Visor de obras.

1 Cens i prosperitat dels fills de Jacob.— 1 Aquests són els noms dels fills d'Israel que entraren a l'Egipte, cadascun amb la seva família, acompanyant Jacob: 2 Rubèn, Simeó, Leví i Judà, 3 Issacar, Zabuló i Benjamí, 4 Dan i Neftalí, Gad i Aser. 5 El total dels descendents de Jacob fou de setanta⁸³ . Josep ja era a l'Egipte. 6 Després Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella generació. 7 Els israelites eren prolífics, pul·lulaven i es multiplicaven, i arribaren a ser tan poderosos, que ompliren el país.

Opressió dels israelites. 8 Un nou rei, que no havia conegut Josep, arribà al poder a l'Egipte. 9 Digué al seu poble: «Mireu, el poble israelita és més nombrós i més fort que nosaltres. 10 Anem, doncs, alerta amb ell, que no es multipliqui. Podria ser que, en cas de guerra, s'aliés amb els nostres enemics, i després d'haver combatut contra nosaltres, sortís del país».

11 Aleshores li imposaren capatassos per fatigar-lo amb tasques dures. Així va construir per al Faraó les ciutats-dipòsit de Pitom i Ramsés. 12 Però, com més l'oprimien,   —113→   més es multiplicava i es propagava, de tal manera que els israelites eren temuts. 13 Per això, els egipcis esclavitzaren asprament els israelites 14 i els amargaren la vida amb treballs durs: preparació de l'argila i de maons i totes les feines del camp; és a dir, amb tots els treballs que els feien executar asprament.

15 El rei d'Egipte va parlar després a les llevadores hebrees, una de les quals es deia Seforà, i l'altra, Fuà, 16 i els digué: «Quan assistiu les hebrees, observeu bé el part. Si és un noi, mateu-lo; si és una noia, deixeu-la viure.» 17 Però les llevadores temien Déu i no van fer com els havia manat el rei d'Egipte, sinó que deixaren viure els petits. 18 Llavors el rei d'Egipte va cridar les llevadores i els digué: «¿Per què feu això de deixar viure els petits?» 19 Les llevadores respongueren al rei d'Egipte: «És que les hebrees no són com les egípcies. Són vigoroses; abans que hi arribi la llevadora, ja han deslliurat». 20 Déu va afavorir les llevadores. El poble es multiplicà i es féu poderós. 21 A les llevadores, perquè havien temut Déu, els va donar una posteritat.

22 El Faraó manà després a tot el poble: «Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al Nil, però deixeu viure totes les noies».

2 Moisès, salvat de la mort, és educat a la cort d'Egipte.— 1 Entretant, un home de la casa de Leví es va casar amb una noia de la mateixa casa, 2⁸⁴ i va tenir un fill. Veient que era bufó, l'amagà durant tres mesos. 3 Quan no pogué amagar-lo més temps, es va procurar una cistella de papirus, la untà amb betum i pega, hi posà el petit i la col·locà entre els joncs, a la vora del Nil, 4 mentre la seva germana des de lluny s'estava a l'aguait per veure què li passaria. 5 La filla del Faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves cambreres es passejaven per la ribera. S'adonà de la cistella enmig dels joncs i envià tot seguit la seva criada perquè   —114→   l'agafés. 6 L'obre i veu un nen que plorava. En va sentir compassió i digué: «És un nen hebreu». 7 La seva germana digué aleshores a la filla del Faraó: «¿Vols que vagi a cridar una dida hebrea que et criï el petit?» 8 La filla del Faraó li respongué: «Vés-hi». La noia se n'anà a cridar la mare del petit. 9 La filla del Faraó li digué: «Pren aquest petit i cria-me'l, que jo et pagaré el teu sou». La dona prengué el petit i el va criar. 10 Quan va haver crescut, el dugué a la filla del Faraó, que el va adoptar com a fill i li posà Moisès, perquè es deia: «L'he tret de l'aigua»⁸⁵ .

Fugida a Madian i matrimoni.— 11⁸⁶ Aquell temps, Moisès, que ja s'havia fet gran, va anar a veure els seus germans i s'adonà dels seus treballs. Veié també un egipci que estava pegant a un hebreu, un dels seus germans. 12 Es girà al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, matà l'egipci i l'enterrà sota l'arena. 13 Va tornar a sortir l'endemà, i hi havia dos hebreus que es barallaven. Digué al culpable: «¿Per què pegues al teu company?» 14⁸⁷ Li va respondre: «¿Qui t'ha fet cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me com vas matar aquell egipci?» Moisès va agafar por i es digué: «Així, la cosa és coneguda».

15⁸⁸ El Faraó s'assabentà d'aquest fet i buscava de matar Moisès. Però aquest va fugir lluny d'ell, se n'anà al país de Madian i s'assegué prop d'un pou. 16 El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes hi anaven a pouar i omplir els abeuradors per abeurar el ramat del seu pare. 17 Més tard vingueren uns pastors, que les feren fora. Però Moisès s'alçà, les defensà i va donar de beure al ramat. 18 Un cop arribades a casa del seu pare Ragüel⁸⁹ , aquest els digué: «Sí, que heu tornat d'hora avui». 19 Elles respongueren: «És que un egipci ens ha deslliurat de les mans d'uns pastors i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat el ramat». 20 Ell va preguntar: «I on és? ¿Com és que heu deixat aquest home? Inviteu-lo a menjar». 21 A Moisès, li agradà de quedar-se amb aquell home, que li va donar la seva filla Seforà. 22 Aquesta   —115→   va tenir un fill, i ell li va posar Guersom⁹⁰ , perquè es deia: «Sóc un foraster en terra estrangera».

Providència de Déu envers el seu poble.— 23 Durant aquella llarga temporada, el rei d'Egipte va morir. Els israelites gemegaven del seu esclavatge i clamaven. El seu clam per causa de l'esclavatge pujà fins a Déu. 24 Déu va escoltar els seus gemecs i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. 25 I Déu contemplà els israelites i se'ls donà a conèixer.

3 Vocació de Moisès. Record de les promeses.— 1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Tot conduint el ramat desert enllà, arribà a la muntanya de Déu, l'Horeb⁹¹ . 2 L'àngel de Jahvè se li aparegué en una flama de foc enmig de la bardissa. Va mirar, i la bardissa cremava sense consumir-se⁹² . 3 Moisès es digué: «Deixaré el camí per veure aquest espectacle grandiós, com és que no es crema la bardissa». 4 En veure Jahvè que deixava el camí per mirar, Déu el cridà d'enmig de la bardissa: «Moisès, Moisès!» Ell va respondre: «Aquí em teniu». 5 Digué: «No t'acostis aquí. Descalça't, que el lloc on ets és terra santa». 6 I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob». Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.

Déu s'apiada del seu poble i envia Moisès.— 7 Llavors Déu digué: «He vist l'angoixa del meu poble a l'Egipte i he sentit el seu clam per culpa dels seus capatassos. Em faig càrrec dels seus dolors. 8 Baixaré, doncs, per alliberar-lo de les mans dels egipcis i fer-lo pujar d'aquell país cap a una terra bona i espaiosa, una terra que regalima llet i mel⁹³ , el lloc dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels ferezeus, dels heveus i dels jebuseus. 9 Ara que el clam dels israelites ha arribat fins a mi, i he vist l'opressió amb què els tracten els egipcis, 10 vés, jo t'envio al Faraó perquè facis sortir d'Egipte el meu poble, els israelites».

11 Moisès digué a Déu:   —116→   «¿Qui sóc jo per a anar a trobar el Faraó i fer sortir els israelites d'Egipte?» 12⁹⁴ Déu digué: «Jo seré amb tu. I aquí tens el senyal que la teva missió ve de mi: quan hauràs fet sortir el meu poble d'Egipte, donareu culte a Déu dalt d'aquesta muntanya».

Déu revela el seu nom. 13 Moisès digué aleshores a Déu: «Està bé. Vaig a trobar els israelites i els dic: «El Déu dels vostres pares m'ha enviat a vosaltres». Però, si em pregunten quin és el seu nom, què els responc?» 14 Llavors Déu digué a Moisès: «Jo sóc, el qui sóc.» I afegí: «Així parlaràs als israelites: Jo sóc m'ha enviat a vosaltres»⁹⁵ . 15 Déu va dir encara a Moisès: «Així parlaràs als israelites: Jahvè, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'ha enviat a vosaltres. Aquest és el meu nom per sempre més, amb el qual em recordaran totes les generacions».

16 «Vés, aplega els ancians d'Israel⁹⁶ i digue'ls: Jahvè, el Déu dels vostres pares, se m'ha aparegut, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, i m'ha dit: «Us he visitat⁹⁷ i he vist el que us fan a l'Egipte». 17 Per això, m'he dit: Us conduiré de la humiliació d'Egipte al país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels ferezeus, dels heveus i dels jebuseus, una terra que regalima llet i mel». 18 Ells escoltaran la teva veu. Aleshores tu i els ancians d'Israel us presentareu al rei d'Egipte i li direu: «Jahvè, el Déu dels hebreus, ha vingut a trobar-nos. Deixa'ns, doncs, anar tres jornades enllà dins el desert, perquè sacrifiquem a Jahvè, el nostre Déu». 19 Jo sé prou que el rei d'Egipte no us deixarà marxar, si no és per la força. 20 Però jo estendré la mà i atacaré l'Egipte amb tots els prodigis que faré enmig d'ells. Aleshores us deixaran marxar. 21 A més, faré guanyar a aquest poble el favor dels egipcis, i quan marxareu, no us n'anireu amb les mans buides. 22 Cada dona demanarà a la seva veïna i a la qui viu a casa seva objectes de plata i d'or i vestits. Els posareu als vostres fills i a les vostres filles, i despullareu els egipcis».

