1 Ocozies i Elies.— 1 Després de la mort d'Acab, Moab es va revoltar contra Israel. 2 Ocozies va caure de la galeria de la seva habitació, a Samaria, i es posà malament. Va enviar uns missatgers a dir-los «Aneu a consultar Baal-Zebub, déu d'Acaron, per saber si em posaré bo d'aquest mal». 3 L'àngel de Jahvè va dir a Elies, el tesbita: «Vés a l'encontre dels missatgers del rei de Samaria i digue'ls «¿Que potser no hi ha Déu a Israel, que aneu a consultar Baal-Zebub, déu d'Acaron?» 4 Per això, Jahvè diu: «Del llit on t'has posat, no te n'alçaràs; moriràs del cert». I Elies se'n va anar.
6 Els missatgers se'n tornaren a trobar el rei, i aquest els digué: «Per què heu tornat?» 7 Li contestaren: «Ens ha sortit un home i ens ha dit: «Torneu al rei que us ha enviat i digueu-li: «Això diu Jahvè: «¿Què potser no hi ha Déu a Israel que enviïs a consultar Baal-Zebub, déu d'Acaron? Per això, del llit on t'has posat, no te n'alçaràs; —655→ moriràs del cert». 7 Ell els va preguntar: «¿Com era l'home que us ha sortit a l'encontre i us ha dit tot això?» 8 Li respongueren: «Duia un mantell de pèl, i la cintura coberta amb una pell». Ell va dir: «És Elies, el tesbita».
9 Li envià un capità amb els seus cinquanta homes, que va sortir a buscar-lo, i el trobà assegut dalt d'una muntanya. El capità li digué: «Home de Déu, el rei diu que baixis!» 10 Elies li respongué: «Doncs, si sóc un home de Déu, que baixi foc del cel i et devori amb els teus cinquanta». I va baixar foc del cel i va devorar-lo amb els seus cinquanta. 11 Ocozies li va enviar encara un altre capità amb els seus cinquanta homes, que hi va pujar i li digué: «Home de Déu, el rei diu que baixis de pressa!» 12 Elies respongué: «Si sóc un home de Déu, que baixi foc del cel i et devori amb els teus cinquanta». I va baixar del cel un foc de Déu i va devorar-lo amb els seus cinquanta. 13 El rei va enviar un tercer capità amb els seus cinquanta homes. Aquest hi va pujar, s'agenollà davant d'Elies i li suplicà: «Home de Déu, tingues consideració per la meva vida i per la d'aquests cinquanta, servents teus. 14 Ha baixat foc del cel que ha devorat dos capitans de cinquanta, però ara tinguis consideració per la meva vida». 15 Llavors l'àngel de Jahvè digué a Elies: «Baixa amb ell, no tinguis por». Baixà amb ell a trobar el rei 16 i li digué: «Això diu Jahvè: «Ja que has enviat missatgers a consultar Baal-Zebub, déu d'Acaron, com si no hi hagués Déu a Israel, no t'alçaràs del llit on t'has posat; moriràs del cert». 17 I va morir segons la paraula de Jahvè que Elies havia pronunciat. El seu germà Joram va regnar en lloc d'ell, l'any segon de Joram, fill de Josafat, rei de Judà, ja que no tenia cap fill.
18 La resta dels fets d'Ocozies consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel.
—656→
Eliseu i el seu temps (2R. 2,1-13,25)381
L'esperit d'Elies passa a Eliseu
2 Elies és endut al cel.— 1 Quan Jahvè va voler fer pujar Elies al cel en una torbonada, Elies i Eliseu van marxar de Galgala. 2 Elies digué a Eliseu: «Queda't aquí, que Jahvè m'envia fins a Bet-El». Eliseu li digué: «Et juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia vida, que no et deixaré». I van baixar a Bet-El. 3 Els de la comunitat dels profetes que vivien a Bet-El anaren a trobar Eliseu i li digueren: «¿Saps que avui Jahvè vol endur-se enlaire el teu senyor, sobre el teu cap?» Ell respongué: «Ja ho sé. Calleu». 4 Elies li digué: «Eliseu, queda't aquí, que Jahvè m'envia a Jericó». Ell li digué: «Et juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia vida que no et deixaré». I anaren a Jericó. 5 Els de la comunitat dels profetes que vivien a Jericó s'acostaren a Eliseu i li digueren: «¿Saps que avui Jahvè vol endur-se enlaire el teu senyor, sobre el teu cap?» Ell respongué: «Ja ho sé. Calleu». 6 Elies li digué: «Queda't aquí, que Jahvè m'envia al Jordà». Ell li digué: «Et juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia vida que no et deixaré». I se'n van anar tots dos.
7 Cinquanta homes de la comunitat dels profetes hi anaren i s'aturaren enfront d'ells, a distància. Ells dos es van aturar al Jordà. 8 Elies agafà el seu mantell, el va enrotllar, va donar un cop a les aigües, es van partir pel mig a banda i banda i tots dos van passar a peu eixut. 9 Quan van haver passat, Elies digué a Eliseu: «Demana què puc fer per tu abans que sigui endut del teu costat». Eliseu respongué: «Que vingui sobre meu una doble porció del teu esperit». 10 Ell li digué: «Demanes una cosa difícil. Si em veus quan seré endut del teu costat, serà com tu desitges; si no, no ho serà». 11 Mentre ells anaven caminant i parlant, un carro de foc amb —657→ cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies se'n pujà al cel en la torbonada. 12 En veure-ho Eliseu, es posà a cridar: «Pare meu, pare meu, carro d'Israel i el seu conductor!» I ja no el va veure més. Llavors agafà el seu vestit i el va esquinçar en dos trossos.
Primers miracles d'Eliseu.— 13 Després recollí el mantell d'Elies que li havia caigut del damunt, se'n tornà i s'aturà a la vora del Jordà. 14 Va prendre el mantell d'Elies, que li havia caigut, i donà un cop a les aigües. Llavors digué: «On és el Déu d'Elies, on és?», i va donar un altre cop a les aigües; les aigües es van partir pel mig a banda i banda, i Eliseu va passar. 15 Els de la comunitat dels profetes que vivien a Jericó, quan ho van veure des de l'altra banda, digueren: «L'esperit d'Elies reposa sobre Eliseu». Anaren a rebre'l, es prosternaren a terra davant d'ell 16 i li digueren: «Entre els teus servents hi ha cinquanta homes valents; que surtin a buscar el teu senyor. Potser l'esperit de Jahvè se l'haurà endut i l'haurà llançat en alguna muntanya o en alguna vall». Ell respongué: «No hi envieu ningú». 17 Però ells hi van insistir fins a amoïnar-lo, tant, que els digué: «Envieu-los-hi». Hi van enviar cinquanta homes, que van buscar durant tres dies, però no el van trobar. 18 Van tornar cap a ell, que es trobava a Jericó, i els digué: «No us havia dit que no hi anéssiu?»
19 La gent de la ciutat digué a Eliseu: «L'estada en aquesta ciutat és agradable, com pot veure el nostre senyor, però les aigües són dolentes i esterilitzen les terres». 20 Ell digué: «Porteu-me una escudella nova i poseu-hi sal». La hi dugueren. 21 Va anar on brollava l'aigua, hi tirà sal i digué: «Això diu Jahvè: «Jo sanejo aquestes aigües. Ja no hi haurà més mort ni esterilitat». 22 I aquelles aigües quedaren sanes fins al dia d'avui, segons la paraula que Eliseu havia dit.
23 D'allí va pujar a Bet-El. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d'ell cridant: «Puja, cap pelat; puja cap pelat!» 24 Es girà enrera i, en veure'ls, els renyà en nom de Jahvè. Llavors van sortir dos óssos del bosc i —658→ van esgarrinxar quaranta-dos d'aquells nois. 25 D'allí va anar a la muntanya del Carmel, i tornà a Samaria.
Guerra contra els moabites
3 Joram, rei d'Israel.— 1 Joram, fill d'Acab, fou rei d'Israel, a Samaria, l'any divuit de Josafat, rei de Judà, i va regnar dotze anys. 2 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no tant, però, com el seu pare ni com la seva mare, ja que féu retirar les esteles de Baal que el seu pare havia fet. 3 Amb tot, s'adherí als pecats que Jeroboam, fill de Nabat, féu cometre a Israel, i no se'n va apartar.
Revolta del rei de Moab i campanya de Joram i Josafat.— 4 Mesà, rei de Moab, era un bon ramader, i cada any pagava al rei d'Israel cent mil anyells i la llana de cent mil moltons. 5 A la mort d'Acab, el rei de Moab es va revoltar contra el rei d'Israel. 6 Llavors el rei Joram prengué les armes, va sortir de Samaria i passà revista a tot l'exèrcit d'Israel. 7 Va enviar a dir a Josafat, rei de Judà: «El rei de Moab s'ha revoltat contra mi. ¿Vindries amb mi a fer la guerra a Moab?» Ell respongué: «Sí, vindré i seré com tu; el meu poble serà com el teu poble, els meus cavalls, com els teus cavalls». 8 Joram preguntà: «¿Per quin camí hi pujarem?» Josafat respongué: «Pel camí del desert d'Edom».
Eliseu anuncia la pluja i la victòria.— 9 Així, doncs, el rei d'Israel, el rei de Judà i el rei d'Edom van marxar. Després d'haver fet set dies de volta, faltava l'aigua al campament i al bestiar que els seguia. 10 El rei d'Israel digué: «Ah, segur que Jahvè ha cridat aquests tres reis per posar-los a les mans de Moab». 11 Però Josafat digué: «¿No hi hauria per aquí un profeta de Jahvè pel qual poguéssim consultar Jahvè?» Un dels homes del rei d'Israel respongué: «Hi ha Eliseu, fill de Safat, que vessava l'aigua a les mans d'Elies». 12 Josafat digué: «Té la paraula de Jahvè». El rei d'Israel, Josafat i el rei d'Edom van baixar a trobar-lo. 13 Eliseu digué al rei d'Israel: «Què vols de mi? Vés a trobar els profetes del teu pare i de la teva —659→ mare». El rei d'Israel digué: «No, no. És que Jahvè ha cridat aquests tres reis per posar-los a les mans de Moab». 14 Eliseu replicà: «Per la vida de Jahvè-Sabaot, del qual sóc servent, et juro que, si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria. 15 Feu-me venir un músic». Mentre el músic tocava, la mà de Jahvè s'apoderà d'ell. 16 Aleshores digué: «Això diu Jahvè: «Caven en aquesta vall fosses i més fosses, 17 perquè això diu Jahvè: «No sentireu vent ni veureu pluja, però aquesta vall s'omplirà d'aigua, i beureu vosaltres, les vostres ramades i el vostre bestiar. 18 I Jahvè no s'acontentarà amb això; també posarà Moab a les vostres mans. 19 Destruireu tota ciutat fortificada, tota ciutat d'importància, abatreu tots els arbres fruiters, tapareu tots els pous i cobrireu de pedruscall tots els camps fèrtils». 20 L'endemà al matí, a l'hora de presentar l'oblació, venien les aigües del costat d'Edom, i la terra es va omplir d'aigua.
