31 Venjança contra Madian.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Pren venjança dels israelites contra els madianites. Després t'ajuntaràs als del teu poble». 3 Moisès va dir al poble: «Armeu entre vosaltres homes per a la guerra que vagin contra Madian, per executar la venjança de Jahvè contra ells. 4 N'enviareu a la guerra mil de cada tribu, de totes les tribus d'Israel».
5 D'entre els milers d'Israel, en foren enviats mil de cada tribu, això és, dotze mil armats per a la guerra. 6 Moisès n'envià al combat mil de cada tribu, i amb ells —308→ Finehès, fill del sacerdot Eleazar, que duia a la mà els objectes sagrats i les trompetes.
7 Van combatre contra Madian, tal com Jahvè ho havia manat a Moisès, i mataren tots els homes. 8 Entre els morts, mataren cinc reis de Madian: Eví, Requem, Sur, Hur i Rebé. Mataren també a espasa Balaam, fill de Beor. 9 Els israelites se'n dugueren captives les dones de Madian amb la seva mainada, i els saquejaren tot el bestiar, tots els ramats i totes les possessions. 10 Els incendiaren totes les poblacions on habitaven i tots els campaments. 11 Acabat, prengueren totes les despulles i tot el botí en homes i en bestiar, 12 i dugueren els captius, el botí i les despulles a Moisès, al sacerdot Eleazar i a la comunitat dels israelites, al campament, a les estepes de Moab, al Jordà, enfront de Jericó.
Extermini de les dones i purificació del botí.— 13 Moisès, el sacerdot Eleazar i tots els caps de la comunitat els sortiren a l'encontre fora del campament. 14 Moisès s'indignà contra els capitostos de l'exèrcit, els caps de mil i els caps de cent, que tornaven del combat. 15 Els digué: «Com! Heu deixat amb vida totes les dones! 16 Elles que, per instigació de Balaam, van ser causa que els israelites fossin infidels a Jahvè en l'afer de Fegor, d'on va venir que el flagell s'abatès contra la comunitat de Jahvè! 17 Mateu, doncs, tots els mascles d'entre la mainada. Mateu també totes les dones que han jagut amb un home. 18 Però, d'entre les dones, deixeu amb vida per a vosaltres les noies que no han jagut amb cap home. 19 Quant a vosaltres, acampeu set dies fora del campament. Tots els qui heu matat algú o heu tocat un cadàver purifiqueu-vos el tercer dia i el setè, vosaltres i els vostres presoners. 20 Purifiqueu també tota la roba, tots els objectes de pell, totes les coses fetes amb pèl de cabra i tots els atuells de fusta».
21 El sacerdot Eleazar digué als homes de l'exèrcit que havien tornat de la guerra: «Aquest és el decret que Jahvè ha manat a Moisès: 22 només l'or, la plata, el bronze, el ferro, l'estany i —309→ el plom, 23 tot allò que pot resistir el foc, ho fareu passar pel foc, i serà pur; però caldrà purificar-ho encara amb l'aigua lustral. I tot allò que no pot resistir el foc, ho fareu passar per l'aigua. 24 El setè dia, us rentareu els vestits i sereu purs. Després entrareu al campament».
Repartició del botí.— 25 Jahvè va dir a Moisès: 26 «Fes el recompte del botí de presoners tant en homes com en bestiar, tu, el sacerdot Eleazar i els caps de família de la comunitat. 27 Dividiràs el botí entre els guerrers que han anat al combat i la resta de la comunitat. 28 Separaràs un tribut per a Jahvè de la part dels guerrers que han anat al combat: un de cada cinc-cents, d'homes, de bestiar gros, d'ases i de bestiar menut. 29 Ho prendreu de la meitat que els pertany i ho donaràs al sacerdot Eleazar, com a contribució per a Jahvè. 30 De la meitat que ha tocat als israelites, en prendràs un de cada cinquanta, dels homes, del bestiar gros, dels ases i del bestiar menut, de tot animal, i ho donaràs als levites que estan al servei del tabernacle de Jahvè».
31 Moisès i el sacerdot Eleazar van fer tal com Jahvè ho havia manat a Moisès. 32 El botí que restava del saqueig que van fer els guerrers era: sis-cents setanta-cinc mil caps de bestiar menut, 33 setanta-dos mil caps de bestiar gros, 34 i seixanta-un mil ases; 35 i de persones, dones que no havien jagut amb cap home, trenta-dues mil en total.
36 La meitat assignada als qui anaren al combat s'elevava a tres-cents trenta mil cinc-cents caps de bestiar menut, 37 dels quals, sis-cents setanta-cinc com a tribut per a Jahvè; 38 a trenta-sis mil caps de bestiar gros, dels quals setanta-dos com a tribut per a Jahvè; 39 a trenta mil cinc-cents ases, dels quals seixanta-un com a tribut per a Jahvè; 40 i a setze mil persones, de les quals trenta-dues com a tribut per a Jahvè. 41 Moisès donà el tribut reservat a Jahvè al sacerdot Eleazar, tal com Jahvè ho havia manat a Moisès.
42 Quant a la meitat que havia estat assignada als israelites i que Moisès havia separat de la dels combatents, —310→ 43 aquesta meitat assignada a la comunitat s'elevava a tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut, 44 trenta-sis mil caps de bestiar gros, 45 trenta mil cinc-cents ases 46 i setze mil persones. 47 Moisès prengué d'aquest a meitat assignada als israelites un de cada cinquanta dels homes i del bestiar i ho donà als levites que estan al servei del tabernacle de Jahvè, tal com Jahvè ho havia manat a Moisès.
Ofrenes dels guerrers.— 48 Acabat, els capitostos dels milers de l'exèrcit, els caps de mil i els caps de cent, es presentaren a Moisès 49 i li digueren: «Els teus servidors han fet el recompte dels combatents que han estat a les nostres ordres, i no en manca ni un. 50 Volem portar, doncs, com a ofrena a Jahvè, allò que cadascun ha trobat en objectes d'or: braçalets, cadenetes, anells, arracades i collars, en expiació per nosaltres davant de Jahvè». 51 Moisès i el sacerdot Eleazar prengueren l'or de les seves mans, tots els objectes treballats. 52 Tot l'or ofert en tribut a Jahvè pels caps de mil i pels caps de cent pesava setze mil set-cents cinquanta sicles. 53 Cada guerrer, en efecte, s'havia fet la seva part de botí. 54 Moisès, doncs, i el sacerdot Eleazar, un cop pres l'or dels caps de mil i dels caps de cent, el dugueren a la tenda de l'oracle, en recordança dels israelites davant de Jahvè.
32 Triple repartició de la Transjordània.— 1 Els rubenites i els gadites tenien molts i grans ramats. En veure que el país de Jazer i el país de Galaad eren una contrada bona per als ramats, 2 anaren a trobar Moisès, el sacerdot Eleazar i els caps de la comunitat, i els digueren: 3 «Atarot, Dibon, Jazer, Nemrà, Hesebon, Elealé, Sabam, Nebó i Beon, 4 el país que Jahvè ha conquerit davant la comunitat d'Israel, és una terra de ramats, i els teus servents crien ramats». 5 I afegiren: «Si hem trobat favor a la vostra presència, que aquest país sigui donat en possessió als teus servents; no ens feu passar el Jordà».
6 Moisès respongué als gadites i als rubenites: «Així, ¿els vostres germans aniran —311→ a la guerra mentre vosaltres us quedeu aquí? 7 ¿Com és que voleu desanimar els israelites de passar al país que Jahvè els ha donat? 8 Així ho van fer els vostres pares, quan els vaig enviar de Cadés Barné a explorar el país. 9 Van pujar al torrent d'Escol, van contemplar el país i després van desanimar els israelites d'anar al país que Jahvè els havia donat. 10 I aquell dia, Jahvè és va indignar i va fer aquest jurament: 11 «Els homes de vint anys en amunt que han pujat de l'Egipte no veuran el país que vaig jurar de donar a Abraham, Isaac i Jacob, ja que no m'han estat fidels, 12 fora de Caleb, fill de Jefonnè, el quenezeu, i Josuè, fill de Nun, que foren fidels a Jahvè». 13 Jahvè es va indignar contra Israel, i van anar errant pel desert quaranta anys fins a desaparèixer tota aquella generació que havia obrat malament als ulls de Jahvè. 14 I ara, seguint els vostres pares, us alceu vosaltres, llinatge de pecadors, per atiar l'ardor de la ira de Jahvè contra Israel! 15 Perquè, si us separeu d'ell, continuarà deixant-lo encara al desert, i causareu la destrucció de tot aquest poble».
16 Aleshores se li acostaren i li digueren: «Construirem aquí pletes per als nostres ramats i pobles per als nostres fills. 17 Però nosaltres marxarem armats a la batalla, al front dels israelites, fins a dur-los al seu lloc, mentre la nostra mainada es quedarà a les poblacions fortificades a causa dels habitants del país. 18 No tornarem a casa fins que cadascun dels israelites hagi pres possessió del seu heretatge. 19 No volem posseir res amb ells de l'altra banda del Jordà o més enllà, ja que ens ha tocat la nostra possessió en aquesta banda del Jordà, a l'orient».
20 Moisès els respongué: «Si ho feu així, si us prepareu davant de Jahvè per a la guerra, 21 i tots els vostres guerrers passen el Jordà davant de Jahvè, i no us en torneu fins que ell hagi expulsat els enemics de davant seu 22 i el país hagi quedat subjugat davant de Jahvè, llavors sereu lliures de tota responsabilitat envers Jahvè i Israel, i tindreu en possessió aquest país davant de Jahvè. 23 Però, si no obreu —312→ així, pequeu contra Jahvè, i sapigueu que el vostre pecat recaurà sobre vostre. 24 Construïu-vos, doncs, pobles per als vostres fills i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada».
25 Els gadites i els rubenites respongueren a Moisès «Els teus servents faran tal com mana el meu senyor. 26 La nostra mainada, les nostres dones, els nostres ramats i tot el nostre bestiar estaran allí, a les poblacions de Galaad, 27 però els teus servents, tots els que estan armats traspassaran per combatre davant de Jahvè, tal com diu el meu senyor».
