DON JOAQUIM.-
Deu vos guart,
Pere ¿vos per aquí? |
PERE.-
Sí: venia de la iglesia, y he pensat, ara que hi ets
puja á fer petar una xarrada ab D. Joaquim. |
DON
JOAQUIM.-
Be home, be está aixó; ja sabeu que
sempre me feu molt
—4→
favor. Sentauvos, que jo avuy no he oit
lo sermó, y vos men diréu cuatre paraulas.
|
PERE.-
Lo cas fora que jo men recordás; y no es que
no ho hajia ben escoltat, perque ha tocat un assumpto, que
temps ha quem fa barrinar. |
DON JOAQUIM.-
¿Sobre? |
PERE.-
Ha parlat molt llargament del Papa; y encara que jo no m'
vull apartar de lo que m' han ensenyat los meus pares; pero
desde que un dia anant á ciutat vas sentir en una
botiga un senyor que se las havia de aixó, sempre
me ve un rum, rum... |
DON JOAQUIM.-
Pero, y ¿que deya aquest
senyor?
—5→
PERE.- Primerament, segons vas entendrer, aixó
de creurer ab cosas del Papa, ja no es casi be sino aquí
á Espanya; y encara entre la gent ruda; y segons se
explicaba, tambe vindrá temps que nos ho deixarém
correr. |
DON JOAQUIM.-
Bo! ¿y de ahont treya aquest senyor
semblant especie? |
PERE.-
Jo no ho se pas; pero lo que es
cert, que ell se explicaba com un general; á mí
me haguera agradat que V. que ab las guerras ha corregut
prou lo mon, l'hagues sentit, que pot sér li haguera
posat sabata en son peu.
|
—6→
|
DON JOAQUIM.-
Aqueix senyor podia
saber tot lo que volgués, pero lo que vos puch assegurar
es que en aquest assumpto no tocaba en lloch. |
PERE.-
No
n'estranyaría res; perque ja comenso á entendrer,
que hi ha homens que tenen molta perspectiva, pero tampoch
no pican molt fondo que diguessem. |
DON JOAQUIM.-
Mireu Pere,
en aquest assumpto, puch parlar no sols per lo que he llegit,
sinó tambe per lo que he vist ab mos propis ulls;
ja sabeu que per mas venturas, ó desgracias, vas servir
al rey desde l'principi de aquesta centuria, fins ara pochs
—7→
anys ha; he fet llargs viatges per mar y per terra, he corregut
casi tota la Europa, y bona part de la América; y
lo que vos sabré dir es que per totas parts he trobat
catolichs, y en abundancia; y vos no ignoréu que tots
los catolichs regoneixen per cap de la Iglesia al Papa.
|
PERE.-
Be; pero aixó debia ser en aquell temps; ara
ya no deu ser aixís. |
DON JOAQUIM.-
¿Com no es aixis?
Me agradaria que sapiguesseu de llegir, que jo vos faria
veurer, que la Religió Católica creix en Fransa,
Inglaterra, y en altres parts, y especialment en varias
—8→
repúblicas de América. Per cert, que allí
veuriau palpablement, quant gran es la providencia de Deu
sobre la Religió Católica; pues en uns paissos
ahont han anat per terra los goberns y altres cosas antiguas,
la Religió Católica se conserva, y se va retornant
de las feridas que havia rebut. |
PERE.-
Aixó si que
m' ve de nou: jo pensaba que ab cosas de repúblicas
ja lo papa no hi tenia res que veurer; com que ab lo que
deya aquell senyor dels reys absoluts y dels papas que de
molts cents anys tenian feta una especie de avinensa, jo
m' figuraba que ab una terra que no hi
—9→
hagues la rey tot
sol ja lo Papa estaba llest per sempre. |
DON JOAQUIM.-
No,
Pere, no: ab aixó anau molt equivocat. Quant Jesucrist
va fundar la iglesia, encomanant lo cuidado de ella als apostols,
y als bisbes sos successors, y establint per cap de la mateixa
á Sant Pere, y á sos successors que son los
papas, ja sabia que los reines de la terra havian de estar
subjectes á moltas revolucions; que en uns temps y
paissos hi hauria reys, en altres, repúblicas; en
altres, goberns que tindrian part de monarquía, part
de república; que ara entrarian á reinar unas
familias, despres altras; que
—10→
avuy se apoderaría
del mando aquest partit, demá aquest altre; es á
dir que ja sabia que lo mon havia de ser tal com lo veyem,
una roda que no para may, en que ara los uns van á
dalt y los altres á baix; y per conseguent no va voler
que la sua iglesia fos una cosa variable que hagués
de dependir en sa conservació, de la ma dels homens;
sino que éll li va prometrer la sua assistencia; y
ab aquesta assistencia ha travessat y travessará tots
los trastorns del mon, com una barqueta que arriba salva
é intacta al port en mitg de las majors tempestats.
