Visor de obras.

Diu lo comte que, mentre la rey d'Arago stava en Mecina e pensava de ordenar sa terra e de stablir los castells e les forces del regne de Cecilia, Carles stava a Regols ab sa ost e assats prop de Mecina, a huyt milles. E veu quels seus navilis no podien aqui romandre, per raho del ivern que venia. E per ço com en aquell lloch no havia port, e per tal com havien gran carestia de pa e de vi e de civada, dona comiat a les gents de Masella e del principat que s'en anassen, e tots cells de Pulla e d'altres llochs. Atressi dona comiat a gran res de cavallers e de gents de peu del principat e de Pulla e de molts altres llochs, que eren sens fi.

Diu lo comte que, quant vench hun mati quel sol fo exit, les galeres de Masella e del principat de Pulla, començaren a exir de Regols e feren vela per anar cascuns en llur terra. E aquests de Masella e del principat eren, entre galeres e tarides, setanta; e feren la via de Napols; e eren totes carregades de armes e de rich arnes, e de cavallers, e de honrats   —178→   homens francesos e de Napols e del principat qui s'en tornaven en llur terra. Quant l'almirall del rey de Arago viu qual navili de Carles, axi feu recollir les gents e les galeres, e bateren de rems, e ana contra les galeres del rey Carles, si quels foren molt prop, e els altres nos pensayen ques gosassen ab ells mesclar de batalla; e cells de les galeres del rey d'Arago tots armats pensaven de anar vers ells a rems e a veles, aytant com pogueren, per cor de combatre. Quant les galeres de Carles veren que aquelles nols rebugaven e que venien ardidament, meseren mans a girar, e tornaren s'en a Regols; si que les galeres del rey d'Arago volgueren anar a Regols; mas mes se molt gran vent al encontre; e no y pogueren anar, e tornaren s'en a Mecina. «Barons, dix l'almirall del rey d'Arago, si nos aguaytam be, e que siam en tal guisa apparellats que, sempre que les galeres de Carles ixquen de Regols, siam nos ab ells, nos n'havrem gran partida; si no ells s'en iran». E aytantost feu star a la torre de Mecina deu galeres en guarda. Quant vench al cinquen jorn, quant les galeres de Carles s'en foren tornades a Regols, aço fo hun divendres mati que feu lo vent a la ostia fort torbat, e feu molt leig temps e molt vent, feren llur comte que ab aytal temps les galeres del rey d'Arago no exirsen de Mecina; e exiren se de Regols, e feren vela per anar a Napols; e foren, entre tarides e galeres, quaranta huyt, de les quals n'i havia denou de Masella e cinch de Pisa e vint e dos del principat. Quant l'almirall del rey viu lo mati que les galeres de Carles s'en anaven, feu tocar la trompeta; e tuyt recolliren se al pus tots que pogueren, e feren vela; e anaren tant com pogueren a rems e a veles, encalsant los, si que les galeres eren luny de les galeres del rey d'Arago be huyt milles. E foren se meses tan prop de la terra quel vent fresch que havien los falli; e axi corregueren les tant quels foren prop a dos milles. Mas aquestes galeres del rey d'Arago que axis foren aventades, no eren mas de quatorze, axi com abans foren aparellades a Mecina, que les altres qui venien de tras tant eren luny que no les podien veure.

Quant les galeres de Masella e de Pisa e del principat veren que les galeres del rey d'Arago los venien de sobres, calaren totes e giraren les prohes vers aquelles, e meseren se en schala, e aparellaren se de la batalla. E aquelles de Masella   —179→   qui staven de la banda de mig jorn, van dreçar ab gran gatsara huna senyera molt gran que apellen l'estandart de Sent Victor. E cells de Pisa e del principat qui staven de la banda de terra feren atresi per aquell semblant mateix. E puix feren venir hun leny armat de huytanta rems que era de Nicotera, e era lo major leny que hom sabes, e diguerer li que anas comtar les galeres dels Catalans e puix que s'en tornas. Lo leny armat bate de rems e ana a hun tret de ballesta prop les galeres dels Catalans, e puix pres l'altra volta, e torna s'en a les galeres de Carles, e dix los que les galeres dels Catalans, a son semblant, no eren mes de quatorze; mas tant era gran la claredat de llurs scuts e de llurs capells de ferre febrits e de cuyraces de drap d'aur que apenes les podien reguardar.

Ab tant les galeres dels Catalans foren apparellades e començaren a ferir en mig lloch de les galeres, lla hon aquelles de Pisa eren. Quant los Massellesos los veren axi ferir, van metre l'estandart de Sent Victor abaix vilment, e preseren la volta a mig jorn, e començaren de fogir a rems e a veles; e gitaren en mar molt bell arnes e matalaffs de seda, e caxes, e bonetes, e guarniments, per tal que les galeres fossen pus laugeres e mils poguessen scapar. E les galeres del principat preseren la volta e començaren a fogir de vers Nicotera, que no y havia pus de dos milles. E les galeres dels Catalans anaren tro a lla dins en terra ab ells, e retengueren ne vint e dues, de les quals n'i hac dos de Pisa, en que era l'almirall, e les vint eren del principat. E feriren en Nicotera quatre en terra, e les gents de la ost de Carles deffençaren les de terra. E En Pere d'Esvilar ab la sua galera e ab huna altra feriren en terra, e a mal grat de la cavalleria de Carles, vararen les e menaren les s'en.

Quant aquesta batalla fo finida, fo mig jorn passat; e a Mecina no sabien negunes noves de les galeres, ne les altres galeres no foren a la batalla, sino les quatorze primeres, puix vingueren quant ja s'en tornaven les altres; si que vingueren alguns a Carles e dixeren que les galeres del rey d'Arago eren desconfites. E Carles e totes les gents qui eren a Regols feren gran lumenaria; aquella nit semblava que foch se tingues a la ost. E aço veyen cells de Mecina e foren ne molt desconfortats, per ço com no sabien nengunes novelles de les galeres; e   —180→   lo rey n'era molt fello e despagat. Quant les galeres dels Catalans hagueren ligats los presos e hagueren amarinades les vint e dos galeres que hagueren preses, tornaren s'en a rems e a veles vers Mecina, tant que fo be miga nit ans que fossen a la torreta de Mecina. E quant foren a la torreta, reposaren se aqui tro al jorn. Mas sempre que foren aqui, trameseren missatge al rey a Mecina, per hun lleny armat que li fes assaber les novelles de les galeres.

Quant lo missatge fo a Mecina, si munta tost al palau, e fo amenat d'avant lo rey qui era colgat en son llit; si que lo rey, tantost com lo viu, tantost se dreça en son llit, e demana li quines novelles aportava. «Certes, dix lo missatge, bones! que les galeres de Carles son descomfites, e havem ne preses vint e dues». Quant lo rey hac aço entes, fo molt alegre e feu grans gracies a Deu Nostre Senyor, de tan gran gracia e de tan gran honor que feta li havia. E feu donar al missatge qui les novelles havia portades, hun seu vestir d'escarlata molt ab pena vayre. Puix lo rey dormi tro al jorn molt alegrament e en pau, que molt havia estat ab mal ayre, per ço com molt era duptant del fet, mas be sabia que, abans quels seus no serien vencuts, n'i havria tants morts que no seria qui llevas lo camp.

Quant la gent de Mecina saberen aquella novella, llevaren se tots de sos llits, grans e pochs, e van encendre torces e brandons e canelles e falles; e feren tan gran lumenaria que de huna llegua entorn havia molt gran claredat, que era semblant que fos jorn. E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant vench lo mati, les galeres dels Catalans se apparellaren e s'en anaren al mils que pogueren, e desligaren als presos, e feren los tornar en llurs galeres a revers ab la popa primera e ab les senyeres de Carles tiragascant per la mar. Cascuna de les galeres del rey d'Arago ne remolcava huna o dos galeres de aquelles que havien preses, ab la popa primera. E axi remolcant, entraren s'en al port de Mecina lo mati, ab gran alegre de trompes e l'altres esturments e ab llurs senyeres llevades. E lo rey era aqui riba la mar ab gran cavalleria e ab tota la gent de Mecina, e cridaren a altes veus: «Ben siats venguts, axi com a molt valents que vosaltres sots, que ab quatorze galeres havets guanyada victoria de cinquanta galeres!». E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist.   —181→   Quant les galeres foren al port de Mecina, lo rey feu metre tots los presos en hun palau gran; e foren quatre milia e cinquanta, menys de aquells que foren a la batalla morts. E els homens de les galeres del rey d'Arago devallaren en terra, e cascu aporta s'en ço que havia guanyat: copes d'aur e d'argent, e talladors, e scudelles, e molta bella vexella d'argent, e cubertors de seda, e molts richs guarniments, e molts bells vestits de cendat ab penes vayres, e tant haver e argent monedat que negu no pot saber be nombre. E cascuns anaren se reposar e assolaçar lla hon li plach; e no s'era maravella, car a molt havien treballat.

Quant vench a cap de tres jorns, lo rey hac hagut son consell: que faria de aquelles gents que tenia preses, qui eren del principat e de la terra de Pulla; e feu los se venir devant.

«Barons, dix lo rey, be veu que yo us tinch en mon poder, quen puch fer ço que yom vulla; e creu que si los homens meus fossen venguts en poder de Carles, ço que Deus ja no vulla! qu'ell los llivrara tots a mort; mas yo no vull tant de mal fer; ans vos llivrare dos naus carregades de pa e de vi, e anats vos en vostra terra. E yo fervoshe carta ab mon sagell, que aportets als homens del principat: que tota hora que vinguen ab mercaderia en ma terra ne per be, seran sans e segurs. E d'aqui avant guardats vos que nom vingats al encontre; que, si podia negun pendre, yol faria a mala mort morir».

E dona a cascu hun tornes d'argent e tornaren s'en. Quant ells veren la misericordia del rey d'Arago, hagueren goig e cridaren a altes veus: «Deus te do vida, rey de misericordia, quins has prestada la vida, la qual tenim per tu!». E axi anaren en llur terra, e portaren molt gran nomenada e llaor del rey d'Arago e de ses gents, e de la bondat quel rey los havia feta. Si que totes les gents de Pulla e del principat eren molt pagades del rey d'Arago, e pregaren tots jorns Deus que li donas vida e victoria sobre sos enemichs.

  —182→  

Quant lo rey Carles sabe que les sues galeres foren desconfites, fo molt irat, e majorment com quatorze galeres n'hagueren desconfites quaranta huyt, de les quals ne retengueren vint e dues e les altres foren fuytes. E pensa ab si mateix, e veu que tot son fet era perdut e que les sues gents no havien durada a les gents quel rey En Pere havia amenades, encara que les sues gents fossen quatre tants que les altres; e pensa com poria gitar de la terra lo rey d'Arago, la sua persona solo, ab qualque scusa, que tot l'altre li era vigares que fos nient. E feu se venir dos clergues que eren seus e de sa casa, e vestils, e adobals com a frares preycadors: «Barons, dix lo rey Carles, anats vos en a Mecina e parlats ab lo rey d'Arago, e digiu li de la mia part: que ell no es entrat en la terra de Cecilia axi com a lleal hom e bo, ans hi es entrat malvadament, axi com no deu. -Senyor, digueren aquells dos falsos missatgers, som aparellats de fer vostra volentat».

Quant vench la nuyt, feu los passar en huna barcha en Cecilia. E quant foren aqui, anaren s'en al rey d'Arago e digueren li la missatgeria quel rey Carles los havia manada dir. E lo rey, com ho hac entes, mes mans a riure e sol no feu semblant que res li pesas ço que li havien dit. «Barons, dix lo rey, yo trametre mos missatgers ab vosaltres ensemps al rey Carles, per saber de la sua bocha si es ver ço que vosaltres deyts».

E aytantost lo rey aparella sos missatgers, cavallers honrats e d'alt affer. «Barons, dix lo rey, anats al rey Carles, e amenats ab vos aquests dos missatgers qui m'han dites aquestes paraules de la sua part. E sapiats ab elles, si es ver qu'ell los m'haga tramesos ab tals paraules com vosaltres havets enteses. E si ell les vos atorga, escondits m'en, axi com vos vos esconderiets de hun altre cavaller qui us reptas de fe e de llealtat; e no li'n menets neguna honor, que yo lo y menare cos a cos».

  —183→  

Com los missatgers se aparellaren e passaren a Regols hon lo rey Carles era, vengueren devant ell; e paregueren be homens de gran valor e missatgers d'alt affer. E saludaren lo rey Carles, e dixeren li: «Senyor rey Carles, lo noble rey En Pere de Arago e de Cecilia nos tramet aci per saber de vos, si aquests dos frares preycadors que han dit aço al senyor rey nostre «que ell es entrat en la Cecilia falsament e deslleal e no deguda» si u han dit per vos ne per vostra volentat». E ab aytant no digueren pus.

El rey Carles estech hun poch en pensant, e dix: «Vullats que yo ho haga dit o no, yo dich: que ell es entrat en la Cecilia malvadament e no deguda, e axi com no deu». Adonch respongueren los missatgers del rey d'Arago e dixeren: «Senyor, nos vos responem aquestes paraules, per manament del rey d'Arago e de Cecilia nostre senyor, e dehim: que tot hom que digua quel rey sia entrat en Cecilia malvadament e no deguda, ho diu com a falç e deslleal. E diu que us ho menara cos per cos. E donar vos ha avantatge d'armes, aytals com vos vullats».

De aquesta resposta fo molt irat Carles; e sos barons dixeren li que nos iresques e no y respongues, menys de consell. Sobre aço llevaren lo de aqui e meseren lo en huna cambra. E aqui tench consell ab sos barons. E puix torna en son seny, e respos: que ell no combatria sol a sol ab ell, mas ab cent cavallers per altres cent. «Donch, digueren los missatgers del rey d'Arago, vinguen los vostres missatgers ab nos, tals que fermen la missatgeria devant lo nostre rey. -Certes! dix lo rey Carles, yol altrey».

Adonchs aparella sos missatgers, cavallers honrats, e trames los al rey d'Arago a Mecina; els missatgers del rey d'Arago s'en tornaren ab ells. E vengueren devant lo rey, e saludaren   —184→   lo molt altament. E lo rey acollils molt gint de fet e de paraula; e dixeren al rey les paraules que eren estades parlades entrel rey Carles e sos missatgers: «Senyor rey, nostre senyor rey Carles vos diu: que us ho menara cent cavallers per altres cent; e si aço volets fer, ell n'es apparellat. E d'aqui avant diu vos: que vos no sots entrat en la terra de Cecilia axi com devets. -Certes, dix lo rey d'Arago, ell dira ço ques volra, e nos farem ço quens sia honor. Mas yo lo y combatre cos a cos: que yo no he fet res contra fe e llealtat. E d'aqui avant yo li trametre mos missatgers ab certes paraules».

Los missatgers se apparellaren, e lo rey dix los ço que havia en volentat. E puix anaren s'en en Regols tots los missatgers ensemps, e vengueren devant lo rey Carles, e digueren li que havien parlat ab lo rey d'Arago. «Senyor, lo rey d'Arago diu, ques combatra ab vos cos a cos e que us donara avantatge de armes. -Certes, dix lo rey Carles, non fare res; que si ell sabia que yo ho preses, ja ell no m'ho diria». Adonchs dixeren los missatgers: Diu vos lo rey d'Arago: que puix no li'n volets combatre cos a cos, pendra rey o fill de rey. -Certes, dix lo rey Carles, nol altrey pas. -Donch, digueren los missatgers, pus en altra guisa nos pot fer, ell pren vos ab cent cavallers. -Yo, ço dix lo rey Carles, ho atorch en aquesta manera: que, de la sua part haga sis cavallers fels jurats, e yo sis; e axi com aquells juraran ne devisaran lo fet de la batalla, que axi sia feyt; e que ells cerquen lloch cominal hon se faça la batalla; e tot ço que ells feran, que nos ho tendrem, que no y pugam contradir; encara que juren de cascuna de les parts quaranta homens, cavallers dels millors que nos hagam, que la batalla no puga romanir».

Quant aquestes paraules foren otorgades entre el rey Carles e los missatgers del rey d'Arago, lo rey trames sos missatgers a Mecina ab aquells del rey d'Arago ensemps. E vengueren devant lo rey d'Arago ensemps, e digueren li lo fet com era empres e otorgat, de la batalla entre ell e lo rey Carles, e axi, si ell ho atorga ni u volia. «Senyors, dix ell, tot ço quels meus misssatgers hagen empres ne fet ab lo rey Carles, yo us atorch per be fet». Sobre les cartes e les convinences se faeren, es fermaren, es juraren de atendre e de complir per ma de quaranta cavallers millors de cascuna part. Los quals cavallers   —185→   foren aytals, com yo ho entes, de Catalunya e de Arago:

En Rois Eximen de Lluna; -En Guillem de Castellnou; -En Pere de Queralt; -En Eximen d'Arteda; -Rol de Manuel; -Renau de Limotges, jutje; -Arnau Roger, comte de Pallars; -N'Armengol, comte d'Urgell; -Pere Fernandes, germa del rey En Jaume; -Pere, fill del rey; -Llop de Lluna; -Ponç de Ribelles; -Sanç d'Entillo; -Pere Arnau de Botonat; -Alaymy de Lenti, del regne de Cecilia, mestre justiciari; -Aldori de Vintimilla, comte de Iscla; -Fraderich de Mosca, comte de Albaregal; -Rotlan de Piol; -Galter de Caletagiron; -Bernard Roger de Eril; -Roger de Lluria; -Lope Ferrandes de Atrosillo; -Berenguer de Monpao; -Pere Garces d'Arenos; -Bertran de Bellpuig; -Guillem de Besora; -Garces de Resur; -Eximen Llop de Boil; -Ramon de Molina; -Simon Desllor; -Leyalci Ivaço de Gavalur;-Gil de Monvaga; -Guillem Arnau de Juber; -Berenguer de Foga; -Galceran de Vilafranca; -Ramon de Cortada; -Jaume de Oblites; -Guerau Docent; -Esteva Novis; -Blasco de Alago, gendre del rey.

