en lloc de Déu? 20 Cert que vosaltres vau maquinar un mal contra mi, però Déu tenia la intenció de convertir-lo en bé, per acomplir el que es realitza avui: salvar la vida a un poble nombrós. 21 No tingueu por, doncs, que jo us mantindré juntament amb la vostra mainada». I els va consolar tot parlant-los amb afecte.

Últims dies i mort de Josep.22 Josep, amb la família del seu pare, va habitar a l'Egipte, i visqué cent deu anys. 23 Josep arribà a veure els néts d'Efraïm, i fins els fills de Maquir, fill de Manasés, van néixer a la falda de Josep. 24 Finalment, Josep digué als seus germans: «Estic a punt de   —112→   morir. Déu us visitarà i us farà pujar d'aquest país al país que va prometre amb jurament a Abraham, Isaac i Jacob». 25 I féu jurar als fills d'Israel: «Quan Déu us visitarà, us endureu d'aquí els meus ossos».

26 Josep va morir a l'edat de cent deu anys. L'embalsamaren i el posaren en un sarcòfag a l'Egipte.