Derrota de Moab i fi de la guerra.— 21 Tot Moab, quan van saber que els reis pujaven per combatre contra ells, havien convocat tots els qui tenien l'edat de cenyir-se les armes, i s'havien apostat a la frontera. 22 Quan es van llevar al matí i el sol resplendí sobre les aigües, Moab va veure al davant l'aigua vermella com sang. 23 Digueren: «És sang! Aquests reis s'han barallat entre ells i s'han matat els uns als altres; anem al pillatge, moabites». 24 Anaren al campament d'Israel, però els israelites s'alçaren i atacaren els de Moab, que van fugir davant d'ells. Ells anaven avançant i atacant els moabites. 25 Arrasaren les ciutats, cada un tirava la seva pedra a tots els camps fèrtils fins a omplir-los, van tapar tots els pous i van abatre tots els arbres fruiters. Van expulsar els moabites fins que no van quedar més que Quir-Haréset. Els foners la van encerclar i l'atacaven. 26 Quan el rei de Moab va veure que perdia la batalla, prengué set-cents homes armats amb l'espasa per penetrar cap al rei d'Edom, però no ho va aconseguir. 27 Llavors prengué el seu fill primogènit, que havia de regnar en lloc seu, i l'oferí en holocaust sobre la muralla. Hi —660→ hagué una indignació tan gran contra Israel, que es van retirar i se'n tornaren al seu país.
Miracles d'Eliseu
4 Multiplicació de l'oli d'una viuda.— 1 La dona d'un de la comunicat dels profetes implorà Eliseu i li deia: «El meu marit, el teu servent, s'ha mort, i tu saps que el teu servent reverenciava Jahvè. Ara ha vingut el seu creditor a prendre els meus dos fills per esclaus». 2 Eliseu li digué: «Què puc fer per tu? Digue'm, què tens a casa?» Ella respongué: «La teva serventa no té res a casa, fora d'una mica d'oli per a ungir-me». 3 Ell digué: «Vés a manllevar gerres buides a tots els teus veïns; demana força gerres. 4 Després torna i, un cop dins amb els teus fills, tanca la porta, aboca l'oli a totes aquelles gerres i vés-les retirant així que siguin plenes». 5 Ella el va deixar i va tancar la porta, un cop dins amb els seus fills. Aquests li presentaven les gerres, i ella anava abocant. 6 Quan ja eren plenes les gerres, digué a un dels seus fills: «Porta'm una altra gerra». Ell li va respondre: «No n'hi ha cap més». I l'oli s'estroncà. 7 Aleshores anà a comunicar-ho a l'home de Déu, que li digué: «Vés a vendre l'oli i paga el teu deute, i tu i els teus fills viviu de la resta».
Eliseu obté un fill a la dona que l'acollia.— 8 Un dia que Eliseu passava per Sunam, una dona distingida que hi vivia el va invitar a menjar. Després, cada vegada que hi passava, hi anava a menjar. 9 Ella digué al seu marit: «Mira, estic convençuda que aquest que passa sempre per casa és un sant home de Déu. 10 Fem-li una petita habitació d'obra a la terrassa i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum; així, quan vingui a casa s'hi podrà retirar». 11 Un dia que Eliseu hi anà, es retirà a la cambra i es ficà al llit. 12 Digué al seu criat Guihezí: «Crida aquesta sunamita». La va cridar, i ella es presentà davant seu. 13 Digué encara a Guihezí: «Digue-li: «Mira, tu t'has pres per nosaltres tot aquest interès. ¿Què puc fer per tu? ¿Convé que parli —661→ per tu al rei o al cap de l'exèrcit?» Ella respongué: «Visc enmig del meu poble i ja en tinc prou». 14 Eliseu tornà a dir: «Doncs, què podem fer per ella?» Guihezí digué: «Pobra dona, no té cap fill, i el seu marit és vell». 15 Ell digué: «Crida-la». La va cridar, i es presentà a la porta. 16 Ell li digué: «L'any que ve, en aquesta època, tindràs un fill als braços». Ella digué: «No, senyor meu, home de Déu, no, enganyis la teva serventa». 17 Però la dona quedà embarassada i va tenir un fill, l'any següent, a la mateixa època, tal com li havia dit.
Eliseu ressuscita el noi. El noi es va fer gran. Un dia, va anar a trobar el seu pare prop dels segadors, 18 i li digué: «Ai, el cap, el cap!» El pare digué al seu criat: «Porta'l a la seva mare». 20 El prengué i el va dur a la seva mare. Es quedà a la seva falda fins a migdia, i es va morir. 21 Ella pujà a dalt, el va ajeure al llit de l'home de Déu, tancà la porta i va sortir. 22 Va cridar el seu marit i li digué: «Envia'm un criat amb una somera, que corro fins a l'home de Déu i torno». 23 Ell li féu: «Per què l'has d'anar a trobar, avui? No és lluna nova ni dissabte». Però ella li replicà: «Adéu!» 24 Féu ensellar la somera i va dir al criat: «Guia ràpid! No em facis anar a poc a poc, si no t'ho dic». 25 I va arribar on era l'home de Déu, a la muntanya del Carmel. En veure-la de lluny l'home de Déu, digué al seu criat Guihezí: «Mira aquella sunamita! 26 Corre a trobar-la i pregunta-li: «Com estàs? I el teu marit? I el teu fill?» Ella respongué: «Bé». 27 Però quan va arribar a l'home de Déu, a la muntanya, se li agafà als peus. Guihezí s'acostà per treure-la, però l'home de Déu digué: «Deixa-la, que té l'ànima amargada, i Jahvè me n'amaga el motiu i no me'l revela». 28 Aleshores ella li digué: «¿Havia jo demanat cap fill al meu senyor? No et vaig dir que no m'enganyessis?»
29 Ell digué a Guihezí «Cenyeix-te, pren el meu bastó i vés. Si trobes algú, no el saludis i, si algú et saluda, no li contestis; així que arribis posa el meu bastó sobre el noi». 30 Però la mare del noi va dir: «Et juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia —662→ vida que no et deixaré!» Ell, doncs, s'alçà i la seguí. 31 Guihezí els havia passat al davant i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però el noi no parlava ni es movia. Tornà al seu encontre i li comunicà: «El noi no es desvetlla». 32 Eliseu va entrar a la casa. El noi, mort, jeia al seu llit. 33 Va entrar, va tancar la porta, amb ells dos a dins, i va pregar Jahvè. 34 Després pujà al llit, s'ajagué sobre el noi, li posà la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls, les mans sobre les mans, es quedà estirat damunt seu, i la carn del noi es va escalfar. 35 Acabat, tornà a posar-se a caminar d'ací d'allà per la casa. Pujà un altre cop i s'estengué damunt seu. Llavors el noi esternudà fins a set vegades i obrí els ulls. 36 Eliseu cridà Guihezí i li digué: «Crida la sunamita». La va cridar, va venir, i ell li digué: «Emporta't el teu fill». 37 Ella va entrar, se li llançà als peus i es prosternà a terra. Després s'emportà el seu fill i se n'anà.
Un potatge emmetzinat es torna comestible.— 38 Eliseu se'n tornà a Galgala, en temps de fam. Tenia asseguts davant seu els de la comunitat dels profetes i digué al seu criat: «Posa la caldera gran al foc i cou menjar per a la comunitat». 39 Un d'ells va anar al camp a collir herbes. Va trobar com una parra silvestre i en collí coloquintes, tot un mantell ple. Va tornar i les tirà a bocins dins la caldera del menjar, perquè no sabia què era. 40 En van servir a aquells homes per a menjar, i, així que ho van tastar, exclamaren: «Home de Déu! Hi ha la mort a la caldera!» I no en podien menjar. 41 Llavors ell digué: «Porten farina». La tirà a la caldera i digué: «Serveix-ne a la gent perquè en mengin». I ja no hi havia res de nociu a la caldera.
Multiplicació d'uns pans.— 42 Un home de Baal-Salisà anà a dur a l'home de Déu pa de primícies, vint pans d'ordi i gra novell. Eliseu digué: «Dóna-ho a la gent, i que mengin». 43 El seu criat respongué: «¿Com puc servir això a un centenar d'homes?» Però ell insistí: «Dóna-ho a la gent, i que mengin, que això diu Jahvè: «En menjaran, i encara —663→ en sobrarà». 44 Els ho va servir, en van menjar, i encara en van quedar sobralles, segons la paraula de Jahvè.
5 Guarició de l'arameu Naaman.— 1 Naaman, comandant de l'exèrcit del rei dels arameus, era un home molt considerat i afavorit del seu senyor, ja que per mitjà d'ell Jahvè havia donat la victòria als arameus. Però aquest home, un excel·lent guerrer, era leprós. 2 Els arameus, en una ràtzia, s'havien endut captiva del territori d'Israel una noieta que havia entrat al servei de la dona de Naaman. 3 Aquesta noia digué a la seva mestressa: «Si el meu senyor es presentés al profeta que hi ha a Samaria, el curaria de la lepra». 4 Naaman anà a informar-ne el seu senyor: «La noia que ha vingut d'Israel ha dit tal i tal cosa». 5 El rei dels arameus li respongué: «Vés, i jo escriuré una carta al rei d'Israel». Va partir, doncs, i s'endugué deu talents de plata, sis mil sicles d'or i deu mudes de vestir. 6 Arribant, va presentar al rei d'Israel la carta, redactada així: «Al mateix temps que reps aquesta carta, t'envio el meu servent Naaman perquè el cutis de la seva lepra». 7 En llegir el rei d'Israel la carta, s'esquinçà els vestits i digué: «¿Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort i la vida, perquè aquest m'enviï un home perquè el curi de la lepra? Fixeu-vos bé com em busca raons!»
