Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
IndiceSiguiente


Abajo

Jocs Florals de la Llengua catalana

Any XCVII de la seva restauració



portada



  —3→  

ArribaAbajoConsistori dels Jocs Florals

    Cos de Mantenidors

  • Llorenç Vives B., President.
  • Cebrià Güell, Vice-president.
  • Rvnd. Pare Roger de Sant Feliu.
  • Joaquín García Monge.
  • Abelardo Bonilla.
  • Fernando Centeno Güell.
  • Marcel·lí Antich, Secretari.
    Comissió Organitzadora

  • Marian Figueres, President.
  • Josep Tarragó, Vice-president.
  • Silvestre Isern, Tresorer.
  • Enric Llimosner.
  • Víctor Sabater.
  • Ricard Álvarez.
  • Ricard Badia.
  • Joan Margenat.
  • Lluís Llach.
  • Albert Aragonès, Secretari.
  • Llorenç Vives G., Delegat a Guatemala.
  • Josep M. Saguer, Delegat a El Salvador.
    Reina de la Festa

  • Núria Raventós i López.
    Cort d'Amor

  • Carme Badia i Cera.
  • Maria Lluisa Carmona i Martín.
  • Lucy Carreras i Marqués.
  • Daisy Puig i Serra.
  • Teresa Jorba i Pérez.
  • Carme Aragonès i Damien.
  • Maria Dolors Antich i Güell.
  • Núria Antich i Güell.
  —[4]→     —5→  
    Comitè d'Honor

  • Excm. Senyor José Figueres Ferrer, President de la República.
  • Mestre Pau Casals.
    Membres

  • Excm. Senyor Gonzalo Facio, President del Congrés Nacional.
  • Excm. Senyor Jorge Guardia Carazo, President de la Cort Suprema de Justícia.
  • Excm. Senyor Manuel Y. de Negri, Ambaixador de Mèxic, Degà del Cos Diplomàtic.
  • Il·lm. Senyor Rubén Odio, Arquebisbe de Costa Rica.
  • Excm. Senyor Uladislao Gámez, Ministre d'Educació.
  • Excm. Senyor Rodrigo Facio, Rector de la Universitat Nacional.
  • Excm. Senyor Lluís Nicolau d'Olwer, President del Patronat dels Jocs Florals.
  • Excm. Senyor Julián Marchena, Director de la Biblioteca Nacional.




  —[6]→     —7→  

ArribaAbajoCartell

SALUT, poetes i prosadors de Catalunya i de totes les terres en les que la nostra llengua és parlada.

Els VII Mantenidors del Jocs Florals de la Llengua Catalana us conviden a prendre part a la Festa de la Bellesa d'enguany que es celebrarà el primer diumenge de maig en aquesta ciutat de San José, (Costa Rica).

Premis Ordinaris

FLOR NATURAL.- Premi d'honor i cortesia a la millor poesia de tema amorós, preferentment. Dotat amb 75 dòlars per un grup de catalans de Costa Rica.

ENGLANTINA D'OR.- Per a la millor poesia de caire patriòtic. Datat amb 50 dòlars per un grup de catalans residents a Guatemala.

VIOLA D'OR.- Per a la poesia d'assumpte religiós o moral que més se'l mereixi; dotat amb 50 dòlars.

ACCÈSSITS ALS PREMIS ORDINARIS.- Flor Natural, amb 700 pesos argentins, donats pel CENTRE CATALÀ de Rosario, Argentina.

Englantina d'Or, amb 25 dòlars d'uns catalans de la República Dominicana.

Viola d'or, de 25 dòlars, del Consistori.

Premis Extraordinaris

Premi POMPEU FABRA.- De la INSTITUCIÓ DE CULTURA CATALANA, de Mèxic, dotat amb 500 pesos mexicans al millor treball sobre filologia catalana.

Premi PRESIDENT COMPANYS.- Instituït per l'ORFEÓ CATALÀ, de Mèxic, consistint de 500 pesos mexicans per al treball que millor es refereixi a un tema polític o social relatiu a Catalunya.

  —8→  

Premi ROVIRA I VIRGILI.- Del CONSELL NACIONAL CATALÀ, dotat amb 250 pesos mexicans per a la millor monografia que es refereixi a la Història del Catalanisme.

Premi PRAT DE LA RIBA.- Instituït pels senyors Josep i Jeroni Bertran Cusiné, de Mèxic, dotat amb 2000 (dos mil) pesos mexicans, per al més bon treball sobre la vida econòmica o jurídica de Catalunya. El premi és indivisible. Un exemplar del treball premiat serà lliurat als donadors i podran publicar-lo.

Premi JOSEP PUIG PUJADES.- Instituït pel senyor M. Rouret i Callol, de Mèxic, dotat amb 300 pesos mexicans, per aquell treball (vers, prosa o narració) que millor evoqui l'Empordà.

Premi CARLES RAHOLA.- Instituït pel mateix senyor Rouret i Callol, d'un import, també, de 300 pesos mexicans, destinat a la millor monografia sobre Història Catalana.

Premi JAUME COMTE.- Instituït i dotat amb 250 pesos mexicans pel CONSELL NACIONAL CATALÀ, a la millor biografia d'un català mort al servei de la Pàtria.

Premi JAUME SERRA HUNTER.- Instituït i dotat amb 500 pesos mexicans, pel CONSELL NACIONAL CATALÀ, al millor estudi sobre Història de la Cultura Catalana.

Premi FRANCESC MACIÀ.- Del Patronat de Cultura TERRA FERMA, de Caracas, Veneçuela, amb 200 bolívars, moneda veneçolana, al llibre més bo de contes o il·lustracions per a infants, sobre Història de Catalunya.

Premi IGNASI IGLÉSIES.- Del CASAL DE CATALUNYA, de Buenos Aires, Argentina, dotat amb 1.000 (mil) pesos argentins, a la millor obra teatral catalana, inèdita o bé publicada o representada en els dos darrers anys.

Premi JOSEP E. RODÓ.- Del CASAL CATALÀ, de Montevideo, Uruguai, dotat amb 100 pesos uruguaians al millor treball que es refereixi a la vida del mestre Pompeu Fabra, a l'exili.

