—77→
AL DIR LO EVANGELI DE SANT JOAN
O Jesus zelador ardentíssim de la salvació de las ánimas, que per medi dels apóstols notificàreu los misteris de la divinitat y Humanitát á las nacions, qual representació se acaba de fér en lo sant sacrifici de la Missa, ab lo més profundo rendiment vos suplico, Senyor meu, me vullau portar á la gloria, ahont, veyentvos cara à cara, vos alabe eternament. Amen.
—78→Advertencia. Quant lo sacerdot en la Missa no dirá Gloria ó Credo, á las horas podrá deixar la oraciò que corresponía al Gloria ò Credo.
OFERIMENT PER A FÉR LAS ESTACIONS, LO QUI VULLA GUANYAR LAS INDULGENICAS DE LA BUTLLA DE LA SANTA CRUSADA, O BE ALGUN JUBILEU; QUALS PODRÁN OFERIR AB LA SEGUENT ORACIÓ.
Omnipotent y etern Déu, jo vos oferesch aquestas Estacions y oracions, suplicant ab lo mès profundo rendiment a vostra divina Magestat, que per vostra bondat infinita, per la sanch preciosa de nostre Senyor Jesucrist, intercessiò de Maria Santissima y dels Sants patrons meus, vullau exàltar vostre santissim nom, donar felis acert en lo gobern al Sumo Pontifice y prelats de la Iglesia, y victoria à las armas católicas contra dels infiels; implorant juntament la vostra clemencia, perque vos digneu aplicar aquesta indulgencia à las ánimas del purgatori, y especialment à las ánimas del purgatori, y especialment á aquellas per las quals dech pregar per rahó de pietat, justicio ó caritat, á las quals vullau consolar ab vostre amable presencia en la gloria. Amen.
—79→
AFECTUOSA MEDITACIÓ PER TENIR UN RATO DE ORACIÓ DEVANT DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
O Redemptor meu, ¡qué dignació fou la vostra, quant prenguéreu lo aspre sayal de ma frágil naturalesa, peró quán major misericordia fou, deixarvos en cos y sanch á fins à la fi del món, en perpetua finesa dels homens!
Admirable fóreu al baixar, admirable —80→ fóreu al quedar; baixáreu per pèndrer nostra humanitat, quedáreu per deixarnos la divinitat.
¡O inmens é incomprensible Dèu! ¡qué ditxosa seria la mia ánima, si Vos, admententme en lo celestial convit de la Eucaristia, me visitàsseu per habitar eternament en mi!
Bé es véritat, que Vos habeu promès al que dignament menjará vostre cos y beurà vostra sanch donarli la vida eterna; y al que habitará en Vos, que habitaréu en éll.
Peró? qui podrá dignament menjar aqueix pa dels ángels, que contè en si tota especie de deleytes, si Vos no supliu las faltas de ma insuficiencia? Supliu, pues, mos defectes, perque puga gosar de vostras promesas.
O Jesus suavíssim, ¡qui pogués véurer baix del vel de las especies sacramentals al hermosura de vostra cara divina, á la qual desitxan tant véurer los ángels!
Ja veig que no meresch tal favor; peró ab firmissima fe crech y confesso, que en aqueix august sagrament estau Vos, mon Déu y Senyor meu, tenint compromesas —81→ baix los accidents de pa y vi totas las divinas maravellas.
Atreviment es posarme devant del trono de vostra omnipotencia; peró me anima á la esperansa lo saber que sóu fortalesa y firmesa y refugi dels homens: nom desampareu, puig espero en Vos.
¡O sacrifici incruent! ¡O victima misteriosa! Que cuberta de misteriosas flamas, no vos cremau; y puig habeu vingut per abrasar al mòn per vostre amor, introduhiu abundant foch en mon cor, perque se abrase per Vos, sumo bè meu y felicitat mia. Jo vos adoro, Senyor, jo vos amo; peró confesso que no puch degudament amarvos.
