Visor de obras.

  —99→  

Lo dia de nostre Senyor acostant que fos presa la ciutat, feu, lo rey conseyl general, e foren presentats e posats honrablement la creu de Jhesu-Crist e'ls sants quatre evangelis devant tots; e juraren tots, solament lo rey exceptat, complir e fer las cosas que's seguexen. E el rey volch fer aquel matex sagrament, mes fo li vedat per los nobles, com dixeren que paraula de rey dita en públich ferma deu esser. Aquestas cosas son aquelas que juraren, e negú no fo exempt¹⁰⁶ d'aquest sagrament: «En la la esvasió que's deu fer de la ciutat de Malorcha, la qual, nostre Senyor Deus Jhesu-Crist primer anant, devem fer á quatre dias, negun noble, negun cavaler, negun home á peu o de poble, puys que baja comensat de moure entrant en la ciutat, no gos tornar atrás; e qui ho fará sia tots temps ahut per traydor axí com omeyer de son senyor natural. Encare negú dels demunt dits no gos romanir, si donchs no ha nafra mortal, puys que siam moguts, sots penas de tració e de perjur. Ne negú encare no romanga ab negú nafrat, mes si veu alcun normalment nafrat e es son cusí germá ó estrany, pos aquel apart aquí matex, o comán lo á Deu per lo qual ho soffer, e eyl vaja avant ab los altres e no gir atrás ni la fas ni'l cors. E á tots ensemps   —100→   e á cascú per sí, lo qual Deus guardará de mort, sia un estudi, no duptosament esvasir, avant anar, anant espahatjar sens tota retenció».

Solt sots aquesta forma lo conseyl e fet lo sagrament, aná s'en lo rey ab los nobles e prelats al lorch de reposar, e lo un d'eyls dix: «Si noveyls combatedors eran ajustats á aquels de dins, massa greument seria esvahida la ciutat: com jo veig que leugerament se porá esdevenir so que jo tem, si els sarrahins de fora penedents de la cosa que han promesa al rey, e compacients als lurs chars qui deuen esser esvahits, entran en la ciutat ajustadors á eyls en vida e en mort. E porán ni entrar be V milla, e dins han sufficientment viandas; per la qual cosa nostre prepósit s'hauría á perlongar. Donchs jo conseyl persó que aquest embargament no s'esdevenga, que sia provehit de diligents guardas, persó que els de dins no fosses ajudats dels de fora». E el dit d'aquel es aprovat e confermnat de tots, e fo ordonat que en totas guisas fos fet en axí.

El seguent dia los batles los quals lo rey havia ordonats als de fora, so es á saber en Jaques e en Berenguer Durfort, tornaren al rey, com havian pahor dels sarrahins murmurats del esvahiment de la ciutat; per lo qual tornament apparech¹⁰⁷ pus sá lo conseyl demunt donat. E axí foren ordonadas tres companyas de guaytas; la una a las cavas, l'altra á la porta de Marmelet que es costa al casteyl del Temple, l'altra á la porta per que hom va á Portupí: e cascuna companyia havia C cavaylers arnats. E assó fo dins las vuytayas de Nadal, e feta fort gran fret, que aquels qui eran trameses á las hosts sovint eran   —101→   destrets de tornar persó que's calfassen. E fo continuada la dita guayta per V dias; e'ls tres dias derrers lo rey de nit e de dia fo sens dormir¹⁰⁸ com per aquelas cosas qui eran necessanias al esvahiment de la ciutat venia hom á eyl de nit e de dia, e no s'hi enantava valent d'un diner sens la sua sabuda. E com cessava lo demanar demunt dit, e el rey volia dormir, lo cerveyl inflamat per cura gitava fora la son, e el temps passava ab pena entró que'ls negocis s'enantavan e's feyan: e axí eguals eran los trabayls al repós, e no era repós sens trabayl. E persó com prop era lo preniment de la ciutat, e moltas cosas hi havia mester, prés lo rey préstech de mercaders de LX milia besants, prometent segura paga als dits mercaders quant Deus tot poderós volgués que la ciutat fos presa.

Feta la nit la qual lo derrer dia del any seguex, lo qual es intitulat¹⁰⁹ vigilia de Circumcisió e festa del benchuyrat Sant Silvestre, fo ordonat que al alba seguent missas fossen cantadas molt devotament, e sia administrada sacra comunió¹¹⁰ á aquels qui'n sian dispósits e aparclats,   —102→   e tots se guarnescan persó que combatan. Mes aquela nit matexa al prim son vench al lit del rey en Lop Exemenis de Lussia, e dix: «Senyor, jo son vengut de las cavas soterranias, o he manat á dos meus escuders que entrassen en la ciutat, e son hi entrats, e contan que han trobats molts morts jalients per las plassas, o de la quinta torre entró á la sexta no han trobat alcun vetlant. Dont, dix eyl, senyor, conseyl que tots prenan armas e que entren en la ciutat, com no aparrá negun defenedor, e eyls aytal hora menys s'ho pensarán». E el rey sotsrient dix: «O envelehit en dias, ¿e es aquest vostre conseyl que de nit entrem en la ciutat e que la nit sia axí escura? E si de dia mols se han flacament en lo fet de las armas ni sen están per vergonya, ¿quánt mes farán ara quant lo un no put veher l'altre? E si els nostres una vegada son entrats en la ciutat, e per alcun desastre son forsats de exir de fora per aquels qui de dins son, nuyl temps d'aquí avant hi entrarán e perdrem Malorcha. No's fará axí».

E en l'alba seguent foren espatxadament celebrats divinals officis e sacra comunió á agncls qui la volian; e presas lurs armas necessarias exiren tots de las hosts, e vengueren á la plassa mitjera que era entre la host e la ciutat; o comensava's já fer dia. E vench lo rey als homens á peu qui eran devant los cavalers, e dix: «anats, varons valents, en nom de nostre Senyor Deus Jhesu-Crist, anats, entrats en la ciutat la qual nostre Senyor Deus vos ha donada». E negú per aquesta paraula no's moch, jatsía que tots axí homens á peu com cavalers haguessen ohit axí lo manat; perque el rey fo fort trist per la durea dels seus, e levant los uyls al cel dix: «O piadosa Mare de Deu, nos som venguts assí per servir á tu e al teu Fil,   —103→   persó que'l teu nom e la tua virtut sian assi exaltats¹¹¹; prega lo teu char Fil que'm toyla tan gran improperi e vergonya, e que trameta als nostres esperit de fortalea». E cridá el rey altra vegada ab veu fort gran dient: «anats, barons valents e forts, en lo nom de nostre Senyor Deus Jhesu-Crist, ¿e perqué'ls temets'?». E com assó hagués tres vegadas repetit comensarense á moure de pás, e com tots los cavalers e homens á peu fossen venguts al rey al loch hon era¹¹², so es en lo pás per lo qual covenia entrar, tota la host quays en una veu de un home entró al cel cridá: Sancta Maria! Sancta Maria! E aquesta paraula no's partia de la boca d'yls, mes dita una vegada, moltas vegadas era repetida; e en quant mes era dita, e las veus pus alt muntavan. E fo repetit aquel benchit nom be XXX vegadas.

E com los cavalers armats haguessen comensat de entrar, caylaren, e já eran de dins be D homens á peu. E el rey de Malorcha era vengut al pas ab tota la forsa de la ciutat, e destrenyian tant durament e tant fort los homens á peu primers anants, que si els cavalers no fossen tan tost sotseguits¹¹³, tots eran morts sens alcun remey. E segons que havem ohit per relació¹¹⁴ de molts sarrahins, e el rey en temps covinent pus diligentment ho mostrá, que devant los homens armats anava un cavayler ab cavayl blanch, havent armas blancas e vesteduras molt   —104→   blancas; e aquest cavayler fo molt fort als sarrahins e primer esvahidor de la ciutat; lo qual piadosament crehem esser lo benehuyrat Sant Jordi tramés de la benehuyrada verge Sancta Maria moltas de vegadas tant envocada e apeylada, axí com já tramés alcuna vegada un defunt martre contra Juliá renegat.

Dels cavalers entrá primer en Johan Martiniz d'Eslava de companyia del rey, e aprés eyl segon en Bernat de Gurb, lo ters un cavaler de casa de Siri Guilelmes per nom Sirot, lo quart Fernando Periz de Pina; los altres entravan ont pus tost e mils podian. E jatsia assó que á aquests quatre demunt dits en entrar primers Deus haja donada especial honor, havia en la host mes de C cavalers qui foren entrats primers volenterosament, e hagueren fet valentment so que aquels faheren si la condició es treta del loch no ho hagués contrastat.

