La Bíblia / versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat
1041
13-14. Al·lusió al pas del mar Roig i a la desfeta dels egipcis, simbolitzats pels monstres marins i per Leviatan, monstre del caos primitiu en la mitologia fenícia.
1042
19. La tórtora, com la coloma, representa Israel. Els pobres de Jahvè caracteritzen l'humil esperit religiós de tots aquells qui el sofriment ha dut a llançar-se a les mans de Déu, i constituixen el poble anhelat per Sofonies i forjat per jeremies, Ezequiel i la segona part d'Isaïes.
1043
75 1-11. Himne a Déu, Senyor i jutge del món. Consta d'un preludi i d'un final en forma de lloança i d'acció de gràcies per l'adveniment del judici de Jahvè. Segueix l'oracle que anuncia la justícia que Déu aplicarà als justos i als impius, al temps fixat per ell, i un comentari del salmista a aquest judici, que li dóna un cert sentit universal i escatològic. Per les seves idees i pel seu estil, el poema sembla sens dubte originari de l'època de l'exili, i alguns dels seus v manifesten l'influx dels profetes.
1044
9. ↑Ap 14:10. La copa plena d'un vi que causa una embriaguesa fatal, simbolitza la ira i el càstig de Déu.
1045
76 1-13. Salm d'acció de gràcies col·lectiva en memòria, probablement, de la derrota de Senaquerib davant de Jerusalem, el 701. Aquesta victòria esdevingué el símbol de la salvació que els humils, la resta fidel a Déu, esperaven del seu judici, anunci del futur alliberament universal, escatològic. El salm conté elements cultuals molt antics, que reconeixen el poder victoriós de Jahvè a Sió.
1046
77 1-21. El salmista, que viu en uns temps difícils del poble, segurament els de l'exili o els de poc temps després del retorn, adreça a Déu la seva súplica. Contorbat durant la nit i fent present el record de les antigues proeses de Jahvè a favor del seu poble implora de nou el seu favor; aquesta part constitueix un himne al poder de Jahvè. Encara que aparentment individual, la súplica del salmista és un ressò de l'estat d'ànima de tota la comunitat.
1047
78 1-72. Salm didàctic, dirigit a Israel, sobre la història del poble. Després d'una introducció en què justifica l'ensenyament de les tradicions del poble escollit, el salmista repassa tota la seva història, des de l'èxode d'Egipte fins al regnat de David, tot posant en relleu les constants manifestacions de la bondat de Déu envers el seu poble, i les múltiples ingratituds amb què aquest hi ha correspost. La insistència sobre la defecció i el repudi d'Efraïm, avantpassat dels samaritans, i l'elecció de Judà, autoritzen a situar l'origen del salm després de la secessió de Samaria, als ss. IV-III. Presentar la dinastia de David com elegida i l'elecció de Sió com a lloc de culte constitueix el fonament doctrinal del salm.
1048
2. ↑Mt 13:35.
1049
9. Aquest v interromp el curs del salm, com una anticipació del que es dirà als v 56-57 sobre la història del regne del nord. El salmista fa recaure, així, des d'un principi damunt la tribu d'Efraïm la responsabilitat de les desgràcies de tot el poble d'Israel.
1050
16. ↑Jo 7:38.