Me alegro, Senyor, del modo miraculós, ab que en aqueixa hostia estau oferint y ofert, sacrificant y sacrifici; viu ab representació de mort, invisible als ulls, deleytable al gust, Déu humanat, home impassible, comunicable tots á tots, y, finalment, prenda de eterna salut per tots los que vos serveixen.
Entra, pues, ánima mia, en aquell admirable tabernacle, y plena de confusió de —82→ haber pecat, adora ab esperit de humilitat á Cristo, Rey de la gloria.
Excita en ton interior fervorosos desitgs de servir a ton Dèu, proposa la esmena de la culpa, y procura en atesorar la sua gracia.
¡Ay, Redemptor meu! confesso que vos tinch ofès: axó es lo que mès sento; y axi perdonaume las mòltas negligencias que he tingut en servirvos. Salvau tot lo poble cristiá, donaume vostra benedicció antes de ausentarme de vostra amorosa presencia: axi siau sempre alabat de totas las gents en lo santissim Sagrament del altar, pera sempre sens fi. Amen.
DEVOTA MEDITACIÓ PER SALUDAR Y ALABAR Á LAS CINCH LLAGAS DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST
¿Vols agradar, ánima mia, á ton Dèu, desitjas compláurer á la Trinitat santissima? —83→ adora y saluda humilment á las cinch llagas de Cristo.
Imagina que, mogut de aqueix desitg, te està dient: Mira com estich per ton amor en aqueix pal; clavat, nu, assotat, ab los osos desconjuntats; y si axò no bastaba per ta redempció, tornaria encara gustós á morir per salvarte.
Pensa al mateix temps, que ab ninguna cosa pots mès agradarlo, que ab la meditació de las cinch llagas, ab que lo veus traspassat per ton amor; las quals te han de servir de medianeras, per alcansar los majors favors de la divina beneficencia.
¿Cóm es pues ánima mia, tan gran la tua ceguera, que no sápias entremétrerte en las piadosas llagas de Cristo? Entra, entra, puig tens franquejat lo tresor de la divina sabiduria y caritat eterna.
¡O mon Déu! ¡ó amor! ¡ó excés de amor! ¡Qui pogués en esta ocasió fèr una exclamació de tant fervor y eficacia, que ointse desdel Orient al Occident, y desdel cel al infern, mogués totas las criaturas, perque degudament vos servissen y amassen!
—84→Baixa pues, ánima mia, al més profundo grau de la humanitat, y desde aqui demana per mi á ton Espós, per pujar à aquella misteriosa palma del Calvari, per cullir dels copiosos fruyts en que abunda, y adorar las cinch caudalosas fonts que la fertilisan, dient devota y atentament.
Dèu vos salve, llaga beneita de la ma dreta de Jesucrist, crucificat per mi y per la salut de tot lo món. Sia, Senyor, vostra ma dreta mon amparo, perque en lo dia del judici meresca ser cridat al regne que te destinat per los predestinats vostre etern Pare.
Dèu vos salve ditxosa llaga de la ma esquerra de mon Salvador Jesucrist, rubricada ab la sua sanch preciosa, per medi de la qual vos suplico vullau reprimir las forsas dels que volen pérdrer la mia ánima.
Déu vos salve llaga preciosa del peu dret de mon Senyor Jesucrist, regada ab la sua sanch immaculada, per medi de la qual vos suplico, vullau dirigirme per lo cami de la virtut, perque puga seguir vostra lley, y donar en tot bon exèmple al próxim.
—85→Déu vos salve llaga venerable del peu esquerra de Cristo, hermosejada ab la sua sanch sagrada, per medi de la qual vos suplico, Redemptor meu, meresca seguir vostres passos, y fèr obras dignas de acceptació, en vostra divina presencia.
Dèu vos salve, llaga sacrosanta del costat de mon espós Jesucrist, cruelment traspassat ab una aguda llansa del qual isqué sanch y aygua pura per remissió de mas culpas.
Vullaume, Senyor, netejar ab aqueixa sanch y aygua saludable: permeteume posar los llabis en aquella font de aygua viva, perque recreantme en ella puga dir: assedegat estich; peró he trobat lo alivio que tant desitjaba la mia ánima.
