Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoDéu castiga els homes amb el diluvi (Gn. 6,5-9,17)

Malícia dels homes.5 Jahvè va veure que era gran la malícia de l'home a la terra i que contínuament els pensaments del seu cor no s'inclinaven sinó al mal. 6 Jahvè es penedí d'haver fet l'home a la terra, i s'entristí. 7 I va dir: «Exterminaré de la terra els homes que vaig crear, dels homes fins a les bèsties, els rèptils i els ocells; em penedeixo d'haver-los fets». 8 Però Noè obtingué el favor de Jahvè.

9 Història de Noè: Noè era un home just, honrat entre els seus contemporanis. Noè vivia amb Déu. 10 Engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet. 11 La terra s'havia corromput davant de Déu, i era plena de violències. 12 Déu contemplà la terra i la veié ben corrompuda; tothom a la terra havia corromput la seva conducta.

Déu vol salvar Noè del diluvi.13 Déu digué a Noè: «He decidit la fi de tot allò que respira; la terra és plena de violències per culpa d'ells, i vull exterminar-los de la terra. 14 Fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l'arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora. 15 Has de fer-la així: tres-centes colzades de llargada, cinquanta d'amplada i trenta d'alçada. 16 Fes un sostre a l'arca; acaba-la per dalt a una colzada. Posa la porta de l'arca al seu costat, i fes-hi un pis inferior, un segon i un tercer. 17 Jo faré venir el diluvi d'aigua a la terra per exterminar de sota el cel tot allò que té un alè de vida. Tot el que respira a la terra s'ofegarà. 18 Però jo establiré amb tu la meva aliança. Entra a l'arca amb els teus fills, la teva muller   —28→   i les mullers dels teus fills. 19 De tot allò que viu, de tot el que respira, en faràs entrar a l'arca dos de cada espècie, per conservar-los la vida amb tu; que siguin mascle i femella. 20 De cada espècie d'ocells, de cada espècie de bèsties, de cada espècie de cuques, n'entraran dos per conservar-los la vida. 21 Tu procura't tota mena de menjar i fes-ne provisió: perquè serveixi d'aliment per a tu i per a ells». 22 Noè ho va fer. Tot ho va fer d'acord amb allò que Déu li havia manat.

7 1 Jahvè va dir a Noè: «Entra a l'arca amb tota la teva família; veig que ets just enmig d'aquesta generació. 2 De tots els animals purs, procura-te'n set parelles, cada mascle amb la femella; dels animals que no són purs, dos, el mascle amb la femella. 3 Semblantment, dels ocells, set parelles, cada mascle amb la femella; així deixaran descendència per tota la terra. 4 Perquè d'aquí a set dies faré ploure damunt la terra durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer tot el que he fet a la terra». 5 Noè va complir tot allò que Jahvè li havia manat.

6 Noè tenia sis-cents anys quan el diluvi cobrí la terra. 7 Noè es refugià a l'arca amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills, quan vingué l'aigua del diluvi. 8 Els animals purs i els animals que no són purs, els ocells i totes les cuques que s'arrosseguen per terra, 9 entraren amb Noè a l'arca, de dos en dos, un mascle i una femella, tal com Déu li havia ordenat. 10 I al cap de set dies, l'aigua del diluvi cobrí la terra.

11 L'any sis-cents de la vida de Noè, el segon mes, el dia disset del mes, exactament aquell dia s'esbotzaren totes les fonts del gran oceà i s'obriren les rescloses del cel. 12 Durant quaranta dies i quaranta nits caigué un aiguat a la terra. 13 Aquell mateix dia, Noè i els seus fills, Sem, Cam i Jàfet, amb la seva muller i les tres mullers dels seus fills, havien entrat a l'arca, 14 així com els animals de tota espècie, les bèsties de tota mena i les cuques de tota mena, que s'arrosseguen per terra, les aus de tota mena, tot allò que té ales i vola. 15 Amb   —29→   Noè entraren a l'arca una parella de tot el que respira, 16 i els qui entraven eren un mascle i una femella, tal com Déu li havia ordenat. Acabat, Jahvè tancà la porta, un cop va ser dins.

El diluvi.17 El diluvi durà quaranta dies. A mesura que les aigües augmentaven, van alçar l'arca de la terra. 18 Les aigües anaven creixent i augmentant molt, i l'arca surava a la superfície de l'aigua. 19 Les aigües van créixer tant, que cobriren totes les muntanyes més altes de sota el cel 20 i, un cop cobertes les muntanyes, van créixer encara quinze colzades més enlaire. 21 Aleshores es van ofegar tots els animals que es mouen i respiren a la terra: els que volen o caminen, totes les cuques que es belluguen per terra i tots els homes. 22 Tots els animals que viuen respirant, tots els que viuen en terra ferma, tots van morir. 23 Tots els que es trobaven a la terra, des dels homes fins a les bèsties, les cuques, i els ocells, van desaparèixer de la terra, i tan sols hi van restar Noè i els qui eren amb ell a l'arca.

24 La crescuda de les aigües damunt la terra va durar cent cinquanta dies.

8 Les aigües minven.1 Després Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i salvatges que eren amb ell a l'arca. Déu va fer passar un vent per la terra, i les aigües començaren de minvar. 2 Les fonts de l'oceà i les rescloses del cel es van cloure, s'acabà la pluja que queia del cel, 3 les aigües es retiraren de mica en mica de la terra i minvaren al cap de cent cinquanta dies. 4 I el mes setè, el disset del mes, l'arca va reposar sobre les muntanyes d'Ararat. 5 Les aigües anaven abaixant-se a poc a poc fins al mes desè, i al mes desè, el primer del mes, aparegueren els cims de les muntanyes.

6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir la finestra que havia fet a l'arca 7 i avià el corb, que se'n va anar i va tornar, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra. 8 Aleshores Noè avià el colom per veure si havia minvat l'aigua a la terra. 9 Però el colom no va trobar cap indret on posar les potetes,   —30→   i se'n tornà a l'arca, perquè l'aigua cobria encara la terra. Ell allargà la mà, el prengué i l'acollí amb ell a l'arca. 10 Va esperar encara set dies més, i avià una altra vegada el colom fora de l'arca. 11 Cap al tard, el colom li tornà duent al bec una fulla tendra d'olivera. Aleshores Noè va comprendre que l'aigua havia minvat a la terra. 12 Va esperar encara set dies més, i avià el colom, que ja no va tornar.

13 L'any sis-cents de la vida de Noè, el primer mes, el primer dia del mes, s'eixugà l'aigua a la terra. Noè va aixecar la coberta de l'arca, va guaitar, i va veure que la terra era seca. 14 El segon mes, el dia vint-i-set del mes, la terra ja era seca.

Noè surt de l'arca.15 Llavors Déu va dar a Noè: 16 «Surt de l'arca, amb la teva muller, els teus fills i les mullers dels teus fills. 17 Fes sortir amb tu tots els animals de tota mena que són amb tu: els que volen o caminen i totes les cuques que s'arrosseguen per terra. Que corrin per la terra, que siguin fecunds i s'hi multipliquin. 18 Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills. 19 Els animals de tota mena que caminen o que volen i totes les cuques que s'arrosseguen per terra sortiren de l'arca.

Sacrifici. Promesa de Jahvè.20 Noè va dedicar un altar a Jahvè, va prendre de totes les bèsties pures i de tots els ocells purs i va oferir holocaustos a l'altar. 21 Jahvè en va sentir l'olor que l'apaivaga i digué parlant amb si mateix: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l'home, perquè els designis del seu cor són dolents des de la seva joventut; mai més no tornaré a castigar tots els éssers vivents com he fet. 22 Mentre duri la terra, sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dia i nit no cessaran».

9Benedicció de Noè i els seus fills. Noves lleis sobre els aliments i sobre la sang.1 Déu va beneir Noè i els seus fills i els digué: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. 2 Sigueu el temor i l'espant de tots els animals i de tots els ocells, com de totes   —31→   les cuques que es belluguen per terra i de tots els peixos del mar: estan a les vostres mans. 3 Tot allò que es mou i té vida us servirà d'aliment, així com tota verdura: tot això, us ho dono. 4 Tan sols no menjareu la carn amb allò que li dóna vida, és a dir, la seva sang. 5 Demanaré compte de la sang de cada un de vosaltres: en demanaré compte a tots els animals, a l'home; demanaré compte de la vida de l'home a qualsevol germà seu. 6 Qui vessi la sang de l'home, per l'home serà vessada la seva sang; ja que a imatge de Déu ha fet Déu l'home. 7 Sigueu, doncs, fecunds, multipliqueu-vos, pul·luleu a la terra i domineu-la».

