1001
59 1-18. Salm de súplica individual d'un jueu perseguit enmig dels pagans, ja en una època en què Jerusalem sofria un ambient paganitzat, ja a la diàspora. El salmista, perseguit sobretot per l'espasa de la llengua, té la seguretat de la força i de la protecció de Jahvè.
1002
1. Al·lusió a l'episodi de 1S 19:11-17.
1003
60 1-14. Salm de súplica col·lectiva després d'una desfeta soferta per Israel, probablement en la mateixa situació històrica dels Ps 54 i 80. Un oracle profètic sobre la reconquesta dels territoris perduts i l'engrandiment del reialme infonen, enmig de l'aflicció, l'esperança d'un triomf futur. Els v 7-14 reapareixen a 108:7-14.
1004
1. Títol o començament d'un cant, al to del qual calia acomodar el salm.
1005
2. Al·lusió als fets de 2S 8:2s,13; 1P 18:2s,12, que donen una xifra de divuit mil homes. Aquest títol, que parla de victòries, no s'adiu amb el text del salm, que es plany de derrotes.
1006
5. Al·lusió al tema profètic de la copa de la ira divina d'Is 51:17.
1007
61 1-9. Salm de súplica individual d'un levita exiliat que, amb enyorament, anhela tornar al temple on troba la presència i la protecció de Déu. El salmista fa també una pregària pel rei, que alguns prenen per una addició litúrgica posterior. Podria ser també un cant de pelegrinatge, amb el consegüent bon auguri per al rei de la ciutat santa. D'altres consideren que aquests v daten de l'època de la monarquia i els expliquen per un estil hiperbòlic, propi de les felicitacions cortesanes. Pel seu paral·lelisme amb altres textos semblants, no exclouen una perspectiva messiànica.
1008
62 1-13. Cant de confiança en la protecció de Déu —possible al·lusió al dret d'asil del recinte sagrat— que el salmista experimenta davant dels seus perseguidors. La seguretat de l'auxili diví el porta a exhortar el poble a confiar en Déu i a considerar la caducitat de les coses. Segons un estil sapiencial, en els darrers v enalteix la justícia i la bonesa del Senyor.
1009
13. ↑Mt 16:27; Ap 20:12; 22:12. Principi fonamental de la doctrina sobre la retribució personal, ensenyada pels profetes, repetida pels autors sapiencials i confirmada al NT. Però l'AT, fins als darrers segles abans de Jesucrist, només coneix una retribució terrenal i temporal, mentre que el NT la presenta més enllà de la mort, i eterna.
1010
63 1-12. Perseguit pels enemics, el salmista aspira amb tota l'ànima a veure Déu en el seu santuari i a fruir de la seva bondat i protecció. Ell ja es troba sota la protecció de Déu i s'hi sent adherit, però voldria contemplar el seu poder gloriós mentre espera el càstig dels qui el persegueixen. Al seu cant de victòria, el salmista ajunta una pregària pel rei.