|
—11→
|
PERE.-
Donchs ¿vol dir que lo Papa tambe se enten ab tota
clase de gent? |
DON JOAQUIM.-
¿Quin dupta? mentres que sigan
católichs. Aixis ho veyem, ab alguns cantons catolichs
de la Suissa; aixis ho veyem ab los catolichs dels Estats
Units, y tambe ab las repúblicas que se han format
en América, en los paissos que antes eran de Espanya.
Aquí en Europa; hi ha reys absoluts, hi ha reys que
no ho son; per tots los paissos hi ha catolichs, y lo Papa
los mira á tots com á ovellas de un mateix
remat, y no fa distinció de personas. |
PERE.-
Greu
me sab, de no haber sabut
—12→
jo totas aquestas cosas; que jo
li asseguro que ja li haguera rabblat lo clau á aquell
que tenia tantas lleys. Ja veig jo que la autoritat dels
papas te rels molt fondas; y que quant moltas altras cosas
lo vent las tiria per terra, encara ella tindrá ferm:
ja fa molta forsa, si be ho mirem, que hagia pogút
durar divuit cens anys, que ab tant temps sens dupte que
n' haurán passát de crespas. Ara veig que aquell
senyor, de qui li he parlat, anaba molt fora de camí.
Segons ell se explicaba los papas eran una gent que may havian
fet sino mal; hasta los reys moltas vegadas hi havian
—13→
hagut
de renyir perque se volian apoderar de tot lo mon, espantant
la gent ab excomunions, y altres cosas per aquest terme.
També voldria que V. que sab tantas cosas me explicás
un poch, lo que hi ha sobre aixó; perque si lo cas
se esdeve un hom' puga respondrer. |
DON JOAQUIM.-
Aquest
es un punt que se ha discutit molt; y res me sería
mes facil que entretenirvos llargas horas, citantvos lo que
han dit homens molt sabis en defensa dels papas; pero ab
pocas paraulas vos faré entendrer lo que hi ha hagut
sobre aquest particular, que per un home
—14→
com vos ja n' tindréu
lo que basta, y lo que sobra. |
PERE.-
Contia que li estimaré
molt D. Joaquim; perque encara que un hom' no tinga lletra,
no me agrada de que un qualsevol me deixi sens paraula; y
si un ha sentit alguna especie que fassi per lo cas, á
vegadas pot tapar la boca a algun xarlatan, que jo crech
que tenen tanta parola perque se figuran que tractan ab ximples.
|
DON JOAQUIM.-
Ab pocas paraulas me entendréu. Alguns
han dit que los papas per temps se volian fer amos de tot
lo mon; pero si be s'mira la cosa, se veu que aquestos tals
no han considerat
—15→
sino alguns fets sens anar á examinar
lo temps en que succeían; y sobre tot sens pujar á
la rel de aquestos negocis. |
PERE.-
Oy que en no anant á
la rel ya no s' va bo. |
DON JOAQUIM.-
Pues per aixo mateix
procurarem nosaltres anarhi. Ja hauréu sentit á
dir que per temps hi hagué unas grans guerras, que
vingueren unas nacions que se apoderaren de tota la Europa...