28 Aleshores Moisès donà ordres respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de família de les tribus dels israelites. 29 Moisès els va dir: «Si els gadites i els rubenites passen amb vosaltres el Jordà, tots armats per a combatre davant de Jahvè, i el país és subjugat davant vostre, els donareu el país de Galaad en possessió. 30 Però, si no el passen armats amb vosaltres, s'establiran enmig vostre al país de Canaan». 31 Els gadites i els rubenites respongueren: «Farem el que Jahvè ha dit als teus servents. 32 Passarem armats al país de Canaan davant de Jahvè, i així posseirem el nostre heretatge en aquesta banda del Jordà».
33 Moisès donà als gadites, als rubenites i a la mitja tribu de Manasés, fill de Josep, el regne de Sehon, rei dels amorreus, i el regne d'Og, rei de Basan, el país amb les poblacions dels seus límits, i les poblacions del voltant del país.
34 Els gadites reconstruïren Dibon, Atarot, Aroer, 35 Etrot-Sofan, Jazer, Jegbahà, 36 Bet-Nemrà i Bet-ha-Ran com a poblacions fortificades, i feren pletes per als ramats.
37 Els rubenites reconstruïren Hesebon, Elealé, Cariat-Jarim, 38 Nebó, Baal-Meon —que van canviar de nom— i Sabamà. I van donar els seus noms a les poblacions que edificaren.
39 Els maquirites, descendents de Manasés, anaren a Galaad, se n'apoderaren i expulsaren els amorreus que hi habitaven. 40 Moisès donà Galaad a Maquir, fill de Manasés, i s'hi establí. 41 Jaïr, fill de Manasés, anà a apoderar-se —313→ dels seus ravals; per això, els va anomenar poblets de Jaïr. 42 També Nobé anà a apoderar-se de Canat i dels seus ravals i els anomenà amb el seu nom, Nobé.
33 Itinerari d'Israel pel desert.— 1 Etapes dels israelites quan van sortir del país d'Egipte per estols, sota el guiatge de Moisès i d'Aharon. 2 Moisès va escriure les seves sortides, per etapes, seguint l'ordre de Jahvè. Aquestes són les etapes de les seves sortides:
3 Partiren de Ramsés el mes primer, el dia quinze del primer mes; l'endemà de la Pasqua van sortir els israelites amb la mà alçada, a vista de tot l'Egipte, 4 mentre els egipcis sepultaven tots els seus primogènits, que Jahvè havia arrabassat d'enmig d'ells, ja que Jahvè havia fet justícia contra els seus déus.
5 Els israelites, doncs, partiren de Ramsés i acamparen a Socot. 6 Partiren de Socot i acamparen a Etam, tocant al desert. 7 Partiren d'Etam, giraren cap a Fi-ha-Hirot, enfront de Baal-Sefon, i acamparen al davant de Magdal. 8 Partiren de Fi-ha-Hirot, passaren pel mig del mar cap al desert, feren camí durant tres dies pel desert d'Etam i acamparen a Marà. 9 Partiren de Marà, anaren a Elim —on hi havia dotze fonts d'aigua i setanta palmeres— i allí acamparen. 10 Partiren d'Elim i acamparen a la platja del mar Roig. 11 Partiren del mar Roig i acamparen al desert de Sin. 12 Partiren del desert de Sin i acamparen a Dafcà. 13 Partiren de Dafcà i acamparen a Alús. 14 Partiren d'Alús i acamparen a Rafidim, on el poble no trobà aigua per a beure. 15 Partiren de Rafidim i acamparen al desert del Sinaí. 16 Partiren del desert del Sinaí i acamparen a Quibrot-ha-Taavà. 17 Partiren de Quibrot-ha-Taavà i acamparen a Haserot. 18 Partiren d'Haserot i acamparen a Retmà. 19 Partiren de Retmà i acamparen a Remmon-Fares. 20 Partiren de Remmon-Fares i acamparen a Lebnà. 21 Partiren de Lebnà i acamparen a Resà. 22 Partiren de Resà i acamparen a Quehelatà. 23 Partiren de Quehelatà i acamparen a la muntanya de Séfer. 24 Partiren de la muntanya de Séfer i acamparen a Haradà. 25 Partiren —314→ d'Haradà i acamparen a Maquehelot. 26 Partiren de Maquehelot i acamparen a Tahat. 27 Partiren de Tahat i acamparen a Taré. 28 Partiren de Taré i acamparen a Metcà. 29 Partiren de Metcà i acamparen a Hesmonà. 30 Partiren d'Hesmonà i acamparen a Moserot. 31 Partiren de Moserot i acamparen a Bené-Jaacan. 32 Partiren de Bené-Jaacan i acamparen a Hor-ha-Gadgad. 33 Partiren d'Hor-ha-Gadgad i acamparen a Jetebata. 34 Partiren de Jetebata i acamparen a Ebronà. 35 Partiren d'Ebronà i acamparen a Asion-Gàber. 36 Partiren d'Asion-Gàber i acamparen al desert de Sin, on hi ha Cadés. 37 Partiren de Cadés i acamparen a la muntanya d'Hor, a la frontera del país d'Edom. 38 El sacerdot Aharon pujà a la muntanya d'Hor per ordre de Jahvè, i allí morí, l'any quaranta de la sortida dels israelites del país d'Egipte, el mes cinquè, el dia primer del mes. 39 Aharon tenia cent vint-i-tres anys, quan va morir a la muntanya d'Hor. 40 Però el rei cananeu d'Arad, que habitava al Nègueb, al país de Canaan, es va assabentar que venien els israelites. 41 Partiren de la muntanya d'Hor i acamparen a Salmonà. 42 Partiren de Salmonà i acamparen a Funon. 43 Partiren de Funon i acamparen a Obot. 44 Partiren d'Obot i acamparen a les ruïnes d'Abarim, a la frontera de Moab. 45 Partiren de les ruïnes i acamparen a Dibon de Gad. 46 Partiren de Dibon de Gad i acamparen a Elmon-Deblataim. 47 Partiren d'Elmon-Deblataim i acamparen a les muntanyes d'Abarim, davant del Nebó. 48 Partiren de les muntanyes d'Abarim i acamparen a les estepes de Moab, al Jordà, enfront de Jericó. 49 Acamparen al Jordà des de Bet-ha-Jesimot fins a Abel-ha-Setim, a les estepes de Moab.
Ordre de Jahvè de repartir Canaan.— 50 Jahvè parlà a Moisès, a les estepes de Moab, al Jordà, enfront de Jericó, i li va dir: 51 «Parla així als israelites: «Quan haureu passat el Jordà cap al país de Canaan, 52 expulsareu davant vostre tots els habitants del país, destruireu totes les seves imatges, tots els seus simulacres i enderrocareu tots els seus alts llocs. 53 Posseireu —315→ el país i l'habitareu, ja que us l'he donat perquè el posseïu. 54 Us repartireu el país segons les vostres famílies. Als qui siguin molts, donareu una possessió més gran; als qui siguin pocs, la donareu més petita. Allò que la sort assignarà a cadascú serà per a ell. En prendreu possessió segons les tribus dels vostres pares. 55 Però, si no expulseu de davant vostre els habitants del país, els qui haureu deixat quedar d'entre ells seran com espines als vostres ulls i com punxes als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar. 56 passarà que allò que havia resolt de fer amb ells, ho faré amb vosaltres».
34 Fronteres de la Terra Promesa.— 1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Mana això als israelites: Quan entrareu al país de Canaan, aquest és el territori que us tocarà en possessió, el país de Canaan segons els seus límits. 3 El costat meridional serà per a vosaltres el desert de Sin, arran d'Edom; la frontera del migdia serà per a vosaltres des de l'extrem del mar de la Sal cap a orient. 4 La frontera se us decantarà després vers el migdia per la pujada d'Acrabim, passarà cap a Sin i arribarà fins al sud de Cadés-Barné; continuarà cap a Hasar-Adar i passarà per Asemon. 5 Des d'Asemon es decantarà cap al torrent d'Egipte i s'acabarà al mar.
6 Tindreu per frontera occidental el mar Gran. Aquesta serà la vostra frontera a l'oest.
7 La vostra frontera septentrional serà aquesta: des del mar Gran us la marcareu cap a la muntanya d'Hor; 8 de la muntanya d'Hor marcareu cap a Lebó d'Hemat, fins a arribar a Sedad; 9 després continuarà cap a Zefron i s'acabarà a Hasar-Enan.
10 Per frontera oriental us marcareu des d'Hasar-Enan fins a Sefam. 11 La frontera baixarà des de Sefam cap a Reblà, a l'orient d'Aïn; baixarà encara i fregarà el vessant oriental del mar de Quennèret; 12 continuarà baixant Jordà avall i s'acabarà al mar de la Sal. Aquest serà el vostre país amb les fronteres que l'envolten».
13 Moisès va ordenar als israelites: «Aquest és el país —316→ que posseireu a la sort i que Jahvè ha ordenat de donar a les nou tribus i a la mitja tribu, 14 ja que la tribu rubenita amb les seves famílies, la tribu gadita amb les seves famílies i mitja tribu de Manasés ja han pres la seva possessió. 15 Dues tribus i mitja, doncs, ja han pres la seva possessió dellà el Jordà a l'orient, a sol ixent».
Els encarregats de la repartició.— 16 Jahvè va dir a Moisès: 17 «Aquests són els noms dels homes que us repartiran el país: el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun. 18 A més, escollireu un cap de cada tribu per a repartir el país. 19 Els noms d'aquests homes són: per la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefonnè; 20 per la tribu dels de Simeó, Samuel, fill d'Amihud; 21 per la tribu de Benjamí, Elidad, fill de Caselon; 22 per la tribu dels de Dan, com a cap, Boquí, fill de Joglí; 23 pels de Josep, per la tribu dels de Manasés, com a cap, Hanniel, fill d'Efod; 24 per la tribu dels d'Efraïm, com a cap, Camuel, fill de Seftan; 25 per la tribu dels de Zabuló, com a cap, Elisafan, fill de Farnac; 26 per la tribu dels d'Issacar, com a cap, Faltiel, fill d'Ozan; 27 per la tribu dels d'Aser, com a cap, Ahiüd, fill de Salomí; 28 per la tribu dels de Neftalí, com a cap, Fedael, fill d'Amihud. 29 Aquests són aquells a qui Jahvè manà de repartir el país de Canaan entre els israelites».
