Visor de obras.

  —38→  

Los cavallers o frares del orde militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalèm atorgaven los tres vots de pobresa, castedat y obediencia. Mas n'hi hagué molts qui oblidaren lo primer y tercer vot, y encare més qui no observaren lo segon. Alguns d'aquests frares-militars tingueren vida licenciosa en estrém y plens, com altres del orde del Temple, d'ergull y atreviment, fóren exemplar dels senyors corromputs y desvergonyits, fruhint no obstant de tota influencia y de impunitat complerta.

Un d'aquests alts dignataris dels Hospitalers fóu frare Ramon d'Empuries, fill del comte Uch d'Empuries y de Sibilia de Palau y germà del comte Ponç y del Uguet, comte de Squilatx en Sicilia.

Son pare morí en 1277 y ell començà a ferse conèxer, com a cavaller del Hospital, en los primers anys del segle XIV. En 1311 era ja llochtinent del Mestre del orde en la Castellanía d'Emposta o sia lo regent de la primera dignitat del orde en la Corona d'Aragó, mentre que stava vacant y que no era nomenat l'efectiu Castellà d'Emposta. Tres anys stigué possehint aquell elevat càrrech y de molta representació, rebent continues mostres de consideració del Rey en Jaume.

Una volta demana al monarca que perllonch lo pendre postat del castell de Villafamés, en lo regne de Valencia, y Jaume II prestament espedeix contraorde al procurador reyal en la dita regió. Moltes vegades li demana permissió per fer transportar   —39→   grosses quantitats de forment y altres grans des de Penyiscola o Valencia al comtat d'Empuries y li és tot-seguit atorgada. En 1313 li dóna facultat lo rey per que puga construir fortalesa en lo lloch de Gualta, de la comarca de Girona. En tots aquests documents és nomenat R. d'Empuries gerenti vices in Castellania Emposte venerabilis Magistri Hospitalis Sancti Johannis Jherusalem, o tenenti locum in Castellanie Emposte venerabilis Magistri Hospitalis. Solament en dos documents lo nomena lo monarca Castellà d'Emposta, sens fer expressió de lloch-tinença, com si tingués lo dit càrrech en proprietat efectiva; emperò, crech que fou inadvertencia de la cancillería reyal.

En 1314, fou destituit per lo Mestre del Orde, essent nomenat Castellà d'Emposta en proprietat frare Marti Perez de Oros. Frare Ramon se resistí molt a obehir les disposicions del Gran Mestre y fins s'aparellà per lluyta armada contre Perez de Oros. Lo rey, per lletra scrita, a Valencia, del 8 juny (1314) li ordena que vaja a donarli compte personalment de la seua conducta. Bona manéra de complir lo vot d'obediencia. Y en aquel meteix temps lo trobam enemistat ab Jaume II, puix en lletra de perdó atorgada per lo dit rey a Gilabert Ça-Rovira li diu que havía entrat aquest home en la fortalesa de Roda per donar adjutori a frare R. de Empuries, mentre que era assetjat per la host reyal.

Frare Ramon d'Empuries degué sens dupte llavors fugir de Catalunya, perque en una lletra de 29 març de 1316, lo rey diu que li dóna guiatge y seguretat per que puga vindre al nostre territori, per complaure a frare Martí P. d'Oros, Castellà d'Emposta, lo qui vol tenir una assentada ab ell.

En juny de 1317 se trobava certament a Barcelona, quan son nebot en Ramonet d'Empuries, fill bórt den Uguet, comte de Squillatx de Sicilia, «spontanea voluntate et ex certa sciencia eligo vos religiosum virum frat. R. de Empuriis patruum meum in dominum meum naturalem promitens vobis quod ero homo vestro fidelis et legalis et quod obediam vobis tamque domino meo naturali... et obediam etiam vobis in omnibus mandatis vestris licitis et honestis.» Feya bé lo nebot en posar la salvetat de que la obediencia fóra solament per actes honests, puix que, com   —40→   veurèm aprés, son oncle era un dels homens més corromputs de son temps, en possesió de tots los vicis y de cap virtut.

En 1319 fóu nomenat per lo càrrech de nova creació de Gran Prior del orde del Hospital a Catalunya, càrrech creat per traure de la dependencia del Castellà d'Emposta, tots los stabliments y proprietats del orde a Catalunya, Mallorca y Rosselló, puix ab la adquisició dels béns que fóren dels Templers, l'orde del Hospital havía tingut considerable augment y no era possible dexarho tot al govern y direcció d'un sol dignatari.

Lo càrrech de Gran Prior de Catalunya, lo tingué per spay de cinch o sis anys, durant los quals rebé moltes deferencies del Rey en Jaume, atorgantli quantes súpliques li feya per traure cavalls y grà, specialment blat, de Lleyda y Tortosa y portarho al Empordà. En tots aquests documents lo monarca lo nomena mon conseller.

En lo mes d'octubre de 1325 consta que encare era Gran Prior y crech que fou destituit o que fou donat per lo Gran Mestre del Orde aquell càrrech, en les darreríes d'aquell meteix any, a frare Sanxo d'Aragó, qui era ja Castellà de Emposta. Es ben cert que, a la primería de 1326, en documents de cancellería ja no-l nomena lo Rey més que frare del Hospital, res de prior.

Precisament és del 17 de janer de 1326 lo decret reyal de legitimació d'un fill que aquest frare cavaller tenia y que diu axí: «Hic est quod cum Huguetus de Impuriis filius venerabilis (PASSEZ LE MOT) et religiosi fratris Raimundo de Impuriis de ordine hospitalis ex ipso fratre R.º in quadam muliere nominata Guillelma diocesis Gerundensis ex illicito cohitu sit genetus et creatus... Et propterea dictus frater Raimund eius pater nobis humiliter supplicaverit ut ipsum Huguetum eius filium legitimare et ad omnes actos legitimos restituere...» Y lo rey atorgà la legitimació, sens donarli cap dret a la adquisició del comtat d'Empuries.

Es notable lo sparpall ab que un document reyal feya constar que un frare del orde militar del Hospital, qui havía atorgat vot de castedat, tenía un fill, nomenant la dona y la seua procehencia y ab tot axò encare tractantlo de venerable y religiós frare. Apar, donchs, que en aquell temps lo convencionalisme era ja molt estès.

  —41→  

Lo meteix die Jaume II donava altra carta igual de legitimació per en Ramonet d'Empuries, fill també bordench d'Uch, comte de Squilatx, germà del frare Hospitaler. Es de suposar per tot lo dit, un stat de desmoralització en aquella familia comtal.

Potser fou aquesta vida crapulosa lo motiu d'ésser destituit del càrrech de gran Prior de Catalunya. No perdé, ab tot, la amistat de la Cort. En 1333 encare trobam lo rey donantli guiatge y protecció per viatjar per tots los Stats de la Corona y per anarsen a veure lo Papa, ab tota sa familia y los joyells d'or y argent que vulga portar. En 1334, lo meteix rey Alfons lo stablí tudor special del infant Joan, fill del infant en Pere, comte d'Empuries de la nova dinastía. En lo mes de setembre de 1339 ja era mort, puix en Benet, físich juheu, confessà ab acte notarial haver rebut del Prior de Catalunya los 50 sous que li devien «pro patrocinio medicine quod impendi nobili fratri Raimundo de Impuriis in infirmitate qua decessit.»

Féta la biografía d'aquest personatge, publicarèm la acta de la acusació presentada al rey en Jaume per començar un procés y punir ses malifetes y deshonestats. No porta data; crehèm que fou scrita entre los anys 1314 y 1316 y que no passà avant, tiranthi lo propri rey terra a sobra. Es de totes manéres aquest document una prova més de la corrupció scandelosa dels homens cap-dalts y de la influencia que tenien per cometre impunement totes les injuries y malifetes.

«Acusació contra fray Ramon d'Empuries, del orde del Hospital de Jerusalem, per actes de deshonestitat.

«Com sia cosa deguda assenyor terrenal de punir et de castiguar legs pecatz et pecatz desnaturatz per qualque persona sien feytz nes façen dins la sua senyoria sia feyta memoria al molt alt senyor En Jacme per la gracia de Deu Rey Daragon de la vida e del portament de frare R. Dempuries.

«Primerament deuetz saber, senyor, que entre moltz fils que ha en diuerses locs et de diuerses fembres encara quen fa nodrir alcuns en alcuns locs de lespital donan a entendre que son fils del Comte Desquilac, mas les gens massa saben que son sos fils, ha tengut molt de temps et participat carnalment ab dues cosines germanes, la una es filya duna fembra qui ha nom Nauiyola e   —42→   laltra dun clergue qui ha nom en P. Amat. En P. Amat et na uiyola sos germans e sson de lespluga jusana de franculi et aço saben el dit loc de lespluga et es fama publica.

«Item mes, uolch forçar a Pessenant I.ª macipa maridada mulyer de son fily den Domingo amenos et fo fet en aquesta manera, El primerament la uolch auer per grat et erenlin alcauotz en P. Bertran et En Nicholau et I.ª fembra de la uila qui ha nom Alicsen genera et aquels menaren molt lo feyt. E anc la macipa non uolc res fer. E estant en aço el jagues ab aquela Alicsen empreyala duna filya mes aquela fembra es fembra leugera et el no la li atorgua ben.

«Can vench que frare R. vehe que ab la macipa no podia res acabar, feula uenir enguanosament en I.ª casa qui es foral portal de la uila on ffrare R. se fo mes. E la macipa non sabia res. E feulali uenir aquela fembra de qui era la casa enguanosament. E can la macipa hi fo ab la fembra ensems que la hiac amenada et ffrare R. ische daqui matex on estaua amaguat. E la macipa quil vehe exir ab gran paor et uolc fugir et el presla et jurcha molt en ela que nou pog acabar. E can la macipa uehe que el la apoderaua crida uía fora. Sique gran res de la gent de la vila si aplegua et axi el no pog jaher ab ela, mas no romas en el.

«Item mes, auia una dona a Barcelona qui auia una catiua qui ha nom Margarida et era filya duna sua batiada et ffrare R. asaltassen et feulali emblar a dous escuders qui estan ab el la I. ha nom Pericon Delorri e laltre P. Jacme. E la dona de qui la catiua era a nom Na blancha de Val-ledrera, lo qual Pericon Del orii e P. Jacme la li menaren uestida con ha om a Bayoles. E la dona de qui la catiua era cerca molt la catiua et non trobaua gens ne sabia on sera troques auenç auant no ana molt temps que I.ª fembra qui auia consentid casech en malautia et ac consciencia ans de sa mort et dexela lo fet a la dona de qui la catiua era. E la dona aquela era amiga del espital e bascha fort Regen del feyt et demana la catiua a lespital dien que gran falsia li auien feta. Ela fiansi en els et alguns auen paor que a lespital ne uingues dan et que non uengues a uergonya ferenho saber a ffrare R. et frare R. per paor trames a Barçelona et feu auinença ab la dona et donarenlin DCCC solidos et aço sab en Lorenç Colom clergue et donat de   —43→   la casa de Barçelona. En R. de nauel escriua de ffrare R. et molts daltres hi saben et fama es estada gran daquel feyt, et el qui la ha menada molt ça et la uestida con a hom et ara na auda I.ª filia que can ana en larmada la lexa preys en lalberch daquel Pericon del orri qui la embla e ten son alberch a Selgua prop de Monson e an tremesa la filya segons que dien a Biure on se nodrey aqui ab II. filys que ffrare R. hi fa nodrir que ac duna macipa de Sen Gorgi de Vals prob Sen Lorenç de les arenes, e dien que la infanta es filya den Pericon del orri.