8 Quan Eliseu, l'home de Déu, va sentir que el rei d'Israel s'havia esquinçat els vestits, envià a dir al rei: «Per què t'has esquinçat els vestits? Que em vingui a trobar, i sabrà que hi ha un profeta a Israel». 9 Naaman hi anà amb els seus cavalls i el seu carro, i s'aturà a la porta de la casa d'Eliseu. 10 Eliseu envià un missatger a dir-li: «Vés a rentar-te set vegades al Jordà, i la pell et quedarà neta». 11 Naaman, indignat, se'n va anar tot dient: «jo pensava: Sortirà, s'aturarà, invocarà el nom de Jahvè, el seu Déu, agitarà la mà sobre el lloc malalt i desapareixerà la lepra. 12 ¿Què potser els rius de Damasc, l'Abanà i el Farfar, no valen més que totes les aigües d'Israel? ¿Que no podria banyar-m'hi i quedar net?» Gira cua i se'n va anar tot indignat. 13 Però els —664→ seus servents se li acostaren i li digueren: «Pare, si el profeta t'hagués proposat alguna cosa difícil, no ho hauries fet? Molt més, doncs, quan t'ha dit: «Renta't, i quedaràs net». 14 Va baixar, doncs, i es va banyar set vegades al Jordà, tal com l'home de Déu li havia dit, i la pell se li tornà com la d'un infantó, i quedà net.
15 Llavors, amb tot el seu seguici, se'n tornà a trobar l'home de Déu, es presentà davant ell i va dir: «Ara sé de debò que no hi ha cap altre Déu a tota la terra, més que a Israel. Accepta, per favor, un present del teu servent». 16 Però ell respongué: «Per la vida de Jahvè, del qual sóc servent, et juro que no acceptaré res». Naaman va insistir perquè acceptés, però ell refusà. 17 Llavors Naaman va dir: «Permet que donin al teu servent la càrrega de dues mules de terra, perquè el teu servent no oferirà cap més holocaust ni víctimes a cap altre déu, fora de Jahvè. 18 Només que Jahvè perdoni aquesta cosa al teu servent: quan el meu senyor entra al temple de Remmon per prosternar-s'hi, ell es recolza en la meva mà, i jo em prosterno també al temple de Remmon. Quan em prosterni al temple de Remmon, que Jahvè perdoni al teu servent aquesta acció». 19 Ell li digué: «Vés en pau».
Quan ja s'havia allunyat d'ell un tros de camí, 20 Guihezí, el criat d'Eliseu, l'home de Déu, es digué: «Ves, el meu amo, ha tractat massa bé Naaman, aquest arameu, no acceptant-li el que portava. Juraria per la vida de Jahvè, que si corro darrera seu, encara li arreplegaré alguna cosa!» 21 Guihezí, doncs, anà a perseguir Naaman. Quan Naaman va veure que corria darrera seu, saltà del carro al seu encontre i li preguntà: «Va tot bé?» 22 Ell respongué: «Bé! El meu senyor m'ha enviat a dir-te: Fa un moment que m'han arribat de la muntanya d'Efraïm dos joves de la comunitat dels profetes. Dóna'ls, per favor, un talent de plata i dues mudes». 23 Naaman digué: «Digna't a acceptar dos talents». Hi va insistir, i va lligar dos talents de plata en dos sacs i dues mudes. Ho donà a dos criats seus, que ho dugueren davant d'ell. 24 Quan arribà en un turó, els ho prengué de les mans —665→ i ho diposità en una casa. Després acomiadà els homes, i se'n van anar. 25 Ell anà a presentar-se al seu amo. Eliseu li preguntà: «D'on véns, Guihezí?» Ell respongué: «El teu servent no ha anat enlloc». 26 Però Eliseu li va dir: «¿Que no ha vingut allí el meu cor quan l'home es girava del seu carro i venia a rebre't? Tu has pres el diner i et procuraràs vestits, oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, 27 però la lepra de Naaman passarà a tu i als teus descendents per sempre». I se'n va anar leprós com la neu.
6 El ferro d'una destral neda sobre l'aigua.— 1 Els homes de la comunitat dels profetes digueren a Eliseu: «Mira, el lloc on vivim amb tu és massa petit per a nosaltres. 2 Anem fins al Jordà, prenguem cadascun un tronc d'arbre i fem-nos allà un lloc per a habitar-hi». Ell va respondre: «Aneu-hi». 3 Un d'ells digué: «Digna't a venir amb els teus servents». Ell contestà: «Sí que vindré». 4 Va anar amb ells al Jordà i van tallar llenya. 5 Mentre un d'ells abatia un tronc d'arbre, el ferro de la destral va caure a l'aigua, i va cridar: «Ai, senyor! I era manllevat!» 6 L'home de Déu preguntà: «On ha caigut?» L'altre li ensenyà el lloc. Llavors Eliseu tallà un tros de branca, el tirà allí, i el ferro va surar. 7 Després digué «Retira'l». Va estendre la mà i el va agafar.
Eliseu descobreix els arameus i els fa presoners.— El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i digué: «Posem una emboscada en tal indret». 9 Però l'home de Déu envià a dir al rei d'Israel: «Guarda't de passar per aquell indret, que allà baixen els arameus». 10 El rei d'Israel envià uns homes al lloc que li havia dir l'home de Déu, sobre el qual l'havia advertit que anés amb compte, i això no pas un ni dos cops. 11 El cor del rei dels arameus es va contorbar per aquest motiu. Va cridar els seus oficials i els digué: «¿No m'indicaríeu qui dels nostres és espia del rei d'Israel?» 12 Un dels oficials li digué: «Ningú més, rei, senyor meu, que el profeta Eliseu, que viu a Israel. Ell comunica al rei d'Israel —666→ les paraules que pronuncies en secret dins el teu dormitori». 13 Llavors ell digué: «Aneu a veure on és, i el faré agafar». Algú li va fer saber: «És a Dotan». 14 Va enviar-hi cavalls, carros i una tropa considerable. Hi arribaren de nit i van encerclar la població.
15 El criat de l'home de Déu, quan es va llevar de bon matí, va sortir i va veure la tropa que encerclava la població, els cavalls i els carros. El seu criat li digué: «Ai, senyor, com ho farem?» 16 Ell respongué: «No tinguis por, que són més els qui estan amb nosaltres, que no pas els qui estan amb ells». 17 I Eliseu va pregar així: «O Jahvè, vulgueu obrir els seus ulls perquè hi vegi!» Jahvè va obrir els ulls del criat, i va veure la muntanya plena de cavalls i de carros de foc al voltant d'Eliseu.
18 Quan els arameus baixaven cap a ells, Eliseu va pregar així Jahvè: «Ataqueu aquesta gent de ceguesa!» I Jahvè els va atacar de ceguesa, segons la paraula d'Eliseu. 19 Aleshores Eliseu els digué: «No és aquest el camí, ni és aquesta la població. Seguiu-me, que us conduiré a l'home que busqueu». I els va conduir a Samaria. 20 Així que arribaren a Samaria, Eliseu digué: «Jahvè, obriu-los els ulls perquè hi vegin!» Jahvè els va obrir els ulls, i es van trobar enmig de Samaria.
21 El rei d'Israel, així que els va veure, digué a Eliseu: «Que els mato, pare?» 22 Ell respongué: «No els matis ¿Tens dret a matar els qui no has fet presoners ni amb la teva espasa ni amb el teu arc? Dóna'ls pa i aigua; que mengin i beguin, i que se'n tornin al seu senyor». 23 Els va preparar un bon dinar, van menjar i beure, els va acomiadar, i se'n van anar al seu senyor. Les bandes d'arameus no van fer cap més incursió al territori d'Israel.
Sacaba prodigiosament el setge i la fam de Samaria.— 24 Després d'això, Ben-Hadad, rei dels arameus, va reunir tot el seu exèrcit i va assetjar Samaria. 25 A Samaria, hi havia una gran fam, i ells la tenien encerclada fins a tal punt, que un cap d'ase costava vuitanta sicles de plata, i dos petricons d'excrements de colom, cinquanta sicles de plata. 26 Quan el rei d'Israel —667→ passava per sobre la muralla, una dona li cridà: «Auxili, rei, senyor meu!» 27 Ell respongué: «Que no t'ajudi Jahvè! ¿Amb què et podria jo auxiliar? ¿Amb alguna cosa de l'era o del cup?» 28 El rei afegí: «Què tens?» Ella li respongué: «Aquesta dona m'havia dit: «Dóna'm el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu». 29 Així, vam coure el meu fill i ens el vam menjar. Quan l'endemà jo li vaig dir: «Dóna'm el teu fill, que ens el menjarem», ella va amagar el seu fill». 30 En sentir el rei les paraules d'aquella dona, s'esquinçà els vestits. Ell passava per sobre la muralla, i el poble va veure que duia a sota un sac negre sobre la pell. 31 El rei digué: «Que Déu em faci tal cosa i tal altra, si el cap d'Eliseu, fill de Safat, li queda avui sobre les espatlles!»
32 Eliseu seia a casa seva, i els ancians seien amb ell, quan el rei li envià un home de part seva. Abans que el missatger arribés, Eliseu digué als ancians: «Aquell fill d'assassí ha enviat a tallar-me el cap. Quan arribi el missatger, tanqueu la porta i aguanteu-la, que no entri, perquè el segueix el trepig del seu amo». 33 Encara ell parlava, que el rei baixà i li va dir: «Aquest flagell ve de Jahvè. Què puc esperar encara de Jahvè?» 7 1 Eliseu va dir: «Escolteu la paraula de Jahvè: Això diu Jahvè: «Demà en aquesta hora, a la porta de Samaria, vendran quinze quilos de flor de farina per un sicle, i trenta quilos d'ordi per un sicle». 2 L'oficial sobre el braç del qual es recolzava el rei replicà a l'home de Déu: «Jahvè pot fer rescloses al cel; però això serà possible?» Ell respongué: «Tu mateix ho veuràs amb els propis ulls, però no en menjaràs».
