Cançoner provençal

(Cançoner Gil)

Nota prèvia

Accedir a índexs de miniatures

Índex

	[Cubierta]

	-Canço. «No val pascors al mal d'amor guerir».
		f. 1r

	- Aniversari. «No say chantar may ne cuynda sazos».
		f. 1v

	- Lo vers del pessamen. «Cantas vetz sotz blasmatz, dins mayso e per via».
		f. 1v

	- Lo vers del badayll. «De vi gras e de carn magra».
		f. 2r

	- Lo vers de cels que fan perdre el món. «Príncep cenic e bisbe negligen».
		f. 2v

	- Canço. «No·m platz que pratz ne may, oymay, atenda».
		f. 2v

	- Lo vers del acusador. «Ben deu si eys de tot mal escusar».
		f. 3r

	- Lo vers dels v sens naturals. «Peccatz mortals me par qu'es de son pars».
		f. 3v

	- [sense rúbrica]. «Qui vezia son dan dins sa mayso».
		f. 3v

	- Canço de Madona Santa Maria. «Reys castelas, tota res mor e fina».
		f. 4r

	- Lo vers de les rimes soltes. «Si tot m'esmay can la cigala canta».
		f. 4v

	- Canço. «Si com l'ayga tra peitz que res que sia».
		f. 4v

	- Canço . «Si per amar leyalmen, ab amor».
		f. 5r

	- Canço. «Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros».
		f. 5v

	- [sense rúbrica]. «Tans affans pesans, e dans tan grans».
		f. 5v

	- La canço del comte. «Tota dona val mays can letr·apren».
		f. 6r

	- Lo vers del serv. «Totz hom deu far aquo que·l veyll sers fa».
		f. 6v

	- Lo vers de Deu. «Un bo vers agra obs a far, enans».
		f. 7r

	- Lo vers de la terra del Preste Johan. «Volgr·aguesson li rey aytal usatge».
		f. 7r

	- Canço. «Volgra midons m'azires de tal guiza».
		f. 7v

	- Pistola. «Apres lo vers comença del comte la lissos».
		f. 8r

	- Retronxa. «S'agues tan be temps ne razos».
		f. 8v

	- Recepta de xarob. «De Pala a Torosela».
		f. 8v

	- Estempida. «Pus chan era».
		f. 9r

	- Estempida. «Si com midons es belayre».
		f. 9v

	- Estempida. «Tener volria la via c'avia».
		f. 10r

	- Descort. «Pus amors vol que faça sa comanda».
		f. 10r

	- Descort. «Estrayre'm volia de midons amar».
		f. 10v

	- Desirança. «Pus fis amayre no nasc de mayre».
		f. 11r

	- Alba. «Axi com cel c'anan erra la via».
		f. 11v

	- Estempida. «Dona de plasença».
		f. 12r

	- Libel. «Francs reys, humils e cars e d'amoros senblan».
		f. 12r

	- Acuyndamen. «Eras veyretz motz prims e cars».
		f. 12v

	- Sirventes. «Pus li rey laxon la ley».
		f. 12v

	- Sirventes. «Hom pot far sirventes mas sirven».
		f. 13r

	- Vers breu. «Tart fa hom mal pus sia entre bonas gens».
		f. 13v

	- Vers estrany. «Taflamart».
		f. 13v

	- Lo vers del destretg. «Com fis destreitz qui no·s pot cosseyllar».
		f. 14r

	- Lo vers de la lengua. «Dels lays dels auzelos».
		f. 14v

	- Lo vers dels bes descovinens. «Tan fol cujon que sia covinen».
		f. 14v

	- Lo vers gros e sobtil. «Obra sobtil, prim e trasforia».
		f. 15r

	- Canço. «Usan chan an, pesan, dreçan, riman».
		f. 15v

	- Lo vers que ditz perque avia celats tan los vers e las xanços. «Entre·ls reys e·ls baros suy soven demanadatz».
		f. 15v

