2041

6-13. Mc 14:3-9; Jo 12:1-7.

2042

12. L'almoina és una bona obra, però també ho és de donar una digna sepultura als morts. Al mateix temps que defensa aquella dona contra una crítica injusta, Jesús torna a anunciar la seva mort.

2043

14-20. Mc 14:10-17; Lc 22:3-14.

2044

15. Za 11:12. Segons Ex 21:32, era la indemnització que calia pagar per la vida d'un esclau.

2045

17. Aquí significa el dia que feien desaparèixer de casa tot el pa fermentat, i immolaven l'anyell pasqual per menjar-se'l al vespre (Ex 12:1-28). Aquell any, el dia oficial de celebrar la festa era el vespre del divendres (Jo 18:28), però Jesús la va celebrar el dijous, segurament per les diferències que hi havia a fixar el dia de la festa.

2046

21-24. Mc 14:18-21; Lc 22:21-23; Jo 13:21-30.

2047

26-29. Mc 14:22-25; Lc 22:18-20; 1C 11:23-25. El sopar pasqual era una commemoració de les meravelles que Déu va obrar en redimir Israel de l'esclavatge d'Egipte. Era també esperança d'una nova redempció. Menjant el cos del Crist entrem en comunió amb la seva mort redemptora, que Jesús representa partint el pa i donant-lo.

2048

28. Ex 24:8; Is 53:12. La sang, en part oferta a Déu i en part escampada sobre el poble, havia segellat l'antiga aliança. Així la sang del Crist segellarà la nova aliança, anunciada pels profetes. Al mateix temps la sang del Crist serà expiació dels pecats.

2049

29. Significa el banquet del Regne del cel.

2050

30-35. Mc 14:26-31; Lc 22:33-34; Jo 13:36-38; 16:32.