Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice
Abajo

El espatriado en su patria

Pieza bilingüe en un acto

Josep Robrenyo i Tort



portada



  —3→  
PERSONAJES
 

 
CRISTOFUL.
DOÑA FAUSTINA.
BALDIRI.
PEPE.
JUAN.
SINTETA.
DON ENRIQUE.
LUISA.




 

Casa blanca, aparecen DON ENRIQUE y CRISTOFUL.

 
CRISTOFUL
Nos cansi no D. Enrique,
yo no consentiré may
que vusté surti de casa.
ENRIQUE
Mirad que es mucha crueldad.
CRISTOFUL
¿Pero á vusté que li falta? 5
menja, y beu sense contár,
dorm lo mateix que un Patriarca,
escriu, y llegeix; ¿vayam
perque vol mes bona vida?
  —4→  
ENRIQUE
Y no poder abrazar 10
à las prendas de mi alma
¡quien sabe como estarán!
CRISTOFUL
No li dich yo que están bonas
ó nos vol de mi fiar?
la Señora está un poch trista, 15
miri aixó es molt natural.
ENRIQUE
¡Yo tambien lo estoy!
CRISTOFUL
Ya hu veitx;
pero está ven roitg y gras:
¿sap que diu lo meu cusi
Benét? quels treballs am pá 20
fan de bon pasá: y aixis
creguim, deixis de pensar;
procuria allargar la vida,
y deixis de mals de caps.
ENRIQUE
Ay si pudiera!
CRISTOFUL
Peró
25
que ya de fer sant cristiá;
¿quin remei hi troba? ¿as bol
al ultim desesperar,
despues de tanta paciencia?
¿ó as bol frenetich pegar 30
cops de caps per las parets?
aixó fora un disbarát,
si al temps ve aixis ¿que hi farem?
home Deu ajudará,
mai y vist que haja plogut 35
—5→
que no se agia aserenát.
ENRIQUE
Ausente de mi familia,
si ocuparais mi lugar.
CRISTOFUL
Y també lo ocuparia;
miri vaitx está cinch añs 40
presoner á Fransa; ¿as pensa
que també no ni pasát
la meva? peró fill meu,
sempre hi dit com an Pascual,
á las penas puñaladas. 45
Vusté se está aqui frisán
per se prop de la familia
y no la pot abrassar,
qui hi fará prenguia paciencia,
tampoch es tan gran treball, 50
vol anar á pasa seva,
y quel coneguia l'veinat
y l'espiin; y ¿m'enten?
que luego li posin ma
y al fiquin á la garjola? 55
no, no estich per maldecaps
so gat vell, no me la pegan
estich masa escarmentat.
ENRIQUE
Pero mi Esposa...
CRISTOFUL
¡Vatua!
¡de donas se vol fiar! 60
si cuant tenen un secret
com mes es interesan,
—6→
tenen una malaltía
fins quel poden vomitar.
¿Coneix an mitja cullera? 65
Vusté nol coneixerá:
trafiquejaba am matuta
¿qui dirá quel va acusar?
la seva dona mateixa,
y pensanse no fer mal; 70
no mes que p'al malehit
vici que te de xerrar;
hu va cuntá am una amiga
am cunfiansa (ya se sap),
aquesta hu va dí am un altre, 75
l'altra va fer altre tan,
fins que va arribá als oídos
de la justícia; y paf,
se li varen tirar sobre,
li varen atrapar l' mau, 80
y al pobre que estaba be
ara te de aná à dir sams.
Y axis secrets à las donas
no hu fará an Cristoful March.
ENRIQUE
¿Pero no pasan miseria? 85
CRISTOFUL
¡Que han de pasár san cristiá!
la Lluisa per fe armillas
te ecselentisimas mans,
y guaña tot lo que vol
an Pepe, lo seu noy gran, 90
—7→
toca al fugot, y si veya
també arreplega un caudal
donán llisons, y conserts;
vamos, si li dich que están
fets uns caballers; ya veu, 95
li envian de cuant en cuant
alguns duros, y aixó es proba;

 (Llaman.) 

pero trúcan ¿qui será?
fasi al favor de anar dintre,
y tregui la clau del pañ. 100
¡Ah! pot escriurer la carta
que yo la aniré à portá
á la Señora.
ENRIQUE
Ya entiendo.
¡hasta cuando ha de durár
de mi fortuna lo adverso! 105

 (Vase.) 

CRISTOFUL
Dexis de rahons; ya vá

 (Llaman.) 

quina presa. ¡Ola Baldiri!