Dels quals de aquets cavallers n'i hach sis fels de la part del rey d'Arago e altres sis de la part del rey Carles. Los quals sis de la part del rey d'Arago foren, per ordenar la batalla, e el fet, aquests: En Guillem de Castellnou; -En Rois Eximen de Lluna; -En Pere de Queralt; -Eximen d'Arteda; -En Rol de Manuel; -Renau de Limotges, de Mecina. -Aquests sis cavallers fels e jurats, ab altres sis de la part del rey Carles, ordenaren tot lo fet de la batalla en aquesta manera que ara oirets.

Primerament ordenaren: que la batalla ques fes a Bordeu, qui es del rey d'Anglaterra, axi quel rey d'Anglaterra o son procurador hi sia en tal guisa apparellat que puxa assegurar la batalla e tots cells qui hi seran.

Encara, los dos reys hi sien lo primer jorn de juny; e aquell qui hi fallis que no y fos aquell jorn, que fos tengut per falç e per deslleal, e que no fos tengut per rey null temps, ne aportas senyera ne senyal, ne cavalcas ab companyo.

Encara, que nengu no y fes nenguna res per que la batalla romangues; e si ho fes que fos aytal com ja havets oit.

Encara, que negun dels reys no dega venir ab grans companyes   —186→   de cavallers ni de gents, sino ab cent cavallers qui devien fer la batalla, e ab pochs mes. E cell qui u faria, que sia aytal com d'amunt es dit.

E encara, que si negun cavaller ne altre hom estant en Bordeu començava batalla ne mescla, que fos aytal com d'amunt es dit.

E si tant sera quel rey d'Anglaterra no fosse a Bordeu, ne son procurador, en tal guisa apparellat de guardar la batalla que negu no fos poderos de fer tort ne sobres al altre, que cascuns s'en puxen tornar saul e segur.

E aço juraren abdosos los reys ab quaranta cavallers de cascuna part, ab carta feta de compromes, partida per A. B. C. Quant tot aço fo fet e ordenat, lo rey Carles, qui era a Regols qui es en la Calabria, devant Mecina, ordena e stabli la terra al millor que poch. Mas be conexia la volentat de les gents de Pulla e del principat, que nol amaven nel preaven res. E jaqui son fill, lo princep de la Morea ab tota sa cavalleria a Regol, que estigues aqui en establida, quel rey d'Arago ne ses gents no poguessen passar en la Calabria. E puix lo rey Carles apparellas de anar a Bordeu, e tench son cami vers Napols e vers Roma.

Ara lexa a parlar lo llibre aci del rey Carles e torna a parlar del rey d'Arago e de ses gents.

Diu lo comte que, sempre quel rey Carles fon partit de Regols e hac cavalcat hun jorn, si atroba cinch cens cavallers francesos quel papa hac soldejats e pagats per sis mesos, e trametials al rey Carles en ajuda. E el rey Carles feu los manament que s'en anassen a la Catuna que es d'avant Mecina, assats prop de Regols, a mija llegua, e que stiguessen aqui en establida, per tal que null hom de Mecina no pogues passar en la Calabria. E quant los cavallers se foren partits del   —187→   rey Carles, vengueren s'en a la Catuna, e aqui albergaren se. E nols era semblant que negunes gents del rey d'Arago los pogues fer dan ne venir de sobre, per ço com la mar era en mig entre ells e Mecina.

Diu lo comte, quel rey d'Arago e les sues gents saberen que aquelles gents eren vengudes a la Catuna e que staven aqui en stablida. Sobre aço los almugavers vengueren al rey e dixeren li: «Senyor, pregam vos quens lexets passar en la Calabria tro a mil e dos milia almugavers, e quens façats passar ab galeres; e veurem si hi porem res guanyar sobre los nostres enemichs qui son de lla; que nos no som usats de estar en viles ne en ciutats, que no som çabaters ne texidors, ne homens que sapiam res fer, sino de fet d'armes entre nostres enemichs. -Barons, dix lo rey, anats en nom de Deu, e yo fer vos he anar deu galeres qui us hi passaran e estaran alli tant tro siats retornats, per tal com de lla no havets negun retorn. -Senyor, dixeren los almugavers, gran merces».

Quant vench l'altre jorn, lo rey feu apparellar deu galeres, e feu hi muntar dos milia almugavers; e sus a la alba del jorn preseren terra a la Catuna, e devallaren aqui. Quant les guaytes de la vila los sentiren, meseren mans a cridar a altes veus: «Armes cavallers francesos! Que les gents del rey d'Arago son ab nos!». E cascu s'e lleva a armar axi com poch, e d'altres qui fogien sens armes. E los almugavers entraren en la vila, e occiren hi be cinch cents cavallers, sens l'altra gent, e prengueren tot llur haver e llur tresor, e recolliren ho en les galeres, e meseren molt cavalls en les tarides que y eren, e puix occiren tots los altres que no pogueren menar ne recollir.

Quant lo princep qui era en Regols sabe que les gents del rey de Arago havien ferit a la Catuna, correch ab tota sa cavalleria   —188→   vers aquella part; mas poch hi acaba, que ja era tot perdut. E los almugavars e les gents de les galeres eren ja recollits, sino trenta almugavers que foren sobrats e foren fuyts en les montanyes.

Quant les galeres foren recollides e allunyades de la terra tro a mig tret de ballesta, ells veren hun almugaver que fo romas en terra, e cinch cavallers francesos venien li de sobres ab llurs cavalls; e ell, defensant se e tornant atras, venia envers la mar, axi com cell qui trobar cuydava les galeres apparellades e muntar sus. E en huna de les galeres havia hun almugaver qui era molt valent hom e era de Taragona, senyor de cinquanta servents; e veu quel almugaver, qui era seu, era en molt gran cuyta, prega l'almirall quel fes posar en terra a socorrer a son companyo. E aytantost pres sa llança e sos dos darts; e la galera acostas a terra; e ell devalla tot sol. Abans que ell fos en terra del tot, viu que hagueren mort son companyo. E ells quil veren venir, vengueren vers ell ab llurs cavalls. E al primer qui vench, lexa li anar huna escona, e dona li tal colp per mig los pits, quel esberech e tots los guarniments li passa; si que tot lo ferre li mes al cos; e sempre caech mort en terra del cavall. E puix pres hun salt a travers, e encontra hun altre de aquells cinch cavallers, e a travers per mig les falques, va ferir de la llança lo cavall, si que de l'altra part caech mort; el cavaller caech sots lo cavall, si que nos podia llevar. Quant los tres cavallers qui romas eren viren aço, foren molt spaventats e yrats; e lexaren se anar a ell. E, al primer que li vench, lexa li anar la scona que li era romansa; e dona li tal colp sobrel bacinet que aportava al cap, quel ferre li mes dins lo cervell, si quel cavaller caech mort a terra. E puix partis dels dos cavallers e ana s'en al cavallers qui jaya sots son cavall, que nos podia llevar, e dona li hun colp de la llança per la ventalla, per mig lo coll, si que li trenca les venes, e mantinent mori. E puix, ab la llança apunyada, pres hun salt a travers vers la mar; els dos cavallers volgueren se metre entre ell e la mar; e no hac altre consell; e pres huna pedra qui jaya al sol, e trames la al cavaller qui pus a pres li era, e dona li tal colp sobre les dens que les bares d'avall li trenca; si que lo cavaller tot esbalayt gira lo cap a son cavall e fogi. E lo servent ana vers l'altre cavaller, el cavaller nos poch   —189→   guardar d'ell; e dona li tal gran colp de la llança sots les faldes del alberch, si que tot lo ferre li passa per la cuxa. E puix acostas a ell quant hac tirada la llança, que de burç dona li tal colp al cavall quel effondra de dues parts. El cavaller trames li hun colp de la espasa en fugent per mig de les espatles, si que li fes de la esquena be hun palm. Ab tant lo cavaller e ell cavall caech en terra; e el cavaller, qui era malament nafrat en la cuxa, caech en terra tot estes, que nos poch ajudar. Ab tant vench gran pressa de cavallers e de servents; e el servent quels veu venir no hac altre consell, mas que fugi vers la mar; e ab la sanch que hac perduda molta, fo regeu esbalayt; e aqui mataren lo, mas be fo comprat.

Quant l'almirall de les galeres viu que negun consell no podia pendre de cobrar los almugavers que en terra eren romasos, e no sabia quen era esdevengut, fo molt despagat ell e tots los altres; mas be sabien de aquell bon almugaver de Tarragona que era mort, de la qual los pesa molt; mas no li podien ajudar, tanta era la multitut dels cavallers qui eren per tota la terra. E aquell era en huna plaça tot triadament; e no li pogueren socorrer, que no u gosaven assajar; car hagueren a passar per mes de dos milia cavallers, encara que tota la ost corria alla hon les galeres eren ne veyen venir a terra. E axi les galeres tornaren s'en a Mecina ab molta alegria, per la victoria que hagueren haguda e del gran guany que hagueren fet. E devallaren en terra tots los almugavers els mariners. E aportaren s'en molt bell arnes que hagueren guanyat, ço es cubertors de seda e de richs draps, e richs vestiments ab penes vayres e ab cendats, e moltes belles armes, e copes d'argent, e escudelles, e talladors, e molt argent e molt aur amonedat sens nombre; e cascun anaren s'en a llurs alberchs e posaren ab llurs amichs e despengueren llargament del haver dels Francesos. E l'almirall ana a parlar ab lo rey, e comta li ço quels era esdevengut, dels cavallers francesos que havien morts, e de ço que havien guanyat, e dels servents que havien lexats d'hon no sabien novelles si eren morts o presos, e de aquell qui tant valent era mort. Quant lo rey sabe que trenta servents eren romasos en Calabria e que no sabia si eren morts o presos, si li sabe molt greu. Quant vench a la nit, feu fer senyals de foch al pus alt lloch de son palau, per tal que   —190→   aquells qui eren romasos en les muntanyes de Calabria que vessen los senyals e quels retessen. E quant aquells servents qui eren en les muntanyes hagueren vist los senyals del foch del palau del rey de Mecina, conegueren que aquells senyals los feya hom. E mantinent reteren los senyals. Quant cells del palau de Mecina hagueren vists las senyals, que'ls hagueren fets, reteren los senyals, per tal que sabessen quels yria hom a llevar ab galeres, e que vinguessen a la mar. E ells escoseren los senyals e reteren los tantost. Lo rey feu armar dues galeres que passassen en la Calabria per recollir aquells trenta almugavers.

Los Francesos hagueren entes que dels almugavers hagueren romas en terra e que eren amagats en les muntanyes de Calabria; e meteren se en aguayt trenta homens a cavall, per tal que, si los almugavers venien a la mar, quels prenguessen. Ab tant, les dues galeres armades vengueren prop de la Catuna a terra, a la punta de jorn, quels almugavers los vehessen. Els almugavers qui veren les galeres de la muntanya, vengueren vers la mar molt abrivadament. Els cavallers francesos quils veren venir donaren los salt devant, si quels almugavers no pogueren gaudir d'ells. E axi anaren se mesclar ab ells ensemps. Els almugavers pensaren se que mes n'i hagues, e tengueren se per morts; e lexaren se anar ab ells ab les llances e ab los darts, si quels primers colps los mataren dotze cavalls e'n nafraren gran res. Els Francesos nos gosaren metre fort, en ells per pahor de les llances. E ells almugavers corregueren vers aquells qui havien llurs cavalls morts e auciren los. Quant los altres qui foren romasos, qui ja eren nafrats, aço veren, començaren de fogir axi com pogueren, e començaren s'en de anar. E los almugavers donaren los als dors, si quels desbarataren e'n occiren la major partida. Puix vengueren a la mar, e recolliren se en les galeres sens dan, que no hagueren pres neguns, e tornaren s'en a Mecina.

En aquella hora, lo princep de la Moreha fill del rey Carles, estava en Regols; e entes quel rey d'Arago volia passar en Calabria. Llevas de Regol ab tota sa ost e ana s'en al pla de Sent Marti, qui es luny d'aqui tro a dotze llegues; e desempara la vila de Regols, e mes huyt cents cavallers francesos e prohençals en huna vila qui es en Calabria a dues jornades   —191→   de la Catuna dintre terra, qui es al cami del pla de Sent Marti. Ab tant lo rey d'Arago fo apparellat ab tota sa ost e passa s'en a Regols, e stabli lo molt be. E puix cavalca ab tota sa ost e ana s'en a huna vila qui ha nom Calanas. E aqui sabe per la gent de la vila que lo y digueren: que a Samenara havia huyt cents cavallers francesos e prohençals quel princep hi havia tramesos per stabliment. E dixeren li que, entre aquella vila hon era e Samenara, havia hun portal hon havien a passar, qui era molt fort, que cent homens a peu ho tendrien a dos mila a peu que ja no porien passar, ans havrien a tornar atras e esser desconfits. E quant lo rey hac aço entes, apparellas ab tota sa ost; e huna nit, quant los cavalls hagueren menjat la civada, ell cavalca tota la nit e passa aquell mal pas, qui era assats prop Samenara. E ell mana que y entrassen dos milia almugavers e quaranta cavallers, abans que en la vila se fossen reconeguts.

Quant los almugavers hagueren oyt lo manament del rey, anaren s'en vers la vila; e les guaytes quels sentiren venir cridaren molt fortament e meteren so per la vila. E els cavallers e les gens qui dormien en llurs llits llevaren se e prengueren llurs armes. E hac n'i molts qui muntaren en llurs cavalls, e d'altres qui fogian fora la vila; mas nols valia res, que venien en mans de cells de la ost qui eren deffora de la vila, e axi eren morts o presos. Mas los almugavers anaren trencar los murs de la vila e entraren dins; e los cavallers ab ells, e meteren foch a la huna part de la vila, e puix anaren per la vila, e atrobaren cavallers armats per cases e per carrers e per places; si quen occiren tots quants ne atrobaren. E En Pere Arnau de Botonat, ab los cavallers qui eren ab ell entrats en la vila, vench en huna plaça, e aqui troba huna gran companya de cavallers francesos e prohençals, e anaren ferir en ells; si quen enderocacen molts de llurs cavalls e en auciren. En Berenguer de Pera-Tallada ana ferir dos cavallers francesos a travers ab la llança; si que abdos los passa, els abate en terra morts, En Pere Arnau de Botonat encontra hun cavaller de Prohença, qui era molt honrat hom, e havia nom En Ramonet de Vilanova; e volch lo ferir de la llança: e lo cavaller qui era tot armat crida li «Nom aucies!» e qu'ell era aytal cavaller; e dix li son nom, e que poria haver d'ell gran remuneracio. A aquestes   —192→   paraules En Pere Arnau de Botonat l'ana abraçar per mig dels flanchs e trach lo de la sella tot armat, e posal se al coll del cavall e traech lo de la plaça, per tal que nol occisen, e aporta lo de fora en la ost e llivral a sos scuders que lil guardassen. E puix baregaren tota la vila, e trobaren aur e argent e moneda tanta que null hom no pot saberlo nombre dels florins d'aur e dobles e carlins e tornesos d'argent, e molta bella vexella d'argent, e molt bell arnes de seda, e richs guarniments, e cavalls, muls e rocins.

Ab tant lo jorn fon vengut, e tornaren s'en a Calanas. E quant lo princep, qui era al pla de Sent Marti, a dos llegues de Samenara, sabe les novelles, que tots los de Samenara eren morts e presos, fo molt yrat; e correch ab tota sa gent a Samenara; e troba tota la vila cremada e mal mesa, e los cavallers morts per les carreres; e veu que altre consell no podia pendre ne donar, e torna s'en molt irat e pla de mal talent; e no fo maravella. E cuydas quel rey d'Arago lo venria assetiar en la sua ost; e llevas de aquell lloch hon era; e passa huna gran aygua; e prop de la aygua ell se atenda, e feu vallegar tota la ost en torn. Mas no romania per aço quels almugavers no anassen a la ost, e ferien en la ost de nit e a matinades, els aucien cavallers e homens a peu, e s'en portaven de llur arnes assats de les tendes, que no s'en podien a res pendre; ans, pus nit era, no gosaven traer lo peu de la ost, que semblant los era que les pedres fossen homens.

