Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

371

13. || 2P 15:16-18.

 

372

16. || 16:1-6.

 

373

23-24. || 2P 16:12-14.

 

374

17 1. ↑Lc 4:25-26; ↑Jm 5:17-18. El més gran dels profetes no escriptors, que exercí la seva influència al regne del nord, en temps d'Acab i d'Ocozies. El cicle que ens narra la seva activitat (17:1-2R 1:18) és una composició del final del segle IX a. C., amb unes característiques d'estil popular, en les quals es fa difícil destriar el fet històric d'altres afegits ornamentals. Elies és l'home de gran zel que vol mantenir el culte del Déu veritable —el seu nom significa «Jahvè és el meu Déu»— enfront del culte de Baal, el qual posa en ridícul, igual que els seus profetes i seguidors. Denuncia els pecats del poble i dels seus caps; és tingut com a pertorbador d'Israel, i per tot això és perseguit, fins haver d'anar errant pels deserts. Però el Senyor se li manifesta, i ell no deixa d'exercir la seva missió a Israel amb predicació i miracles per treure la idolatria i per exercir la caritat envers els febles. La seva fi misteriosa (2R 2:11) féu creure en el seu retorn en els dies del Messies. De fet, tant a la Bíblia (1M 2,58; Ecli 48:1-12; Ml 3:1,23-24; Mt 11:14) com en els Pares i la tradició, sempre es veu aureolat amb la fama i la veneració. En la transfiguració de Jesús (Mc 9:2-8p) el trobem lligat a Moisès: si aquest va ser el legislador de l'aliança, Elies pot ser anomenat el profeta que posà el seu zel a fer-la complir.

 

375

18 28. Ritu sanguinari que constituïa una de les pràctiques de culte en algunes religions.

 

376

19 14. ↑Rm 11:3.

 

377

18. ↑Rm 11:4-5.

 

378

22 1- 36. || 2P 18.

 

379

8. No té res a veure amb el profeta escriptor, que visqué un segle i mig més tard.

 

380

41-46. || 2P 20:31-34.