- 2 - |
|
Jurat he de nunca amar | | | | per no penar ningun dia, | | | | i en veure-us,
senyora mia, | | | | feu-me el jurament trencar. | | |
|
| He jurat
de no amar més, | | | | conceixent d'amor los llaços, | | | | i són tan dolços sos passos, | | | | que, sens io
voler, m'han pres; | | | | i, per ço, de no us parlar | | | | jurí
ab gran malenconia, | | | | i en veure-us, senyora mia, | | | | feu-ine
el jurament trencar. | | |
|
| Jurí, en veure-us tan
mudada, | | | | de no parlar-vos ni veure, | | | | i haveu-me dat a concreure | | | | que estàveu de mi enujada; | | | | cert, io volia sens dubtar | | | | raure-us de ma fantasia, | | | | i en veure-us, senyora mia, | | | | feu-me
el juranient trencar. | | |
|
| Desig ab constància
i fe | | | | incitaven que us amàs; | | | | pensament, que us oblidàs, | | | | voluntat, que us volgués bé; | | | | i lo cor me
féu jurar | | | | que us avorrís a porfia, | | | | i en veure-us,
senyora mia, | | | | feu-me el jurament trencar. | | |
|
- 4 - |
|
Molt bé sap ella qui és, | | | | la que io servixe
de gana: | | | | hajam, donques, per entés | | | | que l'amor callant
demana. | | |
|
| Molt bé sap, entén i veu, | | | | la que io servixe i ame, | | | | i si es folga que io em clame, | | | | cert que fa lo que no deu; | | | | ans que io cm descubra més, | | | | pus és discreta i galana | | | | hajam, donques, per entés | | | | que l'amor callant demana. | | |
|
| Quan amors dones raonen, | | | | ble són en llum de cresol, | | | | puix fugen de qui les
vol | | | | i al qui no les vol se donen; | | | | i així fetes al
revés, | | | | són totes de pensa vana: | | | | hajam, donques,
per entés | | | | que l'amor callant demana. | | |
|
| Si
bé calle, los ulls mostren, | | | | sens parlar, on tinc
lo cor; | | | | i lo cor, lo desamor | | | | que les obres li demostren. | | | | La dama que a mi em té pres | | | | en un punt me solta
i sana: | | | | hajam, donques, per entés | | | | que l'amor callant
demana. | | |
|
- 5 - |
|
Senyores: des que só entrat, | | | | no
ha una hora, | | | | ja el meu cor trobe robat | | | | d'una
senyora. | | |
|
| Só entrat en aquest ball | | | | per
mon delit: | | | | entrí sa i eixiré mal | | | | d'amor
ferit. | | | | Per bé que entrí reposat, | | | | en
esta hora | | | | ja el meu cor trobe robat | | | | d'una
senyora. | | |
|
| Entrí io sense dolor | | | | ni
cosa alguna, | | | | i eixiré ferit d'amor, | | | | per
ma fortuna; | | | | i la qui m'ha mal tractat | | | | és
balladora: | | | | ja el meu cor trobe robat | | | | d'una
senyora. | | |
|
| És donzella molt galana | | | | entre
donzelles; | | | | és discreta i molt humana, | | | | bella
entre belles. | | | | Puix donzella m'ha nafrat | | | | i
m'enamora, | | | | ja el meu cor trobe robat | | | | d'una
senyora. | | |
|
- 6 - |
|
No les vol puix que no us vol, | | | | per
la donzella, | | | | perquè les vostres amors | | | | no
les vol ella. | | |
|
| No les vol puix que no us vol, | | | | esta
garrida; | | | | mudau, dones, i teniu dol | | | | de
vostra vida, | | | | i no espereu més favors | | | | d'esta
donzella: | | | | perquè les vostres amors | | | | no
les vol ella. | | |
|
| No us vullau més allargar | | | |
en
la servir, | | | | puix ella no us vol amar, | | | | ni
menys oir; | | | | si sou jove de primors, | | | | no
us cureu d'ella | | | | perquè les vostres amors | | | | no
les vol ella. | | |
|
| No despengau més albades, | | | |
puix
no importa, | | | | ni li façau més passades | | | | per
esta porta: | | | | vostres cançons ni clamors | | | | no
li fan mella, | | | | perquè les vostres amors | | | | no
les vol ella. | | |
|
- 7 - |
|
Si us confessau, senyoreta, | | | | feu que em demaneu perdó: | | | | ai!, mundança n'haveu feta; | | | | nunca m'ho pensara io! | | |
|
| Perdó és bé que em demaneu, | | | | puix tant m'haveu enujat; | | | | perquè lo que vull no
feu, | | | | me trobe molt desditxat; | | | | feu com a dona discreta, | | | | en mudar de condició: | | | | ai!, mundança n'haveu
feta; | | | | nunca m'ho pensara io! | | |
|
| Han-me dit que, est
altre dia, | | | | a un jove servidor | | | | li demostràveu favor | | | | ab gran plaer i alegria. | | | | Si és així, no és
perfeta | | | | vostra amor ni condició: | | | | ai!, mundança
n'haveu feta; | | | | nunca m'ho pensara io! | | |
|
| En absència
i en presència | | | | se demostra l'amistat; | | | | l'amic, en
necessitat; | | | | la lleal dona, en absència; | | | | i, puix
no ho sou, imperfeta | | | | vos pinte i fora raó: | | | | ai!,
mundança n'haveu feta; | | | | nunca m'ho pensara io! | | |
|
- 8 - |
|
Haveu-me posat en punt, | | | | que sou per a dar-me a entendre | | | | que va l'aigua riu amunt. | | |
|
| Són tan dolces,
falagueres, | | | | vostres pràtiques i faules, | | | | que a les
més falses paraules | | | | dau crèdit de verdaderes: | | | | teniu gràcies tan manyeres, | | | | que em fareu creure
en un punt | | | | que va l'aigua riu amunt. | | |
|
| Per veure'm
tan manso i franc, | | | | i en mon conversar alegre, | | | | lo blanc
me veneu per negre | | | | i lo que és negre per blanc; | | | |