E hun jorn s'esdevench, que huna companya dels almugavers s'encontraren ab huna companya de cavallers francesos e de homens a peu; els almugavers eren pochs e fogiren a la muntanya, si quels Francesos ne retegueren hu qui nols poch scapar. E per maravelles nol volgueren occiure, mas amenaren   —193→   lo d'avant lo princep, e dixeren li que aquell era almugaver que havien pres. Lo princep lo guarda, e veu que no vestia sino huna cota, sens camisa, e fo magre, e negre, de la calor del sol, e la barba que li fon creguda, e sos cabells negres e llonchs, e aportava al cap hun capell de cuyr tot trepat, e en les cames hunes calses de cuyr, e hunes avarques de cuyr als peus. Com lo princep lo viu axi apparellat, maravella s'en molt, e demana li qui hom era. E ell dix que era almugaver de les gents del rey d'Arago. «Certes! dix lo princep, no se qual bondat sia en vosaltres ne qual ardiment; que molt me semblats catiues gents e pobres e salvatges, si tots sots aytals. -Certes, dix l'almugaver, yo son hu dels pus catius dels altres; mas empero, si hi havia hu dels vostres cavallers, lo millor que ell fos, yom combatria volonters ab ell; e ell, que fos tot guarnit en son cavall, si ell se volia combatre ab mi; e quem façats retre ma llança e mon dart e mon coltell; e si tant s'es que yol puxa conquerir, quem lexets anar sens falla san e segur; e si ell me conquer, faça de mi ço que vulla. -Certes, dix lo princep, aci ha bell plet».

Ab aytant hun cavaller frances se lleva e dix que ell se combatria ab ell. E era molt jove e gran e soberch; e dix al princep que ell faria la batalla. «Certes, dix lo princep, açom plau. Ara donchs, anats vos armar, e veurem aquest que sabra fer».

Ab tant lo cavaller se ana armar, ell e son cavall; e lo princep feu retre al almugaver sa llança e son dart e son coltell e sa cintura; e fo amenat deffora en hun camp. E totes les gents de la ost foren aqui, el princep ab sos cavallers. Ab tant lo cavaller vench tot corrent tot armat en son cavall, e vench vers l'almugaver ab la llança devant, per tal quel feris; e l'almugaver, quel veu venir tot abrivat vers ell, lexal se acostar, e trames li la scona als pits del cavall, si que li'n mes be dos palms entre los pits e la espalla; e puix pres hun salt a travers, si quel cavaller lo erra al brocar, que nol poch ferir. El cavall caech en mantinent en terra. E aytantost l'almugaver trach son coltell, e correch sobre el cavaller qui fo caygut en terra ab lo cavall, e vali desllasar son elm e vol lo degollar. Mas lo princep correch lla e veda lo y, e dix li que son plet havia guanyat e quel lexas estar. El almugaver partis del cavaller; e lo princep menal s'en a la sua tenda e dona hun seu vestir, e dix li   —194→   que s'en anas saul e segur. E l'almugaver hac gran goig quant tan be li era pres, e passa s'en a Mecina; e presentas devant lo rey, e comta li com li era pres ne esdevengut, e lo princep com lo havia dellivrat e trames a ell. E lo rey, quant lo veu e aço hac entes, fo molt alegre; e feu se venir deu Francesos de aquells que tenia presos; e vestils molt be, e trames los al princep, e feu li assaber: que tota via, qu'ell li trametes hu dels seus homens, li'n trametria ell deu. Si quel princep lo y tench a gran valor, e conech que negun rey no havia tan bones gents d'armes com lo rey d'Arago havia, ne axi lleals a llur senyor; ne negun rey no era axi de tan gran proea com ell.

Aço fos al mes de abril quel rey d'Arago hac conquist lo regne de Cecilia e hac menades a fi totes les coses que eren contegudes en aquest llibre. E madona la reyna Costança, qui fo filla del rey Manfre, muller del rey d'Arago, En Pere, vench en Cecilia, a Trapena ab dos fills del rey d'Arago e ab huna filla, dels quals havia nom la hu En Jaume, l'altre Frederich. E lexa dos fills en Catalunya, ço es assaber lo major de tots qui ha nom N'Anfos, e l'altre, qui era menor de tots, En Pere. Quant madona la reyna fo venguda a Trapena ab son navili, devalla en terra, e les gents acolliren la a gran honor, axi com cella qui era llur dona natural, neta del emperador Frederich. E aqui cavalca tant per jornades tro que fo a Mecina. Aço fo a la exida de abril, quel rey fo a la ciutat de Mecina e fo molt alegre de la venguda de la reyna e de sos fills, e feu molt gran festa per ella.

Quant lo rey hac estat ab sa muller e ab sos infants en la ciutat de Mecina, e hac stablit sos balles e sos vicaris per tota Cecilia, si los feu comandament que tots fessen lo manament de la reyna e de son fill En Jaume, axi com per   —195→   ell, e comana la reyna als homens de Cecilia e de Mecina, e sos fills; e parti s'en molt cuytosament, e vench se a Trapena hon eren les sues naus quil esperaven. E quant fo a Trapena, ab gran res de sos barons recollis en ses naus; e feren vela, e tengueren llur via vers Catalunya. Mas quant foren partits de Trapena e hagueren anat tant que foren prop de la ylla de Serdenya cinquanta milles, si los dona lo vent al encontre, que no podien anar avant en llur dreta via, e era molt fort temps; si quel rey ne fo molt irat, per ço com lo terme era molt breu; que no havia anar, tro al terme de la batalla que devia ser ab lo rey Carles en la ciutat de Bordeu, mes de vint e huyt jorns. El rey dix a son capita del navili que li fes venir dos galeres, que mester era que s'en anas per força de rems, puix lo vent li era contra. «Senyor, ço dix En Ramon Marquet, que volets vos fer? quel temps es molt tort e greu, e no es temps de anar en galeres; encara que tota la Serdenya es plena de llenys armats e de males gents. Per que yo us consell que no us metats en tant gran ventura. -Certes, dix lo rey, axi vull que sia; que ja es scrit ço que deu esser, e altre non sera; ne per res que yo puxa fer, no romandra que yo sia al jorn de la batalla».

Ab tant en Ramon Marquet feu venir dos galeres a llats de la nau hon'lo rey era; e ell munta en huna de les dues galeres, ab tres cavallers sens pus, e sens altra companya, encara que no volch que dels mariners ni negun hom de les naus hi muntas ab ell, sino solament lo nauxer. E partiren se de les naus; e anaren tant lo jorn e la nit que vengueren en les terres de Serdenya, en hun lloch que ha nom Cabo-terra assats prop del golf de Caller. E aqui lo rey devalla en terra, e menja e refresca. E puix lo rey recollis en les galeres; e les galeres bateren rems, a anaren s'en. E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona al encontre; e tengueren la volta de Barberia. Si que, quant hagueren axi anat huna nit e hun jorn, foren en les parts de Barberia e assats prop de Alcoyll. E puix lo vent se millora. E tornaren en llur via. E quant vench al terç dia, lo nauxer, que havia nom En Bernat Ponç de Barcelona, dix a hun mariner que muntas en l'arbre, que terra devia veure. E lo mariner munta sus; e mantinent veu la terra de Manorcha; e dix ho al nauxer e a tots los altres. E   —196→   el nauxer dix ho al rey, si quel rey veu la, a cap de peça quel nauxer lo y hac dit. E lo rey hac molt gran goig; e feu manament al nauxer que fes apparellar de menjar. El nauxer feu ho aytantost. E puix lo rey menja e tots los altres; car be havia quatre jorns que no havien menjat, sino fort poch, per raho del mal temps que havien hagut. E puix anaren tant a rems e a veles que passaren totes les ylles de Manorcha e de Mallorcha e Yviça, e vengueren a Valencia, en hun castell riba mar qui ha nom Cullera. E aqui foren de nit. E lo rey devalla en terra, solament ab los tres cavallers, e vench al castell; e les gents del castell conegueren lo rey e hagueren molt gran goig de la sua venguda, e trameteren ne missatge aytantost a la ciutat de Valencia. Mas lo rey no volch aqui aturar, ans se feu llivrar besties; e cavalca aytantost, e ana s'en aquella nit a Algezira. E quant vench lo mati, moltes gents de Valencia foren vengudes a Algezira a peu e a cavall per veure lo rey e per acompanyar lo. E lo rey ab totes aquelles gents entra s'en en la ciutat de Valencia aquell jorn, e dona ses lletres a sos missatgers que les portassen per tota la sua terra als cavallers e als barons e als ciutadans: que s'en anassen a la ciutat de Bordeu al pus tost que poguessen e que esperassen la hu al altre. E axi lo rey estech aqui tot aquell jorn. E quant vench la nit, cavalca ab los quatre cavallers tot cuytosament, de nit e de jorn, tant que en tres dies e en tres nits foren a Taraçona qui es al exint de Arago e al entrant de Castella e de Navarra. E ha y de Valencia huyt jornades, e de Taraçona a Bordeu ha altres huyt jornades. E aqui ell atroba son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, e aqui ell parla ab ell. Mas lo rey era passat per la ciutat de Saragoça hon havia trobat son fill N'Anfos, e havia manat que degues fer ne que no.

Quant lo rey hac parlat aquell jorn a son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt, per lo terme qui era molt breu del jorn de la batalla e per ço com havia a passar per la terra de Gascunya hon havia enemichs. Mas enans que partis de Taraçona, ordena axi, que volch cavalcar celadament, per tal que no fos conegut, per ço com sos cavallers no podien esser tantost ab ell, ne ell nols podia esperar, per ço que no fallis al terme, qui era lo primer dia de juny; e no y havia a anar pus   —197→   de sis jorns; e de alli hon ell era tro a Bordeu, havia huyt jornades. E mena ab si los tres cavallers qui tota via havien anat ab ell, e hun mercader de Arago qui era mercader de cavalls, per nom Domingo de la Figuera, qui sabia tots los camins e les forests e les muntanyes de Castella tro a Gascunya e tro en França; e llivra a cascuns bons cavalls, dels millors que hom atroba en Castella e en Arago. El rey cavalca hun altre cavall millor quels altres; e aporta hun gomo vestit molt be de sots la gonella, e hun bacinet en son cap, e vestia huna gramalla blaua, no gayre bona, e hun capiro blau vestit en son cap, e ses osses calsades, e aportava en sa ma huna escona muntera. Els tres cavallers qui eren jovens e de bella fayço, anaven descalsos e pobrament vestits a guisa de scuders, e lo mercader molt ricament vestit, axi com a bon mercader e honrat deu fer. E com entraven en alguna vila, descavalcaven dels cavalls e menaven los en destre per les regnes; e lo mercader anavals apres en son cavall cavalcant; e apres tot darrer venia lo rey; e aportava de tras en lo arço huna boneta, per tal que semblas majordom del mercader. E quant eren en lo ostal, los tres cavallers pensaven dels cavalls e ajudaven apparellar de menjar; el rey despenia e feya apparellar de menjar, e ajudava als altres. E quant era apparellat de menjar, lo mercader menjava, e los altres lo servien; e puix com havia menjat, lo rey e los altres barons menjaven. El mercader desonravals, els barallava, els tenia molt vilment per desemblar. E axi cavalcaren tant per jornades que foren a la orta de Bordeu lo darrer jorn de maig, a hora de nona; ço es assaber lo rey e el mercader e hun cavaller a peu, quels dos cavallers hac dexat per parades ab los cavalls luny de aqui, per tal que si mester los fos. E quant foren al entrant de la orta de Bordeu, lo rey se atura. De aqui trames lo cavaller a peu en la ciutat de Bordeu al seu procurador que ell hi havia trames, e era en la ciutat; lo qual havia nom En Gilabert de Cruylles. E digueren li que vaja al senescal: que hun missatge del rey d'Arago es vengut per parlar ab ell, e es molt honrat hom; e es fora de la ciutat al cap de la orta; e no vol entrar en la ciutat tro que haja parlat ab ell; e vingua ab ell hun notari de la ciutat; e diga al senescal que no vengua ab gran companya.

E lo cavaller s'en entra en la ciutat assats pobrament vestit,   —198→   e vench al ostal hon era lo procurador del rey d'Arago; e, parla ab ell, e dix li tot ço quel rey li havia dit que digues al senescal de Bordeu. E aytantost cavalca e ana s'en devant lo senescal, e dix li: que hun missatger del rey d'Arago havia deffora la ciutat, qui era hu dels pus honrats homens quel rey d'Arago hagues; e no volia entrar en la ciutat tro que ab ell hagues parlat, per quel pregava que anas a ell, e que no amenas ab si gran companya. E lo senescal respos, que u faria molt volenters. E ab tant munta a cavall, e cavalca ab quatre companyons, cavallers françesos, e En Gilabert de Cruylles, qui amena ab ell hun notari de la ciutat. E quant foren deffora, lla hon lo rey e el mercader eren a cavall, lo senescal demana a'n Gilabert de Cruylles qual era lo missatger de aquells dos. «Senyor, ço dix En Gilabert, aquell qui te la scona en la ma».

Ab tant lo senescal s'en ana a ell acostar, e saluda lo; e ell dix li que be fos vengut, e a cavall tiral luny dels altres e dix li: «Senyor senescal, lo rey d'Arago m'ha trames aci a vos; e ja, sil porets assegurar en la ciutat de Bordeu, que ell es apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla ab lo rey Carles, e que no falliria al jorn ni a la batalla. -Senyor, dix lo senescal, tot aço havia yo entes per son procurador qui aci es; e yo, dix al procurador: que tramis cartes al rey, que per nenguna res del mon no hic vengues, quel rey de França es aci, e el rey Carles ab huyt milia homens a cavall; e el rey d'Anglaterra mon senyor ha feta dellivrar tota la terra de Bordeu al rey de França e al rey Carles, a tota llur volentat a fer; per que yo nol poria assegurar, ans yo stech cascun jorn a llur merce. E sapiats que, si hi ve, que ells faran tot llur poder quel puxen traure a mort o a preso. Per que yo li consell que, per nenguna raho de aquest mon, no y vingua: quel rey de França nel rey Carles no y son venguts per fer batalla, mas per ell a trahir a mort. -Digats me, dix lo rey, lo camp hon deu esser la batalla, es fet? -Senyor, dix lo senescal, hoc; mas lo rey Carles l'ha fet fer a la sua volentat, llonch e stret; e es la, hun cap del cami, prop del mur del ostal del rey Carles; e ha y feta fer porta per hon pot hom entrar de son ostal al camp, per quem sembla alta trayso. -Prech vos, ço dix lo rey, quel me mostres, en guisa que no entrem dins la ciutat».

  —199→  

E axi parlant e cavalcant anaren tant tro que foren en aquell lloch hon lo camp era, per fer la batalla. El rey punyi son cavall dels sperons, e feu hun cors tro lla hon l'altre cap era del camp, e correch son cavall per lo camp amunt e avall, e puix torna s'en al senescal:

«Senyor, ço dix lo rey, tornem nos en tro lla hon som partits, e yo tornar m'en e a mon senyor lo rey, e vos tornar vos n'ets en la ciutat. -Molt volenters», dix lo senescal.

E axi cavalcaren e tornaren s'en en aquell lloch hon lo senescal havia trobat la rey. E lo rey apartas ab lo senescal a huna part e dix li: «Senyor En Senescal, vos conexerets lo rey d'Arago sil veyets? -Senyor, dix lo senescal, yol dech be conexer, que no ha encara gran temps que yol viu en Tholosa, quant hac vistes ab lo rey de França, em fe gran honor, encara quem dona dos cavalls». E quant lo senescal hac aço dit, lo rey se trach son capiro del cap e dix al senescal: «Guardats sim conexets; que yo son aci, lo rey d'Arago; e si lo rey d'Anglaterra, e vos per ell, me podiets assegurar, yo son apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla». Quant lo senescal hac conegut lo rey, si li volch besar la ma, mas lo rey no ho volch. E fo molt maravellat com axi era aqui vengut, e dix: «Senyor, e que havets fet e com sots aci vengut? Per Deu, vos prech que us en tornets, e no vullats esser decebut ne enganat per vostres enemichs. Hanch nom pense que tan gran assaig gosasets fer. Per Deu! anats vos en al pus tost que pugau e no hajats pahor».

Ço dix lo rey: «Vos me farets huna carta testimonial, com yo son estat, al jorn empres, en Bordeu, al camp hon la batalla se devia fer, e que vos me havets dit que nom podets assegurar; e que axi com la terra devia esser a tots cominal, quel rey de Anglaterra lo ha llivrada a rey Carles. -Certes, dix lo senescal, ver es».

Ab tant lo rey feu venir En Gilabert de Cruylles e lo notari qui ab ell era; el rey mana fer carta al notari, axi com ell la ordena e, la dicta. E quant lo notari hac scrita la raho, axi com lo rey li havia dit, si crida als cavallers francesos qui staven a part luny d'ells, per esser testimonis de la carta que havia scrit per manament del senescal e del rey. E la carta, comença axi:

  —200→  

«Com yo, ser Johan de Agrelly, governador per lo rey de Anglaterra en la ciutat de Bordeu, atorch e fas testimoni ab aquesta carta publica a vos, senyor En Pere, per la gracia de Deu rey d'Arago e de Cecilia, que vos, devant mi e devant la ciutat de Bordeu, erets apparellat ab los cent cavallers de fer la batalla ab lo rey Carles, e de entendre en totes les coses quis contenien en lo compromes fet en publica forma per volentat de ab dues les parts. E yo, ser Johan de Agrelli, dich vos, e us he ja trames a dir per lletres e per missatgers: que no us puch assegurar; quel fet no es cominal; quel rey d'Anglaterra ha manada llivrar la terra al rey de França e al rey Carles per fer llurs volentats. Encara atorch: que sots estat al camp hon la batalla se devia fer, en presencia de mi e de aytals, los quals ab nos eren».

