1
Aquest treball s'inscriu dins del projecte d'investigació PB 98-1193-C03-03 del Ministeri d'Educació i Ciència espanyol, que es duu a terme a la Universitat Jaume I.
2
«la llebre fon una dama que hi era / jove i gentil que estava de partera, / no sens concert en son llit reposada. [...] I, estant en tals contravèrsies, / vingué el marit; / d'on fon forçat davall lo llit / io m'encauàs» Per a les citacions de Lo somni faig servir l'edició modernitzada de Gimeno-Pitarch 1988 (en aquest cas, pp. 180-181).
3
En el Corbaccio hom es demana: «Quante già su per le sommità delle case, de' palagi o delle torri andate solo, e vanno, da' loro amanti chiamate o aspettate? Quante già presummettero, e presummono tutto 'l giorno, o davanti agli occhi de' mariti, sotto le ceste o nelle arche gli amanti nascondere? Quante nel letto medesimo co' mariti farli tacitamente intrare?»
(Boccaccio 1978: 1212). És clar que els resultats i les tonalitats literàries que poden adquirir aquestes activitats femenines poden ser diversos, des de la comicitat dels fabliaux i de més d'una pàgina del Decameró, a la directa condemna via final tràgic, com en el cas de l'afer de la comtessa de Miravall, en el capítol 127 del Tirant. Aquesta és la causa per la qual, en aquest punt concret de la novel·la de Martorell, el lector interessat nota l'energia boccacciana inicial reconvertida en tragèdia, gràcies ―tot s'ha de dir― a la transformació de la historieta en exemplum. I és que, pel que fa a teoria literària, Martorell no és Boccaccio.
4
Lectura individual, personalitzada, o lectura oral, en grup? Fóra interessant saber com interpretava Gassull el fet de «llegir», sobretot per a confirmar la progressiva «intimitat» de la lectura o, altrament, per a valorar el tipus de difusió de l'obra de Corella.
5
Potser cal afegir a l'extens capítol de coincidències alguns paral·lelismes entre el Tirant i alguns versos directament o indirectament assignats a Gassull. És el cas de referències comunes a un temps passat, on es practicaven les receptes que llegim al De amore de Capellanus (vegeu Martínez-Micó 1992: 12-13). A Lo procés de les olives, en una intervenció que Gassull adreça a Fenollar, llegim el lloc comú:
| (Gimeno-Pitarch 1988: 95) | ||
Mentre que Hipòlit, no menys realista i oportunista que Gassull, replica a la princesa en el capítol CCLI: «E com, senyora! Pensa vostra altesa que siam en lo temps antich, que usaven les gents de ley de gràcia? Car la donzella, com tenia algun enamorat e lo amava en strem grau, dava-li un ramellet de flors ben perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt benaventurat. No, senyora, no, que aquex temps ja és passat»
(Hauf-Escartí 1990: 545).
6
On podem apreciar lectures boccaccianes i transvassament de motius retrobables en revoltes populars reals, tot això inserit en una rèplica literària (vegeu Martínez Romero 1995).
7
Tot i que Fuster (1975: 330) tenia ben present que no calia «prendre al peu de la lletra les observacions dels satírics», va interpretar el fragment de Gassull des de pressupòsits massa vinculats a la realitat històrica i poc atents als jocs literaris.
8
Sobre la possibilitat que aquest Mercader no siga el conegut Governador General del Regne de València, sinó un nebot seu, vegeu Guia 1999: 46.
9
Solervicens (1997:43-54) ha donat bones raons per a pensar que realment l'obra de Corella té molt a veure amb les normes del gènere «diàleg». És evident, per tant, que no hem d'inferir una presència real i efectiva dels personatges que s'hi indiquen, ja que el recurs de situar en l'escena literària individus perfectament documentables forma part de la concepció d'obres d'aquesta mena. La pregunta que hem de fer-nos ara és lògica: per què, amb tota la raó del món, s'ha dubtat de la participació de personatges reals en el Parlament de Corella, i no en obres com Lo procés de les olives o Lo somni de Joan Joan (sobretot a la part final, on intervenen els debatents i els jutges)? Tot i que aquestes dues remeten a patrons literaris diferents, pense que és perfectament lícit qüestionar-se el seu nivell d'adequació a la realitat, més encara quan Gassull llegeix profitosament Corella. Martí Grajales (1927: 254) ja afirmava a propòsit de Lo somni: «Hay algunas estrofas a nombre de Juan Moreno, micer Artes y micer Sabater; pero creemos que todo el poema es original de Gazull». Sincerament: crec que hem de llegir més el senyor Martí Grajales.
10
Vull deixar ben establerts ara els límits de la relació entre el Parlament en casa de Berenguer Mercader, de Corella, i Lo somni. Si en línies precedents he fet menció a l'obra corellana, ha estat per donar arguments a favor d'una interpretació literària de l'escena de tertúlia femenina que ens presenta Gassull. Potser ara és el moment de definir millor les semblances i les diferències entre ambdues. Com a virtual precedent del diàleg renaixentista (vegeu la nota anterior), en el Parlament Corella recrea el moment imaginat en què uns personatges ben identificables entre l'aristocràcia valenciana dialoguen «ovidianament» en un marc conegut, la casa del patrici Mercader, que a més hi participa. De fet, més que no de diàleg, caldria parlar d'una alternança de monòlegs, que mai no s'arriben a interferir. Altrament, Lo somni no és ni pot ser cap precedent, senzillament perquè no hi ha cap projecció de diàleg, sinó una tertúlia femenina de nivell burgès (enfront de l'aristocràtica masculina) on s'ometen els noms de les participants. Per tant, falta la voluntat clara de dotar al conjunt d'una versemblança i certa altura de continguts. Les comunitats lingüístiques i d'altra mena que detecta Guia (1999: 331-334) entre les dues obres afavoreixen la impressió d'un aprofitament de Corella per part de Gassull, no d'una autoria comuna (la diferent valor literària prou que ho mostra).