guardau que en los ulls tinc sang, | | | | i no em fareu creure
junt | | | | que va l'aigua riu amunt. | | |
|
| No és molt
ser io embacinat | | | | prestant lo consentiment, | | | | i tenir-me com
content | | | | puix no só sols l'enganat: | | | | d'Eva fonc l'engan
fundat, | | | | i en dones és tal trassunt, | | | | que va l'aigua
riu amunt. | | |
|
- 9 - |
|
Ulls i cor, ab gran debat, | | | | estan desijant saber | | | | qui s'enamorà
primer. | | |
|
| Los ulls diuen que l'amor | | | | la claror los
ha llevat; | | | | lo cor diu que està clavat | | | | ab sagetes
de dolor; | | | | estos dos, ab gran tristor, | | | | estan desijant saber | | | | qui s'enamorà primer. | | |
|
| Los ulls, de tan sols
mirar | | | | sentiren molt gran fatiga; | | | | doncs, del cor no hi ha
qui diga | | | | lo que sent en ben amar; | | | | estan estos, sens dubtar, | | | | desijosos de saber | | | | qui s'enamorà primer. | | |
|
| Per alcançar, lo cor pena, | | | | i los ulls moren per
veure; | | | | la u i l'altre pensa deure, | | | | puix se veuen en cadena. | | | | Si per vós tot bé s'ordena, | | | | senyora, voldria
saber | | | | qui s'enamorà primer | | |
|
- 10 - |
|
Com los ulls sien lleugers | | | | a mirar per totes parts, | | | | dic
que tostemps los primers | | | | són ells los enamorats. | | |
|
| Los ulls són los que emprimixen | | | | la figura
en la memòria, | | | | i memoria ab pena i glòria | | | | juntament lo cor guarnixen; | | | | los ulls, per ser falaguers, | | | | entre els plaers recreats, | | | | dic que tostemps los primers | | | | són ells los enamorats. | | |
|
| Los ulls en mirar
s'entenen | | | | los cors d'aquells que bé es volen, | | | | perquè
els ulls són los que volen, | | | | i los cors, los que comprenen: | | | | los ulls són tals ballesters, | | | | que per ser tan assestats, | | | | dic que tostemps los primers | | | | són ells los enamorats. | | |
|
- 11 - |
|
Lo que en amor de donzella | | | | posa sa fe i esperança, | | | | pot tenir tal confiança | | | | com qui té l'aigua
en cistella. | | |
|
| Per mostrar-se-us amorosa | | | | no li doneu
vostre cor, | | | | que no és ferm lo seu amor | | | | quan lo cervell
no reposa; | | | | i aquell que ab ferma querella | | | | entrarà
en aquesta dansa, | | | | pot tenir tal confiança | | | | com qui
té l'aigua en cistella. | | |
|
| Té l'amor
tan variat, | | | | que el que mai ha conegut | | | | aqueix serà
el més volgut, | | | | més volgut i més amat; | | | | i el que de servir aquella | | | | nit i dia mai se cansa, | | | | pot
tenir tal confiança | | | | com qui té l'aigua en
cistella. | | |
|
| Per més venturós que sia | | | | lo qui donzella amarà, | | | | sé-li dir cert que
perdrà | | | | sa ventura en aquell dia; | | | | i si vol esperar
d'ella | | | | per a ben voler mudança, | | | | pot tenir tal confiança | | | | com qui té l'igua en cistella. | | |
|
- 12 - |
|
Bé és orada la donzella | | | | que en un jove pose
amors, | | | | vent que són disfamadors. | | |
|
| Bé
és orada la que es fia | | | | en los jóvens sens
profit, | | | | perquè lo que fan de nit | | | | ho publiquen en
lo dia; | | | | ninguna fiar deuria | | | | de paraules d'amadors, | | | | vent
que són disfamadors. | | |
|
| La donzella que és
discreta | | | | riure's deu de ses asnades, | | | | ni fer cas de les
albades, | | | | perquè és aire de trompeta; | | | | sinó
viure molt retreta, | | | | fugint dels festejadors, | | | | vent que són
disfamadors. | | |
|
| No els deuria dar orelles, | | | | perquè
oint s'encén lo foc, | | | | i del foc, a poc a poc, | | | | ixen
purnes i centelles: | | | | facen ses muralles belles, | | | | de virtuts,
contra els traidors, | | | | vent que són disfamadors. | | |
|
- 13 - |
|
Són vui traidores les dones: | | | | traidores perquè
són bones. | | |
|
| Les dones, perquè es resguarden | | | | que els hòmens no les albarden, | | | | criança ni
res no guarden, | | | | i els fan gestos com a mones: | | | | són
vui traidores les dones; | | | | traidores perquè són
bones. | | |
|
| Les dones, per no escoltar | | | | dels hòmens
son motejar, | | | | los vénen a coronar | | | | de vils i falses
corones: | | | | són vui traidores les dones; | | | | traidores
perquè són bones. | | |
|
| Més traició,
per cert, seria | | | | descuidar-se que algun dia | | | | honra i fama
ab vilania | | | | publicassen per les trones: | | | | són vui traidores
les dones; | | | | traidores perquè són bones. | | |
|
- 14 - |
|
No sé quin remei espera | | | | qui servix dona grossera. | | |
|
| Si per senyes li parlau, | | | | fa lo sord si bé
hi mirau; | | | | quan respon, diu-vos «¿Què us plau? | | | | No
us entene d'eixa manera!»: | | | | no sé quin remei s'espera | | | | qui servix dona grossera. | | |
|
| Si li dieu que estau
mal, | | | | no us respon ab gens de sal, | | | | per tractar-vos d'animal: | | | | «Arri», diu a la somera. | | | | No sé quin remei s'espera | | | | qui servix dona grossera. | | |
|
| Si gens la seguiu de
rastre, | | | | quan se gira és per desastre; | | | | i si us veu,
diu: «¿Quin empastre | | | | és aquest, o romaguera?». | | | | No
