El Judas (1952), Verd madur (producido en 1960 pero no doblado hasta 1967), Maria Rosa (1964), En Baldiri de la costa (1968), L'advocat, el batlle i el notari (1969), La llarga agonia deis peixos fora de l'aigua (1970), Tren de matinada / Paraules d'amor (1970), Laia (1971) y La ciutat cremada (1975).
Quan el cinema començà a parlar en català, Orphea, Institut del Cinema Català, Barcelona, 1992.
Josep Benet, Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura catalana pel règim del general Franco, Edicions catalanes de París, París, 1973.
Joan Triadú, La novel·la catalana de postguerra, Edicions 62, Barcelona, 1982; y La poesia catalana de postguerra, Barcelona, Edicions 62, 1985.
Según Dolors Dilme, Estrenes de teatre comercial català (1946-1960) (Tesina presentada en la Escuela de Bibliología, original mecanografiada depositada en la biblioteca del Institut del Teatre de Barcelona y elaborada con datos obtenidos a partir de la cartelera de La Vanguardia y el Diari de Barcelona), entre 1946 y 1960 la cartelera teatral barcelonesa registró 699 estrenos profesionales en catalán. Véase, además: Enric Gallen, El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939-1954), Institut del Teatre, Barcelona, 1985; y Francesc Curet, Història del teatre català, Aedos, Barcelona, 1969.
Jordi García Soler, La Nova Cançó, Edicions 62, Barcelona, 1976; y Llorenç Soldevila, La Nova Cançó (1958-1971). Balanç d'una acció cultural, L'Aixernador ed., Barcelona, 1993.
Román Gubern, «Claves de la atipicidad europea del cine español», Archivos de la Filmoteca, Vol. I, n.º 1, Valencia, marzo/mayo 1989.
Julio Pérez Perucha, Mestizajes (Realizadores extranjeros en el cine español 1913-1973), Vol. I, Mostra de València/Cinema del Mediterrani, Valencia, 1990.
M. Empar Giménez Ruiz, Incidència del cinema a la Barcelona d'inicis del segle XX (1898-1917), Tesina de Licenciatura, Dept. d'Art de la F. Geog. i Hist. de la Univ. de Barcelona; Palmira González, «Els intel·lectuals catalans i el cinema (1896-1923)», L'Avenç n.º 79, Barcelona, febrer 1985, págs. 40-68; Joan Minguet i Batllori, «El Noucentisme contra el cinematògraf (La campanya anticinematogràfica de la revista Cataluña)», Cinematògraf. Història de la Catalunya cinematogràfica, Vol. 3, Federació Catalana de Cine Clubs, Barcelona, 1986, págs. 19-86; Joan Minguet i Batllori, «Les avantguardes catalanes i el seu context cultural enfront del cinema. Textos i teories: 1917-1931», Cinematògraf. Història de la Catalunya cinematogràfica, Vol. 4, Federació Catalana de Cine Clubs, Barcelona, 1987, págs. 19-101.