  I
|
Submergit en nebulosa, en fred i adversa
astrugança
|
|
Submergit en
nebulosa, en fred i adversa astrugança, |
|
|
|
fet carn d'un lent naufragi
mundial, |
|
|
|
jo, el darrer |
|
|
|
el de la voluntat en va, |
|
|
|
el del rellotge aturat, |
|
|
|
el de la pell atrafegada |
|
|
|
i astorada de passions
nocturnals. |
|
|
|
Jo, el que aixeca la copa de Sant
Telm |
|
|
|
en el pal del vaixell més
petit, |
|
|
|
i anomene i numere ma vida |
|
|
|
amb el nomenclàtor de la
fúria nadiua |
|
|
|
a les fràgils conviccions
terrestres. |
|
|
|
Jo sóc aquest, sí:
cançó i vent tibat, |
|
|
|
humil i orgullosa ballesta, |
|
|
|
ciutadà de somrís
sense sospita, |
|
|
|
sense crits ni espines. I ara ocupe
la butaca |
|
|
|
per al bé
col·lectiu, |
|
|
|
i he assolit aplacar per
domini |
|
|
|
la tenebra del traüt social i
la paternitat possible. |
|
|
| —68→ |
|
Però no sabeu |
|
|
|
el que és la
submissió de la set en rebel·lia. |
|
|
|
Obriu els ulls, doncs, |
|
|
|
escorcolleu el verí que
habita les esplugues bancàries |
|
|
|
i analitzeu el sofriment d'un cec
sensible |
|
|
|
quan la carícia del salobre
el fa somniar amb la sang lluminosa de l'ocàs. |
|
|
|
O vegeu aqueix tropell d'infants
malferits per cent estels de llauna, |
|
|
|
o aquell captaire que riu amb la
seua barba d'estopa altiva, |
|
|
|
sense importar-li en absolut |
|
|
|
la cotització
borsària o l'estadística dels complexos
adulteris. |
|
|
|
Obriu els ulls i els aferrissats
cancells, |
|
|
|
i l'ànima arxivada a les
fredes carteres, |
|
|
|
i els cors ofegats en
almívar, |
|
|
|
i la desolació de l'amor
quan l'escarabat serveix d'idíl·lic
símbol |
|
|
|
Car sentir el bull elemental dels
àcids congènits |
|
|
|
que segreguen aquests destins
esmaperduts, |
|
|
|
val tant com lloar el revol
prodigiós |
|
|
|
en la rosada túnica de la
inexhaurible Divinitat. |
|
|
II
|
En l'instant enderrocador del dubte
|
|
En l'instant
enderrocador del dubte. |
|
|
|
En aquest minut cal impedir els
precs inútils. |
|
|
|
No sols el plany harpat és
pentagrama de David. |
|
|
|
Ni les guitarres gemeguen als
estels per fer parany al sentit de Déu. |
|
|
|
|
Cerquem en nosaltres l'infant
ofegat en fum, |
|
|
|
l'embrió humà desfet
en espirals físico-químiques de
civilització |
|
|
|
Cerquem l'àngel perdut en
l'enriolada filantropia. |
|
|
|
El veurem pensatiu i solitari, |
|
|
|
en un gest consirós que va
congriant |
|
|
|
les malediccions que fan
crèixer sa cabellera de foc, |
|
|
|
i mastegar desitjos de mel,
desitjos de jardí clos, |
|
|
|
ocells que un jorn foren
levíssimes quimeres |
|
|
|
i s'hi tornaren deliris obscurs i
alitrencats. |
|
|
|
Després, la història
d'aquell nen s'hi redueix a petges acompasades, |
|
|
|
a un impuls que les dones forcen a
ésser lava adormida, |
|
|
|
i per aixó se li mor el llos
de la nadiua espasa, |
|
|
|
i el goig vertebral que
centrà la seua vigoria |
|
|
|
com un rei de bosc, |
|
|
|
com un Narcís invicte entre
la lluna i l'estany. |
|
|
| —70→ |
|
Perquè l'instint no
és mai paradisíac. |
|
|
|
Igual que l'orbetat és
endenyament absolut de la llum. |
|
|
|
|
L'infant primigeni segueix soterrat
