Gabriel Janer Manila

Josep Maria Aloy

A partir de l'especial relleu de l'Any Internacional del nen i atenent a les recomanacions dels Organismes Internacionals, el «Ministerio de Cultura» va crear, l'any 1978, els «Premios Nacionales de Literatura Infantil» com a estímul als diferents elements sectorials que intervenen en la creació, producció i difusió de la literatura per a gent jove.

En l'apartat de creació han estat guardonats diversos escriptors del nostre país: Oriol Vergés, l'any 1980 per «Les peripècies dels herois»; Josep Vallverdú, l'any 1983 per «Saberut i Cua-verd»; Gabriel Janer Manila, l'any 1988 per «Tot quan veus és el mar»; el tàndem format per Andreu Martín i Jaume Ribera, l'any 1989 per «No demanis llobarro fora de temporada»; Josep Albanell, l'any 1990 per «La rosa de Sant Jordi». El premi s'atorga sempre a una sola obra de les publicades durant l'any anterior.

Fa uns dies s'ha atorgat el premi a l'obra que un jurat format per diverses persones d'arreu de l'Estat espanyol ha considerat la millor de les publicades durant l'any 1993. No ho tenia gens fàcil, el jurat, ja que només pel que fa als escriptors catalans hi havia una gran diversitat de narracions, algunes d'elles excel·lents, de Mercè Canela («El planeta dels set sols»), d'Àngels Gardella («Bèsties petites»), de Josep Vallverdú («Silenci, capità»), d'Eusèbia Rayó («L'exèrcit dels innocents»), de Jordi Sierra («El temps de l'oblit»), de Maite Carranza («Frena, Càndida, frena!») i d'Andreu Sotorra («La medalla»), per citar-ne només unes quantes de ben representatius. El jurat ha optat finalment per concedir el premi a Gabriel Janer Manila per l'obra «Han cremat el mar», publicada per Edicions Edebé.

Una ploma sòlida i prestigiosa.

Amb la concessió del «Premio Nacional» a Gabriel Janer Manila, l'escriptor mallorquí rep per segona vegada un reconeixement a nivell estatal que ajuda a consolidar-lo com a una de les plomes més prestigioses en el camp de la literatura juvenil, una expressió que a ell li plau molt poc ja que segons manifesta sempre «de literatura només n'hi ha una».

La trajectòria literària de Janer Manila és una de les més brillants que s'han donat al nostre país. Als seus cinquanta quatre anys posseeix una obra molt diversa, però amb unes característiques que la fan ser única i singular: una sensibilitat extrema generalment pels dèbils, un sentiment profundament ecològic, una atenció particular als problemes de caire social, un refús total de la violència, un clam a favor de la solidaritat... tot plegat presentat amb un embolcall de lirisme exquisit i un llenguatge delicat i poètic. Una obra certament pensada per estimular i satisfer qualsevol lector de qualsevol edat, malgrat que els editors la destinin a un públic jove. Es Teresa Durán qui, en un estudi sobre l'obra narrativa de Janer Manila manifesta que es tracta d'un dels autors més lírics del nostre país «i, sense dubte, un dels que han aportat, de manera més específica, una estilística al món de la comunicació literària infantil».

La narració «Han cremat el mar» està emmarcada en la recent guerra del Golf: una àvia parla al seu nét que està a punt de néixer, però que mai no coneixerà el seu pare, mort entre la runa d'un búnquer, trepitjat pels «carros salvatges». La narració, molt sensible i tendra presenta un doble missatge: salvar la memòria, encara que sigui d'una sèrie d'horrors, i, en bonic contrast, infondre confiança, malgrat tot, a aquesta nova vida que truca ja a les portes. Una narració ben arrodonida, emocionant i que denuncia la irracionalitat de la guerra i les barbaritats que se'n deriven.

L'obra de Gabriel Janer Manila ha rebut un bon grapat de guardons i l'autor ha estat proposat, dues vegades també, com a candidat per l'Estat espanyol al Premi Andersen, que ve a ser el nobel de literatura infantil.