  —117→  

4 Déu garanteix a Moisès el seu èxit.— 1 Moisès respongué: «Però mireu que no em creuran ni escoltaran la meva veu, sinó que diran: «Jahvè no se t'ha pas aparegut». 2 Llavors Jahvè li va preguntar: «¿Què és això que tens a la mà?» Respongué: «Un bastó». 3 Li diu: Llança'l a terra». Ell el llançà a terra, i es tornà una serp, de manera que Moisès fugí del seu davant. 4 Llavors Jahvè va dir a Moisès: «Allarga la mà i agafa-la per la cua». Ell allargà la mà, l'agafà i se li torna bastó a la mà. 5 «Perquè creguin que se t'ha aparegut Jahvè, el Déu dels seus pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob». 6 Jahvè li digué encara: «Fica't la mà al pit». Ell es ficà la mà al pit, i quan la va retirar la tenia leprosa com la neu. 7 Li digué aleshores «Torna a ficar la mà al pit». Se la hi tornà a ficar, la va treure, i s'havia tornat com tota la carn. 8 «Així, doncs, si no et creuen ni fan cas del primer prodigi, faran cas del segon. 9 I, si no creuen aquests dos prodigis ni escolten la teva veu, prendràs aigua del Nil i l'escamparàs a terra: l'aigua que hauràs pres del Nil es convertirà en sang sobre la terra».

Aharon, al costat de Moisès en la seva missió.— 10 Moisès va dir a Jahvè: «Perdoneu, Senyor. Jo sóc home de poques paraules, abans d'ara i d'ençà que us comuniqueu amb el vostre servent. Tinc la boca i la llengua pesants». 11 Jahvè li replicà: «¿Qui ha posat la boca a l'home? ¿Qui el fa mut, sord, que hi vegi o cec? ¿No sóc jo, Jahvè? 12 Doncs, vés, que jo estaré a la teva boca per ensenyar-te allò que has de dir». 13 Moisès hi tornà: «Perdoneu, Senyor. Envieu-hi, per favor, el qui heu d'enviar-hi!» 14 Aleshores Jahvè s'irrità contra Moisès, i li digué: «¿No hi ha el teu germà Aharon, el levita? Jo sé que ell parla bé. I justament et ve a trobar. Quan et vegi, s'alegrarà de tot cor. 15 Parla, doncs, amb ell: posa-li als llavis tot el que t'he dit. Jo seré a la teva boca i a la seva i us ensenyaré el que heu de fer. 16 Ell parlarà per tu al poble. Ell et farà de boca, i tu li faràs de Déu. 17 I pren a la mà aquest bastó, que   —118→   amb ell faràs els prodigis».

Moisès torna a l'Egipte. 18 Moisès se n'anà, se'n tornà al seu sogre Jetró i li va dir: «Deixa'm que me'n vagi i torni als meus germans d'Egipte per veure si encara són vius». Jetró li respongué: «Vés en pau».

19 Jahvè va dir a Moisès, a Madian: «Vés, torna a l'Egipte, que són morts tots els qui et volien matar». 20 Moisès prengué la seva dona i el seu fill, els féu muntar damunt d'un ase i se'n tornà cap a l'Egipte. I prengué a la mà el bastó de Déu. 21 Jahvè digué a Moisès: «Quan tornis a l'Egipte, procura de fer davant el Faraó tots els prodigis que t'he donat poder de fer. Perquè el faré obstinat, i no deixarà sortir el poble. 22 Aleshores diràs al Faraó: «Això diu Jahvè: Israel és el meu fill, el meu primogènit⁹⁸ . 23 T'he dit: «Deixa sortir el meu fill perquè em doni culte, i tu has refusat de deixar-lo sortir. Doncs, jo mataré el teu fill primogènit; 24 ni que es trobés de camí, o a l'hostal, Jahvè l'aniria a trobar per fer-lo morir».

Circumcisió del fill de Moisès.— 25 Seforà prengué aleshores una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb ell li tocà els peus, tot dient: «M'ets un espòs de sang»⁹⁹ . 26 I el va deixar. Aleshores ella digué: «Espòs de sang per la circumcisió».

Trobament amb Aharon. 27 Jahvè digué a Aharon: «Vés cap al desert a l'encontre de Moisès». Va marxar, doncs, el trobà a la muntanya de Déu i el va besar. 28 Moisès contà a Aharon tot el que Jahvè li havia dit, com l'havia enviat i tots el prodigis que li havia manat de fer. 29 Després Moisès i Aharon partiren i van aplegar tots els ancians dels israelites. 30 Aharon referí tot el que Jahvè havia dit a Moisès, i aquest féu els prodigis a la presència del poble. 31 El poble va creure i, en sentir que Jahvè havia visitat els israelites i havia vist la seva aflicció, es prosternaren i van adorar.

5 Primera entrevista amb el Faraó.— 1 Moisès i Aharon anaren a dir al Faraó: «Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Deixa sortir   —119→   el meu poble perquè em celebri una festa al desert». 2 El Faraó respongué: «¿Qui és Jahvè, que jo hagi d'escoltar la seva veu i deixar marxar Israel? No conec Jahvè, ni deixo marxar Israel». 3 Ells van dir: «El Déu dels hebreus ha vingut a trobar-nos; deixa'ns anar tres jornades enllà del desert perquè sacrifiquem a Jahvè, el nostre Déu, a fi que no ens escometi amb la pesta o amb l'espasa». 4 Però el rei d'Egipte els respongué: «¿Per què, Moisès i Aharon, distraieu el poble de les seves feines? Torneu als vostres quefers!» 5 I el Faraó afegí: «Tan nombrós com és ara el poble, i els voldríeu fer interrompre els seus treballs!»

El Faraó endureix el seu rigor.— 6 Aquell mateix dia, el Faraó donà als capatassos i als encarregats¹⁰⁰ aquesta ordre: 7 «No doneu més palla a la gent, com fins ara, per fabricar maons¹⁰¹ . Que ells mateixos vagin a buscar-se la palla. 8 Però imposeu-los la mateixa tasca de maons que feien fins ara, sense sostreure'n res. Són uns ganduls. Per això van cridant: «Anem a sacrificar al nostre Déu!» 9 Que el treball pesi damunt la gent, que estiguin ben ocupats i no pensin en ximpleries».

10 Els capatassos i els encarregats del poble anaren a dir a la gent: «El Faraó ha decidit no donar-vos més palla. 11 Aneu vosaltres mateixos a buscar-vos-en on pugueu trobar-ne. Però no se us reduirà res del vostre treball». 12 Tot el poble s'escampà per tot el país d'Egipte a recollir rostoll per fer palla. 13 Entretant, els capatassos els empenyien: «Enllestiu les vostres tasques, dia per dia, com quan teníeu palla». 14 Els encarregats dels israelites, que els capatassos del Faraó havien constituït sobre ells, foren bastonejats, mentre els deien: «¿Per què no heu enllestit ni ahir ni avui la vostra tasca de maons com abans?»

Els encarregats es planyen davant el Faraó i Moisès.— 15 Els encarregats dels israelites anaren a plànyer-se al Faraó: «¿Per què tractes així els teus servents? 16 No donen palla als teus servents, i ens diuen que fem maons. I els teus servents   —120→   són bastonejats, com si el teu poble en tingués la culpa». 17 El Faraó els replicà: «Ganduls, més que ganduls! Per això, aneu dient: «Volem anar a sacrificar a Jahvè». 18 Aneu, doncs, a treballar. No us donaran palla, però haureu de fer la tasca de maons». 19 Els encarregats dels israelites es veieren en una mala situació quan els digueren: «No disminuireu gens la vostra tasca de maons, cada dia la seva». 20 Per això, escometeren Moisès i Aharon, que els esperaven quan sortien del Faraó, 21 i els digueren: «Que Jahvè us ho tingui en compte i us judiqui, ja que ens heu fet mal veure al Faraó i als seus homes, i els heu posat una espasa a la mà per matar-nos».

Pregària de Moisès a Jahvè.— 22 Aleshores Moisès es girà a Jahvè i va dir: «Ah, Senyor, ¿per què maltracteu aquest poble? ¿Per què m'hi heu enviat? 23 D'ençà que em vaig presentar al Faraó per parlar-li en nom vostre, que ell maltracta aquest poble, i vós no l'allibereu!»

6 1 Jahvè respongué a Moisès: «Ja veuràs ara quina en faré al Faraó. Per força els deixarà sortir, per força els expulsarà ell mateix del seu territori».

Una altra narració de la missió de Moisès.— 2 Déu parlà a Moisès i li va dir: «Jo sóc Jahvè. 3 Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a El-Saddai¹⁰² , però no m'hi vaig revelar amb el meu nom de Jahvè. 4 Amb tot, vaig establir el meu pacte amb ells, de donar-los la terra de Canaan, la terra per on passaven, on sojornaven com a forasters. 5 Per això, he sentit els gemecs dels israelites, oprimits pels egipcis, i m'he recordat del meu pacte. 6 Digues, doncs, als israelites: «Jo sóc Jahvè. Jo us trauré dels treballs dels egipcis, us arrencaré de la seva servitud i us alliberaré amb força i castigant durament. 7 Vull adoptar-vos com a poble meu i ser el vostre Déu. Llavors sabreu que jo, Jahvè, el vostre Déu, sóc el qui us sostrec dels treballs dels egipcis. 8 Després us duré a la terra que vaig jurar que donaria a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us la donaré en propietat, jo, Jahvè». 9 Així   —121→   parlà Moisès als israelites, però no l'escoltaren, plens d'angoixa com estaven per la dura servitud.