3 Quatre leprosos que s'estaven a l'entrada de la porta, es digueren l'un a l'altre: «per què ens hem de quedar aquí fins a la mort? 4 Si diem: «Entren a la ciutat», hi ha la fan, i ens hi morirem; i, si ens quedem aquí, també ens hi morirem. Passem-nos al campament dels arameus; si ens deixen viure, viurem, i, si ens maten, morirem». 5 Al capvespre, se n'anaren per entrar al campament dels arameus. Arribant a l'entrada del campament, veieren que no hi havia ningú. 6 El —668→ Senyor havia fet sentir en el campament dels arameus el so de carros, de cavalls i d'un exèrcit enorme, i s'havien dit els uns als altres: «El rei d'Israel ha contractat els reis dels hitites i dels egipcis contra nosaltres!» 7 S'havien alçat al capvespre, i havien fugit per salvar la vida, abandonant les tendes, els cavalls, els ases, en una paraula, tot el campament tal com era. 8 Aquells leprosos anaren fins a tocar al campament, entraren en una tenda, van menjar i beure, s'emportaren d'allí plata, or i vestits, i se'n van anar per amagar-ho. Després tornaren en una altra tenda, s'emportaren coses d'allí, i se'n van anar per amagar-ho.
9 Aleshores es digueren l'un a l'altre: «No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si callem i esperem fins a trenc d'alba, mereixem un càstig. Anem a fer-ho saber al palau del rei». 10 Hi anaren, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van anunciar: «Hem entrat al campament dels arameus, i no hi ha ningú, ni se sent cap home; només cavalls i ases lligats i les tendes intactes». 11 Els guardes de la porta cridaren i ho van saber dins el palau del rei.
12 El rei es llevà de nit i digué als seus oficials: «Deixeu que us expliqui el que ens han fet els arameus. Sabien que estem afamats, i han sortit del campament per amagar-se al camp, pensant: «Quan surtin de la ciutat, els agafarem vius i entrarem a la ciutat». 13 Però un dels oficials respongué: «Que prenguin cinc dels cavalls que han quedat aquí: si tornen, tindran la mateixa sort de tota la multitud d'Israel que s'haurà salvat, i si no, no seran més desafortunats que tota la multitud, que ja haurà deixat d'existir. Enviem-los, doncs, i veurem què passa». 14 Van prendre dos carros amb els cavalls, i el rei els envià darrera els arameus tot dient: «Aneu a veure què ha passat». 15 Anaren seguint-los fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i estris que els arameus havien llençat en fugir precipitadament. Els missatgers van tornar i ho van contar al rei.
16 Llavors el poble va sortir i van saquejar el campament dels arameus: quinze quilos de farina es venien per un sicle, i trenta quilos d'ordi, —669→ per un sicle, segons la paraula de Jahvè. 17 El rei havia encarregat a l'oficial al braç del qual es recolzava que guardés la porta, i el poble el va trepitjar a la porta i va morir, tal com havia dit l'home de Déu quan el rei va baixar a trobar-lo. 18 Quan l'home de Déu va dir al rei: «Demà, en aquesta hora, vendran trenta quilos d'ordi per un sicle, i quinze quilos de flor de farina per un sicle, a la porta de Samaria», 19 l'oficial havia contestat a l'home de Déu: «Jahvè pot fer rescloses al cel, però això serà possible?» I Eliseu havia dit: «Tu ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs». 20 I així va passar: el poble el va trepitjar a la porta, i va morir.
8 La dona sunamita conta al rei la resurrecció del seu fill.— 1 Eliseu digué a la dona, el fill de la qual havia ressuscitat: «Vés-te'n amb la teva família i queda't on puguis, que Jahvè ha cridat la fam, i ja ve al país per set anys». 2 La dona va fer tal com li havia dit l'home de Déu: se'n va anar amb la seva família i es va quedar set anys al país dels filisteus. 3 Al cap de set anys, aquella dona tornà del país dels filisteus i anà a reclamar al rei la seva casa i el seu camp. 4 El rei estava parlant amb Guihezí, el criat de l'home de Déu, i li deia «Conta'm les grans coses que ha fet Eliseu. 5 Mentre ell contava al rei com havia tornat a la vida un mort, va arribar aquella dona, el fill de la qual havia ressuscitat, per reclamar al rei la seva casa i el seu camp. Guihezí digué: «Rei, senyor meu, aquesta és aquella dona i aquest és el seu fill, que Eliseu va ressuscitar». 6 El rei va interrogar la dona, i ella li contà el fet. Llavors el rei li donà un eunuc dient: «Fes-li restituir tot allò que li pertany, amb totes les rendes del camp, des del dia que va deixar el país fins ara».
Darrers temps de la dinastia d'Amirí. Hazael i Jehú
Eliseu anuncia les crueltats del nou rei dels arameus.— 7 Eliseu va anar a Damasc. Ben-Hadad, el rei dels arameus, estava malalt, i li van comunicar: «L'home —670→ de Déu ha vingut aquí». 8 Aleshores el rei digué a Hazael: «Pren una ofrena, vés a trobar l'home de Déu i consulta Jahvè per mitjà d'ell per saber si em posaré bo d'aquesta malaltia». 9 Hazael l'anà a trobar i prengué per ofrena tot allò que hi havia de millor a Damasc: una càrrega de quaranta camells. Hi anà, s'aturà davant d'ell i li digué: «El teu fill Ben-Hadad, rei de Damasc, m'ha enviat a preguntar-te si es posarà bo d'aquesta malaltia». 10 Eliseu li respongué: «Vés i digue-li: «Sí, et posaràs bo», però Jahvè m'ha fet veure que morirà indefectiblement». 11 Després va endurir la seva expressió, va quedar immòbil una estona i es posà a plorar. 12 Hazael li preguntà: ¿Per què plora el meu senyor?» Ell respongué: «Perquè sé el mal que faràs als israelites: calaràs foc a les seves fortaleses, els mataràs els joves, els esclafaràs els nens i esventraràs les seves dones embarassades». 13 Hazael digué: «Però, ¿qui és el teu servent, aquest gos, per poder fer coses tan grans?» Eliseu respongué: «Jahvè m'ha fet veure que seràs rei dels arameus». 14 Aleshores deixà Eliseu i anà a trobar el seu senyor, que li va preguntar: «¿Què t'ha dit Eliseu?» Ell contestà: «M'ha dit que et posaràs bo». 15 L'endemà va agafar una manta, la va xopar amb aigua, la hi va estendre sobre la cara, i va morir. Hazael fou rei en lloc d'ell.
Joram, rei de Judà.— 16 L'any cinquè de Joram, fill d'Acab, rei d'Israel, Joram, fill de Josafat, fou rei de Judà. 17382 Tenia trenta-dos anys quan fou rei, i va regnar vuit anys a Jerusalem. 18 Va seguir el comportament dels reis d'Israel, com havia fet la casa d'Acab, perquè s'havia casat amb una filla d'Acab, i féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè. 19 Però Jahvè no va voler destruir Judà per amor del seu servent David, tal com li havia promès de donar-li sempre una llàntia encesa a la seva presència.
20 Al seu temps, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà, i es van proclamar un rei. 21 Joram passà a Seïr amb tots els seus carros. Es va llevar de nit i va atacar els edomites que l'havien encerclat juntament amb els caps dels —671→ carros, però tot l'exèrcit va fugir, cadascú a casa seva. 22 Així Edom es va sostreure a la dominació de Judà fins al dia d'avui. Aquell mateix temps, també Lebnà es va rebel·lar.
23 La resta dels fets de Joram, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 24383 Joram reposà amb els seus pares i fou enterrat amb ells a la ciutat de David. En lloc d'oli regnà el seu fill Ocozies.
Ocozies, rei de Judà.— 25384 L'any dotzè de Joram, fill d'Acab, rei d'Israel, Ocozies, fill de Joram, fou rei de Judà. 26 Ocozies tenia vint-i-dos anys quan fou rei, i va regnar un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalies, i era filla d'Amrí, rei d'Israel. 27 Va seguir el comportament de la casa d'Acab i féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, com la casa d'Acab, ja que era gendre de la casa d'Acab. 28 Va anar amb Joram, fill d'Acab, a la guerra contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Joram, 29 i el rei Joram se'n tornà a Jezrael per fer-se curar les ferides que els arameus li havien fet a Ramot, quan combatia contra Hazael, rei dels arameus. Ocozies, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a veure Joram, fill d'Acab, a Jezrael, perquè estava malalt.
9 Eliseu fa ungir Jehú.— 1 El profeta Eliseu va cridar un de la comunitat dels profetes i li digué «Cenyeix-te, pren aquesta fiola d'oli i vés a Ramot-Galaad. 2 Així que hi arribis, busca allí Jehú, fill de Josafat, fill de Namsí. Fes-lo aixecar d'entre els seus germans i condueix-lo al fons d'una cambra. 3 Pren la fiola d'oli, vessa-la-hi sobre el cap i digue-li: «Això diu Jahvè: «Jo t'ungeixo com a rei d'Israel». Després obre la porta i marxa sense esperar».
4 Aquell jove profeta anà a Ramot-Galaad. 5 Quan hi arribà, troba els caps de l'exèrcit asseguts. Ell digué «Comandant, tinc una cosa per a comunicar-te». Jehú va preguntar: «A qui de nosaltres?» Ell respongué: «A tu, comandant». 6 Ell s'alçà i entrà dins la casa. El profeta li va vessar l'oli sobre el cap i li digué: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit —672→ com a rei del poble de Jahvè, rei d'Israel. 7 Exterminaràs la casa d'Acab, el teu senyor, perquè vull fer justícia contra Jezabel per la sang dels meus servents, els profetes, i per la de tots els servents de Jahvè. 8 Tota la casa d'Acab morirà, perquè exterminaré d'Acab fins el qui orina a la paret, esclau i lliure, a Israel. 9 Faré que la casa d'Acab acabi com la casa de Jeroboam, fill de Nabat, i com la casa de Baasà, fill d'Ahies. 10 Quant a Jezabel, els gossos la devoraran al camp de Jezrael, i no hi haurà qui l'enterri». Després va obrir la porta i va fugir.
L'exèrcit aclama Jehú com a rei.— 11 Jehú va sortir a reunir-se amb els oficials del seu senyor, i aquests li preguntaren: «Tot va bé? Per què t'ha vingut a veure aquest boig?» Ell respongué: «Ja coneixeu aquest home i les seves cabòries.» 12 Però ells replicaren: «Mentida! Explica'ns-ho!» Ell digué: «Doncs, m'ha parlat així i així. M'ha dit: «Això diu Jahvè: «Jo t'ungeixo com a rei d'Israel». 13 Tot seguit van prendre cadascun el seu mantell i els estengueren als seus peus, al replà de l'escala: tocaren el corn i cridaven: «Jehú és rei!»