 (Abre.) 

BALDIRI

  (Sale.) 

Que durmias?
CRISTOFUL
Futx babau
¿á las déu del dematí?
BALDIRI
Si hi vist que trigabas tan. 110
CRISTOFUL
Estaba trian garrófas
de primera calitat.
BALDIRI
Si, no ets tu mal garrufer.
CRISTOFUL
¿Que vols dir?
BALDIRI
¿Home no hu saps?
vull dir quens donas garrófas, 115
—8→
á sanalladas, ó à sachs;
¿no m'entens encara?
CRISTOFUL
No.
BALDIRI
¡Que leru que t'has tornát!
cada blaba que tu ans clabas.
ans fas arribar mes als 120
que las gruas de nou fulls
que fan als xicots volar.
CRISTOFUL
No t'entench.
BALDIRI
Si, fes al tontu,
barloca, am aquest pusát
que semblas an Jauma baba. 125
¿á mi am bols ambulicar?
CRISTOFUL
No se de que te las eus.
BALDIRI
Am fas riure cap palat;
no se de que te las eus;

 (Remedándole.) 

par mi at pensas que hi baixat 130
de las montañas dels Pens.
CRISTOFUL
Home, sino parlas clar...
BALDIRI
¿Quet pensas que yo no hi vist
per lo furat de la clau
que tenias un señor, 135
y que alli lo has amagat;
que dius ara, garrufaira?
digas ¿estabas trian
garrofas? ¿te has tornat mut?
home semblas encantat. 140
CRISTOFUL
Baldiri ets un impruden.
  —9→  
BALDIRI
Ya t'enfadas? va, va, va.
CRISTOFUL
Ats fet una acció cochina.
BALDIRI
Y que serio te has posát.
CRISTOFUL
A casa meva só l'amo, 145
y no toca averiguar
qui tinch en ella, à ningú;
¿hu entens? yo fatx, y desfatx
tot lo quem dona la gana.
BALDIRI
Home, te has incomodát? 150
perdona.
CRISTOFUL
No ya de qué;
pero podrás escusár
no tornar mes à esta casa
mirar p' al pañ de la clau,
y aixi evitarém rahons. 155
BALDIRI
Caramba estich sofocát,
y si tu fosis un altre
no hu habías de contár.
CRISTOFUL
¿A mi ambens am amenasas?
sit planto la grapa al cap, 160
tal fico dintra del cós.
BALDIRI
Si t' poso sobre las mans;
¿que dich las mans? als dos dits
si t' als arribo à apretar
aixis, ni la estremunció 165
hi es à temps.
CRISTOFUL
Luego as veurá.
  —10→  
 

(Van á agarrarse y sale la SINTETA con cesta de comida.)

 
SINTETA
¡Ay onclu! Señor Baldiri!
¡tínganse per Deu! ¿que fan?
asistencia!
CRISTOFUL
Calla ximpla,
no alborotis.
SINTETA
Pero... ¡ay!
170
quin susto... Jesus Deu meu
yo tota estich tremolan.
¿que son aquestas rahons?
CRISTOFUL
No son res, deixans estar
SINTETA
No no, yo (perdoni onclu) 175
pero no 'ls deixaré pas.
CRISTOFUL
Tens ventura, cap de suru,
que hi hagut qui ha destorbat.
BALDIRI
¡Ay prou, si no ve la Noya,
ten veyas un feix, marrá. 180
SINTETA
¿Vol que porti aigua onclu?
miri que te sanch al nas.
CRISTOFUL
Aixó no es res ¡vatua listu!
á mal temps has arribát;
mira an grapas de bacó 185
quina hasaña ha fet tan gran.
BALDIRI
Y tu unglas de gat ¿que has fet?
que tot m'has esgarrapát,
—11→
te aseguro á fé de mon
que tu ma la pagarás. 190

 (Vase.) 

SINTETA
¿Pero que es estát aixó?
BALDIRI
No ha estat res, que aquet bargan
mala negada l' aufegi,
y as pugues veurer penját;
Señor teniume la llengua, 195
que diré mil disbaráts.
SINTETA
¡Vaya yo estich aturdida!
y an Baldiri es un bon Jan.
CRISTOFUL
Serás tan bona com ell,
si tu aqui al bens á abonar; 200
es un bretul, un canalla,
un murri.
SINTETA
No será tan.
CRISTOFUL
Ten compte no paguis tú
lo que ell me ha fet enfadár.
¿Perque ha de ser lo teu Sogre? 205
tan bon dropu es an Juan,
com son Pare
SINTETA
Ay, no Señor;
aixó li allevarán,
an Juan es bon miñó.
CRISTOFUL
Bon miñó, y ti casarás? 210
SINTETA
Si Señor.
CRISTOFUL
Dos filla meva
componta, per tu farás;
am mi, no hi contis per res.
  —12→  
SINTETA
¿Ara'm vol abandonar?
CRISTOFUL
No m'abandonas tu á mi? 215
aclareixta: axi ya hu saps,
cásat cásat, tu mateixa:

 (Llora SINTETA.)  