sé quin remei s'espera | | | | qui servix dona grossera. | | |
|
| Si motejau al modern, | | | | diu que és altre son
govern; | | | | si li parlau de l'hivern, | | | | respon-vos de primavera: | | | | no sé quin remei s'espera | | | | qui servix dona grossera. | | |
|
- 15 - |
|
Só qui só, que no só io, | | | | puix d'amor
mudat me só. | | |
|
| lo cree cert que res no sia, | | | | o, si só, só fantasia, | | | | o algun home que somia | | | | que ve a alcançar algun do, | | | | puix d'amor mudat me
só. | | |
|
| Só del tot transfigurat; | | | | só
aquell que era llibertat, | | | | i ara d'amors cativat | | | | me veig
molt fora raó, | | | | puix d'amor mudat me só. | | |
|
| Si só, puix que en lo món vixc | | | | i a mi mateix
avorrixc, | | | | i segons que discernixc | | | | veig la qui em dóna
passió | | | | puix d'amor mudat me só | | |
|
- 16 - |
|
Cantau, senyor, si voleu: | | | | no siau tan sec i eixut, | | | | que
ací izo jugam al mut. | | |
|
| Doncs, si teniu intenció | | | | en amar dona o donzella, | | | | cantau, sapiam qui és ella, | | | | i ella, si bé us vol o no: | | | | sapiam vostra passió, | | | | així Déu vos dó salut, | | | | que ací
no jugam al mut. | | |
|
| No siau tan enujós | | | | en voler
tostemps callar: | | | | vos pregue vullau cantar, | | | | perquè
sé que son graciós, | | | | i feu com a virtuós | | | | en mostrar vostra virtut | | | | que ací no jugam al mut. | | |
|
- 17 - |
|
Sabreu, dama molt aguda, | | | | puix cantau ab tal primor, | | | | que,si
la llengua tinc muda, | | | | cert desija-us lo meu cor. | | |
|
| No estigau aixi espantada, | | | | senyora, si no he cantat, | | | | que
de mi sou molt amada | | | | encara que ho tinc callat, | | | | i en haver-vos
coneguda, | | | | vos ame molt més que l'or, | | | | que, si la
llengua tinc muda, | | | | cert desija-us lo meu cor. | | |
|
| La
voluntat no és fengida, | | | | perquè son lo meu
descans, | | | | ab tant, que la mia vida | | | | tinc posada en vostres
mans; | | | | de mi sou vós més volguda | | | | que no tot
l'or ni el tresor, | | | | que, si la llengua tinc muda, | | | | cert desija-us
lo meu cor. | | |
|
- 18 - |
|
Deixau-lo, senyora, | | | | aqueix servidor, | | | | que no us té
amor. | | |
|
| Allà en un carrer, | | | | festeja unes dones; | | | | les dones són bones, | | | | i ell, un llagoter; | | | | llagoter
sens voler | | | | és eix amador | | | | que no us té amor. | | |
|
| De vós li oí dir | | | | coses escusades, | | | | i riure's ausades | | | | de vòstron vestir; | | | | deixau-lo
morir, | | | | aqueix burlador | | | | que no us té amor. | | |
|
| Deixau, puix no us vol, | | | | i no el vullau vós, | | | | perquè
és un trampós | | | | i res no li dol: | | | | deixau-lo
tot sol, | | | | l'embacinador | | | | que no us té amor. | | |
|
| Deixau, no el cregau, | | | | que té parauletes | | | | tan falses,
dolcetes, | | | | si bé l'escoltau: | | | | guardau-vos, guardau | | | | d'eix fals embaidor | | | | que no us té amor. | | |
|
- 19 - |
|
Io bé el deixaria, | | | | mes ¿com se pot fer | | | | ab tant ben
voler? | | |
|
| No puc, per ma fe, | | | | deixar-lo ab estrems, | | | | pensant que algun temps | | | | ell m'ha volgut bé: | | | | jamai
ho creuré, | | | | que ell tal puga fer | | | | ab tant ben voler. | | |
|
| Si ho feu perquè mostre | | | | què Une en
lo cor, | | | | ab ell ferm amor | | | | tinc fins que ho demostre: | | | | raó
és que io em prostre | | | | a qui men vol ser | | | | ab tant ben
voler. | | |
|
| Jamai fui celosa | | | | ab contres ni proves, | | | |
ni em cure de noves, | | | | que és molt baixa cosa: | | | | bé
sap on se posa | | | | ma fe i mon parer | | | | ab tant ben voler. | | |
|
- 20 - |
|
Los ulls són per a mirar | | | | tot lo que davant los ve, | | | | mes lo cor no pot amar | | | | sinó a coses que vol bé. | | |
|
| Los ulls, tenint llibertat, | | | | no sé en veritat
qui els culpa, | | | | perquè de cert los disculpa | | | | vostra
bellesa i bondat: | | | | los ulls se poran cansar | | | | de mirar, vent
lo perquè, | | | | nes lo cor no pot amar | | | | sinó a
coses que vol bé. | | |
|
| Los ulls molt prest se
retiren | | | | de la part que no els va res, | | | | mes on lo cor està
pres | | | | sovint miren i remiren, | | | | i, mirant, manifestar | | | | la
qui cativats los té: | | | | mes lo cor no pot amar | | | | sinó
a coses que vol bé. | | |
|
| Los ulls són ambaixadors | | | | que noves porten al cor; | | | | lo cor los dóna favor | | | |
si els agraden les amors; | | | | los ulls poden amainar | | | | de mirar
sens perdre fe, | | | | mes lo cor no pot amar | | | | sinó a coses
que vol bé. | | |
|
- 22 - |
|
Bé diu veritat | | | | qui tal refrany féu: | | | | que massa
amistat | | | | engendra menyspreu. | | |
|
| Si amau a donzella, | | | | anau pas a pas, | | | | i dir-vos ha ella | | | | si fa de vós
cas; | | | | prestant lo costat, | | | | veureu que veureu | | | | que massa amistat | | | | engendra menyspreu. | | |
|
| Comptau-li les tares | | | | i el
pa del rebost, | | | | i al qui té dos cares | | | | llançau-lo
