Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoEstada a Cadés. Itinerari fins a Moab (Nm. 20,1-22,1)

20 Mort de Maria.1 Tota la comunitat dels israelites arribaren al desert de Sin, el mes primer, i el poble s'estacionà a Cadés. Allí morí Maria i allí fou sepultada.

Queixes del poble a Meribà.2 Com que no hi havia aigua per a la comunitat, es van amotinar contra Moisès i Aharon. 3 El poble se les va tenir amb Moisès i digué: «Tant de   —286→   bo que haguéssim mort com els nostres germans, davant de Jahvè 4 ¿Per què heu conduït la comunitat de Jahvè en aquest desert, per morir-hi nosaltres i el nostre bestiar? 5 ¿Per què ens heu fet pujar de l'Egipte per dur-nos en aquesta mala contrada? No és lloc de sembra, ni de figueres, ni de vinya, ni de magranes. Ni tan sols hi ha aigua per a beure!» 6 Llavors Moisès i Aharon, deixant la comunitat, se n'anaren a l'entrada de la tenda de Jahvè. 7 Jahvè va dir a Moisès: 8 «Pren el bastó i aplega la comunitat, tu i el teu germà Aharon, i davant d'ells direu a la roca que doni la seva aigua. Faràs sortir per a ells aigua de la roca i donaràs de beure a la comunitat i al seu bestiar». 9 Moisès prengué el bastó de davant Jahvè, tal com li ho havia manat. 10 Després, Moisès i Aharon aplegaren la comunitat davant la roca i els digué: «Escolteu, rebels. ¿Podrà brollar d'aquesta roca aigua per a vosaltres?» 11 Moisès alçà la mà i va donar un cop a la roca amb el bastó dues vegades. En brollà aigua en abundància, i en begué el poble i el seu bestiar. 12 Jahvè digué a Moisès i a Aharon: «Ja que no heu cregut en mi manifestant la meva santedat davant els israelites, no dureu aquesta comunitat al país que els dono». 13 Aquesta és l'aigua de Meribà on els israelites se les van tenir amb Jahvè, i on va manifestar enmig d'ells la seva santedat».

Missatge al rei d'Edom. 14 Moisès va enviar missatgers des de Cadés a dir al rei d'Edom: «Així parla el teu germà Israel: «Ja saps tots els sofriments que hem passat. 15 Com els nostres pares van baixar a l'Egipte i com hi van residir molt de temps. Els egipcis es van portar malament amb nosaltres i amb els nostres pares. 16 Però nosaltres vam clamar a Jahvè. Ell va escoltar el nostre clam i va enviar un àngel que ens féu sortir de l'Egipte. Ara som aquí, a Cadés, població tocant a la teva frontera. 17 Fes-nos el favor: voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Anirem pel camí ral sense decantar-nos ni a dreta ni a esquerra,   —287→   fins que hàgim traspassat la teva frontera». 18 Edom respongué: «No passareu pel meu territori; si no, us sortiré a l'encontre espasa en mà». 19 Els israelites li digueren: «Pujarem pel camí fressat i, si nosaltres i el nostre bestiar bevíem de la teva aigua, en pagaríem el preu. Però ni això tampoc. Només faré que passar». 20 Edom respongué: «No passareu!» I els sortí a l'encontre amb un exèrcit nombrós i ben armat. 21 Com que Edom havia refusat als israelites de deixar-los passar pel seu territori, Israel hagué de fer marrada.

Mort d'Aharon.22 Tota la comunitat dels israelites, doncs, van partir de Cadés, i arribaren a la muntanya d'Hor. 23 Jahvè va parlar a Moisès i a Aharon a la muntanya d'Hor, a la frontera del país d'Edom, i els digué: 24 «Aharon s'ha de reunir amb els del seu poble, ja que no ha d'entrar al país que he donat als israelites, perquè heu estat rebels a la meva ordre, a les aigües de Meribà. 25 Pren Aharon i el seu fill Eleazar i fes-los pujar a la muntanya d'Hor. 26 Treu els vestits a Aharon i posa'ls al seu fill Eleazar, que Aharon s'ha de reunir amb els dels seu poble, i allí morirà». 27 Moisès féu tal com Jahvè ho havia manat, i pujaren a la muntanya d'Hor, a vista de tota la comunitat. 28 Moisès tragué els vestits a Aharon i els posà al seu fill Eleazar. (29) I Aharon va morir allí, al cim de la muntanya. Llavors Moisès i Eleazar baixaren de la muntanya. (30)29 Tota la comunitat veié que Aharon havia mort, i tot Israel el plorà trenta dies.

21 Conquesta d'Hormà. 1 El rei cananeu d'Arad, que habitava al Nègueb, en saber que Israel venia pel camí d'Atarim, va atacar Israel i li féu presoners. 2 Aleshores Israel féu un vot a Jahvè i digué: «Si poseu aquest poble a les meves mans, exterminaré les seves poblacions». 3 Jahvè va escoltar el prec d'Israel i va posar els cananeus a les seves mans. I va exterminar-los a ells i les seves poblacions. Per això, va donar al lloc el nom d'Hormà188 .

Cap al mar Roig i a Funon.4 Van partir de   —288→   la muntanya d'Hor, camí del mar Roig, per flanquejar el camí d'Edom. El poble s'impacientà pel camí 5 i va parlar contra Déu i contra Moisès: «¿Per què ens vau fer pujar de l'Egipte perquè moríssim al desert? No hi ha ni pa ni aigua, i aquest menjar miserable ens fa fàstic!» 6 Aleshores Jahvè va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, talment que molta gent d'Israel en moria. 7 El poble anà a trobar Moisès i li digué: «Hem pecat parlant contra Jahvè i contra tu. Prega a Jahvè que allunyi de nosaltres les serps». I Moisès va intercedir pel poble.

La serp de bronze.8 Jahvè va dir a Moisès «Fes-te una serp verinosa i penja-la dalt una perxa. Tothom que haurà estat picat i la miri es posarà bo». 9 Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt una perxa. Si una serp havia picat algú i aquest mirava la serp de bronze, es posava bo189 .

Etapes cap a la Transjordània.10 Els israelites van partir i acamparen a Obot. 11 Partiren d'Obot i acamparen a les ruïnes d'Abarim, al desert que hi ha enfront de Moab, per la banda de sol ixent. 12 D'allí, partiren i acamparen al torrent Sared. 13 Partiren d'allí i acamparen a l'altra banda de l'Arnon que corre pel desert i surt del territori dels amorreus, ja que l'Arnon és la frontera de Moab, entre els moabites i els amorreus. 14 Per això, diu el Llibre de les Guerres de Jahvè:190 : «...Vaheb, prop de Sufà, als torrents de l'Arnon, 15 a les vessants de les valls, que s'estén per on seu Ar i es repenja al terme de Moab».

16 D'allí partiren cap a Beerà...

Aquest és el pou del qual Jahvè va dir a Moisès: «Aplega el poble, i li donaré aigua». 17 Aleshores Israel cantà aquest càntic:


«Brolla, pou. Canteu-li!
18 Pou que prínceps excavaren,
que notables del poble van foradar
amb el ceptre i els seus bastons».

...De Beerà partiren a Matana. 19 De Matana a Nahaliel, i de Nahaliel a Bamot. 20 I de Bamot a la vall dels   —289→   camps de Moab, al cim de Fasgà, que mira de cara al desert.

Victòria d'Israel contra Sehon i Og.21 Israel va enviar missatgers a dir a Sehon, rei dels amorreus: 22 «Voldria passar pel teu país. No ens ficarem ni als camps ni a les vinyes, ni beurem aigua dels pous. Anirem pel camí ral fins haver travessat el teu territori». 23 Però Sehon no deixà passar Israel pel seu territori, sinó que aplegà tot el seu poble i li sortí a l'encontre cap al desert. Arribà a Jahas i presentà batalla a Israel. 24 Però Israel l'atacà a fil d'espasa i conquerí el seu país des de l'Arnon fins al Jaboc, fins als ammonites, ja que Jazer és a la frontera dels ammonites. 25 Israel ocupà totes aquestes poblacions i s'establí a totes les poblacions dels amorreus, a Hesebon i a totes les seves dependències. 26 Hesebon era la capital de Sehon, rei dels amorreus. Aquest havia fet la guerra contra l'anterior rei de Moab i li havia arrabassat tot el seu territori fins a l'Arnon. 27 Per això, els poetes diuen:


«Veniu a Hesebon,
reconstruïu i fortifiqueu la ciutat de Sehon.
28 Perquè un foc ha sortit d'Hesebon,
una flama de la ciutat de Sehon,
que ha devorat Ar de Moab
i ha engolit les altures de l'Arnon.
29 Ai de tu, Moab!
Estàs perdut, poble de Camós!
Ha lliurat els seus fills a la fuga
i les seves filles a l'esclavitud,
a Sehon, rei amorreu.
30 Hesebon està perdut,
els hem assagetats fins a Dibon.
Hem destruït fins a Nofé,
que és tocant a Medabà».

31 Així, Israel s'establí al país dels amorreus. 32 Moisès va enviar a explorar Jazer, l'ocuparen juntament amb les seves dependències i n'expulsaren els amorreus.

33 Després se'n tornaren i pujaren camí de Basan. Og, rei de Basan, els sortí a l'encontre amb tot el seu poble per atacar-los a Edrai. 34 Jahvè va dir a Moisès «No li tinguis por, que l'he posat a les mans, a ell,   —290→   tot el seu poble i el seu país. El tractaràs tal com has tractat Sehon, rei dels amorreus, que habitava a Hesebon». 35 el van derrotar a ell, els seus fills i tot el seu poble, fins a no deixar-li un fugitiu. I van conquerir el seu territori.

22 1 Els israelites partiren i acamparen a les estepes de Moab, a l'altra banda del Jordà, enfront de Jericó.




ArribaAbajoFets a la terra de Moab (Nm. 22,2-25,18)

Inquietuds de Balac, rei de Moab.2 Balac, fill de Sefor, va saber tot el que Israel havia fet amb els amorreus. 3 Moab sentia una gran basarda davant d'aquell poble, ja que era nombrós. Tingué por dels israelites 4 i digué als ancians de Madian: «Ara aquesta multitud esbrostarà tots els nostres voltants, com un bou esbrosta l'herbei dels camps». En aquell temps, era rei de Moab Balac, fill de Sefor. 5 Envià missatgers a cridar Balaam, fill de Beor, a Fator, que és prop del riu, al país dels seus compatriotes, i li digué: «Mira, un poble ha sortit de l'Egipte, s'ha estès pel país i ara s'ha establert davant meu. 6 Vine, doncs, t'ho demano, i maleeix-me aquest poble, ja que és més fort que jo. Potser el podré vèncer i expulsar del país. Jo sé que el qui tu beneeixes és beneït, i el qui tu maleeixes és maleït».

Primera ambaixada de Balac a Balaam.7 Els ancians de Moab i els de Madian es posaren en camí duent regals per pagar els auguris. Així que van trobar Balaam, li referiren les paraules de Balac. 8 Ell els digué: «Passeu aquí aquesta nit, i us contestaré tal com Jahvè m'haurà parlat». Els dignataris de Moab es quedaren amb Balaam. 9 Déu vingué a Balaam i li digué: «¿Qui són aquests homes que hi ha a casa teva?» 10 Balaam respongué a Déu: «Balac, fill de Sefor, rei de Moab, me'ls ha enviats a dir: 11 «Mira, un poble ha sortit de l'Egipte i s'ha estès pel país. Vine, doncs, i maleeix-me'l, que potser el podré vèncer i expulsar». 12 Déu respongué a Balaam: «No aniràs   —291→   amb ells. No maleiràs aquest poble, perquè és beneït». 13 En llevar-se Balaam al matí, digué als dignataris de Balac: «Torneu-vos-en al vostre país, que Jahvè no em deixa venir amb vosaltres». 14 Els dignataris de Moab s'alçaren, se'n tornaren a Balac i li digueren: «Balaam no ha volgut venir amb nosaltres».

Segona ambaixada de Balac.15 Balac tornà a enviar dignataris, en més gran nombre i més acreditats que els primers. 16 Anaren a trobar Balaam i li digueren: «Això diu Balac, fill de Sefor: «No refusis de venir. 17 T'ompliré d'honors i faré tot allò que em diràs. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble». 18 Però Balaam respongué als homes de Balac: «Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d'or, no podria transgredir l'ordre de Jahvè, el meu Déu, per fer ni poc ni molt. 19 Amb tot, quedeu-vos aquí també aquesta nit, i sabré el que Jahvè tornarà a dir-me». 20 Déu vingué a Balaam de nit i li digué: «Ja que aquests homes han vingut a cridar-te, lleva't i vés amb ells. Però no facis sinó allò que et diré». 21 Balaam es llevà al matí, ensellà la somera i se n'anà amb els dignataris de Moab.

Balaam i la somera191 .22 Però Déu s'inflamà d'ira quan ell partia, i l'àngel de Jahvè es plantà al camí per barrar-li el pas. Balaam muntava la somera, i amb ell els seus dos criats. 23 La somera, en veure l'àngel de Jahvè plantat al camí amb l'espasa desembeinada a la mà, es decantà del camí i passava pel camp. Balaam pegava a la somera per fer-la tornar al camí. 24 Llavors l'àngel de Jahvè es col·locà en un indret enclotat del camí entre les vinyes i un marge a cada banda. 25 La somera, en veure l'àngel de Jahvè, s'arrambà al marge i va estrènyer el peu de Balaam contra el marge; i novament Balaam li pegava. 26 L'àngel de Jahvè els passà al davant i es col·locà en un lloc estret, on no hi havia manera de decantar-se a dreta o a esquerra. 27 La somera, en veure l'àngel de Jahvè, s'aclofà sota Balaam. Llavors Balaam, enfurismat, es   —292→   posà a pegar a la somera amb el bastó.

28 Aleshores Jahvè va obrir la boca de la somera, que digué a Balaam: «¿Què t'he fet perquè em pegues, ja per tercera vegada?» 29 Balaam respongué a la somera: «Perquè t'has burlat de mi! Si tenia una espasa a la mà, ara mateix et matava!» 30 La somera replicà a Balaam: «¿No sóc jo la teva somera que has muntat sempre fins avui? ¿T'havia fet mai una cosa així?» Li respongué: «No».

Balaam i l'àngel de Jahvè.31 Jahvè obrí els ulls de Balaam, i va veure l'àngel de Jahvè plantat al camí amb l'espasa desembeinada a la mà. S'inclinà i es prosternà de cara a terra. 32 L'àngel de Jahvè li va dir: «¿Per què pegues a la teva somera, ja per tercera vegada? Sóc jo que he sortit a barrar-te el pas, perquè el teu viatge no m'agrada. 33 La somera m'ha vist i s'ha decantat de davant meu tres vegades. Que si no s'hagués decantat de davant meu, ja t'hauria matat; a ella, en canvi, l'hauria deixat viure!» 34 Balaam va dir a l'àngel de Jahvè: «He pecat, perquè no sabia que vós barràveu el camí davant meu. Ara, doncs, si això no us plau, me'n tornaré». 35 L'àngel de Jahvè respongué a Balaam: «Vés amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo t'ordenaré». I Balaam se n'anà amb els dignataris de Balac.

Trobament de Balac i Balaam.36 Quan Balac va saber que Balaam venia, li va sortir a l'encontre en una població de Moab que hi ha al límit de l'Arnon, a la frontera mateix. 37 Balac digué a Balaam: «¿No t'havia fet cridar? ¿Per què no vas venir? Que no tinc potestat d'honorar-te?» 38 Balaam respongué a Balac: «Aquí em tens. ¿Però podré dir ara alguna cosa? Diré les paraules que Déu em posarà a la boca». 39 Balaam se n'anà amb Balac, i arribaren a Cariat-Husot. 40 Balac degollà bous i moltons i n'envià a Balaam i als dignataris que eren amb ell.

41 Al matí, Balac, prengué Balaam i el dugué a Bamot-Baal, des d'on veia l'extrem   —293→   del poble. 23 1 Balaam digué a Balac: «Construeix-me aquí set altars i prepara-m'hi set bous i set moltons». 2 Balac féu tal com Balaam li havia dit, i sacrificà un bou i un moltó a cada altar. 3 Després Balaam digué a Balac: «Queda't aquí prop dels teus holocaustos, que jo me'n vaig. Potser Jahvè em vindrà a l'encontre, i ja et comunicaré el que em mostrarà». I se n'anà en un lloc solitari.

Primer oracle de Balaam. 4 Déu sortí a l'encontre de Balaam, i aquest li digué: «He preparat set altars i he sacrificat un bou i un moltó a cada altar». 5 Jahvè posà una paraula a la boca de Balaam i digué: «Torna-te'n a Balac i parla-li així». 6 Se n'hi tornà i el trobà plantat al costat dels seus holocaustos, amb tots els dignataris de Moab. 7 I proferí el seu oracle:


«Balac m'ha fet venir d'Aram;
el rei de Moab, de les muntanyes d'orient:
«Vine, inaleeix-me, Jacob;
vine, amenaça'm, Israel».
¿Com maleiria el qui Déu no ha maleït?
¿Com amenaçaria el qui Déu no ha amenaçat?
Cert, des del cim de les roques el veig,
des de dalt els pujols el contemplo.
Vet aquí un poble que viu a part,
que no és comptat entre les nacions.
10 ¿Qui podrà comptar la pols de Jacob,
qui podrà enumerar la generació immensa d'Israel?
Que jo tingui la mort dels justos,
i que la meva fi sigui com la d'ells!»

11 Balac digué a Balaam: «Què m'has fet? T'he cridat per maleir els meus enemics, i tu els beneeixes!» 12 Ell respongué: «¿No haig de repetir exactament allò que Jahvè em posa a la boca?»

Segon oracle.13 Balac li digué: «Vine amb mi en un altre lloc, des d'on el puguis veure. En veuràs només una part, no el veuràs tot sencer. I des d'allí maleeix-me'l». 14 El dugué al camp dels sentinelles, al cim del Fasgà. Hi construí set altars i sacrificà un bou i un moltó a cada altar. 15 Balaam   —294→   digué a Balac: «Queda't aquí prop dels teus holocaustos, que jo me'n vaig més enllà». 16 Jahvè anà a l'encontre de Balaam, li posà una paraula a la boca i li digué: «Torna-te'n a Balac i parla-li així». 17 Se n'hi tornà, i el trobà plantat prop dels seus holocaustos, juntament amb els dignataris de Moab. Balac li preguntà: «Què ha dit Jahvè?» 18 I Balaam proferí el seu oracle:


«Alça't, Balac, i escolta,
para l'orella, fill de Sefor.
19 Déu no és cap home, que pugui mentir,
ni cap mortal, que pugui desdir-se.
Parla potser i no ho farà?
Promet i no ho complirà?
20 M'ha ordenat de beneir;
ell, doncs, beneeix, i no ho puc pas contradir.
21 No es veu culpa en Jacob,
no es troba maldat en Israel.
Jahvè, el seu Déu, és amb ell,
hi ressona l'aclamació del Rei192 .
22Déu, que el tragué de l'Egipte,
és per a ell com les banyes d'un búfal.
23 No hi ha màgia contra Jacob,
ni fetilleria contra Israel.
Vindrà dia que diran a Jacob,
que diran a Israel allò que Déu haurà obrat.
24 Mireu, un poble que s'aixeca com una lleona,
que es redreça com un lleó.
No s'ajeu que no hagi devorat la presa
i begut la sang de les seves víctimes».

25 Balac digué a Balaam: «Si no el pots maleir, almenys no el beneeixis!» 26 Balaam respongué a Balac: «¿No et vaig dir que faria tot allò que Jahvè em diria?»

Tercer oracle.27 Balac digué a Balaam: «Vine, que et duré en un altre lloc. Potser plaurà als ulls de Déu que me'l maleeixis des d'allí». 28 Balac dugué Balaam al cim de Bet-Fegor, de cara al desert. 29 Balaam digué a Balac: «Construeix-me aquí set altars i prepara-m'hi set bous i set moltons». 30 Balac féu tal com Balaam li havia dit, i sacrificà un bou i un moltó a cada altar.

24 1 Veient Balaam que plaïa a Jahvè de beneir Israel, no anà com cada vegada a cercar signes màgics,   —295→   sinó que es girà de cara al desert. 2 En alçar Balaam la vista i veure Israel acampat per tribus, l'esperit de Déu vingué damunt d'ell, 3 i proferí el seu oracle:


«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home d'ull penetrant,
4 oracle del qui escolta les paraules de Déu,
del qui veu les visions de Saddai,
del qui cau, però obrint-se-li els ulls.
5 Que en són, de belles, les teves tendes, Jacob!
Que en són, de belles, les teves estances, Israel!
6 S'estenen com unes valls,
com hortes vora un riu,
com àloes que Jahvè ha plantat,
com cedres vora l'aigua.
7 L'aigua sobreïx dels seus recs,
i els seus sembrats regalen d'aigua.
Més excels que Agag és el seu rei,
i el seu reialme serà exaltat.
8 Déu, que el tragué de l'Egipte,
és per a ell com les banyes d'un búfal.
Li capgira els seus adversaris,
els capola tots els ossos
i els esclafa els ronyons.
9 Plega els genolls i s'ajeu, com un lleó
o una lleona. ¿Qui el farà aixecar?
Que sigui beneït el qui et beneirà,
i maleït el qui et maleirà!»

10 Balac s'enfurismà contra Balaam. Picà de mans i li digué: «T'he cridat per maleir els meus enemics, i tu els has beneïts ja tres vegades amb aquesta! 11 Véste'n, doncs, al teu país. Pensava omplir-te d'honors, i Jahvè te n'ha privat». 12 Balaam respongué a Balac: «¿No ho vaig dir ja als teus missatgers: 13 «Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d'or, no podria transgredir l'ordre de Jahvè per fer res en bo o en mal pel meu compte, sinó que diré allò que Jahvè em dirà?» 14 Ara, doncs, que me'n vaig al meu poble, vine, que et faré saber allò que aquest poble farà amb el teu els temps futurs».

Quart oracle.15 I proferí el seu oracle:

  —296→  
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home d'ull penetrant,
16 oracle del qui escolta les paraules de Déu
i coneix la ciència de l'Altíssim,
del qui veu les visions de Saddai,
del qui cau, però obrint-se-li els ulls.
17 El veig, però no pas ara;
el contemplo, però no pas a la vora.
Un estel ha sortit de Jacob,
un ceptre s'ha aixecat d'Israel,
que esclafarà els dos polsos de Moab
i el crani de tots els fills de Set.
18 Edom serà possessió seva,
Seir serà domini seu:
Israel desplegarà el seu poder.
19 Jacob dominarà els seus enemics
i destruirà les restes de la ciutat».

20 Balaam, en veure Amalec, proferí el seu oracle:


«Amalec és el primer dels pobles,
però la seva fi serà la ruïna».

21 En veure els caïnites, proferí el seu oracle:


És fort el teu habitacle,
el teu niu és construït a la roca.
22 Però Caín serà devastat,
fins que Assur el durà captiu».

23 Proferí encara el seu oracle:


Oh, qui viurà quan Déu farà això!
24 Vindran vaixells de Quetim,
que oprimiran Assur, que oprimiran Eber;
ell, però, també anirà a la ruïna».

25 En acabat, Balaam s'alçà, i se'n tornà al seu país. També Balac se n'anà pel seu camí.

25 Prevaricació del poble a Setim.1 Israel s'havia establert a Setim. El poble començà de lliurar-se a la disbauxa amb les dones de Moab. 2 Aquestes invitaren el poble als sacrificis dels seus déus, i el poble prengué part en el festí i es prosternà davant els déus d'aquestes. 3 Israel s'adherí a Baal-Fegor, i Jahvè s'indignà contra Israel. 4 Jahvè va dir a Moisès: «Pren tots els caps del poble i penja'ls davant Jahvè a ple sol, perquè la indignació de Jahvè es desviï d'Israel».   —297→   5 Moisès digué als jutges d'Israel: «Que cadascú mati aquells dels seus que s'hagin adherit a Baal-Fegor».

Zel de Finehès.6 Un dels israelites es presentà i va introduir una madianita enmig dels seus germans, davant de Moisès i de tota la comunitat dels israelites, mentre aquests ploraven a l'entrada de la tenda de l'oracle. 7 En veure-ho, Finehès, fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, s'aixecà d'enmig de la comunitat, agafà una llança, 8 entrà darrera l'israelita fins a l'alcova i els traspassà tots dos, l'israelita i la dona, al ventre. I la plaga cessà de sobre els israelites. 9 Els morts d'aquella plaga foren vint-i-quatre mil.

10 Jahvè va dir a Moisès: 11 «Finehès, fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha desviat la meva indignació de damunt els israelites, perquè ha demostrat el meu zel enmig d'ells; per això, no he destruït els israelites endut pel meu zel. 12 Li diràs, doncs: «Jo faig amb ell una aliança de pau, 13 que serà per a ell i per a la seva descendència després d'ell una aliança de sacerdoci perpetu, ja que s'ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels israelites».

14 L'israelita que Finehès va matar junt amb la madianita es deia Zamrí, fill de Salú, cap d'un casal simeonita. 15 La madianita morta es deia Cozbí, filla de Sur, cap de família d'un casal madianita.

16 Jahvè va dir a Moisès: 17 «Ataqueu els madianites i mateu-los. 18 Ells us han atacat amb les seves seduccions, us han seduït per mitjà de Fegor i per mitjà de Cozbí, filla d'un cap de Madian, compatriota d'ells, morta el dia de la plaga per causa de Fegor».




ArribaAbajoNou cens i noves prescripcions (Nm. 25,19-30,17)

Segon cens d'Israel.19 Després d'aquesta plaga, 26 1 Jahvè digué a Moisès i a Eleazar, fill del sacerdot Aharon: 2 «Feu el cens de tota la comunitat dels israelites de vint anys en amunt, per casals, tots els aptes per a la guerra a Israel».

3 Moisès i el sacerdot Eleazar   —298→   van fer el cens a les estepes de Moab, al Jordà, enfront de Jericó, 4 de vint anys en amunt, tal com Jahvè ho havia manat a Moisès. Els israelites sortits del país d'Egipte eren:

5 Rubèn, primogènit d'Israel. Fills de Rubèn: per Henoc, la família henoquita; per Fal·lú, la família fal·luïta; 6 per Hesron, la família hesronita; per Carmí, la família carmita. 7 Aquestes eren les famílies rubenites. Els inscrits foren quaranta-tres mil set-cents trenta. 8 Fill de Fal·lú: Eliab. 9 Fills d'Eliab: Namuel, Datan i Abirom. Són aquells Datan i Abirom, membres del consell de la comunitat, que amb la banda de Coré es revoltaren contra Moisès i Aharon, llavors que es van rebel·lar contra Jahvè, 10 i la terra s'obrí i els engolí junt amb Coré, mentre morien els del seu bàndol i el foc consumia els dos-cents cinquanta homes, perquè servissin d'escarment. 11 Els fills de Coré, però, no van morir.

12 Fills de Simeó, per famílies: per Namuel, la família namuelita; per Jamín, la família jaminita; per Jaquín, la família jaquinita; 13 per Zaré, la família zareïta; per Saül la família saülita. 14 Aquestes són les famílies simeonites: vint-i-dos mil dos-cents.

15 Fills de Gad, per famílies: per Sefon, la família sefonita; per Haguí, la família haguita; per Suní, la família sunita; 16 per Ozní la família oznita; per Er, la família erita; 17 per Arod la família arodita; per Ariel la família arielita. 18 Aquestes són les famílies dels fills de Gad, segons l'enregistrament: quaranta mil cinc-cents.

19 Fills de Judà: Er i Onan. Er i Onan moriren al país de Canaan. 20 Els fills de Judà, per famílies, foren: per Selà, la família selaïta; per Fares, la família faresita; per Zaré, la família zareïta. 21 Els fills de Fares foren: per Hesron, la família hesronita; per Hamul, la família hamulita. 22 Aquestes són les famílies de Judà, segons l'enregistrament: setanta-sis mil cinc-cents.

23 Fills d'Issacar, per famílies: per Tolà, la família tolaïta; per Fuà, la família fuaïta; 24 per Jasub, la família jasubita; per Semran, la família semranita. 25 Aquestes   —299→   són les famílies d'Issacar, segons l'enregistrament: seixanta-quatre mil tres-cents.

26 Fills de Zabuló, per famílies: per Sàred, la família saredita; per Elon, la família elonita; per Jalel, la família jalelita. 27 Aquestes són les famílies zabulonites, segons l'enregistrament: seixanta mil cinc-cents.

28 Fills de Josep, per famílies: Manasés i Efraïm. 29 Fills de Manasés: per Maquir, la família maquirita. Maquir engendrà Galaad. Per Galaad, la família galaadita. 30 Aquests són els fills de Galaad: per Jézer, la família jezerita; per Hélec, la família helequita; 31 per Asriel, la família asrielita; per Sèquem, la família sequemita; 32 per Semidà, la família semidaïta; per Héfer, la família heferita. 33 Salfahad, fill d'Héfer, no tingué fills, sinó filles. Els noms de les filles de Salfahad eren: Mahalà, Noà, Heglà, Melcà i Tersà. 34 Aquestes són les famílies de Manasés, i el nombre dels seus inscrits fou de cinquanta-dos mil set-cents. 35 Aquests són els fills d'Efraïm, per famílies: per Sutalà, la família sutalaïta; per Bèquer, la família bequerita; per Tehen, la família tehenita. 36 Aquests són els fills de Sutalà: per Heran, la família heranita. 37 Aquestes són les famílies dels fills d'Efraïm, segons l'enregistrament: trenta-dos mil cinc-cents. Tals són els fills de Josep per famílies.

38 Fills de Benjamí, per famílies: per Bela, la família belaïta; per Asbel, la família asbelita; per Ahiram, la família ahiramita; 39 per Sufafam, la família sufafamita; per Hufam, la família hufamita. 40 Els fills de Bela foren Èred i Noeman. Per Èred, la família eredita; per Noeman, la família noemanita. 41 Aquests són els fills de Benjamí per famílies. Els inscrits foren quaranta-cinc mil sis-cents.

42 Aquests són els fills de Dan, per famílies: per Suham, la família suhamita. Tals són les famílies de Dan per famílies. 43 Totes les famílies suhamites, segons el seu enregistrament, són seixanta-quatre mil quatre-cents.

44 Fills d'Aser, per famílies: per Jemnà, la família jemnaïta; per Jesuí, la família jesuïta; per Brié, la família brieïta. 45 Pels fills de Briè: per Hèber, la família   —300→   heberita; per Melquiel, la família melquielita. 46 La filla d'Aser es deia Sarah. 47 Aquestes són les famílies dels fills d'Aser, segons l'enregistrament: cinquanta-tres mil quatre-cents.

48 Fills de Neftalí, per famílies: per Jehesiel, la família jehesielita; per Guní, la família gunita; 49 per Jèser, la família jeserita; per Sel·lem, la família sel·lemita. 50 Aquestes són les famílies de Neftalí per famílies. Els inscrits són quaranta-cinc mil quatre-cents.

51 Aquest és el nombre dels israelites que foren inscrits: sis-cents un mil set-cents trenta.

52 Jahvè va dir a Moisès: 53 «Entre aquests, doncs, serà repartit el país en possessió, segons el nombre d'inscrits. 54 A la tribu nombrosa donaràs una porció més gran; a la tribu no tan nombrosa, una porció més petita. A cadascuna, segons els seus inscrits, serà donat el seu heretatge. 55 Però el país serà repartit a la sort. En prendran possessió segons els noms de les seves tribus patriarcals. 56 Siguin molts, siguin pocs, és a la sort que els serà repartit el seu heretatge».

57 Els inscrits dels levites per famílies són aquests: per Guerson, la família guersonita; per Cahat, la família cahatita; per Merarí, la família merarita. 58 Aquestes són les famílies de Leví: la família lobnita, la família hebronita, la família moholita, la família musita i la família coreïta. Cahat engendrà Amram. 59 La dona d'Amram es deia Jocàbed, filla de Leví, que li va néixer a l'Egipte. Aquesta va infantar al seu marit Amram, Aharon, Moisès i Maria, la seva germana. 60 A Aharon, li van néixer Nadab, Abiú, Eleazar i Itamar. 61 Nadab i Abiú van morir en oferir un foc estrany davant Jahvè. 62 Els seus inscrits foren vint-i-tres mil, tots homes d'un mes en amunt. No foren inscrits amb els israelites, perquè no els fou donat cap heretatge enmig d'ells.

63 Aquest fou el cens dels israelites que Moisès i el sacerdot Eleazar van fer a les estepes de Moab, al Jordà, enfront de Jericó. 64 Entre ells no hi havia cap home de quan Moisès i el sacerdot Aharon van fer el cens dels israelites al desert del Sinaí. 65 Jahvè els havia dit: «Moriran   —301→   al desert i no en quedarà cap, fora de Caleb, fill de Jefonné, i Josuè, fill de Nun».

27 Lleis sobre les herències.1 Es van presentar les filles de Salfahad, fill d'Hèfer, fill de Galaad, fill de Maquir, fill de Manasés, fill de Josep. Els noms de les filles eren Mahalà, Noà, Heglà, Melcà i Tersà. 2 Es presentaren davant de Moisès, del sacerdot Eleazar, dels dignataris i de tota la comunitat, a l'entrada de la tenda de l'oracle, i digueren: 3 «El nostre pare va morir al desert. Però ell no era de la banda de Coré, sinó que va morir pel seu pecat sense tenir fills. 4 ¿Per què el nom del nostre pare ha de desaparèixer ara d'enmig de la seva família, per no haver tingut cap fill? Dóna'ns una propietat enmig dels germans del nostre pare».

5 Moisès presentà la seva causa davant Jahvè. 6 Jahvè va respondre a Moisès: 7 «Les filles de Salfahad tenen raó. Els donaràs, doncs, una propietat en herència enmig dels germans del seu pare. 8 Després parlaràs així als israelites: «Quan un home morirà sense tenir cap fill, fareu passar la seva herència a la seva filla. 9 Si no té cap filla, donareu la seva herència als seus germans. 10 Si no té germans, donareu la seva herència als germans del seu pare. Si el seu pare no té germans, donareu la seva herència al parent més pròxim de la seva família, i en prendrà possessió. Això serà per als israelites com un estatut de dret, tal com Jahvè ho ha manat a Moisès».

Josuè, successor de Moisès.12 Jahvè va dir a Moisès: «Puja en aquesta muntanya d'Abarim, i contempla el país que he donat als israelites. 13 El contemplaràs i després t'ajuntaràs als del teu poble, tu també, com s'hi ajuntà el teu germà Aharon, 14 ja que us vau rebel·lar contra la meva ordre al desert de Sin, llavors de la revolta de la comunitat, i no vau manifestar la meva santedat davant d'ells en fer brollar l'aigua». (Aquesta és l'aigua de Meribà, a Cadés, al desert de Sin.)

15 Aleshores Moisès va dir a Jahvè: 16 «Que Jahvè, el Déu dels esperits de tot   —302→   mortal, constitueixi un home sobre la comunitat, 17 un home que els faci de cap en tot, que dirigeixi totes les seves empreses, a fi que la comunitat de Jahvè no sigui com un ramat sense pastor». 18 Jahvè va respondre a Moisès: «Pren-te Josuè, fill de Nun, home d'esperit. Li imposaràs la mà al damunt, 19 bo i presentant-lo al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat, i el constituiràs cap en presència d'ells. 20 Li comunicaràs part de la teva dignitat, perquè tota la comunitat dels israelites l'obeeixi. 21 Es presentarà davant Eleazar, el qual consultarà per ell la decisió de l'urim davant Jahvè. A una ordre seva emprendran tota cosa, i a una ordre seva deixaran d'emprendre-la, ell i tots els israelites, tota la comunitat».

22 Moisès féu tal com Jahvè li havia manat. Va prendre Josuè i el presentà al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat. 23 Li imposà les mans i el va constituir cap, tal com Jahvè ho havia manat per mitjà de Moisès.

28 Prescripcions sobre els sacrificis diaris. 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Mana això als israelites: «Tingueu compte de presentar-me al temps fixat les meves ofrenes, el pa de les meves combustions d'un perfum suau». 3 També els diràs: «Aquesta és la combustió que oferireu a Jahvè: cada dia dos anyells d'un any, sense tara, en holocaust perpetu. 4 Un anyell, l'oferiràs al matí, i l'altre al vespre. 5 A més, una desena part d'efà de flor de farina per a l'oblació, pastada amb un quart d'hin d'oli verge. 6 És l'holocaust perpetu que s'oferia ja a la muntanya del Sinaí en qualitat de perfum suau, una combustió a Jahvè. 7 La libació corresponent serà d'un quart d'hin per cada anyell. Al santuari, faràs a Jahvè la libació de beguda fermentada. 8 Oferiràs l'altre anyell al vespre; faràs com per a l'oblació del matí i per a la que l'acompanya. És una combustió de perfum suau a Jahvè.

Sacrifici del dissabte.9 El dissabte, oferireu dos anyells d'un any, sense tara i, com a oblació, dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli, a més de la   —303→   libació. 10 Aquest és l'holocaust del dissabte, de cada dissabte, a més de l'holocaust perpetu i de la seva libació.

Sacrifici de la lluna nova. 11 El primer dia dels vostres mesos, oferireu en holocaust a Jahvè dos vedells, un moltó i set anyells d'un any, sense tara; 12 a més, tres desenes parts de flor de farina pastada amb oli com a oblació per cada un dels vedells, dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli com a oblació per l'únic moltó, 13 i una desena part de flor de farina pastada amb oli com a oblació per cada anyell. És un holocaust d'un perfum suau, una combustió a Jahvè. 14 Les libacions seran de mig hin de vi per vedell, d'un terç d'hin per moltó i d'un quart d'hin per anyell. Aquest serà l'holocaust mensual per a cada mes, al llarg de l'any. 15 També serà ofert a Jahvè un boc en sacrifici pel pecat, a més del sacrifici perpetu i la libació corresponent.

La Pasqua i el sacrifici dels Àzims.16 El mes primer, el dia catorze del mes, és la Pasqua de Jahvè. 17 El dia quinze d'aquest mes serà festa. Menjareu àzims set dies. 18 El dia primer hi haurà assemblea al santuari. No fareu cap treball servil. 19 Oferireu en combustió un holocaust a Jahvè de dos vedells, un moltó i set anyells d'un any, sense tara. 20 Preparareu com a oblació tres desenes parts de flor de farina pastada amb oli per vedell, i dues desenes parts pel moltó 21 i una desena part per cada un dels set anyells. 22 A més, un boc en sacrifici pel pecat, com a expiació per vosaltres. 23 Oferireu això, a mes de l'holocaust del matí, que és un sacrifici perpetu. 24 Ho fareu així cada un dels set dies. És un aliment de combustió d'un perfum suau a Jahvè, a més de l'holocaust perpetu i de la seva libació. 25 El dia setè tindreu una assemblea al santuari i no fareu cap treball servil.

Sacrifici de la festa de les Setmanes.26 El dia de les primícies, quan oferireu una nova oblació a Jahvè, en la vostra festa de les Setmanes, tindreu una assemblea al santuari. No fareu   —304→   cap treball servil. 27 Oferireu en holocaust d'un perfum suau a Jahvè dos vedells joves, un moltó i set anyells d'un any. 28 I com a oblació, flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts per cada vedell, dues desenes parts pel moltó 29 i una desena part per cada un dels set anyells. 30 A més, un boc com a expiació per vosaltres. 31 Oferireu això, a més de l'holocaust perpetu i de la seva oblació, amb les víctimes sense tara i les libacions corresponents.

29 Sacrifici de la festa del mes setè.1 El més setè, el primer de mes, tindreu una assemblea al santuari. No fareu cap treball servil. Serà per a vosaltres el dia dels tocs de trompeta193 . 2 Oferireu en holocaust d'un perfum suau a Jahvè un vedell, un moltó i set anyells d'un any, sense tara. 3 I com a oblació de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts pel vedell, dues desenes parts pel moltó 4 i una desena part per cada un dels set anyells. 5 També, un boc en sacrifici pel pecat, com a expiació per vosaltres, 6 a més de l'holocaust mensual amb la seva oblació, l'holocaust perpetu amb la seva oblació i les libacions prescrites corresponents. És una combustió a Jahvè d'un perfum suau.

