161
15 1-33. Segons les creences dels pobles primitius, l'àmbit de la fecunditat té un caràcter sagrat (cf c 12). Aquesta concepció ha influït en les prescripcions d'aquest capítol que, tot i no excloure una preocupació higiènica molt arcaica, tendeixen a evitar el contagi moral de la impuresa a causa de la santedat del tabernacle (v 31).
162
16 8. Azazel (boc emissari) és probablement el nom d'un dimoni que viu al desert, sojorn dels dimonis.
163
17-26 Es tracta de la peça més antiga de la tradició sacerdotal. El text, que potser és del temps de l'exili, és un aplec dels costums dels santuaris del sud, així com Dt aplega els del nord. Les exigències de santedat que constitueixen el substrat del decàleg ritual (Ex 34:23-26), segons el qual Israel serà protegit i alliberat, troben aquí el seu comentari pràctic. Tots els deures i les prescripcions cultuals són referits a aquesta exigència fonamental de santedat, resumida en la fórmula «sigueu sants, perquè jo sóc sant», que apareix amb insistència. Israel, doncs, es considera com una comunitat ritual centrada en el temple, on resideix la santedat de Jahvè (Is 6:1). Aquesta presència santificant de Jahvè exigeix que el poble observi les lleis relatives a la família, a la justícia, al culte. La seva transgressió és quelcom que afecta la santedat del poble: demana expiació o exclusió.
164
7. Sàtirs són dimonis o falsos déus.
165
18 1-30. Aquest capítol vol preservar Israel de la corrupció de costums dels pobles veïns (v 1-5), usant fórmules estereotipades.
166
6. Descobrir la nuesa és un eufemisme que designa les relacions sexuals.
167
21. Fer passar a Móloc es tracta d'un ritu cananeu, condemnat severament per la Llei (Dt 12-31; 18:10-12) que hi veu la profanació del nom de Jahvè i del santuari (20:2-5). Els infants eren oferts al déu Móloc, venerat pels israelites a la vall de la Gehenna (2R 16:3; 17:17; 21:6; 23:10; Jr 2:23; Ez 16:21). Segons alguns, els infants devien ser cremats; segons altres, passats pel foc. Móloc és un mot d'origen obscur. El sentit primitiu potser devia ser el «d'ofrena sacrificial». Més tard, significa el nom d'un déu-rei (melek=rei; les mateixes rels que Melcom, déu dels ammonites, cf 1R 11:5-7).
168
19 2. ↑1Pe 1:16.
169
18. Enmig de la codificació de regles minucioses (v 9 i 19), algunes molt antigues, apareix aquí el precepte d'estimar, no definit encara per Dt, i que Jesús reprèn per fer-ne la segona part del «compendi de la Llei» (Mt 22:39; Mc 12:30; Lc 10:17).
170
28. Pràctica dels pobles pagans amb la qual exterioritzaven el dol pel difunt, i que, per raó de certes creences supersticioses, podia revestir el caràcter d'un acte cultual.