«Item jague carnalment ab una filya den A. de Milyars caualer qui esta a Milyas pres de Monels. El comte son germa auiahi jagut, la qual cosa sabia ya ffrare R. quel Comte hi hauia jagut et daço fo gran fama publica per tot Empurda.

«Item ha tenguda molt de temps et jagut ab ela carnalment I.ª juhia de Gerona qui es mulyer den Salues, de la cal ac I. fil quil semblaua mes que res, lo qual infant uisque de VI a VII ayns o mes et es mort jueu et jau el fossar dels jueus et ab nuly hom ffrare R. no ha mayor priuadea (?)²⁴ que ha ab lo dit en Salues et ab daltres jueus es molt priuat et fa ab els trefechs²⁵ et barates²⁶ et tots dines qui li uenguen li son bons et non guarda logra ne neguna barata fer ab qui mes dines puxa auer et segurament el no es Katholic xhrisptia.

«Item consenti en la mort de un capela que I. seu escuder auci a lespluga mentre la cort se tenia a Monblanch. El escuder aquel que laucis ha nom Simon Descarrer et fo de Sen Lorenç de les arenes et consentihi ffrare R. per celosia daquela macipa de sesplugua filya den P. Amat. E aço dien que sab Pericon den orri de lesplugua qui era en loc que uehia can la mort se feu. Encara dien que hi era I. escuder araguones que auia nom Pedrolo qui ara es ffrare segons que dien. E hi sab ffrare R. de Penafort qui aculy molt lo dit Simon el sofferi a Biure can la mort ac feyta. E hi sab encara en P. Jaspert de ça Guardialada qui era lauores batlye de ffrare R. el aculy molt el sofferi el castel en la uila per uolontat   —44→   de ffrare R. Dempuries e moltz daltres hi saben e la cosa he clara et certa.

«E si per auentura ses feyta enquisicio a lesplugua per lo sotz ueguer de Montblanch de la mort sobredita e no se nes trobada ueritat es se feyt maestriuolment et amaguan justicia el dret del senyor Rey e a ho tractad frare R. ab en P. Mercader qui es jutgge quin ha pres logre de ffrare R. e encara ha pres logre (loguer?) lo dit en P. Mercader del dit ffrare R. en la sentencia que ha donada sobre la jurediccio de lesplugua et aço sab en Berenguer Pelat batlye de lesplugua et ffrare R. de Penafort.

«Del pecat qui es nomenat nom de Castela es molt en gran fama lonc de temps ha, sique laltrany amena de Cicilia I. macip fort infant et era toschan et auia nom Riguo et era son cambrer et gran son secretari e li fasia son lit e li jahia dauant et era tant priuat seu que fama era en son alberch que jahia ab el saluant que nul hom clarament nou guosaua dir et aquesta paría dura ben III.es anys tro que sauent que a Bagoles lo dit Riguo escomes per jaure ab el I. fadri donat de lespital qui auia nom Berenguer de Passenant, ara es ffrare de lespital; altre ni escomes escolanet qui era fily dun prom de Bagoles qui auia nom en Palyer. E ffrare R. can vee aço et sabe que aquel se descobria massa daquel mal feyt ac paor de si matex que sen descobris alcuna cosa no uolc enantar contra el mas donali del seu et tremes lon.

«Nandruet Descarrer escuder seu nes en aquela suspita metexa en aquela fama et daltres encara nes estad en fama en ha hom perlat molt en parlen encara ara.

«En la armada ne fo molt diffamat en parla molt hom que fasia aquel desastre. Encara que dien que dous escuders seus que moriren a Rodas per malautia que nols lexa conffessar per paor et per rahon que no fos descelat daquel pecat, cor daquels era en suspita en parlauen les gens en la armada e el senyaladament nols tolch la confession, mes que desia non ualran meyns ne no an tal malautia e axi desuial fet en aleguan ques moriren sens confession. La I. dels escuders auia nom en Gauarres e dien que era de paratge. Laltre auia nom Francesch Jouer era fily dun hom de Castelyon et ab daltres nes en fama lonch temps ha et ja abans que aquel toschan que amena de Cecilia fos priuat ab el, nera de lonch   —45→   temps en fama que usaua d'aquel malfeyt. E axi senyor si uos uoletz saber ueritat dels feyts uos faretz pendre En Simon Des Carrer que aquest sab molt en sos feyts et aquest auçis lo clergue de lesplugua.

«Nandreuet son germa daquest Simon sab aytambé molt en sos feytz et daquest es en gran sospita que faça mal ses faenes ab el daquela rahon.

«En Perico del orri escuder seu sab molt aytambe en sos feytz.

«Item Ffelip fily de ffrare Simon de Borga hi sab aytambe encara dien quel escomes fort regen per fer aquel mal pecat el dit Felip no li ho uolch sofferre.

«Ffrare R. de penafort, ffrare Arbert Ça Velya (abella?) companyo seu aquels hi saben molt; ffrare Ponç de Flaçan hi sab molt en sos feytz. Item I. escuder de sa casa qui ha nom Cirera sab molt en sos feyts e creu quen sia parçoner.

«Item ffrare P. Vidal qui es ffrare clergue e esta en Rosselyon et fo natural Dortaphan, aquest hi sab encara es fama que es parçoner ab el daquest pecat.

«E si uos Senyor, daquest feyt uos uolietz entrametre ben trobarietz qui us en metrian en uia de ueritat jatsia que si aquets seglars que us auem nomenats eren turmentats e encara los ffrares eren fort estrets, daquels exiria tot lo feyt e la ueritat. E daltres molts encara en sa companya qui hi saben de feyt et de fama.

«En Rubert, I. qui esta a Terragona al cortal et es nebot dun hom de Vals qui ha nom En Bertolmeu uales aquel uos metra en la carrera de molts altres qui hi saben e de la fama quel dit ffrare R. nauia can eren en larmada.

«Item hi dou saber ffrare Michel Andreu I. ffrare qui fou de Rosselyon dun loch que ha nom Bonpas et es ara en Nauarra.

«Item ffrare G. de Rechasen et frare Jacme hoc hi deuen saber et daltres ffrares et homens seglars ha molts en lespital qui saben quen es fama.

«E aixi Senyor, donat es auos et a tot princep den cercar et de punir aytals coses tan mal feytes et tamal estans can los pecats dels sotsmeses son gran carrech del anima del Senyor si nols castigua et nols ponex la un los sapia.

«Per nuls certificat que ffrare R. usas mal ab aquels II. escuders   —46→   qui moriren en Rodes, sapiatz Senyor quen Gauares se uolch pertir del anant el uiatge e ffrare R. feulo pregar an Dalmau Ça Maura et an Berenguer de Pals que nossen partis et que romangues ab el et que yas fos que li hagues donat caual que encara li faria molt de ben et que per res nol lexas et aquels ferenlin gran prexeuol et el per res noy nulia aturar et puys per grans precs que aquels lin feren et per grans promeses del atorgua que romandria et quel seruiria saluant I.ª cosa quels dix moltes uegades que per cant auia en tot lo mon el no jauria en la cambra sua ni denant el, mas ben li faria altres serueys mes en la sua cambra no jauria abans ne desemperaria tot lo mon, e datpuys com auench que atura ab el et fo de sa cambra tota uia tro quel pres malautia de la qual mori et aço sab A. R. de Sen Lorenç de les arenes et daltres molts qui eren en larmada.

«E qui destreyia daqueles fembres ab qui el ha usat bes trobaria que el usaua ab eles denant et derere et mayorment se trobaria ab aquela catiua que el feu emblar a Barçelona a na Blancha de Valledrera.

«En ço que ffrare R. fasia en larmada sab molt en Giu de Torrela de Montgri e son germa qui es rector de Sen Felix de Buada qui anaren ab el.»

Armari Gerona, sanch Sant Feliu, n.º 189, cartas reales, Archivo Corona de Aragón.

Sembla donchs que frare Ramon d'Empuries era sodomita actiu. En lo capitol seguent veurem que son germá lo Comte Ponç Uch era sodomita pasiu; empero abdós no dexaven d'escometre fembres de tota mena cristianes y juheues, lliures y catives, maridades y donzelles, y de omplir de fills borts les seues terres. Les costumes d'aquests personatges indiquen lo llastimós stat moral dels alts senyors d'aquell temps.

  —47→  

Uch, comte d'Empuries, tingué de Sibilia de Palau, vescomtessa de Bas, tres fills mascles: Ponç, qui succehí en lo comtat, Uguet, qui fóu vescomte de Bas y comte de Squilatx y Ramon, frare del orde militar del Hospital de Jerusalèm, del qui havèm ja parlat.

Mort lo pare, en 1277, Ponç Uch comensà a governar lo comtat d'Empuries essent encare menor de dies y fadrí. No crehèm que tingués més enllà de vint anys, puix encare stava subjecte a la curadoría del cavaller Simó de Trilla; ni tampoch pensam que son matrimoni ab Donya Marquesa, vescomtessa de Cabrera, fos celebrat abans de 1285, perçò que son fill primogènit nasqué en 1287.

Des de 1293, lo rey en Jaume II comensà a promoure questions y dificultats al comte Ponç Uch, ab intent de arribar a la anulació de la autonomía del comtat. En Pella, en la Historia del Ampurdan refereix com anà crexent l'odi del rey envers lo comte d'Empuries y com aquest s'aparellava per la resistencia, que res no li valgué, perque Jaume II lo embolcallà en multitut de espedients y litigis, que cada die anaren fent més feble y perillosa la ecsistencia del comtat autonem. Quan s'aclaria una reclamació, lo rey ne promovia dues de noves, y profitá també, per acabar de enfonzar y de deshonrar Ponç-Uch, la murmuració corrent en lo comtat del pecat de sodomía del dit personatge. Aquest recurs fóu potser lo més crudel de quants disposà lo rey contra l'infortunat Comte   —48→   d'Empuries, per tal com li portava la condemnació general, la reprobació dels seus vasalls y del estranys, la mort civil. Lo cert és que Ponç-Uch morí al cap d'un any y mig de la acusació y la informació testifical.

Sembla, emperò, que lo comte stava rodejat de gent indigna, que tenia familiaritat ab homens de vida sospitosa y que acabà adquirint los vicis més degradants; mas, també lo rey mogut per l'odi y l'interés potser va estremar los pecats den Ponç-Uch.

No obstant la cruhesa de les declaracions y lo llenguatge pornogràfich del document, donam notes y estractes de la informació presa en 1311, per orde del Rey, perque entenèm que tenen gran valua per la historia de les costumes y proven la libertat ab que feyen les declaracions més indecents y repugnants davant lo monarca, qui-ls escoltava ab la major naturalitat.

Advertim, donchs, que la lectura de tot quant segueix deu romandre reservada per homens majors d'edat y abocats a studis històrichs.

