11
Àdhuc és catalogada com una obra teatral al repertori bibliogràfic de Francesc Calafat i Ferrandis i altres, Obres impreses en català al País Valencià (1900-1039), València, Arxius i Documents, Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (i altres), 1989 p. 237.
12
Concretament a la Biblioteca del Marqués del Bosch, segons Isidro Albert Berenguer, La imprenta en la Provincia de Alicante (1602-1925), Alacant, Instituto de Estudios Alicantinos, Diputació Provincial, 1971, pp. 308-309. Malgrat les gestions personals realitzades m'ha estat impossible la seua consulta.
13
Manuel Rico García, op. cit., t. XIII, pp. 748-754.
14
Hem de remarcar que l'ortografia castellanitzada emprada per l'autor fou habitual durant molt de temps en la literatura popular valenciana. A més, quan els nostres lletraferits locals intentaven escriure en català utilitzaven la varietat lingüística que es parlava a Alacant, raó per la que podem advertir canvis fonètics, variacions morfològiques i interferències lèxiques pròpies de l'alacantí.
15
Josep Ferrándiz Torremocha pertany a una família de gran tradició alacantina. Nascut en 1888, fou educat a l'escola pública i cursarà estudis industrials i agrícoles. De ben jove comptabilitzarà el seu treball d'administratiu amb el de periodista. Les seues idees són liberals, republicanes i federalistes, essent un dels fundadors de l'Agrupació Regionalista Alacantina. Redactor i crític artístic del periòdic republicà El Luchador, entre altres, també fundarà i dirigirà la revista Letras Levantinas. Fou guardonat en diferents ocasions per treballs periodístics, poètics i narratius. Escrigué contes, novel·les i obres dramàtiques, aquestes últimes tant en castellà com en valencià. Es pot considerar l'escriptor teatral alacantí més prolífic del s. XX. Tanmateix, serà més conegut per ser l'autor de la lletra del pasdoble del mestre Lluís Torregrosa Garcia Les Fogueres de Sant Chuan, festa que va contribuir a engrandir des de càrrecs organitzatius i des del seu treball de periodista i d'autor dramàtic.
16
La fiaora era un personatge actiu a la Fàbrica de Tabacs. Es tractava d'una empleada, normalment mestra, que fiava diners a les cigarreres a un interès del 20%. Veure Paco Moreno en el llibre de la Fàbrica de Tabacs.
17
Com a nota curiosa l'actor Manolo Álvarez va tindre que aprendre a pescar la daurada per poder fer millor el seu paper.
18
El dia de l'estrena representaren també el drama en valencià, en un acte i en prosa, La Masera, del propi Josep Ferrándiz Torremocha. Diario de Alicante, 15-5-1930.
19
Interpretaren la peça en aquesta ocasió les actrius Teresita Barrachina, Asunción Antón, Eduarda Torà, Angelita Atienza i Glafira Torà, i els actors Antonio Prieto, Àngel Mas, Manolo Álvarez i Ramón Castellanos.
20
El Luchador, 16-5-1930.