tantost: | | | | amau Io ducat | | | | i coneixereu | | | | que massa amistat | | | | engendra menyspreu. | | |
|
| Renec de tals gales | | | | i del
que es amic, | | | | que assesta en les ales | | | | i dóna en lo
pic: | | | | en tal llealtat | | | | meteu-hi lo peu, | | | | que massa amistat | | | | engendra menyspreu. | | |
|
| Dóna per soldades | | | | amor
mil perills, | | | | i és gat que a vegades | | | | se menja los
fills: | | | | oh, gran crueldat | | | | i pena més greu! | | | | Que massa
amistat | | | | engendra menyspreu. | | |
|
- 23 - |
|
Ja no vull amar, | | | | piux no só volgut: | | | | mon temps he
perdut. | | |
|
| Les altes montanyes | | | | ja cauen per temps, | | | | i en vós no em val manyes | | | | ni em cal fer estrems: | | | | per un passatemps | | | | feu lo sord i el mut. | | | | Mon temps he perdut. | | |
|
| L'aigua al fort mur | | | | lo romp poc a poc; | | | | lo ferro,
que és dur, | | | | lo ablana al foc; | | | | en vós no hi
pren toc | | | | lo llec ni el salut: | | | | mon temps he perdut. | | |
|
| Ja no vull amar | | | | ni seguir amor, | | | | puix me fa penar | | | | ab tanta
dolor; | | | | servint de bon cor, | | | | m'ha desconegut: | | | | mon temps
he perdut | | |
|
| Amarg, trist de mi, | | | | i nat sens ventura, | | | | perquè he conegut | | | | una tal figura: | | | | serà sepultura, | | | | del tot ja vençut. | | | | Mon temps he perdut. | | |
|
- 24 - |
|
Preniu, dama, mon consell, | | | | encara que us semble cru: | | | | que
tot Io novell és bell | | | | i no és or tot lo que
llu. | | |
|
| Sé-us dir que el mal de l'amor, | | | | que
es nomena ben voler, | | | | lo principi és de plaer, | | | | la
fi de molt gran dolor; | | | | en l'amor no entreu ab ell, | | | | per
jamai a tu per tu, | | | | que tot Io novell és bell | | | | i no
és or tot lo que llu. | | |
|
| Guardau que l'amor
s'entona | | | | molt alt, i prest vos abaixa; | | | | penes i enuigs desencaixa, | | | | i molt més promet que dóna; | | | | de l'amor, burlau-vos
d'ell; | | | | no cregau home ningú; | | | | que tot lo novell és
bell | | | | i no és or tot lo que llu, | | |
|
- 25 - |
|
Puix sou, senyora, la caixa | | | | on està lo meu tresor, | | | | io que fos lo cobertor. | | |
|
| Vós sou gentil entre
cent, | | | | i encara die entre mil, | | | | tan galana i tan gentil, | | | | que em feu viure molt content; | | | | i puix sou tot l'or i argent | | | | de la caixa de l'amor, | | | | io que fos lo cobertor. | | |
|
| Ai!, quant bé que us cobriria | | | | sense puntet discrepar! | | | | No hi ha qui ho sàpia contar, | | | | de la gràcia
que ho faria; | | | | en tota honra i cortesia, | | | | sent la caixa del
tresor, | | | | io que fos lo cobertor. | | |
|
| Si faç alguna
oradura, | | | | en açò só disculpat, | | | | que
l'home que és namorat | | | | perd los estrems de cordura: | | | | puix son mon bé i ma ventura, | | | | on està pres
lo meu cor, | | | | io que fos lo cobertor. | | |
|
- 26 - |
|
No hi ha al món major dolor | | | | ni més igual que
el morir, | | | | com del que és ferit d'amor | | | | i no es gosa
descobrir. | | |
|
| Dos mil pensaments lo maten | | | | ab dolor
molt desigual; | | | | dos mil combats lo combaten, | | | | tostemps cobrint
lo seu mal: | | | | no hi ha al món mal tan pijor | | | | ni més
tan fort de sofrir, | | | | com del que és ferit d'amor | | | |
i no es gosa descobrir. | | |
|
| La vida porta avorrida | | | |
pensant en la que tant ama, | | | | desijant perdre la vida | | | | per
no danyar-li la fama: | | | | no pot ser major temor, | | | | quan bé
es vulla discernir, | | | | com del que és ferit d'amor | | | |
i no es gosa descobrir. | | |
|
| Lo cor té mig travessat, | | | | ferit de dos mil llangades, | | | | sens poder ésser curat | | | | sino per qui són donades: | | | | no hi ha ningun mal major, | | | | vent que no el poden guarir, | | | | com del que és ferit
d'amor | | | | i no es gosa descobrir. | | |
|
- 28 - |
|
Puix mon cor teniu penyora | | | | sens voler-me ningun bé, | | | | no digau, gentil senyora, | | | | d'aquesta aigua no beuré. | | |
|
| A tots altres sou afable | | | | i de mi sempre fugiu, | | | | i amau més veure el diable, | | | | tant en fàstig
me teniu, | | | | trist de mi!, no sé per què: | | | | guardau,
reina emperadora, | | | | no digau, gentil senyora, | | | | d'aquesta aigua
no beuré. | | |
|
| Tenint vós, senyora mia, | | | | ma vida i ma llibertat, | | | | i perduda l'alegria | | | | mirant vostra
crueltat, | | | | vós me desdenyau tothora: | | | | en quant feu,
mirau-hi bé, | | | | no digau, gentil senyora, | | | | d'aquesta
aigua no beuré. | | |
|
| Vós éreu la
més humil | | | | de quantes foren ni són; | | | | ara sou
la més cevil | | | | de quantes són en lo món: | | | | de mon cor sou robadora; | | | | guardau si rompeu la fe; | | | | no digau,
gentil senyora, | | | | d'aquesta aiglia no beuré. | | |
|
- 30 - |
|
Partit havem companyia; | | | | ja no ens volem bé ni mal; | | | | si teniu res que meu sia, | | | | tornau-m'ho, i en Déu
siau. | | |
|
| Partit havem de posada | | | | i de nòstron