Premi ANDREU XANDRI.- Del GRUP JOVENTUT CATALANA, de Buenos Aires, Argentina, dotat amb 400 pesos argentins al millor treball que hi aspiri. El tema és lliure, però l'autor no ha de passar dels 33 anys.

  —9→  

Premi de 50 dòlars, del senyor Pere Maspons i Camarasa, de Guayaquil, Equador, al millor treball en vers o prosa que es refereixi a la comarca del Vallès, i l'autor del qual sigui, de preferència, fill de Granollers o de la seva contrada.

Premi de 400 pesos argentins, dotat pel CLUB CATALÀ, de Córdoba, Argentina, a la novel·la o recull de contes o narracions sobre motius americans, escrits per un català i en català, que siguin inèdits o bé publicats en el dos darrers anys.

Premi de 50 dòlars, de COMUNITAT CATALANA DE COLÒMBIA, per al millor recull de poemes catalans passats a un altre idioma. El premi podrà dividir-se en dos si el Jurat ho considera necessari.

Premi DE LA PAU.- Instituït pel CASAL CATALÀ de Mèxic, dotat amb 1.000 pesos mexicans, al millor treball, en prosa o vers que bo i anatematitzant la guerra, canti la Pau, la Germanor i la Independència dels pobles.

Premi de l'HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, a l'exili, dotat amb 25.000 (vint-i-cinc mil) francs francesos, per al millor estudi de l'actual situació econòmica i política de Catalunya.

Premi del CASAL CATALÀ de Santiago de Xile, de 10.000 pesos xilens, al treball que se'l mereixi, a criteri del Jurat.

Premi Musical

Premi NICOLAU.- Del CENTRE CATALÀ, de Mendoza, Argentina, de 500 pesos argentins, a la composició musical -sardana, preferentment- que es presenti i que més se'l mereixi.

Condicions

Tots el treballs han d'ésser originals, inèdits i escrits en català, a excepció del de COMUNITAT CATALANA DE COLÒMBIA.

Es prega que siguin escrits en lletra clara i ben llegidora, i, si és possible, a màquina i per triplicat, i lliurats al senyor Secretari del Consistori, senyor Marcel·lí Antich, a l'apartat 3041, abans del 31 de març, amb un altre plec clos que contingui el nom i l'adreça de l'autor i porti escrits, damunt, el títol i el lema del treball.

  —10→  

A l'hora de lliurar els premis no valdrà altre nom que el que es trobi en el plec clos al qual fa referència la condició anterior, i que, com de costum, serà obert a l'acte de la Festa.

Els guanyadors podran delegar llur representant fent-ho constar per escrit.

Els premis hauran d'ésser retirats abans del 31 de desembre d'enguany; els que no ho fossin es consideraran renunciats.

El Consistori es reserva l'exclusiva propietat de les obres premiades pel temps d'un any.

Si algun dels treballs presentats al concurs fos publicat abans de la celebració de la Festa, es donaria per no rebut.

Aquest Cartell ha estat dictat a la ciutat de San José, Costa Rica, el dia 1 de gener de l'any 1955, pels VII Mantenidors, que són:

  • Llorenç Vives, President.
  • Cebrià Güell, Vice-President.
  • Marcel·lí Antich, Secretari.
  • Rvnd. Pare Roger de Sant Feliu.
  • Joaquín García Monge.
  • Abelardo Bonilla.
  • Fernando Centeno Güell.

Assessors musicals, Mestre Cèsar Nieto i Pere Aragonès.



