Fiammetta [Fragmenta]
Giovanni Boccaccio
Annamaria Annicchiarico (ed. lit.)
Giovanni Boccaccio, La Fiammetta catalana, edizione critica di Annamaria Annicchiarico, 2 vols. Japadre, L'Aquila 1983-1987, ISBN 88-7006-339-9/120-5
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de Boccaccio a Martorell veg. Josep Pujol 1998 i Annicchiarico 1998 i 1999.
coneguí que la mia ballesa, miserable don a qui virtuosament viura desija
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 269, 579, 26-27.
TB: Vives 2004.
E ja en la mia pença essent la empremta de la sua figura romasa
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 270, 583, 3-4.
TB: Vives 2004.
O nobla dona, tu sola est la behetitut mia
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 269, 579, 31-32.
TB: Vives 2004.
Ara és temps de risistir ab pocha força, per ço que qui en lo prinsipi contraste, foragita lo vilan amor e segur roman vençador
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 268, 578, 24-25.
TB: Vives 2004.
Garde si a la altesa del teu perentat e a la gran fama de la tua virtut, la flor de la tua ballesa, la honor del món present, e totes aquelles altres coses que a dona noble deuen ésser cares, e sobre tot la gràsia del teu marit, de tu tant amat e tu de ell: per aquest sol deus perdre tots los desigs teus. Sertes voler no·u deus ne crech que ho vulles, si sàvia ab tu matexa te concelles. Donques, per Déu, reté e los falsos delits promesos de la sutza sperança foragite'ls e ab ells la presa furor.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 268, 578, 25-33.
TB: Vives 2004.
Jo breument havia lo món per nulla [...] poder demostrar [...] estimant en mi mateixa que axí a cascuna persona com a mi degués plaure
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 272, 584, 34-585.
TB: Vives 2004.
Mas tu, o vergonya, de la una part e tu, o pahor, de la altre, me retinguist, menessant-me la una de eterna infàmia, e l'altre de perdre ço que inicha fortuna me tolch puys
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 275, 587, 17-19.
TB: Vives 2004.
A mi occorregueren mil pencers en la pença en un moment, e casi tots termenaren en un, ço és que ell, amant altre dona
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 269, 579, 19-20.
TB: Vives 2004.
si los meus plants meriten fe alcuna, creure pots no censa occasiamaríssima ab tanta abindància spanden llàgrames los ulls meus
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 315, 667, 15-17.
TB: Vives 2004.
perquè a·mor e a la deguda pietat a una ora satisfer pogués
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 315, 667, 18-19.
TB: Vives 2004.
Aquestes paraules me entraren en lo miserable cor ab amaritut no may sentida
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 269, 579, 13-14.
TB: Vives 2004.
Aquesta fon la primera hora que jo sentí dolors als meus plaers inimigues
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 269, 579, 14-15.
TB: Vives 2004.
la ànima mia sercà de fugir de mi, e sensa dupte fugida se fóra, sinó que en los brassos de aquell que pus amave me sentí star.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 289, 613, 1-2.
TB: Vives 2004.
O última sperança de la mia pença, entren les mies paraules en la tua ànima ab forsa de mudar propòsit, per ço que, si axí me ames com demostres, e la vida tua e la mia catxades no sien del trist món primer que vinga lo dia signat.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 289, 612, 34-37.
TB: Vives 2004.
[...] ben que yo de molt gran affer t'estimasse; mas are yo conech e sent per obre que tu est de haver-te molt pus car que no·m mostrave lavors lo meu ismeginar, e est devengut meu ab aquella cortesia [certezza it.] que los amants poden de les dones ésser tenguts. ¿E qui dupta que no sia molt major dolor lo perdre ço que ten, que ço que ell spera de tener, encara que la sperança deja eixir vera? E però, ben considerant, assay se veu apertament la mort mia
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 311, 662, 32-663, 1.
TB: Vives 2004.
e si mort no te'n segueix, vida pijor que mort no te'n fall.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 311, 663, 3-4.
TB: Vives 2004.
¿És tua creença, o Panfílio, que nenguna persona, que sia de tu quant que·s vol e pot per perentat de sanch o per amistat conjunchta, te am axí com jo am? Mal creus, si axí creus: verament neguna te ama axí com jo. Donques, si jo més te am, pus pietat maresch.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 269, 579, 36-580, 3.
TB: Vives 2004.