E vius que'l rey de Malorcha, per nom Xech Abohehye, vench cavalcant sobre son cavayl blanch, e cridá als seus en axí dient: «estats, estats». E estegren ab lurs dargas de las quals usan per escuts, e de la part contraria estegren XXX crestians ab escuts; e sobrevengueren n'hi molts, e tots tenian las espahas nuas en las mans, e la una part no gosava l'altra part esvahir. Mes sobrevengren cavalers armats, e lavors los cristians feriren aquels; e en continent tota la multilut dels sarrahins fo ajustada en axí com á capdeyl, e posaren devant aquels qui volian entrar tan gran espessea dee lansas, que els cavayls en neguna guisa volian d'aquí avant passar. Els cavalcadors escomovian lurs cavals e ab esperons los despertavan e'ls conmovian, e aquels volian obehir, mes per aquest mur de ferre contraposat no podian e dressavanse en los   —105→   peus derreres; e negun remey no hi havia, ans se giravan los cavalers tirants atrás los cavayls un poch. E poch á poch venian altres cavalers que quays foren L, e els cavalers e homens á peu ab lurs escuts tant seran já acostats als sarrahins que ab las espahas se podian tocar; mes negú no gosava los b rasses estendre contra altre, tement que dementre altre ferria, eyl per la multitut no hagués trencat lo bras.

Mes los L cavalers dressaren en vertut de Deu lurs cavayls sobre los sarrahins, e cridaren altas veus, ajudats nos, Sancta Maria mare de nostre Senyor; e altra vegada cridaren vergonya, cavalers, vergonya! e punyiren los cavayls, e feriren los sarrahins molt fortment, e en virtut d e nostre Senyor esvaniren. E aquels qui en la ciutat eran romases sabents que els crestians eran entrats, exiren per duas portas, so es á saber per la porta de Marmeylet e per la porta de Portupí, be XXX milia personas, las quals fugiren á las montanyas; e els sarrahins qui's devian combatre ab los crestians, vehents aquest esvahiment, cercavan amagatays persó que fossen restaurats en aquels. E aquel qui derrer se partí del loch esvahit fo lo molt coratjós rey de Malorques. E tant era lo tresor e'l guany que els cavalers e els homens á peu veyan per la ciutat, que no havian cura de seguir aquels qui fugian.

E com lo rey fos vengut á la porta que es dita de l'Almudayna, foren atrobats aquí be CCC morts sarrahins, los quals dementre dins s'esforsavan de restaurar, havian tancat de dins, e aquels qui eran defora volents entrar no podian, e eran tots espahatjals soptats dels cristians qui sobre d'eyls venian. E foren morts dels sarrahins lo dia del esvaniment de la ciutat XX milia per nombre. E digueren   —106→   los sarrahins qui eran en l'Almudayna al rey per un qui sabía catalanesch¹¹⁵, que el rey que'ls donés homens qui'ls defenessen de mort, e retrian l'Almudayna.

Cuytosament vengueren al rey dos homens de Tortosa, dementre que de l'Almudayna segons que demunt havem dit se tractés, e tirants lo rey apart dixeren que'l rey que'ls donás joyas ó prehentayas, e els darian li el rey de Malorcha; e demanayan dos milia besants, mes lo rey los ne promés mil. E el rey tramés un noble en loch seu manant que no fos impugnada l'Almudayna, e prés ab sí en Nuno, e aná al rey lá hon era: e devalaren el rey e en Nuno guarnits e entraren á la casa, e en la derrería de la casa seya lo mesquí veyl vestit ab sa loriga e cota¹¹⁶ de seda blanca, e havia de demunt capa blanca, e als peus d'aquel seyan quatre missatjes ab lansas africanas que en altra manera son ditas azagayas. E com entesés que aquel qui á eyl s'acostava fos lo rey, levá's; e el rey per torcimany¹¹⁷ dix li que no hagués pahor, que no morría;   —107→   e lexá li dos cavaylers e altres homens qui aquel deffesessen e guardassen dels sobrevinents. E el rey torná sen é la porta de l'Almudayna, e demaná fermansas e seguretats per las cosas promesas; e los sarrahins ixents al mur veyl amenaren lo fil del rey de Malorques quays de XIII anys, e presentarenlo al rey persó que quays fahés fermansa per aquels, e eyls obririan la porta, e el rey diligentement guardás qui entrarian. E persó com lo sol era já post, e el rey era ugat en so que fet havia e desitjava reposar, ordená que intrassen dedins frare Michael e son compayó del orde dels Prehicadors, los quals guardassen lo tresor e las casas del rey, e doná á eyls X cavalers savis e alcuns escuders los quals l'Almudayna e la casa del rey ab gran diligencia guardassen.

Lo matí fet, tots corren per los carrers, escorcoyan las casas e atroban abundancia de cosas, prenen, amagan; e per ordinació de nostre Senyor qui es actor e fa fahedor de pau, neguna brega ni discordia no hi hach sembrada por las cosas, com lo un creya esser pus rich que l'altre, e tenent secret ab sí creya que hagués mes cosas trobadas que'ls altres. E segons que havia acostumat de contar á nos n'Arnau de castelveyl qui puys fo frare del orde   —108→   dels Prehicadors, los prenedors¹¹⁸ escorcoyants per las casas atrobavan molt beylas donas e donzelas molt agradables que havian¹¹⁹ en la faula monedas d'or e d'argent, margaridas e peras preciosas, armilas d'or e d'argent, safilis e tots ornaments precioses; e als homens armats entrants aquestas cosas mostravan á uyl molt amargosament plorants e en sarrahinesch dients: «tuas sian aquestas cosas, e dona'm de que visca». E per gran occupament de guany e per goig negú de la casa del rey no torná al rey per VIII días, persó com cercavan cosas que estojassen, ó que aquelas que ahudas havian conservassen; ans aquel matí no atrobat lo coch del rey ni la companyia de sa casa no atrobada, dix en Ladró noble de Aragó al rey: «senyor, jo us convit, com jo he he aparelat de menjar, com segons que m'es dit jo he á casa una bona vara, e aquí menjarets e jaurets esta nit». E el rey hach gran goig, e seguí lo dit noble.

E axí presa la ciutat e de tot en tot despuyada, dixeren los prelats e nobles que las personas e las cosas á pública venda fossen posadas e mesas; la qual cosa no plach al rey, ans dix: «aquesta pública venda molts temps requerrá¹²⁰, mes partescam las cosas ó robas, e puys anem contra els sarrahins qui en las montanyas s'amagan e pahor los ha esvahits, e ab menor difficultat ne serán trets». E dixeren los dits prelats e nobles: «¿e en qual manera las cosas se partirian?». Respós lo rey: «per sorts¹²¹; e si adés   —109→   partím los sarrahins e las robas, las gents he serán pagadas, e el temps será de VIII dias, e encontinent irem contra els sarrahins de fora, e obtendrem e estojarem la moneda per galeas. E aquest conseyl es solament sá; ¿e en qual manera las gents, esperarán tant espaciosa e longa venda de las cosas?». Mes en Nuno e en Bernat de Sancta Eugenia e'l bisbe de Barchelona e el sagrista volían aytal esposició de las cosas persó que enganassen los altres, car en assó eran pus aguts e pus enginyoses. E el rey dix: «assó no es venda, mes decepció ó engan; e temem que'ls sarrahins de fora no s'enfortescan entretant, e que aquesta triga no sia dampnosa». E aqueas contrastant lassá's lo rey de la sua importunitat, e fo feta la oposició de las cosas¹²² de la Dominica primera de caresma¹²³ entró á Pascha.

E els cavalers e homens de poble creyan haver part de las rosas axí dadas á vendre, e compravan ne aytant com los era vijarés que'n deguessen aconseguir per lur part, e feta la venda no volian pagar las cosas já compradas. E ajustarense los cavalers ab lo poble, e torbadament anavan por la ciutat dients: «mal es fet assó, mal es fet». E soptosament levá's entre eyls una veu: «robem la casa den Gil de Alagó»; e anaren hi e axí ho feren. E com lo rey corrent fos vengut, e já haguessen de tot la casa despuyada, dix los: «¿qui us ha dada licencia de devastar¹²⁴; la casa de negun noble, nos assí presents, no fet á nos alcun   —110→   clam?». E cridant dixeren: «nos devem haver part en totas las cosas presas axí com los altres, e no ho havem ans morím de fam, e volem tornar en nostra terra; e per assó las gents han fet so que han fet». E el rey dix los: «cové vos penedir e castigar d'aquestas cosas e abstenir de tot en tot d'aytals cosas, sino convendria nos de vos fer justicia, e hauríam desplaher de vostre greuje, e covendria vos dolre de la pena».

