51
RUBIÓ Y ORS, Breve reseña, 187. (Massot, n. 5, p. 53.)
52
Jean AMADE, Origines et premières manifestations de la Renaissance littéraire en Catalogne au XIXe siècle (Toulouse-Paris, 1924), 80-96, 350-368. (Massot, n. 6, p. 53.)
53
Ibid., 423-424. (Massot, n. 7, p. 53.)
54
Ibid., 562. (Massot, n. 8, p. 54.)
55
Manuel de MONTOLIU, Aribau i el seu temps (Barcelona, 1962), 70-71. Reprèn el text d’Aribau i la Catalunya del seu temps (Barcelona, 1936), 169. (Massot, n. 9, p. 54.)
56
No insisteixo sobre aquestes qüestions perquè les he tractades amb una certa detenció, a partir de molta documentació coneguda i inèdita, a Marià Aguiló, col·lector de cançons populars, “Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes” (Montserrat, 1980), 287-324; Marià Aguiló i la poesia popular, “Homenatge a Josep M. de Casacuberta”, II (Montserrat, 1981), 307-332, i pròleg a Cançonetes mallorquines recollides per Marià Aguiló, I (Barcelona, 1985). (Massot, n. 10, p. 55.)
57
“Jochs Florals de Barcelona”, 1867 (Barcelona, 1867), 29-40. Aguiló hi posava en relleu que la llengua era única a tots els Països Catalans, amb “uns matexos cants populars i unes rondalles matexes” (p. 37). Anys més tard, Maria-Antònia Salvà evocarà també la seva dida glosadora, a Entre el record i l’enyorança (Mallorca, 1955), 7-9. (Massot, n. 11, p. 55.)
58
“Jochs Florals de Barcelona”, 1873 (Barcelona, 1873), 20-21. (Massot, n. 12, p. 55.)
59
Serafí PITARRA, Cuentos del Avi, 2.ª edició (Barcelona, 1889), 8-20. (Massot, n. 13, p. 55.)
60
Escrits inèdits de Jacint Verdaguer, a cura de J. M. de CASACUBERTA, I (Barcelona, 1958), 105-136. (Massot, n. 14, p. 55.)