Número 18
Complant fet per Guillem Gibert en la Ciutat de Barchinona, sobre la mort del primogenit d'Aragó don Karles.
Ab dolor gran e fora de mesura | |
Vull jo dir part d' una trista mort, | |
Ab dolor gran, abundós en tristura | |
Vos denunsiu aquesta mala sort; | |
Ab dolor gran passá d' aquesta vida | |
Lo excellent princep d' Aragó; | |
Ab dolor gran lo poble tots jorns crida | |
Molt fort plorant, dihent, Deu li perdó. | |
Ans que moris espay de gran estona | |
Ell parlá clar ab un aire plasént; | |
Ans que moris a tots de Barchinona | |
Recomaná son fillet e sa gent; | |
Ans que moris ab gran humilitat | |
Volgué pregar tot hom li perdonás; | |
Ans que moris pres derrer comiat | |
A tots dihent que algu no plorás. | |
Apres dassó son cap va inclinar | |
Junctes las mans, loant lo Criador. | |
Apres dassó los ulls li viu tancar | |
Ab un sospir, pensau quina tristor. | |
Apres dassó l' anima s' apartá | |
Lexant lo cos et montantsen a Deu | |
Apres dassó tothom Jhesus pregá | |
Dihent: Senyor, es lo servidor teu. | |
Cadescu pens en lo dol e torment | |
Ques comensá en aquell punt e ora; | |
Cadescu pens un tal departiment | |
Si fletxa es que 'ls benvolents acora, | |
Cadescu pens los plors, jamechs, e crits | |
Que los servidors fan d' amargura; | |
Cadescu pens si son romasos trists | |
Que tots llurs plers s' han mudat en tristura. | |
O cortesans, que feu ja si avant | |
Que tal joyell ajau perdut axi; | |
O cortesans, com es cruel lexant | |
Jo pens cascu del cap dar al coxi; | |
O cortesans, en... jouent | |
Ab gran traball lo avieu servit | |
O cortesans... detent | |
Car son restats ab pena sens profit. | |
Gran pietat es de tot benvolent | |
Clergues, clerchs, donselles e infants; | |
Gran pietat a tots es desplasent | |
Era molt mes als faels cathalans, | |
Gran pietat que no 's deu persomir | |
Dels molt... qui may tal cobrella; | |
Gran pietat que se 'n cuiden morir | |
Ab plors dihent, morta es la sancta ovella. | |
Jhesus beneyt e Rey tot poderos, | |
Donau conort, mostrau de llum carrera. | |
Jhesus beneyt, morir volguist per nos, | |
Donchs en tot be demostraus la sendera; | |
Jhesus beneyt, volgut no' n' has lexar | |
Lo Karles bo, qui era nostra guia, | |
Jhesus beneyt no' l' has lexat regnar | |
Perque Rey sanct algu no 'l mereixia. | |
Mare de Deu, humil verge Maria, | |
Aiudau prest qui os volen clamar, | |
Mare de Deu, feu vos que en esta via | |
Est mal divis del tot s' hage apartat. | |
Genolls flectats de fi cor pregaria | |
Bons cristians, la verge sense par, | |
Genolls flectats tot jorn reclamaria | |
Que 'n paradis nos vulla collocar. | |
Romans fet per Johan Fogassot, notari sobre la presó e detensió del Illustrisim Senyor don Karles, prinsep de Viana e primogenit d' Aragó etc., lo qual fou fet en la vila de Brusselles del ducat de Brabant, en lo mes de fabrer any mil cccclx, hu. | |
Ab gemechs grans, plors e sospirs mortals | |
Sentí les gens dolres per les carreres. | |
Plasses, cantons, en diverses maneres | |
Los ulls postrats, stan com bestials, | |
Dones d' estat viu estar desfressades | |
Lagremejant e batense los pits. | |
Los infants pochs cridant a cruels crits | |
Vehent estar lurs mares alterades. | |
O trist de mi; �quin fet pot ser aquet! | |
De cuant en ça está axi Barselona? | |
L' arma ab lo cors de cascu se rahona | |
Acte semblant, no crech may sia lest, | |
Car de lurs ulls diluvi gran despara | |
D' aygua, tan fort que per terra 'ls decau | |
Ay! qu' es asso germans dir me vullau. | |
Tots estan muts e gardenmen la cara; | |