Quant los quatre cavallers francesos hagueren oyda la carta de la qual devien esser testimonis, e foren, si demanaren hon era lo rey d'Arago qui aytal carta havia feta fer. «Senyors, certes! dix lo rey, yo son lo rey d'Arago. -Certes! dix ser Johan de Agrelli, be es ver; que yol conech». Adonchs los cavallers francesos se tragueren lo capero del cap e volgueren li besar la ma; mas lo rey no u volch, si que estigueren tots molt esbalaits com axi era vengut; que dos cavallers francesos hi havia quil conegueren molt be, quil havien vist en França e a Tholosa; e parlaren entre ells matexos; e digueren: que null hom nos podia deffendre a ell, qui ab ell hagues guerra, tant era ardit e coratjos; que neguna novella no sabia hom d'ell, que ans se pensava hom que encara fos en Cecilia, e ell ja era vengut aqui per atendre ço que havia promes. Ab tant, ser Johan li dix: «Senyor, prech vos que us ne anets; que si era sabut, gran dan vos en poria venir. -Molt volenters», ço dix lo rey. E dix a'n Gilabert de Cruylles e al senescal. «Yo vull, dix ell, parlar ab vosaltres. Vos, En Gilabert, tornar vos n ets ab lo senescal e farets notar en pergami la carta; e fets ne far altra, partida per A. B. C.; e que llivrets la huna carta a ser Johan de Agrelli, e puix portar vos n ets l'altra, com sera acabada». E axi anant, parlant ab lo senescal e ab los altres, foren se lunyats de la ciutat be huna llegua. E puix lo rey pres comiat d'ells, e tench son cami ves Bayona; si qu'era ja pres de completa, que, quant lo senescal els altres cavallers s'en foren   —201→   tornats en la ciutat, lo sol fo post; e lo rey fon luny de la ciutat be dues llegues.

El senescal cavalca tantast tro al hostal del rey de França ab los quatre cavallers francesos e parla ab lo rey, e dix li: «Senyor, nos havem parlat ades ab lo rey d'Arago, per atendre les convinences qui eren entre el rey Carles e el rey de Arago». E lo rey Felip de França, com entes que ells havien parlat ab lo rey d'Arago e ell no sabia nenguna novella, estech tot esbalayt e maravellat e demana: «Hon es ell? -Certes! dix lo senescal, ell s'en es tornat, e pot haver cavalcades, de puix que nos som partits d'ell, tres llegues». E puix apres si li comta com havia parlat ab ell ne en qual manera era vengut, e com era estat al camp, e com havia feta fer carta de testimoni: quel rey d'Anglaterra, ne ell per ell, nol podia assegurar en la ciutat de Bordeu.

Quant lo rey de França hac entes aquestes paraules, trames quatre missatgers al rey Carles: quel rey d'Arago havia estat en lo camp e havia parlat ab lo senescal de Bordeu. E quant lo rey Carles hac aço entes, fo molt yrat; e munta a cavall, e vench al hostal del rey de França, e parla ab ell e ab lo senescal e ab los altres cavallers qui ab ell eren, e ab lo notari qui la carta havia presa, e demana los com era estat. Si que Carles feu armar totes ses gents, e lo rey de França atressi, e hac n'i molts qui exiren de fora la ciutat; mas la nit fo venguda; e hagueren llur consell que no acabarien res, quel rey era tant adavantat e be encavalcat, e la nit que era venguda, e nol porien aconseguir nel trobarien. E axi desarmaren se, e tornaren s'en a llurs hostals. «Certes! ço dix Carles, aquest no es pas hom, ans es diable d'infern, del qual null hom nos pot defendre, mas ab lo senyal de la creu e ab salpaça; mas de aquest no s'en pot hom defendre ab res. Que quant hom se pensa que sia luny cent jornades, ell es apres de hom. -Certes! dix lo rey de França, vos deyts veritat; que ell es rey de gran treball e no dupta res a fer; e certes, malament nos ha escarnits e gaubats».

Ab tant Carles dix al rey de França que fes metre en preso lo senescal qui ab ell havia parlat e no los havia fet assaber, per que era traydor. E lo rey feu lo pendre e metre en preso. Si que la nomenada ana entre les gents de Bordeu: quel rey   —202→   de França havia fet metre lo llur senescal en preso, per ço com havia parlat ab lo rey d'Arago, d'on ell no havia culpa nenguna. E armaren se, e volgueren anar contra los Francesos; si que la novella vench al rey de França; e lo rey mana que hom lo dellivras, e aytantost fo feyt. E axi les gents de la ciutat desarmaren se e reposaren aquella nit, e Carles torna s'en a son hostal yrat e ple de mal talent; car no podia venir a fi de ço que havia en cor de fer al rey d'Arago. Mas lo rey, com a prous e savi s'en sabe be guardar.

Ara lexa lo llibre a parlar aci del rey de França e del rey Carles, e parlarem del rey de Arago En Pere.

Diu lo comte que, quant lo rey se fo partit del senescal de Bordeu, si cavalca tant aquella nuyt tro que atroba los dos cavallers que hac lexats per lloch sabut. E puix ensemps, si quart de cavallers el mercader, cavalcaren cuytosament de gran ambladura; que, ans del jorn clar, foren devant la ciutat de Bayona; mas no y entraren, ans s'en passaren de luny per altre cami; e anaren tant, que foren, a hora de tercia, luny de la ciutat de Bayona be tres llegues, a huna vila pocha. Aqui entraren en llur hostal e demanaren a menjar a llurs cavalls; e lo rey e los cavallers dinaren se de pa e de vi e de truytes e d'ous. E quant se foren dinat, al rey vench molt gran talent de dormir; e dix que mester era que dormis; que la son lo apoderava molt fort; per ço com tres jorns havia e tres nits que no dormia, ne havia dormit sino molt poch. «Certes! digueren los cavallers aço pas no es lloch de dormir; que encara som en terra de gran reguart; per que val mes que cavalquem aytant com puxam. -Certes! dix lo rey, a mi conve de dormir; que d'altra manera no pot esser, ques que avengua». Ab tant gitas a dormir en hun llit, e dormi molt poch. E despertaren lo, e munta a cavall, e sos companyons ab ell. E cavalcaren   —203→   tant lo jorn e la nit, tro que vengueren a hun castell del rey de Castella que havia nom Fonterabia; e aqui lo rey fo segur e molt be acollit per les gents de aquell lloch. E aqui reposaren tro quel seu procurador En Gilabert de Cruylles, qui era romas a Bordeu, fo vengut, ab la carta que hac feta fer e sagellar al senescal de Bordeu. E puix partis de aqui ab los quatre cavallers qui ab ell eren anats; dels quals fo lo hu, En Blasco de Alago, e l'altre En Berenger de Pera-Tallada, e l'altre En Corral Llança; e lo mercader havia nom En Domingo de la Figuera.

E axi cavalca tres jorns entre la marcha de Castella e de Navarra, que negun no sabe que ell fos lo rey d'Arago, entro que fo en Castella, en huna vileta devant Nostra Dona del Campello, qui es al entrant de Navarra. E aqui foren a hora de tercia, e feren apparellar de menjar; e no havia de aqui tro a Taraçona pus de quatre llegues. E En Johan Nunyez de Albarasi havia meses espies al rey per camins e per llochs, que li fessen assaber sil veyen passar per aquell lloch, e que li fos devant el cami per quel presses. E fo prop de la vileta a miga legua, ab quatre cents cavallers. E mentre quel rey se reposava e les taules foren meses, la dona de aquell castell hac sabut quel rey d'Arago era aqui vengut, e sabia tots los affers que En Johan Nunyez havia empreses, e que era molt prop de aqui, vench s'en al rey. E lo rey acolli la molt gint: «Senyor ço dix la dama, yo us prech que vos vos guardets al mills que puxats e que no us hic aturets, que En Johan Nunyez es prop de aci, a miga llegua, ab quatre cents cavallers; e yo he entes que ell ha agudes novelles de vos de que devets passar acens, e per ço es vengut prop de aci estar». E quant lo rey hac aço entes, feu se donar aygua mans, e als cavallers atressi, e menjaren molt tost; e puix lo rey trames hu scuder a'n Johan Nunyez lla hon era: que ell volia ab ell parlar, e que li fos a miga llegua de aquella vileta. E puix lo rey trames tota sa companya a Taraçona; e no volch que romangues ab ell sino hun escuder que sabia tota la terra els camins; e dix los: que s'en anassen al pus tots que poguessen a Taraçona; e aqui trobarien son fill N'Amfos; e quel esperassen aqui. E quant lo rey n'hac feta anar sa companya, si munta en son cavall ab son gomo vestit e perpunt de cendat de sobre, el capell de ferre   —204→   al cap, e huna schona muntera en la ma. E lo seu scuder cavalca en hun roci corredor, e huna llança en la ma. E axi exiren de aquella vileta, e tornaren s'en de aquella part hon eren venguts be miga llegua, e puix dressaren vers Castella per huna serra amunt. E quant foren en la serra sus alt, lo rey veu part de la vileta al pla En Johan Nunyez ab sos cavallers; e hagueren fet moltes partides, que cuydaven atrobar lo rey, axi com ell los ho havia fet assaber per lo scuder, e quel tinguessen al mig d'ells que a nenguna part nols pogues scapar. Mas lo rey s'en sabe molt be guardar.

Quant lo rey e l'escuder foren sus alt en la serra vers la muntanya, cavalcaren tant al travers vers Castella ques foren lunyats de aquell lloch hon era Joan Nunyez, qui era be huna llegua. E puix dreçaren vers lo cami hon devien anar, dret a Taraçona. E puix la companya del rey d'Arago fo venguda a Taraçona; e digueren com havien lexat lo rey tot sol e que En Johan Nunyez lo aguaytava al cami. Si que N'Anfos, fill del rey, com oy aço, munta a cavall, e tots sos cavallers; e preseren llurs armes, e la gent a peu atressi; e corregueren vers aquella part hon los fo semblant quel rey degues venir. E quant hagueren cavalcat dos llegues e foren al peu de la montanya, ells guardaren a avant, e veren venir lo rey qui devallava per la costa avall de la montanya ab l'escuder; e fo son cavall molt suat e llas, e el rey hujat e colort del sol qui l'hac tochat; e encontras ab ells. E N'Amfos besa li la ma, e tots los altres; e hagueren gran goig com lo hagueren atrobats e san e saul. E hac n'i molts que nos pogueren tenir de plorar quant saberen l'afany e el treball quel rey havia sofert, e majorment com axil veren venir tot sol, cavalcant en son cavall, ab les armes al dos, e fo tot suat e colorat del sol e de la calor que feya molt gran. E aqui lo rey desarmas e vestis hunes vestidures de samit molt riques; e munta en hun palafre, e cavalca ab N'Amfos e ab l'altra gent; e vench s'en a Tarasçona. E puix els barons els cavallers de Catalunya e d'Arago, richs homens, qui anaven a la ciutat de Bordeus per manament del rey, atrobaren lo rey a Taraçona qui fo vengut de Bordeu; de la qual cosa foren molt alegres e pagats. El rey hac gran goig d'ells e acolli los molt gint, axi com bon senyor deu acollir a bons vasalls.

  —205→  

E en aquella saho, En Sancho de Castella qui era en Castella, ajustava gents per a venir en ajuda de son oncle lo rey d'Arago e defendre Castella als Francesos qui s'eren apparellats de entrar en Castella e en Arago. Mas lo rey de Arago, qui era en Taraçona, sols no feya semblant de res, mas que caçava e deportava e delitava son cors; mas feu manament als cavallers e a les gens de Arago, que si tant s'era quels Francesos volguessen entrar per Navarra en Arago, que no fos null hom quils ho vedas, tro que haguessen son ardit; mas que llevassen de les aldees, e ques metessen als castells e per llochs forts, en tal guisa que no prenguessen dan. El rey d'altra part hac trames a dir a tots los cavallers de Arago e de Catalunya, e a totes les gents del regne de Valencia: que stiguessen apparellats, e sempre que haguessen son missatge, venguessen lla hon ell fos, ab llurs armes. E aço feya, per tal quels Francesos entrassen dins en Arago de sospitadament, e puix quels enclois, en tal guisa que no poguessen exir sens batalla.

Esdevench se que, en aquella saho, lo rey Felip de França trames deu milia homens a cavall e moltes gents a peu en Navarra per entrar en Arago, que sol nos pensava quel rey d'Arago les gosas exir en camp per combatre ab ells, ne que null hom nols gosas esperar en la terra, ans se pensava que s'en fogissen e que atrobassen la terra desemparada. E quant tota la cavalleria del rey de França e les altres gents foren ajustades en Navarra, e les osts de Navarra foren ab ells ajustades, entraren en Arago be a quatre llegues, e cremaren aldees, e guastaren tot ço que trobaren. E vengueren a hun castell qui era en hun pla, lo qual castell havia nom Vilo. El rey d'Arago havial livrat a hun seu cavaller qui havia nom Eximen Martines de Artrodo, quel guardas el defensas als Francesos, si   —206→   entraven en la terra. Quant totes les osts foren en torn del castellet, combateren lo molt fort; si que preseren lo burch e les barbacanes tro a la torre major; e cells del castellet defensaren se molt ardidament e com a valents homens. Mas los Francesos e los Navarresos eren tan grans gents que nos podien a tots defendre, que no eren entre tots dins lo castell pus de trenta homens combatens. E com veren quels convenia a desemparar lo mur, el burch e la barbacana, meseren se tots dins la torre major e defensaren se al mils que pogueren. E cells de la ost feren cladises, e acostaren se al peu de la torre, e cavaren la; e puix entalonaren la de la huna part; que de la altra part no s'i podien acostar; e puix meseren foch als statalons; e cahech la mitat de la torre, ab tota la major força dels homens qui lla sus eren; mas aquell cavaller, qui era castellan del castellet, romas sus alt, en la mitat de la torre, ab quatre; mas no havien pedres ne llances ne nengunes armes ab ques defensasen. E cells de la ost hagueren scales, e muntaren sus per pendre lo cavaller e cells qui ab ell eren; e deyen los ques retessen; mas ells nos volien retre a ells, per ço com veyen que eren cruels e gens sens fe e sens merce; per ques defensaven al mils que ell podien; si quels quatre homens qui en la torre eren ab ell moriren combatent e defensant llurs cosos.

El cavaller, qui veu que sos companyons foren morts, no hac talent de puis viure; ans amava mes morir que venir en mans de tals gents, e majorment com havia perdut lo castell que son senyor lo rey li havia acomanat; e des llasas l'elm de son cap, e puix pres lo per la orella, e trames lo a dos cavallers, qui eren primers muntats a la mitat de la torre; e dona tal cop al hu per mig la cara, que totes les dents e les barres li trencha; e caech mantinent sobre l'altre qui de tras li era; si quel altre nos pot tenir, ans caygueren de mantinent abdosos al peu de la torre. E mantinent foren morts; els altres cavallers qui eren al peu de la torre, qui volien muntar, lexaren estar lo cavaller tot sol, que no s'i volgueren acostar, pus hagueren provat son mal talent. Per que lo cavaller de la torre ne fon molt yrat, per tal com volguera ab ells morir. E quant veu que altre no podia fer, e que li convenia morir lla sus, e que no havia negunes armes ab ques deffensas sino son asberch que tenia vestit, que la spa havia perduda e son elm e son   —207→   scut, devalla de la torre, al mils que pogue, per les escales quels Francesos hi havien posades. E quant fo devallat, volgueren lo pendre; e no hac altre ab ques deffensas, mas ques deffensa al lo guant d'acer e del asberch; e si dona hun gran colp a hu per mig la faç, que a terra lo mes quaix mig mort. Ab tant lo capitani de la ost, qui hac vist que aquest era de tan gran cor e de tan gran alt affer, e que havia tant de ardiment, e que seria gran peccat si tan valent hom moria, feu manament que null hom nol tocas ne li fes mal, e dix li ques retes a ell e que no hagues paor de mort. El cavaller qui veu que altre no podia fer, ne no havia neguna res ab ques defensas, per que volenters volria morir ab ells combatent, retes al capitani de la ost; el Capitani feu lo pendre, e mantinent feu lo metre en grans cadenes.

En aquesta saho, lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia era en Arago a Taraçona, e sabia be que la ost dels Francesos e dels Navarresos se apparellaven per entrar en Arago; mas lo rey non feya null semblant, sino que feu manament a son fill N'Amfos e a totes les gents de Arago: que estiguessen apparellats ab llurs armes, e, sempre que ell los trameses missatge, fossen lla hon ell fos; mas no fos null hom que als Francesos contrastas de entrar en Arago. Mas les gents de Arago qui eren en aquelles parts assats prop dels Francesos, eren tant corenyosos de fer mal als Francesos, que no volgueren tenre lo manament del rey, ans los corregueren tro a les tendes, si quels auciren cavallers e d'altres gents, e no pogueren durar; ans llevaren llurs tendes e s'en tornaren vers Navarra. E llavors lo rey sabe que els Francesos s'en tornaven, fo molt yrat com pus avant no eren entrats, per tal que nols fos tan laugera cosa de exir. E mantinent cavalca ab huna companya de cavallers e homens de peu qui ab ell eren a Tarasçona;   —208→   si que aconsegui huna partida de la ost dels Francesos al exint de Arago, e feri en ells molt fortment; si qu'en moriren molts, e perderen moltes adzembles e moltes armes. E cells qui eren be encavalcats fogiren e meteren se en castells, e en viles en Navarra. El rey torna s'en en Arago ab ses osts et ab ço que hagueren tolt als Francesos a Taraçona. E aqui ajusta totes les osts de Arago, e dix los: que volia entrar en Navarra sobre aquelles gents qui eren entrades en sa terra menys de sabuda e menys de acuydaments. Els cavallers de Arago e les gents de peu dixeren li: que no y irien si ell no feya llur volentat de ço qu'ells li demanarien. El rey respos: que non havia ara saho, e que semblaria cosa forçada; mas quant serien exits de Navarra e tornats en Arago, que ell los donaria tot ço qu'ells li demanarien que raho fora e que ell los pogues donar. E ells digueren li: que ara covenia ques fes, sino que nol seguirien. E sobre aço lo rey fo molt fello de aquesta cosa, com en aquesta saho ço havien esperat; e nols volch res atorga de ço que li demanaven. E axi lo fet romas, que lo rey no entra en Navarra. Aquella saho no ho volgueren pus esperar, e exiren se de Navarra al mils que pogueren e tornaren s'en llur terra ab gran dapnatge que hagueren pres.

