851
En tenim uns quants exemples ben notables en l'edició de la correspondència entre Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca (Josep Ferrer, Joan Pujadas, eds., Epistolari Joan Fuster / Vicenç Riera Llorca, Barcelona, 1993); en els dos volums que de moment han vist la llum de l'epistolari de Josep Carner (Albert Manent, Jaume Medina, eds., Epistolari de Josep Carner, volums 1 i 2, Barcelona, 1994, 1995); o en la tesi doctoral de Lluís Busquets i Grabulosa sobre la correspondència de Xavier Benguerel (Xavier Benguerel: epistolaris d'exili, 1940-1955, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona l'any 1991), de la qual ja s'ha publicat algun tast (Lluís Busquets i Grabulosa, Epistolari entre Joan Puig i Ferreter i Xavier Benguerel, dins Diversos Autors, Miscel·lània Joan Triadú, Montserrat, 1993, pp. 145-178).
852
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona 1908, Terrassa 1982) -bàsicament poeta, però també novel·lista, narrador i dramaturg- va viure a l'exili des del 1939 fins al 1970, principalment a Mèxic. Sobre la seva obra vegeu, essencialment, Anna Murià, L'obra de Bartra, Barcelona, 1975; Francesc Vallverdú, Introducció a la poesia d'Agustí Bartra, dins Agustí Bartra, Obra poètica completa. Volum I: 1938-1972, Barcelona, 1985, 2.ª ed., pp. 5-34; Miquel Desclot, Introducció: una guia de lectura, dins Agustí Bartra, Obra poètica completa. Volum II: 1972-1982, Barcelona, 1983, pp. 11-61; Diversos Autors, Actes del simposi Agustí Bartra, Faig, 30 (octubre 1988).
853
A la mort de Bartra, Anna Murià cedí l'arxiu particular del poeta a l'Ajuntament de Terrassa. Actualment forma part del fons del Museu deTerrassa i és obert a estudiosos i especialistes. Anna Murià i Jordi F. Fernández han ordenat i catalogat el material. Vegeu Catàleg del contingut de la Sala Bartra de la Casa-Museu Alegre de Sagrera, Terrassa, 1987. Pel que fa a l'epistolari, el catàleg es limita a enumerar tots els corresponsals, a identificar-los i a assenyalar la data de començament i final de la relació epistolar. No indica, però, el nombre de cartes que es conserven.
854
En tenim altres mostres a Agustí Bartra, Sobre poesia, Barcelona, 1980; Pere Vives, Cartes des dels camps de concentració, a cura d'Agustí Bartra, Barcelona, 1972; Jordi F. Fernández, «Conéixer Bartra», Cultura, 8 (novembre 1987), pp. 20-31; Pere Calders, Entre la ratlla i el desig. Antologia de textos, Bellaterra, 1996, pp. 87-90. Per a la consulta de la Crónica... vegeu Anna Murià, Crònica de la vida d'Agustí Bartra, Barcelona, 1990, 3.ª ed.
855
Hi hauria un quart aspecte important -les relacions que es generen durant l'estada a Roissy- que ja es tractat per Maria Campillo en una altra de les comunicacions d'aquest congrés.
856
Anna Murià fa una transcripció completa del document, traduït al català, a Crònica..., ob. cit., pp. 34-36.
857
Bartra no està prou informat i s'equivoca en la referència a Armand Obiols, que també havia emprès el camí de l'exili i amb qui més tard coincidirà a Roissy. El gruix de la correspondència amb Carles Pi i Sunyer es conserva a la Fundació Pi i Sunyer de Barcelona. Agraeixo a Francesc Vilanova i a Maria Campillo que me n'hagin facilitat la consulta.
858
Per exemple, aquest fragment de la carta del 5 d'abril de 1941, datada a «Fora-Mallorca»: «Creia que enguany seria el de la tornada a la pàtria, ja lliure de caïns i botxins. Però després del Projecte de Llei del 'Caudillo de la Cruzada' i de l'interès cada dia major de les democràcies imperialistes empernades a mantenir el vell feixisme a Europa i estendre el neofeixisme per les amèriques, m'apar que el retorn digne s'allunya i que l'esperança es mor una mica cada día... I no puc més!». Aguiló mor l'any 1956 a Bogotà, encara a l'exili.
859
En aquesta mateixa línia podem esmentar també les cartes en què Calders explica a Bartra com és el país que es trobarà quan arribi a Mèxic. Són anècdotes i imatges que semblen ben bé extretes dels seus contes mexicans. Vegeu, per exemple, la carta reproduida a Calders, Entre la ratlla i el desig, ob. cit.
860
En aquest darrer cas, el de l'estada a Mèxic, cal esmentar, més com a excepció que altra cosa, la relació que s'estableix entre Bartra i Enrique Díez-Canedo, mort el 1944.