10 Jahvè va dir aleshores a Moisès: 11 «Vés a dir al Faraó, rei d'Egipte, que deixi sortir els israelites fora del seu territori». 12 Però Moisès respongué a Jahvè: «Si els israelites no m'han escoltat, ¿com m'escoltarà ara el Faraó, a mi, que em costa de parlar?» 13 Jahvè parlà a Moisès i a Aharon i els delegà prop dels israelites i prop del Faraó, rei d'Egipte, per fer sortir els israelites fora del país d'Egipte.

Genealogia de Moisès i d'Aharon.— 14 Aquests són els caps de les seves famílies: Fills de Rubèn, el primogènit d'Israel: Henoc, Fal·lú, Hesron i Carmí. Aquestes són les famílies de Rubèn. 15 Fills de Simeó: Jamuel, Jamín, Ahod, Jaquín, Sohar i Saül, fill de la cananea. Aquestes són les famílies de Simeó. 16 Aquests són els noms dels fills de Leví segons les seves descendències: Guerson, Cahat i Merarí. Leví visqué cent trenta-set anys. 17 Fills de Guerson: Lobní i Semeí, segons les seves famílies. 18 Fills de Cahat: Amram, Isaar, Hebron i Oziel. Cahat visqué cent trenta-tres anys. 19 Fills de Merarí: Moholí i Musí. Aquestes són les famílies dels levites segons les seves descendències.

20 Amram es va casar amb la seva tia Jocàbed, que li donà Aharon i Moisès. Amram visqué cent trenta-set anys. 21 Els fills d'Isaar foren: Coré, Nefec i Zecrí, 22 i els d'Oziel: Misael, Elisafan i Setrí.

23 Aharon es va casar amb Elisabet, filla d'Amminadab, germana de Nahason, i li donà Nadab, Abiú, Eleazar i Itamar.

24 Fills de Coré: Aser, Elcanà i Abiasaf.

Aquestes són les famílies dels coreïtes.

25 Eleazar, fill d'Aharon, es va casar amb una de les filles de Futiel, que li donà Finehès.

Aquests són els caps de les famílies dels levites segons les seves famílies.

26 És a Aharon i Moisès que Jahvè va dir: «Traieu els israelites, segons els seus estols, del país d'Egipte». 27 Són ells els qui parlaren   —122→   al Faraó, rei d'Egipte, per fer sortir d'Egipte els israelites. Són Moisès i Aharon.

Instruccions a Moisès i a Aharon.— 28 El dia que Jahvè parlà a Moisès a la terra d'Egipte, 29 li digué això: «Jo sóc Jahvè. Fes saber al Faraó, rei d'Egipte, tot el que et dic.» 30 Però Moisès replicà a Jahvè: «A mi, em costa de parlar. ¿Com, doncs, m'escoltarà el Faraó?»

7 1 Jahvè va dir a Moisès: «Mira, jo faig de tu un déu per al Faraó, mentre que el teu germà Aharon serà el teu profeta. 2 Tu li diràs tot el que et manaré, i el teu germà Aharon ho repetirà al Faraó perquè deixi marxar els israelites fora del seu territori. 3 Però jo faré obstinat¹⁰³ el Faraó i multiplicaré els meus prodigis i les meves meravelles al país d'Egipte. 4 Com que el Faraó no us escoltarà, posaré la mà damunt l'Egipte i, castigant-lo durament, faré sortir del país d'Egipte els meus estols, el meu poble, els israelites». 5 Aleshores, els egipcis sabran que jo sóc Jahvè quan estengui la mà damunt l'Egipte i faci sortir d'enmig d'ells els israelites.» 6 Moisès i Aharon, doncs, feren tal com Jahvè els havia manat. 7 Moisès tenia vuitanta anys, i Aharon, vuitanta-tres, quan parlaren al Faraó.

Combat entre Jahvè i el Faraó en les plagues.— 8 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 9 «Si el Faraó us diu que feu un miracle, digues a Aharon: «Pren el bastó, llança'l davant el Faraó, i que es torni una serp». 10 Moisès i Aharon anaren a veure el Faraó i van fer tal com Jahvè els havia manat. Aharon llançà el seu bastó davant el Faraó i els seus cortesans, i es tornà una serp. 11 Però el Faraó cridà també els savis, els embruixadors i els mags d'Egipte, i van fer el mateix amb els seus encanteris. 12 Cadascun llançà el seu bastó, i es tornaren serps. Però el bastó d'Aharon va engolir els bastons d'aquells. 13 Amb tot, el Faraó es va obstinar   —123→   i no els escoltà, tal com Jahvè havia predit.

Primera plaga: l'aigua transformada en sang.— 14 Jahvè digué aleshores a Moisès: «El Faraó és tossut. Refusa de deixar sortir el poble. 15 Vés a trobar-lo al matí, a l'hora que se'n va a l'aigua, i espera'l a la vora del Nil. Pren a la mà el bastó que es va tornar serp 16 i digue-li: «Jahvè, el Déu dels hebreus, em va enviar per dir-te: «Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte al desert», i fins ara no has escoltat. 17 Així parla Jahvè: «En això coneixeràs que jo sóc Jahvè. Amb el bastó que tinc a la mà donaré un cop a les aigües del Nil, i es convertiran en sang. 18 Els peixos del Nil es moriran, i el Nil es tornarà tan pudent, que els egipcis s'esforçaran en va a beure la seva aigua».

19 Jahvè va dir a Moisès: «Digues a Aharon: Pren el bastó i estén la mà damunt les aigües dels egipcis, damunt els rius, damunt els canals, damunt els estanys i damunt tots els dipòsits d'aigua, i que es converteixin en sang. Que a tot el territori d'Egipte es converteixin en sang, fins en els recipients de fusta i de pedra». 20 Moisès i Aharon, doncs, van fer tal com Jahvè els havia manat. Aixecà el bastó i donà un cop a les aigües del Nil davant el Faraó i els seus cortesans, i tota l'aigua del Nil es convertí en sang. 21 Els peixos del Nil es van morir, i el Nil era tan pudent, que els egipcis no en podien beure l'aigua. Hi hagué sang arreu a l'Egipte. 22 Però els mags d'Egipte van fer el mateix amb els seus encanteris. El Faraó es va obstinar i no els escoltà, tal com Jahvè havia predit. 23 El Faraó, doncs, se'n tornà i entrà a casa seva sense donar-hi importància. 24 Mentrestant, tots els egipcis cavaven al voltant del Nil buscant aigua potable, perquè de l'aigua del Nil, no en podien pas beure. 25 I van passar set dies després que Jahvè hagué donat el cop al Nil.

Segona plaga: les granotes.— (81)26 Després Jahvè va dir a Moisès: «Vés a trobar el Faraó i digue-li: «Això diu Jahvè: Deixa marxar el meu poble perquè em   —124→   doni culte. (2)27 Si refuses de deixar-lo marxar, infestaré de granotes tot el teu territori. (3)28 El Nil s'omplirà de granotes, que pujaran i es ficaran a casa teva, a la teva habitació i al teu llit, a casa dels teus cortesans i del teu poble, dins els teus forns i les teves pasteres. (4)29 Fins i tot, damunt teu, del teu poble i dels teus cortesans saltaran les granotes».

8 (5)1 Jahvè va dir a Moisès: «Digues a Aharon: «Estén la mà amb el bastó damunt els rius, els canals, i els estanys, i fes pujar les granotes per la terra d'Egipte». (6)2 Aharon, doncs, estengué la mà damunt les aigües d'Egipte, i les granotes van pujar i van cobrir la terra d'Egipte. (7)3 Però els mags van fer el mateix amb els seus encanteris i van fer pujar les granotes per la terra d'Egipte.

(8)4 El Faraó cridà aleshores Moisès i Aharon i els digué: «Demaneu a Jahvè que retiri les granotes de mi i del meu poble, i deixaré marxar el poble perquè sacrifiqui a Jahvè». (9)5 Moisès respongué al Faraó: «Fes-me l'honor de dir-me quan haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble per suprimir les granotes de casa teva, de les vostres cases, de manera que només en quedin al Nil». (10)6 El Faraó respongué: «Demà». Moisès replicà: «Tal com has dit. Així sabràs que no hi ha com Jahvè, el nostre Déu. (11)7 Les granotes s'allunyaran de tu, de casa teva, dels teus cortesans i del teu poble; només es quedaran al Nil». (12)8 Quan Moisès i Aharon sortiren de davant del Faraó, Moisès invocà Jahvè referent a les granotes amb les quals havia afligit el Faraó. (13)9 Jahvè féu segons la petició de Moisès, i es van morir les granotes de les cases, de les masies, i dels camps. (14)10 I en van apilar munts i munts, fins a empudegar la terra. (15)11 Però, en veure el Faraó que podien respirar, es va obstinar i no els escoltà, tal com Jahvè havia predit.