á mi no'm vinguias am plans
malahit siga aquet genit

 (Aparte.) 

que me enterneixo al instan. 220
anem aiximne ¿que portas?
SINTETA
¿No hu sap? li portu l' dinár.
CRISTOFUL
Vaitx á menjarmel á dins,
si ten vás gira la clau,
y la tirarás de sota. 225
 

(Se va sacando una llave y abriendo la puerta por donde ha entrado DON ENRIQUE.)

 
SINTETA
¡Quina mudansa tan gran!
¡al meu oncle abandonarme,
si acas me arribo á casar!
¿que faré? ya es imposible
que yo dexia á nan Juan. 230
JUAN

 (Sale.) 

Sinteta estona há que't busco
¿que no sap lo que ha pasát?
SINTETA
No hu tinch de sabér, aixis
no hu hagués sapigut may,
¡quina desgracia es la nostra! 235
JUAN
¡Y tal filla meva, y tal!
al Pare no vol que m' casi
  —13→  
SINTETA
L' Oncle me ha dit altre tan.
JUAN
¡Dos estém frescos Sinteta!
¡bon nap ne havém arrancát! 240
despres de tantas promesas,
y de protegirnos tan!
no tinch sort am res del mon,
per mi vaitx neixe am dimárs.
¿Y dos ara, que farem? 245
SINTETA
Yo no hu entench... tu dirás.
JUAN
Yo men vatx á sentar plasa.
SINTETA
Que dius! vols ferte Soldát?
JUAN
Si.
SINTETA
Per Deu reportat home.
JUAN
¡Com me tinch de reportar! 250
¡ojalá binguia una bala
y quem toquia al mitg del cap!
tan me estimo naps, com cols:
que, si estich desesperat.
SINTETA
Pero pot ser am al temps, 255
la rabia sels pasará.
JUAN
Que ha de pasar, si al meu Pare
li vist tan enfurismat
que apareixia un lleó;
encara estich tremolant, 260
am la veu enfarfagada,
tot confus, y enregollát,
ma dit: ya no tens promesa;
si te arribas á casar,
—14→
no contis am res de casa. 265
SINTETA
A mi l'mateix me ha pasát.
JUAN
¿Pero nosaltres no estém
del que han tingut ignorans?
¿perque, batua la esquella,
hu hém de venir á pagar? 270
SINTETA
¿Y que no saps aquell ditxo
que tenim an catalá?
JUAN
¿Quin?
SINTETA
Que tot hu paga al just
p' al pecador.
JUAN
Veritat
com aquesta may las dita. 275
¡Vatua l'olla den March!
no se lo quem pagaria
que fosen del meu igual,
am sembla que à cops de punys...
SINTETA
Eu aixó no, Deu men guart. 280
JUAN
¿Pero no es una injusticia!
SINTETA
Pren paciencia, que hi farás.
JUAN
Crech que tú ya te aconsolas.
SINTETA
¡Sí, com me aconsolo tan!
mirat aquet mocador 285
com li posat de plorar
si tu am veyas al meu cor
al tinch mes negre...
JUAN
Altretan
me pasa à mí.
  —15→  
CRISTOFUL

 (Sale.) 

