Debat espistolar entre Mossen Corella i el Príncep de Viana [Fragmenta]

Joan Roís de Corella

Jordi Carbonell (ed. lit.)

Joan Roís de Corella. Obra profana, edició [de] Jordi Carbonell, Edicions Tres i Quatre ("La unitat" 74), València 1983, ISBN 84-7502-084-4, pp. 82-91

Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.¹

Per la presència de Corella a Martorell veg. Riquer 1990; Garriga 1991; Miralles 1991b; Badia 1993a; Hauf 1993a; Cingolani 1995-96; Pujol 1995-96; Annicchiarico 1996, 1998, 1999; Guia 1996.

Espill en lo qual lo saber divinal se representa; estela novament creada per a guiar, no solament tres reis, mas a tots los qui de vostra majestat atenyeran clara vista, mostrant-los camí lluminós, lo qual seguint arribaran a la posada on justícia reposa; altre Salamó, o ell mateix

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 428, 833, 12-16.

TB: Vives 2004.

E, puix ab dret natural la raó em força obeir als manaments de vostra excel·lència, en mostra de mon poc avisat estil accepte la ploma

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 15, 25, 14-15.

TB: Vives 2004.

E, puix ab dret natural la raó em força obeir als manaments de vostra excel·lència, en mostra de mon poc avisat estil accepte la ploma

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 183, 431, 6-7.

TB: Vives 2004.

les paraules són senyals ab los quals nostres entencions se mostren; car, en altra manera, elles, closes dins los corporals murs, e segellades ab lo secret segell de nostra voluntat, a algun altre sinó a Déu no són descubertes.

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 277, 589, 28-30.

TB: Vives 2004.

les paraules són senyals ab los quals nostres entencions se mostren; car, en altra manera, elles, closes dins los corporals murs, e segellades ab lo secret segell de nostra voluntat, a algun altre sinó a Déu no són descubertes.

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 325, 686, 6-8.

TB: Vives 2004.

Mas, acostant-me a la senda per on les passions caminen, puix amor en mi en tant extrem ha pres posada, la facilitat e promptitud d'alcançar delits no em fan desviar de la fi, a la qual, com a darrer bé, esguarde; ans, les dificultats, si en contrastar a mon voler se forcen, com l'aigua encenen majors les flames de ma benvolença; e així, ab malalt e infecte gust, les coses als altres no poc dolces, a mi en egual de fel amarguen.

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 325, 686, 11-18.

TB: Vives 2004.

E com veritat sia una de les causes que nostres passions refrena, les fundades e invencibles raons de vostra senyoria, los escurs núvols de la mia, apassionada, en vapors convertint, ab sol lluminós de vera doctrina han il·luminat lo meu entendre, calfant ma volentat tant en lo servir de vostra senyoria, que la vida no tinc en car, si per vostra majestat l'havia a despendre. E, perquè el pecat en public confés de pus abundant perdó és causa

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 323, 683-684, 34-6.

TB: Vives 2004.

Però, per mèrits d'aquella qui per molta gentilea afectadament m'ama, ha Déu volgut, qui lo cor dels jutges orden

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 323, 684, 6-7.