Aliança de Déu amb Noè i amb tots els vivents.8 Déu va dir a Noè i als seus fills: 9 «Jo estableixo la meva aliança amb vosaltres i amb els vostres descendents, 10 i amb tots els éssers animats que són amb vosaltres: ocells, bèsties, tots els animals salvatges que són amb vosaltres, amb tot allò que ha sortit de l'arca, tots els animals de la terra. 11 Estableixo la meva aliança amb vosaltres: cap criatura no serà mai més exterminada per les aigües del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi per a devastar la terra».

12 Déu digué encara: «Aquest és el signe de l'aliança que jo estableixo entre jo i vosaltres i tots els éssers vivents que són amb vosaltres, per totes les generacions: 13 poso el meu arc en els núvols, i esdevindrà un senyal d'aliança entre jo i la terra. 14 Quan aplegaré els núvols damunt la terra, i l'arc apareixerà en els núvols, 15 em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats, tota criatura, a fi que les aigües no esdevinguin mai més un diluvi per a devastar tota criatura. 16 L'arc serà en els núvols, jo el veuré i em recordaré de l'aliança eterna que hi ha entre Déu i tot ésser animat, tota criatura que hi ha a la terra». 17 I Déu digué a Noè: «Aquest és el signe de l'aliança que estableixo entre jo i tota criatura que hi ha a la terra».



  —32→  
ArribaAbajoDes del diluvi fins a Abraham (Gn. 9,18-11,32)

Els fills de Noè.18 Els fills de Noè que sortiren de l'arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam és el pare de Canaan. 19 Aquests tres eren els fills de Noè, i a partir d'ells fou poblada la terra.

20 Noè, agricultor, fou el primer a plantar una vinya. 21 Va beure vi, es va embriagar i es va despullar dins la seva tenda. 22 Cam, el pare de Canaan, va veure la nuesa del seu pare i ho féu saber als seus dos germans a fora. 23 Però Sem i Jàfet prengueren un mantell, se'l posaren tots dos a les espatlles i, caminant a reculons, van cobrir la nuesa del seu pare. Com que tenien la cara girada enrera, no van veure la nuesa del seu pare. 24 Quan Noè es va despertar de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit, 25 digué: «Maleït sia Canaan! Que sigui per als seus germans l'esclau dels esclaus!» 26 Digué encara: «Beneït sia Jahvè, el Déu de Sem, i que Canaan sigui el seu esclau! 27 Que Déu dilati Jàfet, que habiti a les tendes de Sem, que Canaan sigui l'esclau d'ells!»

28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys. 29 Noè visqué en total nou-cents cinquanta anys; i va morir.

10 Descendents de Noè: població de la terra21. Heus aquí la descendència dels fills de Noè, Sem, Cam i Jàfet, als quals nasqueren fills després del diluvi:

2 Fills de Jàfet22: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mósoc i Tiràs. 3 Fills de Gómer: Asquenez, Rifat i Togormà. 4 Fills de Javan: Elisà, Tarsís, els quetim i la gent de Rodes. 5 A partir d'ells tingué lloc la dispersió a les illes de les nacions. Aquests foren els fills de Jàfet als seus països, cadascun segons la seva llengua, segons les seves famílies, a les seves nacions.

6 Fills de Cam23: Cus, Misraim, Fut i Canaan. 7 Fills de Cus: Sabà, Hevilà, Sabtà, Ramà i Sabatacà. Fills de Ramà: Xabà i Dadan.

8 Cus engendrà Nemrod,   —33→   que fou el primer heroi a la terra. 9 Era un caçador valent davant Jahvè. Per això, diuen: «Com Nemrod, caçador valent davant Jahvè». 10 Les primícies del seu reialme foren Babel, Arac, Acad i Calan, al país de Senaar. 11 D'aquest país, va partir cap a Assur i va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Cala 12 i també Resèn, entre Nínive i Cala: és la gran ciutat.

13 Misraim engendrà els de Lud, d'Anam, de Lehab, de Naftu, 14 de Patrós, de Caslu i de Caftor, d'on sortiren els filisteus24 .

15 Canaan engendrà Sidó, el seu primogènit, i Het, 16 els jebuseus, els amorreus, els guergueseus, 17 els heveus, els arqueus, els sineus, 18 els arvadeus, els semareus i els hamateus. Després es dispersaren les famílies dels cananeus. 19 La frontera dels cananeus anava des de Sidó, en direcció a Guerara, fins a Gaza i, en direcció a Sodoma, Gomorra, Adamà i Seboïm, fins a Lesa. 20 Aquests foren els fills de Cam, segons les seves famílies i les seves llengües, als seus països i a les seves nacions.

21 També nasqueren fills a Sem, el pare de tots els fills d'Éber i el germà gran de Jàfet25 .

22 Fills de Sem: Elam, Assur, Arfaxad, Lud i Aram. 23 Fills d'Aram: Us, Hul, Guéter i Mes. 24 Arfaxad engendrà Salé, i Salé engendrà Éber. 25 A Éber, li nasqueren dos fills: el primer es deia Fàleg, perquè al seu temps la terra fou dividida; el seu germà es deia Jactan. 26 Jactan engendrà Elmodad, Sàlef, Hasarmot, Jare, 27 Aduram, Uzal, Declà, 28 Ebal, Abimael, Sebà, 29 Ofir, Hevilà i Jobab. Tots aquests són fills de Jactan. 30 Habitaven, des de Mesà en direcció a Sefar, a la muntanya d'orient. 31 Aquests foren els fills de Sem, segons les seves famílies i les seves llengües, als seus països i a les seves nacions.

11 La torre de Babel26 .1 Tota la terra se servia d'una mateixa llengua i d'unes mateixes paraules. 2 Quan partiren de l'orient trobaren una plana a la terra de Senaar i s'hi establiren. 3 Aleshores es digueren els uns als altres «Som-hi, fem maons i coguem-los al foc». El maó els serví de pedra, i l'asfalt, de morter. 4 Després digueren:   —34→   «Edifiquen-nos una ciutat i una torre el cim de la qual arribi fins al cel, i fem-nos un nom a fi que no ens dispersem per tota la terra». 5 Aleshores Jahvè baixà per veure la ciutat i la torre que edificaven els homes. 6 I Jahvè digué: «Tots ells formen un sol poble i parlen una mateixa llengua. Si comencen amb aquesta empresa, cap projecte ja no els serà impossible. 7 Baixem i confonguem-los aquí mateix el llenguatge perquè no s'entenguin entre ells». 8 Jahvè els va dispersar d'allí per tota l'extensió de la terra, i van cessar d'edificar la ciutat. 9 Per això, fou anomenada Babel27 , perquè allà Jahvè va confondre el llenguatge de tota la terra i d'allà els va dispersar per tota l'extensió de la terra.

Descendència de Sem28 . 10 Heus aquí la descendència de Sem: Quan Sem tenia cent anys, engendrà Arfaxad, dos anys després del diluvi. 11 Després d'engendrar Arfaxad, Sem visqué cinc-cents anys, i engendrà fills i filles.

12 Quan Arfaxad tenia trenta-cinc anys, engendra Salé. 13 Després d'engendrar Salé, Arfaxad visqué quatre-cents anys, i engendrà fills i filles.

14 Quan Salé tenia trenta anys, engendrà Éber. 15 Després d'engendrar Éber, Salé visqué quatre-cents tres anys, i engendrà fills i filles.

16 Quan Éber tenia trenta-quatre anys, engendra Fàleg. 17 Després d'engendrar Fàleg, Éber visqué quatre-cents trenta anys, i engendrà fills i filles.

18 Quan Fàleg tenia trenta anys, engendrà Reu. 19 Després d'engendrar Reu, Fàleg visqué dos-cents nou anys, i engendrà fills i filles.

20 Quan Reu tenia trenta-dos anys, engendrà Sarug. 21 Després d'engendrar Sarug, Reu visqué dos-cents set anys, i engendrà fills i filles.

22 Quan Sarug tenia trenta anys, engendrà Nahor. 23 Després d'engendrar Nahor, Sarug visqué dos-cents anys, i engendrà fills i filles.

24 Quan Nahor tenia vint-i-nou anys, engendrà Taré. 25 Després d'engendrar Taré, Nahor visqué cent dinou anys, i engendrà fills i filles.

26 Quan Taré tenia setanta anys, engendrà Abram, Nahor i Haran.

  —35→  

27 Heus aquí la descendència de Taré: Taré engendrà Abram, Nahor i Haran. Haran engendrà Lot. 28 Haran va morir a la presència del seu pare Taré, al seu país natal, a Ur dels caldeus. 29 Abram i Nahor prengueren muller: la dona d'Abram es deia Sarai; la dona de Nahor es deia Melcà, filla d'Haran, el pare de Melcà i de Jescà. 30 Sarai era estèril, no tenia fills.