bon voler, | | | | i, puix aixi ho voleu fer, | | | | io content, i vós
pagada; | | | | però io primer voldria, | | | | puix tant vos justificau, | | | | si teniu res que meu sia, | | | | tornau-m'ho, i en Déu
siau. | | |
|
| I puix veig que ab tant despit | | | | despediu qui
bé us ha amat, | | | | dic que res no m'ha pesat | | | | sinó
el temps que us he servit; | | | | mirant vostra galania, | | | | ja de
res no m'enganau: | | | | si teniu res que meu sia, | | | | tornau-m'ho,
i en Déu siau. | | |
|
| Tornau-me lo ben parlar | | | | que
us he mostrat ab criança, | | | | lo callar, i l'ordenança | | | | de ben cantar i ballar; | | | | i aprés ben mirat que sia, | | | | tot açò regonegau: | | | | si teniu res que meu sia, | | | | tornau-m'ho, i en Déu siau. | | |
|
- 31 - |
|
Per a mi favor s'amaga, | | | | puix d'amor no em feu semblant: | | | | amau, senyora galant, | | | | que amor ab amor se paga. | | |
|
| Puix sou gentil i graciosa, | | | | molt discreta i ben criada, | | | | no siau desamorada, | | | | ni cruel, ni desdenyosa: | | | | vent que
descansar no em vaga | | | | i per vós vaig sospirant, | | | | amau,
senyora galant, | | | | que amor ab amor se paga. | | |
|
| Amau,
i amada sereu, | | | | i responeu a qui us crida; | | | | guardan que sereu
medida | | | | ab lo que mesurareu; | | | | amau, puix mon cor s'estraga | | | | en servir-vos no dubtant; | | | | amau, senyora galant, | | | | que amor
ab amor se paga. | | |
|
| No siau desconeguda, | | | | que, en veure-us
tan trastocada, | | | | ni se quan vos tinc guanyada | | | | ni menys quan
vos tinc perduda; | | | | puix d'amor és la mia plaga | | | | que
m'ha fet al cor penant, | | | | amau, senyora galant, | | | | que amor
ab amor se paga. | | |
|
- 32 - |
|
Teniu fermes esperances, | | | | que, si no us demostre amor, | | | | no
per ço hi ha disfavor. | | |
|
| És de hòmes
esforçats | | | | contrastar contra fortuna, | | | | i no tembre
cosa alguna | | | | los qui són enamorats: | | | | si seguixe mès
honestats | | | | ab ma descrecio i primor, | | | | no per ço hi
ha disfavor. | | |
|
| Ja sé molt bé que és
donat | | | | ab criança, i motejar, | | | | als hòmens lo
festejar | | | | i a les dones la honestat: | | | | si algun temps dissimulat | | | | ha per ventura el meu cor, | | | | no per ço hi ha disfavor. | | |
|
| Regiu-vos discretament, | | | | tot ab compàs i
saó; | | | | guardau que és molta rao | | | | no dar què
dir a la gent, | | | | i, si no die lo que sent | | | | a vóstron
gust i sabor, | | | | no per ço hi ha disfavor. | | |
|
- 33 - |
|
Ad aquell que io vuil bé, | | | | puix veig que no em vol
amar, | | | | cego el veja i sens guiar. | | |
|
| La que vulla bé
no l'ame, | | | | i ame'l qui no el vulga bé | | | | per burlar-se
d'ell, ab què | | | | verdaderament se clame; | | | | en desert
que cride i brame, | | | | sense beure ni menjar: | | | | cego el veja
i sens guiar. | | |
|
| Veja'l tan enamorat, | | | | que es burlen
d'ell sos amics; | | | | darrere li vagen xics | | | | publicant-lo, per
orat; | | | | el que m'és tan desingrat | | | | sens voler-se apiadar, | | | | cego el veja i sens guiar. | | |
|
| Plore tant que dels
ulls cegue, | | | | i no trobe qui el conhorte; | | | | del pesar tant
se deporte, | | | | que de tot plaer renegue; | | | | a ser ben volgut
no aplegue, | | | | i quan hi pense aplegar, | | | | cego el veja i sens
guiar. | | |
|
- 34 - |
|
Senyora, mal vos regiu; | | | | bé demostrau ser mallol: | | | | ¿no veu que és perdre el lleixiu | | | | en voler a qui
no us vol? | | |
|
| Si esperau que a vós me prostre, | | | | és engendrar gran porfia, | | | | perquè io no us
tinc per mia | | | | ni vull que em tingau per vostre; | | | | ja que sentiment
teniu | | | | com a dona qualsevol, | | | | ¿no veu que és perdre
el lleixiu | | | | en voler a qui no us vol? | | |
|
| I per ço
diu lo vulgar: | | | | «si fas lo que ningú et mana | | | | i ames
qui no et vol amar, | | | | aniràs carrera vana»; | | | | si no
ho sabeu, apreniu; | | | | no us poseu per ningú dol: | | | | ¿no
veu que és perdre el lleixiu | | | | en voler a qui no us
vol? | | |
|
| ¿No véu que força, l'amor, | | | | no
consentix ni li plau? | | | | ¿No véu que la disfavor | | | | vós
mateixa l'engendrau? | | | | ¿No véu que el que vós
seguiu | | | | és seguir llum de cresol? | | | | ¿No veu que és
perdre el lleixiu | | | | en voler a qui no us vol? | | |
|
- 35 - |
|
D'aquest bon vellet | | | | no us rigau, senyor, | | | | perquè
fred i amor | | | | no sap on se met. | | |
|
| Edat nunca mira, | | | | amor, en ses manyes, | | | | quan en son arc tira | | | | sagetes estranyes, | | | | i al més brut pastor | | | | fa savi i discret, | | | | perquè
fred i amor | | | | no sap on se met. | | |
|
| L'amor sens dubtar | | | | a tothom escala, | | | | i, ab llei no servar, | | | | lo igual desiguala; | | | | gran igualador | | | | és d'amorós plet, | | | | perquè
fred i amor | | | | no sap on se met. | | |
|
| No us cumple fer
trossos, | | | | ni burlar-vos d'ells, | | | | que de carn i ossos | | | | també
