1071
86 1-17. Salm de súplica individual d'un perseguit que confia en Déu. Els v 8-13 són com un himne al poder i a la bondat de Déu, intercalat enmig de la insistent pregària. Literàriament, el salm és una antologia d'altres textos bíblics. Per això resulta difícil de precisar la situació del salmista. Es presenta com a fidel, pobre i desvalgut, que espera sols de Déu la protecció. Veu la força salvadora de Déu sota una llum universalista i escatològica.
1072
9. ↑Ap 15:4.
1073
87 1-7. Himne a la glòria de Sió, ciutat de Déu, mare de tots els israelites que estan a la diàspora, i centre religiós de tots els pobles, segons voluntat de Déu, que en el salm s'expressa en forma d'oracle. El salm, que es devia cantar en les peregrinacions al temple, s'inspira en els profetes, sobretot Isaïes.
1074
4. Jahvè apareix com recomptant els qui estan inscrits en el llibre dels qui el coneixen, pròpiament els israelites que viuen a la diàspora; alguns comentadors pensen també en els prosèlits.
1075
6. Jahvè, com a sobirà universal, té cura del cens dels seus súbdits. Cada nou nat, cada nova nació incorporada al poble escollit, són adoptats per Sió, que esdevé així metròpolis espiritual de tota la terra. La comunitat escatològica dels fidels entorn de la ciutat santa és, doncs, fundada i assegurada per Jahvè mateix.
1076
88 1-19. Salm de súplica individual d'un malalt víctima des de petit d'una greu malaltia, abandonat dels seus i en aparença fins de Déu mateix. Sense manifestar directament cap esperança d'alleujament per al seu estat, el salmista es limita a buscar consol esplaiant en Déu la seva desolació, amb fe pura.
1077
1. Levita cèlebre, com Etan de 89:1.
1078
6. En la mentalitat israelita, els difunts, encara que no queden sostrets al coneixement de Déu, ni a la seva presència, ni al seu poder, arribats ja al terme de la vida, no són objecte de la seva providència ni es recorden d'ell (cf 18:6*).
1079
9. El salmista es veu allunyat dels seus amics i reclòs, com un pres o un leprós, ja perquè ho fos realment, ja en sentit metafòric.
1080
89 1-53. El salmista deplora l'abatiment de la casa de David. Es possible que una batalla perduda per un dels reis d'aquesta dinastia fos l'ocasió immediata del present salm. Molt segur que el salm pertanya l'època de la monarquia, i no pas després de l'exili, com alguns defensen. No es troba, en efecte, rastre de cap deportació, ni enlloc de la Bíblia es parla de l'exili amb expressions con la del v 44. Un preludi en to de lloança anticipa la memòria de la promesa davídica (2S 7:8-16), tema central del salm; la primera part (v 6-19) és un himne al Creador totpoderós i fidel; la segona part (v 20-38) és un poema messiànic que desenrotlla l'oracle diví a favor de David; a la tercera part (v 39-46) el salmista recorda a Déu amb confiança agosarada les humiliacions que ha permès de sofrir al seu poble, malgrat les promeses, i acaba (v 47-52) amb una pregària insistent per demanar la intervenció de Jahvè.