35 Poblacions levítiques.— 1 Jahvè va parlar a Moisès, a les estepes de Moab, prop del Jordà, enfront de Jericó, i li digué: 2 «Mana als israelites que, de la possessió que els ha tocat, cedeixin als levites poblacions per a habitar i també els pasturatges del voltant. 3 Habitaran en aquestes poblacions i els pasturatges seran per al seu bestiar, per als seus ramats i per a tots els seus animals. 4 Els llocs de pasturatge entorn de les poblacions que donareu als levites s'estendran des dels murs de la població fins a mil colzades tot al voltant. 5 Amidareu al defora de la ciutat: pel costat d'orient, dues mil colzades; pel costat de migdia, dues mil colzades; pel costat de ponent, —317→ dues mil colzades; pel costat del nord, dues mil colzades; la població quedarà al mig. Així seran els pasturatges entorn de les poblacions. 6 De les poblacions que donareu als levites, sis serviran de poblacions d'asil, on l'homicida es pugui refugiar. A més, els donareu quaranta-dues poblacions. 7 En total, donareu als levites quaranta-vuit poblacions, amb els seus pasturatges. 8 Les poblacions que heu de cedir als levites seran de la propietat dels israelites; les prendreu en major nombre dels qui en tinguin moltes, i en menor nombre dels qui en tinguin poques. Cadascú cedirà de les seves poblacions als levites en proporció de l'heretat que haurà rebut».
Poblacions d'asil.— 9 Jahvè va dir a Moisès 10 «Parla així als israelites: «Quan haureu passat el Jordà cap al país de Canaan, 11 us escollireu poblacions, que seran per a vosaltres poblacions d'asil on es pugui refugiar l'homicida que mati algú per descuit. 12 Aquestes poblacions us serviran d'asil contra el venjador de sang, perquè l'homicida no mori abans que comparegui a judici davant la comunitat. 13 De les poblacions que donareu, sis us serviran de poblacions d'asil. 14 D'aquestes, en donareu tres de dellà el Jordà i tres de les del país de Canaan. Seran poblacions d'asil. 15 Aquestes sis poblacions seran d'asil per als israelites, els forasters i els qui viuen enmig de vosaltres, perquè s'hi pugui refugiar tothom qui mati algú per descuit.
16 Si l'ha matat amb una eina de ferro, és un homicida; l'homicida serà condemnat a mort. 17 Si l'ha matat amb una pedra que pot matar, és un homicida; l'homicida serà condemnat a mort. 18 Si l'ha matat amb una eina de fusta que pot causar la mort, és un homicida; l'homicida serà condemnat a mort. 19 El venjador de sang farà morir l'homicida. Quan el trobi, el farà morir. 20 Si per odi li dóna una batzegada o li tira intencionadament qualsevol atuell, i mor, 21 o bé li dóna un cop de puny per enemistat, i mor, el qui haurà matat serà condemnat a mort; és un homicida. El —318→ venjador de sang farà morir l'homicida, quan el trobi. 22 Però, si casualment, sense enemistat, li ha donat una batzegada, o li ha tirat qualsevol atuell sense cap intenció, 23 o bé sense veure'l li fa caure al damunt qualsevol pedra que pot matar, i mor, sense tenir-li enemistat ni voler-li mal, 24 la comunitat jutjarà entre el qui ha ferit i el venjador de sang, segons aquestes lleis. 25 La comunitat alliberarà l'homicida de les mans del venjador de sang i el farà tornar a la població d'asil on s'havia refugiat, i s'hi quedarà fins a la mort del suprem sacerdot194, que haurà estat ungit amb l'oli sant. 26 Però, si l'homicida surt dels límits de la població d'asil on s'havia refugiat, 27 i el venjador de sang el troba fora dels límits de la població d'asil i el mata, no li serà imputada la seva sang; 28 ja que l'homicida s'ha de quedar a la població d'asil fins a la mort del suprem sacerdot. Només després de la mort del suprem sacerdot podrà tornar l'homicida al país, on té la seva propietat. 29 Això serà per a vosaltres com un estatut de dret per als vostres descendents, a tot arreu on visqueu.
La sang clama sang.— 30 Quan un home en mati un altre, faran morir l'homicida sota declaració de testimonis. Però un sol testimoni no declararà contra ningú per fer-lo morir. 31 No acceptareu cap rescat per la vida d'un homicida culpable de mort, sinó que serà condemnat a mort. 32 Tampoc no acceptareu cap rescat per qui s'ha refugiat a una població d'asil, perquè torni a viure al país, abans de la mort del seu sacerdot. 33 Així no profanareu el país on esteu, ja que la sang profana el país, i no hi ha expiació per al país de la sang que s'hi ha vessat, si no és amb la sang del qui l'ha vessada. 34 No contaminareu el país on habiteu, enmig del qual habito. Perquè jo, Jahvè, habito enmig dels israelites».
36 Matrimoni de les pubilles.— 1 Els caps de família de la branca dels de Galaad, fill de Maquir, fill de Manasés, d'entre les famílies dels fills de Josep, es van presentar davant de —319→ Moisès i dels notables, caps de família dels israelites, 2 i digueren: «Jahvè va manar al meu senyor que donés, mitjançant la sort, als israelites el país en possessió. Així mateix el meu senyor va rebre l'ordre de Jahvè de donar la possessió del nostre germà Salfahad a les seves filles. 3 Ara, si es casen amb algun dels fills de qualsevol altre tribu dels israelites, la seva possessió serà separada de la possessió dels nostres pares, i augmentarà la possessió de la tribu a la qual pertanyeran, i serà presa de l'herència de la nostra possessió. 4 I quan vindrà el jubileu dels israelites, la seva possessió serà afegida a la de la tribu a la qual pertanyeran, i serà presa de la possessió de la tribu dels nostres pares».
5 Llavors Moisès ordenà als israelites per ordre de Jahvè: «La tribu dels de Josep tenen raó. 6 Això és el que Jahvè mana a les filles de Salfahad: «Caseu-vos amb qui us plagui, mentre us caseu dins una família de la tribu del vostre pare. 7 Així la possessió dels israelites no passarà de tribu en tribu, ja que els israelites han de quedar vinculats cadascun a la possessió de la tribu dels seus pares. 8 Tota dona que haurà heretat una possessió en alguna de les tribus dels israelites, es casarà amb un d'una família de la tribu del seu pare, a fi que els israelites heretin cada un la possessió dels seus pares, 9 i la possessió no passi d'una tribu a una altra. Cada una de les tribus dels israelites ha de quedar vinculada a la seva possessió».
10 Les filles de Salfahad van fer tal com Jahvè ho va manar a Moisès. 11 Mahalà, Tersà, Heglà, Melcà i Noà, filles de Salfahad, es van casar amb els fills del seu oncle. 12 Es van casar dins les famílies dels de Manasés, fill de Josep. I la seva possessió es va quedar a la tribu de la família del seu pare.
Conclusió.— 13 Aquests són els preceptes i els decrets que Jahvè va manar per mitjà de Moisès als israelites, a les estepes de Moab prop del Jordà, enfront de Jericó.
—320→
Deuteronomi (Dt. 1,1-34,12)195
1 Introducció.— 1 Paraules que Moisès adreçà a tot Israel (a l'altra banda del Jordà, a l'estepa, a l'Arabà, que confronta amb el mar Roig, entre Faran, Tófel, Laban, Haserot i Di-Zahab 2— onze jornades de camí de l'Horeb a Cadés-Barné, per la pista de les muntanyes de Seïr—. 3 L'any quaranta, el mes onzè, el primer del mes, Moisès parlà als israelites) de tot allò que Jahvè li havia manat. 4 Després d'haver derrotat Sehon, rei dels amorreus, que vivia a Hesebon, i Og, rei de Basan, que vivia a Astarot i Edrai, 5 a l'altra banda del Jordà, a la terra de Moab, Moisès exposà aquesta llei dient:
De l'Horeb a la Terra Promesa.— 6 Jahvè, el nostre Déu, ens va dir a l'Horeb: Ja fa prou temps que esteu en aquesta muntanya; 7 aneu cap a la muntanya dels amorreus i als pobles que hi habiten: a l'Arabà, a la Muntanya, a la Terra Baixa, al Nègueb i a la Costa, al país dels cananeus, al Líban i fins al gran riu Eufrat. 8 Us ofereixo el país que teniu davant vostre. Aneu a prendre possessió del país que Jahvè jurà de donar als vostres pares, a Abraham, a Isaac, a Jacob i a la seva descendència».
Caps del poble.— 9 Aquell temps, us vaig parlar així: «No puc portar-vos tot sol. 10 Jahvè, el nostre Déu, us ha multiplicat de tal manera, que avui sou tants com les estrelles del cel. 11 Que Jahvè, el Déu dels vostres pares, us multipliqui mil vegades més i us beneeixi tal com us ha promès. 12 ¿Com portaré jo tot sol la vostra càrrega, el vostre pes i els vostres plets? 13 Elegiu —321→ de les vostres tribus homes savis, prudents i entesos, que jo els constituiré responsables vostres». 14 Vosaltres em responguéreu: «Ens sembla bona la teva proposta». 15 Aleshores vaig prendre els principals de les vostres tribus, homes savis i entesos, i els vaig constituir responsables vostres: caps de mil, de cent, de cinquanta, de deu, i magistrats de cada tribu. 16 Aleshores, vaig manar als vostres jutges: «Escolteu els vostres germans i jutgeu segons justícia les qüestions que es presentin entre ells o amb els forasters. 17 En el judici, no feu accepció de persones; escolteu els humils igual que els poderosos. No temeu ningú, perquè el judici és cosa de Déu. Si trobeu un cas massa espinós, adreceu-me'l, que jo l'escoltaré». 18 I us vaig prescriure tot allò que havíeu de fer.
Ordre d'emprendre la conquesta.— 19 Deixant l'Horeb, travessàrem tot el desert immens i paorós que heu vist, en direcció a la muntanya dels amorreus, com ens havia manat Jahvè, el nostre Déu, i arribàrem a Cadés-Barné. 20 Jo us vaig dir: «Heu arribat a la muntanya dels amorreus que Jahvè, el nostre Déu, ens dóna. 21 Jahvè, el teu Déu, t'ofereix el país que tens al davant: puja-hi, pren-ne possessió com t'ha indicat Jahvè, el Déu dels teus pares. No tinguis por ni et deixis abatre».