son los vells; | | | | també son pertret | | | | demostra vigor, | | | | perquè fred i amor | | | | no sap on se met. | | |
|
- 36 - |
|
Aquest jove que ha cantat, | | | | ¿es àngel, o enamorat? | | |
|
| Aquest jove, ab ses cançons, | | | | publica bé
ses passions; | | | | prosseguint sens dilacions, | | | | serà molt
ben escoltat. | | | | ¿És àngel, o enamorat? | | |
|
| Segons ses contres tenors | | | | i sos motets de primors, | | | | aquest
jove viu d'amors, | | | | que alguna l'ha cativat: | | | | ¿és àngel,
o enamorat? | | |
|
| Te la veu tan falaguera, | | | | que si l'oira
i no el vera, | | | | molt millor me pareguera | | | | dins una cambra
tancat: | | | | ¿és àngel, o enamorat? | | |
|
- 37 - |
|
Qui té anguila per la cua | | | | i la dona per la fe, | | | | bé
pot dir que res no té. | | |
|
| Qui escriu en l'aigua
corrent, | | | | i en fortuna ha confiat, | | | | i pren fe d'un renegat | | | | i de l'aire el fonament, | | | | del que és orat document, | | | | d'alguna dona la fe, | | | | bé pot dir que res no té. | | |
|
| Qui pren de l'irós paciència, | | | | també
el trastejar dels rems, | | | | i lo fruit de tots estrems, | | | | i del
lleó la clemència, | | | | de la cabra l'abstinència, | | | | de la dona la merè, | | | | bé pot dir que res no
té. | | |
|
| Qui s'obliga a lligar fum | | | | i a traure
cera del foc, | | | | i tornar lo negre groc, | | | | sense ferro traure
llum, | | | | i, fora de tot costum, | | | | la dona que vulga bé, | | | | bé pot dir que res no té. | | |
|
- 38 - |
|
La dona que dóna fe | | | | al que és de cervell lleuger, | | | | no es clame del que pot ser. | | |
|
| La dona, si és
avisada, | | | | lo que fa deu ben mirar, | | | | i ha de ser aconsellada | | | | per a poder acertar; | | | | i la que es voldrà apartar | | | | d'est mon consell i parer, | | | | no es clame del que pot ser. | | |
|
| I la que no mirarà | | | | a qui descobre son cor, | | | | si descoberta serà, | | | | no diga que és un traidor; | | | | i en los casos de l'amor, | | | | si sent algun desplaer, | | | | no es
clame del que pot ser. | | |
|
| Los hòmens són
paraulers | | | | perquè han fet moltes burletes, | | | | i us vénen
ab ses xufetes | | | | als seus desijats plaers: | | | | la qui seguix
molts parers | | | | i no pren ningun parer, | | | | no es clame del que
pot ser. | | |
|
- 39 - |
|
A part, a part, que no vull part | | | | de qui té part en
altra part. | | |
|
| Aparte's
qui s'ha apartat | | | | de la mia
voluntat, | | | | mostrant gran desllealtat | | | | sens mostrar amorós
art, | | | | de qui té part en altra part. | | |
|
| Aparte's,
que no el vull bé, | | | | al
que romp d'amor la fe, | | | | perquè
aqueix dos cares té, | | | | no
tenint ningun esguard | | | | de qui té part en altra part. | | |
|
| Aparten-se los plaers | | | | dels desvariats parers, | | | | ni
vull que ells en mos afers | | | | entenguen,
sí Déu me guard | | | | del qui té part en
altra part. | | |
|
| Aparten-se
los discrets | | | | de dones i sos
secrets, | | | | ni per jamai de sos
plets, | | | | no comprenguen part
ni quart | | | | del qui té part en altra part. | | |
|
- 40 - |
|
Ma senyora m'ha deixat, | | | | que era el bé que tant volia; | | | | cridaré com un orat: | | | | mal haja qui en dones fia! | | |
|
| Cridaré perquè tots senten | | | | qui són
dones en amar, | | | | i com cadaldia aumenten | | | | en enganys per a
enganyar; | | | | i puix una m'ha enganat | | | | pensant que tal no faria, | | | | cridaré com un orat: | | | | mal haja qui en dona fia! | | |
|
| Ha'm deixat mostrant qui són | | | | les dones, i
quant lleugeres; | | | | ha'm deixat: perquè en lo món | | | | les pinten per tresmanyeres; | | | | havent-me tan mal tractat | | | | la que tractar bé em solia, | | | | cridaré com un
orat: | | | | mal haja qui en dones fia! | | |
|
| Per les places
i cantons, | | | | a veus altes cridaré | | | | que al qui no les
voldrà bé | | | | daran més satisfaccions; | | | | i puix veig que s'ha donat: | | | | a qui cert no la volia, | | | | cridaré
com un orat: | | | | mal haja qui en dones fia! | | |
|
- 41 - |
|
Gentil hom, doncs, guie-us Déu, | | | | que no us vull puix
no em voleu. | | |
|
| No us vull ni menys me vullau; | | | | ans
restem en sana pau, | | | | que de res no m'enganau, | | | | ja que despedit
m'haveu, | | | | que no us vull puix no em voleu. | | |
|
| Però,
puix me dau tal paga, | | | | a l'amor prec mentres vaga, | | | | que del
meu cor prest vos raga, | | | | d'on pense que estat haveu: | | | | que
no us vull puix no em voleu. | | |
|
| Baste, baste, gentil
hom: | | | | perdonau si us erre el nom, | | | | que de veure-us no sé
com | | | | me torbau, com clar se veu | | | | que no us vull puix no em
voleu. | | |
|
- 42 - |
|
¿D'on sou, que tan alt veniu, | | | | don
Pipiripiu? | | |
|
| Segons cantau poc a poc | | | | i us cremau
on no hi ha foc, | | | | deveu ser de qualque lloc, | | | | nat en lo mig
de l'estiu, | | | | don
Pipiripiu. | | |
|
| Puix nos dau tant de plaer, | | | | raó
és que us donem muller, | | | | però voldria saber | | | | d'on sou ab vòstron retxiu, | | | | don