|
PERE.-
¿Debía ser al temps dels moros? |
DON JOAQUIM.-
Oh! no: era molt antes, mes de tres cents anys antes de la
vinguda dels moros, varen venir de la part del nort,
—16→
una
multitut de gent bárbara que ho assolaban tot...
|
PERE.-
Y be: com que diguessem per las fugidas dels gabaigs.
|
DON JOAQUIM.-
Bona diferencia y havia: no vos penseu que
vinguessen com los francesos, en regiments y exercits arreglats;
y no venint sino la gent bona per las armas: no, sino que
venian nacions enteras ab sas donas y criaturas, ab son bestiá,
ab sas tendas, ab tot lo que tenian, y com un remat de corbs
se deixaban anar sobre un país, mataban als habitants,
ó be los feyan fugir, ó los reduían
á ser esclaus, y aixis se apoderaban de la terra,
y se establian en ella si be los pareixía.
|
—17→
|
PERE.-
Es dir que las fugidas dels gabaigs encara eran pa y mel.
|
DON JOAQUIM.-
O ben segúr, perqué en temps
dels francesos se tractaba de guerra de nació ab nació;
y de guerra que encara que feta ab excessos, no deixaba de
ser suavisada, per los costums de una y altra part; pero
en lo temps de que vos parlo; eran una turba de bárbaros
que deixaban lo seu país, no precisament per fer la
guerra, sino per apoderarse de altres paissos ahont poguessen
satisfer las suas necessitats. |
PERE.-
¿Y aquella gent no
debian tenir rey ni roc? |
DON JOAQUIM.-
Ya podeu figurarvosho
com
—18→
estarian de gobern ab lo poch que vos he indicat. Es
veritat que tenian alguns capatassos, que eran com que diguessem
los seus princeps y reys; y aquestos los gobernaban, perque
es impossible que hí hagia una reunió de homens
per algun temps, sens que se fassia sentir la necessitat
de un cap; pero vull dir que lo gobern de ells anaba com
podia. Se añadeix á aixó los trastorns
dels viatges y de las guerras, y barrejants' hi los costums
y lleys dels pobles vensuts, que com es clar que no pugueren
morir tots, quedaren entre mitg dels conquistadors, acomodantse
del modo que pugueren, va
—19→
resultar una confusió tal,
va desapareixer de tal manera lo respecte á tota propietat,
y la obediencia á las autoritats; se varen corromprer
de tal manera los costums, se va estendrer de tal modo la
ignorancia, y se destruhí y olvidá tant miserablement
lo bo que hí havia entre los antichs, quedant en bona
part lo que hi havia de mal, que no semblaba sino que lo
mon se anaba á perdrer, y que los homens de alli endevant
havian de viurer mes com á fieras que com á
homens. |
PERE.-
Donchs com se va arreglar aquest esbuy?