Jehú mata Joram i Ocozies.— 14 Jehú, fill de Josafat, fill de Namsí, va conspirar contra Joram. Joram havia estat a la defensa de Ramot-Galaad, amb tot Israel, contra Hazael, rei dels arameus, 15 però havia tornat a Jezra el per fer-se curar les ferides que li havien fet els arameus, lluitant contra Hazel, rei d'Aram. Jehú digué: «Si us plau, que ningú no s'escapi de la ciutat per portar notícies a Jezrael». 16 Després Jehú pujà dalt del carro i anà a Jezrael, ja que Joram jeia allí. Ocozies, rei de Judà, hi havia baixat per visitar Joram. 17 El sentinella, apostat a la torre de Jezrael, va veure l'escamot de Jehú que venia i digué: «Veig un escamot». Joram va ordenar: «Pren un home a cavall i envia'l a rebre'ls, i que pregunti si vénen en so de pau». 18 L'home a cavall anà a rebre'ls i els digué: «El rei pregunta si veniu en so de pau». Jehú respongué: «¿Què t'importa? Passa darrera meu!» El sentinella comunicà: «El missatger hi ha arribat, però no —673→ torna». 19 Hi envià un altre home a cavall, que hi arribà i els digué: «El rei pregunta si veniu en so de pau». Jehú respongué: «Què t'importa? Passa darrera meu!» 20 El sentinella comunicà: «Hi ha arribat l'home a cavall, però no torna. L'home que ve té un posat com el de Jehú, fill de Namsí: condueix esbojarrat».
21385 Aleshores Joram digué: «Enganxeu!» I li van enganxar el carro. Joram, rei d'Israel, i Ocozies, rei de Judà, van sortir, cadascun en el seu carro, a l'encontre de Jehú i el van aconseguir a la propietat de Nabot, el jezraelita. 22 Així que Joram va veure Jehú, preguntà: «Véns en so de pau, Jehú?» Ell respongué: «Com pot haver-hi pau mentre duren les fornicacions de la teva mare Jezabel i els seus sortilegis!» 23 Llavors Joram girà les regnes tot cridant a Ocozies: «Traïció, Ocozies!» 24 Però Jehú, que ja havia tibat l'arc, va tocar Joram entre les espatlles, la fletxa li travessà el cor i va caure estès al carro. 25 Jehú digué a Badaquer, el seu oficial: «Aixeca'l i tira'l al camp de Nabot, el jezraelita. Recorda't que, quan tu i jo anàvem plegats en el carro darrera el seu pare Acab, Jahvè va pronunciar contra ell aquest oracle: 28 «No en dubtis gens: ahir vaig veure la sang de Nabot i la sang dels seus fills, diu Jahvè, i jo els faré justícia en aquest mateix camp, diu Jahvè». Aixeca'l, doncs, i tira'l al camp, segons la paraula de Jahvè».
27386 Ocozies, rei de Judà, ho va veure i va fugir camí de Bet-ha-Gan. Però Jehú el va perseguir i ordenà: «Mateu-lo també!» I el van ferir dalt del carro, a la pujada de Gàver, vora de Jeblaam. I es va refugiar a Maguedó, on va morir. 28 Els seus homes el van conduir en un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David. 29 Ocozies fou rei de Judà l'any onzè de Joram, fill d'Acab.
Mort de Jezabel.— 30 Després, Jehú se n'anà a Jezrael. Jezabel ho va saber; es va pintar els ulls, s'arreglà el cap i va mirar per la finestra. 31 Quan Jehú entrava per la porta, ella digué: «¿Podia acabar bé Zamrí, l'assassí del meu senyor?» 32 Ell va alçar el cap mirant a la —674→ finestra i digué: «¿Qui està a favor meu, qui?» Dos o tres eunucs es van abocar cap a ell. 33 Llavors els digué: «Tireu-la daltabaix!» I la van tirar daltabaix. La seva sang va esquitxar els murs i els cavalls, i aquests la van trepitjar. 34 Després va entrar, va menjar i beure, i digué: «Aneu a veure aquella maleïda i enterreu-la, que és filla de rei». 35 Hi van anar per enterrar-la, però no en van trobar més que la calavera, els peus i les mans. 36 Van tornar i li ho van fer saber. Ell digué: «És la paraula que Jahvè va pronunciar per mitjà del seu servent Elies, el tesbita: «Al camp de Jezrael, els gossos es menjaran la carn de Jezabel. 37 I el cadàver de Jezabel serà com els fems a la intempèrie, al camp de Jezrael, fins que no puguin dir: «Aquesta és Jezabel».
10 Assassinat de tota la família d'Acab.— 1 Acab tenia setanta fills a Samaria. Jehú va escriure unes cartes que va enviar a Samaria als magistrats de la ciutat, als ancians i als tutors dels fills d'Acab. Deia: 2 «Quan us arribi aquesta carta, ja que teniu amb vosaltres els fills del vostre senyor, els carros, els cavalls, les ciutats fortificades i les armes, 3 vegeu quin és el millor i el més virtuós d'entre els fills del vostre senyor». 4 Però ells van tenir molta por, molta, i deien: «Dos reis no han pogut resistir davant d'ell; com podríem resistir nosaltres?» 5 El prefecte del palau, el governador de la ciutat, els ancians i els tutors van enviar a dir a Jehú: «Som els teus súbdits; farem, doncs, tot el que ens ordenis. No proclamarem ningú rei; fes el que et sembli bé».
6 Jehú els va escriure una segona carta en aquests termes: «Si esteu a favor meu, si voleu obeir-me, preneu els caps dels fills del vostre senyor i demà en aquesta hora veniu a trobar-me a Jezrael». Els fills del rei eren setanta i estaven amb els magnats de la ciutat, que els educaven. 7 Així que els arribà la carta, prengueren els fills del rei, van degollar-los tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els hi van enviar a Jezrael. 8 Va arribar un missatger i li van anunciar: «Han dut els caps dels fills del rei». Ell respongué: —675→ Poseu-los en dues piles a l'entrada de la porta fins al matí». 9 Al matí, va sortir, s'aturà i digué a tot el poble: «Vosaltres sou innocents. Jo he conspirat contra el meu senyor i l'he matat; Però, qui ha matat tots aquests? 10 Sapigueu, doncs, que res no ha caigut en terra de la paraula que Jahvè va dir contra la casa d'Acab, i que Jahvè ha fet el que havia dit per mitjà del seu servent Elies». 11 Jehú va matar encara tots els qui havien quedat de la casa d'Acab a Jezrael, tots els seus magnats, els seus familiars i els seus sacerdots, fins a no deixar-ne ni un.
Assassinat dels parents d'Ocozies.— 12 Després va marxar i se'n va anar a Samaria. Pel camí, a Bet-Èquedha-Roïm, 13 trobà els parents d'Ocozies, rei de Judà, i els preguntà: «Qui sou?» Ells respongueren: «Som parents d'Ocozies, i baixem a saludar els fills del rei i de la reina». 14 Ell ordenà: «Agafeu-los vius». Els van agafar vius i els degollaren vora la cisterna de Bet-Èqued. Eren quaranta-dos homes, i no en deixà ni un.
Jehú extermina els adoradors de Baal.— 15 Quan se n'anava d'allí, trobà Jonadab, fill de Recab, que li venia a l'encontre. El saludà i li digué: «¿El teu cor és lleial amb mi, com el meu ho és amb tu?» Jonadab respongué: «Sí». Jehú li digué: «Si es així, dóna'm la mà». Ell la hi va donar. Jehú el féu pujar vora seu al carro 16 i li digué: «Vine amb mi, que veuràs el meu zel per Jahvè». El féu pujar, doncs, al seu carro. 17 Arribant a Samaria, va matar tots els qui havien quedat de la casa d'Acab a Samaria, fins a exterminar-la, segons la paraula que Jahvè havia dit a Elies.
18 Després Jehú va aplegar tot el poble i els digué «Acab venerava poc Baal; Jehú el venerarà molt més. 19 Convoqueu-me, doncs, tots els profetes de Baal i tots els seus sacerdots, que no en falti cap, que m'he proposat de fer un gran sacrifici a Baal. Pena de mort als qui hi faltin». Jehú obrava amb astúcia per exterminar els adoradors de Baal. 20 Va ordenar, doncs: «Prepareu una festa en honor de Baal». I la van convocar. 21 Jehú va enviar missatgers per tot Israel, —676→ van venir tots els adoradors de Baal sense que en faltés ni un. Van entrar al temple de Baal, i es va omplir de gom a gom. 22 Després digué a l'intendent del vestuari: «Treu vestits per a tots els adoradors de Baal». I tragué vestits per a tots. 23 Jehú entrà al temple de Baal i digué als seus adoradors: «Inspeccioneu i mireu que no hi hagi aquí entre vosaltres cap adorador de Jahvè, sinó només adoradors de Baal». 24 I van entrar per oferir víctimes i holocaustos.
Jehú havia apostat a fora vuitanta homes, i els havia dit: «Si algú deixa escapar cap dels homes que confio a les vostres mans, la seva vida pagarà per la vida d'aquell». 25 Així que va acabar d'oferir l'holocaust, Jehú digué a l'escorta i als oficials «Entreu i mateu-los, que no en surti ni un». Els van matar tots a fil d'espasa i van tirar per terra les esteles. Anaren a la cambra interior del temple de Baal, 26 van treure fora el tronc sagrat del temple de Baal i el cremaren. 27 Van abatre l'estela de Baal, van enderrocar el seu temple i el van destinar a claveguera fins al dia d'avui.
Jehú, rei d'Israel.— 28 Així Jehú va fer desaparèixer d'Israel el culte de Baal. 29 Amb tot, Jehú no es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel, és a dir, els vedells d'or de Bet-El i Dan. 30 Jahvè va dir a Jehú: «Ja que t'has comportat bé fent allò que els meus ulls aproven i has fet amb la casa d'Acab segons tot el que jo tenia al cor, els teus fills s'asseuran al tron d'Israel fins a la quarta generació». 31 Però Jehú no es va preocupar de seguir amb tot el seu cor la llei de Jahvè, Déu d'Israel; no es va apartar dels pecats que Jeroboam havia fet cometre a Israel.
32 Aquell temps, Jahvè començà a retallar el territori d'Israel, ja que Hazael els derrotava per totes les fronteres 33 a l'est del Jordà, tot el país de Galaad, els gadites, els rubenites i els manasites, des d'Aroer —a la vora del torrent Arnon—, Galaad i Basan.
34 La resta dels fets de Jehú, tot el que féu, totes les seves proeses, consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 35 Jehú reposà amb —677→ els seus pares, i el van enterrar a Samaria. En lloc d'ell regnà Joacaz. 36 El temps que Jehú va regnar a Samaria sobre Israel fou de vint-i-vuit anys.