¿No veus tu lo cel plen de obscuredat, e contínuament manasar gravíssima pastilència a la terra ab aygües, ab neus, ab vents e ab speventables trons? [...] ¿Qui és aquell qui si mateix axí poch ama que en axí fer temps se meta a caminar? Donchs an aquest fé lo meu plaer, lo qual si fer no vols, fé lo teu dever. Leixa los dubiosos temps passar e spera lo novell, en lo qual tu millor e ab menys parill poràs anar, e jo, ab los trists pencers acostumada, pus passientment speraré la tua tornade». A·questes paraules ell no trigà la resposta [...].
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 336, 703, 8-20.
TB: Vives 2004.
Neguna part de la mia cambra era que jo ab desiderós ull no guardàs, enfre mi dient: «Aquí seya Panfílio, aquí me promès de tornar tost, aquí lo besé yo».
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 398, 789, 7-9.
TB: Vives 2004.
[...] haver ja llegit en los versos de Ovidi que les fetiques removien [remopuen, ms. BC; traevano it.] als jóvens amor e la testa
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 323, 684, 16-17.
TB: Vives 2004.
moltes coses stades sues [...] les mirave [...] les besave
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 398, 789, 6-7.
TB: Vives 2004.
e axí moltes vegades gran part del die trespassave ab poch enuig.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 398, 789, 9-10.
TB: Vives 2004.
Les coses noves plaen ab més força que les sovent vistes, e tostemps allò que hom no ha se sol ab major sforça e afecció desijar que ço que hom poseix, e nenguna cosa és tan delitable que per lonch ús no enuig.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 293, 624, 9-13.
TB: Vives 2004.
O déus, e unt sots? [...] Unt és ara la vostra ira? [...] Com no dexenden ells sobre lo malvat jove [...]?
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 216, 475, 26-27.
TB: Vives 2004.
A mesquina! ¿per quina culpa meresquí yo de ésser-te axí poch a cura? Hon és fogit de nós axí tost lo leuger amor?
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 216, 476, 7-9.
TB: Vives 2004.
meresquí yo de ésser-te axí poch a cura?
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 319, 676, 28-29.
TB: Vives 2004.
La mia simplicitat merita major ffe que la tua no era.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 315, 667, 14-15.
TB: Vives 2004.
A mesquina! ara me fosse lo die precedent a aquella nit stat lo derrer, en lo qual jo fóra poguda morrir honesta!
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 614, 9-10.
TB: Vives 2004.
La mia ignorància merita lo perdó.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 316, 671, 30.
TB: Vives 2004.
aquel confort pren que los mesquins solen fer en les misèries acompenyats.
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 284, 604, 20-21.
TB: Vives 2004.
lo poder mostrar ab quanta ardent ira, ab quantas làgremes, ab quant strenyement de cor yo casi cascun dia aytals pencers e rahonaments solgués fer
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 284, 604, 22-24.
TB: Vives 2004.
amor e tèbea sperança me reençania, e axí poch a poch, la dolor demorant-hi, me faeren de voler canbiar, e en lo primer desig de recobrar lo meu Panfílio retorné.
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 284, 604, 24-25.
TB: Vives 2004.
e axí con les flamas del foch dels vents avidadas [ajudades, ms. BC] crexen en major flama, axí Amor
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 319, 675, 11-12.
TB: Vives 2004.
E lo meu visatge, descolorit retornat, feya tota malenconiosa la mia casa, e de varis vàriament s'i oÿa parlar de mi
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 284, 604, 25-27.
TB: Vives 2004.
Los meus dubtosos pencers al pus me menaven tot lo jorn incerta de doler-me o de relegrar-me, ans vinent la nit, molt alt temps als meus mals, trobant-me en la mia canbra sola, havent abans plant
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 284, 604, 27-29.
TB: Vives 2004.
les mias oracions a Vènera revolgia, dient: «O del cel ballesa special e piadossima deya, o sancta Vènera, la effigia de la qual en lo principi dels meus affanys en aquesta canbra fon manifesta, dóna confort als meus dolors, e per aquell venerable e intríncech amor que tu portest a Adon mitiga los meus mals! Vejas quant per tu jo·m treball; vejes quantes voltas per tu la teribla ymatge de la mort és ja stada denant los meus ulls; vejas si tant mal ha la mia fe meritat quant yo sustench. Yo veciada jovaneta, no conexent los teus darts
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 276, 588, 36-589, 5.
TB: Vives 2004.