Sacrifici del dia de l'Expiació.7 El deu d'aquest mes setè tindreu una assemblea al santuari i dejunareu. No fareu cap treball. 8 Oferireu en holocaust d'un perfum suau a Jahvè un vedell, un moltó i set anyells d'un any, sense tara. 9 I com a oblació de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts pel vedell, dues desenes parts pel moltó 10 i una desena part per cada un dels set anyells. 11 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més del sacrifici de l'expiació, el sacrifici perpetu amb la seva oblació i les libacions corresponents.

Sacrifici de la festa dels Tabernacles.12 El dia quinze d'aquest mes setè tindreu una assemblea al santuari. No fareu cap treball servil i celebrareu durant set dies una festa en honor de Jahvè. 13 Oferireu en holocaust, en combustió de perfum suau a Jahvè, tretze   —305→   vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara. 14 I com a oblació de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts per cada un dels tretze vedells, dues desenes parts per cada un dels dos moltons 15 i una desena part per cada un dels catorze vedells. 16 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i la seva libació.

17 El segon dia oferireu dotze vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara, 18 amb l'oblació i les libacions corresponents pels vedells, pels moltons i pels anyells, en proporció al nombre i segons el que està prescrit. 19 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i les seves libacions.

20 El tercer dia, onze vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara, 21 amb l'oblació i les libacions corresponents pels vedells, pels moltons i pels anyells, en proporció al nombre i segons el que està prescrit. 22 També, un boc, en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i la seva libació.

23 El quart dia, deu vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara, 24 amb l'oblació i les libacions corresponents pels vedells, pels moltons i pels anyells, en proporció al nombre i segons el que està prescrit. 25 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i la seva libació.

26 El cinquè dia, nou vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara, 27 amb l'oblació i les libacions corresponents pels vedells, pels moltons i pels anyells, en proporció al nombre i segons el que està prescrit. 28 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i la seva libació.

29 El sisè dia, vuit vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara, 30 amb l'oblació i les libacions corresponents pels vedells, pels moltons i pels anyells, en proporció al nombre, i segons el que està prescrit. 31 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva   —306→   oblació i la seva libació.

32 El setè dia, set vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense tara, 33 amb l'oblació i les libacions corresponents pels vedells, pels moltons i pels anyells, en proporció al nombre i segons el que està prescrit. 34 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i la seva libació.

35 El vuitè dia tindreu una assemblea. No fareu cap treball servil. 36 Oferireu en holocaust, en combustió de perfum suau a Jahvè, un vedell, un moltó i set anyells d'un any, sense tara, 37 amb l'oblació i les libacions corresponents pel vedell, pel moltó i pels anyells, en proporció al nombre i segons el que està prescrit. 38 També, un boc en sacrifici pel pecat, a més de l'holocaust perpetu, la seva oblació i la seva libació.

39 Tals són els sacrificis que oferireu a Jahvè en les vostres festes, a més de les vostres ofrenes votives i espontànies, dels vostres holocaustos, de les vostres oblacions, de les vostres libacions i dels vostres sacrificis de comunió».

30 1 I Moisès transmeté als israelites tot allò que Jahvè li havia manat.

Llei sobre els vots de les dones.2 Moisès va parlar als caps de les tribus dels israelites i els va dir: «Jahvè ha manat això: 3 que, quan un home haurà fet un vot a Jahvè o s'haurà lligat amb jurament a alguna cosa, no violi la seva paraula; que compleixi tot allò que ha promès.

4 Quan una dona haurà fet un vot a Jahvè i s'haurà obligat a alguna cosa a casa del seu pare durant la seva joventut, 5 si el seu pare ha sabut el seu vot o el compromís amb què s'ha lligat i calla, tots els seus vots seran vàlids; tot compromís amb què s'haurà lligat serà vàlid. 6 Però, si el seu pare els desaprova el dia que ho sap, cap dels seus vots ni dels compromisos amb què s'haurà lligat no seran vàlids. Jahvè la perdona, a causa de la desaprovació del seu pare.

7 Si es casa bo i estant lligada amb uns vots o amb cap compromís sortit inconsideradament dels seus llavis, 8 si el seu marit ho ha   —307→   sabut i calla, els seus vots seran vàlids, i també els compromisos amb què s'haurà lligat. 9 Però si, en saber-ho, el seu marit ho desaprova, això anul·la el vot de damunt d'ella i allò sortit inconsideradament dels seus llavis amb què s'haurà lligat. Jahvè la perdona.

10 El vot d'una viuda o d'una repudiada, tot allò amb què s'haurà lligat, serà vàlid damunt d'ella.

11 Si una dona, a casa del seu marit, ha fet un vot, o mitjançant un jurament s'ha obligat a alguna cosa, 12 si el seu marit ho ha sabut, i calla i no ho desaprova, tots els seus vots seran vàlids, i també serà vàlid tot compromís amb què s'haurà lligat. 13 Però, si el seu marit, en saber-ho, els anul·la, res del que ha sortit dels seus llavis, siguin vots o prometences, no serà vàlid. El seu marit ho ha anul·lat. Jahvè la perdona.

14 Tot vot i tot jurament amb què s'obligui a mortificar-se, el seu marit podrà ratificar-lo o anul·lar-lo. 15 Si avui i demà el seu marit calla, ratifica tots els seus vots o totes les prometences amb què s'havia lligat. Els ha ratificats, ja que ha callat el dia que ho ha sabut. 16 I si més tard, després d'haver-ho sabut, ho desaprova, es farà responsable de la falta d'ella.

17 Aquests són els decrets que Jahvè va manar a Moisès referents a la relació entre marit i muller, i entre pare i filla, mentre aquesta, no estant casada, viu a casa del seu pare».