Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —824→  

ArribaAbajoEsdres i Nehemies (Esd. 1,1- Ne. 13,31)603


ArribaAbajoEsdres (Esd. 1,1-10,44)

ArribaAbajo Retorn a Jerusalem de Sasabasar i Zorobabel amb els primers repatriats (Esd. 1,1-6,2)

1 L'edicte de Cir.1 L'any primer de Cir604, rei de Pèrsia, perquè es complís la paraula de Jahvè que havia dit Jeremies, Jahvè,desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, i Cir va fer proclamar per tot el seu reialme, i fins i tot va consignar per escrit, el que segueix:

2 «Això diu Cir, rei de Pèrsia605: Jahvè, Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra, i m'ha manat de reconstruir-li el temple de Jerusalem, a Judà. 3 Qui hi ha del seu poble entre vosaltres? Que el seu Déu sigui amb ell, i que pugi a Jerusalem, a Judà, per reconstruir el temple de Jahvè, Déu d'Israel. És el Déu que té l'estada a Jerusalem. 4 Tots els qui queden d'Israel606 pertot arreu han de ser ajudats per la població dels llocs on resideixen, amb plata i or, amb provisions i bestiar, a més de les ofrenes voluntàries per al temple de Déu que hi ha a Jerusalem».

Preparatius per al retorn a Jerusalem. 6 Llavors es posaren en camí tots els caps de família de Judà i de Benjamí, tots els sacerdots i els levites, de qui Déu va desvetllar l'esperit perquè anessin a reconstruir el temple de Jahvè a Jerusalem. 7 Tots els seus veïns els ajudaren amb objectes de plata i d'or, amb provisions, amb bestiar, i altres regals preciosos, a més de totes les ofrenes voluntàries. 8 El rei Cir va fer treure els utensilis de la casa de Jahvè que Nabucodonosor s'havia emportat de Jerusalem i que havia dipositat al temple del seu déu. 9 Cir, rei de Pèrsia, els va fer retirar per Mitridates, el tresorer,   —825→   que els inventarià i els donà a Sasabasar, el príncep de Judà. 10 Hi havia trenta safates d'or, mil de plata, vint-i-nou ganivets, 11 trenta copes d'or, quatre-centes deu copes de plata i un miler d'altres utensilis. 12 En total, els utensilis d'or i de plata eren cinc mil quatre-cents. Sasabasar s'ho emportà tot quan els deportats van pujar de Babilònia a Jerusalem.

2 Llista dels repatriats.1 Aquests són els habitants de la Província que pujaren de l'exili, que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hi havia deportat, i retornaren a Jerusalem i a Judà, cadascun a la seva població. 2 Van arribar amb Zorobabel: Josuè, Nehemies, Saraïes, Raelaïes, Nahamani, Mardocai, Belsan, Mesfar, Begvai, Rehum i Baanà.

Nombre dels homes d'Israel: 3 fills de Farós, dos mil cent setanta-dos; 4 fills de Safaties, tres-cents setanta-dos; 5 fills d'Aré, set-cents setanta-cinc; 6 fills de Fahat-Moab, dels fills de Josuè i de Joab, dos mil vuit-cents dotze; fills d'Elam, mil dos-cents cinquanta-quatre; 8 fills de Zetuè, nou-cents quaranta-cinc; 9 fills de Zacai, set-cents seixanta; 10 fills de Bani, sis-cents quaranta-dos; 11 fills de Bebai, sis-cents vint-i-tres; 12 fills d'Azgad, mil dos-cents vint-i-dos; 13 fills d'Adonicam, sis-cents seixanta-sis; 14 fills de Begvai, dos mil cinquanta-sis; 15 fills d'Adin, quatre-cents cinquanta-quatre; 16, fills d'Ater, de la família d'Ezequies, noranta-vuit; 17 fills de Besai, tres-cents vint-i-tres; 18 fills de Jorà, cent dotze; 19 fills d'Hasum, dos-cents vint-i-tres; 20 fills de Guebar, noranta-cinc; 21 homes de Bet-Lèhem, cent vint-i-tres; 22 homes de Netofà, cinquanta-sis; 23 homes d'Anatot, cent vint-i-vuit; 24 homes d'Azmàver, quaranta-dos; 25 homes de Cariat-Jarim, de Cafirà, de Beerot, set-cents quaranta-tres; 26 homes de Ramà i de Gabé, sis-cents vint-i-un; 27 homes de Macmàs, cent vint-i-dos; 28 homes de Bet-El i Ai, dos-cents vint-i-tres; 29 fills de Nebó, cinquanta-dos; 30 fills de Megbis, cent cinquanta-sis; 31 fills d'un altre Elam, mil dos-cents cinquanta-quatre; 32 fills d'Harim, tres-cents vint; 33 homes de Lod, d'Hadid i d'Onó, set-cents vint-i-cinc; 34 homes de Jericó, tres-cents   —826→   quaranta-cinc; 35 fills de Senaà, tres mil sis-cents trenta.

36 Sacerdots: fills d'Idaïes, de la casa de Josuè, nou-cents setanta-tres; 37 fills d'Emmer, mil cinquanta-dos; 38 fills de Fashur, mil dos-cents quaranta-set; 39 fills d'Harim, mil disset.

40 Levites: fills de Josuè, de Quedmiel, de Bennuí i d'Hoduïes, setanta-quatre.

41 Cantors: fills d'Asaf, cent vint-i-vuit.

42 Fills dels porters: fills de Sel·lum, fills d'Ater, fills de Telmon, fills d'Acub, fills d'Hatità, fills de Sobai, total: cent trenta-nou.

43 Natineus607: fills de Sihà, fills d'Hasufà, fills de Tabaot, 44 fills de Querós, fills de Sishà, fills de Fadon, 45 fills de Lebanà, fills d'Hagabà, fills d'Acub, 46 fills d'Hagab, fills de Semlai, fills d'Hanan, 47 fills de Guedel, fills de Gàher, fills de Raaïes, 48 fills de Rasin, fills de Necodà, fills de Gazam, 49 fills d'Ozà, fills de Fasé, fills de Besai, 50 fills d'Asenà, fills de Munim, fills de Nefusim, 51 fills de Bacbuc, fills d'Hacufà, fills d'Harhur, 52 fills de Beslut, fills de Mahidà, fills d'Harsà, 53 fills de Bercós, fills de Sisarà, fills de Temé, 54 fills de Nasié, fills d'Hatifà.

55 Fills dels servents de Salomó: fills de Sotai, fills de Soféret, fills de Faridà, 56 fills de Salà, fills de Dercon, fills de Guedel, 57 fills de Safaties, fills d'Hatil, fills de Foquèret-ha-Sebaïm, fills d'Ami. 58 Total dels natineus i dels fills dels servents de Salomó: tres-cents noranta-dos.

59 Els qui pujaren de Tel-Malé, de Tel-Harsà, de Querub, d'Adon i d'Emmer, no pogueren demostrar que la seva família i la seva descendència eren israelites: 60 fills de Dalaïes, fills de Tobies, fills de Necodà: sis-cents cinquanta-dos.

61 Dels fills dels Sacerdots; fills d'Hobies, fills de Cos, fills de Berzel·lai, el qual havia Ares per muller una de les filles de Berzel·lai, el galaadita, i havia adoptat el seu nom. 62 Aquests van buscar les seves llistes genealògiques, però no les van trobar, i van ser exclosos del sacerdoci com a profans. 63 El governador els va dir que no mengessin dels aliments sagrats, fins que es presentés un sacerdot amb l'urim i el tummim. 64 En total, els reunits eren quaranta-dos mil,   —827→   tres-cents seixanta, 65 a més dels servents i les serventes, que eren set mil tres-cents trenta-set, amb dos-cents cantors i cantores. 66 De cavalls, set-cents trenta-sis; de mules, dues-centes quaranta-cinc; 67 de camells, quatre-cents trenta-cinc; d'ases, sis mil set-cents vint.

Ofrenes per al temple de Jerusalem. 68 Alguns dels caps de família, en arribar al temple de Jahvè, a Jerusalem, aportaren donatius per a la casa de Déu, per a restaurar el temple de Déu. 69 Segons les seves possibilitats van donar a la caixa del culte: seixanta-una mil monedes d'or; cinc mil mines de plata i cent túniques sacerdotals. 70 Els sacerdots, els levites i una part del poble s'instal·laren a Jerusalem. Els cantors, els porters i els natineus i tots els altres israelites s'instal·laren a les seves viles.

3 Restabliment de l'altar i represa del culte. 1 Quan arribà el mes setè, tot el poble d'Israel, que estava a les seves viles, s'aplegà com un sol home a Jerusalem. 2 Josuè, fill de Josedec, amb els seus germans sacerdots, i Zorobabel, fill de Salatiel, amb els seus germans, determinaren de reconstruir l'altar del Déu d'Israel, per oferir-hi holocaustos, tal com està prescrit a la llei de Moisès, l'home de Déu.

3 Erigiren, doncs, l'altar sobre les seves bases, malgrat que la gent del país els intimidaven, i oferien holocaustos a Jahvè, els holocaustos del matí i del vespre.

4 Celebraren la festa dels Tabernacles, segons que està prescrit, i diàriament oferien els holocaustos, establerts per a cada dia. 5 Igualment el sacrifici perpetu, el de les llunes noves, i el de totes les festes sagrades de Jahvè, a més de tots els que es presentaven com a ofrena voluntària a Jahvè. 6 Des del primer dia del mes setè, començaren a oferir holocaustos a Jahvè; però els fonaments per a reconstruir el temple de Jahvè encara no estaven posats.

7 Llavors donaren diner als picapedrers i als fusters, i queviures, vi i oli als de Sidó i de Tir, perquè portessin per mar, a Jafa, fusta de cedre del Líban, amb l'autorització de Cir, rei de Pèrsia.

  —828→  

Reconstrucció del temple. 8 Fou l'any segon de la seva arribada al temple de Déu, el mes segon, quan Zorobabel, fill de Salatiel, i Josuè, fill de Josedec, i els altres germans seus, amb els sacerdots, els levites i tots els qui havien tornat a Jerusalem de la deportació, emprengueren l'obra i encarregaren als levites de vint anys en amunt de dirigir els treballs de la casa de Jahvè. 9 Josuè, amb els seus fills i els seus germans, Quedmiel, amb els seus fills, Bennu i i Hodules, com també els fills d'Henadad, amb els seus fills i els seus germans, els levites, es posaren com un sol home a dirigir els qui treballaven al temple de Déu.

10 Quan els constructors posaren els fonaments del temple de Jahvè, els sacerdots, revestits i amb les seves trompetes, i també els levites, fills d'Asaf, amb els seus címbals, es disposaven a cantar Jahvè, segons havia pres crit David, rei d'Israel. 11 I entonaren himnes i accions de gràcies a Jahvè: «Que n'és, de bo; perdura eternament l'amor que té per Israel». I tot el poble aclamava Jahvè amb grans crits i el lloava perquè veien posats els fonaments del temple de Jahvè. 12 Però molts dels més ancians, sacerdots, levites i caps de família, que havien vist el primer temple, veient ara posar els fonaments del nou temple, ploraven amargament, mentre que molts d'altres aclamaven amb crits de festa. 13 I no es podia distingir entre les aclamacions de festa i el crit dels plors del poble; perquè la gent aclamava amb grans crits, i la cridòria se sentia de molt lluny.

4 Suspensió dels treballs de reconstrucció.1 Els enemics de Judà i de Benjamí van sentir dar que els repatriats reconstruïen el temple de Jahvè, Déu d'Israel. 2 Es presentaren, doncs, a Zorobabel i als caps de família i els digueren: «El reconstruirem amb vosaltres, perquè també venerem el vostre Déu, i li oferim sacrificis des del temps d'Asar-Hadon, rea d'Assíria, que ens establí aquí». 3 Zorobabel, Josuè i els altres caps de família d'Israel els digueren: «No convé pas que reconstruïm plegats el temple del nostre Déu; el temple de Jahvè, Déu d'Israel,   —829→   l'hem de reconstruir nosaltres tots sols, tal com ens ordenà Cir, el rei de Pèrsia». 4 Llavors la gent del país començà a descoratjar el poble de Judà i a intimidar-los, perquè l'obra no anés endavant.

5 Tot el temps de Cir, rei de Pèrsia, i fins al regnat de Darius, rei de Pèrsia, subornaven consellers per fer fracassar el pla.

6 Sota el regnat d'Asuer, al començament del regnat, escriviren una acusació contra els habitants de Judà i de Jerusalem.

7 També al temps d'Artaxerxes, Beselam, Mitridates, Tabeel i altres col·legues seus escriviren a Artaxerxes, rei de Pèrsia. La carta era escrita en lletra i en llengua aramees.

8 Rehum, el governador, i Samsai, el secretari, escriviren al rei Artaxerxes una carta contra Jerusalem que deia així:

9 «Rehum, el governador, Samsai, el secretari, i els seus ajudants, jutges i delegats, funcionaris perses, provinents d'Arac, de Babilònia i de Susa, és a dir, els elamites, 10 i els altres pobles que el gran Asenafar deportà i establia les viles de Samaria i a les altres regions occidentals de l'Eufrat».