Exploració del país.— 22 Vosaltres us presentàreu tots per dir-me: «Enviem primer homes que explorin el país i que ens informin sobre l'itinerari que hem de seguir i les ciutats on hem d'anar». 23 La proposta em va semblar bona i vaig escollir dotze homes d'entre vosaltres, un per cada tribu. 24 Ells partiren i, dalt de la muntanya, arribaren a la vall d'Escol i l'exploraren. 25 S'emportaren fruits de la terra, baixaren cap a nosaltres i ens donaren aquesta resposta: «És un bon país, el que Jahvè, el nostre Déu, ens dóna».
Israel no vol emprendre la conquesta.— 26 Amb tot, vosaltres no hi volguéreu pujar i fóreu rebels a l'ordre de Jahvè, el vostre Déu. 27 Murmuràreu a les vostres —322→ tendes dient: «Jahvè no ens estima; ens ha fet sortir d'Egipte per posar-nos a les mans dels amorreus i anorrear-nos. 28 On anem? Els nostres germans ens han posat la por al cor: «És un poble més gran i nombrós que nosaltres, ens diuen; les ciutats són grans i amb fortificacions enormes. Fins hem vist enaquites en el país». 29 Jo us vaig dir: «No en tingueu pas por. 30 Jahvè, el vostre Déu, us anirà al davant per combatre ell mateix a favor vostre, com ho féu a l'Egipte davant vostre, 31 i al desert, on veieres com Jahvè, el teu Déu, et portà, com un home porta el seu fill196 , tot al llarg del camí que féreu per arribar en aquest lloc. 32 Però, malgrat això, cap de vosaltres no volgué confiar en Jahvè, el vostre Déu, 33 que us precedia en la ruta, buscant-vos el lloc per a acampar. De nit, amb foc us il·luminava el camí que seguíeu i, de dia, us guiava amb un núvol».
Aquella generació morirà al desert.— 34 Quan Jahvè sentí les vostres paraules, s'exasperà i pronuncià un jurament: 35 «Cap dels homes d'aquesta generació dolenta no veurà el bon país que jo he promès de donar als vostres pares, 36 llevat de Caleb, fill de Jefonnè; ell sí, que el veurà. Jo li donaré, per a ell i per als seus, el país que ha explorat, perquè ha seguit fidelment Jahvè». 37 Fins contra mi s'indignà Jahvè per culpa vostra, i em va dir: «Tu tampoc no hi entraràs. 38 Hi entrarà Josuè, fill de Nun, el teu ajudant. Encoratja'l, perquè és ell qui el donarà a Israel en possessió. 39 Els vostres fills, dels quals déieu que serien presos com a botí, els nens que avui encara no saben distingir el bé del mal, són els qui hi entraran. Els el donaré, i el posseiran. 40 Ara, aneu cap al desert pel camí del mar Roig».
Intent de conquesta fracassat.— 41 Vosaltres vau respondre: «Hem pecat contra Jahvè. Volem pujar-hi i combatre, tal com Jahvè, el nostre Déu, ens ha manat». Cadascú se cenyí les armes i us disposàreu a pujar cap a la muntanya. 42 Jahvè m'advertí: «Diguel's: No hi pugeu, ni combateu, perquè no —323→ seré entre vosaltres. No us arrisqueu a ser derrotats pels vostres enemics». 43 Us ho vaig advertir, però no m'escoltàreu. Resistint l'ordre de Jahvè, us obstinàreu a pujar a la muntanya. 44 Els amorreus que habiten en aquella muntanya sortiren al vostre encontre, us perseguiren com un eixam d'abelles i us derrotaren a Seïr fins a Hormà. 45 De retorn, ploràreu davant Jahvè, però Jahvè no va fer cas dels vostres clams ni us escoltà. 46 I restàreu a Cadés molt de temps, tot el temps que vosaltres sabeu.
2 Camí de la Terra Promesa. Prohibició d'atacar els fills d'Esaú.— 1 Després partírem cap al desert per la pista del mar Roig, com Jahvè m'havia dit. Durant molt de temps, voltàrem al peu de la muntanya de Seïr. 2 Jahvè em va dir: 3 «Ja fa prou temps que rodegeu aquesta muntanya. Repreneu la direcció del nord. 4 Dóna al poble aquesta ordre: Ara passareu ran de la frontera dels vostres germans, els fills d'Esaú, que habiten a Seïr. Quan us veuran, tindran por de vosaltres. 5 No els ataqueu, perquè no us dono res del seu país, ni la petjada d'un peu; la muntanya de Seïr, l'he donada en possessió a Esaú. 6 Compreu-los, pagant amb diners, tot allò que necessiteu per a menjar, i l'aigua per a beure. 7 Jahvè, el teu Déu, t'ha beneït en totes les obres de les teves mans. Ell coneix la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvè, el teu Déu, és amb tu, i no t'ha mancat mai res». 8 Vorejàrem, doncs, el país dels nostres germans, els fills d'Esaú, que habiten a Seïr, per la pista de l'Arabà, des d'Elat i Asion-Gàber.
Prohibició d'atacar Moab.— Després seguírem la pista de l'estepa de Moab. 9 Jahvè em va dir: «No ataquis Moab ni el provoquis a la lluita, perquè no et donaré el seu territori. És als fills de Lot que he donat Ar en possessió. 10 Antigament hi habitaven els emites, poble gran i nombrós, de gran estatura, com els enaquites. 11 Ells també són considerats rafaïtes, com els enaquites; els moabites els anomenen emites. 12 Antigament habitaven a Seïr els horreus, però els fills d'Esaú els envaïren, —324→ els anorrearen i s'hi establiren en lloc d'ells. Igual com féu Israel al seu propi país que Jahvè li havia donat. 13 Ara, doncs, alceu-vos i travesseu el torrent de Sared». I passàrem el torrent de Sared.
14 La marxa de Cadés-Barné fins a passar el torrent de Sared durà trenta-vuit anys, fins que s'extingí tota la generació d'homes de guerra que hi havia al campament, tal com Jahvè els havia jurat. 15 La mà de Jahvè pesava sobre ells per eliminar-los del campament, fins que s'extingiren.
Prohibició d'atacar els ammonites.— 16 Quan tots els homes de guerra d'entre el poble foren morts, 17 Jahvè em va dir: 18 «Avui passaràs la frontera d'Ar, el territori de Moab, 19 i t'acostaràs als ammonites. No els ataques ni els provoques al combat, perquè tampoc no et dono la possessió del seu país. L'he donada ja als fills de Lot. 20 Aquest país era considerat també terra de rafaïtes. Els rafaïtes l'habitaven antigament, i els ammonites els anomenen zomzomites. 21 Era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els enaquites, però que Déu exterminà per mitjà dels ammonites, els quals prengueren possessió del país, per habitar-hi en lloc d'ells. 22 És el mateix que Jahvè havia fet pels fills d'Esaú que habiten a Seïr, quan anorreà davant d'ells els horreus, per desposseir-los del país on els fills d'Esaú habiten fins al dia d'avui en comptes d'ells. 23 Igual com els avites, que habitaven en poblets fins a Gaza. Els caftorites, provinents de Caftor, els aporrearen i s'hi establiren en lloc d'ells. 24 Marxeu i passeu el torrent d'Arnon. He posat a la teva mà l'amorreu Sehon, rei d'Hesebon, i tot el seu país. Comença la conquesta i provoca'l al combat. 25 Des d'ara començo a escampar el terror del teu poder entre tots els pobles que hi ha sota el cel. En sentir parlar de tu, tremolaran i quedaran davant teu sense forces».
Conquesta del reialme de Sehon.— 26 Aleshores, des de l'estepa de Quedimot vaig enviar missatgers a Sehon, rei d'Hesebon, en to de pau, dient: 27 «Deixa'm passar pel teu territori. Seguiré —325→ constantment la pista, sense decantar-me ni a dreta ni a esquerra. 28 Ven-me el menjar, pagant amb diners, i també l'aigua per a beure, dóna-me-la pagant. Deixa'm només passar, 29 tal com ho han fet el fills d'Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar; així podré travessar el Jordà, cap al país que Jahvè, el nostre Déu, ens dóna». 30 Però Sehon, rei d'Hesebon, ens refusà el permís de passar pel seu territori; Jahvè, el teu Déu, li havia endurit i entossudit el cor perquè caiguès a les teves mans. Així ha quedat fins al dia d'avui. 31 Jahvè em va dir: «Començo per donar-te Sehon i el seu territori. Emprèn la conquesta per prendre possessió del seu país». 32 Sehon ens sortí al pas amb tot el seu poble, per presentar-nos batalla a Jahas. 33 Però Jahvè, el nostre Déu, el va fer caure en poder nostre. El derrotàrem a ell, els seus fills i tot el seu poble. 34 Vam prendre totes les seves ciutats i les vam lliurar a l'extermini sagrat, homes, dones i criatures. No deixàrem cap supervivent. 35 Només ens vam reservar el bestiar i el botí dels pobles que havíem conquerit. 36 Des d'Aroer, situat a la vora del torrent d'Arnon, i de la ciutat situada a la vall, fins a Galaad, cap ciutat no ens resultà inexpugnable. Jahvè, el nostre Déu, ens les va donar totes. 37 Però no t'acostares al territori dels ammonites ni a tota la riba del torrent de Jaboc, ni als pobles de la muntanya, ni a cap lloc dels que t'havia prohibit Jahvè, el nostre Déu.