Pipiripiu. | | |
|
| Ab vòstron ballar i manyes | | | | i
voltetes tan estranyes, | | | | deveu ser de les montanyes | | | | on fan
cogullades niu, | | | | don
Pipiripiu. | | |
|
- 43 - |
|
No hi ha al món major turment | | | | que ben amar secretament. | | |
|
| Qui vol amar i ben servir | | | | en lloc secret, i ho
vol cobrir, | | | | molt gran dolor ha de sentir | | | | en guardar-se
de la gent, | | | | que ben amar secretament. | | |
|
| Ab gran secret
io vull amar | | | | i mai d'amors desconfiar, | | | | sinó tostemps
continuar, | | | | fins que de mi siau content | | | | que ben amar secretament. | | |
|
| I puix tal me manau vós, | | | | no tinc por a l'envejós, | | | | i espere ser venturós | | | | en fer vòstron manament, | | | | que ben amar secretament. | | |
|
| Ben amar pena és
mortal | | | | al principi en cada qual, | | | | pero quan ve a la final | | | | convertix-se molt plaent, | | | | que ben amar secretament. | | |
|
- 44 - |
|
De l'amor voldria saber, | | | | amic, si és fals o lleal, | | | | puix quant més lleal vull ser | | | | més se dobla
lo meu mal. | | |
|
| Vós, que los ponts i calderes | | | | de l'amor haureu passat, | | | | contau-me de què maneres | | | | se rig l'home enamorat; | | | | donau-me vòstron parer: | | | | ¿serà bé ser deslleal? | | | | Puix quant més
lleal vull ser | | | | més se dobla lo meu mal. | | |
|
|
Quan parle ab qui m'ha pres d'ull, | | | | no sé què
vinc a tenir, | | | | que parle lo que no vull | | | | i calle lo que vull
dir: | | | | no sé què em voldria fer | | | | si ma llengua
a mi no em val, | | | | puix quant més lleal vull ser | | | | més
se dobla lo meu mal. | | |
|
| Quan veig qui m'ha pres lo
cor | | | | i d'ella vull despedir-me, | | | | aparte'm casi de por | | | | i
a penes gose partir-me: | | | | vòstron remei, si pot ser, | | | | me doneu per a cas tal, | | | | puix quant més lleal vull
ser | | | | més se dobla lo meu mal. | | |
|
- 45 - |
|
¿Voleu saber qui és l'amor? | | | | És lladre a totes
passades, | | | | puix a les coses furtades | | | | dóna molt míllor
sabor. | | |
|
| És l'amor molt débil lladre | | | | i a les voltes esforçat, | | | | i d'açó el
que més li quadre | | | | use l'home enamorat; | | | | però
lo furtar millor | | | | és d'amor a les vegades, | | | | puix a
les coses furtades | | | | dóna molt millor sabor. | | |
|
| L'amor és lladre de pensa, | | | | i de honres i de fames, | | | | i quan vista no hi dispensa | | | | furta ab los peus i les cames; | | | | lo furtat es lo millor | | | | entre persones amades, | | | | puix a les
coses furtades | | | | dóna molt millor sabor. | | |
|
| L'amor
dic que seria mort | | | | quan furts no pogués usar, | | | | doncs
furtar és la sua sort, | | | | puix viu lo més de
furtar: | | | | siau, doncs, vós furtador | | | | de cosseguelles
i ullades, | | | | puix a les coses furtades | | | | dóna molt millor
sabor. | | |
|
- 46 - |
|
No em fagau eixes ullades, | | | | cavaller, puix io no us vull: | | | | mala broca us traga l'ull. | | |
|
| No em façau més
eixes voltes, | | | | ni menys eixes correnderes, | | | | perquè
em pareixen revoltes | | | | falses i molt falagueres; | | | | vostres
burles no són veres | | | | sinó d'enganyós
orgull: | | | | mala broca us traga l'ull. | | |
|
| No em façau
eixes ullades, | | | | que, si no us vull, és per cert | | | | vent
que son desconcertades, | | | | que en si porten desconcert: | | | | vòstron
servir descobert | | | | en mi ningun favor cull: | | | | mala broca us
traga l'ull. | | |
|
| Soplic-vos que no em mireu | | | | aixi com
acostumau, | | | | ni que jamai festegeu | | | | del modo que festejau: | | | | si en mirar perseverau | | | | i en amor vòstron cor bull, | | | | mala broca us traga l'ull. | | |
|
- 47 - |
|
Si mon pare no us ha dat | | | | les claus del castell major, | | | | ¿per
què combateu, senyor, | | | | lo que ja teniu guanyat? | | |
|
| Si teniu la barbacana | | | | guanyada, com clar se veu, | | | | senyor,
¿per què combateu | | | | allò que per vós
se mana? | | | | Si teniu seguretat | | | | i claus del castell menor, | | | | ¿per què combateu, senyor, | | | | lo que ja teniu guanyat? | | |
|
| Al capità general | | | | que totes mès forces
guarda, | | | | mostrau-vos-li parcial, | | | | i posau-li retraguarda, | | | | que us done sa voluntat; | | | | fet açò, que és
lo millor, | | | | ¿per què combateu, senyor, | | | | lo que ja
teniu guanyat? | | |
|
| Sia-us del capità dada | | | | la
clau del major castell, | | | | perquè en ell està
guardada | | | | la voluntat mia i d'ell; | | | | i puix ja sou avisat | | | | d'est negoci el faedor, | | | | ¿per què combateu, senyor, | | | | lo que ja teniu guanyat? | | |
|
- 48 - |
|
Teniu-vos per despedit | | | | i cercau vostra ventura, | | | | que ací
no volen vellura. | | |
|
| Despediu la voluntat | | | | que us engana,
perquè vell | | | | més és per a dar consell | | | | que per a ser namorat: | | | | ja vos tenen avisat | | | | ab gran discreció
i cordura | | | | que ací no volen vellura. | | |
|
| Per
ser tan vell i tan baldo | | | | avorriu ja les amors, | | | | perquè