Quant lo rey En Pere de Arago e de Cecilia sabe quels Francesos eren exits de Navarra e s'en eren tornats en llur terra, fo molt yrat, car axi li eren escapats sens batalla e sens major dapnatge que fet nols havia, e per ço que sens acuydament li eren entrats en sa terra; que treveshi havia entre ell e el rey de França, les quals treves nos podien rompre per carte, si donchs parlant ab dosos los reys no u feyen. Per que lo rey n'era molt despagat, per ço com lo rey de França li havia trencada pau e treva, e li havia trencada la fe. Per que lo rey apparella sos missatgers, honrats homens e savis; dels   —209→   quals missatgers fo la hu lo bisbe de Valencia, e l'altre hun burzes, molt savi hom d'aquella ciutat mateixa. «Barons, ço dix lo rey, anats al rey de França, e digats de la mia part que molt me maravell de la sua saviesa, per ço com es en covinença, ab mi jurada sobre sagrament de santa Esgleya: que null temps fos guerra entre ell e mi, si donchs no es que abdos, cos a cos, nons desexiem la hu del altre. E digats li devant son consell a Paris: quen val menys sa fe e sa valor; e donchs son apparellat que lo y menare cos a cos, o ab cent per cent, o ab mil per mil, o ab aytants com ell se vulla».

Sobre aço los missatgers se apparellaren de anar, e tengueren llur cami vers França; e cavalcaren tant per jornades que vengueren a la ciutat de Paris hon lo rey era, e aqui albergaren en hun rich hostal de hun burzes de la ciutat. E quant lo rey de França sabe que los missatgers del rey d'Arago et de Cecilia eren venguts en la ciutat de Paris e que volien parlar ab ell, fo molt temeros de ço hon ell se tenia per mal mirent e per colpable, e nos volch demostrar a ells. E sobre aço trames missatge als dotze pars de França: que venguessen devant ell. E quant foren venguts, dix los axi:

«Barons, per tal vos hic he feyt ajustar, quem donets consell; que hanch negun temps no fo major mester que ara. Lo rey d'Arago m'ha tramesos sos missatgers, e volen ab mi parlar. E creu que reptar man de part del rey d'Arago; car li he trencades treves, axi com no deig e sens acuydaments; que covinença era entre mi e ell: que null temps no guerrejassem, si donchs nos ab dos, cos a cos, nons acuydavem. Per que no m'en poria yo a ell defendre per nulla bona rayso. -Senyor, dixeren los dotze pars, nos vos donam de consell que no us demostrets als missatgers, nels lexets parlar ab vos; mas nos   —210→   irem a ells, e demanarlos hem que volen dir. Segons que diran, nos los respondrem».

E axi lo consell se departi, el rey tench se per pagat. E els dotze parts de França anaren s'en luny, en huna forest de Paris. E com foren aqui, trameseren missatge als missatgers del rey d'Arago e de Cecilia: que venguessen parlar ab ells. Els missatgers, que hagueren ja entes lo fet, en qual guisa era, e que als no y pogueren fer, vengueren lla hon los dotze parts de França eren; e paregueren be missatgers de gran valor e de honrat senyor. Els dotze pars acolliren les molt be e dixeren los: «Bells senyors, be siats venguts! Nostre senyor lo rey de França nos ha tramesos aci a vosaltres, per tal com ell no ha be ahina de parlar ab null hom; e quens digats ço per que sots venguts ne qui us ha tramesos. E nos per lo rey de França respondrem vos a aço que vos nos direts».

Sobre aço los missatgers del rey d'Arago e de Cecilia respongueren als dotze parts de França els que a null hom no dirien la missatjeria sino al rey de França son cors. Els dotze parts resposeren als missatgers: que nenguna manera no podien parlar ab lo rey de França. Els digueren axi als dotze pars de França:

«Bells senyors, nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia, tramet a dir per nos a vostre senyor lo rey de França, quil ha guerrejat, e mal mesa sa terra sens acuydament e sens nenguna rallo, per qu'en val menys sa fe e sa valor; e d'aço es apparellat que lo y menara cors a cors, o ab cent cavallers per cent, o ab mil per mil, o aytants com ell se vulla. -Certes! digueren los barons de França, vos parlats trop e deyts tals paraules, que, si nostre senyor lo rey de França ho sabia, ell vos faria tolre la vida del cors. -Certes! digueren los missatgers, les paraules que nos vos dehim de part de nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia, diriem nos al rey de França, sil nos mostrats nel nos lexats veure; e dehim les a vosaltres, per tal que les digats o quens responats per ell. -Nos, dixeren los barons de França, no direm aytals paraules al rey, ne us farem resposta, ne nos per ell. Ans vos dehim: que us en tornets en vostra terra, e no us hic aturets pus».

Sobre aço los missatgers s'en tornaren a llur hostal, e estigueren aqui tota la nit; e quant vench al mati, cavalcaren ab   —211→   llur companya tant per jornades tro que foren tornats en Arago. E vengueren devant lo rey; e digueren li tot ço quels dotze parts de França los havien dit, e com lo rey de França nos era volgut demostrar a ells.

Ara lexaren a parlar del rey e dels fets de Arago, e parlarem dels fets de Cecilia.

Diu lo comte que, quant les quatorze galeres del rey d'Arago e de Cecilia hagueren desconfites les quarenta huyt galeres del rey Carles devant Nicotera en Calabria, de les quals ne prengueren vint e dues que amenaren a Mecina e les altres de Prohençals e del principat fogiren, lo rey Carles trames missatge a Macella a son senescal; que fes armar vint galeres a Macella al mils que pogues, e que no romangues null hom de mar a Massella ne en tota Prohença que no entras en les galeres; e que no romangues per diners; e qui no y volgues entrar per grat, que lo y fessen entrar per força; que gran vergonya e desonor era llur, com axi eren fuyts per quatorze galeres; per que era mester que s'en venjassen. Quant lo senescal del rey Carles hac hagudes les lletres, e entes ço quel rey li manava, feu armar vint galeres al mils que ell poch, tot axi com lo rey ho hac manat, e li trames a dir; que no romangues null hom bo de mar en Prohença, que tots no entrassen en les galeres. Si que cascuna galera havia doble armament e sobres de bones armadures; per que ells s'en vanaren e deyen: que quaranta galeres valien d'altres gents.

Quant les galeres foren apparellades de partir de Massella, lo rey Carles vench a Massella, qui fo vengut del principat e de Roma, qui s'en anava a la ciutat de Bordeu. E feu manament als dos almiralls de les galeres: que s'en anassen a Napols e que fessen la volentat del princep son fill. Los quals   —212→   dos almiralls havien nom axi, Berthomeu Bovi, e l'altre En Guillem Cornut, ciutadans de Masella. E axi les galeres partiren se de Masella e anaren s'en a Napols. E quant foren a Napols, lo princep feu armar set lenys, cascu de huytanta rems e de setanta rems, que anassen ab les galeres; e feu muntar en cascuna galera cavallers prohençals e napoletans; e feu los manament que fessen la via de Palerm, e puix que costejassen tota la Cecilia tro a Terra Nova, per trobar les galeres del rey d'Arago, e si no les trobaven que s'en anassen a Malta.

Quant les galeres hagueren hagut lo manament del princep, partiren se de Napols e vengueren s'en en les mars de Palerm; e en aquella mar prengueren barques carregades de vi e de fruyta que anaven en Cecilia; e digueren que anaven en Tunis, a per ço lexeren los anar. De les quals barques ana huna a Mecina e les altres a Palerm e a Trapena, e digueren novelles de les galeres del rey Carles que volien venir en Cecilia.

Quant madona la reyna sabe aquest ardit, feu aytantost armar hun leny a quaranta rems e trames lo a Malta a les gents que alla havia trameses, qui tenien lo castell de Malta assetiat, el combatien ab trabuquets: que s'en levassen e que s'en anassen a la ciutat de Malta, e ques guaytassen molt be, que les galeres del rey Carles hi devien venir. E aytantost que les galeres qui eren per la reyna a Malta hagueren hagut lo missatge, levaren se de aqui e entraren s'en en Malta e pensaren de guardar e de guaytar la ciutat. E madona la reyna de Arago feu armar vint galeres de Catalans e de almugavers qui eren romasos a Mecina. Si que aquestes galeres foren molt pobrament armades de bones gents e de bon arnes, que la major partida dels bons homens e dels bons mariners s'en eren tornats en Catalunya darrere el rey. De les quals galeres fo almirall hun cavaller de casa de la reyna qui havia nom En Roger de Lluria. E quant les galeres foren armades e apparellades, madona la reyna se feu venir devant l'almirall els comits de les galeres, e feu los manament que costejassen la Cecilia per trobar les galeres dels Prohençals, e si no les trobassen aqui, que s'en anassen a Malta.

  —213→  

Quant les galeres dels Prohençals foren partides del principat, feren la via de huna ylla que es devant Palerm, qui ha nom Ustega. E peixcadors peixcaven en la ylla; e feren ho a saber a la ciutat de Palerm e per tota la Cecilia. E puix les galeres dels Prohençals feren la via de Trapena; mas no y prengueren terra. E axi costeregaren la Cecilia tro a Terra Nova. E de aqui tornaren s'en en la ylla de Malta e entraren al castell. E cells del castell hagueren molt gran goig; els homens de les galeres anaren tro a la ciutat de Malta, e la combateren, e corregueren tota la terra; mas dura gayre, que y vaç los fo vedat.

Quant les galeres dels Catalans foren partides de Mecina, e foren vengudes a Palerm, no havia mes de dos jorns que les galeres dels Prohençals eren passades allens e feyen la via de Trapena. E aytantost com hagueren oydes novelles de les galeres d'els Prohençals, foren ne molt alegres, e bateren de rems, e anaren s'en al pus tost que pogueren vers Trapena. E quant foren en Trapena, saberen novelles que a Tres Fontanes havien estat, e que cerquaven les galeres del rey d'Arago e de Cecilia. E ab tant seguiren los tant per escala tro que foren a Terra Nova; e aqui demanaren a les gents de la terra, si sabien novella de les galeres dels Prohençals; e ells digueren los: que la via de Malta tenien e havien feta. E les galeres del   —214→   rey d'Arago e de Cecilia aytantost partiren se de aqui e feren la via de Malta. Mas, ans que y fossen de trenta milles, l'almirall trames al Gotzo de Malta huna barcha armada, per espiar les galeres si eren aqui ne si y eren estades. E dixeren los que, si y eren, que los fessen tres senyals de fum, e si no y eren quels fessen hun senyal.

Quant la barcha armada fo partida de les galeres, bate de rems tant tro que vench en la ylla de Gotzo de Malta, de la fasana de maestre, e devallaren en terra. E demanaren a les gents de la terra de la ylla de Malta: si sabien novelles de les galeres dels Prohençals. E ells digueren los: que mantinent s'en eren partides; e havien combatut a Malta en la ciutat, mas no y havien pogut res fer; e eren s'en anades al castell de Malta. Quant los homens de la barcha hagueren apreses novelles de les galeres dels Prohençals, feren tres senyals de fum a les llurs galeres, e puix partiren se d'aqui e tornaren s'en vers llurs galeres. E quant foren a ells tornades, dixeren al almirall e a les altres: que les galeres dels Prohençals havien estats en la ylla del Gotzo e que havien combatut en la vila de Malta, e havia poch que eren partides de aqui e que s'en eren anades al castell de Malta. Quant l'almirall e les altres gents de les galeres saberen que les galeres dels Prohençals eren al port de Malta, foren molt alegres. E aytintost bateren de rems e vengueren al Gotzo de Malta. E les gents de la ylla hagueren gran goig de la llur venguda e donaren los refrescament de ço que hagueren mester. E puix partiren de aqui e vengueren al port de Malta e fo miga nit com hi foren. Mas aquells de la ciutat de Malta los hagueren ja vists de jorn, si que hun almugaver vench de nit a la mar a la punta del port, e dix los que les galeres de Carles eren dins lo port de Malta.

  —215→  

Quant les galeres del rey d'Arago e de Cecilia foren entrades dins la punta del port de Malta, sorgiren totes e meseren se en scala. E l'almirall trames missatge per huna barcha armada a les galeres dels Prohençals: que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes e que s'apparellassen da la batalla. Quant les gents e les galeres dels Prohençals oyren que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes al port e que demanaven batalla, apparellaren se tuyt e anaren se al mils que pogueren, e trameseren huna barcha armada vers les galeres del rey d'Arago per espiar quantes galeres eren; e puix la barcha armada torna s'en e dix los que no eren mes de dotze; si quels Prohençals los tengueren per llurs. E sobre aço partiren su d'aqui e vengueren sorgir devant les galeres del rey d'Arago, a huna gran ballestada lluny. E quan vench sus a l'alba de jorn, lexaren anar les gumenes, e bateren de rems per anar ferir en les galeres dels Catalans. Els Catalans, quels veren venir, que nos cuydaven que vinguessen tro al jorn clar, bateren axi mateix de rems e anaren se mesclar ab ells; e la batalla fo molt gran e fort de llances e de pedres e de calsina e de cayrells; e majorment que de les galeres dels Prohençals venien tantes de pedres e tanta calsina en les galeres dels Catalans que totes les galeres e la mur entorn d'ells n'eren tot cubert.

Ab tant l'almirall del rey d'Arago dix als homens de la galera hon ell era, e aquells dixeren ho de huna galera en altra: que no desexissen de les armes, sino dels cayrells, e ques pensassen de be cobrir e de soferir los colps. Aquesta veu ana per totes les galeres dels Catalans, si que depuix no gitaren nengunes armes, mas que combatien e soferien los colps de les galeres dels Prohençals, de les quals los venien llances e pedres e calcines, tant a la espeça que feredat era lo veure. Mas   —216→   los ballesters dels Catalans tiraven tant fortment quel bruxit que feya era força de oyr.

Aquesta batalla dura tro a mig jorn; si que la huna part ne l'altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes llurs armes havien despeses; e adonch cridaren: «Arago! Arago! via sus!». E prengueren vigoria, e combateren los molt forment; e gitaven los llances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun morabati d'aur, e escones munteres; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bovi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir; e axi com poch exis de la batalla ab set galeres de les sues, e fogiren fora del port. Els Catalans van se aferrar ab les altres galeres qui eren romases, e saltaren llains; e ferent e tallant preseren les e les desbarataren. E Roger de Lluria, almirall dels Catalans per lo senyor rey d'Arago, salta en la galera d'En Guillem Cornut, qui era almirall dels Prohençals. E aqui combateren se molt per la popa ab hu, si que En Roger fo nafrat per la cuxa molt durament, de hun colp de llança que En Guillem Cornut li trames; e En Roger trames li huna llança, si quel feri per mig los pits, que de la altra part li passa pus de hun palm; que no li valgueren cuyraces ne res que vestis, si que mantinent caech mort en la cuberta de la galera. E puix aço fo fet, hanch null hom no y feu tornes; els Catalans preseren totes les galeres dels Prohençals e gitaren los morts en la mar, e lligaren los vius que foren escapats de la batalla, que foren per nombre huyt cents xixanta; dels quals hi havia molts cavallers e de honrats homens de Macella e de Prohença. Mas quant En Berthomeu Bovi fo fuyt en mar tro a cinch milles, gitaren tots los morts en mar e meseren los nafrats en les cinch galeres de sota, e les dos meteren les a fons. E axi tornaren s'en a Macella ab gran dolor; si que null hom no podia albirar lo dol ne el plor que feren les gents de Macella, com les cinch galeres veren venir desbaratades e saberen que les altres foren perdudes, els homens morts e presos. Mas no era maravella si havien dolor, que no y havia nengu que no y hagues son fill, o son pare, o son frare, o son amich, o son parent.

  —217→  

Quant les galeres del rey d'Arago hagueren preses les galeres del rey Carles e hagueren desguarnits los homens morts e gitats en la mar, e ligats los vius, e hagueren reconeguda llur gent, quals eren morts ne quals naffrats, els hagueren fet adobar als metges que y eren, no y trobaren mes de huyt homens morts e trecents nafrats; e en les galeres dels Prohençals atrobaren que n'i hac de morts huyt cents setanta, sens los nafrats; que tot lo port de Malta era cubert de gents mortes e de llances e d'escuts e de rems. Quant la batalla fo fenida, les galeres del rey d'Arago partiren se de Malta ab les galeres que hagueren preses e ab la gent, e vengueren s'en a Saragoça en Cecilia ab gran alegria. E de aqui l'almirall trames hun leny armat en Catalunya al senyor rey d'Arago e de Cecilia, e feu li assaber ço que li era esdevengut per la gracia de Deu. E puix partiren se de Saragosa e anaren s'en a Mecina. E quant entraren per lo port, entraren molt alegrament, e amenaren les galeres del rey Carles ab la popa primera; si que les gents de les galeres de Mecina foren molt alegres de aquesta victoria que Deus los havia donada. Beneyt e lloat sia lo seu poder e la sua força! que los baix munta en alt, e los alts per llur orgull fa venir a baix; ço son los orgullosos que torna en gran viltat, e los homils exalça altament en gran riquea!