  —11→  

ArribaAbajoTreballs rebuts

1MESTRESSA VALLESSANA.
Lema: De l'agre de la terra.
PoesiaCatalunya
2QUE ELS ALTRES TAMBÉ ENS CONEGUIN.ProsaMèxic
3EL SACRE EPITALAMI.
Lema: Glossa.
PoesiaCatalunya
4BALADA EUCARÍSTICA.
Lema: Retaules místics.
""
5ORACIÓ HUMIL.
Lema: Pro aris et focis.
""
6LAUDES A LA SAGRADA EUCARISTIA.""
7ELOGIS.
Lema: Retaules lírics.
""
8L'ARBRE DE L'ESPERIT.
Lema: Veus de l'absència.
"Mèxic
9CANT A CRIST.""
10PER TU, CATALUNYA.
Lema: Suprem aferrall.
"França
11TRILOGIA:
Marasme.
Monòleg a Claudia.
L'Esperança retrobada.
"Marroc
12BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA.ProsaCuba
13CASTELLS DE L'EMPORDÀ.
Lema: Tall fet, tall vist.
"Catalunya
14CATALUNYA MAI NO MORIRÀ.
Lema: Sardana.
PoesiaFrança
15EL SOL SURT A PONENT:
Lisi em conta el seu somni.
Jo, sense somni.
Rèquiem.
PoesiaCatalunya
16DE QUAN VINGUERES A TROBAR-ME.""
17ODA A L'EMPORDÀ.
Lema: «Vora els serrats i arran del mar».
""
18ODES HEROIQUES.
Lema: Pàtria.
"Estats Units
  —12→  
19PRESENCIA INSIGNE DE LA PÀTRIA.PoesiaArgentina
20EVOCACIÓ A LA MEMÒRIA DEL MEU PARE."Veneçuela
21EL MERCAT DE GRANOLLERS.
Lema: El d'ahir i el d'avui.
"Catalunya
22DEU DEL CAMP I DE LA PAU.""
23DEU DE LA GRAN CIUTAT.""
24PREC DE LA DARRERIA.
Lema: Paràfrasi d'un verset bíblic.
"Bruxelles
25CANT D'UN ABSENT.""
26LLÀNTIA VOTIVA.
Lema: Alma parens.
"Xile
27LA REIVINDICACIÓ DELS REMENCES.
Lema: El Dret com a baluard social.
ProsaCatalunya
28COM EL RESSÒ.Poesia"
29LA PRIMERA PAPALLONA.""
30EL DESTÍ.""
31LA FESTA MÉS BELLA.
Lema: Una festa al Vallès.
""
32LLUNY DE LA PÀTRIA.
Lema: Enyorament.
""
33COLLARET DE SONETS MONTSERRATINS:
A la muntanya miracle.
La concepció cristiana de Montserrat.
Em sembla que era ahir.
Ell sí que ja et veuria.
En Llull i Montserrat.
La genial pedrera.
La set quasi eucarística que un hom va sentir-hi.
Els antics ermitans.
Davant la Madona bruna.
L'oferta del poeta.
Ço que volia cridar-li.
La Salve Regina dels monjos.
La cantúria dels escolans.
Evocant la melodia de la mort de l'escolà.
El prec per la núvia.
La presentació de les mares novelles.
Ella.
PoesiaCatalunya
50QUATRE TEMPS.
Lema: Bastida pels déus.
"Mèxic
51SOMNIS HUMILS.
Lema: Prest ve lo temps que faré vida ermitana.
""
52POEMES."Veneçuela
53ALGUNS ENSENYAMENTS DEL LÈXIC PAGÈS.ProsaFrança
54FADA TROPICAL.
Lema: Atlàntida.
SardanaMèxic
55NIT BLANCA.
Lema: Emporium.
""
  —13→  
56«DON SALVADOR».
Lema: Metge de poble.
ProsaMèxic
57AMOR. Tríptic:
Pressentiment.
Ets gasela...
Simfonia de tu.
PoesiaCatalunya
58HORES DE PROVA I DE RETROBAMENT.
Lema: Entre reixes.
""
59EVOCACIÓ EMPORDANESA.
Lema: Déu va passar-hi en primavera.
"França
60LA PORTA QUE DONA AL MAR.
Lema: «De tenebra del temps, amor, ixes com una mà».
"Catalunya
61LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT PER ALS SEUS FILLS.ProsaArgentina
62EL NOSTRE GENERAL.
Lema: Glòria als caiguts per Catalunya.
PoesiaFrança
63DE L'ESPERIT I DEL SOMNI.""
64A CATALUNYA.
Lema: Tríptic.
""
65CATALUNYA I LA PAU.
Lema: Pau, pau i sempre pau.
ProsaMèxic
66CONTES PER A INFANTS.
Lema: Estampes.
""
67CATALUNYA A LA CORONA D'ARAGÓ.
Lema: Catalunya fou, és i serà.
""
68LES ÒLIBES.
Novel·la.
""
69QUAN ES DESPERTEN ELS SENTITS.
Novel·la.
"Veneçuela
70ELEGIES DE LA SOLITUD.
Lema: Fidelitat.
PoesiaCatalunya
71ABSÈNCIES.
Lema: Broma baixa.
""
72TRES POEMES A SANT JORDI.""
73GINESTA.
Lema: Corpus de sang.
"França
74ÀRIES D'AMOR:
Ària blava.
Ària d'amor sofrida.
Ària del dolor diví.
Ària de primavera.
Ària quasi prec.
"Catalunya
75LA FELICITAT.
Lema: Què estem buscant.
ProsaCosta Rica
76L'ARBRE DE L'ESPERIT.
Lema: Murmuris de l'absència.
PoesiaMèxic
771EL NOSTRE CANT."Catalunya
  —14→  
78CADA PAS QUE AVANÇAVA.PoesiaCatalunya
79HI HA UN MOMENT.""
80COM LA ROSADA.""
81SENYOR MEU.""
82DEU VA DONAR-TE.""
83CANÇÓ DE L'AMOR FET PA.
Lema: Acció de gràcies.
""
84EL CONTRACTE DE MASOVERIA A CATALUNYA.Prosa"
85CARRASCO I FORMIGUERA EN LA LLUITA PER LA LLIBERTAT."Mèxic
86LA LLUM DE CAP AL TARD.
Lema: Fi de jornada.
PoesiaVeneçuela
87TOT L'AMOR PER ELLA."França
88MARTÍ I CATALUNYA.ProsaCuba
89BALADA DE JOCS FLORALS.
Lema: San José de Costa Rica.
PoesiaArgentina
90ANHEL HUMIL.
Lema: «Què descansada vida...».
""
91L'OLIU ENCÈS."Franca
92CANÇÓ DE BRESSOL.
Lema: Marina.
""
93CANT A LA SARDANA.
Lema: Marina.
""
94LA FONT ENCANTADA.
Lema: Marina.
""
95CATALUNYA IMMORTAL.
Lema: Som i serem...
"Costa Rica
96AHIR, AVUI..."Catalunya
97A UNA ROSA.""
98POBLET.""
99LA NÚVIA PARLA.
Lema: Rut.
""
100CANÇÓ DEL RETORN.
Lema: L'Amat absent.
""
101ENYORAMENT.""
102ARGELES SUR MER."Marroc
103CREDO...""
104DOL.""
105EVOCACIÓ.""
106EL LLAC A L'ALBA.""
107CAMINANT DE NIT.""
108PREC.""
109LA FONT DE LA O.""
110CALIU DE RECORDANÇA.""
111LO TIMBALER DEL BRUC.""
112VALÈNCIA."València



  —15→  
A la ciutat de San José, de Costa Rica, a les dues de la tarda del dia 27 d'abril, de 1955, els set Mantenidors dels Jocs Florals d'enguany, convenen, unànimement el següent,



ArribaAbajoVeredicte

La FLOR NATURAL, a la composició poètica ELEGIES DE LA SOLITUD. Lema, FIDELITAT.

L'ACCÈSSIT A LA FLOR NATURAL, a LLÀNTIA VOTIVA. Lema: ALMA PARENS.

L'ENGLANTINA D'OR, a l'oda PER TU, CATALUNYA. Lema: SUPREM AFERRALL.

L'ACCÈSSIT A L'ENGLANTINA, a ODES HEROIQUES. Lema: PÀTRIA.

La VIOLA D'OR I D'ARGENT, a la poesia PREC DE LA DARRERIA. Lema: PARÀFRASI D'UN VERSET BÍBLIC.

L'ACCÈSSIT A LA VIOLA, a LA LLUM DE CAP AL TARD. Lema: FI DE JORNADA.