De la usurpació d'Atalies a la mort d'Eliseu
11 Atalies es fa reina de Judà.— 1387 Quan Atalies, la mare d'Ocozies, va veure que el seu fill era mort, féu exterminar tot el llinatge reial. 2 Però Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, va agafar Joàs, fill d'Ocozies, el va sostreure d'entre els fills del rei que anaven a matar, i el posà amb la seva dida a la cambra dels llits. Així l'amagaren d'Atalies, i no el van matar. 3 Es va quedar amb ella, amagat al temple de Jahvè, durant sis anys, mentre Atalies regnava al país.
Jojadà proclama rei Joàs. Mort d'Atalies.— 4 L'any setè, Jojadà va enviar a buscar els centurions dels quereteus i de l'escorta i els convocà al temple de Jahvè. Va fer amb ells un pacte, els va fer prestar jurament i els mostrà el fill del rei. 5 Els va donar aquesta ordre: «Un terç dels qui entren el dissabte farà la guàrdia al palau reial. 6 Igualment, un terç a la porta de Sur i un terç a la porta darrera la caserna de l'escorta faran la guàrdia del temple que els toca per torn. 7 Quedeu-vos aquí les altres dues seccions, això és, tots els qui el dissabte sortiu de fer la guàrdia del temple de Jahvè, 8 i encercleu el rei tot al voltant, cadascun amb les seves armes a la mà, i, si algú vol forçar els rengles, mateu-lo. Estigueu, doncs, amb el rei, quan entri i quan surti».
9 Els centurions van fer tal com el sacerdot Jojadà havia ordenat: cadascun prengué els seus homes, els que entraven el dissabte i els que sortien, i anaren a reunir-se amb el sacerdot Jojadà. 10 El sacerdot donà als centurions les llances i els escuts del rei David que guardaven al temple de Jahvè. 11 Quan els de l'escorta, cadascun amb l'arma a la mà, estigueren apostats al voltant del rei, des del costat dret del temple fins al costat esquerre, entre l'altar i el temple, —678→ 12 Jojadà féu sortir fora el fill del rei i li posà la diadema i les insígnies reials; el van proclamar rei, el van ungir i l'aplaudien tot cridant: «Visca el rei!»
13 Quan Atalies va sentir el renou del poble, anà a trobar el poble al temple de Jahvè 14 i va veure el rei dret vora la columna, com era costum de ritual, amb els oficials i les trompetes vora el rei, i tot el poble del país ple d'alegria i tocant les trompetes. Aleshores Atalies s'esquinçà els vestits i cridà «Traïció, traïció!» 15 El sacerdot Jojadà ordenà als centurions, oficials de l'exèrcit: «Feu-la sortir fora dels atris, i el qui la segueixi, mateu-lo». Ja que el sacerdot havia dit: «Que no la matin a la casa de Jahvè». 16 Van fer lloc davant d'ella i, quan arribà al palau reial pel camí de la porta dels cavalls, allí la van matar.
17 Jojadà va fer un pacte entre Jahvè, el rei i el poble, que ells serien el poble de Jahvè; igualment entre el rei i el poble. 18 Tota la gent del país van entrar al temple de Baal i l'enderrocaren; van trinxar els seus altars i les seves imatges i degollaren davant els altars Matan, sacerdot de Baal. El sacerdot va posar vigilàncies al temple de Jahvè. 19 Prengué els centurions, els quereteus, l'escorta i tota la gent del poble, i van fer baixar el rei del temple de Jahvè i, pel camí de la porta de l'escorta, van anar al palau reial. Joàs s'assegué al tron dels reis. 20 Tota la gent del país es va alegrar, i la ciutat quedà tranquil·la. Quant a Atalies, l'havien matada amb l'espasa al palau reial.
12 Joàs, rei de Judà.— (21)1388 Joàs tenia set anys quan fou rei. (1)2 Va ser rei l'any setè de Jehú i va regnar quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sebià, i era de Beer-Sabé. (2)3 Joàs féu el bé que els ulls de Jahvè aproven tot el temps que el sacerdot Jojadà va ser el seu mestre. (3)4 Però els llocs alts no foren suprimits, i el poble continuava encara oferint víctimes i cremant encens als llocs alts.
Joàs fa reparar el temple.— (4)5 Joàs digué als sacerdots: «Tota la plata de les donacions sagrades ofertes al temple de Jahvè, la —679→ de les taxes personals, tota la que cadascú ofereix voluntàriament al temple de Jahvè, (5)6 que la rebin personalment els sacerdots i cadascun repari l'edifici del temple de Jahvè, onsevulla hi hagi esquerdes». (6)7 L'any vint-i-tres del rei Joàs, els sacerdots encara no havien reparat les esquerdes del temple de Jahvè. (7)8 Aleshores el rei Joàs va cridar el sacerdot Jojadà i els altres sacerdots i els digué: «¿Per què no repareu les esquerdes del temple de Jahvè? No rebeu més el diner personalment; destineu-lo a reparar l'edifici». (8)9 Els sacerdots van consentir a no rebre més diners del poble i a no reparar ells les esquerdes de l'edifici.
(9)10 Llavors el sacerdot Jojadà prengué una caixa amb una obertura a la tapa, i la posà vora l'estela, a mà dreta, entrant al temple de Jahvè. Els sacerdots guardians del cancell hi tiraven tot el diner que la gent oferia al temple de Jahvè. (10)11 Quan veien que hi havia molts diners a la caixa, el secretari del rei i el gran sacerdot pujaven, i prenien nota dels diners trobats al temple de Jahvè. (11)12 Aleshores donaven aquell diner als contramestres encarregats de l'edifici del temple de Jahvè, i aquests l'esmerçaven per als fusters, els mestres de cases que treballaven al temple de Jahvè, (12)13 per als paletes i picapedrers, per comprar fusta i pedres de talla per a reparar les esquerdes del temple de Jahvè i per a tot el que calia per a la reparació de l'edifici. (13)14 Però amb el diner ofert al temple de Jahvè no feien ni gibrells de plata, ni ganivets, ni vasos, ni trompetes, ni cap objecte d'or o de plata, (14)15 sinó que el donaven als qui dirigien el treball, i ells reparaven l'edifici del temple de Jahvè. (15)16 No demanaven comptes als homes als quals donaven els diners, perquè els qui dirigien el treball es comportaven amb lleialtat. (16)17 Però els diners dels sacrificis pel delicte i dels sacrificis pels pecats no eren oferts al temple de Jahvè, sinó que eren per als sacerdots.
Joàs paga tribut als arameus.— (17)18 Aquell temps, Hazael, rei d'Aram, pujà a combatre contra Guet i la va ocupar. Després es disposà a pujar contra Jerusalem. —680→ (18)19 Llavors Joàs, rei de Judà, prengué totes les coses que els seus pares Josafat, Joram i Ocozies, reis de Judà, havien consagrat, i les que ell mateix havia consagrat, tot l'or i tota la plata que es trobà als tresors del temple de Jahvè i del palau reial, i ho va enviar a Hazael, rei dels arameus; i aquest es va retirar de davant de Jerusalem.
Assassinat de Joàs.— (19)20 La resta dels fets de Joàs, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. (20)21 Els seus oficials es van revoltar, van fer una conspiració i van matar Joàs a la casa de Mel·ló, que baixa a Sil·là. (21)22 El van matar els seus servents Jozacar, fill de Semaat, i Jozabad, fill de Somer. El van enterrar amb els seus pares a la ciutat de David, i en lloc d'ell regnà el seu fill Amasies.
13 Joacaz, rei d'Israel.— 1 L'any vint-i-tres de Joàs, fill d'Ocozies, rei de Judà, Joacaz, fill de Jehú, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà durant disset anys. 2 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè i va seguir els pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel; no se n'apartà gens.
3 Aleshores la severitat de Jahvè es va encendre contra Israel i els va deixar contínuament en poder d'Hazael, rei dels arameus, i de Ben-Hadad, fill d'Hazael. 4 Però Joacaz va apaivagar Jahvè, i Jahvè el va escoltar, perquè va veure el sofriment d'Israel, que el rei dels arameus oprimia. 5 Jahvè donà un llibertador a Israel, i van poder desfer-se del poder dels arameus. Els israelites van habitar a casa seva com abans. 6 Però no s'apartaren dels pecats que la casa de Jeroboam havia fet cometre a Israel; van continuar cometent-los, i fins havien erigit un tronc sagrat a Samaria. 7 Per això, Jahvè no deixà d'exèrcit a Joacaz més que cinquanta homes de la guarnició dels carros, deu carros i deu mil homes d'infanteria; el rei dels arameus els havia exterminats i els havia reduïts com la pols que és trepitjada.
8 La resta dels fets de Joacaz, tot el que féu i les seves proeses, consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 9 Joacaz reposà amb els —681→ seus pares, i el van enterrar a Samaria. En lloc d'ell regnà el seu fill Joàs.
Joàs, rei d'Israel.— 10 L'any trenta-set de Joàs, rei de Judà, Joàs, fill de Joacaz, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà setze anys. 11 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè. No s'apartà dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel; va continuar cometent-los.
12 La resta dels fets de Joàs, tot el que féu i el coratge amb què va combatre contra Amasies, rei de Judà, tot consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 13 Joàs reposà amb els seus pares, i Jeroboam va seure al seu tron. Joàs fou enterrat a Samaria amb els reis d'Israel.
Eliseu, abans de morir, anuncia la derrota dels arameus.— 14 Eliseu s'agreujà en la seva malaltia, de la qual va morir. Joàs, rei d'Israel, va baixar a veure'l i, plorant sobre la seva cara, deia: «Pare meu, pare meu, carro d'Israel i el seu conductor!» 15 Eliseu li digué: «Agafa un arc i fletxes». Ell agafà un arc i fletxes. 16 Eliseu digué al rei d'Israel: «Empunya l'arc». I el va empunyar. Eliseu posà les mans sobre les mans del rei 17 després digué: «Obre la finestra cap a l'orient». I la va obrir. Eliseu digué: «Tira». I tirà. Eliseu digué: «Es la fletxa de la victòria de Jahvè, la fletxa de la victòria contra els arameus, perquè els derrotaràs a Afec i no en quedarà ni rastre». 18 Digué encara: «Agafa les fletxes». I les agafà. I digué al rei d'Israel: «Dóna cops contra terra». Hi va donar tres cops i va parar. 19 L'home de Déu es va disgustar contra ell i li digué «Havies de donar cinc o sis cops: hauries derrotat els arameus sense deixar-ne ni rastre. Ara, només els derrotaràs tres vegades».