11 Aquest és el text de la carta que li fou enviada: «Al rei Artaxerxes, els teus servidors, la gent de la regió occidental de l'Eufrat... 12 Sàpiga el rei que els jueus, que han vingut de prop teu, han arribat a Jerusalem i estan reconstruint la ciutat rebel i perversa; reparen les muralles i ja han posat els fonaments. 13 Que sàpiga, doncs, el rei que, si aquesta ciutat és reconstruïda, i les muralles, restaurades, no pagaran més tributs, ni impostos, ni peatge, i això resultarà en detriment del tresor dels reis. 14 Com sigui, doncs, que vivim a sou del palau, ens sembla que no podem permetre que hàgim de veure aquest afront del rei; per això, li enviem aquestes informacions. 15 Que busquin en el llibre de les Memòries dels teus pares; hi trobaràs la prova que aquesta ciutat és una ciutat rebel, funesta per al rei i per a les províncies, i que ja des de temps antic s'hi han tramat revoltes. 16 Nosaltres fem saber al rei que, si aquesta ciutat és reconstruïda, i les   —830→   muralles, restaurades, no tindràs més part a la regió occidental de l'Eufrat».

17 El rei va enviar aquesta resposta: «A Rehum, governador, a Samsai, secretari, i als seus ajudants que habiten a Samaria i als altres territoris de la regió occidental de l'Eufrat. Pau. 18 La carta que m'heu escrit ha estat llegida i traduïda a la meva presència. 19 He ordenat que es fes una investigació i s'ha trobat que realment aquesta ciutat des de temps antic s'havia insurreccionat contra els reis, que hi ha hagut rebel·lions i sedicions, 20 i que hi havia a Jerusalem reis poderosos que dominaven les contrades de la regió occidental de l'Eufrat, i que se'ls pagava tribut, impost i peatge. 21 Donem l'ordre, doncs, que aquesta gent desisteixi de l'empresa, i que aquesta ciutat no sigui reconstruïda, fins que jo ho mani. 22 Vigileu de no ser negligents en això, no fos cas que s'augmentés el mal en detriment dels reis».

23 Així que fou acabada de llegir la carta del rei Artaxerxes davant Rehum i Samsai, el secretari, i els seus ajudants, anaren de pressa a Jerusalem, als jueus, i els van obligar a mà armada a parar els treballs.

24 Des de llavors, els treballs del temple de Déu, a Jerusalem, quedaren suspesos, fins a l'any segon de Darius, rei de Pèrsia.

5 Represa de la reconstrucció del temple.1 Els profetes Ageu i Zacaries, fill d'Addó, en nom del Déu d'Israel, que era amb ells, profetitzaren als jueus que es trobaven a Judà i a Jerusalem. 2 Llavors Zorobabel, fill de Salatiel, i Josuè, fill de Josedec, es posaren a reconstruir el temple de Déu, a Jerusalem, encoratjats pels profetes de Déu. 3 Mentrestant, Tatanai, governador de la regió occidental de l'Eufrat, i Setar-Buzanai, amb els seus ajudants, anaren a dir- los: «¿Qui us ha autoritzat a reconstruir aquesta casa i a refer aquestes muralles?» 4 Afegiren: «¿Com es diuen els homes que refan aquest edifici?» 5 Però Déu vetllava sobre els ancians dels jueus, i, de fet, no van parar fins que la qüestió va ser portada a Darius, i va arribar d'ell una resposta sobre això.

  —831→  

Carta del rei Darius.6 Còpia de la carta que Tatanai, governador de la regió occidental de l'Eufrat, i Setar-Buzanai, amb els seus ajudants, els funcionaris de la regió occidental de l'Eufrat, enviaren al rei Darius.

7 Li van adreçar una relació que deia així: «Al rei Darius. Que tingui molta pau! 8 Sàpiga el rei que hem anat al districte de Judà, al temple del gran Déu, que ha estat reedificat amb blocs de pedra i amb bigues de fusta posades entre les parets. El treball és executat amb diligència i va endavant. 9 Hem preguntat, doncs, a aquells ancians, i els hem dit: «¿Qui us ha autoritzat a reconstruir aquesta casa i a refer aquestes muralles?» 10 També els hem demanat els seus noms, per tal de fer-te'ls saber, de manera que poguéssim posar per escrit el nom dels seus caps.

11 Ells ens van donar aquesta resposta: «Som servents del Déu del cel i de la terra, i refem una casa que havia estat edificada molts anys abans; un gran rei d'Israel l'edificà i la deixà acabada. 12 Però quan els nostres pares indignaren el Déu del cel, ell els deixà a les mans de Nabucodonosor, el caldeu, rei de Babilònia, que destruí aquesta casa i deportà el poble a Babilònia. 13 Però Cir, rei de Babilònia, l'any primer del seu regnat, donà ordre de reconstruir aquesta casa de Déu. 14 I fins el mateix Cir féu portar del temple de Babilònia els utensilis d'or i de plata del temple de Déu, que Nabucodonosor havia retirat del temple de Jerusalem i traslladat al temple de Babilònia, els donà a un home que es deia Sasabasar, després d'haver-lo designat com a governador, 15 i li digué: «Pren aquests utensilis, retorna'ls al temple de Jerusalem, i que el temple de Déu sigui reconstruït allà on era». 16 Sasabasar vingué, posà els fonaments del temple de Déu a Jerusalem, i des d'aquells temps fins ara s'ha anat construint, però encara no està acabat.

17 Si al rei li sembla bé, doncs, que busquin en els arxius reials, a Babilònia, si existeix un decret donat pel rei Cir, de reconstruir aquesta casa de Déu a Jerusalem, i que el rei ens comuniqui la seva voluntat sobre això».

  —832→  

6 Resposta de Darius sobre el decret de Cir. 1 Llavors, per ordre del rei Darius, buscaren en els arxius, on es guardaven els llibres, a Babilònia, 2 i trobaren a Ecbatana, la ciutat que hi ha a la província de Mèdia, un rotlle, on hi havia registrat aquest document: 3 «Any primer del rei Cir. El rei ha donat una ordre. Temple de Déu a Jerusalem. El temple serà reconstruït per a immolar-hi sacrificis i presentar-hi ofrenes. La seva aluda serà de seixanta colzades, i la seva amplada de seixanta colzades; 4 hi haurà tres rengles de pedres de talla i un rengle de fusta. La despesa serà pagada pel tresor reial. 5 A més, els utensilis d'or i de plata del temple de Déu, que Nabucodonosor havia retirat del temple de Jerusalem i havia portat a Babilònia, seran restituïts i portats al temple de Jerusalem, al seu lloc, i col·locats a la casa de Déu.

6 Per tant, vosaltres, Tatanai, governador de la regió occidental de l'Eufrat, i Setar-Buzanai, amb els vostres ajudants, els funcionaris de la regió occidental de l'Eufrat, retireu-vos d'allí 7 i deixeu continuar els treballs d'aquest temple de Déu. Que el governador i els ancians dels jueus reconstrueixin el temple de Déu, allà on era. 8 A més, dono aquesta ordre de com heu de comportar-vos amb aquests ancians dels jueus, en la reconstrucció del temple de Déu: que la despesa d'aquests homes sigui pagada al seu temps i sense retard dels fons reials, és a dir, del tribut de la regió occidental de l'Eufrat. 9 I tot el que calgui per als holocaustos del Déu del cel: vedells, moltons, anyells, com també blat, sal, vi i oli, que els sigui donat dia per dia, sens falta, segons les indicacions dels sacerdots de Jerusalem, 10 perquè ofereixin sacrificis agradables al Déu del cel i preguin per la vida del rei i dels seus fills. 11 Dono també aquesta ordre: Qualsevol que no obeeixi aquesta ordre, que plantin a terra una biga a casa seva i l'hi pengin, i que la seva casa sigui convertida en un femer. 12 I que Déu que ha fet residir allà el seu nom, destroni tot rei o poble que gosi canviar les meves ordres i destruir aquesta casa de Déu a Jerusalem. Jo, Darius, he donat aquest decret. Que sigui   —833→   posat en pràctica fidelment».

Acabament i dedicació de Pobra del temple. 13 Llavors Tatanai, governador de la regió occidental de l'Eufrat, Setar-Buzanai i els seus ajudants ho executaren puntualment, tal com deia l'ordre del rei Darius. 14 I els ancians dels jueus avançaven la reconstrucció, encoratjats pel profeta Ageu i per Zacaries, fill d'Addó. La reconstrucció fou acabada, pel voler del Déu d'Israel, i per ordre de Cir i de Darius. 15 L'edifici fou acabat el dia tercer del mes d'adar608, l'any sisè del regnat de Darius.

16 Els israelites, els sacerdots, els levites i la resta dels deportats, van celebrar amb alegria la dedicació d'aquesta casa de Déu. 17 Oferiren per a la dedicació cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i dotze bocs com a sacrifici pel pecat per tot Israel, segons el nombre de les tribus d'Israel.

18 Després van designar els torns dels sacerdots i dels levites per al servei de Déu a Jerusalem, com ho prescriu el llibre de Moisès.

Celebració de la Pasqua. 19 Els repatriats van celebrar la Pasqua el dia catorze del primer mes. 20 Els levites s'havien purificat tots, i tots eren purs. Van immolar els anyells pasquals per tots els repatriats, pels seus germans, pels sacerdots i per ells mateixos. 21 Els repatriats menjaren l'anyell pasqual, i s'hi van afegir els qui s'havien separat de la impuresa dels habitants del país, i s'havien ajuntat a ells per venerar Jahvè, el Déu d'Israel. 22 Celebraren, doncs, la festa dels àzims durant set dies amb alegria; Jahvè els havia donat motiu d'alegria, fent que el cor del rei d'Assíria els fos favorable i donant força a les seves mans per a l'obra del temple de Déu, el Déu d'Israel.




ArribaAbajo Retorn d'Esdres al cap duna altra caravana de repatriats (Esd. 7,1-10,44)

7 L'escriba Esdres va a Jerusalem.1 Després d'aquests fets, durant el regnat d'Artaxerxes, rei de Pèrsia, pujà de Babilònia Esdres, fill d'Azaries, fill de Melquies,   —834→   2 fill de Sel·lum, fill de Sadoc, fill d'Ahitob, 3 fill d'Amaries, fill d'Azaries, fill de Meraiot, 4 fill de Zarahies, fill d'Ozi, fill de Boqui, 5 fill d'Abisuè, fill de Finehès, fill d'Eleazar, fill del gran sacerdot Aharon. 6 Aquest Esdres era un sacerdot escriba entès en la Llei de Moisès, la Llei que Déu havia donat a Israel. Havia obtingut del rei tot allò que havia demanat, perquè la mà de Jahvè, el seu Déu, l'afavoria. 7 L'any setè del rei Artaxerxes pujà a Jerusalem una part dels israelites, dels sacerdots, dels levites, dels cantors, dels porters i dels natineus. 8 Van arribar el mes cinquè; era l'any setè del rei. 9 Havia fixat la sortida de Babilònia el dia primer del primer mes, i arribava a Jerusalem el primer dia del mes cinquè; la mà bondadosa de Déu l'afavoria. 10 S'havia donat amb tot el cor a l'estudi i a la pràctica de la Llei de Jahvè i a instruir Israel en els seus decrets i les seves decisions.

Carta del rei Artaxerxes a favor d'Esdres.11 Text de la carta que el rei Artaxerxes va donar a Esdres, el sacerdot i escriba, entès en els manaments de Jahvè i en els seus decrets donats a Israel:

12 «Artaxerxes, rei dels reis, a Esdres, sacerdot i escriba de la Llei del Déu del cel: 13 He donat l'ordre que qualsevol del poble d'Israel, dels seus sacerdots i dels seus levites, que habiten al meu regne, si vol tornar a Jerusalem, pot tornar-hi amb tu, 14 que ets enviat del rei i dels seus set consellers per fer una informació a Judà i a Jerusalem, respecte a la Llei del teu Déu, que tens a les mans, 15 i per portar la plata i l'or que el rei i els seus consellers ofereixen voluntàriament al Déu d'Israel, que té el temple a Jerusalem, 16 junt amb tota la planta i l'or que puguis recollir per tota la província de Babilònia, i les ofrenes voluntàries que el poble i els sacerdots facin per al temple del seu Déu, a Jerusalem. 17 Amb aquest diner, podràs adquirir vedells, moltons i anyells, i tot allò que calgui per a les ofrenes i les libacions que s'han d'oferir sobre l'altar del temple del vostre Déu, a Jerusalem. 18 Tot el que quedi de plata i d'or, ho fareu servir per al que cregueu més oportú, tu   —835→   i els teus col·laboradors, segons la voluntat del vostre Déu. 19 Porta davant Déu, a Jerusalem, els objectes que et siguin oferts per al servei del temple del teu Déu.