E quant les galeres hagueren regatat per lo port de Mecina, donaren de la popa en terra e devallaren de les galeres ab llur arnes e ab lo guany que hagueren feyt, e amenaren tots presos al palau del rey e ferraren los. E madona la reyna trames ne dotze dels pus honrats en Catalunya al senyor rey, e els altres feya hom obrar tots jorns als murs de la ciutat e aço que mester hi era.

  —218→  

Torna a parlar lo libre que, quant les galeres dels Prohençals foren vengudes, el princep que era en Napols tench tot son fer per guanyat; e fo li semblant que les galeres del rey d'Arago no les gosassen exir a camp, e si u feyen, quels tenien per llurs. E sobre aço havia fet armar a Brandix deu tarides que devien amenar cavalls e cavallers en Cecilia. E cuydaven pendre la terra sens contrast, si quel comte d'Artes e d'altres barons havien ja carregats llurs cavalls e molt arnes. E quant saberen que la batalla era stada de les galeres del rey d'Arago e dels llurs, e que aquells del rey d'Arago havien vencudes e preses les galeres dels Prohençals, e que tanta gent era morta en la batalla, foren tots esmayats, e lexaren les tarides e les galeres, e anaren s'en tots. E los barons qui havien carregat tot llur arnes tengueren tot llur fet per perdut, e veren que no valia res son fet, e feren descaregar tots llurs cavalls e llur arnes.

E apres de aço, lo apostoli e lo princep trameseren missatgers en Venecia al comu: que deguessen ajudar al princep ab llurs galeres a recobrar lo regne de Cecilia, e donar los hia part en la terra e grans dons. E sobre aço lo duch de Venecia hac son consell ab lo comu. E feren resposta al apostoli e al princep: que ara no havien cura que guerrejassen ab lo rey d'Arago ne ab negun crestian, puix no y havia nenguna raho.

  —219→  

Quant les galeres del rey d'Arago hagueren preses e desconfites les galeres del rey Carles e foren tornades a Mecina ab gran alegre e ab gran guany, refrescaren altra vegada de gens e de vianda e puix partiren se de Mecina; e costegaren tota la Calabria e el principat, e prengueren viles e castells tots quants ne atrobaren riba mar, que nengunes gents nols gosaven esperar en vila ne en castell; per que ells cremaren e enderocaren moltes viles e castells en Calabria, e en lo principat, tro a Napols, e cremaren per la ribera de Napols moltes galeres e tarides, e naus noves, e rems, e molt d'altre arnes quel rey Carles havia feyt fer. E puix vingueren devant la ciutat de Napols molt prop de terra; si que de la ciutat los tiraven ab arch e ab ballestes; e aquells de les galeres los tiraven atresi; si quels cavallers e les gents qui eren en la ribera de la mar desempararen lo port e la ribera e s'en entraren en la ciutat per raho dels cayrells que les ballestes de les galeres los tiraven. Puix les galeres partiren se d'aqui e anaren s'en a Iscla e a Capri que son dues ylles d'avant Napols. E les gents de aquelles dues ylles devant Napols reteren se a ells e se tributaren. Quant aço feyt, tornaren s'en vers Mecina ab gran guany que hagueren feyt de lenys e de naus que hagueren preses, que s'en menaren a Mecina; e aqui desarmaren, per ço com era yvern; e els galiots els ballesters exivernaren alegrament.

Ara lexa aci a parlar lo libre de les galeres e dels fets de Cecilia, e torna a parlar del rey En Pere de Arago et de Cecilia.

  —220→  

Aço fos en lo mes de abril, quel noble rey d'Arago hac tenguda la festa de Pasqua en la ciutat de Valencia. Si li vench missatge de hun honrat clergue de la vila de Terol qui es en Arago; lo qual clergue solia estar en la ciutat de Albarazi, mas era s'en exit, per tal com En Johan Nunyez, senyor de Albarazi, li havia fet molts de enuigs, e vench s'en a estar en terra del rey d'Arago e de Cecilia, e tractava e procurava tota res que fos dapnatge de Johan Nuniez e profit e honor del rey d'Arago. Esdevench se que, en aquella saho, En Johan Nuniez era en la ciutat de Albarazi ab cent cinquanta cavallers e ab moltes gents a peu, e apparellavas de fer mal en Arago e de correr la terra. Si que aquel honrat clergue que estava en Terol, per amichs seus que estaven en Albarazi, sabe tot lo ardit qu'En Johan Nuniez volia fer. E mantinent apparella hun missatge qui vench al rey en terra de Valencia. E feu li assaber tot lo fet que Johan Nuniez volia fer ne havia en cor, e l'estament de la ciutat que no era establida de vianda; que En Johan Nuniez nos pensava que nengunes gens la poguessen assetiar ne pendre, tant es la ciutat en fort lloch.

Aquesta ciutat de Albarazi esta entre quatre regismes; ço es assaber, lo regne de Arago e el regne de Valencia, e entre el regne de Castella e de Navarra; e es enclosa tot entorn de les muntanyes forts; e lla jau lla dins baix en mig de les muntanyes; e passa li huna gran aygua naval en torn; que negun hom no y pot entrar sino per hun lloch molt stret. E la ciutat es ben murada de forts murs, ab moltes torres forts.

Quant lo rey hac hagut aquest missatge e hac entes ço que En Johan Nuniez volia fer, e l'estament de la ciutat, aytantost comença a cabalcar ab cavallers e ab homens de peu al pus tost que ell poch, tant que fo prop de la ciutat de Albarazi; e aqui atendas prop de la ciutat e assetiala. E puix trames   —221→   a totes les gents de Arago e als cavallers de Catalunya: que venguessen de mantinent. E tantost que hagueren hagut los missatgers, ells vengueren, al mils qne pogueren apparellats, al setge de la ciutat de Albarazi. Mas enans de aço que totes les osts fossen ajustades. En Johan Nuniez era en la ciutat; e veu quel rey era vengut en aquell lloch per assetjar la ciutat, e hac molt gran pahor. E sabia quel rey era molt fello vers ell, per tal com sabia que lo y havia be servit. E apparella les gents de la ciutat e dix los: «Barons, vosaltres sots mos homens e mos fills. Yo us coman la ciutat de Albarazi que lam salvets e lam guardets, axi com pertany a bons vasalls e lleals que vosaltres sots; e yo exire de aci ab huna partida de mos cavallers; e entrar men e en Navarra, e amenare tal socos de cavallers e de gents quen farem llevar lo rey, mal son grat. E leix vos aci mon nebot per a governador; e vosaltres fets per ell axi com fariets per mi. -Senyor, dixeren les gents de la ciutat, nos som vostres; e farem la vostra volentat; e guardarem la ciutat, e la defendrem mentre que vidans bast; ans menjarem los huns als altres».

Ab tant, quant vench la nuyt, En Johan Nuniez cavalca ab sos cavallers e exi de la ciutat, que lo rey no lo y volch vedar, tan son forts e males les entrades e les exides de aquella ciutat, e al rey majorment, qui encara no havia totes ses osts replegades ne ajustades, que si tots hi fossen, james no exiren sino ab volentat del rey. Quant En Johan Nuniez fo exit de Albarazi, ana s'en en Navarra, e feu tot son poder de ajustar cavallers e gens a peu, que volia ferir en la ost del rey; mas sabe puix lo poder del rey, qui era tan gran, e que cascun jorn creixia de companyes, e, si era ventura que vingues en les mans del rey, no scaparia sens mort, tant li era culpable. E lexa se de aquell ardit, e romas en Navarra, e majorment que les gents nol volgueren seguir volenters, car sabien quel rey hi era ab gran poder e bones gents d'armes, e no duptaven a morir per llur senyor, si mester los fos.

  —222→  

Quant lo rey En Pere hac fetes venir totes ses osts de Arago e de les terres de Valencia a Albarazi, e alguns cavallers de Catalunya hi foren venguts, el rey establi per los llochs e per los passos les ost. E cells de la ciutat pogueren be entrar e exir si hom nols ho vedava. Primerament, lo rey se posa ab huna partida de les gents devant la torre de Entrames aygues, que es hun passatge luny de la ciutat. Apres se atenda, luny del rey, N'Amfos ab sa companya. Lo comte de Urgell se atenda ab sa gent e ab sa cavalleria en oltre lloch, luny del infant N'Amfos, assats prop de la ciutat; mas tota via huna aygua entre ells e la ciutat. E apres se atenda apres d'ells moltes gents a peu. E Ramon Folch de Cardona, se atenda devant la torre del Andador, qui es molt fort, per la qual entra hom en la ciutat. De l'altra part se atenda En Ramon de Anglesola; e apres la ost de Terol. En Pere de Moncada se atenda devant los molins de la ciutat; si que sempre los trenca els enderocha mal grat de aquells de la ciutat. E aqui ell establi dos ginys qui tiraven a la ciutat.

Quant les osts foren vengudes e el rey les hac establides per llochs, e hagueren ordenades llurs guaytes e llurs escoltes si començaren a combatre la ciutat ab ginys e ab ballestes molt fortment. Els cavallers els homens a peu anaven ab ballestes tro als murs; e al peu de les torres anaven ab escales apparellades per muntar. Mas les gents de la ciutat sotenien molt vil; que volenters los lexaven acostar al mur, que no prenien armes, mas gitaven los pedres e cantals per les roques avall; que los de fora s'en havien a partir per força, naffrats, ab llurs scuts trencats, e molt n'i romanien morts.

Aquesta batalla era tots jorns de les gents de la ost ab aquells de la ciutat; si que de la huna part e de la altra n'i   —223→   morien cascun jorn, e n'i havia prou de nafrats; mas les gents de la ost havien gran larguea de pa e de vi e de civada e de aço que mester havien; e cells de la ciutat havien gran fretura de pa e de vi e de carn, si que moltes gents se exien de la ciutat e venien se a metre en poder de la merce del rey. E lo rey donals prou a menjar e a beure, e feyals molt be pensar d'ells, e deyals que, si s'en volien entrar dins la ciutat, que u fessen, e qui exir s'en volia, que be fos vengut. Quant lo noble rey hac estat aqui tant ab ses osts que foren passats quatre mesos, e foren al entrant del mes de setembre, lo rey feu manament a tots cells de la ost: que edificassen aqui alberchs bons e forts de terra e de pedra e de calç, e ben cuberts, per tal que poguessen estar aqui tot lo yvern e soferir les grans neus que en aquell lloch feya d'ivern, que tendes ne cabanyes non podien durar los grans frets que ja hi comensaven de fer. E sobre aço lo rey comença a fer grans alberchs, e totes les gents de la ost atressi; e feren alberchs guarnits en torn de la ost, per tal que null hom no pogues exir de la ciutat ne entrar sens llur volentat, ne null hom no pogues fer mal, de nuyt ne de jorn. E combatien cascun jorn la ciutat de totes parts, cavallers e servents, els ginys que no cessaven nit e jorn de tirar. Mas les gents de la ciutat eren tan valents e bons d'armes, e eren en tan bon lloch, que no preaven res tot quant feyen, solament que haguessen que menjar. Mas lo socos d'En Johan Nuniez los era fallit, e no havien vianda en la ciutat ne al castell, e foren mol desconfortats; e majorment que aquell cavaller que En Johan Nuniez hi havia lexat en son lloch era mort de hun cayrell que li vench de la ost, quil occi; mas, abans que moris, dona son lloch a hun son cosin germa, e prega los cavallers els homens de valor ques tenguessen, e que abans se menjassen los huns als altres ques retessen quel yvern era prop, e lo rey e ses osts no porien aqui durar.

Quant aquells de la ciutat hagueren tant sofert ques hagueren menjat los cavalls e los rocins e los muls e totes les besties que lla dins eren, e no hagueren altre que menjar, sino fort poch, e que no havien socos d'En Johan Nuniez ne del rey de França, hagueren son consell que parlasen pati ab lo rey. Sobre aço lo castella del castell e de la ciutat trames missatge al rey: que el volia parlar ab ell; e lo rey feu li son respost:   —224→   que li playa. Ab tant, lo castella vench devant lo rey e agenollas a sos peus, e besa li les mans, e ell feu lo asseure prop si.

«Senyor, dix lo castella, be es ver, e vos sabets ho be, que En Johan Nuniez es senyor nostre; e lexa esta ciutat e lo castell en nostra fe, e que li ho deguessem salvar e guardar mentre que poguessem; e que havriem breument socos d'ell e del rey de França. E vos, senyor, sabets l'estament de la ciutat axi be com nos mateix, que no us en poriem mentir de res. Mas pregam a la vostra Altea, per salvar nostra fe, quens lexets trametre a'n Johan Nuniez, e que li façam assaber lo fet de la ciutat; e si d'aci a quinze jorns nos ha donat consell d'on nos puxam retenir la ciutat, fem vos assaber que us llivrarem la ciutat e lo castell. -Certes, dix lo rey, plau me ço que deyts; mas yo vull que missatgers meus vayen ab los vostres, e que oyen e enterten ço que vostres missatgers diran a'n Johan Nuniez, e la resposta quel dit Johan los fara; e jurar mets sobrels quatre Evangelis: que no parlaran los vostres missatgers ab null hom, si no y son los meus, o en tal manera que ells ho oyen; e al tornar que farets en la ciutat, que vendrets abans a mi, e direts me tot ço que En Johan Nuniez vos aura dit. E aço dar mets bons ostatges, vint cavallers o altres bons homens de la ciutat. E quant serets tornats a mi, si us ne volrets tornar en la ciutat, que u puxats fer, en aquell estament que ara erets; e si us en volets venir ab mi, que u façats. E hagam terme, tro il jorn de Sent Miquel».

Sobre aço los ostatgers vengueren en poder del rey, e los missatgers se apparellaren de anar lla hon En Johan Nuniez era, ço es en Navarra. E dixeren li l'estament de la ciutat de Albarizi; e com era mort lo castella e d'altra gent, per fet d'armes; e que no y ha vianda deu jorns, e que jas havien menjat los cavalls els rocins, e jas menjaven los huns als altres; e aço sabia be lo rey.

En Johan Nuniez respos los: que no podia donar altre consell; mas que u fessen axi com semblant los fos; e si veyen ques poguessen tenir, que u fessen; si no, que ho fessen al millor que semblant los fos, e que salvarien llur fe; e que be veya qu'ells s'eren be capdellats axi com a bons vassalls e lleals.

  —225→  

Ab tant los missatgers prengueren comiat d'En Johan Nuniez; e tornaren s'en al rey, e digueren li tot ço que En Johan Nuniez los havia dit. E lo castella dix al rey que pensas de rebrer lo castell e la ciutat axi com cosa sua propria, que ells li ho retrien. «Barons, dix lo rey, vos deyts be; mas yo vull que us en tornets en la ciutat ab los ostatgers quem llivrats, e don vos esperats y de quinze jorns, que En Johan Nuniez vos sia vengut a socorrer».

Lo rey no dix aço per ells, mas per En Johan Nuniez, ques aventuras de venir en la ciutat ab cavallers e ab gents per metre vianda, e que llains lo pogues encloure, o en qualque guisa o en qualque manera se pogues ab ell encontrar; que de res no era tant destjos. Quant los missatgers hagueren entes ço quel rey los hac dit, preseren comiat del rey e tornaren s'en en la ciutat ab los ostatgers. E lo rey feu manament: que nols combates hom, ne negun giny no y tiras. Mas feu manament als cavallers e a les altres gents: ques guaytassen molt be de nit e de dia. E feu armar be cinch cents cavallers qui estaven en aguayt nit e dia ab moltes homens a peu, luny de la ost e de aquella part hon hom entra en la ciutat, per tal que, si En Johan Nuniez vengues, que nols pogues escapar. E los homens de la ciutat trametien hi tots jorns missatge al rey: que pensas de pendre la ciutat e ells li retrien; e lo rey no la volia pendre tro quels quinze jorns fossen passats. E llavors les portes li foren ubertes; e llivraren li la ciutat e lo castell e totes les fortalees. Puix lo senyor rey dona comiat als ciutadans e als cavallers, que s'en anassen, e segurs, lla hon anar volguessen. E cascu ana s'en lla hon li plach; e lo rey pobla la ciutat de les sues gents, e establi lo castell e les fortalees de forts bons cavallers e de bones gents d'armes; e mes hi moltes forments, e molta farina, e molt vi, e molta cara salada, e moltes armes, e tot ço que mester fo en la ciutat ne al castell.

Ara lexarem a parlar del rey e de Albarazi, e parlarem dels grans fets que foren en Cecilia e en les parts del principat.