El premi POMPEU FABRA, a ALGUNS ENSENYAMENTS DEL LÈXIC PAGÈS. Lema: DEL CINCA A SALCES.

El premi PRESIDENT COMPANYS, a MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA EN LA LLUITA DE CATALUNYA PER LA LLIBERTAT. Lema: LA FORÇA DEL DRET.

El premi PRAT DE LA RIBA, a LA REIVINDICACIÓ SOCIAL DELS REMENCES. Lema: EL DRET BALUARD SOCIAL.

El premi ROVIRA I VIRGILI, a BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA. Lema: AMOR A LA VERITAT.

EI premi PUIG PUJADES, a ODA A L'EMPORDÀ. Lema: VORA ELS SERRATS I ARRAN DEL MAR.

El premi CARLES RAHOLA, a CASTELLS MEDIEVALS EMPORDANESOS. Lema: TALL FET, TALL VIST.

El premi JAUME SERRA HUNTER, a CATALUNYA A LA CORONA D'ARAGÓ. Lema: CATALUNYA FOU, ES I SERÀ.

El premi JAUME COMTE, a EL NOSTRE GENERAL. Lema: GLORIA ALS CAIGUTS PER CATALUNYA.

El premi FRANCESC MACIÀ, a CONTES PER A INFANTS. Lema: ESTAMPES.

El premi ANDREU XANDRI, a «DON SALVADOR». Lema: METGE DE POBLE.

El premi MASPONS I CAMARASA, a MERCAT DE GRANOLLERS. Lema: EL D'AHIR I EL D'AVUI.

El premi DE LA PAU, a CATALUNYA I LA PAU. Lema: PAU, PAU I SEMPRE PAU.

El premi MONTEPIO DE MONTSERRAT és distribuït entre:
LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT PER ALS SEUS FILLS.
i HORES DE PROVA I DE RETROBAMENT.

El premi NICOLAU a la sardana NIT BLAVA. Lema: EMPORIUM.

  —16→  

El premi DEL CASAL CATALÀ DE SANTIAGO DE XILE, a CANÇÓ DE L'AMOR FET PA. Lema: ACCIÓ DE GRÀCIES.

El premi EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI, al treball EL CONTRACTE DE MASOVERIA.

El premi EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI, a la novel·la LES ÒLIBES.

Es concedeixen mencions als treballs següents:

ORACIÓ HUMIL. Lema: PRO ARIS ET FOCIS. A la VIOLA D'OR. MESTRESSA VALLESSANA. Lema: DE L'AGRE DE LA TERRA. Premi MASPONS I CAMARASA.

EVOCACIÓ EMPORDANESA. Lema: DEU VA PASSAR-HI EN PRIMAVERA. Premi PUIG PUJADES.

ARRIGORRIAGA. Lema: BISCAIA PER LA SEVA INDEPENDÈNCIA. Premi DE LA PAU.

QUÈ ESTEM BUSCANT. Lema: LA FELICITAT ES TROBA EN EL CULTIU DE L'ESPERIT. Premi DE LA PAU.

MARTÍ I CATALUNYA. Premi PRESIDENT COMPANYS.

Son declarats deserts:

El premi IGNASI IGLÉSIES. Del CASAL DE CATALUNYA, de Buenos Aires, dotat amb 1000 pesos argentins, a la millor obra teatral catalana, inèdita o bé publicada o representada en els dos darrers anys.

El premi JOSÉ E. RODO, del Casal CATALÀ, de Montevideo, Uruguai, dotat amb 100 pesos d'aquell país, al treball que millor parli de la vida de Pompeu Fabra a l'exili.

El premi del CLUB CATALÀ, de Córdoba, Argentina, a la novel·la o recull de contes o narracions sobre motius americans escrits per un català i en català, que siguin inèdits o editats en els dos darrers anys.

El premi de COMUNITAT CATALANA, DE COLÒMBIA, dotat amb 50 dòlars per al millor recull de poemes catalans passats a un altre idioma.

El premi de l'HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT a l'exili, dotat amb 25.000 francs francesos al treball que millor estudïi l'actual situació econòmica-política de Catalunya.

El Mantenidor Secretari,
MARCEL·LÍ ANTICH.



  —17→  

ArribaAbajoAutors premiats

Palmira JAQUETTI, de Barcelona.
FLOR NATURAL. «Elegies de la solitud».

Carles CARQUÉS i Martí, de Troies, (França).
ENGLANTINA D'OR. «Per tu, Catalunya».

Josep CARNER, de Bruxelles, (Bèlgica).
VIOLA D'OR I ARGENT. «Prec de la darreria».

Domènec GUANSÉ, de Santiago de Xile.
ACCÈSSIT a la FLOR NATURAL. «Llàntia Votiva».

Josep CARNER Ribalta, de Los Àngeles, (U. S. A.).
ACCÈSSIT a l'ENGLANTINA. «Odes heroiques».

Carles PI i SUÑER, de Caracas, (Veneçuela).
ACCÈSSIT a la VIOLA D'OR. «La llum de cap al tard».

Enric GUITER, de Perpinyà, (França).
Premi POMPEU FABRA. «Alguns ensenyaments del lèxic pagès».

Miguel FERRER, de Mèxic.
Premi PRESIDENT COMPANYS. «Manuel Carrasco i Formiguera en la lluita de Catalunya per la llibertat».

Josep PINEDA i Fargas, de l'Havana.
Premi ROVIRA I VIRGILI. «Breu Història de Catalunya».

Joaquim de CAMPS i Arboix, de Barcelona.
Premi PRAT DE LA RIBA. «Reivindicació social dels Temences».

Mossèn Bartomeu BARCELÓ, de Felanitx, Mallorca.
Premi PUIG PUJADES. «Oda a l'Empordà».

Antoni PAPELL i Garbí, de Palma de Mallorca.
Premi CARLES RAHOLA. «Castells medievals de l'Empordà».

Josep VILLALÓN, de Tolosa, (França).
Premi JAUME COMTE. «El nostre General».

Vicenç RIERA Llorca, de Mèxic.
Premi JAUME SERRA HUNTER. «Catalunya a la Corona d'Aragó».

