Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

1

Por mi parte no he visto ninguna composición impresa del maestro. Higini Anglès, en su libro Johannis Pujol. Opera Omnia. Vol. I, Barcelona, 1926, p. VII, dice: «El maestro Pujol, que sepamos, no imprimió ninguna de sus obras. Él, que pudo, en verdad, aprender tanto de los maestros del siglo XVI y que escribió tantas composiciones de mérito, no pudo encontrar al mecenas patrocinador de su obra [...]», y añade después: «[...] tenga presente el lector que la música de los polifonistas catalanes raramente llegó a imprimirse».

 

2

De momento no se conoce ninguna composición suya sobre textos catalanes. Al respecto, dice Miguel Querol en el «Pròleg» del libro de Josep Pavia i Simó, La música a la catedral de Barcelona, durant el segle XVII. Barcelona, 1986, p. 9: «[...] els nostres músics de l'època semblen incapaços d'alliberar-se dels condicionaments polítics imperants -que imposaven una inexorable i progressiva castellanització dels més conspicus representants de la nostra cultura- i escriuen música amb textos castellans en exclusiva, ultra naturalment, els llatins litúrgics». Cfr. también Miquel Querol, Cançoner Català dels segles XVI-XVIII. Monumentos de la Música Española, vol. XXXVII. C.S.I.C., Barcelona, 1979, p. 11.

 

3

Sobre ellos y sus fuentes literarias véanse, entre otros, Ramón Adolfo Pelinski, Die weltliche Vokal-musik Spaniens am Anfang des 17. Jahrhunderts. Der Cancionero Claudio de la Sablonara. Münchener Universitäts-Schriften. Tutzing. 1971. Judith Etzion, «The Spanish Polyphonic Cancioneros, c. 1580 - c. 1650: A survey of literary content and textual concordances», en Revista de Musicología, S. E. M. Vol. XI, n.º 1, Madrid, 1988, pp. 65-107. También algunos libros de Miguel Querol que irán apareciendo a lo largo de este artículo, así como sus Cancioneros de Poetas Españoles del Siglo de Oro.

 

4

Miguel Querol, Música Barroca Española. Vol. I. Polifonía Profana (Cancioneros Españoles del siglo XVII). Monumentos de la Música Española, vol. XXXII. C.S.I.C., Barcelona, 1970. Cuando me refiera a esta colección lo haré con las siglas: MME-XXXII, o el volumen correspondiente.

 

5

Miguel Querol, I. Madrigales Españoles inéditos del siglo XVI. II. Cancionero de la Casanatense. Monumentos de la Música Española, vol. XL. C.S.I.C., Barcelona, 1981. MME-XL.

 

6

Higini Anglès, op. cit., p. XXIX.

 

7

«Las poesías catalanas del manuscrito musical de Olot», en Anuario Musical, vol. XVIII, 1963. C.S.I.C., Barcelona, 1965, pp. 45-55.

 

8

«El Cancionero Musical de Olot», en Anuario Musical, vol. XVIII, 1963. C.S.I.C., Barcelona, 1965, pp. 57-65. AnM-XVIII.

 

9

«Über einige spanische Hanschriften der Münchener Staatsbibliothek. I. - Das Original des Cancionero de la Sablonara», en Homenaje a Menéndez Pidal, II, Madrid, 1925, pp. 531-544.

 

10

Op. cit.