Aquesta informació sóbre la acusació del vici de sodomía envers Ponç-Uch d'Empuries, és en l'Arxiu de la Corona d'Aragó y lo començament se troba en mal stat de conservació:

«Die veneris VIII idus augusti anno Domini MCCC undecimo in ciuitate Barchin….. audienciam nostri Jacobi Dei gracia Regis Arag….. per famam et clamorem validum quam et quem diucius sine sine scandalo dissimulare non possemus uel sine periculo tolerare et sepius…... peruenisset non nullos in diocesis Gerundense illa incontinencia laborare que contra naturam est propter quam venit ira Dei in filios... et quinque ciuitates igne consumpsit ubi venus mutatur in alteram formam ubi amor queritur nec videtur. Nos qui ex officio ab alto nobis comisso tenemur regna et terras nostras criminosis ac maxime tam nefandis et horribilibus expiare….. Incepimus super premissis inquirere sub forma que sequitur diligentie:»

Comença ab la declaració den R. Corró, de Torroella de Montgrí, qui diu que, uns cinch anys enrera, stant en la fortalesa de Calabuig ab lo noble Uguet d'Empuries, fill difunt den Ponç-Uch, comte, y ab en Dalmau, vescomte de Rocaberti, entraren a parlar del comte ab un home dit P. de Roca, «et loquerentur de dicto   —49→   comite Impuriarum si erat verum quod imponebatur ei de illo peccato sodomitico et dictus Dalmacius interrogans de hoc dictum P. de Roca quod sciebat ipse in facto quia fuerat multo tempore cum dicto Comite et in domo sua.» En P. de Roca digué que una nit, dormint en la metexa cambra del comte vegé que en P. de Xesa dormia ab aquest en un llit y «audivit que amdosos polsauen et quels oiha meneiar et cum hoc audiret volebat scire quid facent et surrexit de lecto et aperuit quadam fenestram... et vedit quod dictus P. de Xesa iacebat super dictum Comitem... Item dixit quod est fama publica in Comitatu et episcopatu Gerundense quod dictus Comes utitur dicto vicio sodomitico cum dicto P. de Xesa et cum Francis Dorca scriptore suo. Item dixit (en R. Corró) quod dictus P. de Roca est cum Maugaulino in Sicilia.»

Lo 13 d'agost del dit any (1311) lo cavaller J. de Cornellà féu sa declaració davant lo rey en Jaume, dihent que feya més de trenta anys que tenia relacions de streta amistat ab lo comte Ponç-Uch; que trobantse un jorn en la vila de Castelló, aprés de la guerra que lo comte havia tingut ab en Berenguer de Vujols, trobà en l'hospici o casa den Jofre de Crebails, lo dit Ponç-Uch, qui li féu grans préchs per que romangués a dormir «finaliter concessit et comes predictus voluit quod hec testes jaceret cum eo in eodem lecto, quod fecit et cum ambo intrassent lectum videlicet dictus comes in camisia sine femora liberus et hec testes cum camisia et femoralibus dictus comes dixit isti teste quod ponetur femoralia quo tempus estatis erat et melius jaceret sine ipsis, quod hec testes fecit. Quo facto dictus Comes comensa a pessigar lo dit Jacme en la cuxa et en lo flanch et metres en joc ab ell, et iste teste dixit ei quod non faceret et dormiren….. Post modum, cum hec testes essetque in casu quod uolebat dormire, idem comes posuit alteram manum suarum in membro virili ipsius teste et ipse testc sentiens hoc, cum manu sua impulit manu predicti Comitis supradictum et perlongauit ipsam ab ipso loco et dixit dicto comiti: -ho que diam es axo, et dictus Comes dixit tunc: -Somiava et eram viares que vos tenguessets lo meu membre. Et incontinenti ipse teste accepit sua femoralia et calciavit ea sibi. Et Comes predictus fecit se ad partem spone lecti et ipsa nocte ipse teste postea non dormivit, iuxta sentiuit quod dictus comes se congoxaua   —50→   fort entre si….. Item dixit quod fama publica est….. in comitatu Impuriarum et episcopatu Gerundense quod dictus Comes exercivit dictum crimen cum en Vilagut qui ibat cum eo et nunc tenet Montempelusanum pro rege Maiorice et antea etiam ab en Blanch qui fuit de Lers et nunc dicitur morari in valle de Banyuls, sed quod bene sunt V uel VI anni quod desticit (?) ab licendo cum ipsis dictum crime. Item dixit quod audivit... quod ipse Comes exercit et adhuc exercet dictum crimen cum P. de Xesa de domo sua et cum quodam sarraceno suo... et cum quodam vocato Bort de Xea.» Continua declarant que en Bernat de Pau, cavaller, trobantse ab lo deponent en lo setge del castell de Ribes, en la host del rey Alfons y junts ab lo Comte d'Empuries, dormí també ab aquest en un meteix llit y que lo dit Bernat «reptaverat ipsum de illo malo crimine acupiendo ei suum membrum et quod ipse B. de Pau sen era fort esquivat et li dix, o traydor, cremat seras; ara crou ço que hom men havia dit et jau nos hen mal, que ayam senyor cremat...»

Un altre testimoni, en Bernat de Vuyols, declara que havía ohit dir a R. de Guixà que «era maravila com Deus soferia lo Rey, ne li prestava fill ne fila, con el el soferia al Comte Dempuries tan gran pecat com aquell que el fa e si el nera demanat que el hi diria tant que gran desastre nixiria.» Digué també en Guixá que anant un jorn ab lo Comte, aquest li prometé donarli un bon mul que montava, y com ho sentís la comtessa sa muller, replicà aquesta que no gosas acceptarlèhi «ques guardas que massa li poria costar»; y contestàli en Guixá, «que non havia paor, que si li ho asseiaua lo coltell li metria per lo ventre, que no havia res en sa terra.» Finí dihent en Guixà que era fama que lo Comte Ponç-Uch «non utitur cum uxore sua, ne ela no lin dona laer per ço cor la vuol fer girar derrera.»

Bernat Guillem de Toren, fill de Galceran de Toren, habitant en lo Conflent, féu la declaració lo 30 d'agost (1311), referint com lo noble en Pere de Fonollet lo comanà uns nou anys enrere al Comte de Empuries, restant tres anys a son servey, dormint sempre en la metexa cambra. Un jorn, digué en Toren, que trobantse á Bellcaire, li preguntà la comtessa, davant la seua sirventa Sanxeta d'Enveig, «sis viaua de jaer denant lo Comte», y que li respongué   —51→   que «noy jahiha bé, que no tenia sino un matalas en terra et que be era miga nit con se gitava, quel comte tota hora se feya gratar per totum corpus.»²⁷. La comtessa ordena llavors al dit testimoni, «que no vulia que massa hi jagues ne massa hi fos priuat, per ço que hom ne deya que en mala fama nauia vists venir.»

Continua declarant en Toren: un jorn, en Bellcaire, que es al cap de la Escala, stant ab dos altres homens, lo comte los hi demanà que-l gratassen y que lo propri Toren «comença a gratar lo dit comte et el Comte presli la ma d'aquest teste et posalali al membre del dit comte, aixi com tota hora havia acustumat con lo gratava, ques feya tenir e meneiar lo membre a aquest e als altres quel grataven e mentre axil gratave lo membre seu se dreça, axi com feya tota hora quel grataven, e lavors lo comte demanali el si jahia ab fembres et el dixli que oc avegades ne trobava alguna dauvol seny que nol li meloraua, que nosaltres jovens axi hu fem; e aitambe demanali sil avia gros et iste testes respondit: que oc cuminal. E volent lo Comte metreli la ma a les bragues dientli: veyam quin las; et iste testes esquivas et diu ei: O Senyor, que fets no par vostre, no sofria aquexa cosa en neguna manera; tan noble hom com vos sots, com vuolets veer aital cosa. Et comes tunc torna roig com I. pressech vermeyl et gitas de la.»

Encare en Toren havia ohit dir al noble Uguet, fill del Comte, «quod coaptaret seu componeret se cum ipso comite, patre suo, cum quo bene non erat: com madobare yo ab lo traydor mon pare que fa aquel pecat ab en P. de Xesa e li ha donats IIII o V mille sous de renda et a mi no vuol res donar e Deus lo destruyra con mi posaria yo, nou faria per res.»

Es horriblement repugnant veure un fill parlant del pecat de sodomía de son pare ab aquesta crudesa y planyentse de que no li pot fer donar més diners perque tot ho despèn ab lo vici.

Un altre testimoni recompta que quan era lo cuyner de lo citat fill del comte, den Uguet d'Empuries (qui morí de febra en lo lloch   —52→   de Santa Pau, segons deya Mestra Benedictus, físich juheu de Besalú) alguns àvols homens qui staven en la casa den Uguet asseguraven que lo Comte Ponç-Uch cometia pecat sodomitich ab en P. de Xesa, «mas es semblant al dit testes que per mala volentat ho deien, com lo Comte havia exelat lo dit fill seu de sa casa.» Axò és encare més repugnant; per venjança contra lo pare qui no volia obrir més la bóssa, son fill procurava que los seus amichs estenguessen noves qui cobrien de infamia tota la familia. Es un signe eloqüent del rebaximent moral dels grans senyors d'aquell temps.

La declaració d'un altre testimoni diu que havía vist al comte y a P. de Xesa en lo llit y «lo comte li tenia la squena girada et en Xesa estava girat a la esquena del Comte et veeya menar les anches an P. de Xesa et batia a les anques del Comte.» Lo meteix testimoni, nomenat Ramon Sanou, afegí que lo Comte «li ho feya detras ab lo membre tot que li metia e puys aquest tornaua jaer el seu lit, e quel Comte ab la sua ma metia lo seu membre en la natura daquest et encara meneiaba tot lo membre daquest...» Interrogato si iste testes comisit dictum crimen agendo in Comitem dixit quod non set paciendo ut predictum est. Interrogato si pro hiis dictus Comes benefecit vel aliquo dedit... dix quod non: ne haut non valch res mes ne nach aventatge duna vestedura, sed promitebat ei muns et vaylls²⁸ e que li faria be, quod non fecit.» Tornam a fer notar que aquesta declaració tan scandelosa fou donada en presencia del Rey.

En lo mes de març del any del Senyor 1311 (1312 del modern stil), fou posat en lo torment, a Valencia, en Bartomeu Costa, fill del poble de Foxá, per que declaras tot quant sapigués referent al pecat sodomitich del Comte d'Empuries. Assistiren al acte repugnant y odiós lo jutge y lo scrivà del Rey, en Bernat Font; digué que era fama pública que lo comte cometia lo dit pecat ab en P. de Xesa y que ho deya no per pahor al torment sinó per que era veritat.

Lo Rey disposà al cap de poques hores que tornas a declarar   —53→   lo dit Bartomeu, mas per gracia special sens posarlo a torment y sols subjectat per jurament. Refereix com cert die, trobantse a Cadaquers ab lo Comte, aquest stava en una cambra de la casa del batlle, sol ab lo fill d'un militar dit en Jovesot de Sant Iscle, y que lo testimoni goytava des de la casa d'enfront, que era den G. de Rupiá y vegé al Comte y al donzéll jacents carnaliter ad invicem et commitentes crimen sodomiticum. Digué també que era fama que Ponç-Uch havia comès lo dit pecat ab lo Bórt de Xesa, batlle d'Empuries y germà del citat P. de Xesa, ab en Capdaigua, batlle de Bellcayre, ab en Blanch, habitant en la vall de Banyuls, ab en Vilagut, militar, ab en Berenguer Boter, vehí de Tallada y ab en Monet Babazat, cambrer del meteix comte.