als núvols. |
|
|
|
L'arc iris sol recordar-lo en bocet
al·legòric, |
|
|
|
en caprici vessat des de la
Gràcia, |
|
|
|
per a que el sinistre, l'obscur, el
bípede atàvic |
|
|
|
veja com podria ésser la
seua original estructura |
|
|
|
tan allunyada del quitrà
diürn i les malaurades cruïlles. |
|
|
|
|
Ens dolen els sabors i les
ànsies. |
|
|
|
Ens maltracten les ombres
visionàries, |
|
|
|
les cadires, la roba, el marbre
pulcre |
|
|
|
i fins la densa
idiosincràsia de la sang. |
|
|
|
Fruïm aurores
útils |
|
|
|
i llargues preguntes d'orfenesa al
mar, |
|
|
|
a la frenética maternitat
del mar |
|
|
|
que ens crida sempre amb sa manyaga
lletania. |
|
|
|
|
Per tot açò, oh
Déu, volem l'exactitud del llampec, |
|
|
|
per a que ens il·lumine el
nafrat destí |
|
|
|
i llambregue de bell nou, |
|
|
|
benaurada i fèrtil, |
|
|
|
la recobrada puresa de l'ansiosa
criatura sens missió, |
|
|
|
car només s'estableix a la
cofurna de la mort |
|
|
|
un cor ja sense espectres que
confia alliberar-se |
|
|
|
en les teues platges
inconegudes. |
|
|
|
III
|
Ningú no espera el final de les pupiles
mortes
|
|
Ningú no
espera el final de les pupiles mortes, |
|
|
|
ni el terme dels miralls en la
imatge benvolguda. |
|
|
|
Ningú no gestiona la
transfusió exacta del fervor |
|
|
|
fins el filtre del màxim
nirvana, |
|
|
|
o d'aquell poder silenciós
que forma les estalactites |
|
|
|
o surt als mil·lenaris dels
cràters. |
|
|
|
|
Segurament, a l'hora dels
parts |
|
|
|
sempre s'apaga un estel |
|
|
|
assassinat pel buf del diable. |
|
|
|
|
Escoltem, doncs, la férvida
maror humana |
|
|
|
l'ordenada congestió del
món |
|
|
|
articulada de vèrtebres
inquietes |
|
|
|
i de gests sorneguers que res no
poden contra la basarda |
|
|
|
de les constel·lacions
dominants. |
|
|
|
|
Tots cerquem, al vertigen, |
|
|
|
la instal·lació dels
destins accelerats, |
|
|
|
siga en l'amenosa llar |
|
|
|
o en l'amor tramat en pacte |
|
|
|
que ha de conquerir,
còmodament, |
|
|
| —72→ |
|
el moblatge, el frigorífic,
la televisió |
|
|
|
i el fill domenyat amb un menyspreu
dogmàtic |
|
|
|
per la segura intempèrie,
pel vent de les rauxes volubles |
|
|
|
car podem morir a les més
desconegudes cruïlles, |
|
|
|
també sota les tempestes i
els homicidis. |
|
|
|
I aquestes premises fan pensar en
el rumb dels ocells que emigren, |
|
|
|
i en la candidesa de les
líriques lluernes, |
|
|
|
sentint una dolor somorta, |
|
|
|
un tremolor persistent que
constitueix l'estigma |
|
|
|
d'ésser trista
matèria entre creus i cement |
|
|
|
i percebre's una absència de
vol als desheretats omoplats. |
|
|
|
|
Vivim de finestres, adéus i
benvingudes, |
|
|
|
de sucre, de carn, de llegums i
assossegats rajols. |
|
|
|
Vivim instintivament |
|
|
|
del que el bé o el mal
impulsen en la sang. |
|
|
|
I tenim ulls i pell |
|
|
|
per considerar l'hivern i
l'estiu, |
|
|
|
el solstici i l'equinocci, |
|
|
|
els bons dies i les bones
nits, |
|
|
|
|
per a després naufragar
irremisiblement, sense saber no res o gairebé no res |
|
|
|
del número del nostre estel
que el diable puntual |
|
|
|
clausurarà de ràbia
el primer gemec de la recent nascuda criatura. |