|
DON JOAQUIM.-
Aixó es lo que ara vos vaig
—20→
á
explicar. Aquestos bárbaros encara que vinguts de
un pais ahont dominaba lo culto dels deus falsos, no obstant
al pas que anaban travessant provincias ahont se trobaba
establert lo cristianisme, se anaban convertint á
la Religió cristiana, pues que no faltaban sants missioners
que anaban á predicarlos lo Evangeli. |
PERE.-
Perdoni
D. Joaquim que li trenquia la conversa; ara me acut un pensament
que pot ser despues men' olvidaría. |
DON JOAQUIM.-
A veurer ¿quin pensament es aqueix? |
PERE.-
Me sembla que
la gent de aquell temps no hí varen entendrer
—21→
res;
perque jo ¿sab lo que haguera fet per evitar desgracias,
y per amansar aquellas nacions tant fieras? una vegada que
V. diu que alguns de ells se anaban convertint á la
Religió cristiana, jo hí haguera posat un bon
empenyo; haguera fet eixir per apaciguarlos, als bisbes,
y als capellans, es dir la gent de Iglesia, perque pot ser
que ells los hagueran fet una mica de respecte. |
DON JOAQUIM.-
¡Oh pere! no sou vos lo primer que haveu pensat ab aixo:
lo mateix que vos dieu se va fer; y ventura varen tenir la
pobre gent dels paissos ocupats, de la intercessio dels papas,
del
—22→
bisbes, dels altres eclesiastichs, y dels monjos; perque
si aquells bárbaros no haguessen respectat un poch
á la gent de iglesia, ho hagueran passat tot á
foch y á sang; y aixó mateix es lo que jo vos
volia dir quant me haven interromput, llevantme, com solen
dir, la paraula de la boca. |
PERE.-
Ja pot tornar agafar
lo fil que jo lo escolto ab molt gust; perque á dir
la veritat may haguera cregut que haguessen succehit aquesta
lley de cosas. |
DON JOAQUIM.-
Tornant pues á lo que
deya, succehí, que com aquells bárbaros varen
destruir casi tot lo de bo que hí havia antes, y quedaren
—23→
las nacions en lo major desordre, y se pot dir casi sens
cap gobern, fou menester que se cuidassen de tornar arreglar
las cosas aquells que tenian alguns coneixements per ferho,
y que per altre part se feyan respectar per los fieros conquistadors.
|
PERE.-
Me sembla que no podia ser cosa de quatre dias.
|
DON JOAQUIM.-
Ni de dias, ni de messos, ni de anys, sino de
moltas centurias. |
PERE.-
Per aixó que veig que despues
de la guerra dels gabaigs, y despues de las altres burinas
que hí ha hagut, solament per arreglar las quatre
cosetas del
—24→
poble, ja no nos hi entenem; y triga molt avans
no está corrent. |
DON JOAQUIM.-
Per lo mateix: ab
aixó podreu conexer com aniria allavors la cosa; despues
de tantas guerras y de uns trastorns tant grans com vos he
pintat. |
PERE.-
Sí, ja m' sembla que tota la gent
sábia tenia que discorrer. |
DON JOAQUIM.-
Pero la
dificultad estaba; que las lletras se varen perdrer de tal
manera, que casi ningu sabia llegir ni escriurer. |
PERE.-
Pero me sembla que á lo menos los rectors be n' havian
de saber; ó sino vejam com hagueran pugut dir missa.
|
DON JOAQUIM.-
Sí, los rectors ne sabian, y tots los
eclesiastichs es clar que
—25→
no podian passar sens saberne,
y aixis va succehir, que casi no se trobaba ningu mes que
n'sapigués sino la gent de iglesia. |
PERE.-
Ells tenian
pla la paélla per lo manech; alashoras sí que
podian dar cullarada ab tot; perque ja ho tinch vist, lo
quí te una mica de lletra sempre es lo qui porta la
bandera. |
DON JOAQUIM.-
Pues per lo mateix: vos m' haveu
estalviat la explicació. Com la poca ó molta
instrucció que hi havia tota estaba en la iglesia;
y per altre part los eclesiastichs per rahó del seu
estat, y per las altas funcions del seu ministeri; exercian
molta autoritat, va succehir que
—26→
los eclesiastichs adquiriren
per totas parts y en tots assumptos una gran influencia;
y lo que succehí ab los eclesiastichs de classe inferior,
va succehir ab mes rahó ab los bisbes, y ab molta
mes ab lo papa; y veuse aquí com de poch en poch,
y per camins molt naturals, se verificá que los papas,
á mes de la autoritat espiritual que sempre han tingut
com á vicaris de Jesucrist, arribáren á
tenir una gran influencia en tots los altres assumptos; de
manera que s' pot dir que no s' feya res de alguna importancia
en que ells no tinguessen alguna part. |
PERE.-
Vah, vah;
ara ja veig com va anar la cosa. No ho explicaba
—27→
pas aixis
aquell senyor de qui li he parlat. A sentirlo á ell,
semblaba que aixó de ficarse los papas ab molts assumptos,
havia estat tot una manganella de pochs dias; pero segons
entench per lo que V. me explica, la cosa va anar venint
per sa sahó, com la fruita quant se va madurant.