31 Taré prengué el seu fill Abram, el seu nét Lot, fill d'Haran, i la seva nora Sarai, muller del seu fill Abram, i els féu sortir d'Ur dels caldeus per anar cap al país de Canaan. Però, arribats a Haran, s'hi van establir. 32 Taré visqué dos-cents cinc anys, i va morir a Haran.






ArribaAbajoHistòria d'Abraham (Gn. 12,1-25,10)

12 Vocació d'Abram29 . 1 Jahvè digué a Abram: «Vés-te'n del teu país, de la teva parentela i de la casa del teu pare cap a la terra que et mostraré. 2 Jo faré de tu un gran poble, et beneiré, faré gran el teu nom, i serviràs de benedicció. 3 Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin. Per tu es beneiran totes les nacions de la terra»30 .

4 Abram se n'anà, doncs, tal com Jahvè li havia dit, i Lot partí amb ell. Abram tenia setanta-cinc anys quan va sortir d'Haran. 5 Abram prengué la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que havien aplegat i el personal que havien adquirit a Haran; es posaren en camí cap al país de Canaan, i hi van arribar. 6 Abram travessà el país fins al lloc de Siquem, fins a l'alzina de Morè. Els cananeus es trobaven aleshores al país. 7 Jahvè s'aparegué a Abram i li digué: «És a la teva descendència que donaré aquest país». I allà va construir un altar a Jahvè, que se li havia aparegut. 8 D'aquell indret, passà a la muntanya, a l'orient de Bet-El, i hi plantà la seva tenda, amb Bet-El a l'oest i Hai a l'est. Allà va construir un altar a Jahvè i va invocar el seu nom. 9 Després, de campament en campament, anà avançant cap al Nègueb.

  —36→  

A l'Egipte31 .10 Es va produir una fam al país, i Abram va baixar a l'Egipte per estar-s'hi, ja que la fam pesava sobre el país. 11 Quan eren prop d'entrar a l'Egipte, digué a la seva muller Sarai: «Mira, jo sé que ets una dona bonica. 12 Quan els egipcis et vegin, diran: «És la seva muller», i em mataran a mi, i a tu et deixaran en vida. 13 Digues, doncs, que ets la meva germana, perquè em tractin bé per causa teva, i pugui viure gràcies a tu». 14 Efectivament: quan Abram va entrar a l'Egipte, els egipcis van veure que la dona era molt bonica. 15 Els oficials del Faraó la van veure i li'n van fer elogi, i la dona fou conduïda al palau del Faraó. 16 Aquest féu bons tractes a Abram per causa d'ella, i va posseir ovelles, vaques, ases, criats i criades, someres i camells. 17 Però Jahvè va atacar el Faraó i la seva casa amb grans flagells a causa de Sarai, la muller d'Abram. 18 Aleshores el Faraó cridà Abram i li digué: «Què m'has fet? Per què no em deies que era la teva muller? 19 ¿Per què has dit: «És la meva germana», de manera que la prengués per muller? Ara, doncs, aquí tens la teva muller: pren-la i vés-te'n!» 20 El Faraó el va confiar a una escorta perquè l'acompanyessin a la frontera, a ell, la seva muller i tot allò que posseïa.

13 Abram i Lot se separen.1 Abram, amb la seva muller i amb tot allò que posseïa, i Lot amb ell, va pujar de l'Egipte cap al Nègueb. 2 Abram era molt tic en ramats, en plata i en or. 3 De campament en campament, anà avançant des del Nègueb fins a Bet-El, fins al lloc on primerament hi havia hagut la seva tenda, entre Bet-El i Hai, 4 a l'indret de l'altar que abans havia eregit, i allà Abram va invocar el nom de Jahvè.

5 Lot, que anava amb Abram, tenia també ovelles, vaques i tendes. 6 La contrada no els permetia de viure-hi junts: tenien massa béns per a poder habitar plegats. 7 S'originaren baralles entre ela pastors dels ramats d'Abram i els dels ramats de Lot. —Els cananeus i els fereseus habitaven aleshores al país—. 8 Llavors Abram digué a Lot: «Que no hi hagi cap discòrdia entre jo i tu,   —37→   entre els meus pastors i els teus, que som germans! 9 ¿No tens tot el país davant teu? Separa't, doncs, de mi. Si prens l'esquerra, jo aniré a la dreta; si prens la dreta, jo aniré à l'esquerra». 10 Aleshores Lot aixecà els ulls i veié tota la plana del Jordà, regada de cap a cap —era abans que Jahvè destruís Sodoma i Gomorra—, com un jardí de Jahvè, com l'Egipte, anant cap a Seor. 11 Lot es va escollir tota la plana del Jordà, i partí cap a l'orient. Així se separaren l'un de l'altre. 12 Abram s'establí al país de Canaan, i Lot s'establí a les poblacions de la plana i anà plantant les seves tendes fins a Sodoma. 13 La gent de Sodoma era molt dolenta i pecadora a la presència de Jahvè.

14 Jahvè digué a Abram, després que Lot se n'hagué separat: «Aixeca els ulls i guaita, des del lloc on ets, cap al nord i cap al sud, cap a l'orient i cap a l'occident. 15 Tot el país que veus, te'l donaré a tu i a la teva descendència per sempre. 16 Faré la teva descendència com la pols de la terra: quan algú pugui comptar els grans de pols de la terra, també comptarà els teus descendents. 17 Alça't! Vés recorrent el país en la seva llargària i en la seva amplària, que a tu te'l donaré». 18 Amb la seva tenda, Abram anà a establir-se a l'alzina de Mambré, que és a Hebron, i hi va erigir un altar a Jahvè.

14 Campanya de quatre grans reis.1 Al temps d'Amrafel, rei de Senaar, d'Arioc, rei d'El·lasar, de Codorlaómor, rei d'Elam, i de Tadal, rei de Goïm, 2 aquests van fer la guerra a Barà, rei de Sodoma, a Bersà, rei de Gomorra, a Senaab, rei d'Adamà, a Seméber, rei de Seboïm, i al rei de Balà (això és, Segor). 3 Tots aquests s'aplegaren a la vall de Sidim (això és, el mar de la Sal)32 . 4 Durant dotze anys havien servit Codorlaómor, però l'any tretzè es van revoltar.

5 L'any catorzè, Codorlaómor i els reis que eren amb ell avançaren. Van derrotar els rafaïtes a Astarot-Carnaim, els zuzites a Ham, els emites a la plana de Cariat-Jarim, 6 i els horreus a les seves muntanyes de Seïr fins a El-Faran, tocant al desert. 7 Després giraren i arribaren   —38→   a En-Misfat (això és, Cadés); van derrotar tot el país dels amalequites, com també els amorreus que habitaven Asason-Tamar.

8 Llavors el de Sodoma, el de Gomorra, el d'Adamà, el de Seboïm i el de Balà (això és, Segor) van sortir i van entaular combat contra ells a la vall de Sidim, 9 contra Codorlaómor, rei d'Elam, Tadal, rei de Goïm, Amrafel, rei de Senaar, i Arioc, rei d'El·lasar: quatre reis contra cinc. 10 Com que la vall de Sidim era plena de pous de betum, en fugir, el rei de Sodoma i el de Gomorra hi caigueren, mentre que els restants s'escaparen a la muntanya. 11 Els vencedors s'apoderaren de tots els béns de Sodoma i de Gomorra, així com de tots els seus queviures, i se n'anaren. 12 Agafaren també Lot i tots els seus béns (el nebot d'Abram) i se n'anaren. Lot habitava a Sodoma.

13 Un dels fugitius anà a comunicar-ho a Abram, l'hebreu, que s'estava a l'alzina de Mambré, l'amorreu, germà d'Escol i d'Aner, aliats d'Abram. 14 Quan Abram va saber que el seu germà havia estat pres, va mobilitzar els seus homes aguerrits, nascuts a casa seva, en nombre de tres-cents divuit, i es llançà a la persecució fins a Dan. 15 Els va assaltar de nit amb els seus homes, els va derrotar i els va perseguir fins a Hobà, al nord de Damasc. 16 Va recobrar tots els béns, com també Lot, el seu germà, amb els seus béns, i les dones i la gent.

Melquisedec.17 Quan Abram tornà després d'haver batut Codorlaómor i els reis que eren amb ell, el rei de Sodoma sortí a trobar-lo a la vall de Savé (això és, la vall del Rei). 18 Melquisedec, rei de Salem, tragué pa i vi. Era sacerdot del Déu Altíssim33 . 19 I va pronunciar aquesta benedicció: «Beneït sigui Abram pel Déu Altíssim, creador del cel i de la terra. 20 I beneït sigui el Déu Altíssim que t'ha posat els enemics a les mans». I Abram li donà el delme de tot.

