Introducció al Cançoner del Marquès de Barberà

Llúcia Martín Pascual

Universitat d'Alacant

Montserrat, Biblioteca del Monestir, ms. 992. Conegut com Cançoner S¹ en la tradició catalana i BM1 en la hispànica.

Compilació realitzada en el darrer terç del segle XV. Conté peces d'autors castellans i catalans que abracen una extensió cronològica entre 1438 i 1474. El possible compilador del cançoner és, segons Baselga (Beltran 1995, 239, n. 14), Pero Martines, escriptor i poeta del segle XV (mort el 1463), relacionat amb la cort del príncep de Viana. Martí (1997, 2) proposa com a data de compilació entre 1464-1475, per tant, no seria Martines el copista. La hipòtesi de Martí (1997, 15 i n. 29) assenyala que el compilador pot ser Francesc de Pinós, un dels autors que apareix en el recull i avantpassat de la família Barberà, a més d'haver estat relacionat amb el príncep de Viana i amb Pero Martines.

Forma part de la Biblioteca del monestir de Montserrat des de 1956 però possiblement l'ingrés es fa entre 1946-56 procedent de l'arxiu del marqués de Barberà, on s'hi conservava entre 1895 i 1946, a excepció del període 1936-41 en què es trobava a la Biblioteca de Catalunya (cf. Martí 1997, 471-2). La catalogació és de A. Olivar, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, Montserrat, 1977, núm. 992.

Descripcions del còdex:

BETA: http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BETA/1227.html

BITECA: http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/1330.html

Sadurní Martí: http://www.udg.edu/ilcc/Eiximenis/narpan/documents/martibarbera.htm

Suport: paper. Còdex in quarto, mesures 218x145mm.

Coberta pergamí. Enquadernació peculiar formada per un plec gruixut doblat; la part esquerre cobreix el primer full a manera de coberta i la dreta s'allarga de forma que tanca el volum amb un mecanisme format per una fusta i una baga fent un pany (cf. Martí 1997, 470). En general es troba en bon estat però el desgast del f. 1r. impedeix llegir bé l'encapçalament de la primera composició.

Lletra homogènia, pot ser d'una mà, de la segona meitat del XV (Beltrán 1995, 240). Hem advertit algunes composicions del cançoner copiades amb una caligrafia més rodona que altres, ex. la composició del full 2r., Pregunta de don Diego de Castre al principe don Karles... (Martí 1997, 469)

La compilació de les obres del Cançoner està incompleta, com es pot advertir per les seqüències de folis en blanc que hi romanen, algunes molt significatives (Martí 1997, 468; Martos 2002, 58-61).

Seguim la foliació moderna, a llapis, que apareix en l'angle superior dels recto de cada foli. És una numeració correlativa i sense errades d'acord amb la disposició actual del còdex, sense advertir que s'ha perdut un quadern. Tampoc s'adverteix, a les fotografies, rastre de foliacions anteriors, tot i que sembla hi havia una numeració que contempla només els fulls escrits i és atribuïda a Bofarull (Martí 1997, n. 3; Martos 1999, 557).

Quaderns. Cada fascicle està format per 10 bifolis i en total hi ha, actualment 10 quaderns, amb 200 folis. La disposició inicial era d'11 quaderns, per tant 220 folis. Segons Beltran (1995, 239, nota 13) i Martí (1997, 3) el quadern desaparegut es trobava entre els actuals quart i cinquè.

a²⁰ b²⁰ c²⁰ d²⁰ [d'²⁰] e²⁰ f²⁰ g²⁰ h²⁰ i²⁰ j²⁰ k²⁰

Tot seguit, presentem la disposició dels textos del Cançoner, segons la descripció de Sadurní Martí (1997), al qual agraïm alguns complements i suggeriments per a aquesta versió.

Primera secció (A). Fols. 1-100. Composicions en castellà a excepció de la primera (fol. 1r-v) relacionada amb l'infortuni del príncep de Viana. L'autor més emblemàtic d'aquesta secció és Juan de Mena, del qual es compilen varies poesies i la seua obra cabdal Las trescientas o Laberinto de Fortuna. A Mena el segueix, en nombre de composicions, Pere de Torroella del qual s'inclou el Maldezir de mujeres, amb una resposta de Gomez Manrique.