PER EXAMINAR LA CONCIENCIA QUANT VULLA CONFESSARSE
Advertencia per antes del exámen
Per confessarse dignament, y rebrer la gracia del sant sagrament de la Penitencia, —86→ ha de observar estas cinch cosas.
1. Ha de fèr un diligent exámen per recordarse dels pecats, perque després puga dir al confessor quants sian en número, y distingits en especie, ó bè sircunstancias que mudan de especie.
2. Ha de procurar una perfecta contrició de tots los pecats comesos, en quant son ofensa de Déu á qui deu amar sobre totas las cosas, per ser qui es bondat infinita dient móltas vegadas lo acte de contrició; perque es menester la gracia de Dèu, y mòlta aplicaciò nostra, per ferne un de bén fet.
3. Ha de tenir un ferm propósit que se extenga á tots los pecats, prometent á Dèu de tot cor, que no tornara mès á pecar durant sa vida.
4. Ha de confesar tots quants pecats se recorde haber comés, y que no ha confessat; perque un sol pecat callat per vergonya basta per condemnarlo, conforme hi ha mòlts en lo infern, que per un pecat que callaren se abrasarán eternament, privats de la cara de Déu.
—87→5. Ha de acceptar ab tota humilitat y cumplir exáctament la penitencia que li donará lo Pare confessor.
Es de advertir tambè, que encara que es veritat que se pot exâminar la conciencia caminant, ó fent qualsevol traball, peró lo mès lloable será, si tè ocasió, que alomenos per donar principi al exámen, ab tota humilitat se pose ab la consideració á la presencia de Dèu, agenollantse devant de algun crucifixô, ó imatge santa, demanantli la sua assistencia y gracia ab la següent
Oració preparatoria per antes del exâmen de conciencia
O Jesus amantíssim, ¡qué dolor tan gran tinch jo en mon cor, de habervos ofés, quant per infinits motius debia amarvos sobre totas las cosas! Es tan gran esta pena mia, que estaré inquiet fins que me hajau altra vegada admès en vostra amistat y gracia. Y axi, Salvador meu, il-luminau mon enteniment, perque exàctament puga pensar y recordarme de tots los pecats mortals que he comés contra vostra —88→ Magestat, y principalment de aquells que encara no he confessat, perque desde ara estich ab ferma resolució de confesarme y may mès pecar.
Verge Santissima Mare de Dèu advocada de pecadors, per vostres mérits vos suplico, me vullau amparar y alcansar de vostre Fill unigénit una verdadera contrició de tots mos pecats: feu que jo me recorde de tots, per confessarlos, y alcansar de ells lo perdó.
Angel sant de la mia guarda, y tots vosaltres, gloriosos Sants y Santas del cel, alcansaume de mon Dèu y Senyor un ditxós arrepentiment de totas las mias faltas, y que fassa obras dignas de penitencia, per las quals, algun dia puga ab vosaltres gosar de la eterna gloria. Amen.
Després anirá seguint los deu manaments ab lo següent interrogatori, y veurá lo que haja faltat en quiscun de ells
Sobre lo primer manament
1. Si ha fet alguna confessio sacrilega per haber callat voluntariament algun pecat, —89→ ó per no haber fet lo degut exàmen de conciencia, ó per falta de dolor y propósit de la esmena de la vida.
2. Si sab y enten la Doctrina cristiana, y Acte de contrició per demanar perdó á Déu nostre Senyor.
3. Si ha fet actes de fe, esperansa, y caritat, en lo temps que tenia obligació.
4. Si voluntariament ha judicat, dubtat ó dit alguna cosa contra la santa fe: si ha llegit ó tingut en sòn poder llibres prohibits per la Iglesia.
5. Si ha desesperat ó desconfiat de la misericordia de Dèu, creyent en són interior, que Dèu nol perdonará per los enormes pecats que ha comés, ó si vanament ha confiat que lo perdonará sens fèr penitencia, ni deixar lo pecat.
6. Si ama més á Déu que totas las cosas; so es, si está ab tal resolució, que si tot lo mon fos sèu, lo abandonaria tot, per no perdrer la gracia y amistat de Dèu. Si ha confiat més de las criaturas y cosas de aquesta vida, que de Déu.