21 El rei de Sodoma digué a Abram: «Dóna'm les persones i queda't amb els béns.» 22 Però Abram respongué al rei de Sodoma: «Alço la mà davant Jahvè, Déu Altíssim, creador del cel i de la terra: 23 ni un fil ni una corretja   —39→   de sandàlia prendré de tot el que et pertany, perquè no puguis dir: «He enriquit Abram». 24 No res per a mi. Tan sols allò que han menjat els joves i la part dels homes que han vingut amb mi, Aner, Escol i Mambré: aquests prendran la seva part.»

15 Aliança de Déu amb Abram34 .1 Després d'aquests fets, la paraula de Jahvè fou adreçada a Abram en una visió: «No temis, Abram: jo sóc per a tu un escut; la teva recompensa serà molt gran». 2 Abram respongué: «Senyor meu, Jahvè, què em voleu donar? Estic per anar-me'n sense fills, i l'hereu de la meva casa és Elièzer de Damasc». 3 Abram afegí: «No m'heu donat descendència, i un esclau serà el meu hereu.» 4 Aleshores li fou adreçada aquesta paraula de Jahvè: «No serà aquest el teu hereu, sinó el qui sortirà de les teves entranyes: aquest serà el teu hereu». 5 Llavors el féu sortir fora i digué: «Mira al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les. Doncs, així serà la teva descendència». 6 Abram va creure Jahvè35 , i aquest li ho va comptar per a justícia.

7 Encara li digué: «Jo sóc Jahvè, que t'he fet sortir d'Ur dels caldeus per donar-te aquest país en possessió». 8 Abram replicà: «Senyor meu, Jahvè, com sabré que el posseiré?». 9 Ell li va dir: «Porta'm una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». 10 Li portà tots els animals, els partí pel mig i col·locà cada meitat al davant de l'altra; però els ocells, no els va partir. 11 Les aus de rapinya es van abatre damunt dels cadàvers, però Abram les va fer fora.

12 Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram va caure en un son profund, i un terror, una gran foscor, se'n van apoderar. 13 Aleshores digué a Abram: «Sàpigues bé que els teus descendents seran estrangers en un país que no serà el seu. Els esclavitzaran i els oprimiran durant quatre-cents anys. 14 Però jo també jutjaré la nació que hauran servit, i després en sortiran amb molts de béns.

15 Quant a tu, te n'aniràs en pau a reunir-te amb els teus pares i seràs sepultat després   —40→   d'una bona vellesa. 16 Però a la quarta generació tornaran aquí, ja que la iniquitat dels amorreus encara no ha arribat al màxim». 17 Quan el sol s'hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc passaren entre els trossos dels animals. 18 Aquell dia, Jahvè va concloure una aliança amb Abram en aquests termes: «Donaré aquest país a la teva posteritat, des del torrent de l'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat, 19 el país dels quineus, els quenezeus, els cadmoneus, 20 els hitites, els ferezeus, els rafaïtes, 21 els amorreus, els cananeus, els guergueseus i els jebuseus».

16 Hagar i Ismael36 .1 Sarai, la muller d'Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una criada egípcia que es deia Hagar. 2 Sarai digué a Abram: «Mira, Jahvè m'ha privat de tenir fills. Vés, doncs, a la meva criada: potser d'ella tindré un fill». I Abram va fer cas de Sarai. 3 Així, al cap de deu anys que Abram residia al país de Canaan, la seva muller Sarai prengué Hagar, la seva criada egípcia, i la donà per muller al seu marit Abram. 4 Aquest anà a Hagar, que va quedar embarassada. Quan ella es va adonar que ho estava, la seva mestressa va desmerèixer als seus ulls. 5 Aleshores Sarai digué a Abram: «Que el meu ultratge recaigui damunt teu! Jo t'he posat la meva criada als braços, i quan s'ha adonat que estava embarassada, jo he desmerescut als seus ulls. Que Jahvè judiqui entre jo i tu!» 6 Abram digué a Sarai: «Mira, la teva criada és a les teves mans: fes-li el que et sembli.» Aleshores Sarai la va maltractar de tal manera, que va fugir del seu davant.

7 L'àngel de Jahvè37 la va trobar prop d'una font al desert, la font del camí de Sur. 8 I li preguntà: «Hagar, criada de Sarai, d'on véns i on vas?» Ella respongué: «Fujo de la meva mestressa Sarai». 9 L'àngel de Jahvè li va dir: «Torna-te'n a casa de la teva mestressa i humilia't davant seu». 10 L'àngel de Jahvè continuà: «Multiplicaré tant la teva descendència, que no es podrà comptar». 11 L'àngel de Jahvè va afegir: «Estàs embarassada i tindràs un fill, i li posaràs Ismael, ja que Jahvè   —41→   ha escoltat la teva aflicció. 12 Serà un onagre d'home, la seva mà contra tothom, la mà de tothom contra ell; i s'establirà enfront de tots els seus germans». 13 Ella donà aquest nom a Jahvè que li havia parlat: «Vós sou El-Roí»38 ; perquè deia: «És aquí que he vist aquell qui em veu?» 14 Per això, aquest pou fou anomenat Beer-Lahai-Roí. Es troba entre Cadés i Barad.

15 Hagar va donar un fill a Abram, i aquest va posar el nom d'Ismael al fill que Hagar havia infantat. 16 Abram tenia vuitanta-sís anys quan Hagar li va infantar Ismael.

17 Aliança i circumcisió.1 Quan Abram tenia noranta-nou anys, Jahvè se li va aparèixer i li digué: «Jo sóc El-Saddai39 . Viu a la meva presència i sigues perfecte. 2 Jo establiré la meva aliança entre jo i tu, i et multiplicaré molt, molt». 3 Abram es va prosternar, i Déu li va parlar així: 4 «La meva aliança és amb tu: arribaràs a ser pare d'una multitud de pobles. 5 Ja no t'anomenaran més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, ja que jo et faig pare d'una multitud de pobles40 . 6 Et faré molt fecund, molt; de tu, en faré pobles, i de tu sortiran reis. 7 Establiré la meva aliança entre jo i tu, i la teva descendència després de tu, a través de les generacions: una aliança perpètua a fi que sigui el teu Déu i el de la teva descendència després de tu. 8 Et donaré a tu i a la teva descendència després de tu el país dels teus pelegrinatges, tot el país de Canaan, en possessió perpètua, i seré el vostre Déu».

9 Déu digué a Abraham41 : «Però tu observaràs la meva aliança, tu i la teva descendència després de tu a través de les generacions. 10 Aquesta és la meva aliança que serà observada entre jo i vosaltres, i la teva descendència després de tu: tot mascle d'entre vosaltres serà circumcidat. 11 Circumcidareu la carn del vostre prepuci, i això serà el senyal de l'aliança entre jo i vosaltres. 12 Quan tinguin vuit dies, tots els vostres mascles seran circumcidats en totes les generacions: el qui ha nascut a casa com el qui ha estat comprat amb diner d'entre qualsevol estranger que no sigui de la teva raça.

  —42→  

13 Caldrà que sigui circumcidat el qui ha nascut a casa com el qui ha estat comprat amb el teu diner. La meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. 14 L'incircumcís, el mascle a qui no hauran circumcidat la carn del prepuci, aquella persona serà extirpada de la seva parentela: ha violat la meva aliança».

15 Déu digué a Abraham: «La teva muller Sarai, ja no li diràs més Sarai42 : el seu nom és Sara. 16 Jo la beneiré i fins et donaré d'ella un fill; la beneiré, i esdevindrà nacions; reis de pobles en sortiran». 17 Abraham es va prosternar i es posà a riure perquè es deia interiorment: «¿A un home de cent anys, li naixerà un fill, i Sara infantarà als noranta anys?»43 18 Llavors Abraham digué a Déu: «Tant de bo Ismael pugui viure a la vostra presència!» 19 Però Déu respongué: «No, que la teva dona Sara et donarà un fill, i li diràs Isaac. Establiré la meva aliança amb ell, com una aliança perpètua, i amb la seva descendència després d'ell. 20 Pel que fa a Ismael, també t'he escoltat: el beneeixo, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim. Engendrarà dotze prínceps, i faré d'ell un gran poble. 21 Però la meva aliança, l'establiré amb Isaac, que Sara t'infantarà l'any vinent per aquest temps». 22 Un cop hagué acabat de parlar amb ell, Déu es va allunyar d'Abraham.

23 Aleshores Abraham prengué el seu fill Ismael, tots els qui havien nascut a casa seva, tots els qui havia adquirit amb el seu diner, tots els d'entre la gent de casa seva, i aquell mateix dia es va circumcidar la carn del prepuci tal com Déu li havia manat. 24 Abraham tenia noranta-nou anys quan li van circumcidar la carn del prepuci. 25 Ismael, el seu fill, tenia tretze anys quan li van circumcidar la carn del prepuci. 26 Aquell mateix dia foren circumcidats Abraham i el seu fill Ismael. 27 I tots els homes de casa seva, els nascuts a casa i els adquirits amb diner a un estranger, foren circumcidats amb ell.