Quadern 1: fols. 1-20. Diverses composicions breus, les tres primeres relacionades amb el príncep de Viana, segueixen poesies de Juan de Mena, Los siete gozos de amor de Juan Rodríguez i composicions de Pere Torroella. Una d'aquestes, Aqueste tuyo mas triste ocupa els fols. 19r.-21v., sobrepassant el primer quadern.

Quadern 2: fols. 21-40. Composicions breus de Pere Torroella. El 23 r-v queda en blanc, com si es tractés d'un full de guarda abans d'una composició extensa. En el 24r. comença Las Trescientas de Juan de Mena. D'aquesta obra cal dir que presenta anotacions marginals, numeració de les cobles, encara que amb algunes incorreccions i rubriques que encapçalen moltes de les cobles i que hem transcrit a l'índex.

Quadern 3: fols. 41-60. Espai ocupat per l'obra de Mena, Las Trescientas.

Quadern 4: fols. 61-80. Acaba l'obra de Juan de Mena al fol. 61v. En el mateix full comença una composició breu de Mena i en el 62r. una altra, Mas clara que la luna que queda interrompuda i es reprèn al fol. 80v., és a dir, el darrer full del quadern. Hi ha, per tant, un espai en blanc considerable, quasi tot el quadern (18 fulls). L'explicació per aquest espai en blanc és un despiste del copista (Martí 1997, nota complementària a la peça n. 19; Martos 2002, 59) que comença a copiar la composició de Mena al 62r. i la reprén al 80v. sense adonar-se'n.

Quadern 5: fols. 81-100. El full 81r., només una plana, queda en blanc, però tot seguit comença una composició més extensa de Torroella, Maldezir de mujeres i la rèplica de Gomes Manrique que ocupa fins el full 84v. Sembla que el 81r., inici del quadern, marque la diferència entre els dos poetes principals de la Secció A. La resta del quadern està en blanc a excepció del fol. 100v. que conté dues composicions inèdites, una en castellà, Si tu crueza me priva, i una altra en català, Pus conexeu vos ab fermetat.

Segona secció (B). Fols. 101-200. Composicions en català, a excepció d'algunes poesies en castellà. Hi ha textos en vers i en prosa, fet que no es produeix en la primera part del cançoner. Ací trobem proses sentimental de Corella, un fragment del Glòria d'Amor de Rocabertí, un fragment de la Bella dama sense mercé, una letra d'amor amb diferents respostes, al costat de composicions en vers de poetes com Joan de Sentclement i algunes esparses (cf. Martí 2002).

Quadern 6: fols. 101-120. Comença en el full 101r. una composició de Francisco Vidal de Voyo o de Noya (cf. Martí 1997, n. 27). Segueixen dues peces de Joan de Sentcliment i un fragment de la Bella dama sense mercé que ocupa fins el 104r. La resta del quadern, en blanc.

Quadern 7: fols. 121-140. Pràcticament en blanc, segurament per a continuar copiant el text de la Bella dama, sense que s'arribés a fer. En el full 136v. trobem una carta de Pero Martines adreçada al príncep de Viana quan fou detingut en Morella per son pare, el rei Joan II. Aquesta carta, en prosa, té relació amb la composició que encapçala el Cançoner. El full 137v. està en blanc, la qual cosa pressuposa que a continuació trobarem obres de naturalesa diferent: en el full 138r. comença un conjunt de textos en prosa relacionats amb Joan Roís de Corella. El primer (138r.) ocupa la meitat de la plana i correspon a l'exordi de la Glòria d'Amor de Mossèn Rocabertí (Martí 1997, nota complementària a la peça n. 29; Martos 2002, 60).A continuació venen les proses de Corella, Lletra d'Aquiles a Polixena i la resposta d'aquesta.