Altra vegada se levaren aprés dos dias, e preseren totas aquelas cosas que foren aprobadas en la casa del pabordre de Tarragona, e neguna cosa no hi romás sino duas bestias que eran en casa del rey. E vengren sobre assó al rey los nobles e'ls prelats clamants se molt á eyl¹²⁵, e fo determenat que en lo primer rumor ó brega feta tots in muntassen sobre lurs cavalls armats e presessen d'aquels XX, e sens misericordia fosseu penjats¹²⁶. E el rey tement que la sua casa no fos donada á robería per lo poble, trasch d'aquen totas las cosas bonas, e eyl manant¹²⁷ foren mudadas al Temple. E el rey apeylant lo poble représ aquel durament, e so que s'era ordonat de penjar los mals recomptá e revelá á eyls, e dix: «¿perqué á mort e á confusió vos donats? nostra volentat es e dels nobles   —111→   que vosaltres hajats parts vostras e dels bens mobles com de las terras». E ohida aquesta derrera paraula, reposá's la multitut e lexá's de la malicia comensada. E per aquesta manera assuaujá al rey lo poble, e els nobles tornaren á lurs propris alberchs, que per lo bruit comensat per diverses e estranys alberchs se amagavan.

Convenia's que aprés goig s'esdevengués plor; e al temps de Pascha¹²⁸, armava en Nuno una nau e duas galeas persó que las mars de Affrica visitás, e aquels de mitjorn sentissen la calor del rey per dampnatjes propris los quals havian enteses los estranys. E dementre aquestas cosas se apareylassen, fo posat en malautía en G. de Clarmunt e al VIII dia fo passat ab sos pares. E encontinent en R. Alamany fo malaut, e al VIII dia tancá lo seu derrer dia¹²⁹. E aprés eyl fo malaut en Garcia Periz de Meytals aragonés   —112→   de bon linyatje e de companyia del rey, e al VIII dia morí. E aprés eyls fo malaut en Guerau de Cerveyló, fil den G. de Cerreyló major frare den R. Alamany, e al VIII dia aná sen nostre Senyor. Las quals cosas guardant e pensant lo comte de Ampurias ab coratje de dol e plorós, dix: «¿e tots aquels del linyatje den G. de Monchada assí morients seguirán eyl? certes hoch». E aytambé el comte de Ampurias fo malaut, e al VIII dia pagalo deute de natura¹³⁰. E tols aquests nobles moriren dins un mes: e el rey vehent aytals nobles de la sua host esser morts, per dret fo trist.

E aprés trames lo rey en P. Cornet en Aragó que amenás CL cavalers, e el rey doná li C mília sous per C cavalers; mes los L milla devia aquel dit P. Cornel al rey per las honors las quals tenia per lo rey. E per conseyl del bisbe de Barchelona, pus que els cavalers den G. e den R. de Monchada e d'aquests nobles los quals demunt havem nomenats eran morts, tramés lo rey per n'Ato de Fosses e per en Rodrigo Lizana qui eran en Aragó que venguessen e que servissen al rey per las honors que tenian, e resposeren al rey que vendrian volenterosament.

E entretant lo rey volch exir de la ciutat contra els sarrahins qui las montanyas havian occupadas de Soyler, de Banyalbafar e de Almaluig, e eran en tant poderoses que els crestians no'ls podían noure¹³¹. E exí lo rey per lo vayl de Bunyola ab aquels que poch ajustar á cavayl e á peu, com já quays tots se'n eran tornats, alcuns tornats   —113→   en Aragó e alcuns en Cathalunya. E el rey montant ves la montanya lexá á la dextra part lo castel molt fort de Alaró. E aquel qui era cap de la devantera tramés á dir al rey que els homens á peu no voliau romandre en aquel loch ont lo rey havia ordonat, mes anavan ves Incha. E el rey, lexada la derrería de la host an G. de Monchada fil den R. de Monchada, aná en ves aquels; e com fos vengut al peu de la pujada¹³², velé aquels qui anavan á una vila que Incha es apeylada, e el rey desampará aquels e romás ab sa companyia. E fo dit al rey e significat que els sarrahins havian fet dampnatje á la companyia e que per forsa los havían toltas duas bestias; e com cuytosament eyl retornás¹³³; á la derrería de la host, atrobá que'ls nostres eran anats contra aquels, e havian los fets fugir per una pujada de montanyas o rocas, e que havian recobradas las bestias. E vench lo rey e atrobá los seus á l'entrada¹³⁴ cebé be DC sarrahins en un puig vehents e esguardants los nostres de una part¹³⁵ e estimants lo nombre d'aquels per entenció e coratje de noure.

Mes lo rey ab tota sa companyia aná al luelt aquel hon havia ordonat de jaher e reposar aquela nit. E en G. de Monchada fil den R. e en Nuno e en P. Cornel qui já eran venguts¹³⁶, els altres cavalers savis dixeren que no   —114→   era bó que en aquel loch reposás ni jagués lo rey, com los enamichs eran he tria milia assats prop, e persó com la major partida de las viandas e'ls homens á peu eran anats en ves Incha. E axí el rey devaylá e vena á India, e d'aquen torná á la ciutat, o els sarrahins tornaren á las montanyas.

Lo maestre del Espital per nom Huch de Fuyalalquer ab XV cavalers frares del seu orde, lo qual lo rey havia char e amich especial, e l'havia fet fer maestre en lo regne e en las suas terras per lo maestre major del dit orde, vench al rey de Cathalunya, e demaná sol parlar ab lo rey en presencia dels companyons, e dix: Senyor, pus Deus ha feta la vostra via ó carrera tant be estruga e bona, pregam la vostra pietat que acabets á nos ab los nobles e prelats que el nostre orde haja alcuna rosa en Malorcha, jatsía no per deute mes per sola gracia, pensó que escapem á la present confusió del nostre orde e mes á la esdevenidora en temps seguents; com aquels qui vendrán aprés nos se rnaravelarán e mollas malvestats vergonyas se prescriurán¹³⁷ persó com en nostres dias tant   —115→   gran obra e tant maravelosa á tot lo mon per vos e per los vostres sia feta, e que el nostre orde neguna cosa no hi baja feta ne ajudada. E en axí conc aquestas cosas ho prosan¹³⁸, será lo vostre nom en gloria en axí com lo nostre per nostra absencia en vergonya». Respós lo rey e dix: «Tots temps havets provada nostra amor en axí á vos com á vostre orde, e en assó que demanats haurets nostre favor. Mes temem esser empatxats persó com la terra es já partida en partidas, e molts d'aquels qui lurs parts han rehebudas já sen son anats; mes farem so que porem que vos siats pagat de nos».

E sobre assó el rey apeylats ab sí lo bisbe de Barchelona e en Nuno e en G. de Monchada, e aquels d'aquels qui presents eran¹³⁹ los quals hom podia haver, bonament e curosament pregá aquels que donassen part al maestre del Espiral e al orde d'aquelas cosas que havian guanyadas. E aquels resposeren feylons dients: «¿quina rahó hi ha que ara vuylan haver part aquels qui no hi han volgut trabaylar? ¿perqué ara han temor de vergonya perdurable la qual no consideraren quant molts perils hi apparian? ¿qué donques poden demanar, com já sian partidas las sorts e els prenents sen sian anats ó sian morts?». E el rey compacient á la vergonya dels frares e al dampnatje, dix: «ó barons, e si bonament s'hi pot dar conseyl, cortesía es e profit¹⁴⁰ retenir amichs l'orde e el maestre. Veus   —116→   conseyl; nos havem la mitja part de la terra, e dar li hem una alquería bona e sufficient per nostra part; e venga en R. de Ampurias qui ha sabudas las vostras parts, e persó de las vostras parts no's poria donar á eyl una alquería que lo un no hi perdés, pendrem de las vostras temas segons las vostras parts, e anadir ho hem á la alquería nostra, e haurá part covinent». E assó aprés molta instancia del rey atorgaren.

Apeylat donques lo maestre devant tots los demunt dits, respós lo rey e repetí totas las cosas demunt ditas, e en la fí axí conclohí¹⁴¹: «mes aquestas totas cosas no rontras tants, donara vos parts á ralló de XXX cavalers, e fer vos hem escriure en lo libre ab los altres, e nos donar vos hem una alquería bona e grassa, e els altres dar vos han part de las terras que han segons lo nombre de XXX cavalers armats, e fer vos hem gran honor, com vos donam aytal part com los Templers presents han ahuda». E encontinent lo maestre levant ab los frares acostá's al rey per besarli la má e per fer gracias, la qual cosa lo rey no sofferí del maestre per honor. D'altra part dix lo maestre: «senyor, pus tanta gracia nos fets, so es á nos e al orde, placia us que'ns donets part del movent e algunas casas en que estiam per fer personal residencia en aquest loch». E el rey sotsrient girá's als circumstants¹⁴², e dix: «¿e que us es vijarés d'aquestas cosas que son demanadas? E dixeren: «senyor, no's pot fer, com aquel qui ha sa moneda e sas cosas ¿cóm las retrá tornantlas en mitj? mes de casas procur los ne hom, ó loch hon puscan obrar». E   —117→   el rey dix: «si's trobava conseyl á la una cosa e á l'altra, e á vosaltres no costava res, ¿sostendriets ho?». E dixeren: «plauria'ns, ¿mes en qual manera?». E el rey dix: «donem los aquel loch en lo qual han acostumat de esser guardadas las galeas en terra, lo qual s'apeyla Darassana, e ha aquí já dessá e delá parets, e porán aquí fer beylas casas; e del movent darem los quatre galeas que aquí son, las duals foren del rey de Malorcha». E plach á tots los nobles e als prelats, persó com fo sobvengut¹⁴³ als dits frares sens messions d'alcú d'eyls, e els frares ploraren de goig e de la bonca ohida do tant gran príncep.