18 Aparició a Mambré44 . 1 Jahvè se li va aparèixer a l'alzina de Mambré mentre ell s'estava assegut a l'entrada de la tenda en plena   —43→   calor del dia. 2 Alçà els ulls i va veure que hi havia tres homes drets al seu davant. En veure'ls, es posa a córrer al seu encontre des de l'entrada de la seva tenda, es prosternà 3 i digué: «Senyor, us ho prego: si he trobat gràcia als vostres ulls, no passeu de llarg del vostre servent. 4 Deixeu que us portin un xic d'aigua per a rentar-vos els peus, i després us recolzareu sota l'arbre. 5 Entretant, aniré a buscar un mos de pa i us refareu; acabat, continuareu el vostre camí, que per això heu passat prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Fes com has dit». 6 Abraham se n'anà corrents a la tenda a trobar Sara i li digué: «Cuita, pren tres mesures de farina, pasta i fes coques. 7 Després va córrer cap al ramat, prengué un vedell tendre i robust, el va donar al criat, i aquest es va afanyar a preparar-lo. 8 Prengué mató, llet i el vedell aparellat, i els ho presentà, i es queda dret davant d'ells sota l'arbre mentre menjaven.

9 Acabat, li preguntaren: «On és la teva dona Sara?» Respongué: «A la tenda». 10 Aleshores digué: «Tornaré aquí l'any que ve, i la teva dona Sara tindrà un fill». Sara s'estava escoltant a l'entrada de la tenda, darrera d'ell. 11 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d'anys, i Sara ja havia cessat de tenir el que solen les dones. 12 Per això, Sara rigué per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses coneixeré el plaer, quan el meu marit també és vell?» 13 Però Jahvè digué a Abraham: «¿Com és que Sara ha rigut tot dient: «Es que podré tenir un fill a les meves velleses?» 14 ¿Hi ha res de massa prodigiós per a Jahvè? Per aquest temps, l'any que ve, tornaré aquí, i Sara tindrà un fill». 15 Sara ho va negar: «No he rigut pas». Perquè tenia por. Ell respongué: «Sí, que has rigut».

Amenaça contra Sodoma i Gomorra. Intercessió d'Abraham.16 Els homes es van aixecar i s'adreçaren cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. 17 Jahvè es deia: «¿Per què haig d'amagar a Abraham el que vaig a fer? 18 De fet, Abraham esdevindrà un poble gran i fort, i per ell es beneiran tots els pobles de la terra; 19 jo   —44→   l'he escollit perquè ordeni als seus fills i al seu casal després d'ell que es comportin segons Jahvè practicant la justícia i el dret, a fi que Jahvè pugui dur a terme respecte a Abraham allò que li ha promès». 20 Jahvè, doncs, digué: «El clam contra Sodoma i Gomorra és molt gran! El seu pecat és ben greu! 21 Vull baixar per veure si han obrat en tot segons el clam que, contra ells, ha pujat cap a mi. Si no, ja ho sabré».

22 Els homes giraren d'allí i se n'anaren cap a Sodoma, mentre Abraham es quedava dret davant de Jahvè. 23 Abraham s'acostà i digué: «¿De debò que exterminareu el just amb el pecador? 24 Potser hi ha una cinquantena de justos a la població. Tanmateix els voleu exterminar? ¿No perdonaríeu la població en gràcia dels cinquanta justos que hi ha? 25 Lluny de vós, de fer una cosa semblant, de fer morir el just amb el pecador! El just s'equipararia, així, al pecador! Lluny de vós! ¿El qui judica tota la terra no farà justícia?» 26 Jahvè respongué: «Si trobo a Sodoma cinquanta justos a la població, la perdonaré tota en gràcia d'ells». 27 Abraham tornà a dir: «Ja sóc ben atrevit de parlar al meu Senyor, jo que sóc pols i cendra. 28 Però potser n'hi mancaran cinc, als cinquanta justos. ¿Per cinc exterminareu tota la població?» Ell respongué: «Si n'hi trobo quaranta-cinc, no l'exterminaré». 29 Abraham hi tornà encara: «Potser n'hi haurà quaranta». Ell respongué: «No ho faré en gràcia dels quaranta». 30 Digué encara: «Que el meu Senyor no s'enfadi, si parlo encara: potser n'hi haurà trenta». Respongué: «No ho faré, si n'hi trobo trenta». 31 Continuà dient: «Ja sóc ben atrevit de parlar al meu Senyor: potser n'hi haurà vint». Respongué: «No destruiré en gràcia dels vint». 32 Hi tornà: «Que el meu Senyor no s'enfadi, si parlo encara per darrera vegada: potser n'hi haurà deu». Respongué: «No destruiré en gràcia dels deu». 33 Aleshores, després d'haver parlat amb Abraham, Jahvè se n'anà, i Abraham se'n tornà a casa seva.

19 Destrucció de Sodoma i Gomorra.1 Quan els dos àngels arribaren   —45→   cap al tard a Sodoma, Lot s'estava assegut a la porta de la població. Així que els va veure, es va alçar per anar al seu encontre, es prosternà de cara a terra 2 i digué: «Per favor, senyors meus, veniu a casa del vostre servent a passar-hi la nit i rentar-vos els peus. Després, al matí, us llevareu i continuareu el vostre camí». Ells respongueren: «No, passarem la nit a la plaça». 3 Però va insistir tant, que hi van anar i van entrar a casa seva. Els va preparar un bon convit, va coure pans sense llevat i van menjar.

4 No s'havien encara retirat a descansar, que els homes de la població, la gent de Sodoma, dels joves als vells, tot el poble sense excepció, assetjaren la casa. 5 Cridaren Lot i li digueren: «¿On són els homes que han vingut aquest vespre a casa teva? Treu-nos-els perquè n'abusem». 6 Lot va sortir a trobar-los a l'entrada i, tancant la porta darrera seu, 7 els digué: «Per favor, germans meus, no feu aquesta maldat! 8 Escolteu: tinc dues filles que encara no han conegut home. Us les duré perquè els feu el que us sembli; però no em feu res a aquests homes, que per això han vingut a l'ombra de casa meva». 9 Però ells li respongueren: «Fora d'aquí! L'únic que ha vingut com a foraster, i vol fer de jutge! Doncs, ara et farem més mal a tu que no pas a ells!» L'empenyeren fort i s'acostaren amb l'intent d'esbotzar la porta. 10 Però els homes van treure el braç, van fer entrar Lot cap a ells dins la casa i tancaren la porta. 11 Quant als homes de fora l'entrada de la casa, els colpiren de ceguesa, del més petit fins al més gran, de manera que no podien arribar a trobar l'entrada.

12 Els homes digueren a Lot: «Qui et queda encara aquí? Els teus fills i les teves filles, fes-los sortir d'aquest lloc, així com tot allò que tens a la població, 13 que anem a destruir aquest lloc: és gran el clam contra ells a la presència de Jahvè, i Jahvè ens ha enviat per exterminar-los». 14 Lot anà a parlar als seus gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles: «Amunt, sortiu d'aquest lloc, que Jahvè exterminarà la ciutat». Però   —46→   els seus gendres es pensaren que bromejava.

15 A trenc d'alba, els àngels van instar Lot: «Alça't, pren la teva muller i les teves dues filles que són aquí, no fos cas que morissis per la maldat de la ciutat». 16 I com que ell ronsejava, els homes el prengueren de la mà, així com també la seva muller i les seves filles, per compassió de Jahvè envers ell, el feren sortir i el deixaren fora de la ciutat. 17 Mentre el duien fora digueren: «Salva't, per la teva vida! No miris pas cap enrera ni t'entretinguis enlloc de la plana. Salva't a la muntanya, no fos cas que morissis!» 18 Lot els va respondre: «No, senyors meus. 19 El vostre servent ha trobat gràcia a la vostra presència, i m'heu mostrat una gran misericòrdia salvant-me la vida. Però jo no puc salvar-me a la muntanya sense que m'atrapi la desgràcia i morí. 20 Mireu aquesta ciutat, bastant a prop per a refugiar-s'hi, i és ben poca cosa! Deixeu-m'hi salvar —¿no és ben poca cosa?—, i així podré viure». 21 Li respongué: «Mira: fins en això et vull complaure, no destruint la ciutat de què em parles. 22 Salva-t'hi, ràpid, que no puc fer res fins que hi hagis arribat». Per això, han donat a la població el nom de Segor.

