271
1 3. Siló (Js 18:1-10) va ser el santuari d'Israel mentre hi va haver allí l'arca. Hi havia un petit temple (v 9) i hi pujaven cada any en pelegrinatge totes les tribus d'Israel (Jt 21:19). Aquí trobem per primera vegada a la Bíblia l'expressió Jahvè-Sabaot. La significació d'aquesta expressió depèn del sentit donat als «exèrcits» (Sabaot). Al començament, es referia als exèrcits d'Israel, amb els quals combatia Jahvè (Js 10:1-43): Jahvè era el Senyor poderós, del qual Israel es podia refiar. Després els «exèrcits» van ser «el sol, la lluna i tota l'estelada» (Jr 8:2), en el doble sentit de les falses divinitats i de les forces còsmiques (cf Jr 44:17-19; Dn 4:32; 8:10; So 1:5).
272
11. ↑Lc 1:48.
273
20. Etimologia popular a partir del verb xaal = «demanar», o també «concedir», repetit als v 27-28 i a 2:20. En realitat aquesta etimologia ens dona el significat del nom Saül. Samuel significa, més aviat, el seu nom és Déu.
274
2 1-10. Aquest cant és una composició literària de l'època monàrquica (cf v 10) que s'inspira i se serveix de textos anteriors. És una antologia com el càntic de 1P 16:8-36 i diversos salms. Ha estat inserit aquí (cf Ex 15:1-21) a causa de l'al·lusió a la dona estèril (v 5). Pertany al corrent espiritual dels «pobres de Jahvè» (cf Is 11:4). Va inspirar el càntic atribuït a Maria (Lc 1:46-55), com tota la narració sobre el naixement i la infantesa de Samuel va inspirar l'evangeli de la infantesa de Jesús.
275
1. Símbol de la força i de la valentia.
276
26. ↑Lc 2:52.
277
27. Es a dir, Leví.
278
3 1-4:1. El darrer dels jutges, Samuel, és també el primer dels profetes (cf Ac 3:23). La seva vida estarà marcada pel seu doble caràcter de sacerdot (2:18) i de profeta (v 20). Servidor del santuari de Siló i defensor dels costums tradicionals (8:6-7), d'una banda; de l'altra, és el qui anuncia la destrucció de Siló (v 11-14) i estableix la monarquia a Israel (10:1).
279
1. La paraula i la visió es refereixen als profetes que, a partir de Samuel i fins a l'exili, sobretot, tindran un paper molt important en la història del poble d'Israel.
280
17. Fórmula de jurament en forma d'imprecació contra si mateix (25:22; Rt 1:17; 2S 3:9; 1R 2:23; 19:2; 20:10; 2R 6:31) o contra un altre (14:44; 20:13). En lloc de tal cosa i tal altra, es deien els mals amb què es feia l'amenaça (cf Nm 5:21-22), que els autors dels llibres sants no han volgut traslladar als seus escrits.