20 Pots prendre també del tresor reial allò que calgui per a les altres despeses del temple del teu Déu. 21 Jo, el rei Artaxerxes, dono aquesta ordre a tots els tresorers de la regió occidental de l'Eufrat: Tot el que us demani el sacerdot i escriba Esdres, entès en la Llei del Déu del cel, que li sigui donat puntualment. 22 Li podreu donar fins a cent talents de plata, cent mesures de blat, cent bots de vi, cent bots d'oli i, a més, sal sense restricció. 23 Que es compleixi fidelment tot el que ha ordenat el Déu del cel per a la casa del Déu del cel; no fos cas que vingués el seu rigor sobre l'imperi del rei i dels seus fills. 24 Us fem saber també que no podran ser imposats tributs, impostos o peatges a cap sacerdot, levita, cantor, porter, natineu, ni cap altre dels qui serveixen en aquest temple de Déu. 25 I tu, Esdres, segons la saviesa del teu Déu que tu posseeixes, estableix jutges o magistrats perquè administrin la justícia a tot el poble de la regió occidental de l'Eufrat, a tots els qui ja coneixen la llei del teu Déu, i ensenya-la als qui no la coneixen. 26 El qui no compleixi la llei del teu Déu i la llei del rei, sigui sotmès a una pena rigurosa: a la mort o a la deportació, a empenyorament de béns, o a la presó».

Acció de gràcies a Déu.27 «Beneït sigui Jahvè, Déu dels nostres pares, que ha mogut el cor del rei a glorificar així el temple de Jahvè, a Jerusalem, 28 i ha fet que jo trobés la benvolença del rei i dels seus consellers i de tots els oficials del rei! Jo em vaig animar en veure que la mà de Jahvè, el meu Déu, m'afavoria i vaig reunir els caps d'Israel perquè tornessin amb mi».

8 Llista dels companys d'Esdres. 1 Caps de família i genealogies dels qui van tornar amb mi de Babilònia, en el regnat del rei Artaxerxes:

2 Dels fills de Finehès: Guersom; dels fills d'Itamar: Daniel; dels fills de David: Hatús; 3 dels fills de Sequenies...;   —836→   dels fills de Farós: Zacaries, i amb ell van ser registrats cent cinquanta homes; 4 dels fills de Fahat-Moab: Eljoenai, fill de Zarahies, amb dos-cents homes; 5 dels fills de Zetuè: Sequenies, fill d'Ezequiel, amb tres-cents homes; 6 dels fills d'Adin: Abed, fill de Jonatàs, amb cinquanta homes; 7 dels fills d'Elam: Isaïes, fill d'Atalies, amb setanta homes; 8 dels fills de Safaties: Zabdies, fill de Miquel, amb vuitanta homes; 9 dels fills de Joab: Abdies, fill de Jahiel, amb dos-cents divuit homes; 10 dels fills de Bani: Salomit, fill de Josfies, amb cent cinquanta homes; 11 dels fills de Bebai: Zacaries, fill de Bebai, amb vint homes; 12 dels fills d'Azgad: Johanan, fill de Quetan, amb dos-cents deu homes; 13 dels fills d'Adonicam, que eren els darrers: Elifàlet, Jeiel i Semeïes, amb seixanta homes; 14 dels fills de Begvai: Utai i Zabud, amb setanta homes.

15 Els vaig reunir vora el canal que passa per Ahavà, i vam acampar allà tres dies; havent buscat entre el poble i els sacerdots, no vaig trobar-hi cap levita. 16 Vaig cridar els caps, Elièzer, Ariel, Semeïes, Elnatan, Jarib, Elnatan, Natan, Zacaries i Mosol·lam, i els instructors, Jojarib i Elnatan, 17 i els vaig donar una missió per a Eddó, cap de la localitat de Casfià, i els vaig dictar el que havien de comunicar a Eddó i als seus col·legues natineus, a fi que ens procuressin ajudants per al temple del nostre Déu. 18 I com que ens afavoria la mà bondadosa del nostre Déu, ens van portar Serebies, home de seny entre els fills de Moholi, fill de Levi, fill d'Israel, amb els seus fills i els seus germans, en total, divuit homes; 19 a més Hasabies, amb el seu germà Isaïes, dels fills de Merari, i també els seus fills, en total vint homes; 20 i d'entre els natineus, que David i els principals havien posat al servei dels levites, en total dos-cents vint natineus. Tots aquests van ser registrats pel seu nom.

21 Allà, prop del canal Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li un feliç viatge per a nosaltres i els nostres fills, amb tots els nostres bagatges. 22 M'hauria donat vergonya de demanar al rei una escorta i cavallers   —837→   per a protegir-nos dels enemics, durant el camí, ja que havíem dit al rei: «La mà del nostre Déu s'estén per beneir tots aquells qui el busquen; en canvi, la seva força i el seu rigor es fa sentir sobre tots aquells qui no es recorden d'ell». 23 Per això, doncs, vam dejunar i vam invocar el nostre Déu, i ell ens va escoltar.

24 Vaig escollir dotze caps dels sacerdots, a més de Serebies i Hasabies, i deu dels seus germans; 25 vaig pesar davant d'ells la plata, l'or i els utensilis, les ofrenes que havien donat el rei, els seus consellers, els seus magnats i tots els israelites que es trobaven allà, per al temple del nostre Déu, 26 i vaig consignar a les seves mans sis-cents cinquanta talents de plata, cent utensilis de plata, amb un pes total de dos talents, cent talents d'or, 27 vint copes d'or de mil darics i dos vasos d'un bonic bronze daurat, tan preciós com l'or. 28 Llavors els vaig dir: «Són consagrats a Jahvè; aquests utensilis són sagrats; aquesta plata i aquest or són ofrena voluntària a Jahvè, el Déu dels vostres pares. 29 Vigileu-los i guardeu-los fins que els poseu davant els caps dels sacerdots i dels levites i davant els caps de família d'Israel, a Jerusalem, a les sales del temple de Jahvè». 30 Els sacerdots i els levites es van fer càrrec de la plata, de l'or i dels utensilis que havien estat pesats, per traslladar-los a Jerusalem al temple del nostre Déu.

Cap a Jerusalem, sota la protecció de Déu.31 El dia dotze del mes primer, vam partir des del canal Ahavà cap a Jerusalem. La mà del nostre Déu ens afavoria, i ens va preservar dels atacs dels enemics i de les emboscades, durant tot el camí. 32 Una vegada arribats a Jerusalem, vam reposar tres dies. 33 El quart dia foren pesats al temple del nostre Déu la plata, l'or i els utensilis, i els vam posar a les mans del sacerdot Meremot, fill d'Uries, amb Eleazar, fill de Finehès, amb els levites Jozabad, fill de Josuè, i Noadies, fill de Bennui. 34 Ho comptaren i ho pesaren tot; el total va ser consignat per escrit.

Llavors 35 els qui havien tornat de la deportació, els exiliats, van oferir un holocaust   —838→   al Déu d'Israel: dotze vedells per tot Israel, noranta-sis moltons, setanta-dos anyells i dotze bocs pel pecat; tot en holocaust per a Jahvè.

36 Van ser enviades les ordres reials als sàtrapes i als governadors de la regió occidental de l'Eufrat, els quals van oferir la seva ajuda per al poble i per al temple de Déu.

9 Contra els matrimonis mixtos. 1 Havent donar per acabar tot això, els principals se'm van presentar i em digueren: «El poble d'Israel, els sacerdots i els levites no han trencat amb la gent del país i amb les abominacions dels cananeus, dels hitites, dels ferezeus, dels jebuseus, dels ammonites, dels moabites, dels egipcis i dels amorreus, 2 ja que ells i els seus fills han pres per mullers les filles d'ells; la descendència santa s'ha barrejat amb la de la gent del país, i els primers de fer-ho han estat els principals i els consellers».

3 En sentir això, vaig esquinçar-me el vestir i el mantell, em vaig arrencar els cabells del cap i de la barba, i em vaig asseure consternat. 4 Els qui respectaven les paraules del Déu d'Israel es van agrupar al voltant meu, reconeixent aquesta traïció dels repatriats, mentre jo seia consternat fins a l'hora d'oferir l'oblació del capvestre. 5 A l'hora de l'oblació, em vaig alçar del meu dol, amb el vestit i el mantell esquinçats, em vaig agenollar amb les mans esteses vers Jahvè, el meu Déu, 6 i vaig dir:

Pregària expiatòria d'Esdres.— «Déu meu, em sento confús i avergonyit d'alçar la cara davant vostre. Les nostres culpes ens cobreixen el cap, els nostres pecats arriben fins al cel. 7 Des del temps dels nostres pares fins avui som molt culpables, i pels nostres pecats hem estar abandonats, nosaltres, els nostres reis i els nostres sacerdots, al poder dels reis de diversos països, a l'espasa, a la deportació, al pillatge i a la vergonya de la nostra cara, fins al dia d'avui.

8 Però ara, per un moment, l'amor de Jahvè, el nostre Déu, s'ha fer sentir sobre nosaltres, ens ha deixat una resta i ens ha donat un punt ferm en el seu lloc sant; el   —839→   nostre Déu ha il·luminat els nostres ulls, i ens ha concedit alè de vida enmig del nostre esclavatge. 9 Perquè som esclaus; però el nostre Déu no ens ha abandonat en el nostre esclavatge, sinó que ens ha concedit el seu favor davant dels reis de Pèrsia, per donar-nos vida i perquè poguéssim restaurar la casa del nostre Déu, reparar les seves ruïnes i donar-nos una tanca a Judà i a Jerusalem.

10 Després de tot això, Déu nostre, què podem dir? No hem complert els vostres manaments, 11 els que vós heu manat per mitjà dels vostres profetes, quan dèieu: «El país on vosaltres entrareu per prendre'n possessió, és carregat de culpa, per les culpes de la gent del país, per les impureses i les abominacions amb les quals l'han infestat d'un cap a l'altre. 12 No doneu les vostres filles per mullers dels seus fills, ni prengueu les seves filles per mullers dels vostres fills; no busqueu mai una entesa amb ells, ni busqueu la seva prosperitat. Llavors sereu forts, podreu menjar el millor de la terra i la deixareu per sempre en heretatge als vostres fills».

13 Després de tot el que ha vingut damunt nostre per accions dolentes i pels vostres pecats gravíssims —encara que vós, Déu nostre, us heu retingut per dessota el que mereixen les nostres culpes i ens heu deixat una resta com és aquesta—, 14 ¿podríem encara infringir de nou els vostres manaments i emparentar-nos amb aquests pobles abominables? ¿No us irritaríeu contra nosaltres fins a destruir-nos, fins que no quedés ni una resta, ni un supervivent?

15 Jahvè, Déu d'Israel, vós sou bo; per això, hem quedat una resta fins al dia d'avui. Aquí ens teniu davant vostre, amb els vostres pecats. Amb tot això, no ens podem sostenir davant vostre».

10 1 Mentre Esdres plorava, prosternat davant el santuari de Jahvè, i feia aquesta pregària i aquesta confessió, s'havia reunit entorn d'ell una munió de gent d'Israel, homes, dones i infants; també tot el poble plorava.

2 Llavors Sequenies, fill de Jeiel, dels fills d'Elam, digué a Esdres: «Hem pecat contra el nostre Déu, prenent mullers estrangeres d'entre els   —840→   pobles d'aquesta terra; amb tot, hi ha una esperança per a Israel. 3 Comprometem-nos ara amb el nostre Déu de deixar totes les dones estrangeres i els fills que han nascut d'elles, d'acord amb el teu parer i el de tots els qui segueixen els manaments del nostre Déu. Que es compleixi la llei. 4 Endavant, doncs; és feina teva; nosaltres et farem costat. Sigues ferm i actua!»

5 Esdres s'alçà i féu jurar els caps dels sacerdots, dels levites i de tot Israel que farien segons el que havien convingut, i ho juraren. 6 Després Esdres es retirà de davant el santuari de Jahvè, entrà a la sala de Johanan, fill d'Eljasib, i hi passà la nit, sense menjar pa ni beure aigua, perquè estava condolgut de la infidelitat dels repatriats.

Convocació d'una assemblea del poble. 7 Per tot Judà i a Jerusalem feren publicar una ordre que tots els repatriats es reunissin a Jerusalem. 8 Al qui no vingués a Jerusalem en el terme de tres dies, conforme a la decisió dels principals i dels ancians, li havien de ser confiscats els béns, i ell havia de ser exclòs de la comunitat dels repatriats. 9 Al cap de tres dies, tots els homes de Judà i de Benjamí s'havien reunit a Jerusalem. Era el dia vint del mes novè; tot el poble es trobava assegut a la plaça del temple de Jahvè, tremolant per tot aquest afer i pel fred de les pluges.

10 El sacerdot Esdres s'alçà i digué: «Heu estat infidels prenent dones estrangeres, i heu augmentat els crims d'Israel. 11 Doneu ara lloança a Jahvè, Déu dels vostres pares, i feu la seva voluntat; separeu-vos dels pobles d'aquesta terra i de les done estrangeres». 12 Llavors tota l'assemblea respongué en veu alta: «Està bé! Farem el que dius. 13 Però com que el poble és molt nombrós i estem en temps de pluges, i no és possible de quedar-nos a la intempèrie —a més, la tasca no és d'un ni de dos dies, perquè molts hem pecat en això—, 14 et demanem que es quedin els caps de tota la comunitat; i tots aquells qui a les nostres viles hauran pres dones estrangeres, fes-los venir en una època determinada, amb els ancians de cada poble i amb   —841→   els seus jutges, fins que la severitat de Déu s'aparti de nosaltres».

