691
En el año 1944 el editor comentaba: «Quan vaig concebre la publicació de llibres catalans us puc dir que literalment sortia de la misèria... Aquí hi ha senyorassos 'catalanistes de tota la vida', carregats de negocis i de diners que no compren cap llibre catalá» (cit. en A. Manent, Literatura catalana a l'exili, ob. cit., p. 49. Manent cita la entrevista de Nadal-Mallol, «Projectes editorials», publicada en la revista de Buenos Aires, Ressorgiment, 338 (1944), pp. 5.501-5.502).
De todas formas, Costa no siempre obtuvo pérdidas con sus libros en catalán. La colección Els nostres clàssics consiguió un destacado éxito al venderse los 300 ejemplares de bibliófilo que se editaban. Ferran de Pol, buen conocedor de la no siempre participativa comunidad catalana, señalaba esta buena acogida: «...els llibres estampats darrerament per en Costa-Amic han volat de les premses a les cases de la colònia catalana com eixam que té pressa. I resulta aconsolador veure que l'esperit que sol informar certes revistes, entitats, publicacions, etc., està força per dessota del nivell mitjà dels nostres exiliats» («Els 'Clàssics Catalans' de l'editor Bartomeu Costa-Amic», Quaderns de l'exili, 21, 1946, p. 11).
692
«De pocs emigrats es podrà dir -comentaba Joan Sales en Quaderns de l'exili, en diciembre de 1943-, quan tornem a casa, que hagin fet tant per mantenir, en terres exòtiques, una mica de caliu de pàtria, com de l'editor Costa-Amic. Cinc llibres en menys de dos anys porta publicats en català a Mèxic; de valor desigual, a la veritat; però com que això no és imputable a l'editor, no treu gens de significat al seu esforç. Amb escassíssims recursos ha llançat la seva Biblioteca Catalana enmig de la indiferència de molts dels seus compatriotes -homes de negocis els uns, polítics els altres, dues menes de gent poc interessades en les coses de la república literària».
693
La formaban pequeños volúmenes -de entre 16 y 32 páginas-, tenía una tirada de quinientos ejemplares que, en buena parte, se regalaban a los subscriptores de Biblioteca Catalana, y la selección solía correr a cargo de Miquel i Vergés. Se publicaron: Joan M. Guasch (1945), Joan Maragall (1945), Joan Alcover (1947), Josep Carner (1946), Teodor Llorente (1947) y Salvat-Papasseit (1947), esta última antología bajo el cuidado de Carles Sala (1947).
694
Albert Manent, La literatura catalana a l'exili, p. 217 y, especialmente, la reseña de Enric F. Gual, Quaderns de l'exili, 21 (1946), p. 15.
695
En este sentido, Costa se precia de haber publicado más de 1.700 libros de autor mexicano. Como anécdota -pero que, al fin y al cabo, muestra esta orgullosa simbiosis entre las dos culturas-, el editor gusta de explicar cómo consiguió que todo un presidente de México se suscribiera a la Biblioteca Catalana. La anécdota, que nos ha repetido personalmente Costa-Amic, es también relatada por Xavier Tudela en Catalans de fora / 2, ob. cit., p. 138: «El 1946, a la Fira del Llibre de Mèxic, es basteix un gran estand, de tipus romànic, amb el nom de Catalunya. El president de la República, general Manuel Ávila Camacho, féu la inauguració de la Fira i en llegir, una mica estranyat, el nom de Catalunya, Costa-Amic el convida a entrar a l'estand. Li explica que Mèxic havia donat asil no solament a unes persones físiques sinó que, en el cas dels catalans, havia donat acolliment a tot l'esperit d'un poble, a la seva llengua i a la seva cultura, perseguits, prohibits i befats a la pròpia terra. El president de la República vol i demana els llibres de Costa-Amic, 'però amb la nota o factura' manifesta Manuel Ávila, 'i deixeu-me omplir el butlletí de subscripció com aquella senyora i aquells joves', diu assenyalant tres persones que s'estaven subscrivint a les edicions especials numerales. Heus ací que el president de la República de Mèxic, i junt amb ell el secretari i ministre d'Educació, senyor Véjar Vázquez, el regent de la ciutat i altres dos acompanyants, ompliren les butlletes de subscripció a la 'Biblioteca Catalana'» (p. 138).
696
Dentro de esta colección se publicaron Els pollets de colors de Jordi Vallès (1944), El nen blanc i el nen negre de Anna Murià (1947), y, en fecha más reciente, Cinc contes per a infants, de Josep M. Murià (1984).
697
Vid. Quaderns de l'exili, 26 (mar -abril 1947), p. 32.
698
«...La iniciativa d'en Costa-Amic a Mèxic -comentaba Joan Sales- no hauria de ser més que un esbós d'una obra editorial molt vasta que caldrà empendre en el moment del retorn: l'obra de divulgar entre els catalans la literatura catalana de totes les époques (àdhuc la de l'anomenada Decadència, més desconeguda encara i tan plena de belles sorpreses com la del Romanticisme)» (J. Sales, Quaderns de l'exili, 11, p. VII).
699
Joan Sales, «Llibres en català a Mèxic. Les petites antologies catalanes de l'editor Bartomeu Costa-Amic», Quaderns de l'exili, 4 (1943), p. 4.
700
«Lo primero que edité fue el libro El comte Arnau... Habíamos leído, en Barcelona, y habíamos oído los comentarios del maestro de Literatura, Fabra, acerca de lo que era El comte Arnau. Desde el punto de vista lingüístico el que leía El comte Arnau tenía una riqueza lingüística y naturalista de lo que es nuestra tierra; porque allí salen toda clase de pájaros, plantas, frutos, animales, etc. Como yo lo había oído decir al Maestro Fabra, lo primero que pensé fue en publicarlo. Tenía un ejemplar, pero en aquel entonces no había sistema offset, así que entré en relación con una imprentita que nos hacía los programas del Orfeó. El dueño era un hombre de buena fe, tenía un linotipo y un muchacho muy hábil, y le propuse hacer el libro...» (M. Vidadevall, ob. cit., p. 151).