No podia morir lo verm rohent las entrámenas veyas¹⁴⁴ del príncep per los sarrahins qui s'amagaran en las montanyas. E eran encare en la terra en Nuno e el bisbe de Barchelona e Exemenis de Orrea, e exí lo rey ves las montanyas á cassar los ladres fugitius. E fo el rey en Incha, e vench á eyl lo maestre del Espital, e el rey demaná de conseyl los nobles e'ls adalils qui já havian sabuts los lochs ferms e no ferms de la yla, que's devia fer ni   —118→   per qual manera. E fo lo conseyl dels nobles o del maestre que ab tan poca companyia no entrassen á las montanyas, com aquí era Xuayp nadiu de Xivertro, e havia ab sí be XXX cavalers e mes de tria milia homens á peu elets, dont era perilós molt l'entrar. E el rey consentí al pus sá conseyl d'aquels, jatsia ab molt desplaher, com havia á tornar á la ciutat buyt.

E la nit, tots reposant, apeylá lo rey los adalils, e apart maná á eyls que si sabían sarrahins en altre loch, sino en las montanyas demunt ditas, que ho deguessen revelar á eyl sots pena de la reyal gracia e amor; «com dix lo rey, aquela serra massa es alta, e volem saber si negú de vosaltres es estat aquí». E un d'aquels respós: «senyor, jo son estat aquí apenas son passats VIII días ab la mia companyia, e en poch no prenem los sarrahins en un anglet¹⁴⁵ qui aquí es en aquella serra que devant vos es; e quant créyam posar las mans sobre eyls, exiren d'aquel loch be LX sarrahins ab lurs armas, e de las nostras mans sotstrets retornaren en l'angle». E el rey hach goig de las cosas ohidas, e altra vegada apeylats tots los demunt dits, dix: «conseyl havem trobat per lo qual escaparem; á la confusió aquesta, e ab vergonya no tornarem en la ciutat, ont com de dins e defores sia estat divulgat que nos siam exits á gendre las montanyas, e que la primera veu ni la segona neguna res no hajam feta, confusió será a nos». E el rey recomptá á eyls aquelas cosas que havia ohidas, e aquel matex recomptá pus lonch totas las cosas e assigná la dita montanya en las montanyas de Artá, e plach á tots.

  —119→  

E al matí plegaren lurs tendas e trameteren primers homens á caval e homens á peu los quals empatxassen los volents exir á eyls per ventura, entró que'l senyor rey fos vengut. E en gir de vespres vencí lo rey al loch, e aquels qui eran primers anats dixerenli: «no trebaylets á cercar, com ab nos han contés, e veus que aquí son». E encontinent que hagueren aquels coneguda la companyia del rey, feren lurs senyals ab lums e ab fayas á aquels qui eran en las montanyas quays demanants lur ajuda; e persó com las companyias¹⁴⁶ eran ugadas, jach lo rey aquela nit costa una aygua al peu de la muntada. E en l'alba armaren se los cavalers en lurs cavayls, e els homens á peu combatían la muntanya hon era l'angle ó cova, e els homens á cavayl montaren per lo coyl de sobre la montanya persó que á aquels exida neguna no'ls paregués, e eran los cavalers armats XXXV. E la montanya era tant fort e alta que retia agudea, e la montanya¹⁴⁷ en lo puig exia pus parensosament, e en lo mitj de la montanya eran aquelas cavas amagatays encercats; e la pera dessús mesa no podia noure á las cavas, sino per aventura á alcuns ahombratjes que defora las cavas eran. Mes com los nostres de cascuna part combatessen aquels, e aquels exian per contrastar e defendre, eran agreujats per las peras tramesas: e aquesta contesa dará per bou espay, e era fort delitable á veure.

  —120→  

E dix en Nuno: «Senyor, ¿perqué assí estam debades, com no fem res, com aquels jusans no poden bastar ab eyls ab peras, ni aquels qui son demunt per moltas que'n giten no poden á eyls donar ne fer negú ó poch dampnatje? Devaylats, senyor, que mitj dia es, e vuy es dejuni; menjarets, e puys vendrets e ordonarets que's dega fer en altra manera». E el rey dix: «O en Nuno, no siats impacient ni rebou¹⁴⁸, que per lo ferm haurem los». E respós lo maestre del Espital; «en Nuno, el rey vos diu veritat segons que á mí es vijarés; empero fets axí devayl lo rey e vos ab eyl a menjar, e jo romandré, e com haurets menjat trametets nos companyia, e lavors parrá que deurem fer».

E plach aquesta paraula, e el rey e en Nuno devaylaren á menjar, e dementre menjavan lo maestre fen cadena de las bestias e ligá la una ab l'altra, e encés foch en la caldera, e ab corda tramés un home sustenent la caldera, e més foch als ahombradors; e lo vent bufant eremavan, e foren ne consumats be XX deis ahombradors dels quals eyls usavan axí com de tendas; la qual cosa lo rey vehent e contemplant de la taula, hach gran goig. E el maestre feu á aquels dir que's retessen, en altra manera covenia tots aquels morir; e resposeren que si d'aquel dia, que era diemenje la passió de Jhesu-Crist, á VIII dias no'ls era venguda ajuda d'aquels qui eran en las montanyas, que retrian sí matexes e la forlalea¹⁴⁹, no empero per catius. Vench lo maestre al rey e comptá li lo pati, mes enformá aquel que no'ls rehebés sino á vincle de servitut,   —121→   «persó, dix euyl, com lasses e ugats son e morts»; e plach al rey e respós que no faría sino á vincle de captivitat.

El VIII dia del terme peremptori era lo dia del Ram, e els mesquins finalment atorgaren e donaren sobre assó penyoras o fermansas X fils dels melors qui eran en las cavas; e romás lo rey tró al VIII dia. E en aquests dias lo rey hach ben poch pá, en tant que el derrer dia entre el rey e en Nuno e be C homens menjants no hagueren sino VII pans. E aquels de la host no havian pá, mes menjavan forment que podían atrobar en las casas dels sarrahins; per que lo rey volch que menjassen carn, persó com hi era gran mester. E en P. Massa entrá ab bona compayia de homens á caval e á peu e ab almugávars de la host, e atrobá una cova en la qual molts sarrahins s'amagavan, e tramés al rey per balestas e per satjetas e per estruments de ferre, e combaté lo lorch II dias; e trasch de la cova D sarrahins per nombre, e X mila bous e XXX milia oveyas. E entretant vench lo VIII dia, e el rey demaná la cosa promesa; e aquels digueren que esperar se devia entró á la tercia, la qual já quays passada, comensaren á devaylar ab lurs vesteduras, lexada al mont bona cantital d'ordi e de forment, e donarense catíus al rey per nombre MD. E axí el rey aprés lo Ram torná a la ciutat gloriós ab due milia catíus e ab tanta multitut de bestias grans e menudas, que per sí tengueren espay d'una legua.

  —122→  

Significat fo al rey que Ato de Fosses e Rodrigo Lizana venian d'Aragó á eyl axí com ne eran estats requests; e el rey hach ne gran plaher, persó com havia molt gran fretura de la lur presencia, com entre aquels qui já ses eran tornats e aquels qui aquí eran morts, eran ab lo rey assats pochs. E en Rodrigo logá una tarida d'aquelas que já eran estadas en la host per cavayls aportar e dos lenys á portar viandas, e applegá¹⁵⁰ á Pollensa; e vench al rey ab XXX cavalers suficientment apareylats e ab viandas per aquels á gran temps necessarias, en axí queils altres sen maraveylassen. Mes Ato de Fosses logá una cocha¹⁵¹, en la qual com hi fos montat eyl e aquels qui ab eyl eran navegants, per duas ó per tres parts tant abundadament entrava l'aygua, que alcuns continuament buydant trabaylavan, e'ls altres metents estopa en lo mitj trabaylavan segons lurs forsas; en axí que eyls posats en tant gran perit desitjavan haver port en alcun loch. E Deus provehí á aquels axí com se pertanyia; e havents contrari vent per Malorcha applegaren á Tarragona ugats¹⁵², e espatxadament trasqueren totas   —123→   las cosas de la cocha, e enconlincnt, eyls vehents, per si matexa s'obrí per mitj la carena, e puys horriblement se partí en diversas parts. E axí romaseren Ato de Fosses e Blascho Massa e bona companyia de cavalers qui ab eyls havian ordonat de passar.