	- Lo vers del saig e del joglar. «Si cel que ditz entre saig e jutglar».
		f. 16r

	- Lo vers del comte de Rodes. «Si tot s'es braus l'ayrs».
		f. 16r

	- Lo vers meraveylos. «Nuyll hom no pot tan bo mot com no dir».
		f. 16v

	- La canço de les letres. «A vós me suy, bona dona, donatz».
		f. 17r

	- Lo vers de l'enjanapastor. «M'an semblon l'enjana pastor».
		f. 17r

	- Lo vers dels despalzens e dels vilas. «U[n] vers faray que playra als plazens».
		f. 17v

	- Lo vers de paradis e d'infern. «Li cavaler e li prezicador».
		f. 18r

	- Lo vers de la hostia. «De Deu no·s deu nuyll hom maraveyllar».
		f. 18r

	- Lo vers del Rey de Maylorca. «Nuylls hom savis no deu seynor preyar».
		f. 18v

	- Axi com cel qui ditz que·l vis es fortz».
		f. 19r

	- A greu pot hom conoxer en la mar».
		f. 19r

	- Esta re dey a Deu grazir».
		f. 19v \| f. 20r

	- Greus dolors es, entre dis fis amans».
		f. 20r

	- Lo vers humil. «En lors chantars dizon man trobador».
		f. 20r \| f. 20v

	- Canço. «A greu sera nuylls hom fals ne trazire».
		f. 20v

	- Lo vers turmentat. «Fols amans ditz c'amors tan lo destreyn».
		f. 20v \| f. 21r

	- Mig vers e miga canço. «Qui bon fruit vol recoyllir, be s'esmena».
		f. 21r \| f. 21v

	- Lo vers dels escolas. «Null eras pus en escolas anatz».
		f. 21v

	- Aniversari. «Tal mal me fay s'ala e can auig dir s'ala».
		f. 21v \| f. 22r

	- Lo vers dels tres reys. «Un vers vuyll novelamen bastir».
		f. 22r \| f. 22v

	- Lo vers del vassayll leyal. «Totz homs fay mal qui veya en embarch».
		f. 22v

	- Mig vers. «Meig vers faray, leuger e pla, ses força».
		f. 22v \| f. 23r

	- Lo vers de las erbas. «Mon chan comenz d'ira mesclat ab gauig».
		f. 23r \| f. 23v

	- Lo vers de paratge. «Paratges a molt perpes».
		f. 23v

	- Lo vers revers. «A tot payre deuria plaser e saber bo».
		f. 23v \| f. 24r

	- Lo vers leuger. «Per que no·m daran renda?».
		f. 24r

	- Mig vers car e vil. «Segons que ditz, e no men, aquest libres».
		f. 24v

	- Lo vers de Tristayn. «Si tot no say Tristanz, l'amanz».
		f. 24v \| f. 25r

	- Vers cert semblant de pech. «Un vers ay commençat».
		f. 25r

	- Lo vers qual se tany d'esser cavallers. «Cavalers e sirventz».
		f. 25r \| f. 25v

	- Lo vers del mouto. «Ar·agues eu atretan d'ardimen».
		f. 25v \| f. 26r

	- Lo vers contrarios. «Non cuyav'omils persona».
		f. 26r

	- Lo vers verdidier. «Can era paucs, avia compaynos».
		f. 26v

	- Lo vers forçadamen trames. «La razos ses jay que·l ric croy falç m'an dada».
		f. 26v \| f. 27r