Tercera plaga: els mosquits.— (16)12 Jahvè va dir a Moisès: «Digues a Aharon: «Estén el bastó i dóna un cop a la pols de terra, que es torni mosquits per tot el país d'Egipte.» (17)13 Així ho   —125→   van fer. Aharon estengué la mà amb el bastó, donà un cop a la pols de terra, i hi hagué tot de mosquits en els homes i el bestiar. Tota la pols de terra es convertí en mosquits per tot el país d'Egipte. (18)14 El mateix van fer els mags amb els seus encanteris per fer sortir mosquits, però inútilment. I tots els mosquits es van quedar en els homes i el bestiar. (19)15 Els mags digueren aleshores al Faraó: «El dit de Déu és aquí». Però el Faraó es va obstinar i no els escoltà, tal com Jahvè havia predit.

Quarta plaga: els tàvecs.— (20)16 Jahvè va dir després a Moisès: «Lleva't de bon matí i presenta't al Faraó quan se'n vagi a l'aigua i digue-li: «Això mana Jahvè: Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte. (21)l7 Si no deixes marxar el meu poble, enviaré tàvecs contra tu, contra els teus cortesans, contra el teu poble i contra la teva casa, de tal manera que les cases dels egipcis, i fins el terra que trepitgen, seran plens de tàvecs. (22)18 Aquell dia, però, faré una excepció per a la terra de Guesen, on resideix el meu poble; allà no hi haurà cap tàvec. Així sabràs que jo, Jahvè, sóc al mig del país. (23)19 Faré un gest alliberador entre el meu poble i el teu. Demà serà aquest prodigi».

(24)20 Jahvè ho féu així. Tot un eixam de tàvecs va entrar dins la casa del Faraó i dels seus cortesans, i a tot el país d'Egipte la terra fou malmesa pels tàvecs. (25)21 El Faraó cridà llavors Moisès i Aharon i els digué: «Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu en el país». (26)22 Moisès respongué: «No convé de cap manera fer-ho així, perquè nosaltres fem certs sacrificis a Jahvè, el nostre Déu, que els egipcis consideren una abominació. Si oferíem en presència dels egipcis els sacrificis que ells abominen, ¿no ens apedregarien? (27)23 Anirem tres jornades enllà, desert endins, i sacrificarem a Jahvè, el nostre Déu, tal com ens ha manat». (28)24 Faraó respongué: «Us deixo marxar perquè sacrifiqueu a Jahvè, el vostre Déu, al desert, però no us allunyeu massa. Pregueu per mi». (29)25 Moisès replicà: «Tan bon punt surti del teu davant,   —126→   pregaré Jahvè, i els tàvecs es retiraran del Faraó, dels seus cortesans i del seu poble. Però que el Faraó no ens torni a enganyar no deixant marxar el poble per sacrificar a Jahvè». (30)26 Moisès sortí de davant el Faraó i va pregar Jahvè. (31)27 Jahvè féu segons la petició de Moisès: els tàvecs es van retirar del Faraó, dels seus cortesans i del seu poble, sense quedar-ne ni un. (32)28 Però el Faraó es va obstinar també aquesta vegada, i no deixà marxar el poble.

9 Cinquena plaga: mort del bestiar.— 1 Jahvè va dir a Moisès: «Vés a dir al Faraó: «Així parla Jahvè, el Déu dels hebreus: Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte. 2 Si refuses de deixar-lo marxar i el retens encara, 3 la mà de Jahvè pesarà contra el teu bestiar, els cavalls, els ases, els camells, els bous i les ovelles: una pesta terrible! 4 Jahvè farà una distinció entre el bestiar d'Israel i el dels egipcis, i res del que pertany als israelites no morirà. 5 Jahvè hi ha fixat un terme dient: Demà, Jahvè farà això al país». 6 Efectivament, l'endemà Jahvè féu això. Tot el bestiar d'Egipte es va morir, mentre que no morí ni un cap de bestiar dels israelites. 7 El Faraó féu anar a mirar-ho, i ni un cap de bestiar dels israelites no havia mort. Amb tot, el Faraó es va obstinar i no deixà marxar el poble.

Sisena plaga: les úlceres.— 8 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: «Procureu-vos cadascun un bon grapat de sutge del forn, i que Moisès l'escampi enlaire davant el Faraó. 9 Serà com un polsim damunt tota la terra d'Egipte i provocarà en els homes i les bèsties uns grans que s'obriran en úlceres, per tot el país d'Egipte». 10 Prengueren, doncs, sutge del forn i es presentaren davant el Faraó; Moisès l'escampà enlaire, i es convertí sobre els homes i les bèsties en grans que s'obrien en úlceres. 11 Els mags no es podien estar davant Moisès per culpa dels grans, ja que en tenien com tots els egipcis. 12 Però Jahvè va fer obstinar el Faraó, i aquest no els escoltà, tal com Jahvè havia predit a Moisès.

  —127→  

10 Setena plaga: la pedregada.— 13 Jahvè va dir a Moisès: «Lleva't de bon matí, presenta't al Faraó i digueu-li: «Això mana Jahvè, el Déu dels hebreus: «Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte. 14 Perquè aquesta vegada enviaré tots els meus flagells contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, a fi que sàpigues que no hi ha com jo a tota la terra. 15 Que, si hagués estès la mà i us hagués ferit de pesta a tu i el teu poble, ja hauries estat esborrat d'aquesta terra. 16¹⁰⁵ Però t'he deixat subsistir per mostrar-te el meu poder i perquè el meu nom sigui lloat arreu de la terra. 17 ¿T'alçaràs encara contra el meu poble no deixant-lo marxar? 18 Doncs, demà, en aquesta hora, faré ploure una pedregada tan forta com no n'hi ha hagut de semblant en tot l'Egipte des del seu origen fins ara. 19 Fes assegurar, doncs, el teu bestiar i tot el que tinguis al camp. Tots els homes i tot el bestiar que es trobin al camp sense haver-se aixoplugat a casa, els caurà la pedra al damunt, i moriran». 20 Alguns dels cortesans del Faraó que temien l'amenaça de Jahvè retiraren a les cases els seus homes i el seu bestiar. 21 Però el qui no féu cas de l'amenaça de Jahvè deixà al camp homes i bestiar.

22 Jahvè va dir a Moisès: «Estén la mà enlaire, que caigui pedra arreu, damunt la gent, damunt les bèsties, damunt l'herba, pel país d'Egipte». 23 Moisès estengué el bastó enlaire i Jahvè féu tronar i caure pedra, i els llamps queien a terra. Jahvè féu ploure pedregada damunt el país d'Egipte. 24 I fou una pedregada tan forta, amb llamps que s'hi creuaven, com no n'hi havia hagut de semblant en tot el país d'Egipte d'ençà que era nació. 25 La pedra matà arreu del país d'Egipte tot el que hi havia al camp, homes i bèsties; esbocinà tota l'herba i trossejà tots els arbres. 26 Només a la regió de Guesen, on estaven els israelites, no caigué la pedregada.

27 El Faraó féu cridar Aharon i Moisès i els digué «Aquesta vegada he pecat. Jahvè té raó; jo i el meu poble som culpables. 28 Pregueu Jahvè. Ja n'hi ha prou de trons i de pedra. Ja us   —128→   deixaré marxar, no us quedareu més aquí».

29 Moisès li respongué: «Quan surti de la ciutat, estendré les mans a Jahvè. Els trons cessaran i no hi haurà més pedra, perquè sàpigues que la terra és de Jahvè. 30 Però tu i els teus cortesans, sé prou bé que encara no temeu Jahvè Déu». 31 El lli i l'ordi foren abatuts, perquè l'ordi ja havia espigat i el lli treia flor. 32 Però el blat i l'espelta no foren abatuts, perquè són més tardans. 33 Moisès, doncs, va deixar el Faraó i sortí de la ciutat. Estengué les mans a Jahvè, i els trons i la pedra van cessar i la pluja no va caure més sobre la terra.

34 En veure el Faraó que la pluja, la pedregada i els trons havien cessat, seguí pecant, i es van obstinar, ell i els seus cortesans. 35 El cor del Faraó s'endurí, i no va deixar marxar els israelites, tal com Jahvè havia predit per Moisès.

10 Vuitena plaga: les llagostes.— 1 Jahvè va dir a Moisès: «Vés a trobar el Faraó, que els he fets obstinar, a ell i els seus cortesans, a fi d'obrar enmig d'ells els meus prodigis. 2 Així podràs contar als teus fills i als teus néts com m'he burlat dels egipcis i els prodigis que he obrat enmig d'ells, i sabreu que jo sóc Jahvè». 3 Moisès i Aharon anaren, doncs, a trobar el Faraó i li digueren: «Això diu Jahvè, el Déu dels hebreus: «¿Fins quan et negaràs a humiliar-te davant meu? Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte. 4 Si refuses de deixar-lo marxar, demà faré venir les llagostes al teu territori 5 i cobriran la superfície de la terra fins al punt que no es podrà veure. Devoraran les deixalles que us hauran quedat de la pedregada, rosegaran tots els arbres que creixen al camp 6 i ompliran les teves cases, les dels teus cortesans i les de tots els egipcis, com mai no veieren els teus pares ni els teus avis, des del dia que van ser al país fins ara». Moisès es girà d'esquena i sortí de davant el Faraó.

7 Els cortesans digueren aleshores al Faraó: «¿Fins quan serà aquest un parany per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent perquè donin   —129→   culte al seu Déu! ¿No comprens encara que l'Egipte està perdut?» 8 Van fer tornar Moisès i Aharon a la presència del Faraó, i els digué: «Aneu a donar culte a Jahvè, el vostre Déu! ¿Quins son els qui han de marxar?» 9 Moisès respongué: «Marxarem amb el nostre jovent i els nostres vells; volem marxar amb els nostres fills i les nostres filles, amb les nostres ovelles i els nostres bous, perquè es tracta per a nosaltres de fer una festa a Jahvè». 10 El Faraó digué: «Que Jahvè sigui amb vosaltres, com jo us deixo marxar amb les vostres famílies. Mireu que en porteu alguna de cap! 11 ¿No és així? Que marxin els homes, i sacrifiqueu a Jahvè, ja que és això el que demanàveu!» I els tragueren de la presència del Faraó.

12 Aleshores Jahvè va dir a Moisès: «Estén la mà sobre el país d'Egipte per fer pujar les llagostes pel país i que roseguin tota l'herba de terra, tot el que ha quedat de la pedregada». 13 Moisès estengué el bastó damunt el país d'Egipte i Jahvè féu bufar un vent de llevant tot aquell dia i tota la nit damunt el país. L'endemà, el vent de llevant havia dut ja les llagostes. 14 Les llagostes pujaren per tot el país d'Egipte i es posaren per tot el seu territori en gran quantitat. Mai no hi havia hagut una munió semblant de llagostes, ni mai més no n'hi haurà en el futur. 15 Cobrien talment la superfície de la terra, que apareixia fosca. Van rosegar tota l'herba del país i tota la fruita dels arbres que havien quedat de la pedregada. Res no va quedar, ni en els arbres ni en la vegetació, enlloc del país d'Egipte. 16 El Faraó va cuitar a cridar Moisès i Aharon i els digué: «He pecat contra Jahvè, el vostre Déu, i contra vosaltres. 17 Perdoneu encara aquesta darrera vegada la meva falta, i pregueu a Jahvè, el vostre Déu, que retiri de mi almenys aquesta mort». 18 Moisès va sortir de davant el Faraó i pregà Jahvè. 19 Tot seguit, Jahvè girà un vent de ponent molt fort, que s'emportà les llagostes i les llençà cap al mar Roig. No va quedar ni una llagosta en tot el territori d'Egipte. 20 Però Jahvè va fer obstinar el Faraó, que no deixà marxar els israelites.

  —130→  

Novena plaga: la foscor.— 21 Jahvè va dir a Moisès: «Estén la mà enlaire, i que hi hagi foscor damunt el país d'Egipte, una foscor que obligui a caminar a les palpentes». 22 Moisès estengué la mà enlaire, i hi hagué una gran foscor per tot el país d'Egipte durant tres dies. 23 L'un no veia l'altre, ni ningú no es pogué moure del seu lloc durant tres dies. En canvi, tots els israelites tenien claror allà on vivien.

24 Llavors el Faraó cridà Moisès i li digué: «Aneu a donar culte a Jahvè, que es quedin només les ovelles i els bous. Que marxin també amb vosaltres les vostres famílies». 25 Moisès replicà: «Tu mateix ens donaràs animals per a les víctimes i els holocaustos que hem de oferir a Jahvè, el nostre Déu. 26 El nostre bestiar també vindrà amb nosaltres, ni una peülla no en quedarà aquí, perquè en prendrem per obsequiar Jahvè, el nostre Déu. Ni nosaltres mateixos no sabem encara què hem d'oferir a Jahvè, fins que arribem allí».

27 Però Jahvè va fer obstinar el Faraó, que no volgué deixar-los marxar. 28 El Faraó li digué: «Vés-te'n del meu davant! Guarda't de tornar a presentar-te davant meu. El dia que hi tornis, moriràs!» 29 Moisès replicà: «Tal com dius: no em tornaré a presentar més davant teu».

11 Preparatius i anunci de la desena plaga. 1 Jahvè va dir a Moisès «Encara vull enviar un flagell sobre el Faraó i sobre els egipcis. Després us deixarà marxar d'aquí. Quan us deixi marxar definitivament, fins us expulsarà. 2 Mana al poble que demanin, cadascun al seu veí i cadascuna a la seva veïna, objectes de plata i d'or». 3 Mentrestant, Jahvè havia fet caure en gràcia el poble als ulls dels egipcis. Moisès mateix era molt gran al país d'Egipte, als ulls dels cortesans del Faraó i als ulls del poble.

4 Moisès va dir: «Això diu Jahvè: «Cap a mitjanit travessaré l'Egipte, 5 i moriran tots els primogènits al país d'Egipte, des del primogènit del Faraó que hauria de seure sobre el seu soli, fins al primogènit de   —131→   l'esclava que seu darrera les dues moles. Igualment tot primogènit del bestiar. 6 Hi haurà un gran clamor arreu del país d'Egipte, com no n'hi ha hagut de semblant ni n'hi haurà mai més. 7 Mentre que, per a tots els israelites, ni un gos lladrarà contra cap home o cap bèstia, perquè sàpigues que Jahvè fa distinció entre Egipte i Israel. 8 Aleshores tots aquests cortesans teus s'inclinaran davant meu i diran: «Vés-te'n tu i tot el poble que et segueix». Després d'això marxarem». Moisès va sortir tot indignat de davant el Faraó.

9 Jahvè va dir a Moisès «El Faraó no us escoltarà, a fi que es multipliquin els meus prodigis al país d'Egipte». 10 Moisès i Aharon van fer davant el Faraó tots aquests prodigis. Però Jahvè va fer obstinar el Faraó, que no deixà marxar els israelites del seu país.

12 Institució de la Pasqua¹⁰⁶ .— 1 Jahvè parlà així a Moisès i a Aharon al país d'Egipte: 2 «Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos, serà el primer entre els mesos de l'any. 3 Parleu així a tota la comunitat d'Israel. El deu d'aquest mes, que cadascú es procuri un cap del bestiar menut per família, un cap per casa. 4 Si una casa fos massa petita per a un cap de bestiar, que el prengui juntament amb el veí més pròxim a casa seva, segons el nombre de persones. Tenint compte del que cadascú pugui menjar, feu les parts del cap de bestiar. 5 L'animal ha de ser sense cap tara, mascle i d'un any. Podeu escollir-lo entre els moltons i les cabres. 6 El guardareu fins al dia catorze d'aquest mes. Aleshores tot l'aplec de la comunitat d'Israel el degollaran al vespre. 7 Després prendran part de la sang, que passaran pel damunt dels dos brancals i de la llinda de les cases on el menjaran. 8 Aquesta nit menjaran la carn rostida a la brasa, i amb àzims i herbes amargues. 9 No en mengeu gens de crua o bullida,   —132→   sinó rostida a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. 10 Tampoc no en deixareu gens per a l'endemà. El que en sobri per a l'endemà, ho cremareu al foc. 11 La menjareu així: amb la cintura cenyida, les sandàlies posades i el bastó a la mà. La menjareu de pressa: és la Pasqua de Jahvè¹⁰⁷ .

12 Aquesta nit travessaré el país d'Egipte i hi feriré tots els primogènits, de l'home fins a la bèstia, i faré justícia de tots els déus de l'Egipte, jo, Jahvè. 13 La sang us servirà de senyal a les cases on son. En veure la sang, passaré de llarg, perquè no caigui damunt vostre el flagell de l'extermini quan jo doni el cop contra el país d'Egipte.

Institució de la festa dels Àzims.— 14 Aquest dia serà un memorial per a vosaltres, i el celebrareu com una festa de Jahvè. El celebrareu totes les generacions com una institució perpètua. 15 Durant set dies menjareu àzims. Des del primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè aquell qui del primer al setè dia mengi pa fermentat serà extirpat d'Israel. 16 A més, el primer dia i el dia setè tindreu una assemblea al santuari. No fareu cap treball durant aquells dies. Només podreu preparar el menjar de cadascú. 17 Observareu, doncs, la festa dels Àzims, perquè justament aquest dia vaig fer sortir els vostres estols del país d'Egipte. Per això, observareu aquest dia totes les generacions com una institució perpètua. 18 El primer mes, el dia catorze, al vespre, menjareu àzims, fins al vespre del dia vint-i-u. 19 Que no hi hagi gens de llevat a casa vostra durant set dies, perquè aquell qui mengi pa fermentat serà extirpat de la comunitat d'Israel, tant si és foraster com nadiu. 20 No menjareu gens de pa fermentat. A tot arreu on viureu menjareu àzims».

Promulgació de la llei pasqual.— 21 Moisès va convocar els ancians d'Israel i els digué: «Procureu-vos un cap de bestiar segons les vostres famílies i immoleu la Pasqua. 22 Preneu també un manat d'hisop, mulleu-lo en la sang del gibrell i xopeu amb la sang del gibrell la llinda i els dos   —133→   brancals. I que ningú de vosaltres no surti de la porta de casa seva fins demà. 23 Jahvè passarà per ferir l'Egipte, i en veure la sang damunt la llinda i els dos brancals, passarà de llarg de la porta i no permetrà a l'exterminador que entri a casa vostra per ferir. 24 Observareu aquesta disposició com una llei perpètua per a tu i per als teus fills. 25 Quan hàgiu entrat a la terra que Jahvè us donarà, tal com té promès, seguireu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin: «¿Què significa per a vosaltres aquest ritu?», 27 els respondreu: «És el sacrifici de la Pasqua en honor de Jahvè ja que, quan va ferir els egipcis, va passar de llarg de les cases dels israelites, a l'Egipte, i va deslliurar les nostres cases». El poble aleshores es va prosternar i va adorar. 28 Els israelites se'n van anar i van obeir. Tal com Jahvè havia manat a Moisès i Aharon, així ho van fer.

Desena plaga: la mort dels primogènits.— 29 A mitjanit, Jahvè va ferir tots els primogènits del país d'Egipte, des del primogènit del Faraó que havia de seure al seu soli, fins al primogènit del captiu a la presó, així com tots els primogènits de les bèsties. 30 A la nit es llevà el Faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis, i hi va haver un gran clamor a l'Egipte, perquè no hi havia casa on no hi hagués un mort. 31 El Faraó cridà aleshores Moisès i Aharon en plena nit i els va dir: «Sortiu del meu poble, vosaltres i els israelites, aneu a donar culte a Jahvè, tal com heu dit. 32 Preneu també les vostres ovelles i els vostres bous, com heu demanat, i marxeu, i beneïu-me a mi també». 33 Els egipcis empenyien el poble i els apressaven a sortir del país, perquè deien: «Ens morirem tots!» 34 El poble prengué aleshores la pasta encara no fermentada i es carregaren a l'espatlla les pasteres embolicades amb els mantells.

35 Els israelites havien fet ja com Moisès els havia ordenat, de demanar als egipcis objectes de plata i d'or i vestits. 36 Jahvè havia fet caure en gràcia el poble als ulls dels egipcis. De manera que van espoliar els egipcis.

  —134→  

Sortida dels israelites.— 37 Els israelites van marxar de Ramsés cap a Socot, en nombre d'uns sis-cents mil homes a peu, sense comptar la mainada. 38 Pujà també amb ells una multitud de gent de tota mena, ovelles i bous, i una gran quantitat de bestiar. 39 De la pasta que s'havien endut d'Egipte, van coure coques àzimes¹⁰⁸ , ja que encara no havia fermentat. En ser expulsats d'Egipte, no s'havien pogut entretenir ni a preparar provisions per al viatge. 40 L'estada dels israelites a l'Egipte fou de quatre-cents trenta anys. 41 Al cap de quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, sortiren del país d'Egipte tots els estols de Jahvè. 42 Nit de vetlla fou aquella per a Jahvè per fer-los sortir del país d'Egipte. Aquesta mateixa nit de Jahvè és de vetlla per a tots els israelites en les seves generacions.

Complements posteriors sobre la festa de Pasqua.— 43 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: «Aquest és l'estatut de la Pasqua: cap estranger no en podrà menjar. 44 Tot esclau adquirit amb diner, després que l'hagis circumcidat, en podrà menjar. 45 El domiciliat i el mercenari no en menjaran. 46¹⁰⁹ Serà menjada en una sola casa; no portareu gens de carn fora de casa, ni li trencareu cap os. 47 Tota la comunitat d'Israel ha de celebrar-la. 48 Si un foraster que s'està a casa teva volgués celebrar la Pasqua de Jahvè, circumcidaran tots els homes de casa seva, i llavors que s'acosti a celebrar-la, ja que serà com un nadiu del país. Que cap incircumcís no en mengi. 49 La llei serà la mateixa per al nadiu que per al foraster que s'està entre vosaltres». 50 Els israelites van obeir. Tal com Jahvè havia manat a Moisès i a Aharon, així ho van fer. 51 Justament aquell día, Jahvè féu sortir del país d'Egipte els israelites per estols.

13 Els primogènits.— 1 Jahvè parlà així a Moisès: 2 ¹¹⁰ «Consagra'm d'entre   —135→   els israelites tot primogènit, les primícies del si matern, sigui home o bèstia, perquè és meu».

Prescripcions sobre els àzims.— 3 Moisès va dir a tot el poble: «Recordeu-vos d'aquest dia en què heu sortit d'Egipte, de la casa d'esclavatge, ja que és amb la seva força que Jahvè us n'ha fet sortir. No menjareu, doncs, pa fermentat. 4 Avui sortiu vosaltres, al mes d'abib. 5 Quan Jahvè t'haurà dut a la terra dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels heveus i dels jebuseus, que va jurar als teus pares que et donaria, terra que regalima llet i mel, practicaràs aquest ritu aquest mateix mes. 6 Durant set dies menjaràs àzims, i el dia setè serà festa en honor de Jahvè. 7 Durant set dies menjareu àzims; que no hi hagi pa fermentat ni llevat en tot el teu territori. 8 Aquell dia, donaràs al teu fill aquesta explicació: «És a causa del que Jahvè va fer per mi quan vaig sortir d'Egipte». 9 Et serà com un senyal damunt la mà, com un record entre els ulls, a fi que la llei de Jahvè sigui a la teva boca, ja que Jahvè, amb la seva força, et va fer sortir d'Egipte. 10 I cada any, al seu temps, observaràs aquest estatut».

Llei dels primogènits.— 11 «Quan Jahvè t'haurà dut a la terra dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l'haurà donada, 12 cediràs a Jahvè tota primícia del si matern i tota primícia del part de les teves bèsties: els mascles pertanyen a Jahvè¹¹¹ . 13 Però tot primogènit de somera, el rescataràs amb un cap de bestiar menut. Si no el rescates, el desnucaràs. Rescataràs també tot primogènit d'home entre els teus fills. 14 Quan demà el teu fill et pregunti: «Què és això?», li respondràs: «Amb mà forta, Jahvè ens va fer sortir d'Egipte, de la casa d'esclavatge. 15 Com que el Faraó s'havia obstinat a no deixar-nos marxar, Jahvè va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, des dels primogènits dels homes fins als primogènits de les bèsties. Per això, sacrifico a Jahvè tot mascle primogènit, però rescato tot primogènit dels meus fills». 16 Això et serà com un   —136→   senyal damunt la mà i com una cinta entre els ulls, ja que amb mà forta, Jahvè ens va fer sortir d'Egipte».

Sortida dels israelites cap al mar Roig.— 17 Quan el Faraó va deixar marxar el poble, Déu no el conduí pel camí del país dels filisteus, que és a prop, perquè Déu es deia: «No fos cas que, davant els combats, el poble se'n penedís i se'n tornés a l'Egipte». 18 Déu, doncs, féu girar el poble camí del desert, cap al mar Roig. Els israelites, ben equipats, anaven pujant del país d'Egipte. 19 Moisès s'endugué els ossos de Josep, perquè aquest havia conjurat solemnement els israelites: «Déu certament us visitarà, i aleshores us endureu d'aquí els meus ossos».

20 Van partir de Socot i acamparen a Etam, tocant al desert. 21 Jahvè anava caminant davant d'ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc que els il·luminés, perquè poguessin caminar dia i nit. 22 Ni la columna de núvol, de dia, ni la columna de foc, de nit, no se separaren mai de davant el poble.

14 1 Jahvè parlà així a Moisès: 2 «Digues als israelites que se'n tornin i acampin enfront de Fi-ha-Hirot, entre Magdal i el mar, al davant de Baal-Sefon. Acampareu just al seu davant, arran del mar. 3 Perquè el Faraó pensarà dels israelites: «Van esgarriats pel país, el desert els ha barrat el pas». 4 Aleshores faré obstinar el Faraó, i els perseguirà. I jo seré glorificat en el Faraó i en tot el seu exèrcit. Així sabran els egipcis que jo sóc Jahvè». Així ho van fer.

Persecució del Faraó.— 5 Mentrestant, van assabentar el rei d'Egipte que el poble havia fugit. Aleshores es girà el cor del Faraó i dels seus cortesans contra el poble, i digueren: «¿Què hem fet, de deixar marxar Israel? Ja no ens servirà més?» 6 Féu enganxar tot seguit el seu carro i prengué amb ell el seu poble. 7 Prengué també sis-cents carros triats d'entre tots els carros d'Egipte, amb guerrers escollits al damunt de tots ells, 8 Jahvè va entossudir   —137→   el Faraó, rei d'Egipte, el qual va perseguir els fills d'Israel que havien sortit amb mà alçada. 9 Els egipcis, doncs, tota la cavalleria, els carros del Faraó amb els seus conductors i el seu exèrcit els perseguiren i els aconseguiren, acampats vora el mar, a Fi-ha-Hirot, al davant de Baal-Sefon.

10 El Faraó ja s'havia acostat, quan els israelites van mirar i veieren els egipcis que els perseguien. Aleshores agafaren molta por i clamaren a Jahvè. 11 Digueren a Moisès: «¿Que no hi havia tombes a l'Egipte, que ens has dut a morir al desert? ¿Què has fet amb nosaltres, de fer-nos sortir d'Egipte? 12 ¿No t'ho dèiem a l'Egipte: «No et preocupis de nosaltres, que volem servir els egipcis?» Més ens valia de servir els egipcis que no pas de morir al desert». 13 Moisès respongué al poble: «No tingueu por, aguanteu ferms, que ja veureu el que Jahvè farà avui per alliberar-vos. Els egipcis que avui veieu, ja no els tornareu a veure mai més! 14 Jahvè lluitarà per vosaltres, vosaltres estareu tranquils».

Pas del mar Roig.— 15 Jahvè va dir a Moisès: «¿Per què tots aquests crits? Mana als israelites que es posin en camí. 16 I tu, aixeca el bastó, estén la mà damunt el mar, parteix-lo en dos, perquè els israelites hi passin pel mig a peu eixut. 17 Jo, faré obstinar els egipcis, i els perseguiran. Així seré glorificat en el Faraó i en tot el seu exèrcit, en els seus carros i en els seus conductors. 18 I els egipcis sabran que jo sóc Jahvè, quan sigui glorificat en el Faraó, en els seus carros i en els seus conductors». 19 L'àngel de Déu, que anava al davant de les tropes d'Israel, es posà al seu darrera. També la columna de núvol, que els anava al davant, es col·locà al darrera, 20 de manera que se situà entre el camp dels egipcis i el dels israelites. El núvol era fosc, i la nit s'escolà sense que l'un i l'altre s'acostessin en tota la nit.

21 Després Moisès estengué la mà sobre el mar, Jahvè enretirà el mar amb un vent de llevant molt fort tota la nit, i deixà el mar eixut, amb les aigües migpartides. 22 Aleshores els israelites entraren   —138→   al mig del mar, sobre l'eixut, amb les aigües com una muralla a dreta i a esquerra. 23 Els egipcis els perseguiren, i tota la cavalleria del Faraó, carros i conductors, entraren darrera d'ells al mig del mar. 24 A la vetlla del matí¹¹² , Jahvè, des de la columna de foc i de núvol, contemplà el camp dels egipcis i hi sembrà la torbació. 25 Va encallar-los les rodes dels carros per fer-los avançar molt feixugament. Els egipcis exclamaren aleshores: «Fugim, d'Israel, perquè Jahvè lluita a favor d'ells, contra l'Egipte!»

26 Jahvè va dir a Moisès: «Estén la mà sobre el mar, que les aigües tornin sobre els egipcis, sobre els seus carros i sobre els seus conductors». 27 Moisès estengué la mà sobre el mar, i cap al matí, el mar tornà al seu lloc, i les aigües sorprengueren els egipcis que fugien. Jahvè capbussà així els egipcis dins el mar. 28 Les aigües revingueren i colgaren els carros, els qui els muntaven, i tot l'exèrcit del Faraó que els perseguia dins el mar. No en va quedar ni un. 29 En canvi, els israelites havien passat el mar a peu eixut, i les aigües els emparaven com un mur a dreta i a esquerra.

30 Així, Jahvè salvà aquell dia Israel de les mans dels egipcis, i veieren els egipcis morts a la riba del mar. 31 En veure Israel la gran gesta que Jahvè havia fet contra els egipcis, el poble va témer Jahvè i va creure en ell i en Moisès, el seu servent.

15 Càntic triomfal de Moisès.— 1 Aleshores Moisès i els israelites cantaren aquest càntic a Jahvè:

	Vull cantar a Jahvè
	que s'ha cobert de glòria;
	ha tirat al mar
	cavalls i cavallers.
	2 Jahvè és el triomf que canto,
	i ha estat el meu llibertador.
	Ell és el meu Déu, i vull lloar-lo;
	el Déu del meu pare, i jo l'exalço.
	3 Jahvè és un bon guerrer,
	el seu nom és Jahvè.
	4 Carros i exèrcit del Faraó,
	els ha tirats al mar,
	i els millors dels seus escollits
	s'han enfonsat al mar Roig;
—139→
	els han cobert les aigües,
	5 s'han enfonsat com una pedra.
	Jahvè, la vostra dreta
	6 és gloriosa per la seva força;
	la vostra dreta, Jahvè,
	ha esclafat l'enemic.
	7 Amb la vostra majestat,
	anorreeu els qui us fan front,
	hi caleu foc amb la vostra ira,
	i els devora com rostoll.
	8 Pel vostre buf indignat,
	s'han apilat les aigües;
	les onades s'han aixecat
	igual que un mur;
	s'ha espessit l'aigua al mig del mar,
	s'agrumollaren els oceans.
	9 L'adversari havia dit:
	«Els perseguiré, els atraparé,
	repartiré el botí,
	saciaré contra ells el meu odi;
	desembeinaré l'espasa,
	la meva mà els farà fugir».
	10 Heu bufat, vós, d'una alenada,
	i el mar els ha colgats;
	s'han enfonsat igual que plom
	dins l'aigua escumejant.
	11 ¿Qui és com vós
	entre els déus, Jahvè?
	¿Qui és com vós,
	gloriós en santedat,
	terrible per les gestes,
	capaç d'obrar meravelles?
	12 Heu estès la mà
	i la terra els ha engolits.
	13 Heu conduït bondadós
	el poble que heu alliberat;
	l'heu guiat victoriosament
	al lloc del vostre santuari.
	14 Els pobles, en sentir-ho,
	han tremolat;
	la por s'ha apoderat
	dels habitants de Filistea.
	15 S'han esglaiat llavors
	els capitans d'Edom;
	els prínceps de Moab
	s'han estemordit;
	no s'aguanten de por
	els habitants de Canaan.
	16 Que caigui damunt d'ells
	el pànic i el terror.
	Que la grandesa del vostre braç
	els deixi muts com una pedra,
	fins que passi, Jahvè, el vostre poble;
	fins que passi el poble que vós heu adquirit.
	17 El fareu entrar i el plantareu
	a la muntanya del vostre heretatge,
	al lloc que us heu preparat,
	Jahvè, per residir-hi;
	al santuari, Adonai,
—140→
	que han construït les vostres mans.
	18 Jahvè regnarà
	per sempre més.

19 Quan la cavalleria del Faraó, amb els seus carros i els qui els muntaven, hagueren entrat dins el mar, Jahvè abocà les aigües del mar damunt d'ells, mentre que els israelites caminaren per l'eixut enmig del mar. 20 Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aharon, prengué a la mà el tamborí, i totes les dones sortiren al seu darrera amb tamborins, tot dansant. 21 I Maria els feia cantar:

	Vull cantar a Jahvè,
	que s'ha cobert de glòria;
	ha tirat al mar
	cavalls i cavallers.

Cap a Marà i Elim.— 22 Moisès féu partir Israel del mar Roig, i anaren cap al desert de Sur, per on caminaren tres dies sense trobar aigua. 23 Finalment, arribaren a Marà, però no van poder beure aigua perquè era amarga. Per això, donà a aquell lloc el nom de Marà. 24 El poble es posà a murmurar contra Moisès i deia: «Què beurem?» 25 Moisès clamà a Jahvè i Jahvè li mostrà un tronc. El tirà a l'aigua, i es va tornar dolça.

Allí Jahvè els donà un estatut i un decret, i allí mateix els posà a prova. 26 I digué: «Si escoltes bé la veu de Jahvè, el teu Déu, fas allò que els seus ulls aproven, estàs atent als seus manaments i observes tots els seus estatuts, no faré caure damunt teu cap de les malalties que he fet caure damunt els egipcis, perquè jo, Jahvè, sóc el teu metge».

27 Anaren després cap a Elim, on hi ha dotze fonts i setanta palmeres. I allí, vora les aigües, van acampar.

16 Proves del desert. Les guatlles i el mannà.— 1 Després d'haver partit d'Elim, tota la comunitat dels israelites arribà al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del mes segon, després d'haver sortit d'Egipte. 2 Aleshores tota la comunitat dels israelites es posà a murmurar contra Moisès i Aharon al desert. 3 Els israelites els digueren: «¿Per què no ens va fer morir la mà   —141→   de Jahvè al país d'Egipte, quan sèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a atipar-nos? Ens heu dut en aquest desert per fer morir de fam tota aquesta multitud». 4¹¹³ Jahvè va dir a Moisès: «Jo us faré ploure pa des del cel. El poble sortirà i aplegarà cada dia la ració diària. Així el posaré a prova per veure si es comporta o no segons la meva llei. 5 Però, el dia sisè, que es preparin per portar el doble del que apleguen cada dia».

6 Moisès i Aharon van dir a tots els israelites: «Al vespre sabreu que Jahvè us ha fet sortir del país d'Egipte, 7 i al matí veureu la glòria de Jahvè, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Perquè nosaltres, ¿què som que hàgiu de murmurar contra nostre?» 8 Moisès digué encara: «Jahvè us donarà aquest vespre carn per a menjar, i al matí pa fins a atipar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Perquè nosaltres, què som? No són pas contra nosaltres les vostres murmuracions, sinó contra Jahvè».

9 Moisès va dir a Aharon: «Parla així a tota la comunitat dels israelites: Presenteu-vos davant Jahvè, perquè ha sentit les vostres murmuracions». 10 Mentre Aharon parlava a tota la comunitat dels israelites, es giraren cap al desert, i la glòria de Jahvè aparegué dins el núvol. 11 Aleshores Jahvè parlà així a Moisès: 12 «He sentit les murmuracions dels israelites. Digue'ls, doncs: «Cap al vespre menjareu carn i al matí us atipareu de pa. Així sabreu que jo, Jahvè, sóc el vostre Déu».

13 Al vespre pujaren les guatlles, que cobriren el campament, i l'endemà al matí hi havia una capa de rosada al voltant del campament. 14 Quan s'hagué esvaït la capa de rosada, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulosa, subtil com el gebre sobre terra. 15 En veure-ho, els israelites es digueren els uns als altres: «Què és això?»¹¹⁴ No sabien què era. Moisès els digué aleshores: «És el pa que Jahvè us dona com aliment. 16 Això és el que Jahvè ordena: Aplegueu-ne cadascun segons el que en necessiti, un gómor per cap, segons el nombre dels vostres.   —142→   Que cadascun en prengui per als qui estan a la seva tenda».

17 Els israelites ho feren així i n'aplegaren, qui molt, qui poc. 18¹¹⁵ Ho mesuraren després amb el gómor, i ni els qui n'havien aplegat molt en tenien massa, ni els qui poc anaven escassos. Cadascú n'havia aplegat segons les seves necessitats. 19 Moisès els digué encara: «Que ningú no en deixi per a l'endemà». 20 Amb tot, alguns no escoltaren Moisès i en deixaren per a l'endemà. Però s'hi van ficar els cucs i es va tornar estantís. Per això, Moisès es va indignar contra ells. 21 Cada matí, doncs, n'aplegaven, cadascú segons les seves necessitats. Perquè, tan aviat el sol escalfava, es fonia.

22 El dia sisè en van aplegar doble ració, dos gómors per persona, i els caps de la comunitat van anar a informar-ne Moisès. 23 Ell els va dir: «Això és el que Jahvè ha manat: Demà és un dia de repós, el sant dissabte de Jahvè. Coeu al forn el que hàgiu de coure i bulliu el que hàgiu de bullir. El que sobri, deseu-ho en reserva per a demà». 24 Ho van desar fins a l'endemà, tal com Moisès havia ordenat, i no es tornà estantís ni s'hi van ficar els cucs. 25 Moisès va dir: «Mengeu-ne avui, que avui és dissabte en honor de Jahvè. A fora no en trobareu pas. 26 Durant sis dies n'aplegareu, però el dia setè, el dissabte, no n'hi haurà». 27 Amb tot, el dia setè alguns del poble sortiren a buscar-ne, però no en van trobar. 28 Jahvè va dir llavors a Moisès: «¿Fins quan refusareu d'observar els meus manaments i les meves lleis? 29 Tingueu en compte que Jahvè us ha donat el dissabte; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Que cadascú es quedi al seu lloc; que ningú no surti del propi lloc el dia setè». 30 I el poble reposà el dia setè.

31 La casa d'Israel dona a això el nom de mannà. (S'assembla a la llavor del celiandre, blanc i amb gust com de pastís de mel.) 32 Moisès va dir: «Això és el que Jahvè ordena: Ompliu-ne un gómor i conserveu-lo per als vostres descendente, perquè vegin el pa que us he fet menjar al desert, quan us   —143→   vaig fer sortir del país d'Egipte». 33 Moisès digué després a Aharon: «Pren una gerra, fica-hi un gómor ple de mannà, i col·loca-la davant de Jahvè a fi de conservar-lo per als vostres descendents». 34 Aharon va ficar dins la gerra un gómor ple de mannà, tal com Jahvè havia manat a Moisès, i la va posar, perquè es conservés, davant el testimoniatge.

35 Els israelites van menjar mannà quaranta anys, fins que arribaren en una terra habitada. Van menjar mannà fins que arribaren a la frontera del país de Canaan.

36 (El gómor és una desena part de l'efà.)

17 Arribada a Rafidim. L'aigua brolla de la roca.— 1 Tota la comunitat dels israelites anà marxant des del desert de Sin, per etapes, segons les ordres de Jahvè, i finalment acamparen a Rafidim, on no hi havia aigua per a beure. 2 Aleshores el poble va discutir amb Moisès i digué: «Dóna'ns aigua per a beure!» Moisès els va respondre: «Per què discutiu amb mi? Per què tempteu Jahvè?» 3 El poble, torturat per la set en aquell lloc, murmurà contra Moisès i digué: «¿Per què ens has fet sortir d'Egipte, per fer-me morir de set amb els meus fills i el bestiar?» 4 Moisès va implorar Jahvè: «¿Què puc fer per aquest poble? Una mica més, i m'apedreguen». 5 Jahvè va respondre a Moisès «Passa al davant del poble i pren amb tu alguns dels ancians d'Israel. Pren també a la mà el bastó amb què vas tocar el Nil, i vés. 6¹¹⁶ Jo estaré dret allí davant teu, sobre la roca, a l'Horeb. Donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble en begui». Moisès ho féu així, a la presència dels ancians d'Israel. 7 I anomenà aquell lloc Massà i Meribà, a causa de la disputa dels israelites i perquè havien temptat Jahvè dient: «¿Jahvè és o no enmig nostre?»

Combat amb Amalec.— 8 Després vingueren els amalequites i lluitaren contra Israel a Rafidim. 9 Moisès va dir a Josuè: «Tria't alguns homes i surt a lluitar contra Amalec. Demà em posaré al cim del turó amb el bastó de Déu a la mà». 10 Josuè féu tal com Moisès li havia   —144→   ordenat, i lluità contra Amalec. Moisès, Aharon i Hur pujaren al cim del turó. 11 I mentre Moisès tenia aixecada la mà, Israel guanyava. Però, tan bon punt deixava reposar la mà, guanyava Amalec. 12 Com que les mans de Moisès s'esllanguien, agafaren una pedra, i la hi posaren a sota perquè s'hi assegués, mentre Aharon i Hur li aguantaven les mans, un a cada costat. Així es mantingueren fermes les seves mans fins a la posta del sol, 13 i Josuè va derrotar Amalec i el seu poble a fil d'espasa.

14 Jahvè va dir llavors a Moisès: «Escriu això en un llibre com a record i fes saber a Josuè que jo esborraré la memòria d'Amalec de sota el cel». 15 Moisès aixecà un altar que anomenà Jahvè-Nisí, 16 i digué: «La senyera de Jahvè a la mà! Jahvè és en guerra contra Amalec per sempre».

18 Professió de fe de Jetró.— 1 Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, va sentir dir tot el que Déu havia fet a Moisès i al seu poble Israel: que Jahvè havia fet sortir Israel d'Egipte. 2 Jetró, el sogre de Moisès, prengué aleshores Seforà, la dona de Moisès —que ell havia fet entornar—, 3 i els seus dos fills. Un d'aquests es deia Guersom, perquè havia dit: «Sóc un foraster en terra estrangera»; 4 l'altre es deia Elièzer, perquè «el Déu del meu pare és el meu ajut i m'alliberà de l'espasa del Faraó»¹¹⁷ . 5 Jetró, doncs, el sogre de Moisès, anà a trobar Moisès amb els seus fills i la seva dona, al desert, allí on acampava, a la muntanya de Déu, 6 i féu dir a Moisès: «Jo, el teu sogre Jetró, vinc a veure't amb la teva dona i els seus dos fills».

7 Moisès sortí a trobar el seu sogre, i, després d'inclinar-se, de besar-lo i d'haver-se demanat mútuament com estaven, entraren dins la tenda. 8 Moisès contà al seu sogre tot el que Jahvè havia fet al Faraó i als egipcis a causa d'Israel, tots els sofriments amb què havien topat pel camí, dels quals Jahvè els havia alliberats. 9 Jetró s'alegrà molt de tot el bé que Jahvè havia fet a Israel alliberant-lo del poder dels egipcis. 10 Aleshores Jetró va dir: «Beneït sigui Jahvè, que us ha alliberat   —145→   del poder dels egipcis i del Faraó, que ha alliberat el seu poble del poder dels egipcis. 11 Ara comprenc que Jahvè és més gran que tots els déus, perquè justament quan es mostraren més atrevits contra ells...» 12 Després Jetró, el sogre de Moisès, oferí un holocaust i víctimes a Déu. Aharon i tots els ancians anaren a menjar en companyia del sogre de Moisès a la presència de Déu.

Moisès elegeix jutges.— 13 L'endemà, Moisès s'assegué per administrar justícia al poble, i tot el poble s'estava dret davant Moisès des del matí fins al vespre. 14 Veient el sogre de Moisès tot el que aquest feia pel poble, li digué: «¿Què és això que fas pel poble? ¿Per què seus tu tot sol, mentre tot el poble s'està plantat des del matí fins al vespre al teu davant?» 15 Moisès respongué al seu sogre: «És que la gent em ve a trobar per consultar Déu. 16 Sempre que tenen un plet acuden a mi. Jo llavors sentencio entre l'un i l'altre i els ensenyo alhora els estatuts de Déu i les seves lleis». 17 El sogre de Moisès li replicà: «No està bé això que fas. 18 Ben aviat us cansareu, tu i aquesta gent que t'envolta, perquè la tasca és massa pesada per a tu. No podràs pas dur-la a terme, tot sol. 19 Escolta el consell que et donaré perquè Déu t'assisteixi. Dedica't personalment al poble davant Déu i presenta-li els seus plets. 20 Explica'ls els estatuts i les lleis, i ensenya'ls com s'han de comportar i les obres que han de fer. 21 Però escull d'entre tot el poble homes hàbils, temorosos de Déu, amics de la veritat, enemics de la cobdícia, i fes-ne caps del poble: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, 22 perquè tothora administrin justícia al poble. Que et presentin a tu tots els casos greus, però que jutgin ells tots els casos menys importants. Alleugereix, doncs, la teva càrrega, i que t'ajudin. 23 Si ho fas així, i Déu t'ho mana, podràs resistir-ho, i tota aquesta gent se'n podrà tornar en pau al seu lloc».

24 Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li havia dit. 25 Va escollir homes hàbils   —146→   d'entre tot Israel i els constituí caps del poble: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. 26 Tothora administraven justícia al poble. Presentaven a Moisès tots els casos greus, però jutjaven tots els casos menys importants. 27 Després Moisès acomiadà el seu sogre, i aquest se'n tornà al seu país.