Lo rey volent já tornar en Cathalunya, já l'estiu passat, apeylá en Bernal de Sancta Eugenia senyor de Torryela, e revelá li son proposament, e'l convidá encarament pregá aquel que romasés per eyl en la yla tenent loch seu. E aquest atorgá ho al rey, e eyl soplegá al rey que li degués donar lo casteyl de Pals qui es de costa Torryela e de costa Palaforgel; e el rey doná li per violari persó que las gents coneguessen el cor del rey esser char á aquel e que haguessen eyl en major reverencia e temor; e feu lo rey carta que fos á eyl tengut á tota messió que eyl faria en Malorques romanent per lo dit offici. E el rey feu ajustar conseyl general, e tots vengren ensemps cavalers e pobladors per ohir so que'l rey diria, empero no sabents la violentat del rey.

E el rey dix: «O varons, Deus ordonant e la sua beneyta ajuda donant, havem obtenguda aquesta ciutat e la en má fort; e molts nobles e prelats tornants en lurs lochs, nos som romases assí ab vos já per XIIII meses, persó car nos temiam que corsaris de sarrahins ó aquels   —124→   qui son fuyts á las montanyas no us fahessen dan, lo qual puys seria greu de repetir ó de reparar. E já ara som en lo comensament del yvern, e ab la ajuda de Deu no us calrá haver temor. E axí deym vos que nos nos en volem anar; e no us sia greu car ho fem, que en moltas maneras á vos serem pus profitoses en Cathalunya ordonant e trametent á vos companyia e que menjar, que no seria el romandre assí ab vos; e si cas s'hi esdevenia, nos personalment tornaríam. Encare prometem á vos en nostra fe que no será hora de dia ne de nit depuys siam partits de vos, que major cura e ansia no hajam de vos. E pus Deus nos ha feta tanta de gracia que'ns ha dat aquest regne de las ylas, lo qual nul temps haver no poch rey alcun d'Espanya, e aquí havem edificada esgleya dedicada á nom e á honor de la Verge Nostra Dona Sancta María e moltas altras que per temps aquí serán, fermament crehats que no us oblidarem, ans veurets mí assí moltas de vegadas e sovent, e segons la vostra fretura sintrets lo nostre benifet».

Moltas cosas volia dir lo rey, mes per moltas lágremas es embargat; e plorá el poble tendre de novitat, e esguardava lo rey en la fas, havent aquel molt pus char que la vida propria. E fet gran espay en caylar per lágremas de la una part o de l'altra, prés lo rey la paraula, e dix que en loch d'eyl seria entre eyls en Bernat de Sancta Eugenia, dix los que eyl obehissen, e maná que si sentian segun aveniment de enamichs¹⁵³ que li ho fessen tantost saber, per tal que eyl pusqués esser atés personalment e provehir de ajuda; e axí prés comiat. E jaquí lo rey los   —125→   cavals e las armas á aquels qui romanian, e aná sen ves la Palomera ont duas galeas l'esperavan: la una era den R. de Canet, e l'altra dels homens de Tarragona. E reculi's lo rey en aquela que era den R. de Ganet el dia dels apóstols Sant Simon e Judas, e el ters dia seguent arribá, e vench á aquela porrassa que es entre Tarragona e Tamarit; e era mitja nit, e bon temps e fort suau. E atrobá aquí lo rey en R. de Plegamans qui saludá lo rey e li besa las mans e de gran goig plorá.

E el dit Ramon sabia las cos inensas que eran entre'l rey e el rey de Legió qui havia promés dar sa fila al rey en muler ab son regne; e contá com aquel rey era mort per cert segons que li hayan dit castelans qui eran venguts á Barchelona; e desplagueren al rey fort las novas per lo regne, mes pensá's que melor cosa era ú eyl á pla her de Deu e a honor del mon e á mérit haver guanyat lo regne de Malorques, que sens aquel haver ahut solament lo regne de Legió. Posá aquí el rey tró al dia clar torná á las galeas, e remant, esguardant e alegrantse la ciutat, vench á la platja de Tarragona. E tota la clerecia e'l poble exí al rey al camí ab creus e ab senyeras, e reheberen lo rey vencedor ab gran goig, fahents gracias e beachents Deu qui l'havia tornat ab tant gran victoria. Aquel matex dia aprés de menjar, exits tots de las galeas, fata vent Alebeig tant fort e tant poderós, que las galeas fermadas de áncoras costa la esgleya de Sant Miquel, que edificá Sparech arcabisbe, trencaren e periren, e de tres homens qui eran romases en cada galea moriren ne quatre¹⁵⁴. E el rey feu gracias á Deu qui eyl n'havia desliurat.

  —126→  

Partent lo rey d'aquí passá per Montblanch e aná sen á Leyda, e d'aquen aná sen an Aragó; e en tots lochs la clerecía e el poble li exía á carrera ab professons e ab goigs e ab gonfanons, fahents gracias á Deu de la victoria á eyl dada. E com fahés gran¹⁵⁵ yvern en Aragó, vench sen en Cathalunya, e atrobá en Barchelona paraulas corrents que el rey de Tunis feya gran aparelament per venir á Malorcha e que per violensa¹⁵⁶ prenia las naus de Genoveses e de Pisans e per forsa metia las personas en lo viatje. Sobre aquestas cosas los conseyls¹⁵⁷ e els prohomens de la ciutat e encare los nobles foren en fe requests per lo rey eyl que faria d'aquesta cosa. E fo respost que com de lunyas parts son acostumadas de flatar longas monsonegas¹⁵⁸, lo rey axí soptosament no's devia   —127→   moure, mes en Barchelona ó entorn esperar un poch. E el rey partí's d'aquí, e pujá sen á Vich per determenar una controversia¹⁵⁹ que entre'ls homens d'aquel loch e en G. de Monchada era. E com aquí per un dia hagués estat, l'endemá entorn mitja tercia vench missatje al rey qui per tota la nuyt havia anat, e vench de part den R. de Plegamans recomptant que noveylas corrents eran á Barchelona que el rey de Tunis já devia á Malorques esser. La qual cosa ohida, fort sen moch lo rey, tement que la noveyla planta la qual havia plantada ab tant gran trabayl, e ab sanch de tants nobles havia regada, e per deposició de tants nobles barons havia tancada, fos arrapada per lo rey sobrevinent en prejudici de Jhesu-Crist e en menyspreu de eyl. E presas ab angustia las noveylas, cavalcant vench a Barchelona entorn vespres, e lo repós fo gran desrepós¹⁶⁰ á eyl aquesta nit.

E matí exí lo rey á la mar, e en l'alta mar apparech una vela vinent de part de la yla de Malorcha ab bon vent, e com fos arribada exí'n un hom en una barca, lo qual lo rey demaná del estament de la terra e de la yla; lo qual hom esguardant lo rey mudat de color e fet escur, soplosament respós e dix: «senyor, crehem que já vuy lo rey de Tunis sia aquí». E el rey dix: «malas noveylas portats, mes nos confiam en nostre Senyor que nos serem ans que eyl aquí». E dix lo rey als seus: «No es bo lo conseyls que á Barchelona havem ahut, ne es á honor de nos, no amich de la erra de Malorcha. C anys son passats que aytal fet no fo fet, lo qual nostre Senyor ha per nos volgut esser fet: ne es bo que pus per vera donació de Deu Malorques posehím, que aquela per temor ne per perca perdam; e axí la presencia nostra es mester que aqui ajut. Axí sia el conseyl: asignem dia á tots aquels qui foren ab nos en la presó de la terra, e escrivam en Aragó á tots aquels qui tenen honors per nos e qui son de la companyia nostra que vengan á aydar á la terra ab tot sa que haver porán sens tota triga, e dins III setmanas que sian á Salou ab nos; car pus gloriosa cosa es ab nos; car pus gloriosa cosa es á nos venir á mort deffenent Malorcha, que per culpa nostra e per perea esser despuylats d'aquela. E posats en vostres cor, que no perdrem aquela, ó será manifest á Deu e á homens que als no hi podem fer».

Lo dia en persó assignat e mes tost vench lo rey á Tarragona, nolietjadas naus e taridas e una galea á cercar las noveylas, e foren totas per CCC cavalers, mes tan solament CCL n'hi vengren: e en la yla eran já cavalers, e axí en son temps fo complit lo nombre de CCC. E com lo rey en la nau volch entrar, vench l'arcabisbe Sparech e en G. de Cervera monge de Poblet, pregants lo rey als altas conjuracions e ab moltas rahons induhents que no passás personalment, mes que hi tramesés los presents cavalers e que en Nuno constituhís cap de la dita companyia; temian en persó lo coratje del rey que en los perils no li esdevengués dan, e ploravan devant eyl agrament e de cor. Ne per aquelas tan agras lágremas poch trencar lo cor del rey ne moure ne sol un poch crotlar, mes breument los dix: «cessats vos de trabaylar d'aquestas cosas, que aquest passatje havem á fer e no podem en neguna manera romanir». Eyls empero abrassants lo rey conteniau eyl retenir, e cl rey passant oltra lo torbament partí's d'eyls, e   —129→   vinent ves Salou espera aquí aquels qui devian venir.