	- Lo vers d'esguardar. «Totz nobles seynor deuria be gardar».
		f. 27r

	- Mig sirventes. «Can aug en cort critz e mazans e brutz».
		f. 27v

	- Serventes. «En breu sazo aura·l jorn pretentori».
		f. 27v \| f. 28r

	- [sense rúbrica] . «[C]om pusch de vantar retener».
		f. 28r \| f. 28v

	- [sense rúbrica]. «[A]ra·m luyna joy e chan».
		f. 28v

	- [sense rúbrica]. «[V]oletz aver be lau entre·ls valens».
		f. 28v \| f. 29r

	- Sirventes. «Trop m'enug de cortz anar».
		f. 29r \| f. 29v

	- Sirventes. «Juglar, prec-vos, ans que mort vos aucia».
		f. 29v

	- Pastorela. «Entre Lerida e Belvis».
		f. 29v \| f. 30r

	- Pastorela. «Entre Caldes e Penedes».
		f. 30r \| f. 30v

	- Pastorela. «En may, can per la calor».
		f. 30v \| f. 31r

	- Pastorela. «Pres d'un jardi encontrey l'altre dia».
		f. 31r \| f. 31v

	- Lo plant del rey en Jahme. «Si per tristor, per dol ne per cossir».
		f. 31v \| f. 32r

	- Lo plant d'en R. de Cardona que feu en Cerverí. «Joys ne solaz, pascors, abrils ne mays».
		f. 32r \| f. 32v

	- Cobla en sis lengatges. «Nunca querria eu achar».
		f. 32v

	- La cobla d'en Cerveri que sa dona dix que no li daria un bays si son pare no l'am pregava. «Gentil domna, vença-us humilitatz».
		f. 32v

	- Cobla esparça d'en Cerveri. «Prometre ses dar es aytals».
		f. 33r

	- Lo sopni que fetz en Cerveri. «Entr·Arago e Navarra, jazia».
		f. 33r

	- Dança balada d'en Cerveri. «Pus no vey leys cuy son amics».
		f. 33r \| f. 33v

	- Sirventes dança d'en Cerveri. «Tant ay el cor d'alegrança».
		f. 33v

	- Ayço és viadeyra. «No·l prenatz lo fals marit».
		f. 33v

	- Espingadura d'en Cerveri. «A la plug·e al vent iran çels que muyllers an».
		f. 33v \| f. 34r

	- Peguesca d'en Cerveri. «Com es ta[n] mal enseynada».
		f. 34r

	- Gelosesca. «Al fals gelos don Deus mala ventura».
		f. 34r \| f. 34v

	- Dança. «Tot can cors dezira».
		f. 34v

	- Balada . «Si voletz que·m laix d'amar».
		f. 34v

	- «La vida d'en Riambaut de Vaqueyras».
		f. 35r \| f. 35v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Bona dona, un cosseyll vos deman».
		f. 35v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Era·m requer sa custum e son us».
		f. 35v \| f. 36r

	- Riambaut de Vaqueyras. «En abril, can vey verdeyar boys e pratz».
		f. 36r

	- Riambaut de Vaqueyras. «Ab xant d'aucels comens eu mes xanços».
		f. 36r \| f. 36v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Savis e fols, humils e erguyllos».
		f. 36v \| f. 37r

	- Riambaut de Vaqueyras. «Atressi ay garreiyat ab amor».
		f. 37r \| f. 37v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Ne u pot hom gaug e pretz aver sens amor».
		f. 37v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Kalenda Maya».
		f. 37v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Era·s can vey verdeyar prats e vergers e boscatges».
		f. 38r \| f. 38v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Ar pren camgat per tos temps de xanta».
		f. 38v

	- Riambaut de Vaqueyras. «No m'alegra yvern ne pascors».
		f. 38v \| f. 39r

	- [sense rúbrica] . «[V]alen marques, seynor de Monferrat».
		f. 39r \| f. 39v \| f. 40r \| f. 40v

	- Riambaut de Vaqueyras. «[E]n amor trop ales en que·m refrany».
		f. 40v \| f. 41r

	- Riambaut de Vaqueyras. «No say la flor pus bela d'altra flor».
		f. 41r \| f. 41v

	- Riambaut de Vaqueyras. «[G]uerra ne play contr·amor no fon bo».
		f. 41v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Ab gay fo Riambaut de Vaqueyras, anet leuger comenz gaya xanso».
		f. 41v \| f. 42r