15 Jonatan, fill d'Asael, i Jahazies, fill de Tecuè, ajudats per Mosol·lam i el levita Sebetai, s'oposaren a aquest projecte. 16 En canvi, els repatriats l'acceptaren. El sacerdot Esdres s'escollí homes, caps de les diverses famílies, tots designats pels seus noms, i tingueren una sessió per examinar l'afer, el dia primer del mes desè. 17 El dia primer del mes primer acabaren de jutjar tots els homes que s'havien casat amb dones estrangeres.

Llista dels transgressors: sacerdots, levites i laics. 18 D'entre els sacerdots, es van trobar aquests que s'havien casat amb dones estrangeres: dels fills de Josuè, fill de Josedec, i dels seus germans: Maasies, Elièzer, Jarib i Godolies. 19 Aquests es van comprometre amb jurament a acomiadar les seves dones i, per la falta, van oferir un moltó en sacrifici expiatori. 20 D'entre els fills d'Emmer: Hananí i Zabdies; 21 d'entre els fills d'Harim: Maasies, Elies, Semeïes, Jahiel i Ozies; 22 d'entre els fills de Fashur: Eljoenai, Maasies, Ismael, Natanael, Jozabad i Elasà.

23 D'entre els levites: Jozabad, Semeí, Quelaïes, anomenat també Quelità, Fatahies, Judes i Elièzer. 24 D'entre els cantors: Eljasib. I dels porters: Sel·lum, Tèlem i Urí.

25 D'entre els fills d'Israel, els fills de Farós: Remeïes, Jezies, Melquies, Miamin, Elièzer, Melquies i Banales; 26 dels fills d'Elam: Matanies, Zacaries, Jahiel, Abdi, Jerimot i Elles. 27 Dels fills de Zatué: Eljoenai, Eljasib, Matanies, Jerimot, Zabad i Azizà. 28 Dels fills de Bebai: Johanan, Hananies, Zabai i Atalai. 29 Dels fills de Bani Mosol·lam, Mel·luc, Adaies, Jasub, Saal i Jerimot. 30 Dels fills de Fahat-Moab: Adnà, Calal, Banaïes, Maasies, Matanies, Beseleel, Bennuí i Manasés. 31 Dels fills d'Harim: Elièzer, Josuè, Melquies, Semeïes, Simeó, 32 Benjamí, Mel·luc i Samaries. 33 Dels fills d'Hasum: Matanai, Matatà, Zabad, Elifàlet, Jermai, Manasés i Semeïes. 34 Dels fills de Bani: Maadi, Amran, Uel, 35 Banaïes, Badaïes, Quelies, 36 Vanies, Merimut, Eljasib, 37 Matanies, Matanai, Jaasí, 38 Baní, Bennuií, Semeí,   —842→   39 Selemies, Natan, Adaïes, 40 Mecnedebai, Sisai, Sarai, 41 Azareel, Selemies, Samaries, 42 Sel·lum, Amaries i Josep. 43 Dels fills de Nebó: Jeiel, Mataties, Zabad, Zabinà, Jaddó, Joel i Banaïes. 44 Tots ells s'havien casat amb dones estrangeres i molts ja n'havien tingut fills.






ArribaAbajo Nehemies (Ne. 1,1-13,31)

ArribaAbajo Retorn i actuacions de Nehemies en la restauració de Jerusalem (Ne. 1,1-13,31)

1Nehemies, a Susa s'assabenta de l'estat de Jerusalem.1 Memòries de Nehemies, fill d'Hecalies.

El mes de casleu de l'any vintè, em trobava a la ciutadella de Susa. 2 Vingué Hananí, un dels meus germans, amb uns homes de Judà, i els vaig demanar notícies dels jueus que quedaven dels deportats i notícies de Jerusalem. 3 Em van respondre «Els qui queden allà al país es troben en una situació desgraciada i vergonyosa. La muralla de Jerusalem està desfeta, i les portes, cremades». 4 En sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant i em vaig posar de dol durant uns quants dies. Dejunava i pregava davant el Déu del cel, 5 i vaig dir:

Oració de Nehemies.— «Jahvè, Déu del cel, vós sou Déu, gran i temible; vós manteniu el pacte i l'amor pels qui us estimen i guarden els vostres manaments. 6 Mireu-me i escolteu amb atenció la pregària del vostre servent, que ara faig, dia i nit, davant vostre pels israelites, servents vostres, confessant els pecats que els israelites hem comès contra vós. Sóc jo i la casa del meu pare que hem pecat! 7 Ens hem comportat amb vós molt malament, no hem guardat els vostres manaments, els decrets i els costums que vau ordenar a Moisès, el vostre servent. 8 Recordeu-vos de la promesa que vau fer a Moisès, el vostre servent, quan li dèieu: «Si no sou fidels, us dispersaré entre els pobles; 9 però, si us reconcilieu amb mi i guardeu els meus manaments i els compliu, encara que hàgiu estat confinats al   —843→   capdavall del cel, us aplegaré i us tornaré al lloc que he escollit per fer-hi habitar el meu nom». 10 Ells són els vostres servents, el vostre poble, que vós redimireu amb el vostre gran poder i amb la forra de la vostra mà. 11 Ah, Adonai, us prego que escolteu amb atenció la pregària del vostre servent i la de tots els vostres servents, que veneren de cor el vostre nom. Us prego que feu reeixir avui el vostre servent, i que sigui ben acollit davant d'aquest home».

Nehemies demana permis per anar a Judà.— Jo era llavors coper del rei, 2 1 i era el mes de nisan de l'any vintè del rei Artaxerxes. Vaig agafar el vi que tenia davant meu i el vaig oferir al rei. Jo no estava mai trist a la seva presència, 2 però, aquell dia, el rei em digué «Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Això no és altra cosa que una pena del cor». Em vaig esglaiar 3 i li vaig respondre «Que el rei visqui per sempre! ¿Com pot ser que no faci cara trista, quan la ciutat on hi ha el sepulcre dels meus pares està destruïda, i les seves portes, cremades?» 4 Ell em féu: «Què voldries?» Llavors, tot pregant el Déu del cel, 5 vaig dir al rei: «Si semblés bé al rei, si el teu servent t'és agradable, deixa'm anar a Judà per restaurar la ciutat on hi ha el sepulcre dels meus pares».

6 El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em demanà: «Fins quan durarà el teu viatge, i quan tornaries?» Li vaig fixar una data que li semblà bé, i em deixà marxar. 7 Li vaig dir també: «Si semblés bé al rei, que em donin cartes per als governadors de les regions occidentals de l'Eufrat, perquè em deixin passar fins a Judà; 8 i una carta per a Asaf, l'administrador dels pares del rei, perquè em doni fusta per a refer les portes de la ciutadella del temple, per a la muralla de la ciutat i per a la casa on jo he d'estar». El rei m'ho concedí; és que m'afavoria la mà bondadosa del meu Déu.

9 En arribar, doncs, als governadors de les regions occidentals de I'Eufrat, els vaig donar les cartes del rei. El rei m'havia fet escortar per oficials de l'exèrcit i soldats a cavall.

  —844→  

10 Quan Sanabal·lat, l'horonita, i Tobies, el vassall ammonita, es van assabentar que havia vingut un home per procurar pel bé dels israelites, es van disgustar moltíssim.

Nehemies a Jerusalem.11 Arribant a Jerusalem, no em vaig moure durant tres dies. 12 Després vaig sortir de nit, amb uns quants homes, sense confiar a ningú allò que el meu Déu m'havia posat en el cor de fer per Jerusalem, i sense prendre cap altre animal, sinó el que jo cavalcava. 13 Vaig sortir de nit per la porta de la Vall, cap a davant la font del Dragó i cap a la porta del Femer, i vaig veure les muralles de Jerusalem enderrocades, i les seves portes, cremades. 14 Vaig seguir el camí cap a la porta de la Font i la piscina del rei; allà no hi havia lloc a terra per a passar. 15 Vaig anar pujant, de nit, pel torrent, examinant sempre la muralla, i vaig retornar per la porta de la Vall. Vaig tornar 16 sense que els consellers sabessin on havia anat, ni què havia fet. Fins aleshores no havia dit res als principals, ni als consellers, ni als altres que dirigien les obres. 17 Llavors els vaig dir: «Vosaltres veieu la desgràcia en què ens trobem, com Jerusalem està destruïda, i les seves portes, cremades. Veniu a reconstruir la muralla de Jerusalem i que no hàgim de passar més aquesta vergonya». 18 I els vaig fer saber com la mà bondadosa del meu pare m'afavoria, i també les paraules que el rei m'havia dit. Ells em digueren: «Ens posarem a reconstruir». Amb tot el coratge iniciaren aquella obra bona.

19 En sentir-ho Sanabal·lat, l'horonita, i Tobies, el vassall ammonita, i Gòsem, l'àrab, se'ns en reien i ens menyspreaven, dient: «Què és això que feu? Us rebel·leu contra el rei?» 20 Però jo els vaig respondre: «El Déu del cel ens farà reeixir. Nosaltres, els seus servents, posarem mans a l'obra. Vosaltres, no teniu part, ni dret, ni record a Jerusalem».

3 Reconstrucció de les muralles.1 El gran sacerdot Eljasib i els seus germans es posaren a reconstruir la porta dels Bens; l'empostissaren i posaren els   —845→   batents, i així van fer fins a la torre de Meà i fins a la torre d'Hananeel. 2 Al costat d'ells, treballaven homes de Jericó, com també Zacur, fill d'Amri. 3 Els fills de Senaà reconstruïren la porta dels Peixos; l'empostissaren i posaren els batents, els forrellats i els travessers. 4 Al seu costat, treballava en la restauració Merimut, fill d'Uries, fill de Cos; i a seguit d'ell, treballava Mosol·lam, fill de Baraquies, fill de Mesezebel, i després Sadoc, fill de Baanà. 5 Al seu costat, treballava la gent de Tecuè; però els més distingits no es volgueren abaixar a treballar per als seus senyors. 6 També fou reparada la porta del Barri nou. Jojadà, fill de Fasé, i Mosol·lam, fill de Besodies, l'empostissaren i posaren els batents, els forrellats i els travessers. 7 Al seu costat, treballaven en la restauració Melties, de Gabaon, i Jadon, de Meronat, i també homes de Gabaon i de Masfà, a compte del governador de les regions occidentals de l'Eufrat. 8 A continuació, Oziel, fill d'Harahies, del gremi dels orfebres; i al seu costat, treballava Hananies, dels perfumers. Tots aquests van refer Jerusalem fins al mur de la Plaça. 9 Al costat d'ells, treballava en la restauració Rafaïes, fill d'Hur, cap de la meitat del districte de Jerusalem. 10 Al seu costat, treballava Idaes, fill d'Haromaf, al davant de casa seva, i al seu costat, treballava Hatús, fill d'Hasebnies. 11 Melquies, fill d'Harim, i Hasub, fill de Fahat-Moab, van restaurar el tros següent de la muralla fins a la torre dels Forns. 12 Al seu costat, treballava en la restauració Sel·lum, fill de Lohés, cap de la meitat del districte de Jerusalem, tant ell com les seves filles. 13 Hanon i els habitants de Zanoé van restaurar la porta de la Vall: la van reconstruir i posaren els batents, els forrellats i els travessers. A més, reconstruïren mil colzades de mur, fins a la porta del Femer. 14 Melquies, fill de Recab, que era cap del districte de Bet-ha-Càrem, va restaurar la porta del Femer: la va reconstruir i posà els batents, els forrellats i els travessers. 15 Sel·lum, fill de Col-Hozà, cap del districte de Masfà, reféu la porta de la Font: la va reconstruir, l'empostissà, i posà els batents, els forrellats i els travessers.   —846→   Encara va refer el mur de la piscina de Siloè i, prop del jardí del Rei, fins als graons que baixen de la ciutat de David. 16 A continuació, Nehemies, fill d'Azboc, cap de la meitat del districte de Bet-Sur, reconstruí fins davant els sepulcres de David, fins a la piscina artificial i fins al palau de la Guàrdia.

17 Més enllà reconstruïren els levites: Rehum, fill de Baní. Després Hasabies, cap de la meitat del districte de Queilà, treballà en la restauració pel seu districte. 18 A continuació, van treballar els seus germans: Bennuí, fill d'Henadad, cap de la meitat del districte de Queilà. 19 A continuació, Ézer, fill de Josuè, cap de Masfà, reconstruí una altra part davant la pujada de l'Arsenal, en direcció a l'Angle. 20 Més enllà, Baruc, fill de Zabai, reconstruí una altra part, des de l'Angle fins a la porta de la casa del gran sacerdot Eljasib. 21 Més enllà, Merimut, fill d'Uries, fill de Cos, reconstruí la segona part, des de la porta fins a l'extrem de la casa d'Eljasib. 22 A seguit d'ell, van treballar en l'obra de restauració els sacerdots que habitaven els encontorns.