23 El sol sortia damunt la terra, i Lot arribava a Segor, 24 quan Jahvè féu ploure sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc que venien de Jahvè des del cel. 25 I va destruir aquestes ciutats i tota la plana amb tots els habitants de les ciutats i les plantes de la terra. 26 La dona de Lot va mirar enrera i es va convertir en una columna de sal.

27 Abraham va anar de bon matí a l'indret on havia estat davant Jahvè. 28 Va guaitar cap a Sodoma i Gomorra i tota la plana, i veié la fumera de la terra que pujava com la fumera d'un forn. 29 Així, quan Déu va destruir les ciutats de la plana, les ciutats on Lot habitava, es va recordar d'Abraham i féu sortir Lot d'enmig de l'estrall.

Origen dels moabites i dels ammonites45 .30 Lot se'n pujà de Segor i s'establí amb les seves dues filles a la muntanya, perquè tenia por de quedar-se a Segor. Es va instal·lar en una cova,   —47→   ell i les seves dues filles. 31 La gran digué a la petita: «El pare és vell, i no hi ha cap home al país perquè es pugui unir amb nosaltres com fa tot el món. 32 Vine, fem beure vi al pare i dormim amb ell; així obtindrem una descendència del pare». 33 Aquella nit, doncs, van fer beure vi al seu pare, i la gran va dormir amb ell, que no s'adonà de quan ella es va ajeure ni de quan es va alçar. 34 L'endemà, la gran digué a la petita: «Anit he dormit amb el pare; fem-li beure vi també aquesta nit, i vés a dormir amb ell; així obtindrem una descendència del pare». 35 Van fer beure vi al seu pare també aquella nit, i la petita va dormir amb ell, que no s'adonà de quan ella es va ajeure ni de quan es va alçar. 36 I totes dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. 37 La gran va tenir un fill i li va posar Moab. És el pare dels moabites d'avui. 38 La petita també va tenir un fill i li va posar Ben-Ammí. És el pare dels ammonites d'avui.

20 Abraham i Sara a Guerara.1 Abraham va partir d'allà cap al país del Nègueb i es va quedar entre Cadés i Sur. I visqué com a foraster a Guerara. 2 Com que Abraham va dir de la seva dona Sara: «És la meva germana», Abimèlec, el rei de Guerara, va fer anar a buscar Sara. 3 Però Déu es presentà a Abimèlec de nit en un somni i li digué: «Moriràs a causa de la dona que has pres, perquè és casada». 4 Abimèlec, que encara no se li havia atansat, respongué: «Senyor, ¿és que voleu matar gent innocent? 5 ¿No em va dir ell: «És la meva germana», i ella també: «És el meu germà?» És amb simplicitat de cor i amb mans pures que he fet això!» 6 Déu li respongué en el somni: «Jo també ho sé, que has obrat així amb simplicitat de cor, i fins jo mateix no t'he permès que la toquessis. 7 Torna, doncs, la muller d'aquest home, que és un profeta, i ell intercedirà per tu perquè visquis. Però, si no la tornes, sàpigues que moriràs tu i tots els teus.» 8 Abimèlec es va llevar de bon matí, va cridar tots els seus servents i els contà totes aquestes coses. I els homes   —48→   van agafar molta por.

9 Després Abimèlec va cridar Abraham i li digué: «Què ens has fet? ¿En què t'he ofès, que hagis fet recaure damunt meu i damunt el meu reialme una culpa tan greu? M'has fet coses que no s'han de fer». 10 Abimèlec continuà dient a Abraham: «¿Què et proposaves obrant d'aquesta manera?» 11 Abraham respongué: «Jo em vaig dir: com que en aquest indret no hi ha segurament cap temor de Déu, em mataran a causa de la meva dona. 12 A més, és veritat que és germana meva, filla del meu pare, encara que no de la meva mare, i ha esdevingut la meva dona. 13 Quan Déu em va fer errar lluny de la casa del meu pare, li vaig dir, «Em faràs aquest favor: a tot arreu on anirem, digues de mi: «És el meu germà».

14 Aleshores Abimèlec va prendre ovelles i vaques, criats i criades, i els va donar a Abraham, i li va tornar la seva muller Sara. 15 Abimèlec digué encara: «Aquí tens el meu país davant teu. Estableix-te allà on et sembli bé». 16 I a Sara, li digué: «Aquí tens mil peces de plata que dono al teu germà. Això et serà com un vel als ulls de tots els qui estan amb tu, i quedaràs justificada». 17 Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva dona i les seves criades, i van tenir fills; 18 ja que Jahvè havia fet estèrils les dones de la casa d'Abimèlec a causa de Sara, la muller d'Abraham.

21 Naixement d'Isaac. 1 Jahvè visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. 2 Sara va quedar embarassada i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. 3 Abraham va posar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat. 4 Després Abraham va circumcidar el seu fill Isaac, quan tenia vuit dies, tal com Déu li havia manat. 5 Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. 6 Sara digué: «Déu m'ha fet riure; tothom qui ho sàpiga es riurà de mi». 7 Digué encara: «Qui ho havia de dir a Abraham, que Sara alletaria fills! I li he donat un   —49→   fill a les seves velleses». 8 L'infant va créixer i fou desmamat. Abraham va fer un gran convit el dia que Isaac fou desmamat.

Isaac i Ismael.9 Sara veié que el fill que l'egípcia Hagar havia infantat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, 1046 i digué a Abraham: «Treu aquesta criada amb el seu fill, que el fill d'aquesta criada no ha de ser hereu amb el meu fill Isaac». 11 La cosa va desplaure molt a Abraham a causa del seu fill. 1247 però Déu li digué: «No et sàpiga greu pel teu fill ni per la teva criada. Fes cas de tot el que Sara et diu, que és per Isaac que una descendència perpetuarà el teu nom. 13 Però del fill de la teva criada, també en faré un gran poble, perquè és del teu llinatge.» 14 Abraham es llevà de bon matí, prengué pa i un odre d'aigua, que donà a Hagar, li posà el nen a les espatlles i la va treure. Ella se'n va anar i errava pel desert de Beer-Sabé. 15 Quan es va esgotar l'aigua de l'odre, deixà el nen sota una bardissa 16 i se'n va anar a asseure's al davant a la distància d'un tret d'arc, tot dient-se: «No vull veure morir el nen». Es va asseure, doncs, al davant, i el nen es posà a cridar i a plorar.

17 Déu va escoltar la veu del minyó, i l'àngel de Déu cridà Hagar del cel estant i li digué: «Què tens, Hagar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del petit on es troba. 18 Aixeca't, pren el petit i agafa'l fort de la mà, que en faré un gran poble». 19 Déu li obrí els ulls, i va veure un pou d'aigua. Anà a omplir l'odre d'aigua i donà de beure al minyó.

20 Déu era amb el minyó, anà creixent i va habitar al desert, i fou tirador d'arc. 21 Va habitar al desert de Faran, i la seva mare li va buscar una dona al país d'Egipte.

Aliança d'Abraham i Abimèlec a Beer-Sabé.22 Per aquell temps, Abimèlec, amb Ficol, el cap del seu exèrcit, digué a Abraham: «Déu és amb tu en tot allò que fas. 23 Doncs, jura'm aquí per Déu que no em trairàs ni a mi, ni el meu llinatge, ni la meva descendència, sinó que tindràs per mi i per tot el país on   —50→   has vingut com a foraster la mateixa benvolença amb què jo t'he tractat». 24 Abraham respongué: «T'ho juro». 25 Abraham, però, féu retret a Abimèlec a propòsit d'un pou d'aigua que els homes d'Abimèlec li havien usurpat. 26 Abimèlec respongué: «No sé pas qui pot haver fet això. Ni tu mateix m'ho havies dit, ni jo n'he sabut res fins avui». 27 Aleshores Abraham prengué ovelles i vaques, les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure una aliança. 28 Però Abraham va separar set anyells del ramat. 29 Abimèlec preguntà a Abraham: «¿Què hi fan aquí aquests set anyells que has posat a part?» 30 Respongué: «És perquè acceptis de la meva mà aquests set anyells, a fi que em siguin un testimoniatge que he cavat aquest pou». 31 Per això, aquell lloc fou anomenat Beer-Sabé, perquè tots dos hi van prestar jurament. 32 Van concloure, doncs, una aliança a Beer-Sabé. Després Abimèlec i Ficol, el cap del seu exèrcit, es van alçar i se'n tornaren al país dels filisteus. 33 Abraham va plantar un tamariu a Beer-Sabé i va invocar-hi el nom de Jahvè, Déu etern48 . 34 Abraham va habitar molt de temps com a foraster al país dels filisteus.