Mas yo dubte que, de la mort pregant, no·s perlonga la vida, tant me són los déus contraris
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 299, 634, 26-28.
TB: Vives 2004.
O Ffortuna [...] no contenta de ésser d'elguns en hun cars lo eixalces e en altre lo deprems [abaxes, ms. BC] o despulles; aprés a la dada fel·licitat ajustes a les penes novelles àncies, [...]. Tu, sega e sorda, los plants dels mesquins refutant
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 283, 603, 22-24.
TB: Vives 2004.
Qualsevulla sia que en les grans coses se fia, e potent senyoreja en los alts lochs, l'ànimo crudel donant a les pròsperes coses reguart mi, de altre dona petita serva tornade, pijor que abominade són del meu senyor e refutade
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 283, 603, 26-29.
TB: Vives 2004.
O, Ffiameta, ¿e on és fogida la delitosa ballesa del teu vis? ¿E on has leixades les fresques colors? Quina és la occasió de la tua pel·lidesa? Los teus ulls, semblants a dues matutines steles [...]. E los cabells ab maestrívol mà ornats
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 322, 682, 22-25.
TB: Vives 2004.
Veus nengun jorn ésser a mi segur, contínuament la fin de mon mal és a mi principi de l'altre [ms. BC]. Yo qui ja me són dite benaventurade, no coneixent les mies misèries, primerament en los vans affanys de ornar la mia joventut, [...] penitènsia [...] no acostumade
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 271, 583, 21-25.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. V, § 35, línies 1767-69, vol. I pp. 216-217)
Udè, si los mesquins són de tu ohits alguna volta, posa les tues piedoses orelles als meus prechs
TB: Hauf-Escartí 1992, I, cap. 270, 583, 8-11.
TB: Vives 2004.
als hulls meus tornà lo perdut lum.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 322, 682, 17.
TB: Vives 2004.
¡O maleÿta sia aquella deya qui, apareguda, mi, fortment resistint a amar-te, revolch ab les sues paraules de la justa intenció! [...] a mi no altrament omplint de insavesa, com feren lo miserable Atamantha. ¡O molt cruel jove, entre molts nobles, bells e valerosos sol elet pèsimament per lo millor! ¿Hon són are los prechs, los quals tu moltes veguades a mi per restauració de la tua vida planyent offerist, affermant aquella e la tua mort star en les mies mans? ¿Hon són are los piedosos hulls ab los quals a te posta, mesquí, lagrimaves? Hon és lo amor a mi mostrat? Hon les dolses peraules? Hon los greus afanys en los meus servirs aofferts?
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 294, 626, 4-14.
TB: Vives 2004.
¡quants prechs e quantes offertes als déus he yo portades per la salut de tu [...]!
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 606, 8-10.
TB: Vives 2004.
yo he hagut l'affany e altre de aquell se pren lo delit
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 606, 11-12.
TB: Vives 2004.
qual ballesa major de la mia
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 606, 13.
TB: Vives 2004.
may [...], sinó ultre terma de rahó t'é amat. Si açò merita [...]
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 606, 14-15.
TB: Vives 2004.
Si Amor axí ferament the senyoreya, com ela fa a mi [...] Mas què dich jo? Tu no amest jamay
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 607, 20-22.
TB: Vives 2004.
[Si tu agueses amat a mi, com yo creya, tu ffores encara meu. ¿E de qui pories tu may ésser qui pus the amàs de mi?]
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 607, 19-20.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VI, § 4, línies 192-193, vol. II pp. 14-15)
¿No era, o malvat [jova, la mia fforma confforma als teus desigs [...], ms. BC]?
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 607, 18.
TB: Vives 2004.
O déus justs venjadors dels nostres deffectes, yo deman venjança e no injusta [...].
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 286, 607, 16-17.
TB: Vives 2004.
E no sert la mort a la qual conech devem venir, quant la manera de aquella planch, la qual desaventurada e lege és coneguda
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 613, 18-19.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VI, § 7, línies 274-276, vol. II pp. 17-18)
vergonya, qui ab torbade cara mirant la terra me fa entre·ls altres spirits anara dolorós.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 613, 20-21.
TB: Vives 2004.
Filla molt cara, ultre modo me effligen los teus mals e pus me effligirien, si debans no te n'hagués avisade; mas tu, pus volenterosa que sàvia, leixant los meus concells, seguist los teus plaers
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 613, 21-24.
TB: Vives 2004.
Tu, axí com a jova, més la volentat seguint que la rahó
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 341, 712, 32-33.