23 A continuació, Benjamí i Hasub reconstruïren davant de les seves cases. A continuació, Azaries, fill de Maasies, fill d'Ananies, reconstruí prop de la seva casa. 24 A continuació, Bennuí, fill d'Henadad, reconstruí un altre sector, des de la casa d'Azaries fins a l'Angle, i fins a la Cantonada. 25 Més enllà, Falel, fill d'Ozí, reconstruí davant de l'Angle i de la torre alta que surt fora de la casa del Rei, tocant a l'atri de la Presó. Més enllà, Fadaïes, fill de Farós, reconstruí 26 fins al davant de la porta de les Aigües, cap a llevant i cap a la torre sortint. 27 Mes enllà, els de Tecuè reconstruïren una altra part, des de davant de la gran torre sortint, fins al mur de l'Ófel.

28 Els sacerdots reconstruïren des de la porta dels Cavalls, cadascun davant de casa seva. 29 A continuació, reconstruí davant de casa seva, Sadoc, fill d'Emmer. Més enllà, Semeïes, fill de Sequenies, guardià de la porta Oriental.

30 Més enllà, Hananies, fill de Selemies, i Hanon, sisè fill de Selef, reconstruïren una altra part. A seguit d'ells, Mosol·lam, fill de Baraquies,   —847→   reconstruí davant de la seva habitació.

31 Més enllà, Melquies, del gremi dels orfebres, reconstruí fins a la casa dels natineus i dels marxants, davant la porta de la Inspecció, i fins a la sala superior de l'Angle. 32 I els orfebres i els marxants reconstruïren entre la sala superior de l'Angle i la porta dels Bens.

Els samaritans volen impedir la reconstrucció.(41) 33 Quan Sanabal·lat s'assabentà que nosaltres reconstruíem la muralla, s'indignà, es mostrà molt disgustat i es burlava dels jueus, (2) 34 i deia als seus germans i a la guarnició de Samaria: «Què fan aquests miserables jueus? Tornen a construir? Oferiran sacrificis? ¿Faran reviure aquestes pedres amuntegades en la pols i totes calcinades?» (3) 36 Tobies, l'ammonita, que era al seu costat, deia: «Que construeixin! Només que un xacal pugi sobre aquest munt de pedres, caurà tot a terra».

Pregària de Nehemies. (4) 36 «Escolteu, Déu nostre, de quina manera som menyspreats! Feu que els seus insults recaiguin sobre ells. Que siguin menyspreats al país que se'ls endurà captius. (5) 37 No dissimuleu la seva culpa, que el seu pecat no s'esborri de la vostra presència, perquè insulten els qui refan les muralles». (6) 38 I continuàrem reconstruint la muralla; tota l'obra arribà fins a mitja alçada. És que el poble posava tot el seu coratge en el treball.

4 Més destorbs a l'obra de la reconstrucció.(7) 1 Quan Sanabal·lat, Tobies, els àrabs, els ammonites i els habitants d'Asdod s'adonaren que la restauració dels murs de Jerusalem continuava avançant i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s'indignaren molt (8) 2 i es conjuraren per venir a atacar Jerusalem i destorbar l'obra.

(9) 3 Nosaltres vam invocar el nostre Déu i vam establir guàrdia dia i nit, per defensar-nos. (10) 4 Els de Judà deien:


«Als traginers, els fallen les forces;
hi ha grans munts de runa:
no arribarem pas a reconstruir tot el mur».

(11) 5 I els nostres enemics deien: «Sense que se n'adonin, caurem enmig d'ells, els   —848→   matarem, i s'acabarà l'obra». (12) 6 De fet, quan vingueren els jueus que vivien amb ells, ens repetien deu vegades «Pugen contra nosaltres, de tots els llocs on habiten». (13) 7 Llavors vaig fer posar al fossat, al peu del mur, gent amagada, distribuïda per famílies, amb les seves espases, llances i arcs. (14) 8 Vaig inspeccionar-ho i vaig dir als principals, als consellers i a la resta del poble: «No tingueu por! Recordeu-vos del Senyor, gran i terrible, i combateu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres mullers i per les vostres cases». (15) 9 Els enemics es van adonar que sabíem les seves intencions, i que Déu havia frustrat el seu pla. Llavors van tornar a la muralla, cadascun al seu treball.

Represa dels treballs amb grans precaucions.(16) 10 Però des d'aquell dia, només la meitat dels meus homes feia el treball; els altres s'estaven amb les llances, els escuts, els arcs i les cuirasses, mentre que els caps vetllaven per tota la gent de Judà, (17) 11 que reconstruïa les muralles. Els traginers també anaven armats; amb una mà feien el treball i amb l'altra empunyaven l'arma, (18) 12 Cadascun dels constructors portava l'espasa a la cintura mentre treballava. Jo tenia el trompeta al meu costat. (19) 13 I vaig dir als principals, als consellers i a la resta del poble: «L'extensió de l'obra és molt gran; nosaltres estem dispersats per les muralles i allunyats els uns dels altres. (20) 14 Si sentiu, doncs, el toc de la trompeta, aplegueu-vos on sóc jo; el nostre Déu combatrà per nosaltres». (21) 15 Així treballàvem des de trenc d'alba fins que apuntaven les primeres estrelles.

(22) 16 Vaig dir també al poble: «Que cadascú, amb els seus homes, passi la nit dins de Jerusalem. Passarem la nit en guàrdia i de dia treballarem». (23)17 I ni jo, ni els meus germans, ni la meva gent, ni els homes de guàrdia que em seguien no ens trèiem els vestits; cadascú portava l'arma a la dreta.

5 Repressió de les injustícies socials.1 M'arribaren greus reclamacions de la gent del poble i de les   —849→   seves dones contra els seus germans jueus. 2 Uns que deien: «Hem d'empenyorar els nostres fills i les nostres filles per comprar el gra que mengem i poder viure». 3 D'altres deien: «Hem d'empenyorar els camps, les vinyes i les cases per comprar gra en aquest temps de fam». 4 I d'altres: «Hem manllevat diner, hipotecant els nostres camps i les nostres vinyes, per pagar el tribut al rei. 5 Homes de carn i ossos, com els nostres germans, amb els nostres fills que són com els seus, haurem de donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles; ja ens han pres algunes de les nostres filles, i no podem rescatar-les, perquè ens han pres també els camps i les vinyes».

6 Em vaig indignar en sentir aquestes reclamacions. 7 Després de pensar-m'hi bé, vaig renyar els principals i els consellers, i els vaig retreure: «Vosaltres presteu com usurers als vostres germans». Vaig reunir contra ells el ple de l'assemblea 8 i els vaig dir: «Vosaltres hem rescatat, segons les nostres possibilitats, els jueus germans nostres que havien estat venuts als estrangers; i ara, sou vosaltres qui veneu els vostres germans, que nosaltres haurem de rescatar!» Ells van callar. No sabien pas què respondre.

9 Llavors vaig dir: «No està bé això que feu. ¿No hauríeu de portar-vos més aviat segons el temor del nostre Déu? Així no podran insultar-vos els pobles enemics nostres. 10 També jo, els meus germans i els meus servidors els havíem prestat diner i graus demano que condonem aquest deute. 11 Restituïu-los avui mateix, si us plau, els caps i les vinyes, els olivars i les cases, i també l'interès del diner, del gra, del vi i de l'oli que els havíeu prestat». 12 Ells van respondre: «Ho restituirem tot i no els exigirem res; farem tot el que dius». Vaig cridar Llavors els sacerdots i els vaig fer jurar que complirien aquesta promesa. 13 També em vaig espolsar els vestits dient: «Així farà Déu amb tot aquell qui no compleixi aquesta promesa: el privarà de la seva casa i dels seus béns, i quedarà ben espolsat i buit de tot». Tota l'assemblea respongué: «Amén», i lloaren Jahvè. I el poble va complir el que havia promès.

  —850→  

Magnanimitat de Nehemies. 14 Des del dia que el rei em nomenà governador del país de Judà —des de l'any vint al trenta-dos del rei Artaxerxes, durant dotze anys—, ni jo ni cap dels meus germans no hem viscut de la manutenció que correspon al governador. 15 Els primers governadors que em van precedir, afeixugaven el poble i en treien cada dia, per al pa i el vi, quaranta sicles de plata; també els seus oficials imposaven obligacions al poble. Jo no ho he fet per temor a Déu. 16 He treballat, a més, en l'obra de restauració dels murs, tot i no ser propietari de terres; fins els meus homes es reunien allà per treballar-hi. 17 Els jueus i els consellers que menjaven a la meva taula eren cent cinquanta, sense comptar els qui venien dels pobles dels encontorns.

18 Cada dia preparaven, a compte meu, un vedell, sis bens escollits i aviram. Cada deu dies, vi per a tots, en abundància. Malgrat tot això, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquè el treball del poble ja era massa pesat.

19 Déu meu, tingueu-me en compte el que he fet per aquest poble.

6 Noves dificultats. 1 Quan Sanabal·lat, Tobies, l'àrab Gòsem i altres enemics nostres van sentir com jo havia reconstruït les muralles i que ja no hi havia ni una bretxa —encara que llavors faltava posar els batents a les portes—, 2 Sanabal·lat i Gòsem m'enviaren a dir: «Vine, ens trobarem a Quefarim, a la vall d'Onó». Planejaven de fer-me mal. 3 Però jo vaig enviar missatgers a dir-los: «Estic ocupat en un treball important; no puc baixar. El treball quedaria interromput, si el deixés per trobar-me amb vosaltres». 4 Quatre vegades em feren arribar aquesta invitació i jo els vaig donar la mateixa resposta.

5 Llavors Sanabal·lat m'envià encara una cinquena vegada el seu criat, amb una carta oberta, 6 on deia: «Corre la veu entre els pobles, i Gòsem ho confirma, que tu i els jueus penseu de revoltar-vos, i per això reconstruïu les muralles; segons aquestes notícies, tu series el seu rei. 7 També diuen, que   —851→   tens a punt profetes per proclamar, a favor teu, a Jerusalem: «Judà té un rei!» Segur que informaran el rei d'això que diuen; vine, doncs, i tindrem consell plegats».

8 Jo vaig enviar a dir-li: «No hi ha res de tot això que afirmes; ets tu que t'ho inventes». 9 És que tots aquests volien intimidar-nos, pensant que afluixaríem les mans en l'obra i no la podríem acabar, però jo m'he refermat en el treball.

Una última prova.10 Vaig anar a casa de Semeïes, fill de Dalaïes, fill de Mehetabeel, que estava reclòs, i digué: «Reunim-nos al temple de Déu, a l'interior del santuari, i tanquem bé les portes, perquè vindran a matar-te; sí, volen venir de nit per matar-te». 11 Jo vaig dir: «Un home com jo pot fugir? Un laic, com jo, pot entrar al santuari del temple sense encórrer la pena de mort? No hi entraré mai de la vida». 12 De fet, vaig reconèixer que Déu no l'havia enviat, sinó que proferia aquest oracle subornat per Tobies i Sanabal·lat, 13 perquè jo, per por, fes això i pequés. Això els hauria servit per a posar-me una mala fama, i poder-me escarnir. 14 Tingueu en compte, Déu meu, a Tobies i a Sanabal·lat això que fan; i també a la profetessa Nodies i als altres profetes que volien intimidar-me!

Acabament de la muralla. 15 La muralla fou acabada el vint-i-cinc d'elul, en cinquanta-dos dies. 16 Quan ho van saber els nostres enemics de totes les nacions que ens envolten, van témer i es van descoratjar, reconeixent que una obra com aquesta havia estat portada a terme gràcies al nostre Déu.

17 Durant aquest temps, alguns notables de Judà enviaren cartes a Tobies, i Tobies els responia. 18 Ja que a Judà molts estaven lligats amb ell per jurament, perquè era el gendre de Sequenies, fill d'Aré, i el seu fill Johanan s'havia casat amb la filla de Mosol·lam, fill de Baraquies. 19 Fins i tot ponderaven davant meu la seva bonesa i li reportaven les meves paraules. Tobies enviava cartes per intimidar-me.

7 1 Un cop restaurada la muralla i posats els batents de les portes, van ser   —852→   designats els porters, els cantors i els levites. 2 Vaig confiar l'administració de Jerusalem al meu germà Hananí i a Hananies, comandant de la ciutadella, que era un home fidel i temorós de Déu, més que no pas molts d'altres. 3 I els vaig dir: «Les portes de Jerusalem no s'han d'obrir fins al bo del sol; i, quan encara serà alt, es tancaran les portes ben barrades. Els habitants de Jerusalem hi faran guàrdia per torn, cadascun davant de casa seva».