sé que més favors | | | | vos faran sopes i caldo: | | | | «viejo, al amor dexaldo», | | | | diu lo castellà en pressura; | | | | que ací no volen vellura. | | |
|
| Música
no em, pot faltar, | | | | si us acceptàs, que seria | | | | renyina
tostemps de dia | | | | i de nit gargallejar: | | | | deixau-vos de porfiar | | | | on ningú de vós no es cura, | | | | que ací
no volen vellura. | | |
|
- 49 - |
|
Senyora, més val lo vell, | | | | que el jove no té
cervell. | | |
|
| Lo vell, perquè sap i entén, | | | | tots los mals i béns comprén, | | | | i los amors
que aquell pren | | | | no en demana altri consell: | | | | que el jove
no té cervell. | | |
|
| Lo vell sap molt ben amar; | | | | lo jove, pendre i deixar; | | | | lo vell es mal d'enganar, | | | | encara
que es burlen d'ell | | | | que el jove no té cervell. | | |
|
| Lo vell no creu de lleuger; | | | | lo jove, el que no pot ser; | | | | lo vell, si perd lo poder, | | | | no es perd lo saber d'aquell: | | | | que el jove no té cervell. | | |
|
| Lo vell té
molta creència, | | | | la una per l'experiència | | | |
i l'altra per la prudència, | | | | si de seny té
lo segell: | | | | que el jove no té cervell. | | |
|
- 50 - |
|
Anar-se'n vol lo meu senyor: | | | | ell està ací,
io ja l'enyor. | | |
|
| Al dolor tan fora mida | | | | remei hi
proveirà, | | | | prequè ja sé que serà | | | | ans la mort que la partida: | | | | perquè tan amarga vida | | | | est és lo remei millor: | | | | ell està ací,
io ja l'enyor. | | |
|
| Morir i viure voldria: | | | | lo morir,
per lo que sent; | | | | viure, perquè vés la gent | | | | quant lo vol l'ànima mia. | | | | Sospirant la nit i el
dia | | | | estic ab cruel dolor: | | | | ell està ací, io
ja l'enyor. | | |
|
| Ell pena en lo departir, | | | | io en estar
reste penant, | | | | desditxada fins en tant | | | | que el veja en mos
ulls venir: | | | | no ho done a nengú a sentir | | | | lo que sent
aquest mon cor: | | | | ell està ací, ío ja
l'enyor. | | |
|
- 52 - |
|
No siau cruel, senyora; | | | | teniu de mi pietat, | | | | que ab sageta
matadora | | | | lo cor m'haveu travessat. | | |
|
| No siau cruel,
garrida; | | | | hajau de mi compassió, | | | | que m'haveu llevat
la vida | | | | ab vostra gentil visió. | | | | És tan alta
i superiora | | | | vostra bella majestat, | | | | que ab sageta matadora | | | | lo cor m'haveu travessat. | | |
|
| Aquell que us contempla
i mira | | | | adquerix moltes dolors, | | | | perquè d'atònit
s'admira | | | | quan pensa pensar en vós; | | | | i aquell que
mai s'enamora | | | | feu vós viure enamorat, | | | | que ab sageta
matadora | | | | lo cor m'haveu travessat. | | |
|
| Doncs si sols
en lo mirar | | | | feu en mi tal impressió, | | | | no us clameu
si tinc gosar | | | | de fer-vos tal petició; | | | | de tots hòmens
vencedora, | | | | sia'm, per vòs atorgat | | | | que ab sageta
matadora | | | | lo cor m'haveu travessat. | | |
|
- 53 - |
|
Si al que de vós s'enamora | | | | prest li mostrau ben voler, | | | | de tants servidors, senyora, | | | | digau, ¿què; n'haveu
de fer? | | |
|
| Ab variable esperança | | | | teniu dos
mil decebuts, | | | | i els guanyats són los perduts: | | | | tanta
és la vostra mudança! | | | | No siau enganadora; | | | | declarau vòstron parer: | | | | de tants servidors, senyora, | | | | digau, ¿qué n'haveu de fer? | | |
|
| D'aixó
ningun bé s'espera: | | | | despediu la varietat, | | | | que és
cercar desamistat | | | | entre jóvens de manera; | | | | si en
vós virtut s'atesora, | | | | responeu prest, si pot ser, | | | | de tants servidors, senyora, | | | | digau, ¿què n'haveu
de fer? | | |
|
- 54 - |
|
Bella, de vós só enamorós. | | | | Ja
fósseu mia! | | | | La nit i el jorn, quan pens en vós, | | | | mon
cor sospira. | | |
|
| Tot mon tresor done, i persona, | | | | a
vós, garrida. | | | | Puix no us vol mal qui el tot vos dóna, | | | | dau-me
la vida; | | | | dau-me-la, doncs, hajau socors, | | | | ànima
mia. | | | | La nit i el jorn, quan pens en vos, | | | | mon
cor sospira. | | |
|
| Lo jorn sencer tostemps sospir, | | | | podeu
ben creure; | | | | i a on vos he vist, sovint me gir, | | | | si
un poré veure; | | | | i quan no us veig, creixen dolors, | | | | ànima
mia. | | | | La nit i el jorn, quan pens en vós, | | | | mon
cor sospira. | | |
|
| Tota la nit que en vós estic, | | | | he
somiat; | | | | i quan record sol, sens abric, | | | | trobe'm
burlat. | | | | No em burleu més; durmam los dos, | | | | ànima
mia. | | | | La nit i el jorn, quan pens en vós, | | | | mon
cor sospira. | | |
|
| No us atavieu, anau així, | | | | que
prenc gran ira | | | | si us ataviau i algú prop mi | | | | per
cert vos mira. | | | | Nueta us vull, gest graciós, | | | | ànima
mia. | | | | La nit i el jorn, quan pens en vós, | | | | mon
cor sospira. | | |
|
| Plagués a Déu que com
io us mane | | | | vós
me manàsseu. | | | | Seria ma sort, per si us engane, | | | | que
m'ho provàsseu: | | | | que en vida i mort tot só
de vós | | | | ànima
mia. | | | | La nit i el jorn, quan pens en vos, | | | | mon
cor sospira. | | |
|