1131
32-33. El salmista esmenta la falta que cometé Moisès a Meribà i que el privà d'entrar a la Terra Promesa. En els llocs del Pentateuc a què fa referència no queda clar quin fou el pecat de Moisès. El salmista sembla voler precisar que es tractà d'alguna paraula indeguda.
1132
37-38. Els dimonis, nom despectiu per a expressar els ídols pagans, particularment Mòloc, divinitat cananea, a qui s'oferien sacrificis humans, prohibits per la Llei.
1133
47. Pregària per la repatriació dels exiliats.
1134
48. ↑Lc 1:68. Doxologia final del quart llibre del Salteri, seguida d'una rúbrica litúrgica per al poble, indici probable de la ràpida incorporació de la doxologia al salm.
1135
107 1-43. Salm mixt amb reminiscències de la segona part d'Isaïes. Provinent d'un ambient cultual, el salm exhorta els fidels a la confiança en Jahvè. La primera part (v 1-32) recorda els favors de la Providència en una acció de gràcies col·lectiva de quatre grups de rescatats de Jahvè: els pelegrins del desert, els captius, els malalts i els navegants. Cada estrofa conté una doble tornada. La segona part del salm (v 33-43) és un himne al poder i a la providència de Jahvè. Reflecteix la situació del poble escollit després de l'exili.
1136
20. La paraula de Déu, és a dir, la seva ordre, personificada com un missatger que porta la salut.
1137
34. Al·lusió a la ruïna de Sodoma i Gomorra.
1138
43. Conclusió en forma de proverbi, inspirat en Os 14:10.
1139
108 1-14. Salm mixt, juxtaposició de 57:812 (v 2-6) i 60:7-14 (v 7-14), feta posteriorment a la formació del recull elohista, a què pertanyen els dos salms esmentats (cf notes als Ps 57 i 60).
1140
109 1-31. Salm de súplica individual. El salmista, calumniat pels seus enemics, es objecte de les malediccions més sinistres, tant ell com els seus descendents. Damunt d'ell recau l'odi terrible i les maquinacions dels qui el persegueixen. Però ell està segur de la protecció i de la justícia de Déu. Com més gran és la malicia dels acusadors, més gran és la bonesa de Jahvè que el salva. Si Jahvè el protegeix, cap maledicció no el podrà perjudicar. Per les seves expressions està molt emparentat amb els Ps 35, 38 i 69, amb Job i sobretot amb les confessions de Jeremies.