Repoblament de la ciutat. 4 La ciutat era molt espaiosa, però hi havia poca gent, perquè les cases no havien estat reconstruïdes. 5 Déu em mogué el cor perquè reunís els principals, els consellers i el poble, i fessin un cens. I vaig trobar una llista dels qui havien arribat de primer. Deia així:

6 «Aquests són els habitants de la província que pujaren de l'exili, on Nabucodonosor, rei de Babilònia, els havia deportats, i retornaren a Jerusalem i a Judà, cadascun a la seva població.

7 Van arribar amb Zorobabel: Josuè, Nehemies, Azaries, Raamies, Nahamaní, Mardocai, Belsan, Mesfarat, Begvai, Nahum i Baanà. Nombre dels homes d'Israel: 8 fills de Farós, dos mil cent setanta-dos; 9 fills de Safaties, tres-cents setanta-dos; 10 fills d'Aré, set-cents setanta-cinc; 11 fills de Fahat-Moab, dels fills de Josuè i de Joab, dos mil vuit-cents divuit; 12 fills d'Elam, mil dos-cents cinquanta-quatre; 13 fills de Zetué, vuit-cents quaranta-cinc; 14 fills de Zacai, set-cents seixanta; 15 fills de Bennui, sis-cents quaranta-vuit; 16 fills de Bebai, sis-cents vint-i-vuit; 17 fills d'Azgad, dos mil tres-cents vint-i-dos; 18 fills d'Adonicam, sis-cents seixanta-set; 19 fills de Begvai, dos mil seixanta-set; 20 fills d'Adín, sis-cents cinquanta-cinc; 21 fills d'Ater, de la família d'Ezequies, noranta-vuit; 22 fills d'Hasum, tres-cents vint-i-vuit; 23 fills de Besai, tres-cents vint-i-tres; 24 fills d'Haref, cent dotze; 25 fills de Gabaon, noranta-cinc; 26 homes de Bet-Lèhem i de Netofà, cent vuitanta-vuit; 27 homes d'Anatot, cent vuitanta-vuit; 28 homes de Bet-Azmàvet, quaranta-dos; 29 homes de Cariat-Jarim, de Cafirà i de Beerot, set-cents quaranta-tres; 30 homes de   —853→   Ramà i de Gabé, sis-cents vint-i-un; 31 homes de Macmàs, cent vint-i-dos; 32 homes de Bet-El i Ai, cent vint-i-tres; 33 homes d'un altre Nebó, cinquanta-dos; 34 fills d'un altre Elam, mil dos-cents cinquanta-quatre; 35 fills d'Harim, tres-cents vint; 36 fills de Jericó, tres-cents quaranta-cinc; 37 fills de Lod, d'Hadid i d'Onó, set-cents vint-i-un; 38 fills de Senaà, tres mil nou-cents trenta.

39 Sacerdots: fills d'Idaïes, de la casa de Josuè, nou-cents setanta-tres; 40 fills d'Emmer, mil cinquanta-dos; 41 fills de Fashur, mil dos-cents quaranta-set; 42 fills d'Harim, mil disset.

43 Levites: fills de Josuè, de Quedmiel, de Bennui i d'Hoduïes, setanta-quatre.

44 Cantors: (45) fills d'Asaf, cent quaranta-vuit.

(46) 45 Porters: fills de Sel·lum, fills d'Ater, fills de Telmon, fills d'Acub, fills d'Hatità, fills de Sobai, en total, cent trenta-vuit.

(47) 46 Natineus: fills de Sihà, fills d'Hasufà, fills de Tabaot, (48) 47 fills de Querós, fills de Siaà, fills de Fadon, 48 fills de Lebanà, fills d'Hagabà, fills de Selmai, 49 fills d'Hanan, fills de Guedel, fills de Gàher, 50 fills de Raaïes, fills de Rasín, fills de Necodà, 51 fills de Gazam, fills d'Ozà, fills de Fasé, 52 fills de Besai, fills de Munim, fills de Nefusim, 53 fills de Bacbuc, fills d'Hacufà, fills d'Harhur, 54 fills de Beslut, fills de Mahidà, fills d'Harsà, 55 fills de Bercós, fills de Sisarà, fills de Temé, 56 fills de Nasié, fills d'Hatifà.

57 Fills dels servents de Salomó: fills de Sotai, fills de Sofèret, fills de Faridà, 58 fills de Jaalà, fills de Darcon, fills de Guedel, 59 fills de Safaties, fills d'Hatil, fills de Foquèret-ha-Sebaïm, fills d'Amon. 60 Total dels natineus i dels servents de Salomó, tres-cents noranta-dos.

61 Els qui pujaren de Tel-Malé, de Tel-Harsà, de Querub, d'Adon i d'Emmer i no pogueren demostrar que la seva família i la seva descendència eren israelites: 62 fills de Dalaïes, fills de Tobies, fills de Necodà; en total, sis-cents quaranta-dos.

53 Dels sacerdots: fills d'Hobies, fills de Cos, fills de Berzel·lai, el qual havia pres per muller una de les filles del galaadita Berzel·lai, i en prengué el nom. 54 Aquests van buscar les seves llistes genealògiques,   —854→   però no les van trobar i van ser exclosos del sacerdoci. 65 El governador va dir que no mengessin dels aliments sagrats fans que es presentés un sacerdot amb l'Urim i el Tummim.

66 En total, els reunits eren quaranta-dos mil, tres-cents seixanta; 67 a més dels seus servents i de les seves serventes, que eren set mil tres-cents trenta-set, amb dos-cents quaranta-cinc cantors i cantores. 68 De cavalls, set-cents trenta-sis; de mules, dues-centes quaranta-cinc; de camells, quatre-cents trenta-cinc; i d'ases, sis mil set-cents vint. 69 Alguns caps de família aportaren donatius per a l'obra. El governador donà al tresor mil monedes d'or, cinquanta copes i trenta túniques sacerdotals. 70 Alguns caps de casa donaren al tresor de l'obra vint mil monedes d'or i dues-centes mines de plata. 71 La resta del poble donà vint mil monedes d'or, dues mil mines de plata i seixanta-set túniques sacerdotals.

72 Els sacerdots, els levites, els porters i els cantors, alguns del poble, els natineus i tot Israel s'instal·laren a les seves viles.

Lectura solemne de la Llei.— Quan arribà el mes setè, 8 1 tot el poble es va aplegar com un sol home a la plaça que hi ha davant la porta de les Aigües, i digueren a l'escriba Esdres que portés el llibre de la Llei de Moisès, que Jahvè havia prescrit a Israel. 2 El sacerdot Esdres, doncs, el dia primer del mes setè, portà la Llei davant el poble reunit —els homes, les dones i els nens capaços d'entendre-la—, 3 i la llegí a la plaça que hi ha davant la porta de les Aigües, des del matí fins al migdia, davant dels homes, de les dones i dels nens capaços d'entendre-la. Tot el poble estava atent a la lectura del llibre de la Llei.

4 L'escriba Esdres estava dret sobre una estrada de fusta, preparada per a això. Tenia a la dreta Mataties, Semeïes, Anaïes, Uries, Melquies i Maasies; i a l'esquerra, Fadaïes, Misael, Melquies, Hasum, Hasbadana, Zacaries i Mosol·lam. 5 Esdres obrí el llibre a la vista de tot el poble, ja que els dominava tots. Així que l'obrí, tot el poble es posà dret. 6 Aleshores Esdres beneí Jahvè, el Déu gran, i   —855→   tot el poble respongué, alçant les mans: «Amén, Amén!» I es prosternaren davant Jahvè. 7 Josuè, Baní, Serebies Jamín, Acub, Sebetai, Hodaïes, Maasies, Quelità, Azaries, Jozabad, Hanan, Falaïes, que eren levites, explicaven la Llei al poble, i el poble es mantenia dret, al seu lloc. 8 Llegien el llibre de la Llei de Déu d'una manera clara i n'exposaven el sentit, per tal de fer entenedora la lectura.

Efectes de la lectura de la Llei.9 Aleshores el governador Nehemies, el sacerdot i escriba Esdres, i els levites que instruïen el poble, digueren a tot el poble «El dia d'avui és sant, dedicat a Jahvè, el vostre Déu; no estigueu tristos ni ploreu». És que tot el poble plorava en sentir les paraules de la Llei. 10 I els digué encara: «Aneu, mengeu bé i beveu bones begudes, i feu-ne portar una part a aquells qui no s'havien preparat res, perquè aquesta diada és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. I no estigueu tristos, que el goig de Jahvè és el que ens dóna força». 11 I els levites miraven de calmar tot el poble, dient: «No ploreu; el dia d'avui és sant: no estigueu tristos». 12I tot el poble se n'anà a menjar i a beure, i en feien participar tothom; van fer una gran festa, perquè havien comprès les paraules que els havien explicat.

La festa dels Tabernacles.13 El segon dia, els caps de família de tot el poble, els sacerdots i els levites es van reunir amb Esdres, l'escriba, per reflexionar sobre les paraules de la Llei. 14 I van trobar escrit en la Llei que Jahvè havia manat per mitjà de Moisès «Els israelites viuran en Gabanes durant la festa del mes setè». 15 Llavors ho divulgaren, i van enviar aquesta proclama a totes les poblacions i a Jerusalem: «Sortiu a la muntanya i porteu rams d'olivera, d'ullastrell, de murtra, de palmera o d'altres arbres frondosos per fer Gabanes, tal com està escrit».

16 El poble hi anà, portaren rams i es feren Gabanes, uns damunt el terrat, d'altres en els patis, en els atris del temple de Déu, a la plaça de la porta de les Aigües i   —856→   a la plaça de la porta d'Efraïm. 17 Tots els repatriats es van fer cabanes per passar-hi la festa. Des del temps de Josuè, fill de Nun, fins a aquell dia, els israelites no havien celebrat unes festes com aquelles. L'alegria era molt gran. 18 Cada dia, del primer al darrer, es llegia el llibre de la Llei de Déu. Van celebrar la festa set dies, i el dia vuitè, segons el que està prescrit, hi hagué una reunió solemne.

9 El dia de l'Expiació. 1 El vint-i-quatre d'aquell mes, els israelites es van reunir per a un dejuni, es van vestir de dol i es posaren pols al cap. 2 Els descendents d'Israel es van separar de tots els altres estrangers i es van presentar per confessar els seus pecats i els pecats dels seus pares. 3 Drets cadascun al seu lloc, llegiren el llibre de la Llei de Jahvè, el seu Déu, una quarta part del dia, i una altra quarta part van confessar els seus pecats. I es van prosternar davant Jahvè, el seu Déu.

Càntic dels levites.4 Josuè, Baní, Quedmiel, Sebenies, Bonní, Serebies, Baní i Cananí es col·locaren a l'estrada dels levites i clamaren a Jahvè, el seu Déu. 5 I els levites Josuè, Quedmiel, Baní, Hasebnies, Serebies, Hodaïes, Sebenies i Fatahies van dir: «Alceu-vos, beneïu Jahvè, el nostre Déu, per sempre. Beneïu el nom gloriós que és per damunt de tota benedicció i lloança. 6 Vós sou Jahvè, vós sou l'Únic. Vós heu fet el cel i tots els seus estols, la terra i tot allò que hi habita, els mars i tot allò que hi viu. A tot això, vós hi doneu vida, i els estols del cel es prosternen davant vostre».

7 Vós sou Jahvè, vós sou el Déu que escollíreu Abram, que el vau fer sortir d'Ur dels caldeus, i li posàreu el nom d'Abraham. 8 Vau trobar el seu cor fidel davant vostre, i vau fer amb ell l'aliança de donar la terra dels cana neus, dels hitites i dels amorreus, dels ferezeus, dels jebuseus i dels guergueseus a ell i a la seva descendència. Vós mantinguéreu la paraula, perquè sou just.

9 Vós veiéreu l'aflicció dels nostres pares a l'Egipte i vau sentir el seu clam al mar Roig. 10 Féreu miracles   —857→   i prodigis contra el Faraó, contra els seus cortesans i contra tot el poble del seu país, perquè sabíeu que els tractaven amb altivesa, i així us guanyàreu una anomenada que encara perdura. 11 Davant d'ells partíreu el mar, i el passaren a peu eixut; llançàreu al fons l'exèrcit que els perseguia, caigueren com un roc dins l'aigua impetuosa. 12 Amb una columna de núvol els guiàreu de dia; de nit, amb una columna de foc, que els il·luminava el camí per on havien d'anar. 13 Vau baixar sobre la muntanya del Sinaí, parlàreu amb ells des del cel, els donàreu decrets justos i lleis segures, estatuts i manaments excel·lents; 14 els vau fer conèixer la festa santa del vostre dissabte, els prescrivíreu manaments, estatuts i una Llei, per mitjà del vostre servent Moisès. 15 Els donàreu pa del cel, per saciar la seva fam, i féreu sortir aigua de la roca per apagar la seva set. Els féreu prendre possessió del país, que vós havíeu jurat de donar-los.