  —226→  

Dementre quel noble rey En Pere tenia assetiada la ciutat de Albarazi, madona la reyna Constança, muller del noble rey En Pere, ab dos fills, era en Cecilia en la ciutat de Mecina. Ço fo al mes de maig, que li feu hom saber: quel rey Carles feya molt gran apparellament de galeres e de tarides a Brandis e a Napols e a Macella; e era vengut de Prohença e de França, hon havia ajustades gents e soldejats cavallers que havia tramesos al principat, lla hon son fill mateix era, qui era aqui romas en son lloch quant ell se parti de la terra de Pulla e del principat. E havia manllevat e ajustat, hon havia armades, entre galeres e lenys, trenta huyt en la ciutat de Macella, ab les quals ells s'en devia anar a Napols; e lo comu de Pisa devia li armar deu galeres; e a Napols havian trenta, quel principat havia armades. E totes aquestes galeres se devien ajustar ab la armada de Brandis que era molt gran de galeres e de tarides carregades de cavalls e de cavallers. E puix totes ensemps devien anar pendre la terra de Cecilia, ab sabuda e ab volentat de alguns homens traydors qui eren en Cecilia. Mas a Deu tot poderos no plach; e dona y altre consell, que fo bo per aquells quel rey Carles havia jutjats a mort sens nulla merce. E en aquesta saho havia gran carestia en Calabria, ço es assaber a la Escalea, e a Sancto-Loxet, e a la Citrara, e a la Mentea. E aquests quatre llochs trameseren missatge a la reyna Constança: ques retrien a Deu e a ella, e que fos sa merce quels trameses socos de gens e de vianda. E madona la reyna trames hi huyt galeres armades, ab molts almugavers e ab moltes tarides carregades de forment. E de continent que foren alla, tornaren la salma del forment a vint tarins; e valia d'abans quaranta tarins.

Quant lo princep sabe que aquells quatre castells que eren   —227→   riba mar s'eren retuts al rey d'Arago e de Cecilia, trames hi mil e cinch cents homens a cavall, Prohençals e Francesos, ço es assaber a la Scalea. Quant les gents de les galeres e els almugavers saberen aço, que aquelles gents eren aqui vengudes, exiren los en camp de fora la vila, e hagueren gran batalla. E fo volentat de Deu que la companya del princep fo vencuda e desbaratada; e foren la major partida morts e presos. Entrels fo hun rich-hom frances, qui era fill de hun cavalier que solia esser vicari de Cecilia al temps del rey Carles.

Quant les gents de les huyt galeres e de les dues tarides, e els almugavers qui ab ells eren, hagueren vencuda la batalla a la Scalea, e hagueren descaregat lo forment, tornaren s'en alegrament a Mecina. E madona la reyna feu armar be richament trenta quatre galeres, e d'altres lenys sotils gran res. E quant vench lo darer divendres de maig, totes les galeres foren apparellades, e les gents recollides e armades molt ricament. E madona la reyna trames missatge a'n Roger de Lluria, cavaller qui era almirall e de sa casa, e a tots los comits e als nauchers, que venguessen devant ella. E aytantost devallaren en terra; e madona la reyna dix al almirall tot en plorant:

«Amich Roger, be sabs tu que yo t'he nodrit petit infant, e mon senyor lo rey d'Arago axi mateix t'ha nodrit e fet gran be, e t'ha molt amat, e t'ha fet molt gran honrament, que t'ha fet almirall de la sua armada, per ço com ha gran fe en tu e sab que ets valent e leal e prous. E ara es mester que u sies mills; que yo e mos infants e tota ma companya estam en fe de Deu e de tu».

Quant madona la reyna hac dit aço, l'almirall se agenolla a sos peus e besa li les mans, e puix mes li les sues mans entre les sues, e feu li homenatge, e dix li: «Madona, no temats   —228→   de res; que hanch lo senyal del rey d'Arago no fo vencut ne torna atras, ans ha vencut e vencra tos temps sos enemichs. E yo he fe en Deu, que u fare en guisa que mon senyor lo rey e vos ne serets pagats».

Ab tant los comits e los nauchers feren homenatge a madona la reyna, e preseren comiat d'ella molt tenrament e plorent. E madona la reyna acomanals a Deu, plorant, e a Nostra Dona Santa Maria. E l'almirall recollis, e tots los altres ab ell. E quant foren recollits, bateren de rems e partiren de Mecina. E aqui totes les galeres donaren de popa en terra; e l'almirall mana a totes les galeres, ço es les gents de les galeres, ques armassen e que fessen mostra, per veure com eren apparellats.

Quant totes les gents de les galeres foren armades e apparellades, molt les feya bell veher, que hanch no foren altres tambe armades, ne hanch no fo vist tan bell arnes, ne de belles cuyraces de samits e de draps d'aur, e de capells de ferre febrits, e de bells escuts, e de bones ballestes, e de bones llances, els ferres febrits, e helms, que cascun valia miga dobla d'aur.

Quant l'almirall viu tanta bella companya e tan be armada, fo molt alegre com tan be eren apparellats; e dix los axi:

«Barons, nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia nos no sabem pas si es en Arago o en Catalunya o en Navarra; mas, hon que ell sia, nos som aci per ell. E sabets be que hanch la sua senyera no fo vencuda ne torna atras; que aquesta gracia li ha feta Deu, per ço car molts treballs ha sofferts per crexer la fe de Jesus Crist. E yo dich vos aço, per tal que siats be apparellats, que, ans que sien dotze jorns passats, havrem haguda   —229→   huna gran batalla; mas, am la ajuda de Deu, nos la vencrem. Per que, cascu estigua ab ferm cor e no s'esperda per res, que hanch nuls homens no guanyaren tant com nos farem. E devets saber que a Napols ha trenta galeres armades quel princep ha fetes fer armar. E deven ne venir de Prohença trenta en les quals deve venir lo rey Carles. E el comu de Pisa deve li llivrar deu galeres armades e apparellades. E axi seran per totes setanta cors de galeres. E yo veig be les nostres galeres tan be apparellades de tan noble gent que, per cent galeres d'altres gents nos no devem girar, ans, en tot lloch hon nos les sapiam, les devem requerir».

A aquestes paraules si cridaren totes les gents de les galeres e dixeren a altes veus: «Anem! anem! anem! que ab la ajuda de Deu, tots son nostres!».

Ab tant tota la armada se parti de aquell lloch; e costejaren tota la Calabria, tro a hun cap qui es prop de Salern. E lo princep llavors era en la ciutat de Napols, e hac sabudes novelles, que la armada del rey d'Arago e de Cecilia venia vers Napols e que era en les encontrades del principat. E sobre aço trameseren hi hun leny armat, de hun Genoves que havia nom Navare, per saber si era veritat e per saber quantes galeres eren. Mas les galeres, quant hagueren passat lo cap de Salern, anaren tant justades quel lleny no les poch be escosir; e no li fo semblant que fossen pus de vint galeres e d'altres lenys sotils. E poix les galeres tornaren s'en a Napols; el senyor del leny armat ana devant lo princep; e el princep demana li novelles de la armada del rey d'Arago, si la havia vista ne quantes galeres eren. El Genoves dix li: «Nos havem vista la armada prop lo cap de Salern; e son tro a vint galeres, e altres lenys sotils tro a deu. E vos, senyor, dix lo   —230→   Genoves, fets apparellar aquestes vint e huyt galeres qui son aci en Napols. E yo fas be comte que, ab aquest meu leny que es de xixanta rems, desbaratarem totes les barques e los lenys sotils; e les vint e huyt galeres vostres desbarataran les llurs vint. -Certes, dix lo princep vos deyts be».

Ab tant lo princep feu manament a son almirall que fes armar les galeres e apparellar al mils que pogues; e lo almirall feu ho aytantost, axi com lo princep ho hac manat; mas los gaberes de Napols no volien entrar en les galeres.

Quant la armada del rey de Arago e de Cecilia fo partida del cap de Salern, feu la via de huna ylla qui es assats prop de Napols, qui ha nom Capri; e aqui la armada se atura tota la nit. E lo almirall hac de consell ab sa gent de la armada: que al mati fessen la via de Baya, hun port qui es de lla Napols, e si la armada de Napols los exia, ques combatessen ab ells, e si nols exia, ques mesesen en mar e que fessen semblant que s'en anassen vers Cecilia, e puix, la nit, que fessen la via de huna ylla de Ponça que es assats prop de Gayeta, e aqui que esperassen la armada de Prohença e de Pisa, e ques combatessen ab ella.

Quant vench lendema mati, que hagueren hagut aquest consell e tuyt lo tingueren per bo, partiren de aqui; e passaren devant Napols. E l'armada nols exi, que les gents nos volien recollir ne entrar en les galeres; e deyen que, si lo princep no y entrava ab sos cavallers, que ja no y entrarien.   —231→   E les galeres del rey d'Arago e de Cecilia, qui veren que la armada de Napols nols exia, meseren se en mar e feren la via de Cecilia. E quant foren intra mar, l'almirall demana de consell als comits e als nauxers de les galeres e a l'altra gent. «Barons, dix l'almirall, nos havem entes que de Prohença venen trenta galeres, e de Pisa deu; e axi son quaranta galeres; e a Napols trenta. Axi son per totes setanta galeres. Axi, vull saber de vosaltres sins esperarem aci tant tro que sien ajustades e quens combatam ab totes ensemps, o sins combatrem primerament ab aquestes de Napols, sins ixen; e creu que si faran, puix los havem requerit. -Senyor, dixeren tuyt, mes nos val primerament combatre ab aquestes trenta galeres; que, ab la ajuda de Deu, havrem les per nient; e puix combatrem nos ab les quaranta galeres quant que vinguen. E axi havrem mes de avantage que si ab totes ensemps nos combatiem».

Aquest consell tingueren tuyt per bo. Sobre aço tota la armada gira, e feren la via de huna ylla que ha nom Niseta, qui es luny de Napols cinch milles vers Baya. E fo mija nit com hi foren. Mas enans que y fossen, encontraren dues galeres de Gayetans quel princep havia fetes armar a Gayeta, e anaven a Napols. E les galeres del rey d'Arago e de Cecilia preseren les que nols pogueren escapar; e compartiren los homens per totes les galeres dels Catalans, e armaren les dos galeres de llurs gents; e axi foren trenta sis cors de galeres be armades e d'altres lenys sotils. Sobre aco l'almirall feu venir huna barcha armada, de la qual era comit En Johan Albert, Catala; e feu li manament que s'en anas a Napols e que escusis quantes galeres hi havia, e que feyen.

Ab tant la barcha armada se parti de aqui, e feu la via de Napols; e acostas tant a la ciutat, que veya tot lo que feyen; e puix giraren e tornaren s'en a Niseta hon era la llur armada. Mas aytantost com els hagueren girat, hun leny armat ixque de Napols quils hac vist; e mes los en encalç; mas sempre se torna, que hac paor que no y hagues aguayt. E la barcha armada ana s'en a Niseta. E quant fo lla, troba l'almirall que hac ja feta desaferrar tota la armada. «Senyor, ço dix lo comit de la barcha, a Napols ha vint e huyt galeres, e armen les a gran pressa e a gran maravella, e ha molta gent armada que   —232→   entren en les galeres; que tota la ribera de Napols resplendeix axi com si era jorn, de les grans llums, e dels elms febrits que y son, e dels homens armats ques recullen en les galeres».

E quant lo comit de la barcha hac dit aço, l'almirall se parti de aqui ab tota sa armada; e feren la via de Castellamar, qui es de lla Napols vers llevant, tot cubertament; que no volch fer la via de Napols, per tal quel sol nols donas en la cara. Aço fo, en lo mes de juny, en lo any de Nostre Senyor 1284.

Quant lo princep viu que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia passaven devant Napols e que demanaven batalla, ell, son cos tot armat, munta en huna galera e mana: que tot hom que son amich fos, que vengues apres d'ell. Quant los cavallers els barons qui ab ell eren e les altres gents veren quel princep s'era recollit en huna de les galeres, cascuns al mils que pogueren recolliren se en les galeres ab llurs armes, tants que totes les galeres eren plenes de cavallers e de gents d'armes que no n'i podien pus cabre. E en aquella galera hon lo princep era havia molts comtes, e molts barons honrats, e molts cavallers francesos e pullesos, tants que a penes podien cabre en la galera. E quant foren tuyt recollits, partiren se de la ciutat de Napols ab gran alegria e ab gran gatzara de trompes e d'altres esturments; e feren la via de la armada del rey d'Arago e de Cecilia.

  —233→  

Quant l'almirall del rey d'Arago e de Cecilia veu que les galeres eren exides de Napols que feyen la llur via, hac molt gran goig, e mes mans a girar; e feu fer huna escala de vint galeres, e feu metre les altres en reguarda. E feu los manament que sols nos moguessen ne haguessen cura d'ells, si donch no veyen que gran mester los fos. E si veyen que mes galeres venguessen d'altra part, que donassen per ells; e que u fessen en tal guisa, que fos honor de llur senyor e profit d'ells; que be sabien qual era llur remcio de morir sens nulla merce.

Ab tant les galeres foren acostades molt prop les hunes a les altres; e l'almirall del rey d'Arago e de Cecilia feu llevar rems a les sues galeres, per tal quels ballesters de les sues galeres los poguessen tirar e colpejar de la longa, abans que ab ells se fossen mesclats. E quant totes les galeres se foren ajustades e hagueren ferides les hunes a les altres, la batalla fon molt fort de ab dues les parts, de llances e de cayrells e de dans e de pedres. E la galera hon lo princep era ana envestir la galera hon l'almirall del rey d'Arago era; e de llonch en llonch combateren se fortment; que molt era gran feredat sols de veer tant hom nafrat de colps de llances e de cayrells e de espases. E de costa les hi havia; si que cells de la galera del   —234→   almirall del rey d'Arago e de Cecilia muntaren moltes vegades en la galera del princep per esvahir la, mas havien s'en a tornar en la llur galera; que tant era la multitut de la gent armada que era en la galera del princep, que no la podien esvair ne anar avant. E a la fi hun proer de la galera del almirall del rey d'Arago pres huna destral, e dona tants de colps al costat de la galera del princep qu'en svahi huna taula e la trenca; e hun duvador, ab hu barobi, barina la galera del princep be en sis llochs. E quant la galera prenia llats vers la galera del almirall del rey d'Arago e de Cecilia, l'aygua entrava en la galera, tant que les gents qui eren de sots cuberta ho dixeren a aquells qui d'amunt eren; si que la galera comença a ficar la proa. E los mariners qui veren que la galera ficava la proha e que tanta aygua havia en la galera, cridaren a altes veus: «Aquesta galera es effondrada!». Los cavallers francesos qui eren en la galera ab lo princep no entenien ques volia dir effondrar; mas quant veren los mariners gitar en la mar, e la galera que ficava la proha sots l'aygua, meseren se dins en la popa de la galera ab gran res de comtes e barons. E l'almirall del rey d'Arago ab gran res de sa companya salta en la galera del princep ab les espases en les mans, e donaven de grans colps de llonch e de travers, que no era null hom qui devant los pegues estar que no fos mort o naffrat. E l'almirall del princep, qui havia nom En Guillem l'Estandart, mes mans a cridar: «Bells senyors, aci es lo princep quis ret a vosaltres e a l'almirall del rey d'Arago!». E mantinent l'almirall correch e dona li la espa, e pres lo per la ma, e trach lo de la galera, e mes lo en la sua. Els comtes els barons qui ab ells eren, Francesos e Pullesos, reteren llurs spases als nauxers e als homens del almirall del rey d'Arago; e meseren los en la llur galera ab lo princep ensemps. E mantinent la galera del princep fo plena d'aygua, e entra s'en al fons ab tota la gent armada que era, que no y pogueren dar consell. E les altres galeres del princep foren ja desbaratades e preses, els homens ligats e compartits per les galeres, cells qui vius foren escapats de la batalla. Mas no tengueren sino tretze galeres; que les quinze, quant veren que no u podien durar ne soferir la batalla, deslunyaren se de les altres e giraren la proha vers la ciutat, e bateren de rems, e fugiren aytant com pogueren, e vengueren   —235→   s'en a la ciutat de Napols quils era prop, e comtaren com los era esdevengut e com lo princep era pres ab tota sa gent.

E quant lo princep fo en la galera del almirall e veu que axi li era esdvengut, hac gran paor de morir, e tench se per perdut; e no fo maravella. E l'almirall dix li: «Senyor princep, si vos volets escapar a mort, fets me venir la sor de madona la reyna que vos tenits en preso. -Xire l'almirall, dix lo princep, aço sera fet molt tost».

El princep mana a hun cavaller frances, de aquells qui ab ell eren presos, que anas a Sent Salvador de Castellamar hon era, e que digues a la princessa com li era esdevengut. Ab tant lo cavaller munta en hun leny armat; e portaren lo alla hon la princessa muller del princep era. E dix li com li era esdevengut, e com lo princep era pres ab gran res de cavallers e de barons, e menat en Cecilia, e que, si volia que no moris, que li trametes la sor de la reyna d'Arago.

Quant la principesa, muller del princep, entes que son marit era pres e tota la sua armada era desbaratada per les gents del rey d'Arago, hac tan gran dolor en son cor que mantinent caech esbalaida e exi de son seny, e estech gran temps que no parla, e perde la color axi com si fos morta. Mas les dones e les donzelles qui ab ella eren la comfortaren e la tornaren en son seny, e li feren remembrant ço quel princep li havia manat de aquella dona: que li fos tramesa. Quant la princessa fo tornada en son seny, membra li de son marit, e aytantost entra s'en en huna cambra, e feu venir aquella dona qui era sor de la reyna d'Arago e de Cecilia, e area la molt be de richs vestirs e de riques joyes, e puix agenollas a sos peus e dix li: «Bella amigua e dolça, be vets que les aventures de aquest segle son molt grans; e en pocha hora es hom rich, e en   —236→   pocha hora es hom pobre, e pert hom si mateix e tot quant ha. E certes, yo us he amada e honrada de mon poder, e hanch no us fiu res que us tornas a pesar ni a enuig. Per Deu vos prech, que sia u membrant de mon senyor lo princep, e que preguets madona la reyna que ella no li faça nenguna mala preso, ne haga per ella negun mal. -Certes, dix ella, madona, yo hi fare tot mon poder en ell honrar aytant com puxa; e som molt despagada com la sua noble persona pren negun dan en res».