Fou preguntat al deponent Bartomeu Costa si havia ell també comès lo pecat ab en Ponç-Uch y negà lo fet. Lo jutge manà posarlo tot-seguit al torment altra volta y llavors demanà clemencia y prometé que diría veritat si era portat en presença del Rey. Portat devant lo monarca, fou interrogat per ell meteix, mijançant jurament y declarà que trobantse cert jorn a Bellcayre ab lo Comte, «grataret pedes dicto Comes jacenti in lecto et postea fricaret sibi tibias»; al cap d'una stona lo comte digué al Bartomeu que podien dormir junts y aquest li replicà: Senyor, nos pot fer. Llavors Ponç-Uch proferí enfellonit: Si no hu fas, al mati te penyare. Y en Bartomeu respongué: Ah senyor, per amor de Deu no sia. Lo Comte, cada colp mes irritat, cridà: Per lo cap de ma mare, si fare si nou fas; agafantlo per lo braç y gitantlo sóbre lo llit, «et tunc iste deponens habuit rem carnalem cum eo utendo secum crimine sodomitico. Iterrogatus si dictus Comes tunc existebat dabocons o de subines, et respondit que de subines, axi com a fembra.» Y més avall torna a dir: «et existebat in sobines tanquam mulier.»

No podèm ja continuar reproduhint les declaracions, perqué lo que segueix en lo document passa per sóbre tot lo que conexèm de més indecent y repugnant.

De totes manéres, sembla cert que lo Comte d'Empuries havia caygut en un stat de degradació y que lo Rey en Jaume ho profità ab fruhició per acabar d'ensorrarlo.

Apar que, quan un rey d'aquell temps posava odi contra algun   —54→   personatge enlayrat y volia ferlo caure y anorresarlo per sempre, no trobava millor recurs que acusarlo de pecat sodomitich. Lo meteix que vehèm, en 1311, ab en Ponç-Uch d'Empuries, tornam a veure, en 1420, ab en Joan Ximèn Cerdan, Justicia d'Aragó. Alfons IV volia destituirlo del càrrech, per que sabia totes les irregularitats y negocis que feya, y sentia enveja de que sapigués tant de vendre officis y sentencies, cosa que lo rey també esplotava sens cap mirament; mas en Cerdan se resistía a presentar la dimissió y axò decantà lo monarca a dispondre la destitució y acusació y per que no pogués promoure la compassió y la simpatía de la gent y restàs abatut del tot, lo denuncià oficialment com a sodomita. En Gimenez Soler ha dedicat un interessant treball a la cayguda sorollosa d'aquell primer magistrat d'Aragó y ha publicat la lletra del rey al bisbe de Çaragoça, hon li ofereix l'adjutori de sos oficials si creu convinent empresonar lo Justicia Cerdan per rahó del pecat sodomitich. «quod Johannes X. Cerdani olim Justicia regni Aragonum multo tempore multisque annis et citra fuit et est crimine sodomie passive videlicet irretitus et cum multis contaminatus personis et in ipso crimine cum longa perseverantia eterni oblitus judicii turpiter involutus aliosque plures et diversos eius contagio polluit cuius mali execranda propago nisi debite obvietur successerat in divine magestatis offensam terribilem, nostre celsitudinis injuriam, scandalum gentium et rei publice nocumentum.» Axí parlava Alfons IV en la lletra al dit prelat, ab data de Tortosa de 28 de març de 1420²⁹.

Al poch temps, en Cerdan, demanà indulgencia a la Reyna governadora, muller d'Alfons, y que fos sobressehit lo procés y les falses acusacions de què era víctima. La reyna María accedí y lo considerà innoscent, ab lo pacte secret de que Cerdan entregaria tots quants documents del ofici de Justicia indegudament retenía, y que no faría cap oposició a que lo monarca nomenas altra persona per lo càrrech de Justicia. Mas, obtingut lo sobressehiment, apar que no volia cumplir lo pactat, no danava aquells papers y llavors la reyna li feu menaces de que renovaría les diligencies   —55→   del procés per sodomía y per corrupció en l'exercici del ofici elevat que havia tingut.

Nos mostren la crueltat ab que eren punits los sodomites les dues notes que havèm trobades en lo Dietari de la Generalitat de Catalunya, any 1464:

«Dilluns a XXVIII maig. Aquest die apres dinar foren scanyats a la Rambla en Johan de Lobera qui lany passat era stat conseller de Barchinona e un troany darmita apellat fra Barthomeu Polo. E apres foren decontinent cremats, per ço com abduos seren coneguts carnalment contra natura.

«Dissabte a XXI juliol. Aquest die foren cremats a la Rambla de la present ciutat de Barchinona en Gaspar Rajadell, ciutadá de la dita ciutat e en Johan Sori scrivent, delats de peccat de sodomia, pero ans quels matessen al foch los alfagaren dins una portadora plena daygua.»

Lo Libre de les costums generals de Tortosa, considerava també com a un delicte greu la sodomia, senyalantli la pena de decapitació. Lo rey en Jaume II dictá lo 5 dels idus d'octubre de 1300, trobantse a Calatayud, un decret de confiscació de bens de tots los qui fosen trobats ab vici sodomitich: «Cum aliqui tam xhrisptiani quam judei quam sarraceni Regni Aragonum qui de crimine sodomitico inculpati sunt propterea se absentauerint et nos contra ipsos et bona eorum pro ut expedit procedi velimus, mandamus et dicimus vobis quatenus si rei predicti infra certum et competents tempus per vos eis prefigendum noc comparuerint extunc bona eorum omnia que habent in dominio nostro quod pro parte Curie emparetis et occupetis et ea procurari faciatis tamquam nostre curie confiscata.»

Durant tota la edat antiga y la mitjana les llegislacions concediren caracter criminal á la sodomía y en 1585 encare trobam la disposició del Rey Felip, en les corts de Muntsó, inclosa en les Constitucions de Catalunya (llibre IX) que diu: «Lo crim nefando de sodomia... per Breu particular impetrat per lo Emperador Don Carles, de immortal memoria, Pare Nostre, está comesa la conexensa y castig en los regnes de la Corona de Aragó, als inquisidors de la heretica y apostatica Pravedat...» y dona disposicions specials per que en lo pervindre «no se faça lo que vuy los Inquisidors   —56→   fan, que los reos de tant enorme crim condempnan a galera tant solament.»

En la casa comtal d'Empuries no era solament la degradació del Comte lo que la desacreditava y dividia. Ja havèm vist, com son fill Uguet vivia entre gent perversa, demanant diners a son pare y maltractantlo quan li tancava la bossa. També havèm vist frare Ramon d'Empuries, regent de la Castellanía d'Emposta, una de les primeres dignitats del orde del Hospital, germà del comte Ponç-Uch, acusat de immoralitats molt grans y fins de delictes. Are devèm assenyalar, per fí, qne Sibilia de Palau, la mare del citat comte, portava també vida poch honesta, y que meresqué que son fill Uguet, aquell qui fou nomenat comte de Squilatx a Italia, en lo seu testament hi posas les següents paraules, terribles quan les endreça un fill a sa mare: «Et quia domina Sibilia mater nostra post obitum nobilis domini Ugonis quondam Dei gratia Comitis Emporiarum patris nostri luxuriose vixit et opprobium nostri cum potuisset caste vixisset, et pro eo quo procuravit et fecit, quod de bonis eiusdem si nos sibi previxerimus nullum comodum consequeremus ideo exeredamus ipsam omnino et ab omni substancia hereditatis nostre et bonorum nostrorum ipsam constituimus alienam. Et si forte presens exheredatio de jure non teneret seu valeret dimittimus ei in hoc casu, si nobis previxerit, pro parte hereditate et legitima que sibi competat in bonis nostris quadringentos morabatinos quos sibi assignamus habendos et precipiendos super hereditate et jure quam et quod habemus ex successione dicti patris nostri in Regno Castelle et in ipsis quadringentis morabatinis in ipso casu ipsam nobis heredem instituimus.»³⁰.

Y aquest fill que desheretà sa mare per sa mala conducta y que deya que ella havia cobert d'oprobri a la familia, era també un home deshonest y de vida molt irregular, tant o més pecador que no la mare. Ja havèm indicat que lo meteix die que lo rey espatxà un decret de legitimació del fill bórt del frare hospitaler Ramon   —57→   d'Empuries, n'havía donat també ún per la legitimació d'altre bórt, fill d'Uguet d'Empuries, comte d'Squilatx, que deya axí: «Hinc est quod cum Raimundetus de Impuriis ex nobili quondam Hugueto de Impuriis comiti Squilaci tunc existens in Sicilia ex quadam muliere soluta ex illicito exitu sed genitus...»

Molt nos dol tindre que publicar totes les deshonestats qui afecten a la famosa casa comtal d'Empuries en son darrer temps. Repetim lo dit per lo canonge valencià Senyor Chabas al publicar los fragments més descarnats de sermons de Sant Vicenç Ferrer: «Tememos sea escándalo para algunos, pero no escribimos para niños y mujeres, sino para hombres de estudio y pensamos que cuando San Vicente trataba estas cosas tan al desnudo, era porqué su auditorio no lo podía tomar como piedra de escándalo.»

Son mester aquests documents justificatius per scriure ab plè coneximent la historia de les costumes privades de la Edat mitjana y en lo present cas vénen a pintarnos ab vives colors com s'enrrunava la més antiga casa senyorial de Catalunya, coberta de sutzedat y vergonya, com aquella assenyalada familia qui governava lo Rosselló y l'Empordà en los gloriosos temps de la reconquesta finia en uns quants degenerats, com la vélla alzina de quatre centuries, moria corcada y ab les arrels podrides a mans del llenyatayre qui no volia ja més arbres corpulents qui poguessen fer ómbra al xiprer solitari y magestuós de la Monarquía.

  —58→  

Les hostaleres devíen star en molt mala opinió en lo segle XIV, puix l'Eximènix, al esposar en Lo Terç del Crestià, com podia hom llunyar sa casa de tota alcavotería, aprés de recomanar als marits que no hagen serventes velles y pobres, deya-ls-hi que no soferissen que la muller tinga hostalera per companyona, ne que entre en casa sua.³¹.

En la novela castellana La Pícara Justina, obra de les darreríes del segle XVI, hi hà tres capitols dedicats a descriure la vida dels hostals y és molt forta també la pintura que fa de la mesonera astuta.

Del fonament d'aytals opinions ne tením bona prova en lo procés de Na Bartomeua, hostalera del Hostal den Coltaller, de Mallorca, la qui fou assessinada per son marit, enujat de les seues deshonestats. Tots los detalls reunits en les declaracions dels testimonis, formen ensemps un argument còmich y dramàtich, digne d'una de les rondalles del Boccaccio y potser se-n haguera també profitat Theòfil Gauthier per la seua ayrosa descripció d'una antiga posada, en lo Capitaine Fracasse.

Certament que hi havía hostaleres qui sabien, lo meteix que   —59→   totes, alleugerir los malaventurats viatgers, emperò que no volien encarregarse de ferloshi agradable l'hostatge y cedien aquesta feyna a la nora o a la sirventa, com la tant coneguda del romanç de La gentil porquerola.

Es molt possible que la inclinació amorosa que les hosteleres sentien per los hostes, vinga d'aquella natural preferencia que la dona concedeix tots-temps als passavolant, cansantse de çò que ja té segur y conegut, sentiment tan ben esposat per en Llop de la Vega en la comedia La noche toledana, en un diàlech de viatgers dins lo hostal, sóbre la facilitat ab què les fémbres desvetllen la cobejança y desigs dels viatgers:

	La mujer siempre apetece
	Aquello que se le vá,
	Porqué lo que en casa está,
	Como á seguro, aborrece.
	¿No has visto un ave enjaulada, 5
	Que no dá tanto contento
	Como la que va en el viento,
	Libre, hermosa y despenada?
	Pues así vienen á ser
	Los hombres ya de camino: 10
	Porqué se van, imagino
	Que los emprenden cojer.