16 Però els nostres pares, altius i rebels al jou, no obeïren els vostres manaments. 17 Refusaren d'escoltar i s'oblidaren de les meravelles que havíeu fet a favor seu; eren rebels al jou i van intentar de retornar a l'esclavatge d'Egipte. Però vós sou un Déu que perdona, compassiu i benigne, lent per a castigar, ric en l'amor: vós no els vau abandonar, 18 fins quan es fabricaren un vedell de fosa, i deien, proferint grans blasfèmies: «Aquest és el gran Déu, que t'ha fet sortir d'Egipte». 19 Vós, per la vostra gran compassió, no els abandonàreu al desert. No s'allunyà d'ells la columna de núvol per guiar-los de dia pel camí, ni de nit la columna de foc, per il·luminar la pista per on caminaven. 20 Els donàreu el vostre Esperit bo perquè fossin assenyats; no els privàreu del vostre mannà, i els donàreu aigua per calmar la seva set. 21 Durant quaranta anys els vau alimentar al desert, sense que mai els arribés a mancar res; els seus vestits no s'envelliren, i els seus peus no s'inflaren. 22 Els donàreu reialmes i pobles, i en féreu la partició. Així van prendre possessió del país de Sehon, rei d'Hesebon, i del país d'Og, rei de Basan. 23 Multiplicàreu els seus fills   —858→   com les estrelles del cel i els portàreu a la terra on entraren per prendre'n possessió, com ho havíeu promès als seus pares. 24 De fet, els seus fills hi entraren i en prengueren possessió; vau humiliar davant d'ells els habitants del país, els cananeus, i deixàreu a les seves mans els reis i els pobles d'aquest país, perquè fessin amb ells com els semblés. 25 Ocuparen les ciutats fortificades d'un país fèrtil i prengueren possessió de cases plenes de tota mena de béns, de cisternes tallades a la roca, de vinyes, d'oliverars i de molts arbres fruiters. Menjaven fins a saciar-se, s'engreixaven i vivien en les delícies de la vostra gran prosperitat.

26 Però es van rebel·lar contra vós, i tant se'ls en donava de la vostra Llei; mataren els profetes que els conjuraren perquè es convertissin a vós, i us van ultratjar greument. 27 Vós els abandonàreu a les mans dels seus enemics, que els oprimiren. En la desgràcia, us van cridar, i des del cel els escoltàreu i, mogut per la vostra gran compassió, els enviàreu llibertadors, per salvar-los del poder dels qui els oprimien. 28 Però quan trobaven repòs tornaven a fer el mal que ofèn els vostres ulls, i vós els abandonàveu als seus enemics, que els oprimien un altre cop. Tornaven a invocar-vos, i els escoltàveu des del cel, i moltes vegades els alliberàveu, mogut per la vostra compassió.

29 Vós els advertíreu que tornessin a la vostra Llei, però s'enorgulliren i no escoltaven els vostres manaments, i pecaren contra els vostres costums, on troben la vida tots els qui els practiquen; arronsaven l'espatlla, es rebel·laven al jou i no obeïen. 30 Durant molts anys, vau tenir paciència amb ells, i el vostre Esperit els advertia per mitjà dels vostres profetes; però ells no escoltaven. Llavors els abandonàreu al poder dels pobles de diversos països. 31 Per la vostra gran compassió, no els vau anorrear, ni els vau deixar, perquè vós sou Déu compassiu i benigne.

32 I ara, Déu nostre, Déu gran, poderós i temible, que guardeu l'aliança i l'amor, no tingueu per poca cosa totes aquestes penes que han vingut   —859→   damunt nostre, damunt dels nostres reis, dels nostres caps, dels nostres sacerdots, dels nostres profetes, dels nostres pares i de tot el poble, des del temps dels reis d'Assíria fins al dia d'avui. 33 Vós heu estat just amb tot allò que ens ha passat, perquè heu obrat fidelment, mentre nosaltres pecàvem. 34 Ni els nostres reis, ni els nostres caps, ni els nostres sacerdots, ni els nostres pares no complien la vostra Llei, ni estaven atents als vostres manaments i a les ordres que els havíeu donat. 35 Mentre ells vivien en el seu reialme, enmig dels grans béns que vós els havíeu donat, en el país gran i fèrtil que havíeu posat davant d'ells, no us van servir ni van abandonar les seves pràctiques perverses.

36 Avui nosaltres som esclaus, i ho som al mateix país que vós donàreu als nostres pares perquè mengessin de les seves collites, de la seva fertilitat. 37 Les seves collites abundants són per als reis que heu posat damunt nostre per culpa dels nostres pecats, i que disposen al seu grat de les nostres persones i del nostre bestiar. La nostra situació és desgraciada!»

10 Renovació solemne de l'aliança.(38) 1 Per aquest motiu, ara ens comprometem amb un pacte i el posem per escrit. Damunt el document segellat, hi van els noms dels nostres caps, dels nostres levites i dels nostres sacerdots.

(1) 2 Damunt el document segellat, figuren els noms del governador Nehemies, fill d'Hecalies i de Sedequies. (2) 3 Saraïes, Azaries, Jeremies, (3) 4 Fashur, Amaries, Melquies, (4) 5 Hatús, Sebenies, Mel·luc, (5) 6 Harim, Merimut, Abdies, (6) 7 Daniel, Guenneton, Baruc, (7) 8 Mosol·lam, Abies, Miamín, (8) 9 Maazies, Belgai i Semeïes. Aquests són els sacerdots.

(9) 10 Els levites són Josuè, fill d'Azanies, Bennuí, dels fills d'Henadad, Quedmiel (10)11 els seus germans: Sebenies, Hodaïes, Quelità, Felaïes, Hanan, (11)12 Micà, Rohob, Hasabies, (12) 13 Zacur, Serebies, Sebenies, (13) 14 Hodaïes, Baní, Baninú.

(14) 15 Caps del poble: Farós, Fahat-Moab, Elam, Zetuè, Baní, (15) 16 Bonní, Azgad,   —860→   Bebai, (16) 17 Adonies, Begvai, Adín, (17) 18 Ater, Ezequies, Azur, (18) 19 Hodaïes, Hasum, Besai, (19) 20 Haref, Anatot, Nebai, (20) 21 Megfiàs, Mosol·lam, Hazir, (21) 22 Mesizabel, Sadoc, Jedoè, (22) 23 Felties, Hanan, Anaïes, (23) 24 Osees, Hananies, Hasub, (24) 25 Lohés, Falehà, Sobec, (25) 26 Rehum, Hesebnà, Maasies, (26) 27 Ahies Hanan, Anan, (27) 28 Mel·luc, Harim, Baanà.

(28) 29 La resta del poble, els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, els natineus i tots els qui s'havien separat de la gent del país, per seguir la Llei de Déu, com també les dones, els fills i les filles que tenien ús de raó (29) 30 s'adheriren als seus germans i als seus caps i van jurar de seguir la Llei de Déu, donada pel servent de Déu Moisès, i de complir fidelment tots els manaments de Jahvè, el nostre Déu, tots els seus costums i els seus decrets.

(30) 31 Vam prometre, doncs, que no donaríem les nostres filles a la gent del país i que no prendríem les seves filles per mullers dels nostres fills. (31) 32 I que quan la gent del país portaria a vendre mercaderies o qualsevol cosa de menjar el dissabte o un altre dia sagrat, no compraríem res. I que l'any setè deixaríem reposar la terra i perdonaríem tots els deutes.

(32) 33 També ens posàrem l'obligació de pagar cada any un terra de sicle, per al servei del temple del nostre Déu, (33) 34 per als pans que es presenten davant Déu, per a l'oblació perpètua i per a l'holocaust perpetu, per als sacrificis del dissabte, de la festa de la lluna nova i de les altres festes, per als sacrificis de comunió, per als sacrificis expiatoris a favor d'Israel, i per a tot el servei del temple del nostre Déu. (34) 35 Nosaltres, sacerdots, levites i poble, vam tirar les sorts per portar la llenya al temple del nostre Déu, cada any, en temps establerts i per famílies, per fer-la cremar a l'altar de Jahvè, el nostre Déu, com està prescrit a la Llei. (35) 36 I també juràrem de portar cada any a la casa de Jahvè les primícies de la terra, les primícies dels fruits de tots els arbres, (36) 37 i els primogènits dels nostres fills i del nostre bestiar, tal com està prescrit a la Llei, i de portar al temple del nostre Déu, per als sacerdots que   —861→   fan el servei a la casa del nostre Déu, les primícies dels nostres ramats. (37) 38 A més, encara, les primícies de les nostres fornades, del fruit de tots els arbres, del vi novell i de l'oli, ho portarem als nostres sacerdots, a les sales del temple del nostre Déu; com també donarem el delme de la terra als levites. Els levites recolliran el delme a totes les poblacions on nosaltres treballem. (38) 39 Un sacerdot, fill d'Aharon, acompanyarà els levites quan recolliran el delme, i els levites transportaran el delme al temple del nostre Déu, a les sales de la casa del Tresor. (39) 40 Es en aquestes sales on els fills d'Israel i els fills de Leví porten l'ofrena del blat, del vi i de l'oli, i on es guarda el material del santuari, dels sacerdots de servei, dels porters i dels cantors.

No abandonarem el temple del nostre Déu.

11 Repoblació de la Ciutat santa.1 Els caps del poble s'establiren a Jerusalem. Quant a la resta del poble, van sortejar per tal de fer-ne venir un, de cada deu, a residir a Jerusalem, la Ciutat santa, mentre que els altres nou residien fora. 2 El poble beneí tots els homes que s'oferiren a establir-se a Jerusalem.

3 Caps de la província que s'establiren a Jerusalem i a les viles de Judà; cadascun s'establí a la seva propietat, a les seves viles: simples israelites, sacerdots, levites, natineus i fills dels servents de Salomó.

Fills de Judà i de Benjamí.4 Fills de Judà i de Benjamí que s'establiren a Jerusalem:

Fills de Judà: Ataïes, fill d'Ozies, fill de Zacaries, fill d'Amaries, fill de Safaties, fill de Mahalaleel, dels descendents de Fares, 5 i Maasies, fill de Baruc, fill de Col-Hozà, fill d'Hazies, fill d'Adaies, fill de Jojarib, fill de Zacaries, fill d'un silonita. 6 El total dels descendents de Fares que s'establiren a Jerusalem, era de quatre-cents seixanta-vuit homes de guerra.

7 Fills de Benjamí: Sel·lú, fill de Mosol·lam, fill de Joed, fill de Fadaïes, fill de Colmes, fill de Maasies, fill d'Eteel, fill d'Isaïes, 8 i els seus germans, homes de guerra. Total,   —862→   nou-cents vint-i-vuit. 9 Joels, fill de Zecrí, era el seu prefecte, i Judes, fill de Senuà, era el segon cap de la ciutat.

Sacerdots, levites i natineus.10 Dels sacerdots: Idaiïes, fill de Jojarib, Jaquin, 11 Saraïes, fill d'Helquies, fill de Mosol·lam, fill de Sadoc, fill de Meraiot, fill d'Ahitob, prepòsit del temple de Déu, 12 i els seus germans que estaven al servei del temple. Total, vuitcents vint-i-dos. Adaies, fill de Jeroham, fill de Felelies, fill d'Amsí, fill de Zacaries, fill de Fashur, fill de Melquies, 13 i els seus germans, caps de família. Total, dos-cents quaranta-dos. Amasai, fill d'Azareel, fill d'Ahazí, fill de Mosol·lamot, fill d'Emmer, 14 i els seus germans, homes de guerra. Total, cent vint-i-vuit. Zabdiel, fill de Gadolim, era el seu prefecte.

15 Dels levites: Semeïes, fill d'Hasub, fill d'Ezricam, fill d'Hasabies, fill de Bonní, 16 Sebetai i Jozabad, d'entre els caps dels levites, encarregats dels afers exteriors del temple de Déu. 17 Matanies, fill de Micà, fill de Zabdí, fill d'Asaf, cap de la salmòdia, entonava la lloança durant la pregària, i Becbequies, el segon d'entre els seus germans, i Abdà, fill de Sammué, de Galal, fill d'Iditun. 18 El total dels levites, a la ciutat santa, era de dos-cents vuitanta-quatre.

19 Els porters: Acub, Telmon, i els seus germans que feien guàrdia a les portes, eren cent setanta-dos.

20 La resta d'Israel, dels sacerdots i dels levites, s'establiren per totes les viles de Judà, cadascun a la seva propietat.

21 Els natineus residien a l'Ófel; Sihà i Gasfà eren els prefectes dels natineus.

22 El prefecte dels levites, a Jerusalem, era Ozí, fill de Baní, fill d'Hasabies, fill de Matanies, fill de Micà, d'entre els fills d'Asaf, que estaven encarregats del cant, per al servei del temple de Déu; 23 perquè hi havia un manament del rei i un reglament de tot allò que els cantors havien de fer, dia per dia.

24 Fatahies, fill de Mesezebel, dels fills de Zaré, fill de Judà, era el representant del rei per a tots els afers del poble.