	- Riambaut de Vaqueyras. «[...] no cuyde veser».
		f. 42r \| f. 42v

	- Riambaut de Vaqueyras. «Truan mala guerra, lai volon comensar».
		f. 42v \| f. 43r

	- Riambaut de Vaqueyras. «[A]ra·m digatz, Riambaut si us agrada».
		f. 43r \| f. 43v \| f. 44r

	- Riambaut de Vaqueyras. «[G]aita ben gaiteta del chastel».
		f. 44r

	- Riambaut de Vaqueyras. «Altas undas que venez sus la mar».
		f. 44r

	- [en blanc]».
		f. 44v

	- [...] dona per mençonias comtaz».
		f. 45r

	- Bertran del Born. «Cant vey lo temps renovelar».
		f. 45r \| f. 45v

	- Vida d'en Guiraut de Borneill».
		f. 46r \| f. 46v \| f. 47r

	- Guiraut de Borneill. «De chantar mi for entremes».
		f. 47r \| f. 47v

	- Guiraut de Borneill. «Can creis la fresca fuylles e rams».
		f. 47v \| f. 48r

	- Guiraut de Borneill. «Los apleis ab qui eu sueill chantar».
		f. 48r \| f. 48v

	- Guiraut de Borneyll. «Cui chantar sol».
		f. 48v \| f. 49r

	- Guiraut de Borneill. «Ara·m si·m fos en grat tengut».
		f. 49r \| f. 49v

	- Guiraut de Borneill. «M'amiga, men·estra lei».
		f. 49v \| f. 50r

	- Guiraut de Borneill. «Mas, com m'ave, Dieus m'ajut».
		f. 50r

	- Guiraut de Borneyll. «Si·m sentis fizels amics».
		f. 50r \| f. 50v

	- Guiraut de Borneill. «Nuylla res a chantar no·m faill».
		f. 50v \| f. 51r

	- Guiraut de Borneill. «A ben chantar conve amars».
		f. 51r \| f. 51v

	- Guiraut de Borneill. «Car non ay joi qui m'aon».
		f. 51v \| f. 52r

	- Guiraut de Borneill. «Quant la brun'aura s'eslucha».
		f. 52r \| f. 52v

	- Guiraut de Borneill. «Si eus quier conseill, bel·amig·Alamanda».
		f. 52v \| f. 53r

	- Guiraut de Borneill. «Un sonet fatz malvais e bo».
		f. 53r

	- Guiraut de Borneill. «Ay las, com muer, que as amis?».
		f. 53r \| f. 53v

	- Guiraut de Borneill. «Abans que puey blanc sion vert».
		f. 53v \| f. 54r

	- Guiraut de Borneill. «Apenas say comensar».
		f. 54r \| f. 54v

	- Guiraut de Borneill. «Ar ai gran ioi que·m (que·m) remenbra l'amor».
		f. 54v

	- Guiraut de Borneill. «L'autrier, el primer iorn d'aost».
		f. 54v \| f. 55r

	- Guiraut de Borneill. «Si ja d'amor poghes aver lauzor».
		f. 55r \| f. 55v

	- Guiraut de Borneill. «Ab joi comens mas chansos».
		f. 55v \| f. 56r

	- Guiraut de Borneill. «Si eu tant be non ames».
		f. 56r

	- Guiraut de Borneill. «Al plus leu qui eu sai far chansos».
		f. 56r \| f. 56v

	- Guiraut de Borneill. «Un sonet novel fatz per joi e per solatz «.
		f. 56v \| f. 57r

	- Guiraut de Borneill. «Joys e chanz e solatz».
		f. 57r \| f. 57v

	- Guiraut de Borneill. «La flors del vergan mi vai remembran».
		f. 57v \| f. 58r