3 Conquesta de Basan.— 1 Després pujàrem per la ruta de Basan. I Og, rei de Basan, sortí al nostre encontre amb totes les seves tropes per presentar-nos batalla a Edrai. 2 Jahvè em va dir: «No el temis, que l'he posat a les teves mans, amb totes les seves tropes i el seu territori. Tracta'l com vas tractar Sehon, rei dels amorreus, que vivia a Hesebon». 3 Jahvè, el nostre Déu, va fer caure en poder nostre Og, rei de Basan, amb tot el seu exèrcit, i el derrotàrem, tant, que no en restà ni un supervivent. 4 Vam devastar totes les seves ciutats, sense deixar-ne cap per prendre: seixanta ciutats, tota la regió d'Argob, —326→ que era el reialme d'Og a Basan. 5 Totes aquestes ciutats estaven fortificades, amb muralles altes, portes i forrellats. Sense comptar les poblacions obertes, que eren molt nombroses. 6 Les exterminàrem totes com ho havíem fet amb Sehon, rei d'Hesebon; extermini sagrat de totes les ciutats, amb els homes, les dones i les criatures. 7 El bestiar i el botí, ens els reservàrem per a nosaltres. 8 Així prenguérem de les mans dels dos reis amorreus el territori de la Transjordània, des del torrent d'Arnon fins a la muntanya de l'Hermon 9 (els sidonis anomenen Sarion l'Hermon, i els amorreus, Sanir), 10 totes les viles del Planell, tot Galaad i tot Basan fins a Selcà i Edrai, ciutats reials d'Og, a Basan. 11 Og, rei de Basan, era l'únic supervivent dels rafaïtes (el seu sarcòfag és de ferro i es troba a Rabà dels ammonites; la seva llargada és de nou colzades d'home, i la seva amplada, de quatre).
Repartició dels territoris.— 12 Aquell temps, vam prendre possessió d'aquesta terra. Vaig donar a Rubèn i a Gad des d'Aroer, situat sobre la vota del torrent (l'Arnon, fins a la meitat de la muntanya de Galaad, amb els seus pobles. 13 La resta de Galaad i tot Basan, el reialme d'Og, ho vaig donar a la meitat de la tribu de Manasés (tota la regió de l'Argob. Tot Basan s'anomenava país dels rafaïtes. 14 Jaïr, fill de Manasés, s'apoderà de tota la regió d'Argob fins a la frontera dels guesurites i dels macatites, i donà a Basan el seu nom d'Havot-Jaïr, que ha quedat fins avuí. 15 A Maquir, li vaig donar Galaad. 16 A Rubèn i a Gad, els vaig donar des de Galaad fins al torrent d'Arnon —el mig del torrent es la frontera—, i fins al torrent de Jaboc, frontera dels ammonites. 17 També l'Arabà, amb el Jordà com a frontera, des de Quennèret fins a la mar de l'Arabà, la mar de la sal, al peu de les Vessants de Fasgà, per la part d'orient).
Normes per a la conquesta de Canaan.— 18 Aleshores us vaig donar aquesta ordre: «Jahvè, el vostre Déu, us ha donat aquest país per a posseir-lo; tots els homes de guerra passaran armats al —327→ davant dels vostres germans, els israelites. 19 Només les dones, les criatures i els ramats —sé que teniu molts ramats— es quedaran a les ciutats que us he donat, 20 fins que Jahvè hagi instal·lat els vostres germans, com ho ha fet amb vosaltres, i també ells hagin pres possessió del país que Jahvè, el vostre Déu, els dóna a la banda occidental del Jordà. Després retornareu cadascú a l'heretat que us he donat».
Josuè, successor de Moisès.— 21 Aquell temps, també, vaig dir a Josuè: «Els teus ulls han vist el que Jahvè, el vostre Déu, ha fet amb aquests dos reis. Així mateix farà amb tots els reialmes on ara vas. 22 No els temis. Jahvè mateix, el vostre Déu, combatirà per vosaltres».
23 Aleshores vaig implorar el favor de Jahvè: 24 «Senyor Jahvè, vós heu començat a mostrar al vostre servent la vostra grandesa i la vostra mà poderosa. Quin déu hi ha al cel o a la terra que faci gestes com les vostres? 25 Deixeu-me passar, si us plau. Que pugui veure aquest país excel·lent a la banda occidental del Jordà, aquesta bella muntanya i el Líban». 26 Però Jahvè s'havia indignat per culpa vostra i no m'escoltà. Jahvè em va dir: «Prou, no em tornis a parlar més d'això. 27 Puja al cim de Fasgà i alça els ulls cap a ponent, cap al nord, al migdia i a llevant, i contempla amb els ulls, perquè tu no passaràs el Jordà. 28 Dóna ordres a Josuè, infon-li coratge i fermesa; és ell qui passarà davant d'aquest poble i els donarà la possessió del país que veus». 29 Ens quedàrem, doncs, a la vall, davant Bet-Fegor.
4 Exhortació a la fidelitat.— 1 Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que us ensenyo per què els poseu en pràctica; així viureu i entrareu a prendre possessió del país que us dóna Jahvè, el Déu dels vostres pares. 2 No afegireu ni traureu res a les ordres que us dono. Observeu els manaments de Jahvè, el vostre Déu, que jo us prescric. 3 Els vostres ulls han vist el que Jahvè ha fet a Baal Fegor. Tots els qui anaven a venerar Baal Fegor, Jahvè, el teu Déu, els ha exterminats d'entre vosaltres. 4 En canvi, vosaltres —328→ que restàreu fidels a Jahvè, el vostre Déu, continueu tots en vida. 5 Mireu, us he ensenyat els decrets i les prescripcions tal com Jahvè, el meu Déu, me'ls va ordenar, a fi que els poseu en pràctica al país que prendreu en possessió. 6 Observeu-los i poseu-los en pràctica; així us mostrareu savis i assenyats als ulls dels altres pobles, els quals, en conèixer tots aquests decrets, diran: «Aquesta gran nació és un poble savi i assenyat». 7 ¿Quina és, en realitat, la gran nació que tingui els seus déus tan a prop com ho és Jahvè, el nostre Déu, sempre que l'invoquem? 8 I quina és la gran nació que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justos com aquesta llei que jo us proposo?
Evocació de l'aliança del Sinaí.— 9 Mira bé de no oblidar-te dels fets que has vist amb els ulls i de no deixar que s'esborrin del teu cor tots els dies de la teva vida; fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills. 10 El dia que vas ser davant Jahvè, el teu Déu, a l'Horeb, quan Jahvè em va dir: «Convoca'm el poble, perquè jo els faci sentir les meves paraules i aprenguin a respectar-me tot el temps que visquin damunt la terra, i ho ensenyin als seus fills», 11 vosaltres us atansàreu i vau estar al peu de la muntanya, mentre la muntanya cremava fins a ple cel, coberta de foscor i d'espesses nuvolades. 12 Aleshores Jahvè us parlà des del mig del foc. Vosaltres sentíreu el so de les paraules, però no vau veure cap figura, només n'escoltàreu el so. 13 Us anuncià la seva aliança i us va manar de complir els deu manaments que va escriure sobre dues taules de pedra. 14 Jahvè em va ordenar, aquell temps, d'ensenyar-vos els decrets i les prescripcions que havíeu de complir al país on vosaltres entrareu per prendre'n possessió.
Prohibició de les imatges.— 15 Estigueu ben atents: El dia que Jahvè us va parlar a l'Horeb, enmig del foc, no veiéreu cap imatge. 16 No us pervertiu, doncs; no us feu cap escultura, ídol o imatge d'home o de dona, 17 ni cap representació d'animals de la terra, ni de cap ocell que vola pel cel, 18 ni de cap rèptil que s'arrossega, —329→ ni de cap peix que viu a l'aigua, dessota la terra. 19 Si alces els ulls al cel i veus el sol, la lluna i les estrelles, tota l'estelada, no et deixis seduir per adorar-los i donar-los culte. Jahvè, el teu Déu, els ha distribuïts per tots els pobles sota el cel, 20 mentre que, a vosaltres, Jahvè us ha escollit, us ha fet sortir d'aquell forn de ferro que era l'Egipte, perquè fóssiu el poble del seu heretatge, com ho sou avui. 21 Jahvè s'indignà contra mi per culpa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà i que no entraria al bon país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència. 22 Jo moriré en aquesta terra sense passar el Jordà; vosaltres, però, el passareu i prendreu possessió d'aquest bon país. 23 Mireu de no oblidar l'aliança que Jahvè, el vostre Déu, ha fet amb vosaltres; no us fabriqueu cap escultura que representi res del que Jahvè, el vostre Déu, us ha prohibit. 24197 Perquè Jahvè, el teu Déu, és un foc devorador, el Déu gelós. 25 Quan haureu engendrat fills i néts, i haureu envellit en el país, si us pervertiu i us fabriqueu qualsevol imatge, obrant així el mal que ofèn Jahvè, el teu Déu, i provocant la seva indignació, 26 prenc avui per testimonis el cel i la terra contra vosaltres, i us faig saber que desapareixereu de pressa del país que, passant el Jordà, conquerireu. No hi viureu molts anys; en sereu totalment exterminats. 27 Jahvè us dispersarà entre les nacions i no restareu més que un petit nombre enmig de les nacions on Jahvè us haurà portat. 28 Allà donareu culte als déus de fusta i de pedra, obra de les mans de l'home, que no hi veuen, ni hi senten, ni mengen, ni oloren.
Conversió a l'exili.— 29 Allà buscareu Jahvè, el teu Déu, i, si el cerques amb tot el cor i amb tota l'ànima, el trobaràs. 30 En la teva desgràcia, quan tot això t'haurà succeït, passat molt de temps, tornaràs a Jahvè, el teu Déu, i l'escoltaràs. 31 Perquè Jahvè, el teu Déu, és el Déu entranyable. No t'abandonarà ni et destruirà, ni s'oblidarà de l'aliança que va jurar als teus pares.
Amor de Déu per Israel.— 32 Pregunta als temps antics que t'han precedit des —330→ del dia que Déu creà l'home sobre la terra; pregunta d'un extrem a l'altre del cel. ¿Ha succeït mai una cosa tan gran com aquesta o s'ha sentit mai res de semblant? 33 ¿Quin poble ha sentit mai la veu de Déu que parlès enmig del foc, com tu l'has sentida, i ha continuat vivint? 34 ¿Hi ha hagut mai cap Déu que intentès de venir a treure un poble del poder d'un altre, mitjançant proves, senyals i prodigis, que portès el combat amb mà forta i amb braç poderós, i que realitzés gestes extraordinàries, com ho ha fet per vosaltres Jahvè, el vostre Déu, a l'Egipte, i vosaltres ho heu presenciat? 35198A tu, et fou concedit tot això per fer-te saber que Jahvè és realment Déu, i que no n'hi ha d'altre fora d'ell. 36 Des del cel, t'ha fet sentir la seva veu per instruir-te; t'ha fet veure damunt la terra el gran foc, i has sentit les seves paraules del mig del foc. 37 Per amor als teus pares, ha escollit la seva descendència després d'ells. Per la seva presència i el seu gran poder, t'ha fet sortir d'Egipte 38 i ha desposseït, davant teu, nacions més grans i més poderoses que tu, per introduir-te al país d'ells i donar-te'l en herència, com ho és avui. 39 Reconeix, doncs, avui i tingues present en el teu cor que Jahvè és Déu allà dalt del cel com aquí baix a la terra, i no n'hi ha d'altre fora d'ell. 40 Observa els seus decrets i els seus manaments que avui jo et prescric, perquè sigueu feliços, tu i els teus fills, i puguis viure molts anys al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna per sempre.