7. Si ha cregut en somnis, adevins, mals —90→ presagis ó supersticions; si tè fet algun pacte ab lo dimoni, ó si ha aprés algun mal art, ò curat homens ó animals ab oracions en-salms ó supersticions.
En lo segont Manament
1. Si ha fet algun jurament ab mentida, ó dany grave de tercera persona, ó si ha instat á algú á que jurás fals.
2. Si ha jurat de fèr alguna cosa mala, ó si fou ab intenció de cumplirla.
3. Si ha blasfemat ó renegat indignament, ó dient cosas de ignominia contra de Dèu ó dels Sants, y si fou assentint hereticament á lo que deya.
4. Si ha deixat de cumplir los vots ó juraments que tè fets, podentlos cumplir. Y advertesca que la muller, per fèr vots, deu demanar llicencia á sòn marit, y los fills y fillas als pares; que es bo se aconsellen antes de ferlos per lo millor acert ab lo confesor, ó propi curat.
En lo tercer Manament
1. Si per sa culpa ha deixat de ohir —91→ Missa cumplida en dia de festa, ó voluntariament se ha posat en perill de no ohirne: si ha estat causa, que altres no ne ohissen, ó si ohint Missa ha estat distret, parlant, dormint ó pensant en las cosas del mòn, y si ha passat la tercera part de la Missa ab estas distraccions.
2. Si sens causa ha traballat ó fet traballar en dia de festa, y quantas horas ha traballat quiscun dia.
3. Si sens causa ha menjat carn en dias prohibits, ó duptat si tenia causa per menjarne.
4. Si sens causa, ni tenir Butlla de la Crusada ha menjat en la Quaresma ous ó lacticinis.
5. Si ha deixat de dejunar algun dia de precepte, no tenint causa, ó tenit dupte ó escrúpol de la suficiencia de la causa. Y advertesca que en tal cas deu recórrer al confessor y metge, per eixir de aqueix dupte.
6. Si no ha pagat ó ha tingut intenció de no pagar los delmes y primicias, que tè obligació.
—92→En lo quart Manament exâminarán los pares de familias
1. Si lo marit y muller viuhen bè y ab a unió, que demana lo sant Matrimoni: si han obrat ó parlat contra la reverencia de altres superiors, com, prelat, párroco, sacerdots y pares de República; y si han donat mal exêmple à sos súbdits.
2. Si ensenyan la doctrina cristiana á sos fills y fillas, y demés de casa; si los exhortan, á que viscan cristianament, guarden los Manaments de la Iglesia, y confessen algunas vegadas en lo any; si cuydan de donar estat als fills, y los exhortan á que no vajan ab malas companyías.
3. Si han donat als fills y demés de la casa lo aliment necessari, ó si han destruhit, ó fet mal bè los bens de fortuna, en dany de la familia.
Exâminará lo fill de familias
1. Si ha tigunt odi ó rencor á sos pares, si los ha estat desobedient, si los ha perdut lo degut respecte, si los ha —93→ parlat ab arrogancia y mal modo, y si ha deixat, en aflicció y necessitat, de consolarlos y socòrrerlos, podent ferho.
2. Aquí exàminarán los criáts y criadas, en qué han faltat en orde á sos amos y mestressas.
En lo quint Manament
1. Si ha fet á sí mateix, ó al próxim algun dany grave contra la vida, si ha procurat aborto ó gastament, si ha menjat y begut en excés cosas danyosas á la salut, com neu, guix, etc.
2. Si ha dit pestas, llams, iras, malediccions, ó altres mals contra del próxim, y si ho ha dit ab desitg eficás de que li esdevinguessen; ó si tè costum, ó mal hábit de dirlos, y si los diu á oidos de altres, donantlos ocasió de pecar.
3. Si ha desitjat la mort á sí mateix ó á altres, si tè odi ó rencor á alguna persona, no volentla tractar ni saludar, ni perdonarli los agravis.