Ab tant la sor de la reyna de Arago e de Cecilia pres comiat de la princessa, e el cavaller que y era vengut atresi; e muntaren al lleny armat, e puix tengueren llur via tro a la armada del rey d'Arago e de Cecilia. E vengueren a la galera del almirall hon lo princep era. E la dona munta en la galera, e hac gran goig; e aqui fo molt be servida per lo almirall e per tots los altres.

Quant l'almirall tench lo princep en la sua galera, e els comtes qui ab ell eren, e hac cobrada la sor de la reyna de Arago, feu manament a les galeres, que fessen la via de Cecilia. E tantost arboraren e callaren e feren vela, ab les treize galeres que hagueren guanyades. E anaren tant nit e jorn ab veles e ab rems que vengueren a la ciutat de Mecina ab gran alegria. E l'almirall llivra lo princep a madona la reyna e a son fill En Jaume. E la reyna feu lo metre al castell de Matagrifo, e llivra li cavallers e homens honrats quil guardaren; mas no gens que hom lo ferras ne li fes mala preso; ans anava tot sol per hun palau hon hom lo tenia; e feya li hom tanta d'honor com fer podia, axi com hom pres, honrat e bo.

Ara lexa a parlar lo libre del princep e dels fets de Cecilia e torna a parlar del rey d'Arago En Pere.

  —237→  

Diu lo comte que, quant lo rey En Pere hac establida la ciutat de Albarazi e l'hac establida de cavallers e de servents e de vianda e de ço que mester hac, partis de aqui ab totes les osts e ana s'en a Tudela de Navarra, e aqui atendas ab totes ses osts prop de la ciutat, lladins en la orta; e foren hi quaix totes les osts de Arago e de ciutats e de viles, a cavall e a peu, e de Catalunya gran res. E podien esser tro a mil e cinch cents homens a cavall, en los quals n'i havia mil tots cuberts de ferre, de cos e de cavall, e mes de deu milia servents. El rey estech aqui atendat tres jorns ab ses osts, vers aquella part qu'es apellada Puig de Sanxo, e era fort prop de la vila; e no volch que hom hi tallas orta ne vinyes. Mas les gents nos pogueren de aço capdellar ne refrenar per res; e tallaren gran res de la orta a llur guisa, que hanch nols exi null hom de la vila a contrastar quels ho vedas, ja sia que y fos En Johan Nunyez be ab trecents cavallers e pus, e ab gran res de servents. Quant lo rey veu, que aqui no feya res, ni negu no li exia per batalla ne per als, demana consell a tots los richs homens, e ordena ab ells que entrassen en Navarra dins, e ques venjas de la honta que li havien feta fer al rey de França l'any passat; car, sobre treves, li feren entrar ost per Navarra en Arago. E axi, pus ell havia ajustada tanta gent, hac son consell que entras en Navarra e que venjas de la honta quel rey de França li havia feta. E lendema mati, lo rey feu desatendar, e passa l'aygua d'Ebro ab ponts de barques que y hagueren fet fer, e entra s'en en Navarra. E partiren se les osts e les gents, e anaren s'en per diversos lochs, e majorment los homens de peu; e feren mal per alqueries e per viles. E per ço car Navarra es fort espes poblada de viles, cremaren viles e logars molts, e robaren tota la terra aytant com cerquaren; que res no y lexaren que tot no s'en aportassen. Mas quant lo rey   —238→   desatenda sobre Tudela per passar en Navarra, non havia res fet assaber a nengu, tro sus ques dech desatendar; e quaix el dir el fer tot fo hu. E axi, quant ell fo passat en Navarra, nengu no volch ne gosa romanir apres d'ell, per que, al desatendar de les osts, cuydaren gran dan pendre a la darreria, per ço com En Johan Nunyez exi ab companya de cavall de la vila; e ab poch haguera y fet gran mal, mas Deu no ho volch que y presessen mal aquella vegada. Mas lo vespre, quant lo rey e totes ses osts foren en Navarra passats ab tot llur arnes, vengueren de Arago huna gran requa de adzembles, qui eren en partida del rey e partida de les altres gents que eren ab ell. E aquelles adzembles venien carregades de vianda que aportaven a la ost, e cuydaven atrobar lo rey lla hon l'havien lexat, apres de Tudela. E vengueren s'en lina dreta vers la via de Tudela. E quant foren en la orta, trobaren companyes a peu e a cavall que eren d'En Johan Nunyez; e demanaren los aquells qui menaven les adzembles, hon era lo rey d'Arago. E aquells respongueren: que lla hon l'havien lexat quant se partiren, ço es assaber a Puig de Sanxo. E axi vingueren s'en aquells ab les adzembles tro sus en la vila, e non saberen res tro que tots foren presos e aturats ab tot ço que portaven.

Ab tant lo rey d'altra part calciga e correch a sa guisa e a sa volentat Navarra, e feu hi tan gran dapnatge que no poguera esser esmenat per res; que be troba hom per veritat que havien barejades e cremades los servents de be huytant viles, entre poques e grans, e encara mes; e amenaren ab si gran guany de robes e de cases moltes. E puix torna s'en lo rey en Arago, e dona comiat a les osts e als cavallers, e retels gracia e merce del serveyt que li havien fet; e cascu torna s'en a son alberch. E lo rey establi e ordona ses frontaleres de homens a cavall e a peu a Exa e a Tarasçona e per los altres llochs de frontera de Navarra. E quant ho hac fet, vench s'en a Saragossa per delitar son cors e per reposar, que be u havia mester, tant havia treballat l'estiu passat. E aqui estech hun gran temps, quaix tro a la semmana de Rams, per ço car los richs homens de les viles tots li feyen moltes demandes e confirmacions de algunes franquees e furs que demanaven, los quals lo rey no era vigares que del tot, axi com ells ho demanaven, los ho pogues atorgar, ne pogues sens gran perjudici   —239→   seu e de sa senyoria. E axi en esta contesa estech per tot lo dit temps embargat en Arago, que no podia res fer de sos affers, axi com obs fora ne ell volia, jat se sia que be u hagues obs, segons l'ardit que li vench depuix alli moltes vegades e en est libre vos sera dit avant.

Ara lexarem estar lo rey d'Arago qui es romas en Saragossa, e parlarem del rey de França.

Quant lo rey de França hac entes quel rey d'Arago havia pres lo castell de Albarazi e puix li havia correguda tota a quis tenia per ell, si fo molt irat e fello, jatsia que be hagues dos anys passats que havia treballat en ajustar gents e viandes per venir ab tot son poder contra la terra del rey d'Arago. E llavors, quant hac hoit aço, cuyta mes lo feyt. E feu fer cent cors de galeres en la riba de hun flum qui es en Prohença, qui ha nom Rosa. E atresi feu fer en altres llochs gran armada riba mar, ço es assaber en Narbona e a Macella, e per tota la ribera, aytant com es la sua marcha ne del rey Carles, tro sus en la ribera de Genova; e feu posar taula en molts llochs de la ribera, per soldegar mariners e tots homens d'armes, de qualque llengua fossen, que volguessen anar en la sua armada. E axi hac en breu temps, per lo gran sou que dava, compliment de homens a tota sa armada, entre Prohençals e Narbonesos, e Massellesos, e Pisans, e altres gents moltes ajustades.

E ell d'altra part aparellas de venir per terra ab lo major poder que de cent anys en ça la corona de França no havia ajustat. E entre cells que hac per força e cells que hac per grat, e cells que hac asoldatas, foren be de set milia homens a cavall, tots de paratge; e soldega be di huyt milia ballesters de peu, e altres homens de peu be cent milia o pus. E era tan gran   —240→   lo aparellament, que quaix no es cosa ques dega creure, si hom no u havia vist. E hac fet aportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta poch, de Alamany en ça tro sus a Narbona e a Carcaçona e a Tholosa, e en los logars vehins del rey d'Arago, ço es assaber prop Catalunya. E puix partis de França ab tota aquella multitud de gents, e vench s'en a Tolosa.

Axi que fos al Pastor, fo ajustat ab tota sa gent a Tholosa; que tant era gran la ost que, si tota anas ajustada e partis hun dia de hun loch e volgues anar en hun altre, no poguera anar per res del mon huna legua. E no podien caber en nenguna ciutat, per gran que fos; que sol les besties, entre cavalls endzembles, e altres besties que amenaven, tenien be miga llegua a totes parts lla hon eren atendats. E alli havia Francesos, e Picarts, e Tolsans, e Llombarts, e Bretons, e Flamenchs, e Burgunyons, e Alemanys, e Prohençals, e Anglesos, e Gascons. E quaix de totes gents e lengues de cristians hi ha, homens d'armes hi havia. E a Tholosa foren tots scrits, per manament del rey de França, cells qui anar hi devien. E sajornaren aqui alguns dies tro a les festes de Pasqua.

Ara lexarem aço estar, e parlarem del rey de Arago qui era romas embargat per raho de les demandes que li feyen los richs homens dels llochs e de les viles de Arago.

Quant lo rey d'Arago hac estat llonch temps en la dita ciutat de Saragossa, si que ja era pres de la festa de Rams, e veya que nos podia avenir en negun cas ab los Aragonesos, apella hun dia tots los richs homens de Arago e ciutadans de Saragosa dins en son palau, e dix los:

«Barons, llonch temps son estat en esta terra ab vosaltres, per tal quem pogues avenir ab vosaltres de les demandes quem fets; e nos pot fer a mon semblant: e no roman per mi, a mon   —241→   semblant, mas vosaltres, que tots dies me fets demandes novelles. E axi es me vigares que, si de aquests cent anys hi estava, que tota hora hi havria assats affer. Mas yo no puix aturar aci per nenguna res, per ço car yo se per cert: quel rey de França, ab tot son poder e ab ajudu del apostoli, se aparella de venir en breu sobre mi e ma terra, ço e assaber Catalunya. E yo som me massa triguat de aparellar me com puixa, esperant m'en puxa defendre de tan grans dos guerres. E no he obs a triguar; car ja es lo dit rey de França a Tolosa per venir sobre Catalunya. E com yo hagues perduda la terra de Catalunya, ja no la trobaria de ara tan bona. Per que yom he a partir d'aci per aquesta raho. E nom puix pensar que poguets dir ara, sens gran perjudici meu, que vos fossets pagats de mi. Ab tant coman vo a Deu. E si volets deffendre vos e ma terra, e vostra que es, de mes enemichs e vostres, farets ho be e gint e si no, no y puix als fer. Mas yo he fe en Deu que vosaltres sots tals que farets ço que devets, ara e tots temps».

E quant lo rey hac aço dit, levas de aqui e ana a menjar. E en breu de dies vench a jornades vers Leyda; cal venir passa per hun monestir de dones de la orde del Espital que ha nom Xixona; e trach ne huna filla del comte de Foix que havia nom dona Costança, qui era aqui en habit setglar, la qual ell havia acomanada, per ço ques nodris ab les doncs; e mena la s'en ab si tro a Leyda. E fon hi lo diumenge de Rams, mentre hom deya les misses. E aqui fon rebut ab gran honor per los homens de la ciutat; e puix partis de aqui per anar vers Barcelona, e lexa la dita donzella, filla de comte de Foix, al seu castell de Lleyda.

En aquell temps havia hun hom en la ciutat de Barcelona que havia nom En Berenguer Oller, e era de vils gents; mas havia ajustats molts de sos pars en la dita ciutat; e qui per grat qui per força, havia quaix tot lo poble menut de Barcelona   —242→   fet jurar de seguir la sua volentat. E en semblança de be havia fet gran mal en aquell lloch, e gran perjudici del senyor rey e dels prohomens de la ciutat, axi com cell qui havia fetes justicies, e desposehides les esgleyes, e lo bisbe, e gran res de burgers de Barcelona, de llurs tendes e de llurs censals per sa propia actoritat; e no s'en volia estar, per lletres ne per missatgers quel rey ne sos oficials li haguessen trameses; ans, quant negu li constrastava a res, fos tort o dret, sempre li venia d'amunt, ab tot lo poble a qui ell se feya capitani e governador, axi que moltes vegades aporta la ciutat a punt de pendre.

Entre molts mals que havia fets e pensats, si havia ordenat en aquesta saho: quel dia de la festa de Pasqua; propriament poble e no sabut se lexas anar als clergues e als Juheus e a tots los richs homens de la ciutat que no volguessen a ell consentir, quels occies e quels prenguessen lurs alberchs e tot quant havien a llurs obs, e puix que llivrassen la ciutat al rey de França, per tal quel rey no los ho pogues car vendre james.

El rey qui u sabe aço fon molt despagat e fello, com hun vil hom li havia torbada tan noble ciutat com Barcelona era. Ab tant partis de Leyda, segons que d'amunt es dit; e de jornada en jornada vench s'en a hun lloch qui es prop de Barcelona quatre llegues, qui ha nom Martorell, e aqui fo lo divendres sant de Pasqua. E quant saberen l'ardit quel senyor venia, aparellaren se los promens, com lendema li exixen a carrera ab gran honor, el pregassen que prengues consell en lo fet d'En Berenger Oller. E En Berenger Oller, qui sabe aço, ordena d'altra part ab los majorals de son consell: que ixques al rey, ab tants e en tal manera arreats quel rey nos pogues captenir mal d'ell, per be que u volgues fer.

Mas lo rey, qui era dels certs e dels savis homens del mon, li'n sabe a tot; que, quant vench lo divendres a vespre, d'amunt dit, quant les besties hagueren menjada la civada a Martorell, e ell se fo hun poch reposat, feu ensellar. E parti se de aqui ab fort pocha companya quil seguiren. E cavalca tant regeu que, ans del dia, fo lains en Barcelona en son palau. E quant vench lo disapte mati, que En Berenger Oller de huna part ab los seus, e els promens de Barcelona d'altra part se aparellaren de exir al rey a carrera, els entengueren quel rey era vengut e que ja era en son palau, e maravellaren se tuyt. E els promens   —243→   hagueren gran goix. Mas En Berenger Oller n'hac gran dol e tench se per mort. E falliren li tots sos arts. E puix quant vench aquell dia, lo rey cavalca per la vila; e En Berenger Oller acostas a ell e volch li besar la ma; e lo rey demana li que era, que nol connexia, mas bes pensava que ell fos. E ell respos: «En Berenguer Oller». E lo rey que u oy no li lexa besar la ma e dix li: que no era costum ne usansa de reys, que la hu al altre se besasen la ma. E En Berenger Oller que aço entes no u tench a festa, e conech be quel rey era despagat d'ell. Mas ell era fort bell parler, e respos li en axi: «Senyor, yo no son rey ne fill de rey, nim tench per aqueix, ans son vostre hom e vostre vasall, e volria parlir ab vos de coses que seran vostre be. -E yo, ço dix lo rey, havria obs parlar ab vos atresi, e escoltare us volenters; mas no es aci lloch ne saho; mas metets vos primer e yrnos hem a nostra posada o palau».

Ab tant lo rey li posa la ma sobrel cap, e tench lo be a prop que no s'en pogues anar. E axi lo rey cavalcant, e En Berenguer Oller a peu d'avant ell, vengueren s'en al palau e entraren dins. El rey mana als porters que no y entras nengu, sino cells qui eren companyons d'En Berenguer Oller, si entrar volien; e els porters tancaren la porta. E puix aquella nit lo rey s'endreça ab sos cavallers e ab sos ciutadans; e bon mati, ço es lo jorn de Pasqua, apres de moltes coses que y hac dites e fetes dins e de fora, estrena lo dit Berenguer Oller ab gran honor. Trasqueren lo del palau rocegant a la coha de hun mul, ab set de sos companyons que amenava hom apres d'ell ab los ligams al coll; e feu los menar per tots los carrers de la ciutat; e puix feu los penjar per la gola tots set en huna olivera, e En Berenguer Oller pus alt que tots.

El rey torna s'en en son palau; e quant foren dites les misses, assech se a menjar, e tench sa festa bona e honrada, e en pau alegrament. E tots cells de Barcelona estadans, que al fet d'En Berenguer Oller havien consentit, hagueren gran temor e exiren se de la ciutat; e s'en anaren aquell dia be sicents; e lo rey feu ne pendre be docents.

E no us maravellets, quant, entre bons fets e nobles del rey En Pere de Arago e de Cecilia, recomta hom aquest d'En Berenguer Oller, car major fet fo e major conquesta que si hagues presos quatre castells o cinch de sos enemichs. Que diu   —244→   lo prohom, en hun proverbi antich: que no es tan fort enemich, com cell qui es familiar de hom. Per que, si be sera de sa terra, aquest mes feu que no us par; car ell los poch pendre, axi, segons les obres que havien començades, e el ordenament e el empreniment que havien fet, e el poder que s'havien donat.

Ara lexarem aço estar e parlarem per orde dels altres fets del rey d'Arago.