861
Agustí Bartra, Odisseu, Mèxic, 1953.
862
«Estàs fent una obra grandiosa», afirma en un altre moment (9 de juliol de 1949). L'enumeració de citacions en aquesta direcció seria inacabable.
863
El 21 de desembre de 1949 confessa a Josep Sol que «ell, en Ribera, tot i que no el conec personalment, representa per a mi quelcom que no m'ho pot donar ningú més i que m'és tan necessari com l'aire que respiro».
864
A l'arxiu particular de Bartra es conserva la còpia d'una carta de Vicenç Caldés al seu fill datada a 12 de març de 1953, en la qual es parla d'aquesta qüestió.
865
La nota és tan contundent que fins i tot Bartra -i és excepcional- li demana moderació en la carta de contesta (27 de juliol de 1954): «Estimat i bèl·lic amic: La teva lletra del 21 m'ha deixat tot esfereït: no hi (ha) dubte que vols enviar a fer paral·lels a Triadú i escolania; procura que sigui un paral·lel 48 ben maco, i no deixis d'anar-me enviant els comunicats. Per atzar, en Riera, l'altre dia, em va ensenyar una còpia de la carta que vares enviar a Triadú. Tens tota la raó, no cal dir-ho, però no vaig trobar convincent el to i el fet que personalitzessis. El lector que no ha seguit les incidéncies del cas, em sembla que trobarà que la lletra està inspirada pel ressentiment, i és això el que cal que evitis per damunt de tot. No basta tenir raó: cal semblar-ho també (...). La passió és una gran força inspiradora, bé prou que ho sé, en ànima i pell pròpia, però també sé que cal ésser més murri que els bandarres (...). Combat, però no perdis els estreps».
866
La carta fa referència a la hipotètica col·laboració de gent d'Ariel a Pont Blau. Bartra en aquells moments està vinculat a la revista catalana de Mèxic, malgrat que poc temps després es produeix també la ruptura, moment a partir del qual comencen les crítiques contra Vicenç Riera Llorca, el director de la publicació.
867
Bartra fins i tot el compara al que paral·lelament manté amb Ribera: «Tu i ell sou els dos més grans amics que tinc 'a dins'», diu a Fuster el 5 de setembre de 1953. I, en paraules de Ribera, «ara ja som una trinitat» (14 de maig de 1951) perquè Fuster ha esdevingut «un tercer jo» (29 de maig de 1951).
868
Vegeu, per exemple, els contactes amb Vicenç Riera Llorca, que són més extensos i profunds (Ferrer Pujadas, eds., Epistolari Joan Fuster / Vicenç Riera Llorca, ob. cit.).
869
És la mateixa carta en la qual explica que ha conegut Antoni Ribera i que discrepa dels seus radicalismes militants.
870
Deduïm aquest allunyament del que Fuster comenta en la correspondència a Riera Llorca. Més d'una vegada mostra la seva estranyesa per les actituds radicals del poeta, fins que acaba distanciantse'n del tot.