En lo sisé y nové Manament
1. Si ha tingut pensaments plenament —94→ consentits de cosas deshonestas, ó advertidament se ha deleytat en ells, no procurant apartarlos; si ha dit paraulas deshonestas ó bribonerías; si ha sol-licitat algú á pecar deshonestament ó á fèr accions deshonestas devant de altres; si ha ballat balls prohibits y profans.
2. Si ha tingut tocaments deshonestos ab sí mateix ó ab altre; si ha mirat curiosament y ab detenció cosas deshonestas; si ha tingut acte carnal, y dirá ab qué sexò y que estat de persona; si ha estat ab violencia, etc.
En lo seté y desé Manament
1. Si ha robát materia grave ó mòltas cosas leves ab diferents vegadas, las quals juntas li dirá lo confessor si arriban á materia grave; si ha causat dany grave ab algun furt, encara que leve.
2. Si ha manat ó aconsellat robar; si ha participat de algun furt ó ha recullit cosas robadas.
3. Si no ha pagat als oficials, jornalers y criats, ó no ha cuydat com se deu dels que están á sòn cárrech.
—95→4. Si ha fet injusticia grave, ó ha fet contractes il-lícits en compra, venda ó cualsevol altre contracte.
5. Si ha estat causa que algú haja reportat algun dany, per no avisar al próxîm en cosas, en que de caritat ó justicia lo debia prevenir.
6. Si ha tingut voluntari desitg de fèr algun furt, ó dany grave, ó se ha complagut en éll voluntariament.
En lo vuité Manament
1. Si ha llevat algun fals testimoni, ó dit alguna mentida en grave perjudici del próxîm.
2. Si ha murmurat, ó descubert algun pecat ó delicte grave ó leve, causant la deshonra ó infamia de altre.
3. Si ha fet judicis temeraris, ó sens fonament ha suspitat mal del próxîm.
EXAMEN PARTICULAR DE CONCIENCIA
Remey cotra tot vici
A més del sobredit exámen general, un dels principals y més eficassos medis que —96→ hi ha per aprofitar en lo camí espiritual, es lo exámen particular: qual practicaren y ensenyaren S. Agustí, S. Basili, S. Antoni Abat, S. Bernat, S. Bonaventura, S. Cassiano y tots comunament, com es de véurer en los Exêrcicis del P. Alonso Rodriguez de la Companyía de Jesus, (part. 1 tract. 7 c. 1.) En lo exâmen general se exâminan totas las faltas comesas per pensament, paraula y obra: per axó se anomena general perque ho abrassa tot; en lo exâmen particular se exâmina una cosa sola, y per axó se anomena particular.
Hi ha unas passions predominants, que apar se ensenyoreixen de nosaltres, y nos fan fèr lo que no voldríam. Y axí acostumam á dir alguns: si no no tenia tal defecte, me apar que no hi hauria cosa que me embarrassás, ni donás pena en la conciencia. Donchs aqueixa esperiencia nos fa véurer la necessitat que tenim del predit exâmen particular; y de quanta importancia nos sia, ho fa evident lo Seráfich Sant Bonaventura, (52 part. breviloquii) ahont diu, que lo —97→ dimoni se porta ab nosaltres, com un capitá quan vol conquistar una plassa, lo qual procura regonéixer primer la part més flaca de la muralla; allí assenta la artillería, y emplea los seus soldats; perque, destruhida aquella part, veu que entrará y se apoderará de ella. Axí lo dimoni procura regoneixer en nosaltres la part mes flaca de nosaltres ánima, per combátrernos y véncernos per allí. Y per axó mateix nos debem tenir per avisats, y prevenirnos contra nostre enemich, procurant véncer lo vici principal que nos domina; perque, vensut aquest, quedarán destruhits facilment los demés, á la manera que tallant las arrels principals de un arbre, totas las ramas quedan mortas.
Per tráurer lo desitjable fruyt de dit exàmen, un dels millors avisos que se poden donar, es que cada hu ho comunique à sòn pare espiritual, donantli primerament enter compte de sa conciencia, de totas sas inclinacions, passions, aficions y hábits mals, perque de aquesta manera, vista la nececessitat y —98→ entesas totas las faltas, li determinará de qué li conve mès fèr lo exàmen particular, com adverteix doctament lo citat Pare Rodriguez.