Creix ma dolor per tal capteviment, | |
E de plorar los fiu prest companyia. | |
Molts esforsats perden la homenia; | |
E cascu diu gemegant e planyent: | |
O vos omnes qui transitis per viam atendite | |
et videte si est dolor sicut dolor meus. | |
Estant aixi ab desitg molt extrem | |
De ser fet cert d' una feyna aixi trista, | |
Una galant, ab animosa vista, | |
Lo pas cuitat, per lo born venir vem; | |
L' abit seu es una curta marlota, | |
Cusida mal, d' un negre drap e gros, | |
De bells cabells per espatles e cos | |
Tots escampats portaba molt gran flota. | |
Del drap ja dit per son abilliment | |
Sens null perfil portava la gonella, | |
Hon brodat viu. Lo mon fama m' apella, | |
De fil tenat ab letres rudement: | |
Sonava fort una soberga trompa | |
Qui de molt luny se podia escoltar, | |
Pronunciant só aquella, deya clar | |
Cridant; plorau, a part a part la pompa, | |
Poble devot de gran fidelitat: | |
Pres es aquell qui feya per empresa | |
Lebres humils, apartats d' altivesa, | |
Ab lo sant mot qui tant es divulgat: | |
Qui se humiliat exaltabitur. | |
Hoit açó perdí los sentiments | |
Per mes espay que dir un pater nostre; | |
Puis digui los del princep, o Deu nostre, | |
Tant desijat per infinides gents; | |
Apres pensí que no era possible | |
Semblant senyor esser deslibertat, | |
Mas esser ver per tots m' es affermat | |
Dihent que molts nan avís infallible | |
Per alguns seus affectats curials, | |
Qui narren com en Leyda feu la presa | |
Lo senyor Rey ab furor molt encesa | |
Qui certament es informat de fals; | |
E que no te lo princep esperansa | |
Sino en Deu, en lo bon prinsipat | |
En l' excelent Barselona ciutat | |
Per fer tornar la tempestat bonansa; | |
E que aixi ells deserts e desviats | |
Van dispergits e serquen medicina, | |
Ans que lo cors l' arma lexi mesquina | |
Com a perduts e del tot desperats. | |
Quoniam relicto illo omnes fugierunt. | |
E per sentir lo fet com es passat | |
Sobres dolor mon esperit inflama, | |
E congoxos seguí la dita fama | |
Cosas dient d' extrema pietat: | |
Com al exint de Leyda serta hora, | |
Molt fort guardant lo princep dessus dit, | |
No l' es permes s' acost gran ne petit: | |
Sens esperons va 'b la Reyna senyora, | |
Mas entre 'ls peus de mules e rossins | |
Molts servidors ab voluntats excesses | |
L' ixen planyent, de plors fetes grans messes | |
Aterrats tots com a perduts mesquins: | |
Als quals voltat: Dix servidors e frares | |
Fet es de mi, degotant los ulls seus, | |
James no os puch mantenir, devots meus, | |
Tornau vos ne a casa vostres pares. | |
Donch ploren tots, homens, dones, infants | |
No sa cruel senrahó comunica, | |
Per tal parlar qui breu vida l' indica, | |
No li rompes lo cor vist los cridants | |
Domine, dic nobis qui secuiti sumus te, quid | |
nobis erit? | |
A quin novell a tots los servidors | |
Fon lo donar de si marga lisensa: | |
Pensau ab qual trist gest e continensa | |
Se parten d' ell los faells seguidors; | |
Uns d' una part, altres d' altra se 'n tornan | |
Plorant, planyent lur princep, e senyor: | |
Molt contristats, plens de extrema dolor | |
Que sol un punt no folguen ne soiornen, | |
Está pensant cascu incessantment | |
Lo cas cruel congoxós molt horrible, | |
La gran furor rigorosa, terrible | |
Ab qu' era fet tal apresonament. | |
Donch ja tothom leva balanç e suma | |
Que 'l dit Senyor es molt prop de la mort, | |
Defall lo seny, lo saber, e conort, | |
D' ira lo foch per totes parts tal fuma: | |
Mas no 'l lexa en tots aquets afers | |
Lo tant privat e volgut Vilarasa | |