	- Guiraut de Borneill. «Gen m'aten, senz faillimen».
		f. 58r \| f. 58v

	- Guiraut de Borneyll. «Ges aisi del tot non lais».
		f. 58v \| f. 59r

	- Guiraut de Borneyl. «Ja·m vai revenen».
		f. 59r \| f. 59v

	- Guiraut de Borneill. «Ar auziretz».
		f. 59v \| f. 60r

	- Guiraut de Borneill. «Ben deu en bona cortz dir».
		f. 60r \| f. 60v

	- Guiraut de Borneill. «Senz valer de pascor».
		f. 60v \| f. 61r

	- Guiraut de Borneill. «Ben foroi mais dreitz el temps gen».
		f. 61r \| f. 61v

	- Guiraut de Borneill. «Quant bracal, brondels e rama».
		f. 62r

	- Guiraut de Borneill. «Alegrar me volgren chantan».
		f. 62v \| f. 63r

	- Guiraut de Borneill. «Si per mon Sobretotz no fos».
		f. 63r \| f. 63v

	- Guiraut de Borneill. «Be m'era bels chantars».
		f. 63v \| f. 64r

	- Guiraut de Borneill. «Tostemps mi sol».
		f. 64r \| f. 64v \| f. 65r

	- Guiraut de Borneill. «De chantar ab deport».
		f. 65r \| f. 65v

	- Guiraut de Borneill. «Be·s cove , pos ja baiza·l ram».
		f. 65v \| f. 66r

	- Guiraut de Borneill. «No·m plai chans de roysinol».
		f. 66r

	- Guiraut de Borneill. «Si·l cor non ministra dreig».
		f. 66v

	- Guiraut de Borneill. «Aquest terminis clars e gens».
		f. 66v \| f. 67r

	- Guiraut de Borneill. «Per solatz reveillar».
		f. 67r \| f. 67v

	- Guiraut de Borneill. «Ops magra, si m'o consentis».
		f. 67v \| f. 68r

	- Guiraut de Borneill. «S'era non pucia mos chans».
		f. 68r \| f. 68v

	- Guiraut de Borneill. «Lo douz chan d'un auzel».
		f. 68v \| f. 69r \| f. 69v

	- Guiraut de Borneill. «Si sotil sens».
		f. 69v \| f. 70r

	- Guiraut de Borneill. «Leu chansoneta vil».
		f. 70r

	- Guiraut de Borneill. «Non puesc sofrir tala dolor».
		f. 70v \| f. 71r

	- Guiraut de Borneill. «Quant de sobrevoler no·m tueill».
		f. 71r \| f. 71v

	- Guiraut de Borneill. «Tot soavet e da pas».
		f. 71v

	- Guiraut de Borneill. «Ara quan vei reverdezitz».
		f. 72r \| f. 72v

	- Guiraut de Borneill. «En un chantar».
		f. 72v \| f. 73r

	- Guiraut de Borneill. «Si plagues tans chans».
		f. 73r \| f. 73v

	- Guiraut de Borneill. «Sol c'amors me plevis».
		f. 73v \| f. 74r

	- Guiraut de Borneill. «A senblan me fai dechazer».
		f. 74r \| f. 74v

	- Guiraut de Borneill. «S·anc jorn aigui joi ni solatz».
		f. 74v

	- Guiraut de Borneill. «Pus lo glatz, el freitz e la neus».
		f. 74v \| f. 75r

	- Guiraut de Borneill. «Ben es dreitz pos en tal port».
		f. 75r \| f. 75v

	- Guiraut de Borneill. «Jois sia comensamens».
		f. 75v \| f. 76r

	- [Guiraut de Borneill]. «Ab l'honor, Dieu torn en mon chan».
		f. 76v

	- Guiraut de Borneill. «Razo e luec e cor e sen».
		f. 77r

	- Guiraut de Borneill. «De bels digs, menutz frais».
		f. 77v \| f. 78r

	- Guiraut de Borneill. «Aital chansoneta plana».
		f. 78r \| f. 78v

	- Guiraut de Borneill. «Solatz, jois e chantar».
		f. 78v