E el rey havia apeylat una vegada e duas en P. enfant de Portegal, ab qui já havia fet cambi de la yla de Malorche, que vengués en defensió de la yla; e responia be, mes no'n feya res de obra. A la mitja nit feu lo rey levar áncoras á la galea ont era entrat, e l'altre navili feu axí matex; e una veu vench: «vosaltres qui sots en la galea, esperats vos un poch, diu vos en Nuno, que l'enfant de Portegal vol parlar ab lo rey». E apenas lo rey lo volch esperar; lo qual com fo devant lo rey ab en Nuno, lo rey endenyat dix li qué volia. «Jo, dix eyl, son vengut que vaja á Malorques». E el rey dix: «¿cóm sots apareylat, o quants cavalers havets?». «Quatre, dix eyl, ó cinch». E el rey dix: «sí Deus m'ajut, no venits apareylat de defendre Malorques: empero car nos nos hic partim, venits matí e entrats en una d'aquelas taridas ó de las naus; e nos cuytar nos hem, que sapiam si per aventura lo rey de Tunis era aquí». Mes á instancia gran romas en la galea ab un cavaler e dos escuders, e no havia mes cavalers sino aquels quatre que dix que havía, los quals en Nuno feu reculir en la tarida.

Levada l'áncora, remants e fahents vela, lo segon dia aprés mitj dia vengren á Soyler, hon atrobaren una nau de genoveses, qui sentents la galea se temeren fort; mes la senyera reyal esguardant, devalaren en una barca, e ab gran goig breu al rey reverencia, e demanats resposeren á tot so que hom los demaná. E dix los lo rey: «¿quínas novelas aportats de Malorques?». Dixeren: «bonas, senor». E el rey dix: «¿es aquí la host del rey de Tunis?». Resposeren: «nula host de sarrahins no ha en la terra». La qual cosa ohida, no's poch en sí rehebre de goig, e   —130→   car faula era so que's deya, e car si venia almenys ara vendria devant los defensadors de la yla. E els genoveses trameseren al rey present de galinas e dos mariners á Malorques qui fahessen saber la venguda del rey; e aquels de la ciutat alegrants se fort, trameseren bestias a cavalear, e exiten li á carrera, e reheberen lo ab goig e ab honor.

Visitants aquel dia los prohomens de la ciutat lo rey de part dels homens, á Deu e á eyl feren gracias de la venguda, confessants tots de conexer ara la amor del príncep e la temor que havia de la yla, e com en escuredat d'aytals noveylas volch tant be apareylat personalment venir; e aquels qui aquestas cosas li deyan ploravan e feyan plorar lo rey per goig de la sua venguda e de la covinent ajuda. E el ters dia de la sua venguda vengren á la ciutat las naus e las taridas que portavan cavals e aquelas cosas que porian esser necessarias: e el rey, apeylats sos conseylers, comensá de tractar de defensió de la terra si el rey de Tunis venia; e es ordonat que guaytas sian posadas en lochs certs de la yla que vehessen de luny las velas, e que la ciutat no pusqués esser prevenguda ó sobrada. E dix lo rey: «Axí sia fet; los cavalers e els homens elets no s'acosten al loch ont las velas parrá que vengan ó vuylan   —131→   arribar, mes sian en loch amagat en manera de aguayt ves aquela part hon eyls volrán entrar; e alcuns sens cavals arnats, e ab aquels dua milia homens á peu, vajan á la mar e fassan apparer que'ls vedan l'exir. E com gran companyia d'eyls será exida, fassan apparer los nostres que fujen leugerament, e vers l'aguayt vengan, e seguir los han los sarrahins crehents que aquí sia la forsa de la yla, e'ls esvasirán e vendrán al loch del aguayt, e ferrem en eyls entró sus á la mar, e las naus vehents so que dels seus primers se fará no darán volenters á mort aquels qui romandrán». Stablidas son sobre assó guaylas per tots los lochs e per tota la yla, e tota la terra era oberta d'oreylas: mes com las guaytas ja per XV dias haguessen trabaylat debades, certificat es lo rey que de venir á Malorques ne de trametre host lo rey de Tunis nos curava.

Haut repós aprés tant gran trabayl e consirament, comensá lo rey á anar contra los sarrahins de las montanyas qui eran be III milia homens d'armas e altres entre cavalers¹⁶¹ e enfants be XV milia segons que's deya; e   —132→   especialment combaté e finalment obtench tres casteyls qui son en la yla, so es Alaró, Pollensa, Santueri. Esdevenchse que Xuayp, lo qual tots tenian en cap lur e en senyor, qui era nadiu de Xivertro, feu dir al rey que eyl faria covinensa ab eyl en esta forma: que el rey perdonás á eyl e als seus, e fahés be e donás á IIII de son linyatje heretats e cavals e armas, e á cascú un rossí convinent ó mul ó mula, e que'ls sarrahins haguessen en la terra poblacions aquels quin volrian, e aquels qui no volrian consentir á aquesta covinensa lexava aquels lo dit Xuayp simplement á volentat del rey. Posá lo rey en conseyl la demanda que en Xuayp havia feta, e apparech á eyls que fos bona covinensa e espatxosa á la terra; car eyls en las fortaleas romanents, no podia la yla en pau estar ne be profitar. Ont la covinensa es atorgada e ab publicas cartas fermada e ab segeyl major del rey penjant segellada; e axí es satisfet an Xuayp segons lo seu desitj, romanents encare be II milia homens en las montanyas, qui no volgren aquesta comensa, ne á aquel Xuayp já en alcuna cosa confermar. Já el rey, aquelas noveylas anuladas, torná en Cathalunya, e lexá en la terra en Bernat de Sancta Eugenia e en P. Massa senyor de Sant-Gayrent de la companyia del rey, e be XV ravalers e escuders qui volgren romanir per amor e per gracia den Pere Massa.

  —133→  

Constrenyian los cristians per guerra tot l'yvern los sarrahins qui eran en las montanyas entró al mes de maig, qui eran tant en alts lochs que no podian pendre dan en cors; mes en menjars fort porch de blat culir podian, e quays res no era á lur multitut lo blat que culian, entant que per fam, á manera de bestias, herbas paxian per las montanyas. Convidaren los per rahó d'assó en Bernat de Sancta Eugenia e en Pere Massa per sas letras, trames á eyls missatje sarrahí, que's deguessen retre, e resposeren que jamés no's retrian sino á aquel rey present al qual Deus havia dada la terra. E per rahó d'assó, ahuda gran deliberació sobre aquesta cosa, de conseyl dels cavalers navegaren e vengren al rey en Bernat de Sancta Eugenia e en Pero Massa persó que l'enduguessen á tornar á Malorques e que prengués aquels sarrahins qui l'esperavan e donás pau perpetual per conseguent á tota la terra. E eyls vinents atrobaren lo rey á Barchelona qui molt alegrament aquels rehebé, e eys alegraren lo rey per las noveylas recomptadas per las quals eran venguts; e atorgá lo rey de tornar á Malorques, e á conseyl d'eyls volch¹⁶²   —134→   ab sí haver altres cavalers; mes feu armar III galeas que foren apareyladas¹⁶³ en Salou ab lo rey.

Lo XV dia de la venguda d'eyls pujá lo rey en la galea e aquels dos ab eyl; mes no volian los nauxers del port partir, car era nuyt oscura e no convinent á navegar: empero lo rey constrenyent, e estant alba prima¹⁶⁴, donaren las velas. E com ab caras de corp, so es foscas¹⁶⁵, e ab molt murmurament per X milers haguessen navegat, fo feta la nuyt clara, e hagren solás de la luna clara e de la mar segura. E cridá al rey en Bernal Sesposas dient: «senyor, tant vos ama Deus que ab galotxas¹⁶⁶ poriets navegar! verament tots temíam esta nuyt esdevenidora esser tempestosa, e contra nostra esperansa dona á vos Deus aytal temps com las galeas armadas han mester ne volen; verament, senyor, par que Deus fassa per vos e sia ab vos». E el rey dix: «nos sabem que el Senyor, á qui servim e sens tota confusió tenem, nos endressa en so que per eyl e en nom d'eyl fem, e empersó be'n fem gracias á Deu en aytant com saben e podem, e en eyl tots temps nostra esperansa havem».

E axí navegants vengren á Portupi al ters dia entorn tercia, e embelidas las galeas de panons e de senyeras e sonants trombas, vengren al ribatje de la ciutat; e tots los homens e fembras e enfants de la ciutat exiren al rey á carrera alegrants. E el rey entenent á pochs días en los sarrahins   —135→   per los quals era vengut, plenerament n'hach son enteniment; e alcuns ne lexá en la terra pobladors axí empero com á catíus del rey, altres posats publicament á venda escampá, los altres doná la magnificencia reyal á aquels los quals serey e prohea d'ar nas havia fet á sí chars.