|
|
|
I ningú no espera el final
de les pupiles mortes. |
|
|
IV
|
Sí
|
|
Sí. |
|
|
|
Diré adéu al
núvol que no vaig caçar amb ma ballesta
infantil. |
|
|
|
Diré adéu a la
primavera |
|
|
|
que erigí un castell de
gebre al meu somni sorprès. |
|
|
|
I en espiar la ventura de la rosa
solitària, |
|
|
|
tindré el pressentiment de
l'eternitat |
|
|
|
com una sínia de
catúfols d'ombra i llum, |
|
|
|
meitat i meitat. |
|
|
|
|
Les cinc finestres vives dels
sentits |
|
|
|
tenen la perfecció d'una
divina ofrena |
|
|
|
i la unció de
l'isolament, |
|
|
|
car a les cèl·lules
no hi és el perquè, |
|
|
|
car el diamant també
és llum en l'ombra |
|
|
|
i hi ha cruelesa als germilers |
|
|
|
quan punxen amb sa flaire els
equilibris casts. |
|
|
|
| —74→ |
|
Sí. |
|
|
|
Abandonaré aquest caos de
joia terrenal |
|
|
|
i em lliuraré al naufragi
invertit del bon habitant. |
|
|
|
Fugiré dels senyals del
semàfor mundial |
|
|
|
que espeseeix la criatura en ramat
obeient |
|
|
|
i en el pietós captiven de
les creences fixes. |
|
|
|
Tota una cosmogonia de dits
índexs assenyala |
|
|
|
les bones accions en moneda o
paraules, |
|
|
|
les llunes inassolibles de la
felicitat, |
|
|
|
el petroli, els metalls, les
matèries transferibles, |
|
|
|
el plany, el dolor,
l'embafament |
|
|
|
i un munt d'accessoris concrets i
dominants. |
|
|
|
I tot sona |
|
|
|
com una harpa de dos mil anys |
|
|
|
al palau d'un príncep
enfollit |
|
|
|
per l'opi secular d'una
maniàtica dinastia. |
|
|
|
V
|
Ara vull desxifrar el misteri de la febre
nevada
|
|
Ara vull
desxifrar el misteri de la febre nevada |
|
|
|
quan la retina s'aïlla
persistint |
|
|
|
en la madura candidesa de l'estiu
experimentat. |
|
|
|
Ara vull descenyir túniques
immòbils |
|
|
|
per a que cresca el turment de la
definitiva bellesa |
|
|
|
|
Quan el dolor pose astres
cruels |
|
|
|
sobre la carn radical del
desig |
|
|
|
i la pregunta infinita
s'eixample |
|
|
|
com la rosa cardinal del
silenci, |
|
|
|
jo assumiré aquesta
intel·ligència que he inventat |
|
|
|
amb la certesa absoluta del colom
providencial. |
|
|
|
|
Per què cercar-te si Ta
proximitat sagna? |
|
|
|
Anhel ferit pels quatre punts
cardinals del dubte, |
|
|
|
penell fixe que ordena fins
l'angúnia |
|
|
|
i deté al seu epicentre el
goig de la innocència. |
|
|
|
| —76→ |
|
Per què cercar-te si has
alliberat |
|
|
|
criatures i déus nascuts a
les teus mans, |
|
|
|
i has derrotat tot allò que
es dilueix |
|
|
|
en aigua de plor retornada al
mar |
|
|
|
|
Ja sé que aquesta inquietud
il·luminada |
|
|
|
és més llarga que la
fe que desespera. |
|
|
|
Ho saben els estels i els
cervatells |
|
|
|
que encarnen el ritus de l'etern
retorn, |
|
|
|
perquè sang viva, |
|
|
|
plany viu, |
|
|
|
mort viva |
|
|
|
en són ombres que
esbandeixen llibertat |
|
|
|
quan en pregona possessió de
l'home |
|
|
|
donen amor que es llaura com
l'artiga |
|
|
|
i és terrenal fins Tu pel
seu lligam d'espera. |
|
|
|
|
Dóna'ns la
impaciència com ofrena difícil. |
|
|
|
Dóna'ns la llum definitiva
als ulls, |
|
|
|
car la mort és un pacte quan
la gràcia |
|
|
|
eleva sa creixença entre les
roses. |
|
|
|
