—157→
Quarta Estació
AHONT LA REYNA DELS ANGELS, MARÍA SANTÍSSIMA, ENCONTRÁ Á SON FILL SANTÍSSIM CARREGAT AB LA CREU AL COLL
Considera ánima, en esta quarta Estació, com es lo lloch, en lo qual caminant nostre amat Jesus ab la creu al coll, encontrá á sa santíssima Mare trista y afligida, y mirantse aquells dos fins amants, quedaren sos cors traspassats de dolor y amargura: y aquí se diu la següent oració.
O soberana Senyora, y Mare la mès —158→ trista y afligida de las donas, per las cruels saetas de dolor, que traspassaren vostre cor, mirant á Jesus vostre Fill, eclipsada la llum de sos ulls, afeat sòn rostro, atormentat ab la pesada creu, y fet oprobi dels homens, alcansaume, Mare afligidíssima, que ja que mas culpas foren causa de tantas penas y dolors, las plore amargament, perque, purificadas ab la confessió y penitencia, sia admés á vostra companyía en la patria de la gloria. Amen.
Un Pare nostre, Ave María y gloria Patri, etc.
O Senyor, he pecat; pésam de tot mon cor de habervos ofés; teniu misericordia de mí, dulcíssim Jesus, puig proposo no oféndrervos mès, ajudat de vostra divina gracia y misericordia infinita.
Lo demés de la mateixa manera que en la primera Estació.
—159→Quinta Estació
AHONT SIMON CIRINEU AJUDA A JESUS Á PORTAR LA CREU
Considera, ánima, en esta quinta Estació, com es lo lloch, ahont feren los Jueus que Simon Cirineu ajudás á portar la creu á nostre Redemptor Jesus, no moguts de pietat que de sa Magestat tinguessen, sino tement no sels morís en lo camí per lo gran pes de la creu: digam á Jesus la següent oració.
O amantíssim Jesus, que per mon —160→ amor portareu la mòlt pesada cárrega de la creu per lo camí del Calvari, y volguéreu que, en persona del Cirineu, vos ajudássem á portarla, perque ab aquest medi participássem dels sèus tresors, feume gracia, Senyor que ab mòlta devoció y fervorós esperit me abrasse ab la creu de la negació de mi mateix, y me aparte dels viciosos costums; per que de esta manera seguint vostres passos, alcanse los eterns contentos de la gloria. Amen.
Un Pare nostre, Ave María y Gloria Patri, etc.
O Senyor, he pecat; pésam de tot mon cor de habervos ofés; teniu misericordia de mí, dulcíssim Jesus, puig proposo no oféndrervos més, ajudat de vostra divina gracia y misericordia infinita.
Lo demés de la mateixa manera que en la primera Estació.
—161→Sexta Estació
AHONT LA SANTA VERONICA LIMPIÁ LA SAGRADA CARA DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST
Considera, ánima, en esta sexta Estació, com es lo lloch, en lo qual á nostre piadós Jesus li isqué aquella santa dona anomenada. Verónica, que veyent á sa Magestat tan fatigat, y sòn rostro obscur ab lo suor, pols, salivas y bofetadas que li donaren, moguda á pietat y compassió, se llevá las tocas, —162→ ab que lo limpiá: y aquí se diu la següent oració.
O hermosíssim Jesus, que quant mès afeada estaba vostra cara ab las innumerables salivas, vos limpiá lo suor aquella devota dona ab las tocas, y quedá estampat en ellas vostre hermosíssim rostro, vos suplico, Senyor, que estampeu en ma ánima la imatge de vostre rostro santíssim, y me doneu favor y gracia per conservarla sempre ab las obras de caritat perfecta, perque axí la puga presentar en vostra eterna gloria. Amen.
Un Pare nostre, Ave María y Gloria Patri. etc.
O Senyor, he pecat; pésam de tot mon cor de habervos ofés; teniu misericordia de mí, dulcíssim Jesus, puig proposo no oféndrervos mès, ajudat de vostra divina gracia y misericordia infinita.
Lo demés de la mateixa manera que en la primera Estació.