Josep ESPINASSA Masagué, de Mèxic.
Premi FRANCESC MACIÀ. «Contes per a infants».

Joan ESPINASSA Closas, de Mèxic.
Premi ANDREU XANDRI. «Don Salvador, Metge de poble».

  —18→  

Joan VERNET i Batet, de Granollers, (Catalunya).
Premi MASPONS I CAMARASA. «El mercat de Granollers».

Víctor ALBA, de Mèxic.
Premi DE LA PAU. «Catalunya i la pau».

Josep M. CODO, de Mèxic.
Premi NICOLAU. «Nit blava». (Sardana).

Gràcia B. de Llorenç, de Buenos Aires i Ferran CANYAMERES, de Barcelona.
Premi MONTEPIO DE MONTSERRAT, de Buenos Aires.

Joaquim BOIXES i Sabater, de Ripoll, (Catalunya).
Premi del CASAL CATALÀ DE SANTIAGO DE CHILE. «Cançó de l'Amor fet pa».

F. SALVADOR i Roses, de Barcelona.
Premi EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI. «El Contracte de Masoveria a Catalunya».

Agustí CABRUJA, de Mèxic.
Segon premi EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI. «Les Òlibes».

Mencions honorifiques

Mossèn Josep SERRA i Janer, de Bergús, (Catalunya).
A LA VIOLA D'OR. «Oració humil».

Mossèn Josep SERRA i Janer, de Bergús, (Catalunya).
Al premi MASPONS I CAMARASA. «Mestressa vallessana».

Carles CARQUÉS i Martí, de Troies, (França).
Al premi PUIG PUJADES. «Evocació empordanesa».

Emili P. de NEGURI, de París.
Al premi DE LA PAU. «Arrigorriaga».

Josep BERNADI, de San José, Costa Rica.
Al premi DE LA PAU. «Què estem buscant?».

J. CONANGLA i Fontanilles, de l'Havana.
Al premi PRESIDENT COMPANYS. «Martí i Catalunya».



  —19→  

ArribaAbajoPersones i Entitats que amb llur ajuda han fet possible la Festa dels Jocs Florals

RESIDENTS A COSTA RICA

De San José:

Senyor President de la República, don José Figueres:

Ricard Álvarez, Josep Borrassé, Enric Borrassé, Alfredo Castro, Antonio Collado, Marta Carreras, Antonio Escarré, Antonio Figueres, Joan Giralt, Ciprià Güell, Silvestre Isern, Josep Isern, Josep López, Enric Llimosner, Lluís Ollé, Josep Pujol Martí, Ferran Palau, Pere Raventós, Josep Raventós, Ricard Saprissa, Domènec Tara i Germà, Carles Ventura, Llorenç Vives i Josep Vives B.

Tilarán:

Domènec Flaquer.

Cañas:

Antonio Ferrer.

Cartago:

Senyor Florensa.

Alajuela:

Francisco Llobet, Joan Llobet, Josep Llobet i Josep Tarragó.

Heredia:

Montserrat Llobet.

RESIDENTS A EL SALVADOR

San Salvador:

Santiago Barrachina, Francesc Casanoves, Josep Closa Jinesta, Joan Domènec, Manel Duc, Joaquim Casanelles, Dr. Marcià García, Camil Gironès, Pau Llort, Benet Miró, Abdul Modenessi, Miquel Pascual, Eliseu Rovira, Joan Rocamora, Montserrat S. de Martínez, Josep M.ª Saguer, Dr. Joan Serrarols, Ramon Tusell.

RESIDENTS A GUATEMALA

Camil Altamira, Josep Escarré, Antonio Grau, Carles Ardébol, Josep Massanet, Pere Vila, Llorenç Vives Gifre.

ALTRES DONANTS

Pere Clua, de Nova York, Josep Canudes, de el Canadà, Pere Maspons C., de Guayaquil, Equador, Centre Català de Nova York, Centre Català de París.



  —[20]→     —21→  

ArribaAbajoActa de la Festa

A les quatre de la tarda del diumenge, dia 8 de maig d'enguany, en el Teatre Nacional, tingué lloc la Festa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, any XCVII de la seva restauració.

El Teatre fou cedit, d'una manera molt gentil, per la Junta Conservadora per especial recomanació del Ministre d'Educació, Senyor Uladislao Gámez.

L'escenari oferia un aspecte corprenedor, degut als esforços fets pels membres de la Comissió Organitzadora senyors: Ricard Álvarez, Ricard Badia, Víctor Sabater i Joan Margenat. El primer d'ells volgué encarregar-se de la part floral. Un majestuós escut fet de flors, ocupava el centre del cortinatge de vellut blau que feia de recer a la sala. Als seus costats, també de flors, la «Dolça Catalunya, pàtria del meu cor», de l'Emigrant, i al cim, «Jocs Florals de la Llengua Catalana. Any 1955». Dessota l'escut, el tron de la reina i, a dreta i esquerra, els setials de les dames de la Cort d'Amor. A l'esquerra de l'escenari, una llarga taula per al Consistori i membres de la Comissió Organitzadora, i a la dreta, una altra, per a l'Excm. Senyor President de la República i els seus acompanyants. Ben col·locats per l'escena, gerros amb gladiols, i arreu, flors i més flors. Una bandera barrada de seda a l'esquerra i una altra de Costa Rica, a la dreta, completaven el conjunt.

Tota la platea, les seves llotges i les del primer pis, estaven totalment ocupades. Tot el teatre presentava una visió meravellosa.

A dos quarts de cinc, el Senyor President de la República, Josep Figueres Ferrer, arribà i, acompanyat del Consistori, alguns membres del Comitè d'Honor i de la Comissió Organitzadora, pujaren a l'escenari en mig dels aplaudiments dels assistents. De seguida, la Banda de San José, dirigida pel Mestre Cèsar Nieto, executà l'himne nacional de Costa Rica que tothom escoltà reverentment dempeus. Entre altres, hi havia presents les següents autoritats: Excm. Senyor President de la República, Excm. Senyor Ministre d'Educació, Uladislao Gámez i la seva distingida senyora; Senyor Secretari particular del Senyor President de la República, Rolando Fernández i senyora; Senyor Procurador General de la República, Everardo Gómez; Excm. Senyor Ambaixador de Mèxic i Degà del Cos Diplomàtic, Senyor Manuel Y. de Negri; Excm. Senyor Ministre de Cuba i senyora; Senyor Julián Marchena, Director de la Biblioteca Nacional. El Consistori hi era totalment, i de la Comissió Organitzadora hi faltaren, per motius excusables, els senyors President i Vice-president, així com el vocal senyor Lluís Llach.

