Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

1

Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes. L'autor forma part de l'equip que gaudeix de la DGICYT PB93-0543.

 

2

Francisco Rico, «Imágenes del Prerrenacimiento español: Joan Roís de Corella y la Tragèdia de Caldesa», dins Estudios de literatura española y francesa, siglos XVI y XVII: homenaje a Horst Baader, ed. Frauke Gewecke. Frankfurt, 1984, pàgs. 15-27; Lola Badia i Pàmies, «Corella, els mites i l'amor», al seu De Bernat Metge a Joan Roís de Corella: estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval. Barcelona, 1988. Quaderns Crema Assaig VI, pàgs. 145-80 (amb revisió de la bibliografia corelliana des d'Antoni Rubió i Lluch, El renacimiento clásico en la literatura catalana. Barcelona, 1889).

 

3

Vegeu especialment Lola Badia, «Ficció autobiogràfica i experiencia lírica a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella», dins Homenaje al profesor Antonio Vilanova. Barcelona, 1989, I, pàgs. 75-93 (reed. al seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV: estudis de cultura literària i lectures d'Ausías March. Barcelona-València, 1993. Biblioteca Sanchis Guarner XXV, pàgs. 73-91).

 

4

Sobre aquest còdex vegeu Jaume Turró i Torrent, «El ms. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona (Jardinet de orats): descripció i estudi codicològic», Boletín bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval 6 (1992), 1-55.

 

5

Obres de J. Roiç de Corella, ed. R. Miquel y Planas. Barcelona, 1913 (= Obres). Sobre el ms. M, també copiat a les darreries del segle XV, vegeu Obres, pàgs. xxx-xxxiii, i ara Obres de Joan Roiç de Corella: edició facsímil del manuscrit Mayans, ed. Josep Almiñana Vallés. 2 vols. València, 1984-85.

 

6

Josep Romeu i Figueres, «Dos poemes de Joan Roís de Corella: A Caldesa i La sepultura?», dins Miscel·lània Sanchis Guarner. València, 1984, pàgs. 299-308 (reed. al seu Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans. Barcelona, 1985, III, 137-67).

 

7

Turró, «El ms. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona», 1992, núm. 50. La taula final no registra aquesta peça.

 

8

Pere Bohigas, «El repertori de manuscrits catalans: missió a Anglaterra», al seu Sobre manuscrits i biblioteques. Barcelona, 1985. Textos i Estudis de Cultura Catalana X, pàgs. 20-70 (37-42).

 

9

Cançoner copiat pel prevere barceloní Pere Vilasaló el 1541 i destinat en la quasi totalitat a obres d'Ausiàs March: Obres, pàg. xxxiii; Jaume Massó i Torrents, «Bibliografia dels antichs poetes catalans», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 5 (1913-14), 1-176.

 

10

Turró, «El ms. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona», núm. 59. En el fol. 189r manca un tros de paper i pel que fa a la rúbrica de cobles VIII-XIV només podem llegir «Cobles sparsa de [...]»; Miquel i Planas va deduir (Obres, pàgs. xliii, 435 n.) que el foll havia estat estripat «ab evident propòsit de suprimir el nom de mossèn Corella», com si se tractés d'una damnatio memoriae de cobles tan «sobradament desenfadades».