22 Sacrifici d'Isaac.1 Després d'aquests fets, Déu posà a prova Abraham i li digué: «Abraham, Abraham!» Ell respongué: «Aquí em teniu». 2 Digué: «Pren el teu fill únic que estimes, Isaac, vés al país de Morià i sacrifica'l allà en holocaust dalt d'una muntanya que t'indicaré». 3 Abraham es llevà de bon matí, va ensellar l'ase i prengué amb ell dos dels seus mossos i el seu fill Isaac. Va estellar la llenya de l'holocaust i es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit. 4 El tercer dia, Abraham, alçant la vista, veié l'indret de lluny. 5 Abraham digué als seus mossos: «Quedeu-vos aquí amb l'ase, mentre jo i el nen ens arribem fins allà. Adorarem i tornarem cap a vosaltres».

6 Abraham agafà la llenya de l'holocaust i la posà al damunt del seu fill Isaac, prengué a la mà el foc i el ganivet, i tots dos plegats es posaren a caminar. 7 Isaac digué al seu pare: «Pare!» Respongué: «Sí, fill». Digué:   —51→   «Bé, aquí hi ha el foc i la llenya, però on és l'anyell per a l'holocaust?» 8 Abraham contestà: «Déu es proveirà de l'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant plegats. 9 Un cop arribats a l'indret que Déu li havia indicat, Abraham hi bastí l'altar i hi va estendre la llenya. Després lligà el seu fill Isaac i el posà damunt l'altar, sobre la llenya. 10 Abraham allargà la mà i prengué el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l'àngel de Jahvè el cridà des del cel: «Abraham! Abraham!» Respongué: «Aquí em teniu». 12 Ell digué: «No allarguis la mà contra el minyó, no li facis res! Ara sé que tems Déu: no m'has refusat el teu fill únic». 13 Abraham alçà la vista i veié un be amb les banyes entortolligades en un matoll. Anà a prendre el be i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. 14 Abraham posà a aquell lloc el nom de Jahvè-Iré; per això, avui diuen: «Dalt la muntanya, Jahvè es deixa veure».

15 L'àngel de Jahvè cridà Abraham des del cel per segona vegada 16 i li digué: «Juro per mi mateix, paraula de Jahvè, que, perquè has fet això i no m'has refusat el teu fill únic, 17 t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teva posteritat com les estrelles del cel i com la sorra de la vora del mar, i la teva posteritat conquerirà la porta dels seus enemics. 18 Per la teva posteritat es beneiran tots els pobles de la terra, perquè has obeït la meva paraula». 19 Després Abraham se'n tornà cap als seus mossos; i es posaren en camí tots plegats cap a Beer-Sabé. Abraham residí a Beer-Sabé.

Descendència de Nahor. 20 Després d'aquests fets, van anunciar a Abraham aquesta nova: «Melcà, també ella, ha donat fills al teu germà Nahor: 21 Hus, el seu primogènit, el seu germà Buz, Camuel, pare d'Aram, 22 Càsed, Azau, Peldàs, Jadlaf i Batuel». 23 Batuel fou pare de Rebeca. Aquests vuit són els que Melcà va infantar a Nahor, germà d'Abraham. 24 La seva concubina, que es deia Romà, també va infantar Tabec, Gaham, Tahas i Maacà.

23 La cova de Macpelà, tomba dels patriarques.   —52→   — 1 La vida de Sara durà cent vint-i-set anys, 2 i va morir a Cariat-Arbé, això és, Hebron, al país de Canaan. Abraham anà a fer el dol per Sara i a plorar-la. 3 Després s'aixecà de davant del seu mort i digué als hitites: 4 «Sóc un foraster i un hoste enmig vostre. Doneu-me un sepulcre entre vosaltres perquè pugui aixecar i enterrar el meu mort». 5 Els hitites respongueren a Abraham: 6 «Escolta'ns, senyor: ets un príncep de Déu entre nosaltres. Enterra el teu mort al millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et refusarà el seu sepulcre perquè puguis enterrar el teu mort».

7 Abraham es va alçar i, inclinant-se davant la gent del país, els hitites, 8 els digué: «Si consentiu que aixequi i enterri el meu mort, escolteu-me i intercediu per mi davant d'Efron, el fill de Sehor, 9 perquè em cedeixi la cova de Macpelà, que és propietat seva, la que es troba a l'extrem del seu camp. Que me la cedeixi pel seu valor en diner com a sepulcre en propietat entre vosaltres». 10 Precisament Efron seia enmig dels hitites. Aleshores Efron, l'hitita, respongué així a Abraham, sentint-ho els altres hitites, tothom qui entrava per la porta de la ciutat: 11 «No, senyor, escolta'm! Et dono el camp i et dono també la cova que hi ha; et faig aquest do davant dels fills del meu poble. Enterra el teu mort».

12 Abraham, inclinant-se davant la gent del país, 13 digué a Efron, sentint-ho la gent del país: «Però, si tu... Però escolta'm: pagaré el preu del camp, acceptame'l, i hi enterraré el meu mort». 14 Efron respongué a Abraham: 15 «Escolta'm, senyor: ¿què és entre jo i tu una terra de quatre-cents sicles de plata? Enterra, doncs, el teu mort». 16 Abraham donà el seu consentiment a Efron, i li pesà la plata que havia dit sentint-ho els hitites, o sia, quatre-cents sicles de plata corrent al mercat.

17 Així, el camp d'Efron a Macpelà, al bell davant de Mambré, el camp i la seva cova i tots els arbres del camp, que es troben entorn de tot el seu terme, 18 passaren a Abraham en propietat a la vista dels hitites, de tothom qui entrava   —53→   per les portes de la ciutat. 19 Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, al bell davant de Mambré, això és Hebron, al país de Canaan. 20 Així, el camp i la cova que hi ha passaren dels hitites a Abraham com a sepulcre en propietat.

24 Matrimoni d'Isaac.1 Abraham era vell, carregat d'anys, i Jahvè l'havia beneït en tot. 2 Abraham digué al servent més vell de casa seva, l'administrador de tots els seus béns. «Posa'm la mà sota la cuixa49 . 3 Et vull fer jurar per Jahvè, el Déu del cel i de la terra, que no triaràs una dona per al meu fill d'entre les noies dels cananeus enmig dels quals habito, 4 sinó que aniràs a la meva terra, a la meva parentela, i triaràs una dona per al meu fill Isaac». 5 Però el servent li preguntà: «I, si la dona no em volgués seguir en aquest país, ¿haig de fer tornar el teu fill al país d'on vas sortir?» 6 Abraham li respongué: «Guarda-te'n prou, de dur allà el meu fill. 7 Jahvè, el Déu del cel i de la terra, que em va prendre de la casa del meu pare i de la terra de la meva parentela, que em va parlar i em va jurar: «A la teva posteritat donaré aquest país», ell enviarà el seu àngel davant teu perquè triïs d'allí una dona per al meu fill. 8 I, si per cas la dona no et volia seguir, aleshores quedaràs dispensat d'aquest jurament que em fas. Però, sigui com sigui, no duguis allí el meu fill». 9 Aleshores el servent col·locà la mà sota la cuixa del seu amo Abraham, i li prestà jurament sobre aquest punt.

10 El servent prengué deu dels camells del seu amo, i amb tot el bo i millor del seu amo a les mans, es posà en camí cap a Aram-Nabaraim, la ciutat de Nahor. 11 Fora de la ciutat, vora el pou, féu agenollar els camells, cap al vespre, a l'hora que les dones surten a pouar. 12 I digué: «Jahvè, Déu del meu amo Abraham, sigueu-me propici avui i mostreu la vostra benvolença envers el meu amo Abraham. 13 Aquí em teniu a la vora de la font mentre les noies del poble surten a pouar aigua. 14 Així, doncs, la noia a qui diré: «Decanta la gerra perquè   —54→   begui», i respondrà: «Beu, i també abeuraré els teus camells», aquesta serà la que heu destinat al vostre servent Isaac, i en això coneixeré que heu tingut benvolença envers el meu amo».

15 Encara no havia acabat de parlar, que Rebeca, filla de Batuel, que era fill de Melcà, la muller de Nahor, germà d'Abraham, sortia amb la gerra a l'espatlla. 16 La noia era molt bonica, soltera, i cap home encara no l'havia coneguda. Baixà a la font, va omplir la gerra i se'n tornà amunt. 17 El servent féu una correguda cap al seu davant i digué: «Deixa'm beure, si et plau, una mica d'aigua de la teva gerra». 18 Ella respongué: «Beu, senyor». I abaixà tot seguit la gerra sobre el braç i li donà de beure. 19 Quan hagué acabat de donar-li de beure, afegí: «Vaig a pouar també per als teus camells fins que s'hagin ben abeurat». 20 S'afanyà a buidar la gerra a l'abeurador, va córrer cap al pou a pouar i va pouar per a tots els camells. 21 Entretant, l'home la contemplava en silenci, tot preguntant-se si Jahvè havia donat èxit o no al seu viatge.