  —22→  

Començà l'acte el Senyor President de la República amb un parlament en català, primer, i després en castellà, que procurem reproduir apart.

El secretari de la Comissió Organitzadora, senyor Albert Aragonès, llegí les adhesions rebudes entre les que devem subratllar-ne dues que tenen molta significació. Són la del benemèrit Mestre Pau Casals i la del President del Patronat dels Jocs Florals, de Mèxic, senyor Lluís Nicolau d'Olwer. Diu la primera: «Uns altres Jocs Florals que es celebren lluny de Catalunya. L'adversitat continua. Però també continua la fidelitat dels catalans a la seva llengua i a la seva cultura, com n'és una bona prova la 'Gaia Festa' que cada any troba una generosa acollida en capitals europees i americanes. Enguany els Jocs Florals es celebren a Costa Rica, i es veuran honorats amb la presència de la més alta magistratura d'aquest país, d'aquest país que d'una manera tan admirable ha demostrat recentment, de cara al món sencer, la seva lleialtat als principis democràtics. Des del meu refugi de Prades, transmeto els meus sentits regraciaments a les autoritats de Costa Rica i a tots vosaltres, poetes i prosadors de les terres catalanes, organitzadors i consistori de la Festa de la Poesia, fidels continuadors de la Catalunya immortal, us envio la meva més cordial salutació. Prades, abril de 1955. PAU CASALS». I la segona diu això: «No he de dir-vos l'emoció amb que he llegit la vostra lletra assabentant-me que heu posat el meu nom al Comitè d'Honor dels Jocs Florals. Molt us agraeixo aquesta distinció immeritada. Jo veig en els Jocs Florals d'enguany unes característiques que els donen relleu especial, i això augmenta el meu plaer en veure-m'hi associat. Costa Rica, la més petita de les Repúbliques americanes, ha estat i és fidel servidora dels principis civils i democràtics; ha viscut i viu alerta a totes les inquietuds espirituals, i amatent a les novetats de l'art i de les lletres. La desgana de les revistes de l'Amèrica Llatina, REPERTORIO AMERICANO, i el seu fundador, senyor García Monge -que ha volgut ésser dels nostres-, en donen testimoni eloqüent. La Festa dels Jocs Florals segellarà la mútua comprensió entre les valors espirituals de Costa Rica i de Catalunya, dos pobles fets per a comprendre's i estimar-se. En fi i sobre tot, els vostres Jocs Florals -cas únic en la història, ja massa llarga, de la diàspora catalana- es celebren quan presideix, amb seny i justícia, la República que els hostatja, un home que fa honor a la sang catalana de les seves venes. Feu arribar, us prego, al molt honorable President de la República Excel·lentíssim Senyor Josep Figueres Ferrer -President, també, del nostre Comitè d'Honor- el testimoni de la meva admiració i del meu respecte, junt amb els millors auguris per al seu Govern. Al venerable Mestre García Monge, digueu-li que no oblidi pas que seguim amatents a la seva ploma i a la seva salut tots aquells que ens captenim dels interessos de la cultura. A vós President i amic, i a tots els catalans de Costa Rica, units en el pensament de la terra estimada i llunyana, una abraçada ben cordial».

El membre del Consistori, senyor García Monge, en veure's al·ludit, de quina manera, pel senyor Nicolau d'Olwer, contestà en la forma que reproduïm més endavant.

Tot seguit, els senyors Sabater i Aragonès, de la Comissió Organitzadora, feren entrega al senyor President de la República, de la imatge en coure del Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya reproduïda per la casa Corberó, de Barcelona, que els catalans de Mèxic, emocionats pel seu gest de donar tan bona acollida als Jocs Florals, li en fan ofrena.

  —23→  

El Secretari del Consistori, senyor Marcel·lí Antich, dóna compte del Veredicte i féu conèixer que la composició guanyadora de la FLOR NATURAL és la titulada ELEGIES DE LA SOLITUD, l'autor de la qual és una dona, Na Palmira Jaquetti, de Barcelona, la que delega al senyor Josep Antich, qui, amb els membres de la Comissió Organitzadora, senyors Margenat i Aragonès, van a buscar la Reina i la seva Cort d'Amor. Dintre l'admiració de tothom, entren a la sala acompanyats dels aplaudiments de l'auditori i dels acords de la marxa del rei En Joan I, el de la Gentilesa. Poc a poc fan camí cap a l'estrada en un moment de vertadera emoció. Un cop aposentades la reina i les dames de la seva cort, el president del Consistori fa ofrena, en nom de la poetessa guanyadora de la FLOR NATURAL, d'aquesta flor a la senyoreta Na Núria Raventós i López, i la proclama Reina dels Jocs Florals de l'any mil nou cents cinquanta-i-cinc.

El jove senyor Josep Antich llegeix fragments de la composició guanyadora, i, després, el senyor Secretari, continua donant compte de les obres premiades amb la ENGLANTINA i la VIOLA i llurs accèssits, que són aquestes: PER TU, CATALUNYA, de Carles Carqués i Martí, de Troies, França, i PREC DE LA DARRERIA, de l'eximi poeta En Josep Carner, ara a Bruxelles, Bèlgica. Els accèssits foren donats, pel seu ordre, així: LLÀNTIA VOTIVA, de Domènec Guansé, de Xile; ODES HEROIQUES, de Josep Carner Ribalta, de Los Àngeles, Estats Units i LA LLUM DE CAP AL TARD, de Carles Pi i Suñer, de Caracas, Veneçuela.