Emperò, la Bartomeua no esplotava los hostes, ans la amistat ab algun d'ells la portava fins a ferloshi donació de matalafs y vestidures. Y no obstant son marit, en Magarola fou homeyer de fémbra tan generosa, essent aprés absolt del delicte per carta reyal. Era una abussió dels reys concedir per diners, y ab tanta facilitat y freqüencia, lo perdó o remissió de castich als marits qui mataven sa muller per rahó d'adulteri. L'Eximèniç dedicà un capitol del Llibre de les dones a mostrar «com los Princeps fan gran pecat donant licencia als marits de matar llurs mullers» dihent: «E per ventura que als Prínceps qui tan gran mercat fan de la mort de las donas qui moren per mans dels marits sots escusació de adulteri, no escaparan ne per aquest ten gran e ten foll mercat lo qual ells no poden fer; los està apparellada en cors e en anima   —60→   tal sentencia e venjança divinal que mes los valguera jamés no haguessen haguda honor al mon ne senyoría.»

Die vicesima prima mensis nouembris anno a natiuitate Domini MCCC.º LXX.º quarto.

Die et anno predictis comparuit coram Nobili viro domino Olfo de Proxida milite vices gerenti Gubernatoris Maiorice Bernat Alberti procurator ut asseruit Berengarii Magarola et presentauit eidem nobili vices gerenti Gubernatoris quandam literam Regiam clausam et sigillo secreto domini Regis ut prima facie apparebat sigillatam et per illustrissimum dominum nostrum Regem dicto nobili directam, tenoris et continencie subsequentis: Lo Rey, Gobernador com nos a instancia den Berenguer de Magarola habitador de Mallorques vullam que sia rabuda informacio de la vida dena Barthomeua muller del dit Berenguer la qual segons ques diu lo dit Berenguer ha morta assi en Barchinona pochs dies ha, per tal car ella hauia comes adulteri ab diuerses persones, per so us manam et comanam que encontinent prengats o pendre fassats la dita informacio en scrit et aquella presa nos trematats closa e sagellada. Dada en Barcelona sots nostre sagell sacret a IIII dies de noembre anno a natiuitate Domini M.º CCC.º LXX.º quarto. Rex Petrus.

Comensen les declaracions dels testimonis:

Santxo de Montalba notari testes jura e in….. dir veritat sobre los interrogatoris devall scrits. E primerament si sap aquest ne ha hoit a dir que Barthomeua muller den Berenguer Magarola depuys ensa que es muller del dit Berenguer hage comes pecat de adulteri ab alcun home, e dix so ques seguex, esser ver que be es I. any passat que aquest entra en conexensa de la dita Barthomeua per so com tenia hostal et sabe et li digueren que com estaue en Serdenya on ha molt estat comatia lo dit pecat de carnalitat e adulteri, aquest sabut asso hac desig de fer lo dit pecat ab la dita Barthomeua e migensant una siruenta que tenia en lo dit hostal aquest hac perlament ab la dita Barthomeua en tant que aquest hac afer carnalment ab la dita Barthomeua per moltes e diuerses vegades axi com lo dit B. Magarola era absent de la illa de Mallorques hoc encare com era en Mallorques lo dit Berenguer, a casa de una fembre alcauota. E per semblant de aquest ab molts daltres dels noms dels quals aquest ignora et en present no li recorda sino   —61→   den Ferré Simon e de un patro apelat Puig-gros comatia lo dit pecat la dita Barthomeua. Interrogat com ho sap e dix que ha ho antes a dir a molts dels noms dels quals dix en present no recordar, es ver que axi sen trebala fama en Mallorques e special en los veynats on ha estat e perseuerat la dita Barthomeua.

Die vicesima prima nouembris anno Domini predicto.

Sibilia muller den Jacme Clapers quondam, testes jura e..... dir veritat sobre los interrogatoris. E primerament aquesta si sap... e dix saber e esser ver so ques seguex, que un mes abans que la dita Barthomeua anas Euiçe (Ibiza?) estant aquesta en una butigue qui es al costat de fora la porta o portal apelat den Sagarra, aquesta hoi per molts vespres dels quals en present no ha memoria dins de la cambra de la dita Barthomeua com la dita cambre fos damunt la butigue on aquesta estaue, e no anauen per la cambra, o alcuna persona dins la dita cambre perlas o escupis que aquest testes no hois, senti dins la dita cambra perla la dita Barthomeua un jenouns (?) lo nom del qual ignora be sil veya lo conaxeria, e con molt hauien perlat e rahonat ensemps sentia tencar la cambre de la dita B. ab baula e apres sentia la dita B. e lo dit jenouns colgar ensemps en un lit e apres aquells ensemps rahonar, e apres un jorn del qual aquesta en present no ha memoria hora de sesta atroba la dita B. dins lo lit seu ab un hom apelat Bernat Dilles de Perpenya que tenien ensemps sesta en un lit. E apres alscuns jorns seguents aquesta hoi dir als dits nomenats un die del qual no ha memoria a la porta de aquesta que ells hauien hauda e conaguda carnalment la dita B. e que molt los costaue. E apres que la dita B. fo anada Euiçe alscuns jorns seguents aquesta hoi dir en Barthomeu Blanch e en Thomas patro de barcha de la ylla de Euiçe que en Colom de la dita ylla hauia logada casa en Euiçe a la dita Barthomeua e que aquella tenia publicament. Interrogada si neguna hora era en la terra lo dit Magarola marit de la dita B. con la dita B. comatia lo dit pecat, e dix que no que ans era absent de la terra. Interrogada si aquesta sab ne ha hoit dir que la dita B. dagues fugir ab alcun hom e dix que no ho sap ne ho ha hoit dir daltre guisa sino que un jorn del qual no ha memoria aquesta estant a la sua porta hoi dir en Puig-gros que ell la sen deuia amanar (amener? francés?) a Barbaria sino que lo seu leny   —62→   no era vengut entorn VI. setmanes son passades e sap aquest testes que fama sa trabala en Mallorques que la dita B. comatia lo dit pecat ab moltes persones de les quals en present no ha memoria specialment sa trabala la dita fama entre aquells e aquelles qui la dita B. hauien en conexensa. Interrogada en presencia daqui aquesta hoi dir als dits nomenats les dites coses, e dix que en present non ha memoria.

Angelina muller den Lluis Oller, mercader de Mallorques, testes jura e interrogada dir veritat... e dix sobre lo dit interrogatori saber so ques seguex: esser ver que con la dita Barthomeua enculpas aquesta del dit pecat aquesta un die de dicmenge abans de la festa de Madona Sancta María del mes de agost, hora de vespres, estant a la finestre sentí dins casa de la dita B. en Puig-gros qui desorauen la dita B. de ques que fos. E lo jorn de la festa de madona Sancta Maria hora de dinar estant aquesta a la finestre sua viu en lo menjador de la dita B. una ma qui tiraue lo cap de la dita B., de quis qui fos quasi qui vol besar, e encontinent que ho hac vist aquesta pres una escala e guarda per un forat de la paret si lo dit forat pessara e com vehes que pessaue guardá per lo forat e viu en lo dit menjador en Puig-gros qui damunt taula estant besaue la dita B. e li mordia lo morro, e la dita B. qui desenbotonaue lo dit Puig-gros e matiali alfauague als pits e detrás en la squena e mamaueli ab la bocha les mameles denant molts homens qui seyen en la dita taula, los noms dels quals ignora, que posauen en casa de la dita B., e denant les siruentes qui estauen ab la dita B. E al vespre seguent aquesta viu per lo dit forat que la dita B. ligaue lo capell al dit Puig-gros e li besaue lo front es colgaren ensemps en un lit e al matí aquesta per lo dit forat los viu leuar, so fo lo die de dimars que fo la festa de Madona Sancta Maria, e lo dimecres e lo digous seguent aquesta per lo dit forat viu fer als dits nomenats axi com debans hauien fet. E apres lo die seguent viu aquesta per lo dit forat la dita B. muntar damunt la dita cambre e menjador, en una altre casa, e aquesta leuors... per veure que faria muntá alt al seu terrat per un forat de la teulada, aquesta viu lo dit Puig-gros tot nuhu ab un capell que ligaue al cap qui jeya sobre la dita Barthomeua secudint aquella damunt un lit tinent lo cap als peus del lit, e los peus al cap. E a cap de stona aquesta   —63→   tornase al dit forat per veure si la hauien vista, e lo dit Puig-gros viu aquesta e manasali que li trauessaria la cara, e con aquesta ho denuncias al vaguer... aquesta per lo dit forat mostra les dites coses en Sanxo del Castell e en Pere porter los quals ha ull per lo dit forat veheren fer lo dit pecat als dits nomenats; e aximatex dix que aquesta ha hoit dir a uns e altres dels quals en present no ha memoria a la porta de aquesta, que en Ferrer Simon e altres loy hauien fet e la hauien conaguda carnalment e axi trebala fama en Mallorques e especial en los veynats on ha estat e perseuerat la dita B. Interrogada si con la dita B. comatia lo dit pecat era son marit en la terra, e dix que no que abans era absent de la terra. Interrogada si aquesta sap ne ha hoit dir que la dita B. dagués fugir ab alcun hom e dix que no ho sap ne ho ha hoit dir, be empero ha hoit e nos racorda a qui que con la dita B. estaue Euiçe comatia lo dit pecat ab un hom lo nom del qual ignora.»

Segueix la declaració de Joana, viuda den Joan Garcia, de Valencia, e diu: «aquesta estech be per un any per siruenta ab la dita Barthomeua de la qual se isqué lo jorn de la festa de Madona Sancta Maria del mes de agost prop passat ha haut un any, e estant aquesta ab la dita B. con lo dit Berenguer era absent de la terra estant la dita B. en lo hostal apelat den Coltaller via aquesta per moltes vegades de les quals en present no ha memoria, la dita B. de nits e en sestes jaure tota nuha ab en Santxo del Castell en un lit dins una cambre qui era pres lo menjador e present aquell dit Santxo secudia la dita B. e aquesta vehent ho axies de la dita cambre on era e feya sos fets, e aximatex ha hoit dir aquesta a molts dels quals en present no ha memoria que en Ferrer Simon e altres la hauien conaguda carnalment.»

Lo dia dos de desembre doná sa declaració en Antoni Busquet, corredor de coll de Mallorques, «e dix sobre lo dit interrogatori no als saber sino que fama es, es trebala per Mallorques que la dita Barthomeua era gran bagassa e comatia lo dit pecat ab moltes persones.»

També declará Catarina Grecha, muller den Nicola grech catiu de la dona Butina catiua qui fo den Ramon de Planela de Barcelona, are empero francha: «que es ver que aquesta ha estat be per un any per siruenta ab la dita Barthomeua e ab lo dit Berenguer   —64→   e estant ab aquells viu ha hull per moltes vegades de les quals en present no ha memoria axi de jorn com de nits jaure carnalment en Santxo del castell ab la dita B. comatent lo dit pecat vehent aquesta; e axi matex viu aquesta per semblant manera en Ferrer Simon ab la dita B. jaure e comatent lo dit pecat axi en lo hostall den Coltaller que tenia leuors la dita B. com encara en les cases den Aspert on estech la dita B. absent empero de la terra lo dit Berenguer Magarola marit seu.» «E viu aquesta (la dona que declara) que per lo dit pecat que lo dit Ferrer comatia ab la dita B. aquella B. doná al dit Ferrer entre diuerses vegades un matalas e una vanoua, un trauesser e dos lansols e cota e gramalla de florenti vert ab pell, e una brotxa guarnida dargent e una correga dargent. Interrogada si alcu fo present a les dites coses e dix que hoc Johana fembra qui lavors estaue axi matex ab la dita B.»

