1061
7. Al·lusió als treballs forçats que imposaven els egipcis als hebreus.
1062
8. Al·lusió a la teofania del Sinaí i a la revolta del desert.
1063
10-11. Els dos v recorden el principi del decàleg.
1064
82 1-8. Salm contra els jutges malvats —semblant al 58—, presentat en forma d'oracle profètic. Al principi i al final apareix el Jutge diví en una perspectiva escatològica.
1065
2-4. Aquests v son un ressò dels blasmes freqüents dels profetes contra la venalitat dels jutges, falta ja condemnada per la Llei.
1066
6. ↑Jo 10:34.
1067
83 1-19. Salm de súplica col·lectiva contra una coalició d'enemics d'Israel. Sembla referir-se —més que no pas a cap coalició precisa— a l'oposició constant dels pagans contra Israel. Israel no és un poble com els altres. És el lloc escollit per la majestat de Déu. Per això anar contra Israel és anar contra Déu mateix. Les gestes de Déu en la guerra santa representen per a Israel l'afirmació del poder diví i el seu reconeixement entre les nacions. En aquest sentit s'han d'entendre els v 10-19.
1068
84 1-13. Himne en honor de Sió i del seu temple que es devia cantar a les peregrinacions. Un piadós israelita expressa amb exquisidesa tot el seu enyorament i amor per la casa del Senyor, lloc de la seva presència i on es fa sentir més la seva bondat.
1069
10. El rei o bé el gran sacerdot, que, després de la monarquia, regia el poble. El representant del poder i de la presència de Déu entre el poble és objecte de la pregària del salmista.
1070
85 1-14. Trobant-se Israel en una gran tribulació, el salmista fa presents, en un acte cultual, les gestes de Déu en la restauració del poble, que podria ser l'alliberament de l'exili babilònic. Com l'anunci de salvació que Isaïes fa saber (Is 40-55) a Jacob, el present salm fonamenta els fets salvadors en el perdó dels pecats. El salmista reconeix com a realitzat aquest esdeveniment, però sense que s'hagi complert encara del tot. Dintre la mentalitat d'Isaïes (Is 56-66), el salmista es pregunta quan arribarà l'alliberament total del poble. Una resposta profètica promet l'acompliment dels desigs d'Israel, la seva restauració definitiva, l'adveniment d'un temps de pau i de felicitat, en el sentit d'Is 65:17s.