Qui per carrers, plasses, camins e casa | |
Sempre 'l seguí cullint tot lo prosés. | |
Ille autem sequebatur eum a longe. | |
De continent rebut aquest avis | |
Lo principat fael de Catalunya, | |
Qui satisfer al degut may se lunya, | |
Hac provehit promptament sens divis | |
Al Rey senyor tramet grans embaxades | |
Per subvenir a tal necessitat: | |
E semblant fa cad' universitat: | |
Cavalquen prest, tiren a grans jornades | |
Los reverents, egregis, magnifichs | |
Ambaxadors nobles e honorables | |
De tots estats hon van molt concordables, | |
D' esfors viril no mostranse enemichs: | |
Ohyreu donchs a una veu lo poble | |
Plorant cridar: no muyra 'l bon senyor, | |
No hi plangan res, conega nostre amor. | |
Assó dihent, ab cor devot inmoble: | |
Suplicanne la reyal majestat, | |
Oferint vos estarne a la esmena: | |
Purguem ho tots, e no port ell la pena | |
Si de null fet pot esser inculpat. | |
Hic enim est salus et resurrectio nostra, | |
Per quem salvati et liberati sumus. | |
Dir... un tan estrem voler | |
Estés en tots habitants de la terra | |
Vers dit Senyor, e no crech queme n' erra, | |
Divinal do esser molt verdader. | |
Los monastirs e les esgleyes totes | |
Fan professons molt be devotament, | |
Lagremejant Deu preguen humilment | |
Que les presons del princep sian rotes. | |
Homens d' honor e tot lo popular, | |
Dames galants, e les altres comunes, | |
Qui en aquest fet se mostren totes unes, | |
Leixen a par l' ufanós abillar. | |
Cessen tots jochs, cessen les alegries, | |
Cessen dansars, cessen tots los delits, | |
De plants, de plors tots estan molt fornits, | |
Deu suplicants, dihent grans letanies. | |
Semblant tristor no 's viu en ningun temps, | |
Encortinats veig estar los retaules | |
�O mala sort, e quin joch nos entaules! | |
Tristor e dol han vuy favor ensemps. | |
Et ex illa hora tenebrae factae sunt super univer- | |
sam terram. | |
No passá molt fon rebut un correu | |
Prest e volant, espatxat en Ytona, | |
Dels legats dits, remes a Barselona | |
Als diputats, donch fem lohors a Deu, | |
Letres portant ab las quals avis feren: | |
Viu e dispost es dit princep Senyor; | |
E que molt be, no mostrada rigor, | |
Lo Senyor Rey e la Reyna 'ls reberen, | |
E qu' era ver apres fou suplicat | |
Per ells del fet a la reyal presensa: | |
Los fou respost ab plasent continensa | |
Remetent los a la nostra Ciutat. | |
E mes avant com la Senyora Reyna | |
Molt desenment ha pres lo lur venir | |
Offerintse de bon cor subvenir, | |
Ab ells e seus a la predita feyna, | |
E visitat per ells lo princep dit, | |
Confortant lo en manera deguda | |
Mes se 'n en lurs mans, demanant lur aiuda, | |
Cascu l' hy diu aqui' n son espirit | |
Etiam si oportuerit memori tecum, non te nega- | |
bo.- | |
Apres que fou lo Rey ab son estat | |
Junt en la gran e forta Saragosa, | |
Sos cathalans fan llur deguda cosa | |
Per obtener del princep libertat. | |
Suplicantna la real excellenza, | |
Com se pertany de bons e feels vassalls, | |
Molt humilment de paraules ab... | |
Apuntats, be composts ab providensa | |
Deduhint hi lo escampement de sanch | |
Gran e soberch per la gent cathalana | |
Seguint los Reys per tanta part mundana | |
Fet, no duptant morir ab cor molt franch. | |
Noyren respost de l' alta senyoria | |
Com lo seu fill es trovat en error | |
Molt gran e fort, donch mereix deshonor, | |
E qu' a mercé pendrer ja no l' poria. | |
Repliquen li suplicant virilment | |
Per gran que fos la filial ofensa | |
Major es molt l' alta reyal clemensa | |
De que 'us fes vot se diu palesament | |