El mateix senyor Secretari llegí part de les poesies premiades i de la guanyadora de la Menció a la Viola, que porta per títol ORACIÓ HUMIL, del Rvnd. Mn. Josep Serra Janer, de Bergús, prov. de Barcelona.

Aleshores, el President del Consistori, senyor Llorenç Vives, llegí el seu discurs, que reproduïm apart.

El senyor Antich continua donant compte de tot el Veredicte, i, finalment, el Mantenidor Rvnd. Pare Roger de Sant Feliu, llegí el seu discurs de gràcies que també reproduïm més endavant.

Tot seguit, el Senyor President de la República acompanyà a la Reina, la que, seguida de la seva Cort i de tots els membres del Consistori i Comissió baixaren a la sala. La Reina i les Dames foren invitades pel Senyor President de la República a ocupar, amb ell, la llotja presidencial des d'on oïren el concert que estigué a càrrec de la Banda de San José i de l'Orfeó del Cos de Bombers, dirigits pel Mestre Cèsar Nieto. Primerament interpretaren tots, cantors i músics: SOTA DE L'OM, MARINADA, MONTSERRAT i la composició del mateix senyor Nieto, NIT D'ABRIL, i la Banda sola executà les sardanes MONTSERRAT i LA SANTA ESPINA, que s'hagueren de repetir car ningú es donava per despedit, essent molts els que sentiren que els ulls s'humitejaven...

Tots, catalans i no catalans, estigueren d'acord en considerar la Festa com quelcom remarcable i inoblidable.

Malgrat, doncs, la petitesa de la colònia catalana, tots es posaren d'acord, organitzadors, mantenidors i col·laboradors en fer de la Festa quelcom: digne del bon nom de la Catalunya immortal.



  —[24]→     —25→  

ArribaAbajoExtracte del Discurs

Que el senyor President de Costa Rica, Josep Figueres Ferrer, pronuncià en obrir l'acte de la Festa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l'any 1955, el dia 8 de maig en el Teatro Nacional de San José


PART EN CATALÀ

Vull manifestar la meva satisfacció de trobar-me presidint una Festa dels Jocs Florals, perquè, de petit, havia sentit als meus pares parlar d'aquestes coses, i perquè, a través dels clàssics de la Renaixença, m'havia fet càrrec de la importància dels Jocs Florals com a institució vetlladora de la conservació de l'idioma català en tota la seva puresa.

Ja sabeu que alguns m'han dit que era estranger a Costa Rica perquè porto sang catalana dintre meu. Millor que ho diguessin. Es veritat que porto sang catalana a les meves venes, però tothom sap que sóc un català de San Ramón, ja que el destí volgué que naixés en aquesta ciutat de Costa Rica.

M'és molt grat fer constar la meva admiració pel poble català de dins i de fora de Catalunya, que arreu dóna proves de la seva maduresa global. Arreu del món es manifesta ple de seny i de ciència. Quant vaig romandre a Nova York, coneguí allà la colònia catalana i els esforços que els catalans fan per a conèixer les millors obres dels escriptors de tot el món posant-les al català.

La tècnica és una amenaça per a la integritat de la cultura, car fent de l'home un autòmat, tendeix a fer parar el corrent de la cultura global dels pobles. Precisament, aquesta diversitat d'ara, és un testimoni de que, encara el foc espiritual es manté encès. Per això crec que dintre d'un mateix estat s'han de fer tots els possibles per mor que les manifestacions culturals de les regions tinguin via lliure, car com més vives siguin, més ric serà el conjunt. La tècnica desitja traspassar fronteres econòmiques per tal de fer que les diferències entre els homes no siguin tan crues com abans, però s'ha   —26→   de fer, per tots els mitjans possibles, que la igualtat no arribi mai al camp de la cultura.

Em sento joiós de portar sang catalana i d'haver nascut en aquesta bonica Costa Rica, perquè així em sento més fort i més divers. Per naixença sóc costarricenc i estimo Costa Rica com el primer dels seus fills, sobre tot des del punt on em trobo, però també sento l'atractiu de l'altra pàtria que no conec, però que en sé moltes valors.

PART EN CASTELLÀ

Ahora deseo continuar en castellano para que no haya malos entendidos ni falsas interpretaciones. Quiero insistir en la importancia que sé ver en estos Juegos Florales, en los que no veo ninguna finalidad política, sino el anhelo de mantener encendido el fuego del verbo. Precisamente esta Fiesta me da la impresión de que es una llamada a los hombres de todo el mundo para que se acuerden de que, además de las inquietudes materiales, hay las del alma, y de que después de que pase esa marejada de angustia que tiene al hombre sin poderse manifestar plenamente, llegará un nuevo renacer que traerá nuevas realidades imposibles de prever en estos momentos.

Doy gracias a los catalanes de México por su gentil regalo que me han hecho del San Jorge de la Generalidad, obra de la casca Corberó de Barcelona, y a todos aquellos que han contribuido a que esta fiesta alcanzara el esplendor que tiene.



  —27→  

ArribaAbajoFlor Natural




ArribaAbajoElegia de la Solitud


Lema: Fidelitat.


Fragments



AbajoA solitud pujaven les muntanyes
quan les flors les deixaven, i els ocells
allunyats de l'estiu obren les ales
i enfosqueixen el cel, com si mai més
els fos llegut d'obrir les matinades
amb llurs cants tan espessos, tan seguits
com la fulla a la branca.

A solitud pujaven els herbeis
submisos i expectants quan les remades
s'arrengleren i baixen, pels camins,
i s'allunyen del cel i l'aigua clara.
Rossejades i ardents, mudes amors
de les herbes i el sol, oh joia franca
de florir, de granar, de donar mans al vent
que la granota salva.
Oh dels rius la fragor, con un tribut
de la joia de nèixer al bres de l'alba.
Baixen totes les veus, i el cor les sent
deslligades al pols, com desvetllar-se
de les velles amors i en fa un gran ram,
i el va esfullant a l'aigua,
de l'aigua a l'escandeix.