Obri lo sant Spirit la boca den R. Serra jove, comenador del Temple en la yla de Malorques, lo qual deym jore pensó car lo comenador de Montsló per aquel nom e cognom mundial fo son avoncle; e acostá's aquel dia que'l rey entrá en la ciutat, axí com demunt havem dit, al rey dient: «Senyor, ¿volets fer bela simulació de guerra? trametets tres galeas armadas, en las quals ara sots vengut, envés Menorcha, e fets los saber la vostra venguda en esta yla e requerits los que's retan á vos; en altra manera haurets desplaher de la lur mort, mes en culpa sua e en gran pertinacia morrán. E pens me que espaventar los hets, e per temor farán so que será á vos á profit e á honor». Revelá lo rey lo dit del comenador an Bernat de Sancta Eugenia e an P. Massa en presencia de aquel qui ho havia dit, e amduy maravelosament ho aprovaren e ho loharen. E encontinent ordoná lo rey que tots tres en esta missatjeria fossen missatjes, e cascú pujaría en sa galea persó que pus solempnial e feu los fer lo rey   —136→   letra de crehensa en arábich, la qual feu un jueu de Saragossa per nom Salamó germá den Habrel¹⁶⁷. E dix lo rey als missatjes que eyl iria al cap de la yla de Malorques al loch que es dit cap de la Pera, qui es pus prop de la yla de Menorcha, axí que no n'es luny XXX milas; e aquí esperaría resposta d'eyls sia que sia bona ó mala.

Pernuytaren empersó las galeas en que eran los missatjes, e vengren á Menorcha lo dia seguent entre nona e vespras, e foren al port qui es posat endret Malorques ha en sí vila mujer que es dita Ciutadela. E entrants las galeas en lo dit port, gran udulament fo en la vila, e temor e tremolament tots los ha esvahits; e exiren contra eyls corrents á la mar l'alcayt e e'ls veyls, e tot lo poble qui aquí fo atrobat¹⁶⁸, e digueren, «¿de qui son las galeas?», e respost fo á eyls que «del rey d'Aragó e de Malorques e de Cathalunya». E acostaren se á la riba 'alcayt e els veyls, e convidarenlos pregantlos que devalassen en terra   —137→   e que entrassen en la vila, e eyls eran apareylats de servir á eyls per honor e per reverencia del senyor de qui eran. E els missatjes resposeren: «lo senyor rey nostre tramet nos á vos per missatjeria; devalarem en terra, mes en vostra vila ne en negun loch no entrarem entró que'ns hajats ohits e'ns hajats dada resposta». E encontinent maná als seus l'alcayt que tots posassen las armas, e noblement altra vegada saluda'ls e pregá'ls ab los veyls que sobre lur fe e lurs cabessas exissen en terra e que rehebessen d'eyls plahers e honors: e encontinent las galeas donaren la popa a terra, e els sarrahins apareylaren loch solempnial ab gratis ornaments e bels e matalafs e ab cuxis e ab tapits¹⁶⁹ mcir nobles, axí com mils pusqueren.

E apareylat lo loch axi com's devia, exiren los missatjes de las galeas e el jueu torcimany, e reheberen los ab humils gests e alegres l'alcayt e son frare almoxerif¹⁷⁰ lo qual lo rey puys feu senyor, qui era nadiu de Espanya¹⁷¹, e tots los veyls, e ab reverencia¹⁷² escoltaren. Lesta es primerament la letra de crehensa, e puys per paraula es seguida la missatjería. «Aquestas cosas vos diu lo senyor nostre rey de Malorques: vos vehets ab vostres uyls que Deus tot poderós ha dada á nos del cel la yla e el regne de Malorques; e com aquels qui'l possehian ab tot lur poder volgren á nos contrastar, neguna misericordia no trobaren   —138→   en nos, mes tots quays e aquela ciutat ab cruel colteyl periren. E tanta sanch humanal á escampar no den nos dar cruels e no humanals á homens¹⁷³, car no era nostra volentat tots aquels posar en juy de mort si la lur malvada superbia no'ns contrastás. Empero ara significam vos e certificam que devem venir á Menorcha¹⁷⁴, e son, d'entenció que vos e els altres e las terras vostras que al regne de Malorques pertanyen en la dita manera prenam e estenam nostras mans, persó que aquel qui té lo cap del regne tenga las altras parts d'aquel; e assó volem que sapiats, e devant Deu tot poderós per qui regnam vos deym, que nos nolem la vostra mort ne sedetjam vostra sanch ne de vostres enfants ne de vostras mulers; mes vos e las terras vostras demanam, axí com Deus ha ordonat. Si donchs en pau volets nos en rey de Malorques e en senyor vostre rehebre, e á nos fer so que al veyl de Malorques havets acostumat de fer, rehebrem vos en nostra defensió e senyoría sens tot frau. Si empero mes amats morir ó esser catíus, car á las mans nostras no podets escapar, á vosaltres sia»¹⁷⁵.

Ohidas totas las ditas cosas, pregá d'aleayt los missatjes que s'esperassen un poch entró'l sendemá, e trametrian per los veyds de la yla que tots ensemps haguessen acort e resposessen pus segurament. Plach als missatjes so que demanavan, e altra vegada convidaren los que entrassen   —139→   en la vila; e els dits missatjes no ho volgueren, dients que no hi entrarian tró á la fí de la missatjería si venia segons lo cor del rey, car lo rey de esta materia los havia axi enformats. E els officials trameseren als missatjes X varas e C moltons e C pareyls de galinas e de pá e de ví aytant com ne volian. E els dits officials asseguraren los missatjes tró al vespre, e com los sarrahins entraren en la vila els missatjes tornaren en las galeas.

E aquel dia á hora de vespras fo lo rey al cap de la Pera ont molt clarament veu hom Menorcha, e era aquí lo rey solament ab VI cavalers e ab IIII cavals e ab un escut e ab V escuders á servir e ab X dels nodrits en son palau¹⁷⁶ e ab troters. E al sol post apeylá lo rey tots aquests ans que menjás, e meteren foch á las matas be en CCC lochs, que paregués de luny que gran host hagués aquí: la qual cosa los sarrahins de Menorcha vehents, maravelaren se e trameseren II veyls als missatjes per demanar que volian dir ó significar los dits fochs e qui'ls feya aquí. E els missatjes resposeren: «esperan nos aquí e la reposta vostra lo senyor rey ab tota la host sua, persó que ahuda resposta aytantost se espatx de so perque'ns ha trameses». En assó que havian ohit los sarrahins trencá lurs coratjes e hagren gran ansia de retre respost cuytosament, ne tant gran host qui fan los fochs no vengan, ne fira contra eyls, ne perescan. E l'endemá, feta lur oració, vengren l'alcayt e l'almoxerif e els veyls e be CCC dels melors de la yla, e digueren: «molt grahim á Deu e al senyor rey lo benifet e la gracia que á nos ha estesa que vivam sots ombra d'eyl, car no'ns podem defendre».

  —140→  

«Consintents ab tota humilitat al manament del rey, covinensas certas demanam que sian escritas, persó que per temps esdevenidor no's puscan oblidar ne so que devem fer crexer ne minvar. Car aquesta terra, so digueren eyls es seca e no cuvinent de sembrar ne abunda en bens ne en re: empero nos rebents lo senyor rey en ver senyor darem á eyl tria milia quarteras de forment e C vacas e D entre cabras e oveyas cascún any; e el rey e sos successr sian tenguts nos defendre». Resposeren los missatjes e dixeren: «plau nos so que deyts, mes una cosa hi fal que nos requerim de tot en tot, sens la qual so que deyts no es res, ne senyoria del rey no parría sobre vos; potestat darets al rey de Ciutadela e del castel de Sancta Ágata e dels altres castels si per temps n'hi feyets aquí matex». Los sarrahins foren despagats d'aquesta demanda, mes a la per fí tements lo rey qui era prop e ab tant gran host, los fochs del qual havian vists, constentiren e digueren que eyl era bó e dols e era dit senyor benigne, e en sa pietat e misericordia se fiavan. E sobre assó feheren cartas d'aquesta subjecció e de promissió; e car sobre l'Alcorá hagren tots los melors á jurar, hagueren los missatjes aquí á romanir per tres dias. E dementre que las cartas se feyan, feu anadir n'Ássalit en lo dit servey dos quintars de   —141→   mantega e CC besants á nólit per passar lo bestiar.