Ciutats d'asil.— 41 Aleshores Moisès reservà tres ciutats de la banda oriental del Jordà, 42 com a asil. L'homicida que hagi mort un company seu involuntàriament, sense que abans fos enemic seu, si fuig en una d'aquestes ciutats, podrà salvar la vida. 43 Les ciutats són: Bósor, al desert del Planell, per als rubenites; Ramot, a Galaad, per als de Gad, i Gaulon, a Basan, per als de Manasés.
Nova introducció a les al·locucions de Moisès.— 44 Llei que Moisès imposà als israelites. 45 Prescripcions, decrets i decisions que Moisès va proclamar per als israelites a la sortida d'Egipte. 46 A la banda oriental del Jordà, —331→ a la vall que hi ha davant de Bet-Fegor, al país de Sehon, rei dels amorreus que residia a Hesebon, que Moisès i els israelites havien derrotat a la sortida d'Egipte, 47 i prengueren possessió del seu país, com també del país d'Og, rei de Basan; dos reis dels amorreus, que habitaven a la banda oriental del Jordà, 48 des d'Aroer, que es troba damunt la vora del torrent d'Arnon, fins a la muntanya de Sarion, és a dir, l'Hermon, 49 i tota l'Arabà de la banda oriental del Jordà, fins a la mar de l'Arabà, al peu de les Vessants de Fasgà.
5 Decàleg.— 1 Moisès convocà tot Israel i els digué: «Escolta, Israel, els decrets i les decisions que jo proclamo avui. Aprèn-los i procura de posar-los en pràctica. 2 Jahvè, el vostre Déu, va concloure una aliança amb vosaltres a l'Horeb. 3 No va concloure aquesta aliança amb els nostres pares, sinó amb vosaltres, avui aquí presents i en vida. 4 Cara a cara us va parlar Jahvè a la muntanya, enmig del foc. 5 Jo era entre Jahvè i vosaltres per trametre-us la paraula de Jahvè, ja que vosaltres, per por del foc, no pujàreu a la muntanya. I Jahvè va dir:
6 «Jo sóc Jahvè, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, de la casa d'esclavatge.
7 No tinguis altres déus fora de mi.
8 No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra o a les aigües de sota la terra. 9 No les adoris ni els donis culte, perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu, el Déu gelós, que castigo la culpa dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen, 10 però mantinc fidelment el meu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui m'estimen i observen els meus manaments.
11 No juris en nom de Jahvè, el teu Déu, en fals; perquè Jahvè no deixarà sense càstig el qui jura en el seu nom en fals.
12 Mira de santificar el dissabte, com t'ha manat Jahvè, el teu Déu. 13 Treballa durant sis dies i ocupa't en les teves feines, 14 però el dia setè és dia de repòs, dedicat a Jahvè, el teu Déu. No t'ocupis en cap treball, ni tu, ni el teu —332→ fill, ni la teva filla, ni el teu criat, ni la teva criada, ni tampoc el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni els forasters que viuen al teu país; que el teu criat i la teva criada reposin com tu mateix. 15 Recorda't que eres esclau al país d'Egipte i que Jahvè, el teu Déu, te'n va fer sortir amb mà forta i amb braç poderós. Per això, Jahvè, el teu Déu, t'ordenà de celebrar el dissabte.
16 Honra el pare i la mare, com et mana Jahvè, el teu Déu, perquè tinguis una vida llarga, i siguis feliç al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna.
17 No matis.
18 No cometis adulteri.
19 No raptis cap home.
20 No llevis fals testimoni contra el teu proïsme.
(18)21 No desitgis la muller del teu proïsme. No desitgis la casa del teu proïsme, ni el seu camp, ni el seu criat, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que li pertanyi».
(19)22 Aquestes són les paraules que Jahvè, amb veu potent, adreçà a tot el poble reunit a la muntanya, des del foc, enmig de foscor i d'espesses nuvolades. Sense afegir-hi res més, les va escriure damunt dues taules de pedra i me les donà.
Mediació de Moisès.— (20)23 Quan vau sentir la veu que venia de la tenebra, mentre el foc abrusava la muntanya, tots els caps de tribu i els ancians vinguéreu a dir-me: (21)24 «Jahvè, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu des del foc. Avui hem vist com Déu parlava a l'home, i aquest podia restar en vida. (22)25 ¿Per què hem de morir, doncs, ara? Aquest foc ens devorarà! Si continuem escoltant la veu de Jahvè, el nostre Déu, morirem. (23)26 ¿Qui d'entre tots els homes ha restat en vida, després de sentir la veu del Déu vivent parlant des del foc, com nosaltres l'hem sentida? (24)27 Acosta't tu, i escolta tot el que diu Jahvè, el nostre Déu. Tu ens trametràs allò que Jahvè, el nostre Déu, t'hagi dit, i nosaltres ho escoltarem i ho posarem en pràctica». (25)28 Jahvè escoltà les vostres paraules i em va dir: «He sentit les paraules que et deia el poble i m'ha agradat això que diuen. (26)29 Tant de —333→ bo que sempre conservessin un cor tan disposat a reverenciar-me i a observar tothora els meus manaments. Serien feliços ells i els seus fills per sempre més. (27)30 Vés i digue'ls: «Tornen-vos-en a les vostres tendes». (28)31 Però tu, queda't aquí amb mi, i jo et comunicaré tots els manaments, els decrets i les decisions que els has d'ensenyar perquè els practiquen al país que jo els dono en possessió». (29)32 Procuren, doncs, de posar-los en pràctica tal com us ha manat. No us en decanten ni a dreta ni a esquerra. 30(33) Seguiu exactament la ruta que Jahvè, el vostre Déu, us ha tragat, i viureu feliços durant molts anys al país que conquerireu.
6 Observança dels manaments. El manament més gran.— 1 Aquests són els manaments, els decrets i les decisions que Jahvè, el vostre Déu, manà d'ensenyar-vos perquè els practiquen al país on entraren per prendre'n possessió. 2 Reverencia Jahvè, el teu Déu, i observa tots els decrets i els preceptes que jo et mano, tu, el teu fill i el fill del teu fill, tots els dies de la teva vida, i viuràs molts anys. 3 Escolta, doncs, Israel i procura de posar en pràctica això que et farà feliç, i et farà un poble nombrós perquè Jahvè, el Déu dels teus pares, t'ha promès una terra que regalima llet i mel. 4 Escolta, Israel: Jahvè és el nostre Déu199, Jahvè tot sol. 5200 Estima Jahvè, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. 6 Les paraules dels manaments que avui et dono, grava-les en el teu cor, 7 inculca-les als teus fills, repeteix-les assegut a casa teva, anant de camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. 8 Aplica-te-les a la mà com un senyal201 i posa-te-les com una cinta entre els ulls. 9 Escriu-les al brancal de casa teva i a les teves portes202.
Fidelitat després de la conquesta.— 10 Jahvè, el teu Déu, et farà entrar al país que va prometre als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, on et donarà ciutats grans i ben construïdes, que tu no has edificat; 11 cases plenes de tota mena de béns, que tu no has omplert; cisternes fondes, que tu no has excavat; vinyes i olivars, que —334→ tu no has plantat. 12 Quan n'hauràs menjat i t'hauràs saciar, guarda't d'oblidar Jahvè que t'ha fet sortir del país d'Egipte, de la casa d'esclavatge. 13 Reverencia Jahvè, el teu Déu, i dona-li culte, i jura pel seu nom. 14 No segueixis altres déus, d'entre els déus de les nacions que us envolten. 15 Perquè Jahvè, el teu Déu, que resideix enmig teu, és el Déu gelós. No sigui que s'encengui contra tu l'enuig de Jahvè, el teu Déu, i et faci desaparèixer de la terra. 16 No poseu a prova Jahvè, el vostre Déu, com l'hi posàreu a Massà. 17 Observa els manaments que et dóna Jahvè, el teu Déu, el seu pacte i els seus decrets. 18 Fes el que Jahvè aprova, i seràs feliç, entraràs al bon país que Jahvè va prometre als teus pares i en prendràs possessió. 19 Jahvè, en efecte, va prometre d'expulsar-ne els teus enemics.
Transmissió de la fe.— 20 Quan demà el teu fill et pregunti: «¿Què són aquest pacte, aquests decrets i aquestes decisions que ens ha imposat Jahvè, el nostre Déu?», 21 respondràs: «Érem esclaus del Faraó a l'Egipte, i Jahvè ens en féu sortir amb mà forta. 22 Jahvè féu davant nostre senyals i prodigis grandiosos i terribles contra Egipte, contra el Faraó i tots els seus familiars. 23 A nosaltres, ens en féu sortir per conduir-nos al país que va prometre als nostres pares i donar-nos-el. 24 Jahvè ens ordenà de posar en pràctica tots aquests decrets, de reverenciar Jahvè, el nostre Déu, perquè siguem feliços per sempre com fins ara. 25 Si nosaltres procurem de posar en pràctica tots aquests manaments que ell ens ha prescrit, serem justos davant Jahvè, el nostre Déu».