In omnem terram exhibit sonus eorum et erunt | |
in finem orbis terrae verba eorum. | |
Recorregam donchs ab devoció | |
A la gran font do pietat e mena, | |
Prech son fill car haja fi la pena | |
Que soportam de la stranya presó; | |
E que no guart la nostra gran comada | |
De pestileigs, comesos en passat, | |
Mercé, mercé clamant e pietat, | |
Reyna del cel, puix sou nostra advocada | |
E per nos trists vos pres per mare Deu, | |
Girau, girau vostra amorosa vista | |
Mirau dolor de poble axi trista | |
Daunos socors, verge, no os sia greu | |
No permetau perir talment la terra | |
Que está esperant l' excellent presoner, | |
Será Senyor de pau e justicier. | |
Sancta dels Sancts, tal dan non's fassa guerra | |
Feu hajam prest de vos un tal novell | |
Qual esperam, verge, de vos, Maria | |
E puixam dir, ab solemn alegria, | |
Lo cantich sanct, molt singular e bell, | |
Haec est dies quam fecit Dominus, exultemus et | |
laetemus in ea. | |
Obra feta per lo dit Johan Fogassot, sobre la liberació de dit Senyor Primogenit. | |
Infinits mals divisio 'ns aporta | |
Segons vehem per clar esperiment: | |
Test singular Jhesus omnipotent | |
Nos hin dona: lo vangeli u reporta | |
Quant représ en nom de Belzabuch | |
Foragitar los demonis dels cossos, | |
Per los malvats fariseus, que ab mossos | |
D' enveja gran insassiable cuch, | |
Feren refort d' abatre sos miracles, | |
Argumentar sabent l' intrinsech lur, | |
Omne regnum mox desolabitur. | |
Divis en sí, don volgué lurs obstacles; | |
Segueix se donchs e nos pot impugnar | |
Allá hon es la unió beneyta, | |
Cessen quants mals divisió maleyta | |
En l'univers poria fer causar. | |
En nostre temps vist n' havem prou grans actes | |
Del virtuós don Karles d' Aragó, | |
Tant desiiat, detengut en presó | |
Contra statuts, libertats, leys, e pactes: | |
Car crech ferm jo per lo mortal divis | |
Qu' estan enses dins la gran Barselona, | |
Del prinsipat mestressa e patrona, | |
No pensant may lo cors talment... | |
E no callats alguns consells perverses, | |
O no dihent so ques debia dir | |
Fou pres aquell; mes sens null diferir | |
Foren units los volers tant diverses | |
En liberar la carn de lur Senyor; | |
En un instant se uní tota la terra | |
Ab voler tal que tot lo mon aterra; | |
Car dir se pot james se viu maior. | |
E procehint ab moltes ambaxades, | |
Salva tots temps la gran fidelitat, | |
Criden mercé a l' alta maiestat | |
Esponent li rahons justificades, | |
E per trovar complit remey e prest | |
Per dar repos e... tots enfractes | |
Ab iust procés, fets alguns virils actes | |
Contra 'ls malvats, consellants dit arrest, | |
Del clement Rey usant de la clemensa, | |
Per lo mitxa de la Reyna excellent | |
Obtengut fou... finalment | |
Que fos libert lo fill de paciensa, | |
Ja foraxit del nostre principat, | |
Pres detengut, al castell de Morella, | |
En un instant s' escapa la novella | |
Donch tot lo mon fou content e pagat. | |
Fins los infants que parlar no sabien | |
Vist lo gran goig mogut per lurs parents, | |
Fant lo semblant ab gest e continents, | |
Mostrants lo pler que dins en sí tenien, | |
E per no fer ensiiós mon procés | |
Essent prolix, la forma de la entrada | |
De dit Senyor me plau tenir callada, | |
Pus se pot dir fou tant bell fet may ves. | |
Donchs habitans de la gran Cathalunya | |
Pus clar veheu quant' aparació | |
Es procehint de vera unió, | |
Siam units, car de tals bens nos lunya. | |
E pus Deu tanta mercé nos fa | |
Que del anyell la presó ha rompuda | |
Alegramnos; ab llengua no pas muda | |
Cantem contents lo gran alleluya. |