	- Guiraut de Borneill. «Planc e sospir».
		f. 79r \| f. 79v

	- Guiraut de Borneill. «Amars, honrars e car teners».
		f. 79v

	- Guiraut de Borneill. «Can vei lo dous temps venir».
		f. 80r

	- Guiraut de Borneill. «Reys glorios, verais lums e clardatz».
		f. 80r

	- Guiraut de Borneill. «Eu sui tan corteza gaita».
		f. 80v

	- Guiraut de Borneill. «Ben deu hom chastian dire».
		f. 80v \| f. 81r

	- Guiraut de Borneill. «No·s pot sufrir ma lenga q·ill non dia».
		f. 81r \| f. 81v

	- [en blanc]».
		f. 82r

	- Arnaut Daniel. «Lo ferm voler qui·l cor m'intra».
		f. 82v

	- Arnaut Daniel. «Motz braus e crits e chan».
		f. 82v \| f. 83r

	- Arnaut Daniel. «Si·m fos amor de joy donar tant larga».
		f. 83r \| f. 83v

	- Arnaut Daniel. «Ar vey vermeyll, vert, blanch e groch».
		f. 83v \| f. 84r

	- Arnaut Daniel. «Buon son coinde leri».
		f. 84r \| f. 84v

	- Arnaut Daniel. «Chanson del mot son plan e prim».
		f. 84v \| f. 85r

	- Arnaut Daniel. «En breu bri sera·l temps braus».
		f. 85r \| f. 85v

	- Arnaut Daniel. «Eu soi tan cortesa gaita».
		f. 85v

	- Vida d'en Guillem de Saint Deidier».
		f. 86r \| f. 86v \| f. 87r

	- Guillem de Saint Deidier. «Ben chantera si mes tes ben d'amor».
		f. 87r \| f. 87v

	- Guillem de Saint Deidier. «Aveis tan mi fors·amors que m'a fait entremetre».
		f. 87v \| f. 88r

	- Guillem de Saint Deidier. «Domna, ieu no·s sui messatgier».
		f. 88r \| f. 88v

	- Guillem de Saint Deidier. «No plus iraz remaing d'autres chatius».
		f. 88v \| f. 89r

	- [Vida de Bernat de Ventadorn]».
		f. 89v \| f. 90r

	- Bernat del Ventadorn. «Lan, can vei la fueyla».
		f. 90r

	- Bernat del Ventadorn. «Quan par la flor josta·l vert foyl».
		f. 90r \| f. 90v

	- Bernat del Ventadorn. «Era non vey luzir soleyl».
		f. 90v \| f. 91r

	- Vida d'en Ponç de Capdveyll».
		f. 91v \| f. 92r

	- Ponç de Capdveyll. «Be vals amis cuy amors ten joyos».
		f. 92r \| f. 92v

	- Ponç de Capdveill. «Si com selui c·a prou de valedors».
		f. 92v \| f. 93r

	- Ponç de Capdveyll. «Aussim es pres cum celui que cercan».
		f. 93r

	- Ponç de Capdveyll. «De totz caitius soy en aicel lo plus».
		f. 93v

	- [Ponç de Capdveyll]. «Locs es com com se deu alegrar».
		f. 94r \| f. 94v

	- Ponç de Capdveyll. «Cel que joy tanh ni cantar sab».
		f. 94v

	- Ponç de Capdveyll. «Be·m plai lo gai temps del pascor».
		f. 94v \| f. 95r

	- [en blanc].
		f. 95v

	- En Jaufre Rudel de Blaia. «Can cant lo jorn son lonc en mai».
		f. 96r

	- Jaufre Rudel. «Cant lo riu de la fontayna».
		f. 96r \| f. 96v

	- Jufre Rudel de Blaia. «Qant lo rosynol e·l foilhos».
		f. 96v \| f. 97r

	- Vers. Lo primer que feu en Johan de Castellnou».
		f. 97r \| f. 97v

	- Dança de Johan de Castellnou».
		f. 97v \| f. 98r

	- Canço d'en Johan de Castellnou. «Ara·s l'ivern que s'alongo las nuetgs».
		f. 98r \| f. 98v

