61
En Klein & Leffer (1981) es fa una anàlisi de la reputació en el cas en què s'assegura la permanència dels productes en el mercat. Entre els senyals, per exemple en el cas del mercat de treball, se solen utilitzar els nivells educatius. Vegeu Spence (1973). (N. de l'A.)
62
Vegeu Skaked & Sutton (1981). (N. de l'A.)
63
En Holmstrom (1984) es fa una argumentació pel que fa al cas. Aquests mecanismes van ampliant les possibilitats d'acostar-se a l'eficiència, però sempre, davant asimetries en la informació, queda un espai per cobrir. (N. de l'A.)
64
Aquesta afirmació es troba provada en Skaked & Sutton (1981). (N. de l'A.)
65
Sobre les dificultats per a posar en pràctica els mecanismes que obvien els problemes d'informació asimètrica, vegeu Riley (1979). (N. de l'A.)
66
Assumir a priori els requisits mínims que ha de complir el procés d'elecció col·lectiva és l'únic camí de trencar la recursió a l'infinit dels acords necessaris sobre la forma d'agregar les preferències, per tal d'assolir l'òptim social. (N. de l'A.)
67
El problema en què estem interessats és, doncs, un problema d'agregació de les preferències dels individus que componen la societat. (N. de l'A.)
68
Les propietats plantejades corresponen als supòsits d'Arrow (1951, 1963), i comporten un plantejament d'allò més general, en el sentit que cada una d'elles és fàcilment assumible, per posseir un alt gran de sentit comú i una escassa dosi d'arbitrarietat. (N. de l'A.)
69
Aquesta propietat és especificada per Arrow com «domini universal», i, en poques paraules, exigeix que l'agregador opere sobre qualsevol família de preferències individuals. (N. de l'A.)
70
La racionalitat arroviana s'identifica amb el fet que el resultat d'agregar les preferències (o relacions d'ordre) individuals siga, al seu torn, un «ordre social». (N. de l'A.)