E el rey continuadament era en lo cap de la Pera, e totas nits feyan aquels fochs axí terribles en la manera demunt dita. Lo quart dia vench missatje primer¹⁷⁷ al rey, qui dix l'avenimeut de las galeas e dels missatjes de part de la yla de Menorcha qui venian per besar las mans al rey. E el rey feu orde 10nar solempnialment la casa, e las parets de nobles draps e de cobertors reyals cobrir, e l'empayment ó sol de la casa enjoncar de fonoyl, com rosas ne altras herbas ben olents¹⁷⁸ no haguessen, e la cadira reyal fo honradament alogada, e el rey fo vestit de nobles e de molt solempnials vestiments. E el rey tramés cavals per los missatjes de cada part qui vengren, e fonch alegre. E vengren los missatjes al rey per la yla, so es lo germá del alcayt e l'almoxerif e cinch veyls qui eran en la yla pus poderoses; e jonoys ficats humilment saludaren lo rey¹⁷⁹, e de part del alcayl e de la terra tota se comenaren á eyl axí com á lur senyor e del qual d'aquí avant en per tots temps se confiavan. E dix los lo rey: «ben siats venguts, molt nos plau la vostra venguda; e persó que mils vos posquessem rehebre e en pau ohir, havem lexada la host nostra e sem venguts en est loch solitari que vehets». E eyls besant la terra, reteren li gracias; e lavors los missatjes del rey comensaren á recomptar tot so que havian tractat, e mostraren las cartas de las covinensas, requirents si   —142→   el rey havia segur e ferm so que havian fet. E el rey volch haver deliberació sobre aquestas cosas.

E encontinent foragitats los sarrahins, lo rey dix: «¡en quant som tenguts á Deu qui dona á nos so que no haviam ne haver no podíam sens gran trabayl e peril! e veus que aquesta terra es nostra ab profit e ab honor; e sobre assó no'ns cové demanar conseyl, mes rehebre so que offerits e confermar so que havets fet, e fer gracias á Deu de la misericordia que'ns fa». E apeylats los missatjes de la yla de Menorcha, respós lo rey que plahia á eyl tot so que'ls missatjes seus havian ab eyls promés e fet. E feu los lo rey cartas e ab son segel feu las segelar: e axí Menorcha per aquesta manera seguí en pau la via de Malorcha.

Passats dos anys, lo rey estant en Alcanís, vench lo sagrista de Gerona per nom G. de Montgrí, á qui erat estat provehit del archebisbat de Tarragona, e vench ab eyl en Bernat de Sancta Eugenia e son germá, e ab gran goig son rehebuts per lo rey. E el sagrista dix al rey: «placia á vos, senyor, que'm donets la tersa yla balear la qual es dita Evissa, e jo ab mon linyatje tolré aquela á sarrahins; e car aquela vos no havets, e quant á ara no entenets haver   —143→   ne pendre, placia us que per mí se fassa persó que fama en per totstemps acresca á la seu de Tarragona, axí empero que jo e la dita seu de Tarragona, axí empero que jo e la dita seu per vots e sots vos tengam la dita yla». E lo rey volch haver diliberació sobre assó, e car finalment paría honor del rey que ho atorgás e majorment als seus que sots eyl presessen la terra e per lo rey la tenguessen, atorgá'ls ho á tota la lur volentat.

E empersó lo sagrista ordoná sí e'ls seus á fer lo dit viatje, e feu fer dos ginys trabucants contra lo castel; e l'infant de Portegal e en Nuno offerirense al sagrista á seguir e ajudar, e demanaren assignar parts als cavalers e als peoners que menarian ab sí e á eyls pertanyents; plach al sagrista. E apaleylarense tots, e entrants en la mar las naus e els linys arribaren al port del Castel, axí que nul hom no'ls coutrastá; e exiren á terra, e pararen lurs tendas, e dressaren los ginys. Batia lo giny major lo castel, e el menor la vila qui es dins lo castel encorporada, e el mur qui era doble de ters¹⁸⁰ nol's podia defendre. E já lo mur de la dita vila se trencava, e els cristians tiravan los á batayas particulars; mes com hora vench que tot á batayas venguessen, preseren tots armas e combatens derrocaren lo mur de la vila, e lo primer qui esvahí lo loch fo en Johan Xico de Leyda. E los sarrahins vehents assó reterense, axí que hagren la vila e'l castel. Depuys empero que Evissa fo presa, molts¹⁸¹, sarrahins hi tornaren e molt de mal hi preseren.

  —144→  

Membra'm que he dit, en tot aquest libre qui de ylas e de navegaments tracta, e he espressats los noms dels vents ab vulgar e grossa ó pega paraula; perque aparrá escarn ves aquels qui ho legirán si donchs no atenen á rahó. E si per aventura la rahó considerarán, encare no cessarán de mordre, car assó ha la natura humanal que á manera de bestias se delita en morses; per la qual cosa, si fer se pot, me cové exir á carrera. Sapian empersó les benvolents e els envejoses regonescan que de noms de vents en vulgar he usat persó que á molts assó litjents no amagas los vents nc els noms d'aquels: car pochs m'hagren entés si jo hagués dit Affricum qui vol dir Lebeig haser embargat lo rey partent de Salou, lo q ual en dreta línea es contraposat á Vulturno qui vol dir Grech¹⁸². E si d'aquets noms que nomén jo hagués nomenat, convengra'm caher en gran controversia que es entre els naturals e els nautxerans; jatsia de part dels naturals las rahons e els cercles en disposició dels vents sian considerats, de part empero dels nautxerans ó nautxers per sola experiencia son alegats per vista.

  —145→  

Car los filosofs, considerants subtilment los punts dels cercles de la esfera, posan XII vents, e els nautxers per eguals espays alargants ne posan XVI, la qual cosa los naturals no atorgan; e axí ne en nombre ne en siti no s'acordan. Los nautxers tota la nostra terra prop mar parteven l'art visible en dos cereles del cap de Cepta tró á Trípol, dels quals centres e de lurs espays XVI vents hi demostran; d'eyls grans VIII son nomenats con comunament, e VIII altres entremitjs son apeylats. Lo primer cercle ha espay ó centre entre'l cap d'Aygua freda e Sant Feliu, sobre el qual centre ó espay passa linya de Septentrion, qui vol dir Tramuntana, á Mitjdia, e el meridial passa entre Brisch e Acor, qui vol dir Maestre. E axi havets dos vents á uyl, so es Septentrion, qui vol dir Tramuntana ó vent á l'Estela, e havets contra aquel Mitjda qui apeylat Austrum o Notum. Item sobre aquel centre ó espay passa linya ixent d'orient e corre en occident, e l'oriental ixent passa per lo senyal del Capri e de Isela e va al flom de Bayona; e axí havets dos vents, so es Subsolanum que apeylan Levant, e Fluronium que apeylam Ponent qui encara es dit Zefirus. Item sobre aquel centre ó espay passa linya trencant ó departent l'espay que es entre Subsolanum qui vol dir Levant e Septentrion qui vol dir Tramuntana, trencants l'espay entre Austrum qui vol dir Mitjdia e Flaronium qui vol dir Ponent, e ixent passa per lo golf de Bona¹⁸³: e axí havets dos vents, so es Vulturnum qui es dit Grech e Affricum qui es dit Leheig. Item sobre aquel centre ó espay passa linya trencant ó departent l'espay entre Subsolanum qui vol dir Levant á Austrum qui vol dir Mitjdia, e l'espay entre Septentrion qui vol dir tramuntana e Flaronium qui vol dir Ponent, e passa   —146→   sobre el cap de Poyla e vá al comte de Marseyla; e axí havets dos vents, so es Eurus qui vol dir Exalorch, e Corum qui vol dir Maestre, e es vent entre mitjá de Ponent e de Cers.

Ont lexadas totas cosas, en las quals visiblement par que'ls naturals fassan tort als nautxerans axí en nombre minvant, com en trasportament, com en distancia ó espay, los nautxers ne posan XVI, e á cascú dels VIII principals donan duas quartas una de part dextra e altra de part sinistra. E els nalurals ne posen XII, so es, Subsolanum qui vol dir Levant, e á la dreta d'eyl Vulturnum qui vol dir Grech, e be á doble quays distancia de Levant e de Grech posan Aquiló. E en la primera distancia dels primers aprés Aquiló posan Septentrion, aprés en aquela distancia matexa Cers, aprés en aquela major distancia Maestre, aprés Ponent, aprés Lebeig en eguals menors distancias¹⁸⁴, aprés en la major distancia Mitjdia e Exaloch en eguals menors distancias, aprés Exaloch en la major distancia e ab Levant en la menor. La distancia dels eguals vents major e menor leugerament pot hom comprehendre en los cercles de la esfera, si donchs la práctica dels nautxeran, no hi contrastava. E empersó so que fet es en aquest libre, á espahetjament del enteniment dels litjents e no a ignorancia sia comptat.

Finito libro, sit laus et gloria Cristo. Qui scripsit scribat, semper cum Domino vivat. Manus scriptoris careat gravitate doloris. Amen185.