22 Quan els camells van acabar de beure, l'home prengué una anella d'or d'un pes de mig sicle, que li col·locà al nas, i, als braços, dos braçalets d'un pes de deu sicles d'or, 23 i li preguntà: «De qui ets filla? Digue'm, si et plau: ¿hi ha lloc per a nosaltres a casa del teu pare per a passar la nit?» 24 Ella respongué: «Sóc la filla de Batuel, el fill que Melcà va donar a Nahor. 25 De palla i de farratge, en tenim força a casa, i també lloc per a passar la nit». 26 Aleshores l'home es va prosternar i va adorar Jahvè 27 tot dient: «Beneït sigui Jahvè, el Déu del meu amo Abraham, que no ha refusat la seva benvolença i la seva fidelitat a la casa dels germans del meu amo».

28 La noia va córrer a contar aquestes coses a casa de la seva mare. 29 Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Aquest va córrer cap a fora trobar l'home a la font. 30 Des que va veure l'anella i els braçalets als braços de la seva germana, i que va sentir que Rebeca deia: «Així m'ha parlat aquest home», se n'anà cap a l'home, que estava prop dels camells a   —55→   la font, 31 i li digué: «Entra, beneït de Jahvè. ¿Com et quedes a fora? Tinc la casa endreçada i lloc per als camells». 32 L'home va entrar a la casa i va desguarnir els camells. Donaren palla i farratge als camells, i aigua perquè ell i els homes que l'acompanyaven es rentessin els peus. 33 Després li presentaren menjar, però ell digué: «No menjaré que no hagi dit el que haig de dir». Laban respongué: «Parla».

34 Ell digué: «Jo sóc servent d'Abraham. 35 Jahvè ha omplert el meu amo de benediccions, i ha arribat a ser molt ric: li ha donat ovelles i bous, plata i or, criats i criades, camells i ases. 36 Sara, la muller del meu amo, a les seves velleses, li va donar un fill a qui ha passat tot el que té. 37 El meu amo m'ha fet jurar: «No triaràs una dona per al meu fill d'entre les noies dels cananeus al país dels quals habito, 38 sinó que aniràs a la casa del meu pare, a la meva família, i triaràs una dona per al meu fill». 39 Jo vaig dir aleshores al meu amo: «Potser la dona no em seguirà». 40 Ell em va contestar: «Jahvè, en presència del qual he viscut, enviarà el seu àngel amb tu i farà reeixir el teu viatge perquè triïs per al meu fill una dona de la meva família i de la casa del meu pare. 41 Quan hagis arribat a la meva família, aleshores quedaràs lliure de la meva maledicció. Si no te la cedeixen, quedaràs lliure de la meva maledicció». 42 Avui, doncs, he arribat a la font i he dit: «Jahvè, Déu del meu amo Abraham, si voleu fer reeixir el viatge que estic fent, 43 aquí em teniu a la vora de la font. Així, doncs, la noia que sortirà a pouar i a qui diré: «Deixa'm beure una mica d'aigua de la teva gerra», 44 i respondrà: «Beu tu, i també abeuraré els teus camells», aquesta serà la dona que Jahvè ha destinat al fill del meu amo. 45 Encara no havia jo acabat de parlar interiorment, que Rebeca surt amb la gerra a l'espatlla. Baixa a la font i poua. Jo li dic: «Deixa'm beure, si et plau». 46 Tot seguit ha abaixat la gerra de damunt seu tot dient: «Beu, i també abeuraré els camells». He begut, i ella ha abeurat també els camells. 47 Després li he preguntat:   —56→   «De qui ets filla?» I ella ha contestat: «Sóc la filla de Batuel, el fill de Nahor, que Melcà li va donar». Aleshores li he col·locat aquesta anella al nas i aquests bracalets als braços. 48 M'he prostrat i he adorat Jahvè, i he beneït Jahvè, el Déu del meu amo Abraham, que m'ha conduït pel bon camí a triar per al seu fill la filla del germà del meu amo. 49 Ara, doncs, si esteu disposats a mostrar benvolença i fidelitat al meu amo, indiqueu-m'ho; si no, indiqueu-m'ho també, i em giraré a dreta o a esquerra».

50 Laban i Batuel respongueren: «La cosa ve de Jahvè: no podem dir-te ni sí ni no. 51 Mira, Rebeca és aquí davant teu: pren-la i vés. Que sigui la dona del fill del teu amo, tal com Jahvè ha dit». 52 Quan el servent d'Abraham va sentir les seves paraules, es prosternà en terra davant Jahvè. 53 Després tragué objectes de plata i d'or i vestits, que donà a Rebeca. I oferí també rics presents al seu germà i a la seva mare.

54 Van menjar i van beure, ell i els homes que l'acompanyaven, i van passar la nit. En llevar-se al matí, digué: «Deixeu-me'n anar a casa del meu amo». 55 El seu germà i la seva mare van respondre: «Que es quedi la noia amb nosaltres uns quants dies, uns deu; després, que marxi.» 56 Però ell els digué: «No m'entretingueu. Ja que Jahvè ha fet reeixir el meu viatge, deixeu-me'n anar a casa del meu amo». 57 Ells respongueren: «Cridem la noia i preguntem-li què vol fer». 58 Cridaren, doncs, Rebeca i li preguntaren: «¿Vols anar amb aquest home?» Ella respongué: «Hi aniré».

59 Aleshores van acomiadar la seva germana Rebeca, amb la seva dida, el servent d'Abraham i els seus homes. 60 Van beneir Rebeca i li digueren: «O germana nostra, que arribis a ser milers de miríades, i que la teva descendència, conquereixi la porta dels seus enemics!» 61 Rebeca i les seves criades s'aixecaren, muntaren dalt dels camells i van seguir l'home. El servent prengué Rebeca i se n'anà.

62 Justament Isaac, que habitava al país del Nègueb, havia anat al desert de Beer-Lahai-Roí. 63 Isaac, doncs,   —57→   va sortir al camp a passejar cap al caient de la tarda. Alçà la vista i veié uns camells que venien. 64 Rebeca, aixecant el ulls, va veure Isaac. Baixà del camell 65 i preguntà al servent: «¿Qui és aquell home que ve pel camp al nostre encontre?» El servidor respongué: «És el meu amo». Aleshores ella prengué el vel i es va cobrir. 66 El servent va contar a Isaac tot allò que havia fet. 67 Isaac va introduir Rebeca a la tenda de la seva mare Sara: la prengué, va esdevenir la seva dona i la va estimar. I Isaac es va consolar de la mort de la seva mare.

25 Descendència d'Abraham i Queturà. 1 Abraham prengué encara una dona que es deia Queturà. 2 Li va infantar Zamran, Jecsan, Madan, Madian, Jesboc i Sul. 3 Jecsan engendrà Xabà i Dadan. Els fills de Dadan foren els asurites, els latusites i els laomites. 4 Els fills de Madian: Efà, Éfer, Henoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són fills de Queturà.

5 Abraham va donar tots els seus béns a Isaac. 6 Però als fills de les seves concubines, els féu presents i, mentre encara vivia, els envià lluny del seu fill Isaac, cap a l'est, al país d'orient.

Mort d'Abraham.7 Aquesta fou la durada de la vida d'Abraham: cent setanta-cinc anys. 8 Després Abraham va expirar, va morir en bona vellesa, ancià i ple de dies, i es va unir als seus avantpassats. 9 Els seus fills Isaac i Ismael el van enterrar a la cova de Macpelà, al camp d'Efron, el fill de Sehor, l'hitita, que es troba enfront de Mambré, 10 el camp que Abraham havia comprat als hitites. Allà foren enterrats Abraham i la seva dona Sara. 11 Després de la mort d'Abrabam, Déu va beneir el seu fill Isaac. I Isaac habità prop de Beer-Lahai-Roí.

Descendència d'Ismael. 12 Aquesta és la descendència d'Ismael, el fill d'Abraham, que li va donar l'egípcia Hagar, la criada de Sara. 13 Aquests són els noms dels fills d'Ismael, segons els noms de les seves generacions: el primogènit d'Ismael és Nabaiot; després Quedar, Adbeel, Mabsam, 14 Masmà,   —58→   Dumà, Masà, 15 Hadad, Temà, Jetur, Nafís i Quedmà. 16 Aquests són els fills d'Ismael i aquests són els seus noms, segons els seus pobles i els seus campaments, dotze caps de les seves tribus. 17 Aquesta fou la durada de la vida d'Ismael: cent trenta-set anys. Després va expirar, va morir i es va unir als seus avantpassats. 18 Va habitar des d'Hevilà fins a Sur, enfront de l'Egipte, anant cap a Assur. Es va establir davant de tots els seus germans.