|
DON JOAQUIM.-
Per aixó es menester que aneu ab cuidado;
y que no feu cas de segons qui sentiu. |
PERE.-
Ja li asseguro
que m' valdrá per experiencia. Pero desitjaria que
m' acabás de explicar tot aixó en que va parar,
y ara com está; perque segons vaig sentir en aquella
conversa, entre los papas y los reys hi hagueran
—28→
unas pendencias
endiastradas. |
DON JOAQUIM.-
Es molt natural que hi fosen
aquestas pendencias; perque ja sabem que allá hont
se barrejan homens, y en medianthi assumptos de molta importancia,
sempre hi ha algunas desavinensas. |
PERE.-
Es clar: sempre
ho havem vist aixis: y yo veig que á vegadas entre
lo Sr. rector y lo batlle, també hi ha alguns cuentos.
|
DON JOAQUIM.-
Jo desitjaria podervos explicar llargament
alguns de aquestos assumptos; peró com tampoch no
me entendriau be, y no vos recordariau de lo que vos diria,
solament vos daré una regla general perque pogueu
—29→
formar concepte. |
PERE.-
Aixó es lo que m' agrada;
que ab pocas paraulas un hom' puga veurer á que va
la cosa, sens haverse de trencar lo cap. |
DON JOAQUIM.-
Si
sentiau á dir que antiguament los papas varen excomunicar
algun rey ó princep, pregunteu, qui era aquell rey
ó princep, ó lo que sia; y trobareu que era
algun home que abusaba del seu poder, ó que volia
oprimir los seus vassalls, ó que daba escandol publich,
deixant la dona que tenia y volentse casar ab un' altre,
ó cosas per aquest tenor. |
PERE.-
Ja ho entench: no
parli mes: es dir que eran ó caps entenebrats, ó
gent de mala conducta.
—30→
Aixis ben mirada la cosa, encara
podem dir que los papas varen fer un gran servey; ó
sinó ja miro jo que tractant ab una gent que poch
antes eran bárbaros, y que per moltas centurias, devian
serne un si es no es; si no haguessen menat por á
la autoritat dels papas, la cosa haguera parat de malas.
|
DON JOAQUIM.-
Y tal, si hi haguera parat... y no penseu
que lo que vos acabo de dir sian cuentos; que ara la gent
mes sabia, hasta de aquells que no crehuen ab lo papa, ja
están acordes en aquest punt; y tots convenen en que
lo que havian dit y cridat, alguns filosops enemichs de la
religió, per desmerexer
—31→
la autoritat del papa, eran
calumnias de gent mal intencionada, y que per altre part
no avian estudiat las cosas á fondo. |
PERE.-
Y be,
y ara com han quedat aquestas cosas. |
DON JOAQUIM.-
Ab pocas
paraulas me entendreu. Ara los papas cuidan de las cosas
de la iglesia, y los reys y demes princeps cuidan de las
cosas temporals; y com han anat presentantse duptes y dificultats,
y á vegadas encara se n' presentan, per evitar desavinensas,
y cuestions, que sempre son dañosas al be dels pobles,
se fan una especie de convenis entre los reys y los papas
per arreglar las dificultats que
—32→
hi pugan haver: y perque
las dos potestats la civil y la eclesiastica pugan correr
ab bona pau y armonía. Aquestos convenis se anomenan
concordats. |
PERE.-
Li aseguro que ara entench algunas cosas
que me feyan bullir lo cap; pero de aqui endevant no me escoltaré
enrahonadors, que segons veig ab tot son boato encara hi
entenen menos que nosaltres. Algun altre dia pot ser que
tornia, pues vull que me aclaresca algunas altres dificultats.
|
DON JOAQUIM.-
Sempre que vulgau Pere: no me dolrá
lo tenir altre rato de conversa. |
PERE.-
Donchs, entretant
estiga bo, fins á mes veurer. |