Peró obrará acertadament aquell, que mirant los vicis y passions quel dominan, procurará destruirlos un per un, comensant per los principals, y primerament per aquells que ocasionan alguns danys al próxîm: y axí, si un está faltat de humilitat, y está inclinat á usurpar lo estrany, cuydará primerament de la esmena del defraudar, que es un perjudici de altre, y després, de conquistar la humilitat, que es en orde á sí mateix.
Lo quí voldrá posar en práctica aquest exâmen particular, tots los dias en llevantse per lo matí, ha de fér propósit de guardarse ab diligencia de aquell vici ó defecte particular, de que se vol corretgir y esmenar. En lo mitg dia fará lo exámen, que se reduheix á tres punts. Primerament demanará gracia á nostre Senyor per recordarse de quántas vegadas ha caygut en aquell delicte de que fa lo exàmen particular. Segonament demanará —99→ compte á la sua ánima de aquell defecte ó vici, pensant desde la hora que en lo matí feu lo propósit fins á la hora present, quántas vegadas ha caygut, en éll. Tercerament, se mourá á dolor de haber caygut, demanantme perdó á Dèu, y proposant no cáurer á la tarde, ab la gracia del Senyor. En la nit antes de anar al llit, fará exàmen segona vegada, axí mateix com en lo mitg dia, ab los tres punts, discorrent desdel exàmen pasat fins á las horas.
Tota aquesta doctrina es treta del sants Pares: S. Basili y S. Bernat avisan, que se conferesca un dia ab altre; y Sant Doroteo aconsella, que se compare una semmana ab altra y un mes ab altre perque axí puga un conéixer millor en qué aprofita y deixa de aprofitar, y procure cada dia ser millor y mès semblant als Sants y Angels.
ORACIO PER DESPRÉS DEL EXAMEN DE CONCIENCIA
O bon Dèu! jo tinch un gran pesar en mon cor de que, deventvos amar com —100→ Criador y Redemptor meu, me haja apartat de Vos per ma culpa y pecat. Peró purificaume de totas mas faltas ab vostra sanch preciosa, fentla baixar sobre la mia ánima, per medi del sant sagrament de la Penitencia, que desitjo rébrer, perque estich ab propósit de confessar totas las ofensas que he comés contra Vos, confiat de que me perdonaréu y restituhiréu á vostra amistat y gracia.
O Verge puríssima, mare de Dèu, advocada de pecadors, amparaume una dolorosa contrició de totas mas culpas, feu que las conega y aborresca per confessarlas totas y alcansar de Déu lo perdó; perque ab gran sentiment de mon cor dich quem pesa de haberlo ofés, per ser qui es bondat infinita, á qui estimo y amo mès que á totas las cosas.
Angel de Dèu, custodi meu, excitau en mí llágrimas de verdadera penitencia, teniu llástima de aquesta ánima paralitica, ajudaula ab vostras deprecacions per que puga curar de tants mals que la atropellan.
—101→Y vosaltres, Sants y Santas de la patria celestial, intercediu per mí, perque puga reconciliarme ab sa Divina Magestat, en lo sant sagrament de la Penitencia.
ADVERTENCIA SOBRE DEL MODO AB QUE DEU POSARSE ALS PEUS DEL CONFESSOR
Quant vaja á confessarse anirá ab tota modestia, y no ab los cabells trenats com reprehensiblement fan alguns; portará recullida la vista y demés sentits, y agenollat als peus del confessor, se persignará y senyará devotament; dirá lo Acte de contrició, y la confessió general: Jo pecador etc. fins aquellas paraulas y per tant jo prench etc. exclusivament, y després dirá: Pare, tant temps ha que no me he confessat, etc.