Miracle d'Eliseu després de mort.— 20 Eliseu va morir, i el van enterrar. L'any següent, bandes de moabites van entrar al país. 21 Mentre uns enterraven un home, van veure una banda i van tirar l'home al sepulcre d'Eliseu i se'n van anar. Quan aquell home va tocar els ossos d'Eliseu, tornà a la vida i es posà dret.
—682→Joàs derrota els arameus.— 22 Hazael, rei d'Aram, va oprimir Israel durant tota la vida de Joacaz. 23 Jahvè se'n va compadir i els va tenir misericòrdia. Es girà cap a ells, i per amor del pacte amb Abraham, Isaac i Jacob, no volgué exterminar-los; fins avui no els ha rebutjats de la seva presència. 24 Hazael, rei dels arameus, va morir, i el seu fill Ben-Hadad fou rei en lloc seu. 25 Joàs, fill de Joacaz, recuperà de les mans de Ben-Hadad, fill d'Hazael, les ciutats que el seu pare havia pres per les armes de les mans de Joacaz. Joàs el va derrotar tres vegades i recuperà les ciutats d'Israel.
14 Amasies, rei de Judà.— 1389 L'any segon de Joàs, fill de Joacaz, rei d'Israel, Amasies, fill de Joàs, rei de Judà, fou rei. 2 Tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Joadan, i era de Jerusalem. 3 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven; no, però, com el seu pare David. Es comportà en tot com s'havia comportat el seu pare Joàs. 4 Tanmateix, els llocs alts no desaparegueren, i el poble encara oferia víctimes i cremava encens als llocs alts. 5 Quan el poder quedà consolidat a les seves mans, va matar els oficials que havien matat el rei, el seu pare. 6 Però no féu morir els fills dels assassins, tal com prescriu el llibre de la Llei de Moisès, on Jahvè ordena: «Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú ha de ser condemnat a mort pel seu propi pecat». 7 Va derrotar els edomites, un exèrcit de deu mil homes, a la vall de la Sal, s'apoderà de la Roca per les armes i li donà el nom de Jecteel, que ha quedat fins al dia d'avui.
Amasies i Joàs.— 8390 Després Amasies va enviar missatgers a Joàs, fill de Joacaz, —683→ fill de Jehú, rei d'Israel, a dir-li: «Vine, que ens veurem les cares!» 9 Joàs, rei d'Israel, envià a dir a Amasies, rei de Judà: «El card del Líban va enviar a dir al cedre del Líban: «Dóna la teva filla al meu fill per esposa». Però va passar una bèstia salvatge i va trepitjar el card. 10 Has vençut Edom, i el teu cor s'ha ensuperbit. Gaudeix de la teva glòria i queda't a casa! ¿Per què has de provocar una desfeta i caure amb tot el poble de Judà?» 11 Però Amasies no l'escoltà. Llavors Joàs, rei d'Israel, va pujar i es van enfrontar amb Amasies, rei de Judà, a Bet-Sames, que pertany a Judà. 12 Judà fou derrotat per Israel, i cadascú va fugir a casa seva. 13 Joàs, rei d'Israel, féu presoner Amasies, rei de Judà, fill de Joàs, fill d'Ocozies, a Bet-Sames, el conduí a Jerusalem, des de la porta d'Efraïm fins a la porta de l'Angle. 14 Després s'apoderà de tot l'or i la plata, de tota la vaixella que hi havia al temple de Jahvè i dels tresors del palau reial, com també dels ostatges, i se'n tornà a Samaria.
15 La resta dels fets de Joàs, tot el que féu, la seva valentia i com va combatre contra Amasies, rei de Judà, tot consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel, 16 Joàs reposà amb els seus pares, i fou enterrat a Samaria, amb els reis d'Israel. En lloc d'ell regnà el seu fill Jeroboam.
17391 Amasies, fill de Joàs, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Joàs, fill de Joacaz, rei d'Israel. 18 La resta dels fets d'Amasies consten al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 19 Van tramar una conjuració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquís; però el van perseguir fins a Laquís, i allí el van matar. 20 El transportaren a cavall, i fou enterrat a Jerusalem, amb els seus pares, a la ciutat de David. 21 Tot el poble de Judà prengué Azaries, que tenia setze anys, i el proclamaren rei en lloc del seu pare Amasies. 22 Després que el rei reposà amb els seus pares, va fortificar Elat i la va restituir a Judà.
Jeroboam II, rei d'Israel.— 23 L'any quinze d'Amasies, fill de Joàs, rei de Judà, Jeroboam, fill de Joàs, rei d'Israel, fou rei a Samaria, i regnà quaranta-un anys. —684→ 24 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no s'apartà de cap dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel. 25 Va restablir la frontera d'Israel des de Lebó d'Hemat fins al mar de l'Arabà, segons la paraula que Jahvè, Déu d'Israel, havia pronunciat per mitjà del seu servent, el profeta Jonàs392, fill d'Amatí, que era de Guet-ha-Héfer. 26 Ja que Jahvè havia vist l'aflicció molt amarga de tot Israel, esclaus i lliures, i no tenia qui l'ajudés. 27 Jahvè, que no havia parlat d'esborrar el nom d'Israel de sota el cel, els alliberà per mitjà de Jeroboam, fill de Joàs.
28 La resta dels fets de Jeroboam, tot el que féu, la valentia amb què va combatre contra Damasc i com féu apartar d'Israel la severitat de Jahvè, consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 29 Jeroboam reposà amb els seus pares, amb els reis d'Israel. En lloc d'ell regnà el seu fill Zacaries.
15 Azaries, rei de Judà— 1 L'any vint-i-set de Jeroboam, rei d'Israel, fou rei Azaries, fill d'Amasies, rei de Judà. 2393 Tenia setze anys quan fou rei, i regnà cinquanta-dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jequelies, i era de Jerusalem. 3 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, com tot el que féu el seu pare Amasies. 4 Però els llocs alts no foren suprimits; el poble encara oferia víctimes i cremava encens als llocs alts. 5 Jahvè va afligir el rei, i es tornà leprós fins al dia de la seva mort. Va viure en una casa separada. Joatam, fill del rei, era prefecte del palau, i administrava justícia al poble del país.
6 La resta dels fets d'Azaries, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 7 Azaries reposà amb els seus pares a la ciutat de David. En lloc d'ell, regnà el seu fill Joatam.
Zacaries, rei d'Israel.— 8 L'any trenta-vuit d'Azaries, rei de Judà, Zacaries, fill de Jeroboam fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà sis mesos. 9 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, com havien fet els seus pares. No s'apartà dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel. 10 Sel·lum, fill de Jabés, va conspirar contra —685→ ell, el va matar a Jeblaam, i va regnar en lloc d'ell.
11 La resta dels fets de Zacaries consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 12 És la paraula que Jahvè havia dit a Jehú: «Ocuparan el tron d'Israel els teus fills durant quatre generacions». I així fou.
Sel·lum, rei d'Israel.— 13 Sel·lum, fill de Jabés, fou rei l'any trenta-nou d'Azaries, rei de Judà, i regnà un mes a Samaria. 14 Manahem, fill de Gadí, va sortir de Tersà, anà a Samaria i va matar Sel·lum, fill de Jabés. I fou rei en lloc d'ell.
15 La resta dels fets de Sel·lum i la conspiració que va tramar consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel.
16 Llavors Manahem exterminà Tafuè, amb tothom qui trobava i amb tot el seu terme des de Tersà, perquè no li havien obert les portes; l'exterminà i va esventrar totes les dones embarassades.
Manahem, rei d'Israel. 17 L'any trenta-nou d'Azaries, rei de Judà, Manahem, fill de Gadí, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà deu anys. 18 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no s'apartà dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel.
Al seu temes, 19 Ful, rei d'Assíria, envaí el país. Manahem donà a Ful mil talents de plata perquè el seu poder el sostingués, perquè refermés a les seves mans el poder reial. 20 Manahem es procurà tota aquesta plata a costa d'Israel, a costa de tots els acabalats, per donar-la al rei d'Assíria, a raó de cinquanta sicles de plata per cap. El rei d'Assíria se'n tornà i no es quedà al país.
21 La resta dels fets de Manahem, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 22 Manahem reposà amb els seus pares, i en lloc d'ell regnà el seu fill Faqueïes.
Faqueïes, rei d'Israel.— 23 L'any cinquanta d'Azaries, rei de Judà, Faqueïes, fill de Manahem, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà dos anys. 24 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no s'apartà dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel. 25 El seu ajudant Faqué, fill de Romelies, va —686→ conspirar contra ell, juntament amb cinquanta homes de Galaad, el va matar a Samaria, a la torre del palau reial, i regnà en lloc d'ell.
26 La resta dels fets de Faqueïes, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel.
Faqué, rei d'Israel.— 27 L'any cinquanta-dos d'Azaries, rei de Judà, Faqué, fill de Romelies, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà vint anys. 28 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no s'apartà dels pecats que Jeroboam, fill de Nabat, havia fet cometre a Israel. 29 Al temps de Faqué, rei d'Israel, vingué Teglat-Falàsar, rei d'Assíria, i s'apoderà d'Aion, d'Abel Bet-Maacà, de Janoé, de Quedes, d'Hasor, de Galaad, de Galilea, de tot el país de Neftalí, i els deportà a l'Assíria. 30 Osees, fill d'Elà, va tramar una conspiració contra Faqué, fill de Romelies, el va matar, i regnà en lloc d'ell, l'any vintè de Joatam, fill d'Azaries.
31 La resta dels fets de Faqué, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel.
Joatam, rei de Judà.— 32394 L'any segon de Faqué, fill de Romelies, rei d'Israel, fou rei Joatam, fill d'Azaries, rei de Judà. 33 Tenia vint-i-cinc anys quan fou rei i regnà setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jerusà, i era filla de Sadoc. 34 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, seguint tot allò que feia el seu pare Azaries. 35 Però els llocs alts no foren suprimits; el poble encara oferia víctimes i cremava encens als llocs alts. Ell va construir la Porta Superior del temple de Jahvè.
36 La resta dels fets de Joatam, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 37 Aquell temps, Jahvè començà a enviar contra Judà Rasín, rei dels arameus, i Faqué, fill de Romelies. 38 Joatam reposà amb els seus pares a la ciutat del seu pare David. En lloc d'ell regnà el seu fill Acaz.