I a solitud les neus pujaven, altes,
a besar al front la vella neu que es mor
—28→
de l'espera, arrugant-se.
Revellides, latentes, negres neus,
romaneu, oh mans vives, a la cara
de les muntanyes que heu cenyit de cel
i heu clos de solituds i aigües que canten.
Per quan la primavera durà un sol
més amorós que els altres, i aroborada,
pujarà tota flor i el llenç, vistent
de, tanta neu caurà, com un sudari
pres de flama i de foc. Serà matí,
i els ulls duran les flors com abraçades,
com a veus que no gosen de desfer
la teranyina dolçament balmada
de les amors...

Oh solitud, oh port, sol matiner
de l'ànima...
Tenir-te lluny i al cor sentir-se el pes
del teu cel com un ala.
Tenir-te prop i a l'empar d'un ocell
enfortir-se de tu, oh benamada,
reposant solitud.
Tenir-te lluny i prop, com una mare
que és a la teva carn i es perd en tu
i a la sang te la sents, viva i que et parla
com si fos el ressò de tu que véns
de tu mateix duent la matinada.

Oh solituds, balmades d'una pau
com una aigua que canta,
presteu-me el dolç beat suport
de la paraula.
I el foc i el glaç i el vent i el sol
per demora-hi,
per a cantar-vos, mudes solituds,
per a celar naixent la veu que canta,
que no sap tant de dir-te com d'oir
la sola, immensa veu del món voltant-vos.
De la pau em servaves la clau d'or,
oh solejada, guiadora calma,
la clau d'or del repòs.
Perdent-te em perdo i el teu crit m'empara.
—29→

Ja de l'herbei l'assossegant frescor
dorm al meu cant d'alosa i viu i canta
presa de tanta amor del cel, que flor
treuen les hores decantant-se
per heure'n l'espurneig i a paradís
van pujant les aloses, i apartant-me
van de la terra que'm nodreix fins tant
que'm deixen caure...
De la caiguda vénen les clarors
i el cor s'aixeca nou d'aloses nades
com una gran ferida, i torna llum
a poblar les desertes, nues ares
del cel com la cruïlla dels camins
que es troben tots on les aloses canten...


Pau

Oh ventura d'haver-te, lluny-guanyada,
amorosa de nom i al cor estret,
el coll nu del teu cigne i a l'alborada
que solcava el meu goig com un noiet
desperts bevent la llum tota plegada
i amb una mà collint-la per la set
i amb l'altra mà vessant-la, acabalada,
plena de fruit que espera el cor més net.
I et porto dins, endins, collita immensa
de fruita i sol i amor sense defensa,
perdurada llavor de pau que es do
i el pit es va sembrant i s'hi aferra
i a creixença ja puja i ple ve el món
i als palmells baixa el cel besant la terra.

Oh branca estesa a la cremor del vent,
oh de la terra l'abraçada immensa
que fruita al sol i de la mort defensa
la llavorada amor i el goig recent
d'haver-la duta al pit. Oh vehement,
purificada grana que comença
noves les vides, i a la terra es llença
i amb dits de flama verda les encén.

Oh dolça pau, carn viva que reposa
i es va deixant el cor a cada cosa
—30→
i es va nodrint de terra com el pa
que era llavor i esdevé un mar d'espigues
i, un mar de vent i ocells que us sap bressar
i us pren el cor, ocell en mans amigues.

Clarors de pau acimen el destí
del viure tan lligat, pres a la mola
d'etern rodar que sembla que va sola
i escorxa un coll i un altre i fa glatir
per la lluor rosada que és matí
cada tomb, cada sol, i em pau rossola
tanta d'amor ferida, que s'envola
com si lliure de jou, pogués fugir.
A tan excelsa llum la pau guanyada
ve com el mos de pa. Clou la jornada
aplega a son els ulls i es deixa dur
serena, al blau retret sense ningú
on l'ànima vigila i es despulla
de tot, sinó del cel que la curulla.


Núvia

Hores lentes, nevades,
plenes de joia nova i sense dir,
t'esperen al portal, oh núvia.

I tu venies blanca d'ametllers
que en tu pronunciaven primavera.
Blanca d'arquejades gavines, port
de les alades veles blanques
dels anys que en tu corrien cap al sol
que ja apunta.

I tu venies alta, i el portal
s'emplenava de tu i el teu somriure
brillava com les brases. Neu i foc
de tu fan cel i casa.

I al fons del gran seguici de matins
i orenetes que tiben de tendresa,
la teulada amb els nius
—31→
calents d'ala i creixença i embranzida,
la teva mà petita ha encès la llar
i ha clos la porta
i estén a la mà forta que la ciny
la seva vida pàl·lida,
com la flor matinera. Cel amb cel
i al cor l'alosa, com estel del dia,
durà la joia a noces. Cant primer,
detura amb bec d'ocell el vol del ritme.
Que es demori per ella l'àgil mot.

Silenci, vels de núvia t'esposen...


Climes

A climes de dolor duia la joia
com una rosa als dits, plena de sol,
plena de tota l'alba, que s'hi posa
com ara en mi, petita amb el seu cot.

I encara no s'apaga i torna joia
la deu secreta i pura sota el plor
i encomana la terra i floreix roses,
roses negres i enceses com el foc.

Foguejada, inatesa, muda joia
d'ales con arc-en-cel de mils colors,
roman, viva estrelleta d'una alosa
que espurnava de joia la dolor.

Canta des de la cima de les hores
i obra les matinades i el cel nou,
que la dolor tapava amb les mans mortes.
Espurna i rosa franca: aixeca el vol...


La mort del miner

Entre quatre el baixaren. Sense rostre,
sense mans, sense pit, calent de sang
grumollada i espessa com el fang
i amb tot el cel, com un altar, per sostre.
A trossos i a batzacs, la carn que és vostra,
—32→
batejada i pascuda al tebi flanc
del pit matern com un gran cel ben blanc
trocejat com l'anyell que el pregó mostra.
Dels companys la corrua sense veu
s'arrossega con una sola eruga
mentre la mort s'esquitlla del que jeu
dins la caixa pintada i fredeluga
i el plor de les campanes va colgant
el somni de les mans, mortes davant.

PALMIRA JAQUETTI
Barcelona



IndiceSiguiente