Elf de Pròxida, llochtinent de Governador de Mallorca, dirigí aquesta informació sobre la vida y anomenada de la hostalera Na Bartomeua, muller den Magarola, al Rey d'Aragó lo 7 de desembre del dit any 1374.

  —65→  

Lo protogonista d'aquest procés, l'Antoni Fuster, resulta lo exemplar més complert del marit pacient y plè de bonhomia. La seua potestat marital era nulla y per tanta debilitat bé merexia que li fos aplicada aquella penitencia referida per Du Cange d'ésser passejat cavalcant en un ase, ab la cara mirant a la coha del animal, per los conciutadans o vehins de la població, tot home feble y atemorit, qui vivia dominat y batut per sa muller, grotesca costuma que en los pobles pirenenchs de les parts de Foix y Bigorra era nomenada la asouada y ha arribat fins als temps moderns.

L'Antoni Fuster era donchs com Sòcrates. Lo filosof gréch se dexava fer tots los improperis per la muller y rebía sens mostrar ninguna irritació, la calderada d'aygua que li gitava al demunt. L'Antoni no sols feya lloch en lo llit marital als amichs de sa sposa, sinó que menjava sens doldre-s les carabaçes metzinades que cuynava aquella mala fémbra. No hi hà més diferencia ab Sòcrates, sinó que la paciencia del Antoni finí un jorn, qui entaulà acusació de emmetzinament, donant lloch al curiós procés que segueix y que prova com aquest malaventurat no tingué la qualitat de Mitrídates d'acostumarse a les metzines. Tampoch pot trobarseli lo geni de Shakespeare, emperò ben segur que morí dihent com lo gran tràgich: la dona és un menjar dels Deus quan no és cuynat per lo Diable. Veurèm are com al pobre Antoni Fuster fou lo propri Llucifer qui li cercà aquest menjar.

«Die ueneris XXII septemb. anno a Natiuitate Domini MCCC.º LXX.º IIII.   —66→   Domini Rege in Ciuitate Barchinona personaliter existens, fuit oblata uen. G.º de Nogaria regens officium algatziri domini Regis, quadam supplicatio tenoris sequente:

«Denant uos honrat senyer en G. Ça noguera algutzir del senyor Rey denuncia Anthoni fuster Ciutada de Barchinona que com dijous a nit prop passat la dona na Eulalia muller del dit Anthoni fuster hagues mes I. hom en casa sua en lo qual la dita muller sua faça e haia fet adulteri e no res menys la dita muller sua ab la dona Nauinent, mara de la dita Eulalia, haien metzinat lo dit Anthoni ab carabaces que li dona a menjar, en tal manera que lo dit Anthoni fuster es mes mort que viu; on com les coses demunt dites sien de mal eximpli et tals que sens gran punicio no deuen passar, per que requer lo dit Anthoni fuster que sobra les coses demunt dites sie presa sumariament informacio en lo veynat del dit Anthoni et la dita dona, que presa es en lo Castell de la Cort de Barchinona et la mare de aquella et la roia qui staua en casa de la dona Auinent sien preses e esser punides en tal manera que a elles sia castich e als altres qui semblants coses faran eximpli. E no res menys requer lo dit Anthoni que lo dot lo qual la dita Eulalia ha sobra los bens del dit Anthoni sia perdut per ço com es baguassa et deu hauer perdut son dret. E en aço farets gran justicia.»

Lo procurador fiscal obra les diligencies y se pren declaració al marit reclamant, qui assegura esser vera la denuncia feta, y diu: «que mes ha dun any e mig que aquest teste deuia fer uiatge en Cecilia ab la nau den P. Blau e ans que aquest teste partis de casa sua, la dita Eulalia muller sua li dona IIII. ous a beura ab salsens que la dita Auinent li hauia tremeses, los quals IIII ous aquest teste begue ab les salsens e tant aquest teste non couida sa muller que uolgues beure ni menjar gens. E apres aquest teste recullis en la dita nau e a cap de III. dies apres ques seu recollit faent son viatge e estant en la dita nau, aquest teste se senti de tot despoderat e tant que no podie fer son lauor en la nau ni axi com hauia acustumat. E apres II. dies seguens que foren en les mars de Cerdenya nos pogue valer a tant ne a quant de res, ans con se giraua lo hauien a girar, colgar et leuar et a tolre aygua que res podia valer de res e comensa de pelar tot en lo cap e en les seyes et   —67→   front et gualtes e infla per les barres e exiali molta aygua groga mesclada ab such de les ceyes e del front.

«E apres qualsque jorns arribaren a Çeragoça en la illa de Sicilia e tragueren aquest testes en terra e feren venir I. metge..... aquest teste mostras a ell e demanali que li seria bo al seu mal. E lo dit metge con hac vist e regonegut ell testes, dix a ell teste estes paraules o semblants en acabament, beguto has. Et aquest teste pensas que vulgues dir que fos embriach. E dix al dit metge: cert senyer no he uuy begue ni menjar. E lo dit metge dix a aquest teste: Tu has bagudes metzines, mas bona res leuar (?) com te son exides, cor no han fet lo lauor per que les tan donades. E lauors aquest teste estant en sie si matex pensas que les dites metzines hagues reebudes ab los dits IIII. ous. E con fou tornat del dit viatge, la dita Eulalia veent aquest testes que era palat et era be mellorat, be hauia XX jorns, dix a ell testes, que ell era mesell e axi que lo matrimoni se podia partir entre ells. E aquest testes dix que tot hom que ho digues mantia e per aquesta rao feu mostrar laygua a Mestre A. Gerina; e ans que la li pogués mostrar, les dites Eulalia et Auinent la li uessaren II. uegades, per ço que no la pogues mostrar. E apres fou diyous la dita Eulalia cuyna carabasses ab bou e donan a menjar a aquest testes en una escudella. E tantost com les hac mig menjades aquest testes se senti gran fego al uentre et pentexa fort regen que no podia tornar e le einflali fort regen lo uentre et tota la persona et la cara els ulls….. E lauors uench en casa daquest teste en Francesch Pasqual blanquer e comensa de riure e janglar ab la dita Eulalia e deyen lau al altre que gallines farsides de panses et dalls uolrien menjar. E aquest testes leuas de taula et pujassen en la cambra e gitás sobrel lit e uiuse que les mans li tornauen morades. E estant axi en aquesta dolor dix a la dita Eulalia que trametes a casa de la tia daquest testes, muller den G. Sescases, per ço que faces uenir lo dit G. e con lo dit G. fou uengut dix a aquest teste que uols, uols un confesor, e ell teste dix no que ja he confessat mas no se quem fassa que tant som inflat que no trob loch. E lauors ell testes per tal com li vench uomit feuse dar I. baci et gita e encontinent troba gran remey. E per aquestes rahons aquest teste creu es pensa que les dites Auinent et Eulalia lo haien metzinat. E segons que a ull mostra aquest teste   —68→   ell es tot inflat en lo uentre en la cara e en les cames e per tota la persona exceptats los brasses.»

«Interrogat com sab que la dita Eulalia haie comes adulteri. E dix que com dilluns prop passat la dita Auinent hora de uespres, ab I. joue apellat Bernat que leua la leuda al portal den Cardona e en Caller carnicer amena la dita Eulalia a casa dell testes. E con uench lo dit Francesch Pasqual a casa daquest teste e dix que hauia ferida I.ª fembra en lo carrer den negre. E axi que uenia sopar e jaure en la casa daquest teste. E aquest testes dix a la dita Eulalia per que hi uenia lo dit F. Pasqual e la dita Eulalia dix a aquest teste que son cunyat era girto (?) del dit F. et que aytant poch li falria com a son pare. E romas lo dit Francesch aquell uespre en casa dell teste, e aquest teste dubtanse que la dita Eulalia no faes mal sos afers ab lo dit F. feu romandre en casa dell teste aquella nit en Johan Gerones cosi germa seu, per tal que fos mils acompanyat. E tots III. es saber ell teste e dit Francesch e Johan Gerones gitarense en I. lit e vers hora de mija nit la dita Eulalia tota nua se colga en lo dit lit als peus vers la part on jahia lo dit Francesch. E aquest testes repta la dita Eulalia per que sera gitada al lit on hauie III. homens e que IIII. meses hauia que ella nos era colgada ab ell teste. E la dita Eulalia dix que pus que son cunyat hi jahia que be hi podia ella jaure. E tant aquest teste no li dix que de tota la nit ellan uolgues leuar. Empero aquest teste liu deya per ço com se recelaue del dit Francesch e jamés no hauia oyt dir quel dit Francesch fos cunyat de la dita Eulalia.

«E lo dimarts apres uespre a cap duna gran estona com aquest teste feu colgar e la dita Eulalia nos uolgués colgar, ans anaua per lo menjador et entraua en la cambra estant en I. bajal de fustani..... E aquest teste pensantse quel dit Francesch fos en la carrera dix a la dita Eulalia que si lo dit Francesch uolia entrar que donás bon colp de anell per ço quels vehins ho sentissen, e ella respós, no faia que ja es dedins, cor jo no hauia tancat sino ab I. recoldador de cuyr. E aquest testes dix a la dita Eulalia, o traydora, et axi lexes tu la porta uberta, aytanbem porien axi matar et com hic mets de nits los homens sens ma uolentat. E la dita Eulalia respos que jal conexia ella que son cunyat era e cridali que pujas. E lauors lo dit Francesch pujá e colgas el lit hon ell testes jahia. E   —69→   a cap duna gran estona la dita Eulalia se colga en lo dit lit als peus, ço es a la part on jahia lo dit Francesch. E aquest testes estant recelant tota la nit allarga los seus peus enuers la dita Eulalia per ço com la dita Eulalia se pensás que fossen los peus del dit Francesch. E la dita E. que sentia los peus, ella ab los peus seus frega los peus dell testes.

«E anit prop passada que fou dijous, con aquest teste se colgas dix a la dita E. ques colgas, la qual cosa la dita E. no uolgue fer dient que no hauia son ans anaua paisejan per la casa….. e dix aquest teste a Na Catherina qui esta per macipa ab la dita Auinent hon era la dita Eulalia….. e dix que sobra la taula dormia. E aquest teste dixli cridala e diguesli que uenga dormir açi en la cambra axi com daltres vegades si ha dormit….. e lauors la dita Eulalia entrassen et colgas tota uestida sobre les cames daquest teste e aquest teste dix a la dita macipa et qui tencá la porta anit et la macipa dix jo et aquest teste dix matischi la barra et la baula et la macipa dix que hoc. Aquest teste qui segons que dix hauie oyda traura la barra de la porta dix ay las que abonase la barra no es en la mia porta. E lauors la dita Eulalia dix a la dita macipa quey deuallás et que obris la porta et aquest testes dix no faces mas crida madona den Sofres qui esta denant aquest teste. E la dita macipa feuse a la finestra et dix a aquest teste que la dita madona Sofrés sen era entrada en casa sua et aquest testes lauors leuas del dit lit per ueure si la dita porta era tencada e la dita Eulalia lauors aturaua aquest teste dientli cridant per vida (?) mon germa nous fiats uos en mi jom fix am vos, haueu por que jo hic meta homens, et aquest teste dix jon sent lo fum et leuas et con fo fora la cambra uolentsen dauallar per lescala vehe que un hom dormia sobra la taula del menjador et aquest teste acostas uers lom qui dormia ferm et asseral et dixli qui es aço qui dorm açi et lauors lo dit hom despertas et aquest teste vehent que hom era et temense dell tornassen ell teste en la cambra et tencala ab baula et crida matent so via fora a ladres et lo dit hom lauors fugi et anassen….. Interrogat quina hora era con ell testes se leua del lit et dix que era alba clara et les vehines filauen ja en la carrera. Interrogat si conech lo dit hom qui era et dix que hoc car lo dit F. Pasqual era.

