Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

941

El mateix ocorre a La ciutat i el tròpic.

 

942

Caldria ressenyar la presència a l'obra, més latent que patent, de la figura de Crist, heroi agro-llunar de l'estirp de Quetzacòatl.

 

943

La referència a la música de Wagner, introductor d'aquest recurs compositiu, a la fi de la primera part -«els planys de la mort d'Isolda», p. 128-, hi resulta força significativa.

 

944

Vegeu «Muralisme i Revolució, a Mèxic», dins De lluny i de prop, Barcelona, Biblioteca Selecta, 1972, pp. 96-115, o l'admiració que, igual que el professor Enguiano, sent Natxo Zambrano, el protagonista de «Sucidi a la matinada» -La ciutat i el tròpic-, per Diego Ribera.

 

945

El jaguar, emblema de Quetzacòatl en la seva dimensió crònica, tenebrosa, representa el sol de la terra. Serà precisament la troballa del jaguar la que traurà a la superfície els instints soterrats, que desencadenaran el drama. Sobre la complexa figura de Quetzacòatl i d'altres aspectes de la religiositat nàhuatl, vegeu Laurette Séjourné, Pensamiento y religión en el México antiguo, México, FCE, 1957.

 

946

Tots dos viatges constitueixen les etapes d'un viatge iniciàtic. Després del primer, fundacional, l'expedició a Hiahuitla comporta una perillosa travessia vers els orígens, tant col·lectius com personals -un cop més l'oposició natura-cultura-. El retorn esdevé, com ocorre en Los pasos perdidos d'Alejo Carpentier o en Heart of darkness de Joseph Conrad, impossible.

 

947

Un bon exemple d'açò que dic són les especulacions que Pau i Hedwig fan al tercer capítol de la segona part i a la fi de la novel·la sobre les desaparicions del professor. Les vinculen al seu possible origen mític, però tot són això, suposicions. La realitat ni les confirma ni les desmenteix. Som doncs en el que és el territori propi de la literatura, l'ambigüitat, única forma honesta d'accedir a la inabastable complexitat del real.

 

948

A la manera com ha fet amb Abans de l'alba Josep-Vicent Garcia, al pròleg de l'edició de La Magrana, Barcelona, 1994.

 

949

Albert Manent, Josep Carner i el noucentisme: Vida, obra i llegenda, Barcelona, Edicions 62 (col. Llibres a l'abast), 1969, p. 211.

 

950

La Vanguardia, 22 de juny de 1923.