Me acuso sobre del primer manament, etc Y axí anirá seguint los deu manaments, acusantse dels pecats ab humilitat, veritat y brevedat; no escusantse, ni dient las circunstacias que no son necessarias, —102→ ni anomenant la persona ab la qual, ó per ocasió ó causa de la qual ha comés lo pecat, sino purament acusantse dels pecats certs com á certs, y dels duptosos com á duptosos, dient la especie y número dels pecats mortals, com y també dels venials: perque encara que de estos, regularment parlant, no hi haja precepte, peró es cosa mólt profitosa y lloable. Y si quant anirá á confessar, no ha comés pecat algun desde la última confessió, se acusará de algun pecat de la vida pasada, per donar materia certa á judici del confessor.
Y habentse acusat de tots sos pecats, per conclusiò de la confessió dirá: De tots aquestos pecats y demés que sab Dèu que he comés en la mia vida, desde que tinch us de rahó fins á la hora present, men acuso y demano perdó á sa Divina Magestat, y á vos, Pare, absolusió y penitencia. Y luego dirá: Y per tant jo prech á la gloriosa Verge Maria, etc. fins á la fi de la confessió. Després atendrá á lo que li dirá y advertirá lo pare —103→ confessor, notant bé la penitencia que li será donada, li acceptará ab cor humil, ab intenció de cumplirla lo mès prest que puga, y posantse ab lo cos inclinat, dirá lo acte de contrició mentres li donará la santa absolució; la qual habent rebut li besará la má, y sen anirá devant de un Crusifixò ò altar, y dirá ab tota devoció y fervor la següent:
ORACIO PER DESPRÉS DE LA CONFESSIO
Senyor Dèu meu Jesucrist, suposat que estánt en lo mòn diguéreu que qualsevol que será deslliurat per vostres ministres en la terra, ho seá també en lo cel, jo vos suplico ab lo mès profundo rendiment que mos pecats sian absolts en la terra y en lo cel, y que la sentencia, que de ells ha estat pronunciada ara per vostre ministre, me servesca de un perdó general de tots mos pecats de la vida passada y de una indefectible asseguransa de vostra gracia.
—104→Jo vos oferesch, Salvador meu, totas las penas y torments que estant en la creu patíreu per la remissió de mas culpas, desitjantme posar dins de las vostras sagradas llagas, perque me purifiqueu de ellas ab la ardent flama de vostre divino amor y caritat.
¡O bon Jesus, Redemptor de la mia ánima! jo vos demano perdó del intim del mon cor de tots los pecats, que he comés contra vostra Divina Magestat.
¿Es posible, mon Dèu, que, en espressió de lo molt que estimau á la mia ánima, hajau derramat vostra sanch sagrada, per una criatura tan miserable é ingrata?
Feu pues, Dèu meu, que no se mallogre en mí lo fruyt de una redempció tan copiosa; perque desitjo primer morir mil vegadas, que cométrer un pecat contra vostra Magestat soberana. Patir desitjo, bon Jesus, quant vos habeu patit per mí, á fi de meréixer vostra santa amistat y gracia.
María Santíssima, Verge immaculada, Mare de Dèu, Reyna dels Angels, advocada —105→ de pecadors, y alivio de afligits, vullau oir, vos suplico, las pregarias de aquest indigne servidor vostre, y feume gracia de que sia un de aquells que vos amau y conservau escrits en vostre virginal pit.
Purificau, ó Verge soberana, lo meu cor de tot pecat; apartau de mí tot lo que no es de vostra voluntat; alcansaume que la mia ánima sia purgada dels afectes de las cosas terrenas y vanas; elevaume al desitg de las cosas celestials; feu que en assó sia tot mon cuydado y vigilancia.
O Verge amabilíssima, jo recomano á la vostra pietat la mia ánima y mon cos; vullaume defensar de tots mals, y dels enemichs innumerables de aquest mòn.
Dignauvos, piadosa Reyna, pregar per mí á vostre Fill, que me perdone mos pecats, y me done una verdadera fe, una ferma esperansa, una ardent caritat, y la gracia del Esperit Sant, ab la qual fassa sempre lo que es del divino agrado. Amen.
—106→Quant haja enfervorisat la ánima ab las sobreditas deprecacions, se preparará ab los següent: