Hereu de solituds
|
|
Jo sóc un
munt de curullat silenci |
|
|
|
i una vida calenta de
vigílies. |
|
|
|
En mi bateguen llums d'albes
pretèrites |
|
|
|
que il·luminen la febre del
meu pacte. |
|
|
|
|
Sóc vigia avesat a la
tempesta |
|
|
|
i a espiar el bell èxtasi
dels lliris. |
|
|
|
La desolació ja
m'alliçona |
|
|
|
i em fa fecund el solc de
l'esperança. |
|
|
|
|
Quants cabals reunits dins el meu
cercle, |
|
|
|
quanta càrrega en mi
desorbitant-se, |
|
|
|
fent-me centre nafrat d'altres
exilis |
|
|
|
i veu plural de càlides
renúncies! |
|
|
|
—12→ |
|
Qui m'ha elegit per aquest zel
continu, |
|
|
|
per aquest fosc treball de dura
farga, |
|
|
|
on el seny propi descobreix el
cúmul |
|
|
|
d'una heretat de vivíssims
contactes? |
|
|
|
|
Quin vianant d'horitzons lliures
crida |
|
|
|
i es fa missatge d'àugur al
meu cor, |
|
|
|
i s'acull a aquest dèdal
primigeni |
|
|
|
on terra, cel i mar penetren
l'home? |
|
|
|
|
He vingut per donar a la
tristesa |
|
|
|
unes paraules més de plany o
cendra, |
|
|
|
tot reblit de records que
resumeixen |
|
|
|
els fats d'herència que em
pertanyen viure? |
|
|
|
|
Quin vent de lluita m'atansà
a la vora |
|
|
|
de l'amor i la mort, como un
miracle? |
|
|
|
¿Quina vida vermella em
formigueja |
|
|
|
i em disposa la sang per al crit
màgic? |
|
|
|
|
No cal queixar-se, cal dir les
vivències |
|
|
|
on s'acumulen fàstics i
tendreses, |
|
|
|
mentre a l'encís infinit de
la rosa |
|
|
|
i en el clam impertèrrit de
Déu s'aixeca |
|
|
|
l'eco fidel d'aquesta solitud |
|
|
|
que per mi passa encenent un do
lúcid: |
|
|
|
l'única claredat que jo
delere. |
|
|
|
Preferència grisa
|
|
La meua veu no
podrà fer llarga afirmació |
|
|
|
del temps que visc i poble d'edat i
ombra nocturna, |
|
|
|
ni d'aquestes presències
confuses que volten |
|
|
|
en espessa caterva el meu niu
d'home atònit. |
|
|
|
|
Per no viure en la bonança
d'un cel que atorga a l'ànima |
|
|
|
la claredat d'un sol ja massa
col·lectiu, |
|
|
|
la meua veu d'obscura franja |
|
|
|
cerca el recés
ombrívol, la llunyania aguda. |
|
|
|
Ulls i orelles prepare amb un
esforç tibant |
|
|
|
i amb matiner rostre de soldat
novell |
|
|
|
que ha de fer maniobra entre
ruïnes, |
|
|
|
i ha de véncer la por, |
|
|
|
ncara que el fàstic de les
armes pose |
|
|
|
un estigma roent a la seua
fermesa. |
|
|
|
—14→ |
|
Per viure traspassat de llamps,
raons i normes, |
|
|
|
la criatura malgasta el seu cabal
paradisíac, |
|
|
|
la seua tendra flama cardinal, |
|
|
|
la seua argila verge en
principi. |
|
|
|
|
Per què anar sobre
línies de designis a complir? |
|
|
|
|
Per què sumarse al chor dels
qui deleren |
|
|
|
la delícia del gran
guínyol que ens aporta l'espectacle |
|
|
|
de les falses dolceses
idolàtriques? |
|
|
|
|
Potser aplegue el dia |
|
|
|
en què les mans s'unifiquen
en un vèrtex |
|
|
|
d'encesa afirmació.
Aleshores |
|
|
|
veurem sortir fum dels cranis: un
encens |
|
|
|
de tenebrosa conformitat. Els peus,
els caps, els braços |
|
|
|
s'arrelaran a l'aparença del
feliç auguri, |
|
|
|
podrint-se en el xarop
inexplicable |
|
|
|
del no-res, substitut de
l'esperança, |
|
|
|
succedani innocent de la quera i
l'ortiga. |
|
|
|
|
Fórem posseïdors de
vastes prades |
|
|
|
on la terra s'hi fa rialla
d'espigues i ocells càndids. |
|
|
|
L'arbre, l'aigua i els fruits ens
els donaren |
|
|
|
per amar sota parres i estels. |
|
|
|
—15→ |
|
L'amor fou signe |
|
|
|
central de foc suau en la grandesa
dels orígens. |
|
|
|
A les veremes |
|
|
|
la cançó
primigènia arborà piament, |
|
|
|
estrenant l'alegria |
|
|
|
com si fos una llei de saba
infusa, |
|
|
|
una indesterrable
consanguinitat. |
|
|
|
|
Ens donaren la dona, tan plena de
nua gràcia, |
|
|
|
tan vasta de clares
primícies, |
|
|
|
i en ella xifràrem atzar,
fites, cultes |
|
|
|
i vincles que afermen la sang i la
història |
|
|
|
per la llet inicial
consagrades. |
|
|
|
Ens donaren la coloma i la
serp |
|
|
|
per identificar la fe i la
sapiència, |
|
|
|
i l'estímul dels
símbols en animals tan gràfics |
|
|
|
només fou
lliçó de pueril delícia. |
|
|
|
|
Quina amargor de lliris en
derrota |
|
|
|
a la llinda humaníssima de
l'os i la cadència! |
|
|
|
Persisteix el verí, la negra
gosadia, |
|
|
|
i en bells espais nocturns els
estels ens destil·len |
|
|
|
llur trist goterol de
desgràcia. |
|
|
|
—16→ |
|
Quin benaurat terrestre té
lluïssor guanyada |
|
|
|
i pot permutar l'esmolada
cautela |
|
|
|
per un somrís de
gràcies despullat de presagis? |
|
|
|
|
El crit seria poc, |
|
|
|
car dormen els ínclits
afanys per despertar-se |
|
|
|
amb un grat desdejuni de mantega
selecta |
|
|
|
i de càlculs i carrils
rectes. I açò és el que es diu vida. |
|
|
|
No cap, doncs, altra cosa ni altra
tendresa. |
|
|
|
que dormir-se sobre un núvol
de baf dòcil. |
|
|
|
|
Mireu el meu curt límit |
|
|
|
i els meus punts corporals junyits
a l'ànima |
|
|
|
–ai feble papallona
esmaperduda!– |
|
|
|
que viu l'oblit gris, preferentment
gris, |
|
|
|
de l'escut maleable que corona |
|
|
|
l'home i ses paraules
heretades |
|
|
|
a deshora de Déu i en un
nevat silenci. |
|
|
|
La vida entre parèntesi
|
|
No vull per a mi
el bé nutrici |
|
|
|
ni l'anell sumptuós, |
|
|
|
ni la túnica de color
sociable, |
|
|
|
ni el bitllet del permís
intransferible |
|
|
|
per assolir la
victòria. |
|
|
|
Consciència d'esclau? No.
Summa forma |
|
|
|
de trashumància on val somni
i pregunta. |
|
|
|
Potser la sang, la sang
resolta, |
|
|
|
continguda amb un do de fur
prescrit |
|
|
|
des d'abans de l'imperi de les
xifres, |
|
|
|
té també un
camí obert a aquest auguri. |
|
|
|
|
L'arrel misteriosa |
|
|
|
ve d'allò que deiem reflex
atàvic |
|
|
|
o és disciplina
ingènita de saba? |
|
|
|
Jo no vaig rebre herències
de renda i sal culta. |
|
|
—18→ |
|
Només l'àngel sobtat
em ferí amb sa llum densa |
|
|
|
i en os i en carn comuna
sembrà un fat de vigília. |
|
|
|
Només l'àngel
nafrà d'ardències l'espera. |
|
|
|
Després vingué el
tumult fet ona de tentacles: |
|
|
|
les molses necessàries, la
mel civilitzada, |
|
|
|
les fundes que cobreixen la urpada
de la bèstia. |
|
|
|
I el pensament sols era |
|
|
|
una llàntia oblidada al fons
de la caverna, |
|
|
|
el devot estipendi que un bri de
providència |
|
|
|
em portava a l'abast per no sofrir
sense ales. |
|
|
|
|
Carregat del bagatge que oblida a
la constància |
|
|
|
per filtrar-se en el món
entre mobles i vies, |
|
|
|
veig amb franca delícia
l'òrbita euclidiana |
|
|
|
del bell número zero. |
|
|
|
Darrera hi ha un vell clown |
|
|
|
que ens fa tristes ganyotes cansat
de l'espectacle |
|
|
|
que una gran concurrència fa
bisar insistent. |
|
|
|
I el clown i l'àngel fosc
que hi ha entre bastidors |
|
|
|
trenen un conciliàbul on el
tema és la llum |
|
|
|
de la humana pupil·la |
|
|
|
tan diversa, |
|
|
|
tan missatgera |
|
|
|
d'ànsies, |
|
|
|
de crueltats, |
|
|
|
d'angúnia. |
|
|
—19→ |
|
La humana pupil·la, |
|
|
|
far múltiple en la
fosca, |
|
|
|
en l'espessa fosca de les remors
insadollables. |
|
|
|
Així nasqué el vot de
la desconfiança, |
|
|
|
entre l'àngel i el vell
clown |
|
|
|
que mai no acaben
l'espectacle. |
|
|
|
Així en l'opulència
dels cabals feliços |
|
|
|
resta la imatge greixuda de la
complaença |
|
|
|
i un fem de consumpció
malversa les pregàries. |
|
|
|
Però en nosaltres
està el blau etern, |
|
|
|
la claror infinita del cel que ens
inunda |
|
|
|
fins les testes, fins els
sostres, |
|
|
|
sobre tot açò que es
debat |
|
|
|
amb norma de formigues per una
senda unànime |
|
|
|
que el proïsme recomana i jo
mai no supere. |
|
|
|
Primavera íntima
|
|
El meu cor ja
voltat de flama insubornable, |
|
|
|
la meua jovenesa entre l'afany i el
dubte, |
|
|
|
i el màgic paradís
d'intimitat verbal. |
|
|
|
Tot fa que el goig decline en
crepuscle i miratge |
|
|
|
deixant-me un consol míser
de cançó entre les runes. |
|
|
|
Terra assumida, marge de virginal
estela |
|
|
|
és aquest sentiment de
bellesa isolada. |
|
|
|
Quantes proves difícils en
l'assaig de la vida |
|
|
|
fent vol inscrit que es torna
vernal aquiescència! |
|
|
|
El centre de dolcesa que atrau la
rauxa obscura |
|
|
|
de l'home ja limita desvetllaments
i nafres. |
|
|
|
Vol conquerir-hi el bell misteri de
la sang |
|
|
|
junt a l'heroica punta del pecat
fragilíssim. |
|
|
|
Ja tots som convidats a
l'àpat enigmàtic. |
|
|
|
Una torxa perenne il·lumina
l'estança. |
|
|
|
S'ou tendra, inviolada, la
música calenta. |
|
|
—21→ |
|
Ulls avesats acusen l'avantatge del
pacte. |
|
|
|
El setge ens assedega la gorja
maltractada, |
|
|
|
inútil rebel·lia de
flama insubornable. |
|
|
|
Negra submissió de l'argila
vençuda |
|
|
|
invoca el seu dimoni, demana el vi
propici. |
|
|
|
(La dansarina surt con un
àspid i ofrena, |
|
|
|
entre ametista i poma, adorables
matèries). |
|
|
Coneixement de la mort
|
|
Hem d'encontrar
l'aliança infal·lible |
|
|
|
a la fita puntual, al
trànsit súbit. |
|
|
|
Vers el termini exacte, on els
parpres |
|
|
|
guarden pòstums retrats
d'adéus formosos, |
|
|
|
el gest de sentinella en vetlla
febrosa |
|
|
|
s'hi tornarà gel
gràvid |
|
|
|
o escultura quallada sens pretextes
de faula. |
|
|
|
|
Mirem de fit a fit aquest mar
d'ombra. |
|
|
|
Ni paradís ni càstig
inspiren sospites. |
|
|
|
Mirem la gran promesa. Anell de
maridatge |
|
|
|
ofereix en safata i amb un
somrís benèvol |
|
|
|
de núvia que
cancel·la materials orígens. |
|
|
|
La mort és
contingència de glòria precisa, |
|
|
|
gravetat entranyable que domina la
terra, |
|
|
|
equilibri de pausa obrint pas de
victòria |
|
|
|
a la rodona gràcia d'un
silenci justíssim. |
|
|
|
—23→ |
|
Hem de saber que som sement
contínua |
|
|
|
i no errants exploradors de zones
geogràfiques, |
|
|
|
car viure és només
guaitar amb passió enlluernada |
|
|
|
el bosc ple de gatzara, |
|
|
|
aquesta mena de parc
zoològic |
|
|
|
–estrucs, hipopòtams,
girafes– |
|
|
|
que entusiasma els infants. |
|
|
|
|
De vegades hi ha dolor. Una
mà traïdora |
|
|
|
fa funcionar la rosca del turment i
aleshores la sang |
|
|
|
regalla com un vi al cup
insaciable. |
|
|
|
De vegades hi ha quelcom que es diu
amor |
|
|
|
i el seu dolç sacrifici
té un sabor de maduixa, |
|
|
|
i sura en l'aire un núvol
d'encesa fesomia |
|
|
|
per la seua potència de
cràter i avidesa. |
|
|
|
Tot açò de
vegades. |
|
|
|
La melodia fugitiva –digam-ne
felicitat– |
|
|
|
s'esmuny com un ocell entre mans
anheloses |
|
|
|
deixant l'amarg residu d'un
Dimecres de Cendra. |
|
|
|
Llei de boira que eclipsa amb
dubtosos designis |
|
|
|
fa que tot tinga un risc de feix
provisional, |
|
|
|
és a dir, una
absència d'allò que es delerava |
|
|
|
i sols fou l'espectre del
somni |
|
|
|
o d'una confusa
innocència |
|
|
|
que angelitzà falsament els
perfils virginals de les coses. |
|
|
|
—24→ |
|
La mort tot ho encerta. Té
l'ull amorosit, |
|
|
|
per això no amaga res que
tinga llos de crudesa |
|
|
|
i munta un vast idil·li de
nocturnes seqüències, |
|
|
|
i una lluna fraterna de serenors
per sempre, |
|
|
|
per sempre, sí, per
sempre. |
|
|
|
Oh, mare i núvia
eterna: |
|
|
|
l'alè de ta presència
canta a les venes joves! |
|
|
|
Com un dolmen s'aixeca ton poderiu
que copsa |
|
|
|
el bel d'aquesta ovella que amaguem
tots els dies, |
|
|
|
blasmant-te, intuint-te i a vegades
desitjant-te, |
|
|
|
però sempre amb
temençade solituds ignotes |
|
|
|
i amb un oblit feréstec de
ta bella aliança. |
|
|
|
Encantament de l'ànima
|
|
A l'òrbita
en blanc verge que constel·la |
|
|
|
intuicions filles de la
música, |
|
|
|
aplega en flama blava el bell
contacte, |
|
|
|
la cèlica bonança i
el rou tàcit, |
|
|
|
o el desig que inquieta antigues
algues |
|
|
|
on un bri de tendresa creix en
l'home. |
|
|
|
I tot empenta a càlides
espigues |
|
|
|
i a imatge iridiscent de
primavera. |
|
|
|
Si posem al cavall encés la
brida |
|
|
|
que li frene la fúria
implacable, |
|
|
|
i amb peus de criatura sense
vincles |
|
|
|
petgem la zona clara d'allò
intacte |
|
|
|
que hi té claror d'aurora
primigènia |
|
|
|
i escalament de somni entre les
roses, |
|
|
|
el raig amorosit d'un do
claríssim |
|
|
|
pot ésser vena i orde a
terra trista |
|
|
|
i creixement de màgiques
seqüències. |
|
|
|
Desclòs està l'anhel
de la puresa |
|
|
|
que sempre ha volgut nits de fat
trasl·lúcid. |
|
|
|
Les rèptils godadies res no
poden |
|
|
|
contra aquest centre de claror
exacta. |
|
|
—26→ |
|
No a soles la destresa
colpidora |
|
|
|
d'allò que és fur
humà de sapiència |
|
|
|
pot assolir el ritme d'ala i
éxtasi |
|
|
|
per ésser doll i
vèrtebra en la gràcia. |
|
|
|
Misteri d'innocències
perdudes |
|
|
|
o causes estel·lars sense
resposta? |
|
|
|
En principi l'ofidi temptador |
|
|
|
ens atansà la gemma a l'ulls
festívol |
|
|
|
i tot el que abastava l'instint
jove |
|
|
|
tenia objecte vast, lliure
domini. |
|
|
|
L'amor era una trama ombriva.
L'home |
|
|
|
un designi fet carn per diví
impacte, |
|
|
|
i Caim ja ordenava entre les
botges |
|
|
|
el setge inaugural, la fel
invicta. |
|
|
|
Després restà una
taca sangonosa |
|
|
|
i una angoixa de mans
divorciades. |
|
|
|
Història de l'home fou el
pacte |
|
|
|
amb un mandat que esclavonava el
viure, |
|
|
|
i un tast de cendra li triava
erugues |
|
|
|
en l'obscura bellesa de la
terra. |
|
|
|
Ara s'obre la claredat
insigne. |
|
|
|
Tremolor fugitiva fa la norma |
|
|
|
al sentit de la mort tota
clarícia, |
|
|
|
i qualla en diamant l'illa
crispada |
|
|
|
que perdura al reducte del meu
càntic. |
|
|
Temps de vertigen
|
|
Em fa honor el
vertigen |
|
|
|
com un miracle que tremola a
l'aire |
|
|
|
i conjumina ocells i
alevosies. |
|
|
|
Sent dins mí raons
primàries |
|
|
|
com teies d'angèlica
justícia. |
|
|
|
Pero el llimac, |
|
|
|
fingint-se cèrvol
àgil, |
|
|
|
cigne de ploma lèdica |
|
|
|
o melosa pitonisa, |
|
|
|
m'arravata les insígnies i
em venç en sa matràfola. |
|
|
|
|
Les meues fadigoses esperances |
|
|
|
han cedit a la cautela d'una alta
traïció, |
|
|
|
i sobre el meu cos |
|
|
|
llefiscoses actínies
segreguen llur fàstic |
|
|
—28→ |
|
i fan que pel coll, per les cames i
el ventre |
|
|
|
senta el quail d'una angúnia
verinosa, |
|
|
|
car del somni a la vida
diürna |
|
|
|
creixen dols subrepticis i
creixen |
|
|
|
les paraules inflades d'un
codi |
|
|
|
engendrat per a dur nivell
púdic |
|
|
|
als qui obren tots els jorns el
comerç de l'esclavatge |
|
|
|
tal com s'inaugura una cafeteria de
luxe. |
|
|
|
|
Cadascú defensa amb sa
cuirassa el seu llinatge |
|
|
|
o la seua història
d'hedonisme somàtic. |
|
|
|
Cadascú compra el seu pa
sense adonar-se'n |
|
|
|
de què alimenta el cuc
futur |
|
|
|
i no l'illa orgànica, la
presència digna, |
|
|
|
ni el gest matinal del «bon
dia» optimista, |
|
|
|
ni l'empenta de l'ànima a
punt d'humana norma. |
|
|
|
|
La condemna del temps, la vida
acompassada, |
|
|
|
la sang corprenedora que demana
més àmbits |
|
|
|
són anónimes xifres
de passiva estadística |
|
|
|
i consumits reductes on va
anul·lant-se l'home |
|
|
|
tan unit, tan sumat, tan
espès d'escasseses, |
|
|
|
que l'esquelet li guaita
anticipant-li molsa, |
|
|
|
anticipant-li eclipsis, guayant-lo
per al dubte. |
|
|
—29→ |
|
Em fa honor el vertigen |
|
|
|
amb un ritme fredós de
calendaris |
|
|
|
que és pitjor, de
vegades, |
|
|
|
que la situació d'un cec
abandonat |
|
|
|
a la vora d'un abisme, |
|
|
|
puix que el cos en sa mísera
estança |
|
|
|
només cria tenebres, |
|
|
|
només té fam
d'obstacles |
|
|
|
i somnia en una resurrecta
estabilitat, |
|
|
|
en una novella edició de
preceptes |
|
|
|
per tornar a ésser
catúfol menat per l'aigua de Déu, |
|
|
|
per l'aigua de Déu tan
semblant als punts suspensius |
|
|
|
que llur buit s'ha d'omplir
d'esperança, |
|
|
|
d'esperança com una formiga
perseverant, |
|
|
|
d'esperança com un bri
d'herba tendra |
|
|
|
que delera el degotís del
rou verge a l'aurora. |
|
|
|
D'esperança per tornar a
l'empar d'aquesta placenta malsoferta |
|
|
|
on s'hi belluga l'estat planetari
de l'home, |
|
|
|
el seu regne vertical –triomf
de la llei gràvida–, |
|
|
|
la seua petitesa inacabable. |
|
|
|
Invitació a la
boira
|
|
Apaguem les
platxèries ran de terra, volutes |
|
|
|
de foc follet i tèrboles
blanures que captiven. |
|
|
|
Ofeguem els contactes de les formes
molsudes |
|
|
|
i la música molla que el bon
seny enverina. |
|
|
|
|
La gràcia, proteica, es
concentra a l'artèria |
|
|
|
i possessionant-se d'una secreta
norma. |
|
|
|
Esvelta trapecista o deessa del
somni. |
|
|
|
Els focus del prodigi la
il·luminen daurad |
|
|
|
|
Diria's que un oracle
d'inèdita vivència |
|
|
|
aguditza l'intacte d'aquest estat
de pausa |
|
|
|
i que en oneig i en ales de
pèrdua benigna |
|
|
|
va embolcallant-se l'ànima
amb un pacte de roses. |
|
|
|
—31→ |
|
Ni tan sols el desig funciona en
l'espera. |
|
|
|
La serenor pastura sobre un pit de
vigília. |
|
|
|
L'esvelta trapecista que s'ha fugat
del circ |
|
|
|
era l'àngel propici que
blasmà de la flama. |
|
|
|
|
Una volta apagada la música
lluenta, |
|
|
|
el silenci es condensa i es fa
alumne del marbre. |
|
|
|
Les columnes exactes eleven llur
victòria |
|
|
|
i el goig de la sang trenca les
fites del misteri, |
|
|
|
|
del misteri, raó de
Déu entre boscatges, |
|
|
|
entre inermes paraules que
mosseguen tenebra, |
|
|
|
que lluiten contra dures
matèries visibles |
|
|
|
per no voler que el cel siga sols
fat de l'aire. |
|
|
|
|
El desert va inventant ludibris,
impotències |
|
|
|
i ens enfonsa a l'origen de la
pedra esmortida. |
|
|
|
Encara que açò siga
joc mortal sens fortuna, |
|
|
|
amb fraternal respecte us invite a
la boira. |
|
|
|
L'ombra perdurable
|
|
Com un captaire lunàtic
cerca remei l'home, |
|
|
|
remei per a ses nafres, |
|
|
|
remei per guarir de la negra
obsessió |
|
|
|
que ha esdevingut en sa febrosa
existència, |
|
|
|
perquè el seu viure
és com una cova |
|
|
|
i fa un tast a palpentes i amb
extenses preguntes, |
|
|
|
car si l'estel el guia, |
|
|
|
també l'ombra sopesa sa
misèria |
|
|
|
en l'entranyable nit humana, |
|
|
|
en l'amarga nit del
desconhort, |
|
|
|
en la pèrdua immensa on no
hi ha carícia de mans blanques |
|
|
|
i sí bellugadissa d'insectes
insistents. |
|
|
|
|
L'ensorrat captaire |
|
|
|
cerca la mà fraterna en la
ciutat cendrosa |
|
|
|
i només li ofereixen la
dèbil fusta del nàufrag. |
|
|
|
Les ferides alienes que li amostra
el proïsme |
|
|
|
li minven el coratge, augmenten sa
vigència, |
|
|
|
irrompen en pregàries que el
mustiguen i el claven |
|
|
|
en una gran cruïlla de pietat
confusa. |
|
|
|
—33→ |
|
Ell ve d'un llarg camí de
set i d'esperança |
|
|
|
on el cerç i la lluna
regnen, manen, dominen. |
|
|
|
Cerç i lluna que aviven
basardosos miratges |
|
|
|
i enumeren l'angoixa
solitària |
|
|
|
tan plena d'objectes
residuals, |
|
|
|
tan reblida de materials
perjudicis: |
|
|
|
ovelles descarrerades que belen
pels cingles ferèstecs |
|
|
|
antics claustres en ruïnes i
en molsa d'abandó, |
|
|
|
munts de brossa podrida on el
cadàver d'un gat |
|
|
|
resumeix l'espectacle del que
molesta al món. |
|
|
|
I més coses i més
angles |
|
|
|
que quallen als crepuscles en una
esgarrifança |
|
|
|
de fàstic tan feixuc, |
|
|
|
que en sentir-lo, les
estrelles |
|
|
|
semblen ulls d'infants |
|
|
|
morts en una fixesa d'esguards
acusadors. |
|
|
|
|
El sempitern captaire |
|
|
|
va conéixer la joia un
matí d'estiu, |
|
|
|
quan la innocència
amerà el seu cor |
|
|
|
i una flaire de pins i una remor
d'ocells |
|
|
|
l'aureolaren de gràcia i
campanes. |
|
|
|
Quan l'empenta angèlica de
l'instint |
|
|
|
posà als seus llavis una
paraula encesa |
|
|
|
que volia definir l'amor més
verge. |
|
|
|
—34→ |
|
Després vingueren anys de
somnis insurrectes |
|
|
|
i cants de bells
propòsits: |
|
|
|
el decissiu clavell, la mel
efímera. |
|
|
|
Vingueren les benignes
fortaleses |
|
|
|
justament al miracle de la
sang, |
|
|
|
quan guaita la passió feta
bull i ala |
|
|
|
o xifra d'amorosa fesomia. |
|
|
|
Trens i núvols passaven
eixerits |
|
|
|
amb pressa de viatges i
conquistes. |
|
|
|
I ell restava sol, |
|
|
|
febre en punta de llança
desvetllada, |
|
|
|
preguntant en la nit quin remei
tindria |
|
|
|
el seu isolament, la seua
flama. |
|
|
|
|
Es aquest el seu lloc, oh
Déu, oh vast misteri? |
|
|
|
Es aquest el seu vèrtex per
concebre't? |
|
|
|
|
Sagnen a la nit seua signes de mal
oratge |
|
|
|
que esborren cruelment l'alta
resposta |
|
|
|
que espera, espera sempre, voltat
de masses denses: |
|
|
|
la por, la solitud, la sang, la
terra, |
|
|
|
l'absència soferta sota el
trespol anònim, |
|
|
|
i aquesta trista història
follament desvalguda |
|
|
|
que és el ferment de l'ombra
perdurable. |
|
|
|