16 Acaz, rei de Judà. Pacte amb el rei d'Assíria.— 1 L'any disset de Faqué, fill de Romelies, fou rei Acaz, fill de Joatam, rei de Judà. 2395 Acaz tenia vint anys quan fou, rei, i regnà setze anys a Jerusalem. No féu el bé que els ulls de Jahvè, —687→ el seu Déu, aproven, com el seu pare David, 3 sitià que seguí la conducta dels reis d'Israel i fins féu passar el seu fill pel foc, segons els costums abominables de les nacions que Jahvè havia desposseït davant els israelites. 4 Oferia víctimes i cremava encens als llocs alts, dalt dels turons i sota els grans arbres.
5 Llavors Rasín, rei dels arameus, i Faqué, fill de Romelies, rei d'Israel, pujaren a Jerusalem per fer la guerra i la van assetjar, però no la pogueren prendre. 6 Aquell temps, Rasín, rei dels arameus, reconquerí Elat per als edomites; expulsà els jueus d'Elat, hi anaren els edomites, i s'hi han quedat fins al dia d'avui. 7396 Acaz va enviar missatgers a dir a Teglat-Falàsar, rei d'Assíria: «Sóc el teu vassall i el teu fill. Puja a alliberar-me de les mans del rei dels arameus i del rei d'Israel, que s'han alçat contra mi». 8 Acaz prengué la plata i l'or que hi havia al temple de Jahvè i als tresors del palau reial, i ho envià com a regal al rei d'Assíria. 9 El rei d'Assíria l'escoltà, pujà contra Damasc, la va ocupar, deportà els seus habitants a Quir i féu morir Rasín.
10397 El rei Acaz anà a Damasc, a l'encontre de Teglat-Falàsar, rei d'Assíria, i veié l'altar de Damasc. El rei Acaz envià al sacerdot Uries les mides de l'altar i la seva forma, amb tots els seus detalls. 11 El sacerdot Uries va construir l'altar; totes les instruccions que el rei Acaz havia enviat des de Damasc, les va executar abans que el rei Acaz tornés de Damasc. 12 Quan el rei tornà i veié l'altar, s'hi acostà i hi va pujar. 13 Oferí el seu holocaust i la seva oblació, vessà la seva libació i escampà la sang de les seves víctimes de comunió sobre l'altar. 14 Quant a l'altar de bronze que hi havia davant de Jahvè, el desplegà de davant el temple, d'entre el nou altar i l'edifici del temple de Jahvè, i el posà al costat septentrional del nou altar. 15 El rei Acaz donà aquesta ordre al sacerdot Uries: «Sobre l'altar gran ofereix l'holocaust del matí i l'oblació del vespre, els holocaustos del rei i les seves oblacions, els holocaustos de tot el poble del país, les seves oblacions i les seves libacions, i escampa sobre l'altar —688→ tota la sang dels holocaustos i dels sacrificis. Pel que fa a l'altar de bronze, jo me n'ocuparé». 16 El sacerdot Uries complí tot allò que el rei Acaz li havia ordenat.
17 El rei Acaz trencà els plafons de les peanyes i retirà les conques del damunt; després va baixar la pica de bronze de sobre els vedells de bronze que la sostenien, i la posà sobre un paviment de pedres. 18 El pòrtic del dissabte que havien construït al temple i l'entrada exterior del rei, els tragué del temple de Jahvè en consideració al rei d'Assíria.
19 La resta dels fets d'Acaz, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 20 Acaz reposà amb els seus pares i fou enterrat amb els seus pares a la ciutat de David. En lloc d'ell regnà el seu fill Ezequies.
17 Osees, rei d'Israel. Els assiris s'apoderen de Samaria.— 1 L'any dotze d'Acaz, rei de Judà, Osees, fill d'Elà, fou rei d'Israel, a Samaria, i regnà nou anys. 2 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè; no tant, però, com els reis d'Israel que l'havien precedit.
3 Salmanàsar, rei d'Assíria, pujà contra ell, i Osees es va sotmetre i li va pagar tribut. 4 Després el rei d'Assíria descobrí una conspiració d'Osees: aquest havia enviat missatgers a Suè, rei de Musrí, i no havia pagat al rei d'Assíria el tribut com cada any. El rei d'Assíria, doncs, el féu agafar i el tancà a la presó.
5 El rei d'Assíria envaí tot el país, pujà a Samaria i la va assetjar durant tres anys. 6 L'any novè d'Osees, el rei d'Assíria ocupà Samaria, deportà els israelites a l'Assíria i els establí a Halé, a l'Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de la Mèdia.
Causes de la desfeta: culpes d'Israel i de Judà.— 7 Això va passar perquè els israelites havien pecat contra Jahvè, el seu Déu, que els havia fet sortir del país d'Egipte, de les mans del Faraó, rei d'Egipte; havien adorat altres déus 8 i s'havien comportat segons els costums de les nacions que Jahvè havia desposseït de davant els israelites i segons altres costums que els reis d'Israel havien establert. 9 A més, els israelites cometien —689→ secretament coses no permeses contra Jahvè, el seu Déu, i s'havien construït llocs alts a totes les seves poblacions, des de les torres de guaita fins a les ciutats fortificades. 10 S'havien erigit esteles i troncs sagrats dalt dels turons i sota els grans arbres. 11 Cremaven encens a tots els llocs alts, com les nacions que Jahvè havia bandejat de davant d'ells, i feien coses mal fetes que provocaven la indignació de Jahvè. 12 Donaven culte als ídols, cosa que Jahvè els havia prohibit de fer.
13 Jahvè havia conjurat Israel i Judà per mitjà de tots els seus profetes i de tots els vidents, dient: «Convertiu-vos de la vostra mala conducta i observeu els meus preceptes i els meus decrets, seguiu tota la llei que jo he donat als vostres pares i que us he fet conèixer per mitjà dels meus servents, els profetes». 14 Però ells no van obeir, sinó que eren rebels com els seus pares, que no creien en Jahvè, el seu Déu. 15 Van menysprear els seus decrets, el pacte que havia fet amb els seus pares i les amenaces amb què els havia conjurats. Van seguir els ídols vans i es van tornar vans com les nacions del seu voltant, tot i que Jahvè els havia manat que no fessin com elles. 16 Van abandonar tots els preceptes de Jahvè, el seu Déu, es van fer dos vedells de fosa, es van fer troncs sagrats, adoraven tota l'estelada i donaven culte a Baal. 17 Feien passar pel foc els seus fills i les seves filles, practicaven l'endevinació i la màgia i s'havien venut per fer el mal que ofèn els ulls de Jahvè, i que provoca la seva indignació. 18 Jahvè es va indignar molt contra Israel i els rebutjà del seu davant. No va quedar més que la tribu de Judà.
19 Tampoc Judà no va observar els preceptes de Jahvè, el seu Déu, sinó que van seguir els costums que Israel havia introduït. 20 Per això, Jahvè va rebutjar tots els descendents d'Israel, els afligí i els posà a les mans de depredadors, fins a llençar-los de la seva presència. 21 Israel s'havia separat de la casa de David, i havien fet rei Jeroboam, fill de Nabat. Jeroboam havia allunyat Israel de Jahvè i li havia fet cometre un gran pecat. 22 Els israelites havien imitat tots —690→ els pecats que Jeroboam havia comès, no se n'havien apartat, 23 fins que Jahvè rebutjà Israel del seu davant, tal com ell havia anunciat per mitjà de tots els seus servents, els profetes. Així Israel fou deportat lluny del seu país, cap a l'Assíria, fins al dia d'avui.
Colons implantats a Samaria.— 24 El rei d'Assíria féu venir gent de Babilònia, de Cut, d'Avà, d'Hemat i de Sefarvaim, i els féu habitar a les poblacions de Samaria, en lloc dels israelites; es van possessionar de Samaria i habitaren a les seves poblacions. 25 Al principi de viure allí, no reverenciaven Jahvè. Per això, Jahvè envià contra ells lleons que feien entre ells una mortaldat. 26 Llavors digueren al rei d'Assíria: «La gent que has deportat i has fet viure a les poblacions de Samaria no coneixen el culte del Déu del país; per això, ell ha enviat lleons contra ells, i els maten, perquè no coneixen el culte del Déu del país». 27 Aleshores el rei d'Assíria ordenà: «Feu-hi anar un dels sacerdots que heu deportat d'allà. Que hi vagi a viure i que els ensenyi el culte del Déu del país». 28 Un dels sacerdots que havien deportat de Samaria anà a viure a Bet-El i els ensenyà com havien d'adorar Jahvè.
29 Però cada poble es féu el seu déu i el col·locaren al temple dels llocs alts que els samaritana havien construït, cada poble a les poblacions on vivien. 30 Així, la gent de Babilònia es van fer un Socot-Benot; la gent de Cut, un Nerguel; la gent d'Hemat, un Asimà; 31 els heveus, un Nebahaz i un Tartac; els sefarvaimites cremaven els seus fills al foc en honor d'Adramèlec i d'Anamélec, déus de Sefarvaim. 32 Amb tot, reverenciaven Jahvè, i d'entre ells es van instituir sacerdots dels llocs alts que oficiaven per ells al temple dels llocs alts. 33 Reverenciaven Jahvè alhora que adoraven altres déus, segons el culte de les nacions d'on els havien deportats.
34 Fins al dia d'avui es comporten segons els seus antics costums. No reverencien Jahvè, no es comporten segons els decrets i els costums, ni segons la llei i els manaments que Jahvè va donar —691→ als fills de Jacob, a qui va imposar el nom d'Israel. 35 Jahvè havia fet amb ells un pacte i els havia donat aquest manament: «No reverencieu altres déus, no els adoreu, no els doneu culte, ni els oferiu sacrificis. 36 Només Jahvè, que us va fer sortir del país d'Egipte amb gran força i amb braç poderós, heu de reverenciar i adorar, només a ell heu d'oferir sacrificis. 37 Tocant als decrets, els costums, la llei i els manaments que us ha donat per escrit, procureu d'observar-los i practicar-los sempre. I no reverencieu altres déus. 38 No oblideu el pacte que he fet amb vosaltres, i no reverencieu altres déus; 39 reverencieu Jahvè, el vostre Déu, i ell us alliberarà de les mans de tots els vostres enemics». 40 Però no el van escoltar, sinó que continuen fent segons el seu antic costum. 41 Així, aquells pobles reverenciaven Jahvè alhora que donaven culte als seus ídols. Tant els seus fills, com els fills dels seus fills, continuen fent com havien fet els seus pares fins al dia d'avui.