Quadern 8: fols. 141-160. Conté la Contenció o Raonament de Telamó i Ulises, fins el 145r.. A continuació una peça estranya i inèdita en llatí i català que rememora un certamen poètic realitzat en 1438. Segueixen una sèrie de cançons, dues en castellà i la resta esparses en català anònimes (Aramon 1964). El darrer full del quadern, 160v. està en blanc.

Quadern 9: fols. 161-180. El full 161r. conté encara dues poesies anònimes relacionades amb la sèrie que havia començat al quadern anterior, si bé la gran part d'aquest fascicle i el que queda del Cançoner està dedicat a la «Letra que fa mossèn Pou als enamorats i enamorades emprant-los de valença contra fals amor...» Se succeeixen una sèrie de respostes i rèpliques de personatges com ara: Francesc de Pinós, Vilademany, mossèn Almugaver, Joan Ferrer, Bernat Turell.

Quadern 10: fols. 181-200. Continuen les rèpliques ara de Joan Cruïlles, Joan Boscà, Francé Desvalls, Jaume Civaller i Miquel de Dons. Arribem així al full 193r, la resta fins 200v. estan en blanc.

Reproducció digital feta amb càmera al mateix monestir de l'Abadia de Montserrat. El tractament de les imatges no ha necessitat de filtres ni tampoc la utilització dels inversors de tonalitat, brillantor o sèpia.

Presentem com a foto de portada, la que correspon al còdex tancat on es pot apreciar l'estat de la coberta i l'enquadernació amb el sistema de tancadura.

Hem transcrit l'índex i els subdíndexs de les rúbriques d'acord amb els criteris següents:

1. Desenvolupem abreviatures i reconstruïm entre [...] quan el copista ha oblidat marcar l'abreviatura.

2. Regularització de majúscules i minúscules, sobretot tenint en compte que hi ha molts noms propis. També regularitzem en majúscula la inicial de cada rúbrica.

3. Regularització de v/u i/j.

4. Separació actual de mots. En casos d'aglutinacions amb mancança d'algun element procedim a usar l'apòstrof en els casos que s'adeqüen a la normativa actual o punt volat (·) en els casos que no corresponen a la normativa actual. No usem l·l en la transcripció.

5. No accentuem ni usem dièresi.

6. Transcrivim nom de l'autor i primer vers de la poesia en els casos de composicions poètiques.

7. Seguim la numeració moderna del còdex ja que és correlativa i no presenta errades. Destaquem també els grups de fulls en blanc.

Beltrán, Vicenç (1995), «Tipología y génesis de los cancioneros. Las grandes compilaciones y los sistemas de clasificación», Cultura neolatina, 55, fasc. 3-4, ps. 233-265.

Beltrán, Vicenç (en premsa), «Cubiertas removibles, cuadernos inestables. Entre Filología y Codicología», Homenaje a la profesora Valeria Bertulucci, Universitat de Pisa.

Dutton, Brian, El cancionero del siglo XV (c. 1360-1520), Salamanca, Universidad de Salamanca, 1990-1991, 7 vols. (Biblioteca del siglo XV).

Martí, Sadurní (1997), «El Cançoner del Marquès de Barberà (S1 / BM1). Descripció codicològica». Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 11, pp. 463-502. Citem a partir de la versió on line, que té una paginació diferent: http://www.udg.edu/ilcc/Eiximenis/narpan/documents/martibarbera.htm

Martí, Sadurní (1998), «Fonts i problemes del Cançoner del Marquès de Barberà (S1 /BM1)», Atti del XXI Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza. Centro di studi filologici e linguistici siciliani, Università di Palermo, 18-24 settembre 1995, Tübingen, Max Niemeyer Verlag, vol. VI, pp. 311-324. Versió on line: http://www.udg.edu/ilcc/Eiximenis/narpan/documents/sadurnipalerm.htm

Martí, Sadurní (2002), «Escolios sobre impaginación y variantes redaccionales en Montserrat 992», Proceedings of the Twelveth Colloquium, edited by Alan Deyermond & Jane Whetnall, PMHSR, 34, London, Department of Hispanic Studies, Queen Mary and Westfield College, University of London, ps. 67-76. Versió on line: http://www.udg.edu/ilcc/Eiximenis/narpan/documents/sadurniescolios.pdf

Martos, Josep Lluís (1999), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Estudi i edició, tesi doctoral dirigida pel Dr. Rafael Alemany Ferrer, Departament de Filologia Catalana, Universitat d'Alacant, setembre 1999.

Martos, Josep Lluís (2002), «Los espacios en blanco y la estructura del Cançoner del Marqués de Barberà» Proceedings of the Twelveth Colloquium, edited by Alan Deyermond & Jane Whetnall, PMHSR, 34, London, Department of Hispanic Studies, Queen Mary and Westfield College, University of London, ps. 57-65.

Anònims

Aramon i Serra, Ramon (1964), «Una cançó i tretze esparces inèdites», a Mélanges de lingüistique romane et de philologie mediévale offerts à M. Maurice Delbouille, vol. II, Gembloux, ps. 21-38.

Edició electrònica d'aquestes peces, a càrrec de Sadurní Martí, per al Repertorio Informatizzato dell'antica letteratura catalana: números 0.67, 0bis.10, 0bis.11, 0e.1, 0e.2, 0e.3, 0e.4, 0e.5, 0e.6, 0e.7, 0e.8, 0e.9, 0e.10, 0e.11, 0e.12, 0e.13, 0e.14, 41.1, 137.1, 161.1, 195.1; vd. també 180.17 (Cf. http://www.rialc.unina.it)

Martí 2002: edició de les peces anònimes que contenen variants redaccionals, atribuïbles a Francesc Galceran de Pinós.

Juan de Mena

De Nigris, Carla ed. (1988), Juan de Mena, Poesie minori, Liguori, Napoli, (Romanica neapolitana, 23).

—— ed. (1994), Juan de Mena, Laberinto de Fortuna y otros poemas, Barcelona, Crítica, (Biblioteca Clásica, 16).

Kerkhoff, Maxim, ed. Juan de Mena (1995), Laberinto de Fortuna, Madrid, Castalia (Nueva Biblioteca de Erudición y Crítica, 9).

Pero Martines

Ferrando Francés, Antoni (1983), Els Certàmens Poètics Valencians dels segles XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim.

Riquer, Martí de, ed. (1946), Obras de Pero Martínez. Escritor catalán del siglo XV, Barcelona, CSIC.

Pere Torroella

Bach y Rita, Pedro ed. (1930), The works of Pere Torroella. A catalan writer of the fifteenth century, New York, Instituto de las Españas en los Estados Unidos.

Joan Roís de Corella

Annichiarico, Annamaria (1996), Variante corelliane e "plagi" del «Tirant». Achille e Polissena, Bari, Schena.

Martos, Josep Lluís ed. (2001), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant-Barcelona, IIFV-PAM ("BSG", 55).

Mossèn Rocabertí

Heaton, H. C., ed. (1916), The Gloria d'Amor of Fra Rocabertí, New York.

Rodríguez del Padrón

Hernández Alonso, César, ed. (1982), Juan Rodríguez del Padrón, Obras completas, Madrid, Editora Nacional.

Hi ha un article d'en Beltran sobre els Siete gozos de amor. Ara no recordo on.

Francisco Vidal del Voyo (o de Noya)

Madrid Souto, Raquel y Óscar Perea Rodríguez (2000), "Francisco Vidal de Noya, obispo de Cefalú: clérigo, humanista y poeta al servicio del Rey Católico", El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona-Lleida, 7-12 de setembre del 2000, Barcelona, Universitat, ps. 1-22.

Vicens Vives, Jaume, Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, Zaragoza, CSIC, 1962, 666 pp. (Institución Fernando el Católico, 145).

La Bella dama sense mercé

Riquer, Martí de, ed. Alain Chartier (1983), La Belle dame sans merci. Amb la traducció catalana del segle XV de fra Francesc Oliver, Barcelona, Quaderns Crema.

Pere Pou i cartes relacionades

Sadurní Martí, «Els Deseiximents de Pere Pou i les seves seqüeles», Llengua & Literatura, en preparació.