7 Israel, poble separat.— 1 Quan Jahvè, el teu Déu, t'haurà introduït al país que conqueriràs, expulsarà davant teu moltes nacions: hitites, guergueseus, amorreus, cananeus, ferezeus, heveus i jebuseus, set nacions més nombroses i més poderoses que tu; 2 i quan Jahvè, el teu Déu, les haurà posades a les teves mans, i les hauràs derrotades, les sotmetràs a l'extermini sagrat. No pactis amb elles ni en tinguis compassió. 3 No contreguis matrimonis amb elles. No donis les teves filles als seus fills, ni prenguis les —335→ seves filles per als teus fills. 4 Elles desviarien els teus fills de mi i donarien culte a déus estrangers. Aleshores s'encendria l'enuig de Déu contra vosaltres i us faria desaparèixer ràpidament. 5 El que heu de fer amb elles és això: destruir els seus altars, demolir les esteles, trossejar els troncs sagrats i cremar els seus ídols. 6 Perquè tu ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu. Jahvè, el teu Déu, t'ha escollit perquè siguis el seu poble entre totes les nacions que hi ha a la terra. 7 Jahvè no s'ha lligat amb vosaltres ni us ha elegit perquè fóssiu els més nombrosos entre els pobles. En realitat, sou el més petit entre tots. 8 Es perquè us estima i perquè vol complir el jurament que va fer als vostres pares. Per això, Jahvè us ha fet sortir amb mà forta i t'ha deslliurat de la casa d'esclavatge, del poder del Faraó, rei d'Egipte. 9 Reconeix, doncs, que Jahvè, el teu Déu, és el veritable Déu, el Déu fidel que manté el pacte i el seu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui l'estimen i observen els seus manaments, 10 però que castiga sense dilació i destrueix els qui no l'estimen. No triga a donar-los allò que mereixen. 11 Observa, doncs, els manaments, els decrets i les decisions que avui t'ordeno de posar en pràctica. 12 Si escolteu aquestes decisions, si les observeu i les poseu en pràctica, també Jahvè, el teu Déu, mantindrà el pacte i l'amor que va prometre als teus pares. 13 T'estimarà, et beneirà i et multiplicarà. Beneirà el fruit de les teves entranyes, el fruit de les teves terres, el teu blat, el vi novell i l'oli; la cria de les teves vaques i els petits de les ovelles, al país que va prometre als teus pares de donar-te. 14 Rebràs més benediccions que tots els pobles. No seran estèrils cap home ni cap dona, ni cap mascle o femella dels teus ramats. 15 Jahvè allunyarà tota malaltia. No t'enviarà cap de les plagues malignes de l'Egipte que tu coneixes, sinó que les reservarà per als qui t'odien. 16 Devoraràs tots els pobles que Jahvè, el teu Déu, et posarà a les mans. Que els teus ulls no en tinguin pietat, no donis culte als seus déus; seria un parany per a tu.
La força de Déu.— 17 Si penses dintre teu: «Aquests —336→ pobles són més nombrosos que jo; com els podré expulsar?», 18 jo et dic: No els temis! Recorda't del que Jahvè, el teu Déu, ha fet al Faraó i a tot l'Egipte, 19 les grans proves que han vist els teus ulls, els senyals i prodigis, la mà forta i el braç poderós amb què Jahvè, el teu Déu, te'n féu sortir. Així també farà Jahvè, el teu Déu, amb tots els pobles que ara tems d'afrontar. 20 Jahvè, el teu Déu, els enviarà fins i tot tàvecs, per anorrear els supervivents que s'escapin del teu davant. 21 No els temis; enmig teu hi ha la presència de Jahvè, el teu Déu, el Déu gran i temible. 22 Jahvè, el teu Déu, expulsarà a poc a poc aquestes nacions. No podràs exterminar-les en un dia no fos cas que es multipliquessin contra teu les bèsties ferotges. 23 Jahvè, el teu Déu, te les posarà a les mans, terriblement desmoralitzades, fins que desapareguin. 24 Farà caure els reis en poder teu, i n'esborraràs el nom de sota la capa del cel; cap d'ells no et podrà resistir fins que els hauràs exterminat. 25 Cremeu al foc les escultures dels seus déus. No vulguis apropiar-te la plata ni l'or que tenen; no caiguis en aquest parany; això seria una abominació davant Jahvè, el teu Déu. 26 No introdueixis a casa teva res d'abominable, que tu també series reu de l'extermini sagrat. Detesta-ho i abomina-ho sense contemplacions, perquè està destinat a l'extermini sagrat.
8 Proves del desert.— 1 Mireu de posar en pràctica tots els manaments que avui et dono; així viureu i us multiplicareu, i entrareu en el país que Jahvè va prometre als vostres pares, i en prendreu possessió. 2 Recorda't de tot el camí que Jahvè, el teu Déu, t'ha obligat a fer aquests quaranta anys pel desert, afligint-te i provant-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaves els seus manaments o no. 3 Et va afligir fent-te passar fam, però després t'alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè sàpigues que l'home no viu sols de pa, sinó de tot allò que surt de la boca de Jahvè. 4 Els teus vestits no s'envelliren de portar-los, ni se't van inflar els peus durant quaranta anys. 5 Reconeix, doncs, de tot cor que —337→ Jahvè, el teu Déu, et corregeix com un pare corregeix el seu fill. 6 Observa els manaments de Jahvè, el teu Déu; segueix les seves normes, i reverencia'l.
Temptacions de la vida sedentària.— 7 Jahvè et conduirà en un bon país, un país de torrents d'aigua, de fonts que no s'estronquen i neixen a les valls o a la muntanya. 8 País de blat i d'ordi, de vinyes, figueres i magraners; terra d'oliveres, d'oli i de mel. 9 País on menjaràs el pa en abundància, i res no et faltarà. País on hi ha pedra de ferro, i a les seves muntanyes té mines d'aram. 10 Llavors menjaràs fins a saciar-te, i beneiràs Jahvè, el teu Déu, pel bon país que t'haurà donat. 11 Guarda't bé d'oblidar-te de Jahvè, el teu Déu, i de deixar d'observar els seus manaments, les decisions i els decrets que et dono avui. 12 No fos cas que, quan hagis menjat fins a saciar-te, quan habitis les bones cases que t'hauràs construït, 13 quan s'hagin multiplicat els teus ramats de bous i d'ovelles, quan hagis adquirit molt diner en plata i or, quan prosperi tot allò que tinguis, 14 s'enorgullís el teu cor i t'oblidessis de Jahvè, el teu Déu, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, de la casa d'esclavatge, 15 que t'ha conduït pel desert immens i terrible, ple de serps verinoses i d'escorpins; regió àrida, sense aigua, on va fer rajar, per a tu, l'aigua d'una roca dura, 16 i et va alimentar amb mannà, que els teus pares no coneixien; t'havia afligit i provat, per fer-te després un gran bé. 17 Guarda't també de pensar dintre teu: «És la meva força i el poder de les meves mans allò que m'ha obtingut aquesta prosperitat». 18 Al contrari, recorda que és Jahvè, el teu Déu, qui t'ha donat la força per a adquirir-la i ha complert així el pacte que jurà als teus pares, com ho veus el dia d'avui. 19 Però si, oblidant Jahvè, el teu Déu, segueixes d'altres déus estrangers, els dónes culte i et prosternes davant d'ells, dono testimoni avui contra vosaltres que sereu destruïts sense remissió. 20 Com les nacions que Jahvè ha destruït davant vostre, desapareixereu també vosaltres, pel fet de no haver escoltat la veu de Jahvè, el vostre Déu.
—338→9 La victòria és do gratuït de Déu.— 1 Escolta, Israel: Avui passaràs el Jordà per anar a la conquesta de nacions més grans i més poderoses que tu, de grans ciutats amb muralles enormes, 2 d'un poble gran i d'alta estatura, fills dels enaquites, dels quals has sentit dir: «Qui podrà resistir davant els fills d'Enac?» 3 Avui, doncs, sabràs que Jahvè, el teu Déu, que et passa davant com un foc devorador, els destruirà i els sotmetrà davant teu; els desposseiràs i els exterminaràs ràpidament, com t'ha dit Jahvè. 4 Quan Jahvè, el teu Déu, els expulsi davant teu, no pensis: «És perquè sóc just, que Jahvè m'ha conduït a conquerir aquest país», quan és per la perversitat d'aquestes nacions, que Jahvè les expulsa davant teu. 5 No és per la teva justícia ni per la rectitud del teu cor que prendràs possessió del seu país; és per la perversitat d'aquestes nacions que Jahvè, el teu Déu, els en desposseeix, i per complir la paraula que Jahvè, el teu Déu, va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob. 6 Sàpigues bé que no és per la teva justícia que Jahvè, el teu Déu, et dóna la possessió d'aquest bon país, perquè tu ets un poble rebel al jou.