  —70→  

«Interrogat qui pot saber en les dites coses, dix que la dita Caroy et les vehines daquest testes et en Seguer sabater.»

«Encontinent lo dit honrat jutge ensemps ab mi dit notari et Nicolau Vila procurador fiscal puiassen en casa del dit Anthoni et en lo menjador trobam una taula plegadissa on hauia I. taba de burell (?) folrat de blanq estes et I. coxi blanch al cap e unes bragues….. les quals bragues dix lo dit Anthoni que eren del dit Francesch Pasqual a les quals romangueren en poder del dit jutge.»

Lo primer testimoni de descarrech es la muller den Bernat Isern: «Interrogada si una fadrina apellada Caroy, qui está ab aquesta deponent (?) ha jagut anit passada a casa del dit Anthoni. E dix que hoc, cor ella la hi trames per ço com lo dit Anthoni trames a dir a aquesta deponent (?) que li trametes una de les sues fadrines. E aquesta deponent ha oyt dir a la dita Caroy que la porta del alberch del dit Anthoni era romasa la nit oberta. Interrogada si la dita Caroy ha para ni mara dix que hoc, ço es que lo para ha nom en Rouira mercader qui esta al cap de les uoltes de la fusteria e la mara es I.ª que es estada esclaua qui esta aprop en Riyun de busquets.»

Declaració de Eulalia, muller del denunciant: «Interrogada dix que no sab res en les coses contengudes en la dita denunciacio, sau que esta en veritat que aquesta deponent aperella carabasses de les quals dona a menjar al dit marit seu et ella ne menja en trames en II. lochs, ço es a casa dena P. et a casa den Nicolau Astruch qui esta al camp del lull.

«Interrogada que mes ella deponent en les dites carabasses e dix que bou e formatge ras et IIII. rouells dous daquells que Na Treiata cosina germana del dit Anthoni li hauia trameses.»

Eulalia negá casi tots los fets denunciats: «Interrogada si anit prop passada lo marit daquesta deponent tenchá ella en la cambra e dix que hoc. Interrogada per quina rabo lo dit Anthoni tencha ella deponent en la dita cambra et dix que nou sap e lo dit Anthoni deya a aquesta que ella sabia be per que la tencaua. E apres aquesta deponent fo presa per un saig a qui dien en Papiol e fo mesa en lo Castell. Interrogada a quina hora ella fou mesa en lo dit Castell e dix que a hora de la Esquella de la Seu.»

Declaració de Saurina, esposa den A. de Pradell: «E dix si solament   —71→   aço saber del fet de les metzines que ha oyt dir al dit Anthoni que la dita Auinent et Eulalia le hauien metzinat et als dix que noy sabia sobra lo fet del adulteri. Dix que dijous a nit aquesta teste et madona Sofies et na Caualera et na P. Baranguera et na Baneta eren en casa del dit Anthoni per calsarli regoles et per faxarlo e lo dit Anthoni dix a aquesta teste et ales altres desus nomenades aquestes paraules o semblants: prechuos mas dones que sim oyets metre so de nits que uosaltres de continent obrissets les portes car jo sent que I. hom hic jau de nits et tem ma que nom aucia om faça altre mal en casa ab ma muller, car jo matex la li he vista besar. E aquesta teste et les altres digueren que en bona hora. E con uench lo cendema mati abans de la Esquella de la Seu aquesta teste oy quel dit Anthoni cridaua via fos al ladres e aquesta teste recordas de les paraules quel dit Anthoni hauia dites mas nou viu axir negu be ha oyt dir a les dones desus nomenades quel son fill den Pasqual ne era axit segons que aquells li digueren e oy que na Castellara que li viu passar lo canto cridaua viafos a la finestra.»

Declaració de P. de Reguer, sastre barceloní: «diuendres ans de la esquella aquest testes stant en casa sua oy so de masos (?) cridant viafora a ladres et aquest teste pres laspasa et al broguer et la ceruelera et isqué de la casa et vee venir per lo carrer den Oliuer vers lo pont den Oliuer I. hom corrent e con fo prop aquest teste, ell teste dix: atura bacalar atura; e lo dit hom no uolie aturar et aquest teste cuytas et feri lo dit hom ab lo broquer et feu lo caure en terra et al caura que sen aretussas tot et aquest testes vehe que lo dit hom no portaua bragues car feya luna fort clara et lo dit hom dix a aquest teste: o germa nom atus que no son lladre; et aquest teste dix: et qui es tu; et lo dit hom dix: e nom conexets. E aquest teste guardal en la cara e conech que era en Francesch Pasqual blanquer. E aquest teste dixli: O bacallar et es ladre tu. E lo dit Francesch dix que no, mas que exia de casa den Anthoni fuster et anassen faent lo cami de Sent Daniel.»

Lo meteix testimoni refereix que tot seguit entrá en casa del pacient Anthoni y que aquest li digué com acabava de sortir en Pasqual y que sa muller Eulalia l'havia fet entrar. Digué també   —72→   aquest testimoni que era fama en Barcelona que la muller y la sogra havíen metzinat al malaventurat Anthoni.

Lo 26 setembre lo notari, algutzir y procurador fiscal visitaren lo pacient marit y lo trouaren efectivament molt inflat y malalt.

Lo testimoni Bernat de Boula, ciutadá de Barcelona, declará igualment que viu entrar lo Francesch Pasqual en casa del Anthoni et que aquest al matí seguent cridá viafos, sortint escapat lo Pasqual: «Dix encara que ha oyt dir an Manganell saig que ell trobá la dita Eulalia et Auinent a Sancta Madrona que cometien adulteri ab frares. E axi matex ha oyt dir a diuerses persones que la dita Eulalia es auol de son cor.»

Joan Salom, també testimoni, declará lo 28 setembre, que mentre l'Anthoni era en qualque viatge en Francesch Pasqual menjaba en la casa ab la muller del absent. «Interrogat que aquest teste troba les dites Eulalia et Nauinent a Sancta Madrona ab dos prehicadors de nits et la dita Eulalia veent aquest teste isques de la esgleya dues o III vegades ab los dits preycadors et a cap duna bona stona veya tornar la dita Eulalia ab la un dels dos preycadors. Semblantment la dita Nauinent se axia de la Esgleya con la dita Eulalia era tornada et a cap duna stona la dita Auinent ab lo dit preycador tornauen a la Esgleya et tots IIII so es a saber los dits II preycadors et les dites Auinent et Eulalia estauense tots IIII. en la Esgleya geent se justats. Dix encara que los dits II. preycadors uenien tots dies a casa de la dita Auinent mentre que lo dit Anthoni era absent en sos viatges o stant malalt lo dit Anthoni et los dits preycadors con hauien estat gran estona en la casa de la dita Auinent anarensen et vee aquest testes per moltes et diuerses uegades per ço com sen prenia esmec que la un dels preycadors romania bax en lo obredor ab la dita Auinent et laltre preycador et la dita Eulalia noy eren que sen eren pujats demunt car aquest teste vee deuallar per la escala la un dels dits preycadors ab la dita Eulalia ma per ma et ha vist axi matex aquest teste que la dita Eulalia sestaua ab la un dels dits preycadors ço es ab aquell ab lo qual aquest testes vee deuallar per lescala en lobredor et lauors la dita Auinent pujasen damunt ab laltre preycador.»

«Interrogat quant foren fetes les coses desus dites que ell teste diu que ha vistes que ara en aquest stiu prop passat e ha vist en   —73→   aquest temps matex que los dits dos frares ensemps ab les dites Auinent et Eulalia eren en un ort que es a la doberia den Bernat Isern, marit de la dita Auinent et aqui los dits dos preycadors ballauen ab les dites Auinent et Eulalia.»

Lo 11 d'octubre fou feta la confrontació de les dites Eulalia y Auinent en presencia del jutge y fou preguntat a la primera «si ella o sa mara o son para o tots ensemps reebessen alguna lletra del dit Anthoni mentra era en lo viatge de Xipra en la nau den P. Blan et dix que no. Interrogada si ella oy legir una letra en ques contenia que lo dit Anthoni hauia sabut ab una sortayadora que ell era stat metzinat et que ella depon jeya ab III. homens et que hauia hauts II. infants dix que no, es be ver que les dites coses oy dir al dit Anthoni un dia con fo vengut del dit viatge et aço dix sobre taula a casa del dit Bernat Isern.»

Lo 14 d'octubre donaren los metjes un dictamen pericial dient que no podien dir si l'Anthoni havia o no sigut metzinat per haver passat molts dies desde'l fet y haber estat sens menjar res.

En la declaració de Sibilia, muller del mariner Berenguer Ciuadri, se diu que era fama en lo veinat del pont den Oliver y carrer den Corrager on vivia l'Anthoni, que sa muller cometia adulteri y que hi veya anar dos frares del orde de prehicadors. Igualment la declaració feta per na Clara, muller den B. Simon, mercader barceloní, diu que «viu moltes vegades venir diuersos homens en casa de la dita Eulalia hoc encara preycadors et ques deya et era fama quey entrauen per fer adulteri ab la dita Eulalia.»

Aprés fou feta confrontació del testimoni Oliver ab Eulalia: «E lo dit Oliuer moltes uegades dix al dit Jutge e guardan la dita Eulalia en la cara que les dites paraules per ell demunt deposades eren ueres. E la dita Eulalia rubescendo in facie «que non eren veres ans ne mantia.» «E lo dit Oliuer dix que per lo sagrament que fet hauia, que ueritat era segons hauia deposat e que ell moris a mala mort et fos lançat en I. uall axi com I. canat (?) si no hauia dita la ueritat.»

Lo 12 novembre feu la declaració en Francesch Pasqual, l'amich de la citada Eulalia Isern, muller del pacient Antoni, y confessà que una nit havia dormit en casa d'aquest darrer en un meteix llit junament ab la Eulalia, ab lo marit y ab un cosí d'aquest. Emperò no   —74→   res digué de son rival lo frare prehicador, ab qui sembla que compartien amigablement les favors de aquella dona.

Tot axò es molt edificant; emperò encare ho és més, veure l'acabament del procés per una composició y absolució, mitjantsant cent florins donats per la Eulalia y fent renuncia á tot nou procehiment en Guillem Sescases, hereu universal del pobre Antoni, lo metzinat, qui havia mort ja en lo més de març del següent any 1375. Nada, un hombre muerto; puede el baile continuar, que diuent en certa obra dramática.

  —75→  

Osiris, lo Déu dels morts a Egipte, fóu lo spos de sa germana Isis, engendrant abdós a Horus, lo Déu del Sol victoriós de les tenébres. Brahma, lo Déu creador a la India, la ànima universal ecsistent ab anterioritat a tota creació, engendrà una filla, Saravasti y de la incestuosa unió nasqué l'humanal llinatge. Edip, rey de Tèbes, se casà ab sa propria mare, Jocasta, procreant dos fills y una filla, la tan anomenada Antigona. Octavi August, lo primer emperador dels romans, tingué, segons les murmuracions de la gent de son temps y dels historiadors indiscrets, amors incestuoses ab sa filla, la lúbrica Julia, aquella qui fou estimada per Ovidi, dexondint la gelosía del César y motivant lo bandejament de Roma del famós autor de les Metemòrfosis.