¡Ola! aixó es bo!
¡cumpleixes lo que hi manat! 290
SINTETA
Yo: Onclu.
JUAN
Señor Cristoful...
CRISTOFUL
Eixiume abiat de devan;
nous vuy veurer, ni sentir,
¿del que ti dit no has fet cas?
dos vesten an nom de Deu. 295
JUAN
Pero...
CRISTOFUL
Estich determinat.
JUAN
Nosaltres...
CRISTOFUL
Sou uns dolens,
y ton Pare es bargán.
JUAN
Aixó nó. ¡Vatua la esquella!
Tot ho arribaré à aguantar, 300
pero an parlán mal del Pare
reñiria ab Satanás,
diguiam à mi que so un brétul,
un canalla, y tot cuant hi há
de mes dolent an al mon 305
me aguantaré, contemplan
que es onclu de la Sinteta,
y que al fi es major de edat;
pero al Pare, devan meu
ningú lo ha de maltractár. 310
CRISTOFUL
Dos yo dich...
JUAN
Señor Cristoful...
CRISTOFUL
Que farás tu, que farás,
—16→
mocós, perdulari...
JUAN
Si.
so lo que ha dit, y altre tan;
pero al Pare es un bon home 315
CRISTOFUL
Es un...
SINTETA
Per Deu, onclu, Juan!
¡Mare de Deu que estas groch!
anemsan.
JUAN
Si mes valdrá.
CRISTOFUL
Y que no torneu may mes.
JUAN
Si Señor, si, ya men batx... 320
es á casa seba... ¿enten?
SINTETA
Home, que estás tremolan.

 (Lo saca á empellones.) 

JUAN
Es onclu de la Sinteta;
per aixó li respectát,
pero à mí al de mes vigotis. 325
SINTETA
Home, anemsan com cen sans.

 (Vanse.) 

CRISTOFUL
Se haurá vist tal insolencia,
pero me la pagarán.
Lo que yo sento es son Pare
que sap que tinch amagát 330
à D. Enrique; aixó, aixó
am dona mol mal de cap.
No ya remey, es precis
buscarli algun altre cau.
Nom vull fiar de ningú, 335
per que estich escarmentát
—17→
de ningú absolutament.
PEPE

  (Sale.) 

¿El Señor Cristobal? ya
le veo. ¡Amigo del alma!
al fin os puedo abrazár. 340
CRISTOFUL
Vet aqui un altre xeringa.

 (Aparte.) 

abuy es dia fatal.
PEPE
¿Parece que estáis suspenso?
si yo os vine á incomodar...
CRISTOFUL
Ara tinch un poch de presa 345
Pepito, ya turnarás
un altre estona (me entens)
que estaré desocupát.
PEPE
Ay, mi Madre que está abajo,
y mi hermana sentirán 350
no poder hablar à usted.
CRISTOFUL
Ya hu crech; pero... que hi farás
PEPE
Mire usted ya están aqui.
CRISTOFUL
Un altre ciri trencát.
 

(Salen DOÑA FAUSTINA y LUISA.)

 
FAUSTINA
Señor Cristobal, usted 355
sin duda debe estrañar
visita tan inprevista.
Hace tanto tiempo ya
que no le hemos visto á usted,
y mi anelo siempre es tal 360
por saber de mi marido.
  —18→  
CRISTOFUL
Ara li anava á portar
una carta seva.
FAUSTINA
A ver.

 (Lee.) 

Perpiñan 7 de octubre de 1832.

Amada Esposa: sigo con perfecta salud, desearia disfrutases de igual beneficio, cuatro años que estamos separados, que para mi son cuatro siglos, nada deseo en este mundo mas que volverte á abrazar, junto con las prendas de mi corazon Pepito y Luisa; á quienes darás infinitos besos de mi parte y tu dispon del invariable afecto de tu Esposo.

Enrique Alvaredo.

FAUSTINA
Cuanto tengo que apreciar
Señor Cristobal lo mucho 365
que por mi os interesais.
¿Vos le visteis sano y bueno?
CRISTOFUL
Guapo: fresch, y gras está
si escolta no hi ha remey

 (Aparte.) 

tot sen hu dú al botabant. 370
Ah 'am va dunar aquesta unsa,
y à mes me va encarregá
que estigui alegre, y procuri
vuirer am tranquilitat.
FAUSTINA
Mire usted Señor Cristobal 375
de cada vez siento mas
—19→
la ausencia de mi marido,
conozco voy á enfermar
si vivimos separados
por mas tiempo.
CRISTOFUL
No, no, ca.
380
FAUSTINA
Y hemos resuelto cuanto antes
marcharnos á Perpiñan.
LUISA
Si Mamá vámonos pronto,
que veremos à Papá.
PEPE
Hoy mismo.
CRISTOFUL
Vetan aqui
385

 (Aparte.) 