Culpes d'Israel.— 7 Recorda-ho bé, no t'oblidis que vas exasperar Jahvè, el teu Déu, en el desert; des del dia que vas sortir del país d'Egipte fins que arribàreu en aquest lloc, heu estat rebels a Jahvè. 8 A l'Horeb, també, exasperàreu Jahvè; i Jahvè s'indignà contra vosaltres fins a voler exterminar-vos. 9 Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l'aliança que Jahvè feia amb vosaltres, hi vaig restar quaranta dies i quaranta nits sense menjar pa ni beure aigua. 10 Jahvè em donà les dues taules de pedra escrites amb els dits de Déu, que contenien totes les paraules que Jahvè us havia adreçat a la muntanya, d'enmig del foc, el dia que us havíeu reunit. 11 Al cap de quaranta dies i quaranta nits, Jahvè em va donar les taules de pedra, les taules de l'aliança. 12 Jahvè em va dir: «Vés, baixa de pressa d'aquí. El teu poble, que havies fet sortir d'Egipte, s'ha pervertit; s'han apartat aviat del camí que jo els havia —339→ prescrit. S'han fet un ídol de fosa». 13 Jahvè em va dir: «Veig que aquest poble és ben rebel al jou. 14 Deixa'm que els extermini i esborri el seu nom de sota la capa del sol. Faré de tu una nació més forta i més nombrosa que no pas ells». 15 Llavors vaig baixar de la muntanya, tota abrandada del foc, portant a les mans les dues taules de l'aliança, 16 i em vaig adonar que havíeu pecat contra Jahvè, el vostre Déu, que us havíeu fet un vedell de fosa, que us havíeu apartat del camí que Jahvè us havia prescrit. 17 Vaig prendre, aleshores, les dues taules de pedra, les vaig llençar i les vaig esmicolar davant vostre. 18 Després vaig prosternar-me davant Jahvè. Com abans, no vaig menjar pa ni beure aigua durant quaranta dies i quaranta nits per tots els pecats que vau cometre ofenent Jahvè i indignant-lo. 19 El rigor de Jahvè, que us volia exterminar, m'esfereïa. Però Jahvè encara em va escoltar. 20 Fins contra Aharon s'havia indignat Jahvè i el volia exterminar, però vaig intercedir també per ell. 21 Després vaig prendre aquell pecat que havíeu fet, aquell vedell, el vaig tirar al foc, el vaig destrossar fins a reduir-lo a pols, i vaig llençar-ne la pols al torrent que ve de la muntanya. 22 També a Taberà, a Massà i a Quibrot-ha-Taavà indignàreu Jahvè. 23 Quan Jahvè us féu sortir de Cadés-Barné i us va dir: «Pugeu a conquerir el país que us dono», us revoltàreu contra la paraula de Jahvè, el vostre Déu, i no confiàreu en ell ni l'escoltàreu. 24 Heu estat rebels contra Jahvè des del dia que us vaig conèixer. 25 Llavors em vaig prosternar davant Jahvè quaranta dies i quaranta nits, perquè Jahvè parlava d'exterminar-vos, 26 i vaig pregar Jahvè: «Senyor meu, Jahvè, no destruïu el vostre poble, l'heretatge que la vostra grandesa ha deslliurat, que heu fet sortir d'Egipte amb mà forta. 27 Recordeu-vos dels vostres servents, Abraham, Isaac i Jacob. No tingueu en compte l'obstinació d'aquest poble, la seva perversitat i els seus pecats. 28 Que no diguessin al país d'on l'heu fet sortir: «Com que Jahvè no podia conduir-los al país que els havia promès, com que no els estimava, els va fer sortir per fer-los morir en el desert», 29 quan ells són el vostre —340→ poble i la vostra heretat, que féreu sortir demostrant la vostra gran força i un brac poderós».
10 Les noves taules de la llei.— 1 Aquell temps, Jahvè em va dir: «Talla't dues taules de pedra, com les primeres, i puja vora meu a la muntanya. Fes-te també una arca de fusta. 2 Jo escriuré sobre aquestes taules les paraules que hi havia a les primeres que tu vas esmicolar. Després les posaràs a l'arca». 3 Vaig fer una arca amb fusta d'acàcia i vaig tallar dues taules de pedra com les primeres. Vaig pujar a la muntanya portant les dues taules; 4 Jahvè va escriure-hi els deu manaments que havia donat, del foc estant, el dia que s'havia reunit el poble, i Jahvè me les donà. 5 Jo vaig baixar de la muntanya, vaig col·locar les taules a l'arca que havia fet, i allí quedaren, com Jahvè m'ho havia ordenat.
Elecció de la tribu de Leví.— 6 I els israelites alçaren el campament de Beerot-Bené-Jaacan cap a Moserà. Allí morí Aharon, i hi fou enterrat. El seu fill Eleazar esdevingué sacerdot en comptes d'ell. 7 D'allí alçàrem el campament per anar a Gadgad. De Gadgad a Jetebata, país de rierols d'aigua. 8 Aquell temps, Jahvè separà la tribu de Leví per portar l'arca de l'aliança de Jahvè; perquè entrés a la seva presència i li donés culte, i perquè beneís en nom seu, com ho fa fins al dia d'avui. 9 Per això, Leví no té part ni herència entre els seus germans; Jahvè és la seva herència, com li ha dit Jahvè, el teu Déu.
Intercessió de Moisès.— 10 Jo vaig quedar-me a la muntanya com abans, quaranta dies i quaranta nits. Jahvè també m'escoltà aquesta vegada, i no volgué exterminar-te; 11 i em va dir: «Ves, posa't davant d'aquest poble perquè entrin a prendre possessió del país que vaig prometre de donar als vostres pares».
Exigències de l'aliança. 12 Ara, Israel, ¿què demana de tu Jahvè, el teu Déu, sinó que reverenciïs Jahvè, el teu Déu, que segueixis el seu camí, que l'estimis i li donis culte, amb tot el cor i amb tota l'ànima, 13 que observis —341→ els manaments de Jahvè i els seus decrets que jo t'he donat avui pel teu bé? 14 Mira el cel i el cel dels cels, la terra i tot allò que conté. Són de Jahvè, el teu Déu. 15 Però ell només es va inclinar envers els vostres pares, els estimà i, d'entre tots els pobles, escollí la seva descendència, és a dir, vosaltres, fins al dia d'avui. 16 Circumcideu-vos, doncs, el prepuci dels cors i no sigueu mal més rebels al jou, 17203 perquè Jahvè, el vostre Déu, és Déu dels déus i Senyor dels senyors, Déu gran, poderós i terrible, que no fa accepció de persones ni es deixa seduir per regals. 18 Fa justícia als orfes i a les viudes, estima els forasters, i els dóna pa i vestit. 19 Vosaltres heu d'estimar els forasters, perquè també vosaltres fóreu forasters al país d'Egipte. 20 Reverencia Jahvè, el teu Déu, dóna-li culte, sigues-li fidel i jura només pel seu nom. 21 D'ell et ve el triomf, ell és el teu Déu, l'autor d'aquestes gestes grans i prodigioses que han vist els teus ulls. 22 Quan els teus pares baixaren a l'Egipte, eren setanta persones. I ara, Jahvè, el teu Déu, t'ha fet nombrós com les estrelles del cel.
11 Meravelles del passat. 1 Estima, doncs, Jahvè, el teu Déu. Observa sempre les seves normes, els seus decrets, les seves decisions i els seus manaments. 2 Reconeixeu avui allò que Jahvè ha fet, ja que no parlo pas als vostres fills, que no coneixen ni han vist com castiga Jahvè, el vostre Déu; no han vist la seva grandesa, la seva mà forta i el seu braç poderós, 3 ni els senyals i prodigis que ell obrava enmig d'Egipte, contra el Faraó, rei d'Egipte, i contra tot el seu país; 4 ni allò que va fer contra l'exèrcit d'Egipte, amb els cavalls i els carros, quan els cobrí amb les aigües del mar Roig en el moment que us perseguien, i els va destruir, fins al dia d'avui; 5 ni allò que feia per vosaltres al desert, fins que vau entrar en aquest lloc; 6 ni allò que va fer contra Datan i Abirom, fills d'Eliab, fill de Rubén, quan la terra s'obrí i els engolí amb les seves famílies, les tendes i tots els béns que posseïen enmig d'Israel. 7 Els vostres ulls han vist els grans prodigis de Jahvè. 8 Observeu, —342→ doncs, tots els seus manaments que jo us dono avui perquè sigueu forts i pugueu conquerir el país on passeu per prendre'n possessió, 9 i perquè tingueu una llarga vida al país que Jahvè prometé de donar als vostres pares i a la seva descendència, país que regalima llet i mel.
La Terra Promesa.— 10 Perquè el país on aneu per prendre'n possessió, no és com el país d'Egipte d'on vosaltres sortíreu. Allà sembraves la llavor i podies regarla amb el peu, com es reguen els horts de verdura. 11 El país on aneu és un país de muntanyes i de valls que es rega amb la pluja del cel. 12 És un país del qual Jahvè es preocupa contínuament. Jahvè, el teu Déu, hi té posats els ulls des del principi fins a la fi de l'any. 13 Si vosaltres obeïu els manaments que avui us dono, d'estimar el vostre Déu i de reverenciar-lo amb tot el cor i amb tota l'ànima, 14 ell donarà la pluja per a les vostres terres en el temps oportú, la primerenca i la tardana, i colliràs el blat, el vi novell i l'oli. 15 Et donarà també herba en els camps per al bestiar, i podràs menjar fins a saciar-te. 16 Vetlleu que el vostre cor no es deixi seduir; no us desvieu donant culte a déus estrangers i prosternant-vos davant d'ells. 17 La severitat de Jahvè s'abrandaria contra vosaltres, clouria el cel i no tindríeu més pluja. La terra no donaria fruit, i desapareixeríeu aviat del país que Jahvè us dóna.
Exhortacions i promeses.— 18 Guardeu, doncs, aquestes paraules en el cor i al fons de l'ànima. Apliqueu-vos-les a les mans com un senyal, i poseu-vos-les com una cinta entre els ulls. 19 Ensenyeu-les als vostres fills, repeteix-les assegut a casa teva, anant de camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. 20 Escriu-les al brancal de casa teva i a les teves portes, 21 perquè tu i els teus fills tingueu una vida llarga al país que Jahvè va prometre de donar als vostres pares, tan llarga com la durada del cel que cobreix la terra. 22 Si observeu fidelment tots aquests manaments que avui us ordeno de posar en pràctica: estima Jahvè, el vostre Déu, seguiu els seus camins i ser-li fidels. 23 Jahvè expulsarà davant —343→ vostre totes aquestes nacions, conquerireu nacions més grans i més poderoses que vosaltres. 24 Tot lloc per on passareu serà vostre: des del desert fins al Líban, des del riu —l'Eufrat— fins al mar occidental s'estendrà el vostre territori. 25 Ningú no us podrà resistir. Pertot arreu on passareu, Jahvè, el vostre Déu, escamparà la por i el terror de vosaltres, tal com ell us ha dit.
Conclusions.— 26 Avui jo poso davant vostre la benedicció i la maledicció: 27 la benedicció, si obeïu els manaments de Jahvè, el vostre Déu, que avui us dono; 28 la maledicció, si no escolteu els manaments de Jahvè, el vostre Déu, i us separeu del camí que avui us indico, per seguir déus estrangers, que no havíeu conegut. 29 Quan Jahvè, el teu Déu, t'haurà conduït al país que conqueriràs, proclama la benedicció dalt de la muntanya de Garizim, i la maledicció dalt de la muntanya d'Ebal. 30 Són les muntanyes que hi ha a la banda occidental del Jordà, més enllà del camí de ponent, al país dels cananeus que habiten a l'Arabà, davant de Galgala, prop de l'alzinar de Morè. 31 Vosaltres passareu el Jordà per conquerir el país que Jahvè, el vostre Déu, us dóna, per prendre'n possessió i habitar-hi; 32 mireu de posar en pràctica tots els decrets i les decisions que avui us proposo.