Aquests recorts mitològich-històrichs s'agombolaven en lo pensament de Don Pere d'Urrea, qui no sabía compendre com l'incest promou en los pobles civilitzats un tan gran sentiment de repugnancia y de reprobació, vehentlo practicat per Brahma y Osiris; y segurament pensava que si tot un emperador romà havía prescindit d'aquella reprobació universal y havía donat curs a la inclinació amorosa per sa propria filla Julia, ell, qui era no més que un rico hombre aragonès y arquebisbe, podía també donar lliure curs a aytal inclinació vergonyosa per sa filla Margarida.

Donam ara, donchs, noticia d'altre cas cabdal de corrupció de gent enlayrada, per que lo tinguen conegut aquells qui scriuràn la   —76→   historia de les costumes de la Edat mitjana en la nostra terra, quan staràn aglevats bon nombre de documents justificatius de mèrits y de defectes, de virtuts y de vicis y dels camins que cada cosa prenia en lo curs del temps.³².

Don Pere d'Urrea, home de talent, agosat, resolt, fóu nomenat arquebisbe de Tarragona en 1445. En temps del Papa Calixte III (1456-58) li donaren, en atenció a ses aptituts militars, lo comanament de les galeres que la Iglesia trametia contra los Turchs y obtingué també lo titol de patriarca d'Alexandría, aprés del bisbe d'Urgell En Arnau Roger de Pallars, qui l'havía usat durant molt de temps. En 1461, se posà, com los altres prelats de Catalunya, de part del princep de Viana y treballà en favor de la rebetlió per fer variar de política y de conducta al odiós rey en Joan II. Un any aprés, fent trahició a la causa de la terra, l'arquebisbe de Tarragona se posà de part del monarca, qui l'anomenà son canciller y son capità general. La incalificable vida privada de Don Pere d'Urrea, fins are desconeguda, nos dona la satisfacció de veure que quasi sempre los traydors a la patria solen ésser gent de innobles sentiments. Are trobarèm concordada o agermanada la conducta política o pública d'aquest indigne prelat de Tarragona, ab sa conducta domèstica o privada, dexant una vegada més provat que qui és avol per certes coses ho és per totes.³³

  —77→  

Essent ja arquebisbe, tingué una filla, nomenada Margarida d'Urrea, la qui féu professió religiosa y entrà monja en lo monestir del orde del Hospital de Sant Joan de Jerusalèm, en Alguayre, lo 27 de janer de 1479. En lo document de professió se deya neboda de Don Pere d'Urrea, arquebisbe de Tarragona, lo meteix que en alguna scriptura del notari Galceran de Riubregós.

Margarida fóu elegida priora del dit monestir, lo dos de setembre de 1505, y sens sperar la deguda confermació del càrrech per lo superior del orde del Hospital a Catalunya, lo Gran Prior Don Bernat Guerau de Requesens, començà de fer actes de jurisdicció y de govern, rebént homenatges dels vassalls del convent, acceptant lo pagament de quantitats y introduhint una novicia. Enujat lo Gran Prior, impugnà la elecció de la dita priora, dihent que era ilegal, car no era neboda com se havia fét creure abans sinó filla del difunt arquebisbe de Tarragona, y essent disposat per los statuts del orde que les dites religioses devien ésser de noble llinatge y filles de matrimoni lledesme. La cosa s'embolicà més cada die, los greuges anaren augmentant y arribà a un cert punt de oberta rebetlió del monestir contra lo Gran Prior. Donya Margarida d'Urrea se negà a concórrer al Capítol provincial del orde, segons solien fer les anteriors priores d'Alguayre, manifestant que no existía aytal obligació. Llavors començà un llarch y complicat litigi del Gran Prior contra lo monestir y una informació y procés contra la citada priora. D'aquesta informació y de les declaracions dels testimonis resulta pintada ab vives colors la vida privada y la maldat de Don Pere d'Urrea.

Diu axi la part principal del primer document: «Lo que es pretes per part del Senyor Prior de Cathalunya axi del que te en lo monestir e comanda de Algayre per sa dignitat prioral com encara de les inobediencies comeses y culpes en que an requeygut la ques diu prioressa e monges del dit monestir:

«Primo que dit monestir e monges de aquell son de la religió de Sent Johan de Jherusalem e de obediencia de aquella e porten labit   —78→   de la creu blancha saguons porten los cavalles e ffrares de dita religio.

Item es cert que lo dit Senyor Prior reb cascun any en lo dit monestir e comanda nomenada de Alguayre la deena part de totes les rendes e umutllements que lo dit monestir reb et es acustumat de rebre.

Item que en lo dit monestir a de aver totstemps un frare conventual de la dita religio per regir lo temporal com les monges nos puguen entremetre sino de les coses espirituals e aquest frare es nomenat comanador de Alguayre…..

Item que vaquant lo priorat del dit monestir les monges poden dins quinze dies ellegir en prioressa la quels parra e si sera legitimament e canonica ellegida son tengudes presentarla al dit Senyor Prior per que la confirme e lo dit senyor la confirmará si li constára que la elecció segons se deu sie estada feta, e com non fos no la confirmara sino que de nou revocada aquella altra sie ben elegida.

Item que si dins los quinze dies aprés mort de la prioressa les monges no aurán feta elecció de nova prioressa lo dit Senyor Prior pot ellegir de si mateix fer prioressa la que volrá e li semblará esser abil e suficient.

Item es molt cert que la prioressa que vuy es no es estada canonicament elegida per les raons seguents: primo perque no es legitima y natural abans es filla del patriarcha de Tarragona Don Pedro de Urrea e te filles que tenen fills e filles e delles cassades e altra monja del dit monestir de Alguayre e aquesta te fills e dita prioressa a viscut molt desonestament comonicantse a diversos e lo que es pijor e fama publica que lo patriarcha son pare la emprenyà e que la una filla es filla del dit patriarcha y es la que vuy es monja en dit monestir que son coses que han greument ofés a Deu y la fan instanment inhabill de la dignitat prioral e meten en infamia lo monestir qui es casa de tal y de tan reputada religio.

Item que la dita prioressa abans de esser confirmada per lo Papa a usat del que no podia fer ni devia si primer confirmada no fos ço es en penre los omenatges dels vassalls, fer paguar e penre dines dels deutes deguts del passat a la prioressa morta..… lo que la fá inhabil e si a noticia fos pervengut a nostre Pare Sant lo   —79→   sobredit, es de creure que no la haguera confirmada mas si repellida com a indigne de tal dignitat, la qual ab sinistres informacions dita prioressa se ha procurat e si per lo Prior de Cathalunya es estat recusat fer dita confirmació an causat lo esser estat el certificat de les sobredites coses.»

Afegeix lo document que ni dita prioressa ni les monges volgueren asistir al Capitol provincial, com ere de obligació; que tampoch volgueren regonexer al comanador nomenat per regir lo temporal del monestir y que havia donat lo habit sens consentiment del Gran Prior a una donzella de stament plebeyá y no del noble, tot lo qual son infraccions e inobediencies molt greus.

De la informació testifical ne trahèm lo següent: «Die sabbati XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo sexto. Pere de Calatayud ciutadá de Tarragona, nomenat per Miquel Scolano, procurador de fra Bernat Guerau de Requesens, prior de Catalunya, ha jurat dir veritat al esser interrogat per frare Joan Icart comanador de Vilafranca del Penedes, comissari per la informació: Et primo fuit interrogatus si coneix ell testes a dona Margarida de Urrea e si sab de qui se deya era filla et dix que ell testes la coneguda e la coneix e se deya publicament per la ciutat e per tots los de casa del Reverendisim Senyor patriarcha de Alexandria e archebisbe de Tarragona que era filla de dit senyor e per tal la tenia aquell.

«Interrogat si sab ell testes que lo dit archabisbe hagues part ab ella dita dona Margarida ni si ho ha hoit dir ni si han vistes ell testes nigunes coses et dix que de certa sciencia no ho sab si hi havia part, be es ver que la vista ab dit senyor los dos ab un lit e so crehia y los privats de dit senyor que los dos havian part.

«Interrogat si sab ell testes que dita dona Margarida estant en casa de dit patriarcha visques honestament o al contrari et dix que la fama de aquella era prou embolumada car per ella se deya publicament havien mort fra Gay.

«Interrogat si sab ell testes que dona Patla que se deya Parleta que leshores stave en casa de dit senyor archabisbe e se deya filla de aquell, si era filla de dita dona Margarida et dix que bes digue un temps que era filla de dita dona Margarida, apres se dix que era filla de una pagesa de la Selma e de dit senyor archabisbe.

  —80→  

«Die martis tercio mensis febroarii de anno predicto. Lo honorable Llorens Pere mercader de Tarragona, demanat per part del dit Miquel Scolá... fou interrogat si coneix ell testes a dona Margarida de Urrea e si sab de qui se deya era filla et dixit que ell testes be la coneix a la dita dona Margarida per star tots en casa del senyor Reverendissim archabisbe de Tarragona e patriarcha de Alexandria e se deya era filla de dit senyor patriarcha.

«Interrogat si sab ell testes que lo dit patriarcha hagues part ab la dita dona Margarida ni si ho ha hoit dir ni sin ha vistes ell testes nigunes consecuencies et dix que leshores que ell testes aturave en casa de dit senyor hoia dir e se tenia alguna suspita que havie part dit senyor ab dita dona Margarida de Urrea.

«Interrogat si sab ell testes que dita dona Margarida stant en casa de dit patriarcha visques honestament o al contrari et dix que ell testes ha hoit dir que stant en casa de dit senyor dita dona Margarida havie part ab ella un ques deya fra Gay lo qual mataren e deyase que lo mataren per haver part ab dita dona Margarida de Urrea.

«Interrogat si sab ell testes que dona Paula, que se deya Parleta, que les hores estave en casa de dit senyor Patriarcha e se deya filla de aquell si era filla de dita dona Margarida et dix que ell testes no te recort de dita dona Patla per que ha mes de trenta anys que es fora ell testes de dita casa del senyor Patriarcha predit.»

No rés devem dir aprés aquestes declaracions fétes al comissari fra Joan Icart, comanador de la casa dels Hospitalers de Vilafranca del Panadés, (nomenat per lo Gran Prior de Catalunya), par davant lo notari Miquel Ribelles, regentant la notaria de Tarragona den Pere Joan Ortells³⁴.

Don Pere d'Urrea era mort en 1489, aprés una prelatura de coranta quatre anys; sa filla Margarida morí priora d'Alguayre, en 1525, havent posat terme, ab una concordia, a les moltes questions que lo monestir y ella tingueren ab lo Gran Prior de Catalunya. No res podem dir de la sort de la donzella qui, segons apar, fóu   —81→   lo fruyt de les amors incestuoses que havèm descobertes y que vivía ab sa mare com a úna de les monges d'Alguayre.

Margarida d'Urrea tingué diferents amichs y en aquest concepte no pot despertar la compassió que promou una innoscent y tímida fadrina, dominada per un pare corromput y cínich. Lo món totstemps sentirà indiferencia o menys-preu per aquesta dona, mentre que tindrà perdurables simpaties per la Beatriu Cenci, ab tot que fóu parricida.

Aquesta vegada ni Lot era embriach ni sa filla creya enganyosament que a ells pertanyia la reproduccio del extingit llinatge humanal. La responsabilitat es sens atenuacio per abdós.

	Reprehendere luxuriosos ob eam
	ipsam causam, quod ita vivant
	ut persequantur cujusque modi
	voluptates. (Ciceron, Fin. 2.)