381

2 1-13:25. A 1R 19:1921, llegim la vocació d'Eliseu, cridat per Elies. Ara, amb la fi d'Elies, comença la històric del deixeble, elegit per Déu mateix i cridat i investit per Elies, «com a profeta en lloc seu». Eliseu era pagès d'ofici (1R 19:16,19), ho deixà tot, i no sols continuà la missió d'aquell gran home, sinó que l'eixamplà i es féu cap, per la seva relació i per la seva influència, d'uns grups de profetes (cf 6-1). Home del seu temps (anys 855:795) i del seu país, té una part considerable en la vida política del reialme del nord. Parla de les victòries sobre Moab (3:13) i els arameus (6:8-23), intervé amb profecies pel que fa als regnats d'Hazael (8:7-15) i de Jehú (9:1-13), però, més que res, com a home de Déu (4:7), exerceix una influència religiosa: es pren seriosament la causa del seu Déu, i és defensor invicte del jahvisme. Jahvè se li manifesta, li mostra coses del futur i obra prodigis per fer el bé al proïsme. Això és el que ens porta el «cicle d'Eliseu», tot ell molt heterogeni, però que el compilador final de l'obra ha trobat adient a la finalitat que es proposava.

382

8 17-21. || 2P 21:4-10.

383

24. || 2P 21:20.

384

25-29. || 2P 22:1-6.

385

9 21-22. || 2P 22:7-8.

386

27-28. || 2P 22:8-9.

387

11 1-20. || 2P 22:9-12.

388

12 1-22. || 2P 24:1-16,23-27.

389

14 1-6. || 2P 25:1-4.

390

8-14. || 2P 25:17-24.