	- Vers d'en Johan de Castellnou. «Si com de cauza vedada».
		f. 98v

	- Canso d'en Johan de Castellnou. «Si co·l soleys per son cors a complir».
		f. 99r

	- Canço d'en Johan de Castellnou. «Tan soi leyals en vas, ma bel·aymia».
		f. 99v \| f. 100r

	- Conseyl que·n Johan de Castellnou demandech al gay coven de Tolosa».
		f. 100r \| f. 100v

	- Canço retrogradada per dictios e per bordos e per coblas, e quant hom la lig tot dretg ditz be, e retrogradan las dictios ditz mal, la qual fetz en Johan de Castellnou».
		f. 100v \| f. 101r \| f. 101v

	- Canso d'en Johan de Castellnou. «Pus midons val tant».
		f. 101v \| f. 102r

	- Canço d'en Johan de Castellnou. «Dieus, e com soy alegres e joyos».
		f. 102r \| f. 102v

	- Vers d'en Johan de Castellnou que feu al rey d'Arago. «Qui de complir tot son plazer assaya».
		f. 102v \| f. 103r

	- Sirventes d'en Johan de Castellnou. «Tant es lo mons pels d'amor descorteza».
		f. 103r \| f. 103v \| f. 104r \| f. 104v

	- [sense rúbrica]. «Si no·m te pro vers, cansos o deportz».
		f. 105r

	- Canço d'en Ramon de Cornet. «Al mes d'abril can veyrez nutg los camps».
		f. 105r \| f. 105v

	- Vers d'en Ramon de Cornet. «Car vey lo mon de mal pugat al cim».
		f. 105v \| f. 106r \| f. 106v

	- Canço d'en Ramon de Cornet. «Le mieus saber ioy deziran se pert».
		f. 106v \| f. 107r

	- Vers d'en Ramon de Cornet. «Pauc homes vey de sen tan freyturos».
		f. 107r \| f. 107v

	- Canço d'en Ramon de Cornet. «Ara·s fos hieu si malautz e cotxatz».
		f. 107v \| f. 108r

	- Sirventes d'en Ramon de Cornet. «Jus en la font de cobeytat se bayna».
		f. 108r \| f. 108v

	- Vers d'en Ramon de Cornet. «Raso ni sens no pot vezer lo moble».
		f. 108v \| f. 109r

	- Vers d'en Ramon de Cornet. «Ben es vilas e mals e rustichs».
		f. 109r \| f. 109v

	- Canço de frare Ramon de Cornet. «Intrar vuyll en guerrejar si puch tan».
		f. 109v \| f. 110r

	- Canço d'en Ramon de Cornet. «Cars motz gentils fons e grans mars d'apteza».
		f. 110r

	- Canço d'en Ramon de Cornet. «Cent castels e cent tors».
		f. 110r \| f. 110v

	- Aquesta canço apellada Saumesca feu en Ramon de Cornet. «En aycel tems com no sen fretg ni cauma».
		f. 110v \| f. 111r

	- En Ramon de Cornet. «A Sent Marcel d'Albeges, prop de Salaç».
		f. 111r \| f. 111v

	- Sirventes d'en Ramon de Cornet. «Totz temps azir falsetatz ez engan».
		f. 111v \| f. 112r

	- Sirventes que feu en Ramon de Cornet com deu hom jogar als escachs. «Qui dels escachs vol belamen iogar».
		f. 112r \| f. 112v

	- Aquesta tenço fech en Ramon de Cornet ab n'Arnau Alaman, donzel d'Albi. «Pres mes talens d'un pech partimen far».
		f. 112v \| f. 113r

