1971

17. Poblet a mitja hora de Jerusalem, on vivia una família amiga: Llàtzer, Marta i Maria (Jo 11:1-46; 12:1-11; Lc 10:38-42).

1972

19. La Pasqua era a prop, i Mc fa notar expressament que no era temps de figues. Jesús volia significar profèticament que el poble d'Israel no havia donat el fruit que Déu esperava i que per això seria castigat.

1973

21. 17:20; Lc 17:6.

1974

23-27. Mc 11:27-33; Lc 20:1-8.

1975

32. Lc 7:29-30.

1976

33-46. Ir 5:1-2; Mc 12:1-12; Lc 20:9-19.

1977

42. Ps 118:22-23. Aquesta pedra representa Jesucrist, que, després d'haver estat condemnat pels jueus, ha estat posat per Déu com a coronament de tot l'edifici, que és el Regne de Déu.

1978

44. Add: Tothom qui caigui sobre aquesta pedra... pres de Lc 20:18.

1979

22 1-14. Lc 14:16-23. Les noces representen el Regne del cel, i el fill, Jesucrist. Els criats són els profetes i els apòstols. Els primers convidats són els principals del poble jueu, l'incendi de la ciutat és la destrucció de Jerusalem. En el context de Mt, els segons convidats han de representar la gent de tota mena, cridats al Regne del cel, sobretot d'entre els pagans. El càstig de l'home que no porta el vestit de noces, correspon a la separació entre els bons i els dolents a la fi dels temps.

1980

14. No és una lliçó sobre el nombre dels qui se salven, sinó una amonestació implícita a no deixar perdre la crida de Déu, com l'han deixada perdre els convidats de la paràbola.