  —863→  

Habitants dels poblets de Judà i de Benjamí.25 Entre els fills de Judà, alguns van establir-se a les seves viles enmig dels camps, i van habitar a Cariat-Arbé i a les seves dependències; a Dibon i a les seves dependències; a Jecabseel i a les seves viles; 26 a Josuè, a Moladà, a Bet-Fàlet; 27 a Hasor-Sual, a Beer-Sabé i a les seves dependències; 28 a Siqueleg, a Moconà i a les seves dependències; 29 a En-Remmon, a Saraà i a Jerimot, 30 a Zanoé, a Odol·lam i a les seves viles, a Laquís i als seus camps, a Azecà i a les seves dependències. S'establiren, doncs, des de Beer-Sabé fins a la vall d'Hennom. 31 Els fills de Benjamí s'establiren des de Gabé, Macmàs, Ai, Bet-El i les seves dependències; 32 Anatot, Nob, Ananies, 33 Hasor, Ramo, Guetaim, 34 Hadid, Seboïm, Nebal·lat, 35 Lod i Onó, la vall dels artesans. 36 Els levites tenien propietats a Judà i a Benjamí.

12 Sacerdots i levites retornats amb Zorobabel i Josuè.1 Els sacerdots i els levites que retornaren amb Zorobabel, fill de Salatiel, i amb Josuè, eren Saraïes, Jeremies, Esdres, 2 Amaries, Mel·luc, Hatús, 3 Sequenies, Rehum, Merimut, 4 Addó, Guenneton, Abies, 5 Miamín, Maadies, Belgà, 6 Semeïes, Jojarib, Idaïes, 7 Sel·lú, Amoc, Helquies i Idaïes. Aquests eren els caps dels sacerdots i dels seus germans en temps de Josuè.

8 Els levites eren: Josuè, Bennui, Quedmiel, Serebies, Judà, Matanies; aquest, amb els seus germans, dirigia els himnes de lloança, 9 i Becbequies i Aní s'alternaven en el servei.

Genealogia dels grans sacerdots.10 Josuè engendrà Joaquim; Joaquim engendrà Eljasib; Eljasib engendrà Jojadà; 11 Jojadà engendrà Jonatàs; Jonatàs engendrà Jeroè.

Sacerdots i levites del temps del pontífex Joaquim.12 En temps de Joaquim, les famílies sacerdotals tenien per caps: la de Saraïes, Maraies; la de Jeremies, Hananies; 13 la d'Esdres, Mosol·lam; la d'Ananies, Johanan; 14 la de Mel·luc, Jonatàs; la de Sebenies, Josep;   —864→   15 la d'Harim, Adnà; la de Meraiot, Helquí; 16 d'Addó, Zacaries; la de Guenneton, Mosol·lam; 17 la d'Abies, Zecrí; la de Miamín,...; la de Moadies, Feltí; 18 la de Belgà, Sammué; la de Semeïes, Jonatàs; 19 la de Jojarib, Matanai; la d'Idaïes, Ozí; 20 la de Sel·lai, Quel·lai; la d'Amoc, Éber; 21 la d'Idaïes, Natanael.

22 En temps d'Eljasib, de Jojadà, de Johanan i de Jedoè, van ser inscrits els sacerdots, caps de casa, fins al regnat de Darius, el persa. 23 Els levites, caps de casa, van ser inscrits en el llibre de les Cròniques, fins al temps de Johanan, fill d'Eljasib. 24 Els caps dels levites eren: Hasabies, Serebies, Josuè, Bennui i Quedmiel. Els seus germans es posaven enfront d'ells per lloar i cantar himnes, segons les instruccions de David, home de Déu, un cor alternant amb l'altre cor. 25 Matanies i Becbequies, Abdies, Mosol·lam, Telmon i Acub eren els porters, que feien la guàrdia a les sales dels magatzems, vora les portes. 26 Vivien en temps de Joaquim, fill de Josuè, en temps del governador Nehemies i del sacerdot i escriba Esdres.

Preparatius per a la dedicació dels murs.27 Per a la dedicació del mur de Jerusalem, van ser convocats els levites de tot arreu, per venir a Jerusalem; s'havia de celebrar la dedicació amb una gran festa, amb cants d'acció de gràcies, al so dels címbals, de les arpes i de les cítares. 28 S'aplegaren, doncs, els membres dels cors dels cantors: els del districte dels voltants de Jerusalem; els de les viles dels netofatites, 29 i de Bet-ha-Galgal i dels paratges de Gabé i d'Azmàvet; ja que els cantors s'estaven construint pobles entorn de Jerusalem, 30 Els sacerdots i els levites es van purificar, i van purificar també el poble, les portes i les muralles.

La cerimònia de la dedicació.31 Aleshores vaig fer pujar els caps de Judà dalt de les muralles i vaig organitzar dos cors en processó. L'un és dirigí, per dalt de la muralla, cap a la dreta, en direcció de la porta del Femer. 32 Darrera d'ell seguien Hosaïes i la meitat dels caps de Judà, 33 Azaries, Esdres,   —865→   Mosol·lam, 34 Judà, Benjamí, Semeïes i Jeremies. (34) 35 D'entre els fills dels sacerdots, amb trompetes: Zacaries, fill de Jonatàs, fill de Semeïes, fill de Matanies, fill de Miquees, fill de Zacur, fill d'Asaf, (35) 36 amb els seus germans: Semeïes i Azareel, Malalai, Galalai, Maai, Natanael, Judà i Hananí, tocant els instruments de música de David, l'home de Déu. Anava davant d'ells l'escriba Esdres. 37 Quan arribaren a la porta de la Font, (36) pujaren de dret pels graons de la ciutat de David, al llarg de la cresta del mur, i per la pujada del palau de David, fins a la porta de les Aigües, cap a Orient.

(37) 38 El segon cor es dirigí cap a l'esquerra. Jo seguia darrera d'ells, amb l'altra meitat dels caps del poble, per damunt de la muralla, cap a la torre dels Forns, fins al mur de la Plaça, (38) 39 i després, per damunt la porta d'Efraïm, per damunt la porta Vella, la porta dels Peixos, la torre d'Hananeel, la torre de Meà i fins a la porta dels Bens, i s'aturaren a la porta de la Presó.

(39) 40 Els dos cors es col·locaren al temple de Déu. Hi havia amb mi la meitat dels consellers (40) 41 i també els sacerdots Eljaquim, Maasies, Miamín, Miquees, Eljoenai, Zacaries, Hananies, amb les trompetes. (41) 42 També Maasies, Semeïes, Eleazar, Ozí, Johanan, Melquies, Elam i Ezer. Mentrestant, els cantors cantaven sota la direcció de Jezrahies. (42) 43 Aquell dia oferiren sacrificis solemnes, i hi hagué una gran testa, perquè Déu els havia donat motiu d'una gran alegria; també les dones i els nens s'alegraren, i fins de lluny estant se sentien els cants d'alegria de Jerusalem.

Manutenció dels sacerdots i dels levites.(43) 44 En aquella ocasió, foren designats els encarregats de les sales de les provisions, les ofrenes, les primícies i els delmes; allà havien de recollir dels camps que hi ha prop de les ciutats, les parts que la Llei destina als sacerdots i als levites. Els de Judà estaven molt contents en veure que els sacerdots i els levites tornaven a complir el seu ofici. (44) 45 Són ells els qui vetllen pel servei del seu Déu i pel servei de la purificació. Igualment els cantors i els   —866→   porters, com ho havien prescrit David i el seu fill Salomó; (45) 46 ja que al temps de David i d'Asaf, des d'antic, hi havia caps de cantors, i executaven cants de lloança i d'acció de gràcies a Déu.

(46) 47 En temps de Zorobabel i de Nehemies, tot Israel oferia, dia per dia, les parts que devien als cantors i als porters; donaven les ofrenes sagrades als levites, i els levites les donaven als sacerdots.

13 Retorn de Nehemies a Jerusalem. Repressió d'abusos.1 Aquell temps, llegint al poble el llibre de Moisès, s'hi trobà escrit això: «Els ammonites i els moabites mai no entraran a la comunitat de Déu, 2 perquè no van anar a l'encontre dels israelites amb pa i aigua, i perquè van llogar contra ells Balaam, per maleir-los, encara que el nostre Déu canvià la maledicció en benedicció». 3 En sentir, doncs, aquesta prescripció, van eliminar d'Israel tots els estrangers.

4 Però abans d'això, el sacerdot Eljasib, encarregat de les sales del temple del nostre Déu, parent de Tobies, 5 havia posat a disposició d'aquest una gran sala, on abans dipositaven les ofrenes, l'encens, els utensilis i el delme del blat, del vi i de l'oli, les parts que tocaven als levites, als cantors i als porters, i l'ofrena per als sacerdots. 6 Jo no era a Jerusalem mentre passava tot això. L'any trenta-dos d'Artaxerxes, rei de Babilònia, jo havia tornat prop del rei. Però al cap d'un temps, amb el permís del rei, 7 vaig tornar a Jerusalem. Vaig adonar-me del mal que havia fet Eljasib, cedint a Tobies una sala dins els atris del temple de Déu. 8 Això em disgustà molt. Vaig treure fora de la sala tots els mobles de la casa de Tobies, 9 vaig ordenar que fos purificada, i vaig tornar-hi els utensilis del temple de Déu, les ofrenes i l'encens.

10 Vaig saber després que les parts dels levites no havien estat recollides, i que els levites i els cantors, encarregats del servei, havien marxat cadascun a la seva propietat. 11 Vaig fer-ne retret als consellers, i els vaig dir: «Per què teniu abandonat el temple de Déu?» Els vaig tornar a reunir i els vaig restablir   —867→   al seu lloc. 12 Llavors tot Judà portà als magatzems el delme del blat, del vi i de l'oli. 13 Vaig encarregar els magatzems al sacerdot Selemies, a l'escriba Sadoc i a Fadaïes, un dels levites; i com a adjunts: Hanan, fill de Zacur, fill de Matanies, tinguts per homes de confiança. El seu ofici era de repartir allò que tocava als seus germans.

14 Tingueu-me en compte això, Déu meu; i no us oblideu del que he fet per amor del temple de Déu i per amor del seu culte.

Profanació del dissabte.15 També vaig observar que a Judà trepitjaven als cups en dissabte; d'altres transportaven amb ases garbes de blat, i també vi, raïm, figues i tota mena de càrregues, i ho entraven a Jerusalem per vendre-ho durant el repòs del dissabte. Jo vaig protestar que escollissin aquell dia per vendre queviures. 16 També alguns de Tir que s'havien establert a la ciutat de Jerusalem, hi portaven peix i altres mercaderies, i les venien en dissabte als de Judà.

17 Llavors vaig demanar comptes de tot això als principals de Judà i els vaig dir: ¿Com és que feu aquesta cosa reprovable de profanar el dissabte? 18 ¿No és el que feien també els vostres pares, i per això el nostre Déu va fer venir sobre nosaltres i sobre aquesta ciutat els mals que veiem? Vosaltres, profanant el dissabte, fareu que Déu sigui encara més sever amb Israel».

19 Per això, quan l'ombra començava de posar-se sobre les portes de Jerusalem, la vigília del dissabte, vaig manar que les tanquessin, i vaig dir: «No les obriu, fins passat el repòs del dissabte». Vaig posar també alguns dels meus homes a les portes, perquè no hi entressin cap càrrega en dissabte. 20 Els mercaders i els venedors de tota mena passaren la nit fora de Jerusalem, una o dues vegades. 21 Els vaig advertir: «¿Per què passeu la nit davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà». D'ençà de llavors, no vingueren més en dissabte.

22 Per santificar el dissabte, vaig manar als levites que es purifiquessin i vinguessin a guardar les portes.

  —868→  

També això, tingueu-m'ho en compte, Déu meu, i tingueu pietat de mi, vós que estimeu tant.

Els matrimonis mixtos. 23 També vaig veure que alguns jueus s'havien casat amb dones d'Asdod, ammonites o moabites, 24 i que els seus fills mig parlaven la llengua d'Asdod, i la de tal o tal altre poble, però que ja no sabien parlar jueu609. 25 Els vaig reprendre asprament, els vaig maleir, i alguns, els vaig maltractar i els vaig arrencar els cabells. I vaig adjurar-los per Déu: «No doneu les vostres filles als seus fills, i no prengueu les seves filles per als vostres fills, ni per a vosaltres. 26 ¿No fou per això que pecà Salomó, rei d'Israel? Entre moltes nacions, no hi havia cap rei com ell, era estimat de Déu, i Déu l'havia constituït rei de tot Israel. Doncs, fins a ell, les dones estrangeres el feren pecar. 27 ¿Haurem de sentir de vosaltres que cometeu aquesta gran maldat i prevariqueu contra el nostre Déu, prenent dones estrangeres?» 28 Fins un dels fills de Jojadà, fill del gran sacerdot Eljasib, era gendre de Sanabal·lat, l'horonita. Jo el vaig allunyar de vora meu.

29 Tingueu-los en compte, Déu meu, les profanacions del sacerdoci, i la violació del compromís que havien pres els sacerdots i els levites.

30 Els vaig purificar, doncs, de tot el que era estranger i vaig restablir els ministeris dels sacerdots i dels levites, cadascun segons el seu ofici. 31 També l'ofrena de la llenya en temps determinats, i l'ofrena de les primícies.

Déu meu, tingueu-m'ho en compte, per al meu bé.