TB: Vives 2004.
met la rahó devant a la voluntat, e tu mateixa sàviament foragite dels perills e de les engoixes, en les quals tu follament te est leixade descórrer.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 287, 609, 2-5.
TB: Vives 2004.
La tua fama és integra, ne alguna cosa de tu stade feta és en les penses de les gents ab meculada oppinió, la qual sent corrompuda, [...] la fortuna te ha reserva; conforte't, e ab tu mateixa pence de no haver may vist Panfílio
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 613, 25-27.
TB: Vives 2004.
donats senyal de futur dan
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 287, 608, 35.
TB: Vives 2004.
gitant un ardent suspir
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 287, 608, 36.
TB: Vives 2004.
ne al teu laserat cors sia dat a ffoch o a sapultura
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 287, 608, 36-37.
TB: Vives 2004.
E si tu per ventyura a i sobrevius, qual que sia la manera de la mia mort, de un que al miserable spirit se n'hirà [...] fúria
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 288, 609, 28-30.
TB: Vives 2004.
«O filla, pus que tu coneixs la rebiosa tirenia del déu qui·t molesta, abtempre tu mateixa; si la deguda piatat a çò no·t mou, mogue't lo teu error: nova vergonya de entigua colpa poria néxer leugerament; [...] e per doble occasió mèritament se dolgue del teu falliment». [...] la rompuda fe e les malvades [mal cervades, ms. BC] leys [...].
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 613, 27-33.
TB: Vives 2004.
si la deguda piatat a·çò no·t mou, mogue't lo teu error: nova vergonya de entigua colpa poria néxer leugerament
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 281, 595, 7-8.
TB: Vives 2004.
E encare lo miserable <Ision> en la fera roda voltant no sent dolor axí feta que a la mia ànima se puix regualar.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 615, 8-9.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VI, § 14, línies 609-611, vol. II pp. 30-31)
¡E quant és greu cosa e de dol plena lo no poder en les sues dolors expendir alcuna veu [...]!
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 615, 9-10.
TB: Vives 2004.
no és per ço de doler-se'n tant com tu fas
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 288, 611, 9-10.
TB: Vives 2004.
sercar la mort, la qual tu pus irade que aconsellada demanes.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 288, 611, 13.
TB: Vives 2004.
tu mateixa te est de açò principal occasió.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 288, 611, 14.
TB: Vives 2004.
E ell encara no és lo primer qui açò fa, ne tu la primera a qui sdevé.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 615, 5.
TB: Vives 2004.
Are és temps de prove si en tu ha loch nenguna virtut; jatsia a aquella nengun temps [...]
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 287, 608, 38- 609, 1.
TB: Vives 2004.
Ell no és dur com a rroure, o de dure pedre sculpit
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 615, 6.
TB: Vives 2004.
fets la mia mort sença infàmia passar entre les gents; si en aquella alcun peccat, prenent-la, se comet
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 290, 615, 6-7.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VI, § 21, línies 1122-1125, vol. II p. 50)
axí com a vensuda, dar les spatles als mals. No és virtut lo demanar la mort, axí com si la vida se temés, axí com tu fas, mas als sobrevinents mals contrestar.
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 288, 609, 26-28.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VIII, § 13, línies 417-419, vol. II p. 88)
trobà a·çò súbitament aquella sola medicina que era a foragitar lo seu dolor: ço és la mort
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 295, 626, 29-31.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VIII, § 13, línies 430-431, vol. II p. 89)
la magnifissència de Pirro; la potènsia de Dari; la crueltat de Gigurta; la tirannia de Dionís
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 295, 626, 32-35.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VIII, § 14, línies 437-442, vol. II p. 89)
Mentre que jo vaig los antichs dans en tal guisa, [...], en la mia pença sercant per trobar làgrimes e affanys, mirant als meus semblants, per ço que, havent companya, me dolga menys, [...] foren miserables sapultures
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 295, 626, 2.
TB: Vives 2004.
G. Boccaccio, Fiammetta (A. Annicchiarico 1983-1987, cap. VIII, § 14, línies 452-455, vol. II pp. 89-90)
A mi és portade compació de so d'on jo no he dolor nenguna, ne gos descobrir ço de què·m dolch; la qual cosa si fer gosàs no dubte que, axí com als altres dolents és stat algun remey
TB: Hauf-Escartí 1992, II, cap. 295, 627, 2-5.
TB: Vives 2004.