A l'alba, els sorolls dessagnen el passeig Altes torres de fulles, deliri Amb el migdia, els tres o quatre colors Cants i triomfs, llengües, fogueres desfetes, Cau la nit de diumenge existencial sigle vint. Com la música és feta de pauses Com que és primavera, el pati Des de l'alta finestra l'espai es vessa Els carrers s'han fet més vacil·lants, Els crits han esquinçat la boira, a l'est, Els soportals, centpeus de pedra bruta, En son estret esplendor quadrat Fugissera i freda lògica Grotesques en llur eterna fermesa, L'ombra havia curat les ferides de l'aire, La jungla s'ha fet amable i senzilla. Airoses La màquina implacable s'ha disparat tota sola, La nit va navegant sense estrelles, Les barbetes blanques onegen al vent Les hores, els plaers i l'angoixa Mireu-la: ja arriba, ja ens volta Nobles essències, segles de llum, Pels carrers mullats de la suor d'aquest vent d'estiu Plena pobresa de les quatre parets Puntual, la tarda ha arribat a donar-nos Tota la ciutat és plena de soldats estranys. Van sols, seguits de gossos, o en parelles estranyes.
|
|