2011

14. La fi de l'antiga aliança, significada per la destrucció del temple. L'any 70, any de la destrucció de Jerusalem, l'evangeli havia estat predicat per tot el món romà.

2012

15. Dn 9:26- 27; 11:31; 12:11. Daniel parlava segurament d'una estàtua de Júpiter Olímpic o Baal del cel, que Antíoc Epifanés havia fet posar al temple de Jerusalem (1M 1:54), i que fou signe de l'abandó del temple.

2013

17-18. Lc 17:31.

2014

21. Dn 12:1.

2015

24. Dt 13:2-4.

2016

26. Lc 17:23-24, 37.

2017

27. Vol dir senzillament que serà vist de tot el món i que no caldrà anar-lo a buscar al desert ni als cellers.

2018

28. No cal preocupar-se d'on serà el Fill de l'home; tothom sabrà trobar-lo, com els voltors saben trobar un cadàver.

2019

29. Is 13:10,13; 34:4. Els exèrcits del cel en el llenguatge bíblic són el sol, la lluna i les estrelles, i alguna vegada els poders que els governen. En les profecies dels grans esdeveniments es troba sovint el sol i la lluna que s'enfosqueixen, les estrelles que cauen, el cel que es plega. És una figura retòrica, no pas una descripció de la fi del món.

2020

30. Za 12:10-12; Dn 7:13-14. És segurament ell mateix ressuscitat, que serà conegut de tothom com substituint el temple destruït. L'aparició del Fill de l'home sobre els núvols, segons la profecia de Daniel, inaugura el Regne de Déu.