	- Canso d'en Ramon de Cornet. «Amors corals me fay deios un cas».
		f. 113r \| f. 113v \| f. 114r

	- Vers d'en Ramon de Cornet. «Ab tot mon sen d'amors si pusch faray».
		f. 114r \| f. 114v

	- Canço de mossen Ramenat Montaut cavaler seynor de Putgdaniel perque gazanyet la joya en Tholosa. «No pusch mudar que no·m playna».
		f. 114v \| f. 115r

	- Canço de mossen Ramenat Montaut. «Lo bel regart e·l fin pretz de la gaya».
		f. 115r \| f. 115v

	- [sense rúbrica]. «Si co·l vassayl can server longamen».
		f. 116r \| f. 116v

	- Vers d'en Thomas Periz de Fozes. «Trop me desplay can vey falir».
		f. 116v \| f. 117r

	- Canço que fe mossen Bernat de Pensach, donzel, e fo coronada. «Amors can say que faretz pietat».
		f. 117r \| f. 117v

	- Canço coronada d'en Jahmes de Toloza. «Dins en mon cor me firon mant sospir».
		f. 117v \| f. 118r

	- Canso d'en Jagmes de Tholoza. «Ges pel temps gay can florixon li ram».
		f. 118r \| f. 118v

	- Canço de mossen Gasco, comte de Foix per la qual gazaynet la joia a Tholoza. «Era·s can vey del boy fuylar la rama».
		f. 118v \| f. 119r

	- Guillems Bossatz d'Aorlayachs fetz aquesta canço e fo coronada. «El temps que xay la nieus per mitg los camps».
		f. 119r \| f. 119v

	- Guillem Bossatz d'Aorlach gazaynet la flor d'aglentina per aquest serventes a Toloza. «Trop home son part de ver lauzador».
		f. 119v

	- Canço que fetz mossen Bertran de Sant Roscha, canonge de Sent Esteve de Toloza, e fo coronada. «Non puy tenir quez eu de mort no·m tenia».
		f. 120r

	- Canço dança que fe mossen Bertran de Sant Roscha e fo coronada. «Era·s can vey lo fin pretz cum es nobles».
		f. 120r \| f. 120v \| f. 121r

	- Canso enamorada que fetz mossen Bertran de Sant Roscha e fo coronada. «Sofren perylls d'amors, affans e pena».
		f. 121r \| f. 121v

	- Johan Blanch, catala, gazaynet la violeta per aquesta canso. «Ben hay razo quez ieu mos xans espanda».
		f. 121v \| f. 122r

	- Aquesta canço fe mossen Bertran del Falgar, senyor de Vilanova e fo coronada. «Era·s can vey l'ivern baxar els trums».
		f. 122r \| f. 122v

	- Guillem Vetzinas fet aquesta canso e fo sigilada el consistori de Tholoza. «Nafratz d'ira cum cel que·s de dol pres».
		f. 122v \| f. 123r

	- Mossen Bertran de Payna fetz aquesta canso e fo coronada. «Pes vos amors no say ab cuy m'acost».
		f. 123r \| f. 123v

	- Canço d'en Thomas Periz de Fozes».
		f. 123v \| f. 124r

	- [sense rúbrica]. «Cantarey mentre m'estau».
		f. 124r

	- [sense rúbrica]. «Can l'ivern ni la neu ni·l frey».
		f. 124v

	- [sense rúbrica]. «Cel so qui capole dola».
		f. 124v \| f. 125r

	- [Poema francés]. «Achilles vait veoir Hector».
		f. 125r \| f. 125v \| f. 126r \| f. 126v

	- Bertran del Falgar. «E per ço car vey que voluntats amena».
		f. 127r \| f. 127v

	- [en blanc].
		f. 128r

	- «Probationes calami i comptes».
		f. 128v

		[Cubierta]

f.: foli r: recto v: verso

Tornar