un altre que no ha filat
de abuy. Mes diguim señora
¿que preveríca? ¿que fa?
se ha venut l' enteniment?
FAUSTINA
Pues que hay en eso de mal? 390
CRISTOFUL
¡No es res, santa cristiana!
es al disbarát mes gran
que ha fet en tota sa vida.
FAUSTINA
No comprendo.
CRISTOFUL
Ya hu veurá.
te la casa ven composta; 395
diguim ¿que es lo que fará
de la calaixera, als llits
las cadiras y als miralls?
hu vendrá am un ragató
dels que venan al ancan, 400
y ni dará à pes de lleña.
—20→
Vet aquí malbaratat
am un dia, lo quels costa
per arreglarho tans añs.
As posa am camí, prebinguia 405
la bosa per los hostals,
que li darán gat per llebre,
y à pes de ór hu ha de pagar.
Arriba allí, posa casa,
compra trastos, lo endemá 410
be una noticia que es bona
torna à vendrer, y à comprar,
torna à fer lo que ha desfet,
torna à gastar... va va va.
Señora creguim á mi 415
nos posi tal cosa al cap,
pasi sense l' seu marit
com fins ara hi ha pasat,
que yo so viudo, y també
filla am tinch de aconsolar. 420
FAUSTINA
Señor Cristobal, por Dios,
no trastorne Vd. mi plan;
¿que sirven los intereses
para la felicidad
de dos personas que se aman? 425
con tal que yo pueda estár
al lado de mi marido
ningun cuidado me dá
aun que tenga que comer
—21→
sopas, ó cebolla, y pan. 430
CRISTOFUL
Tot aixó es, molt bó per dir,
y cuan benen als treballs
tot son discordias, á mi
no m'hu tenen que contar;
la casa que no hay harina 435
todo es mohina, ya hu sap.
LUISA
Si Mamá vámonos pronto.
PEPE
Vámonos luego Mamá.
FAUSTINA
Pues Señor yo estoy resuelta.
CRISTOFUL
No m' posa am poch mal de cap 440

 (Aparte.) 

aquet dimontri de dona,
si sen van à Perpiñá,
no trobará al seu marit
y com se compon, ¿vayam?
Señora li repeteixo 445
que vusté no marxará,
sobre aixó am al seu marit
yo mil voltas ni parlát,
y me ha dit, que ja may pensi
fer bujeria tan gran. 450
FAUSTINA
Quizas tendrá otros amores,
mi marido por allà.
CRISTOFUL
¡Mirat ara am lo quem surt!
FAUSTINA
¡Quien lo habia de pensar!
¡Ay! bien dicen que la ausencia 455
causa el olvido fatal!
CRISTOFUL
Pero Señora, Señora.
—22→
(abuy me fan trastucar)
no pensi am aquestas cosas,
no es lo que está imaginan; 460
al seu marit fa una vida
com si fos un hermitá
yo ni responch.
FAUSTINA
Yo me marcho.
ya no puedo sosegar.
PEPE
Vamos Madre.
LUISA
Si, si, si.
465
no tardemos en marchar,
siglos me son los momentos.
CRISTOFUL
¡Per vida da dell salát!
que diré an aquesta gent,
dona nos mogui, que fá 470

 (Gritando.) 

vusté no sap res ¿m'entén?
¿vol que li diguia cantan?
FAUSTINA
Nada, nada me convence.
CRISTOFUL
Vagisan al butaban.
que ya no tinch mes paciencia. 475
 

(Salen BALDIRI, JUAN y SINTETA.)

 
BALDIRI
Aqui estém señor Cristoful.
CRISTOFUL
¡Aixó es la segona part!
¡y am pillan de bon humor!
BALDIRI
Vamos ya te alegrarás.
CRISTOFUL
Estich be per alegrías. 480
  —23→  
BALDIRI
Yo també estaba enfadát,
y de casa fins aquí
hi vingut sempre ballán.
CRISTOFUL
Tu ets boitx.
BALDIRI
Sí, que tu ets molt sabi:
ya veurás com ballarás 485
saben lo que ya de nou.
CRISTOFUL
Vamos acabém ¿que ya?
BALDIRI
Bonas noticias Cristoful.
CRISTOFUL
Mare de Deu que ets pesát.
BALDIRI
¿Coneixes an Jaume Ribas? 490
CRISTOFUL
¿Aquell de la llupia al nas?
BALDIRI
Si, ha arribat de Barcelona
y mirat lo que ha portát.
CRISTOFUL

 (Lee.) 

S. M. la REINA, en virtud de las facultades concedidas por su amado ESPOSO, se ha dignado conceder AMNISTÍA GENERAL, deseando su maternal corazon que todos los españoles sean una familia, y terminar los partidos que afligen esta nacion magnánima.

¿Y es cert aixó?
BALDIRI
Pal camí
al Alcalde havem trobát, 495
que ya hu ha rabut de ofici.
CRISTOFUL
Viva CRISTINA. Caram

 (Saltando.) 

estich ximpla de alegría.
—24→
No veu, ya no marchará,
ya tindrá aqui al seu marit, 500
que, si yo no se quem fas.
FAUSTINA
Yo estoy loca de contento
¡ay hijos del alma! ya...
PEPE
Abrazaremos à Padre.
¡Cielos! que felicidad! 505
LUISA
¿Tardará mucho en venir?
CRISTOFUL
No señor, no tardará.
FAUSTINA
A lo menos ocho dias.
CRISTOFUL
¿Señora está deliran?
ni dos, ni un, ni mitja hora, 510
y si m' apura ni un quart.
FAUSTINA
¿Se burla usted?
CRISTOFUL
¿Yo burlarme?
am lo que dich so formal
¿al vol veure ara mateix?
respongui prompte.
FAUSTINA
Ojalá.
515
CRISTOFUL
Dos aqui l' te D. Enrique?
ya l' silencio se ha acabat.
ENRIQUE

 (Sale.) 

¡Esposa del alma mia!

 (Abrazándose.) 

FAUSTINA
¡Mi bien!
CRISTOFUL
Casi am fan plorar.
LUISA Y PEPE
Papá abrazadnos tambien. 520
ENRIQUE
Si, si todos me abrazad.
FAUSTINA
¿Como lo has pasado Enrique?
  —25→  
ENRIQUE
Bien gracias à tu bondad,
pues me enviastes socorros.
FAUSTINA
¡Yo Enrique! al revés dirás; 525
yo los recibí de tí.
ENRIQUE
De mí!
CRISTOFUL
Tot se ha declarát.
D. Enrique ¿nos recorda
que l' plét me va defensar,
formanme aqui pediménts 530
que firmaba lo Advocat?
ENRIQUE
Si me acuerdo.
CRISTOFUL
Lo cert es
Señor que yo al vaitx guañar;
no sabia com pagarli,
y à la Señora hi donát 535
diners, y à vusté també
am aixó ya estém am paus:
hi dit algunas mentidas,
pero va no han fet cap mal;
lo cert es, gracias à Deu, 540
que tot ha finalisat,
del modo que desitjaba.
SINTETA
Parlali ara tú Juan;
que sembla está ben alegre.
JUAN
Tú est lo que li has de parlar. 545
que jo men dono vergoña,
com casi ans hem barallát.
SINTETA
Onclu...
  —26→  
CRISTOFUL
Anem no parlis mes,
ja t' entench; at vols casar
am an Juan. ¿Tú Baldiri, 550
hi tindrás dificultat?
BALDIRI
Per mí, no.
CRISTOFUL
Dos jo tampoch
Deu vos fasi bons casats.
Abuy tot es alegría.
ditxas, y felicitat, 555
gracias à la millor Reina;
y à son Espos adorat.
ENRIQUE
¡Oh clemente Soberana!
¡Oh Reina, Madre y Señora!
la España toda te adora, 560
por piadosa, y por humana:
si la discordia tirana,
ha infestado la Nacion,
tu benigno corazon,
tu alma la mas sensible, 565
nos restituye apacible,
la fraternidad, y union.
Cuantas gracias te dará
el infeliz espatriado,
viendo que por tí ha logrado 570
lo que perdido vió ya:
cuando se reunirá
—27→
con su familia adorada,
allí serás aclamada,
y con tiernas espresiones, 575
colmarán de bendiciones,
una Reina tan amada.
Desde el sólio Soberano,
tu primer cuidado ha sido,
que el español desunido, 580
se mirase como hermano:
tú con solícita mano
borras la causa dañina
que al precipicio encamina;
y à tal generosidad, 585
repite nuestra lealtad.
viva la invicta CRISTINA.
Y tú FERNANDO adorado
que el cielo consolador,
para aliviar tu dolor 590
tal compañera te ha dado:
vive de tu Esposa al lado,
mil y mil siglos si es dable;
con su talento admirable,
con tu zelo, y discrecion, 595
formareis una nacion
de tu trono inseparable.
  —28→  
CRISTOFUL
Deixemnos ya de frioleras,
procurém viurer units,
perque no portan profits, 600
las discordias, y quimeras:
unió, y mes, unió, de veras,
tot home sensat opina;
unió es la sabia doctrina
que ha de salvar la nació; 605
y aixis que viva la unió,
vivan FERNANDO, y CRISTINA.


 
 
FIN
 
 


Indice